No arriben a una desena de mitjana, les entitats dels districtes de la ciutat que se sumen a la Diada Nacional de Catalunya, fet que hauria de preocupar al govern local

Tres hores més tard de la celebració no hi havia cap indici de l’ofrena floral i el monument a Casanova estava tan buit com qualsevol dia.

Vuitanta cinc entitats de la ciutat, més una dotzena d’organismes de representació política entre els quals els grups municipals, el Consistori i el Consell de Síndics i les forces de seguretat (Policia Local, Nacional, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil), van participar ahir en els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a l’Hospitalet. Les entitats que van participar dels sis districtes de la ciutat van ser 50 i les altres 35 son d’àmbit ciutadà malgrat que algunes que van participar en representació dels districtes, també són d’àmbit ciutadà com ara l’editora d’aquest digital, el Foment de la Informació Crítica. L’acte cerimonial es va iniciar a les 11 del matí i va acabar una hora justa més tard. Els rams, els coixins i les flors que es van anar dipositant al peu de l’escultura-monument a Rafael Casanova a l’inici de la Rambla Marina de l’Hospitalet, van ser retirades per la brigada cap a les 14 hores, de manera que l’homenatge florit va durar menys, que la pluja que va amenaçar a estones la Diada.

Alguns assistents i passejants es preguntaven per què l’homenatge floral dura tan poc i altres els responien que perquè no se’ls endugui la gent. També algú va apuntar que potser una parella de la Guàrdia Urbana destacada en aquest indret per unes quantes hores permetria posar de manifest l’homenatge de la ciutat al representant de les llibertats catalanes al llarg de tot el dia i evitaria —el d’altra banda pessimista comentari— sobre el possible perill de furt de rams i coixins florals. Era evident que el passejant del darrer comentari o no era de l’Hospitalet o no sap res de l’endimoniat conflicte de la Guàrdia Urbana. Un vehicle, una parella d’agents i els responsables del cos en el reservat de les autoritats locals, era gairebé tot el que vam poder veure del cos policial. El moment vibrant del Cant de la Senyera alçat a mitges pels tres cossos que tenen presència a la ciutat, i els representants de les forces de seguretat —amb l’afegitó d’un Guàrdia Civil amb tricorni i ulleres de sol— fent també una ofrena floral just avanç dels portaveus municipals —només els d’ERC-EUiA i el dels Comuns (no van assistir ni el PP ni Vox)—, va ser tot el que es va veure de presència policial.

D’altra banda l’acte cerimonial i institucional va ser gairebé com sempre. Per no faltar, no va faltar ni la presència del veí de Gran Via amb mascareta de gas i una pancarta reivindicativa (més un dibuix d’una silueta d’un home nu que es posava al davant de tant en tant) perquè, des de la locutora habitual fins a la coral inicial i la mostra de cultura tradicional catalana amb trabucaires, castells, dansaires, gegants i capgrossos, tot va seguir el guió de les darreres convocatòries.

Només van destacar dues divertides anècdotes, que van passar desapercebudes per la gran majoria d’assistents. La primera que, quan es va fer veure que se celebrava —novament— el centenari de ciutat mostrant fotografies antigues de l’Hospitalet, la locutora va fer referència als mals soferts pel català i per Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera, i va confondre el dictador Miguel, amb el seu fill José Antonio, que tindria un molt trist predicament uns pocs anys més tard. La segona, que el coixí de flors de l’alcalde portava al capdamunt les lletres L’H però quan Quirós el va dipositar al peu del monument, el va posar cap per avall i això que era bastant senzill posar-lo correctament.

I finalment, constatar una novetat gairebé obligada i que és d’agrair. A l’inici de l’acte es va fer un sentit i senzill homenatge a l’autora del monument, Montserrat García Rius, que va morir fa uns quants mesos, i uns familiars van obrir l’ofrena floral en record també de la notable escultora.

Molt poca cosa més, com no sigui tornar a posar l’accent amb el que ahir cridava força l’atenció com era l’absència de la Guàrdia Urbana. Com a exemple, el fet que els dos laterals de la Rambla no van estar tallats en cap moment i això suposava un perill per vianants, i pels vehicles que circulaven. Molts assistents comentaven que moltes vegades es tanquen carrers per molt menys… En aquest sentit és oportú recordar que la reunió prevista per avançar en el conflicte amb la Guàrdia Urbana, que s’havia de fer dimarts passat, es va desconvocar per part de l’Ajuntament i, hores d’ara, la situació continua bloquejada. El sindicat majoritari del cos, la UGT, va anunciar la presentació d’un recurs al Contenciós-Administratiu contra el decret —signat pel govern local el dia 5 de setembre— que permetia al cap de la policia “modificar els torns de treballs, vacances, permisos i llicències i dies de festa del personal” per garantir els serveis al carrer, amb caràcter indefinit. El sindicat considera que el Tribunal ha de suspendre cautelarment i amb caràcter urgent la resolució del decret perquè atempta contra els drets dels funcionaris.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.