Els Comuns, entre l’espasa de permetre negociar els increments, i la paret de posar-se de cara per l’acord de govern
El grup municipal d’ERC-EUiA està disposat a donar la batalla en el tema dels impostos, que va sobtar una bona part de la ciutadania perquè la pujada de l’IBI es va aprovar provisionalment en el darrer ple de setembre gràcies al suport del grup dels Comuns.
Per això, en el proper ple de dilluns presenta una moció on es proposa al govern municipal que replantegi l’increment de l’IBI i s’adopti una postura negociada i consensuada entre tots els grups que tiri enrere la pujada de l’IBI d’aquest any, que coincideix amb la nova taxa de residus, de manera que la pujada de l’IBI i la nova taxa suposen per la majoria de famílies de la ciutat un increment d’entre el 30 i el 70% en l’import a pagar.
La única possibilitat de fer marxa enrere és convèncer als Comuns que només hi ha dues maneres d’actuar quan el govern ofega la possibilitat de negociació i consens. La primera és deixar-se ensarronar per uns arguments que apel·len a la política dels fets consumats sense contrapartides, i la segona practicar el mètode del 14/13, consistent en derrotar les propostes unilaterals socialistes per la via del vot contrari de tots els grups municipals d’oposició. Cal recordar que el PSC al govern només disposa d’una majoria relativa de 13 regidors que fins ara han compensat amb la bona disposició puntual dels Comuns, que han votat amb el govern o s’han abstingut en qüestions de gran transcendència, com ara els pressupostos per aquest 2024. De fet, en la present conjuntura, a l’Hospitalet abstenir-se representa —igual que votar a favor— permetre que el govern guanyi les votacions, perquè el mètode 14/13 és l’únic que pot modificar els acords i obliga necessàriament a una postura homogènia de tota l’oposició.
La qüestió, per tant, no és derrotar sistemàticament les propostes del govern sinó obligar-lo, en tots els casos, a negociar i consensuar, una manera d’actuar que un govern que porta 45 anys al poder i que només de manera molt puntual ha hagut de governar en minoria, no té molt per la mà. La moció d’ERC-EUiA sobre l’increment de l’IBI, que ha estat molt contestat en els ambients més actius de la ciutat és, per tant, una ocasió més per demostrar el nervi d’una oposició que té a favor 14 vots, però en contra que, tres d’aquests 14 vots son de Vox. Un dilema que presenta serioses dificultats pels grups municipals d’ERC-EUiA i els Comuns, que practiquen una política de cordó sanitari amb la ultradreta.
Hi ha coses que obliguen a elegir i, en aquest cas, l’elecció no sembla senzilla. Però en realitat, si ho mirem bé, del que es tracta és d’elegir entre coherència o debilitat. La debilitat podria ser acceptar que no hi ha possibilitats de coincidència amb grups ideològicament a les antípodes, mentre que la coherència és acceptar que cada grup voti en consciència sense inter-relacions entre uns i altres. El 14/13 no sempre serà possible, perquè no sempre hi haurà coincidències de fons, però és molt possible que sigui sempre efectiu quan les diferències siguin de forma, és a dir, quan s’imposi un criteri inflexible i s’impedeixi la negociació i el consens entre govern i oposició.
En la situació actual, la intel·ligent moció d’ERC del proper ple, tornarà a posar sobre la taula, també, la proximitat o llunyania de l’acord de govern PSC-Comuns, un acord que alguns donen per fet i que altres neguen de manera taxativa. No semblava haver raons en el darrer ple per votar a favor de l’increment de l’IBI, com no fos que amb aquest vot favorable dels Comuns el que es volgués es posar-se de cara en la perspectiva d’un pacte de govern. O això, o que l’augment que proposava el PSC era encara superior a l’increment previst per l’IPC del 2025, que és avui una clara incògnita. Aquesta sembla ser l’excusa que ha transcendit per donar suport a la proposta governamental. Una excusa certament ingènua, perquè el vot en contra hagués parat, no la pujada excessiva, sinó fins i tot la moderada. Així que només queda l’altra lectura. Però que és una lectura arriscada perquè es juga amb l’acord de 46 punts que va donar llum verda al pressupost del 2024 i que ha resultat una enganyifa de categoria.
El que planteja la moció de dilluns està prou clara, però per adornar-ho una mica, demana “incloure noves ajudes que incentivin el reciclatge i una millor gestió dels residus, però que també tingui en compte situacions de vulnerabilitat per no penalitzar injustament qui més ho necessita”. O sigui, negociar contrapartides. Res aparentment esbojarrat.