El “lobby empresarial” de L’Hospitalet apuesta por la digitalización para dejar atrás la pandemia

Diferentes agentes económicos y sociales invitados por el consistorio han reflexionado en torno a los retos para reactivar la ciudad de manera sostenible

L’Hospitalet ha sido una ciudad duramente golpeada por la pandemia y, ahora, se enfrenta a un reto mayúsculo: abordar la salida y recuperación de toda esta crisis. Con este pretexto, este miércoles ha tenido lugar en el hotel Porta Fira de la Plaza Europa un encuentro de notables personalidades del mundo económico -con presencia e incidencia en la ciudad-, quiénes se ha dado cita para reflexionar sobre cómo encarar la reconstrucción de la economía local post-covid.

En la primera de las conferencias impulsadas por el consistorio Diàlegs per a la Reconstrucció han participado representantes de primera línea de Fira de Barcelona, Puig, GSMA, Red Eléctrica, Seat o Agbar; entre muchos otros. Las ponencias han ido a caballo entre la vía presencial y la telemática, factor que ha hecho que el seguimiento del acto haya estado muy dificultado por los numerosos y reiterados problemas técnicos de los ponentes que se encontraban interviniendo mediante videoconferencia desde el extranjero.

L’Hospitalet 6.0, uno de los grandes anuncios

En el acto, la alcaldesa Núria Marín ha subrayado que “es el momento de promover la digitalización así como luchar contra el cambio climático y seguir las directrices de los ODS”. Por ello, uno de los primeros anuncios que ha hecho durante su intervención ha sido la creación de siete proyectos diferentes que la ciudad presentará a los fondos Next Generation. Entre ellos, L’Hospitalet 6.0 -en honor a los seis barrios de la ciudad-, que contará con un espacio ubicado en la planta superior del mercado de la Florida y que servirá como un laboratorio de innovación digital en la segunda ciudad de Cataluña.

Acto seguido han intervenido diferentes agentes sociales y económicos de gran relevancia en la ciudad. El primero de ellos ha sido John Hoffman -consejero delegado de GSMA-, quien ha destacado la colaboración como un punto de encuentro clave para poder reactivar la economía y también hacerla sostenible. Desde Fira de Barcelona, su presidente Pau Relat, ha manifestado que ya trabajan como motor en la reactivación económica en la ciudad.

Apuesta por el clúster biomédico de Bellvitge

Destacables también han sido las intervenciones de Montserrat Figuerola -gerente territorial del Área Metropolitana Sur del Hospital Universitario de Bellvitge- y Matías Carnero, presidente del Comité de Empresa de SEAT y miembro del Consejo de Supervisión del Grupo Volkswagen. Figuerola ha reivindicado la apuesta por el clúster biomédico de Bellvitge (BioPoL L’H) con el objetivo de atraer empresas con capacidad de innovación.

Por su parte, Carnero ha sentenciado que desde SEAT tienen el deber de reinventarse y reubicar a todos sus trabajadores para que pasen a trabajar de lleno en el coche 100% eléctrico. Asimismo, ha reivindicado la apuesta firme de la empresa automovilística por la futura fábrica de baterías eléctricas en Martorell.

Finalmente, la alcaldesa ha remarcado las dificultades que tiene parte de la ciudadanía para acceder a las nuevas tecnologías, ya sea por falta de conocimientos, por problemas económicos o por una cuestión generacional. “Esto se ha evidenciado durante la pandemia y la transformación digital es una herramienta esencial para relanzar la economía, garantizar el acceso a servicios y los derechos de la ciudadanía”.

Publicado por Fran Torres

El lobby hospitalenc

L’alcaldessa va anar aquest dimecres a l’eix d’un diàleg patint problemes tècnics però plantejat com un lobby hospitalenc

Sembla evident que hem entrat en un període d’oportunitats no exempt de contradiccions i de conflictes. I a tots els nivells, pel que fa a la governabilitat de l’Estat, de l’autonomia i dels municipis on es veu a venir una pluja de recursos inimaginable fa només un parell d’anys, però on sembla que s’exigirà rigor i horitzons clars. Almenys amb això amenacen des de l’UE, tot i que jo em compto entre els que tenen molts dubtes sobre la claredat d’idees dels impulsors europeus que han d’afrontar el nou present i l’incert futur. Tothom es mou, ni que sigui per mostrar vigor, però algunes inèrcies de molts anys fan pensar que uns quants dels que es mouen ho fan més de cara a la galeria que no pas amb estratègies elaborades i discutides.

A l’Hospitalet, l’alcaldessa Marín necessita evidenciar que continua pilotant la nau com si res no hagués passat. Però han passat algunes coses greus que posen en qüestió la garantia d’acabar amb èxit la legislatura i, en el seu cas concret, simplement d’acabar-la. Si el jutge que ha d’analitzar el sumari del cas Consell Esportiu li obre judici oral —qüestió gens descartable— el partit es veurà obligat a demanar-li la dimissió. Afortunadament, amb ella hauran d’anar-se cap a casa els altres possibles imputats en actiu, i això evitarà les previsibles ganivetades internes per veure qui la substitueix a l’alcaldia. L’ambiciós aspirant que avui dirigeix el partit a l’Hospitalet ho té magre en aquest sentit, però els seus oposaran resistències segons diverses fonts internes, per impedir que el sogre hereti el càrrec. El primer tinent d’alcalde passarà a ser, probablement durant uns pocs mesos, el president del Consistori però això no li garanteix cap continuïtat. Des de l’ombra del passadís de vestuaris, un ulls ben treballats a Madrid s’ho miren de lluny, prestos a fer els moviments oportuns només quan calgui.

Però mentre tot això arriba, a l’alcaldessa Marín li poden quedar unes quantes setmanes per marejar la perdiu, fer veure que res afecta la normalitat institucional i inflar-se de prestigi, rodejant els seus actes de personalitats i adeptes, com ara l’espai Diàlegs que es va posar en marxa el passat 2 de juny a primera hora de la tarda i que el gabinet de premsa va vendre un parell d’hores més tard com l’activació del lobby empresarial de l’Hospitalet per a la recuperació econòmica i social. Un lobby empresarial, on l’única empresa local present era l’Hospital de Bellvitge, embolicat de fa anys en un projecte que es farà vell als papers de tant parlar-ne, el pool biomèdic, però que no troba més impuls que el que ja té institucionalitzat de fa anys: l’hospital general i l’oncològic, la Universitat com a conseqüència natural i l’Idibell, que estan a l’Hospitalet com podrien estar a Matadepera.

L’aspecte fonamental és exactament aquest: el lobby de l’Hospitalet només està en les paraules de l’alcaldessa. Probablement ni en el seu imaginari estratègic. No existeix res de semblant, com no existeix un Districte Econòmic local, un  Districte Cultural local, ni cap possibilitat de fer realitat un enunciat que resulta patètic sinó fos per la incúria intel·lectual que mostra: l’atractiu turístic de la ciutat.

No hi ha lobby real, però la pregunta és aquesta: què és un lobby? I Per què l’Hospitalet en necessitaria un? Segons les definicions més exactes, un lobby és simplement un grup de pressió amb interessos comuns dirigit a pressionar les administracions públiques perquè prenguin mesures en benefici del que representen els pressionadors. Un lobby empresarial hospitalenc implica un grup d’empreses pressionant l’administració per afavorir els seus interessos. No té cap sentit que sigui la pròpia administració municipal la que formi un lobby empresarial amb empreses alienes a la ciutat… per pressionar a qui? Com no sigui que l’Ajuntament necessiti que algú tingui en compte una ciutat que no pinta res en el context supramunicipal. Crear un lobby és el reconeixement implícit de les fragilitats d’una ciutat sense eixos vertebradors reconeixibles i amb un desenvolupament urbà caòtic.

Al respecte, vaig seguir l’acte (Diàlegs) en streaming i resultava trist i dolorós comprovar la debilitat de recursos de la institució organitzadora. No només pel trist espectacle de les mancances tècniques que fregaven el ridícul. Especialment per l’aparença. Un acte de cartró-pedra amb l’alcaldessa al centre de l’escenari rodejada d’uns quants representants empresarials que si no estiguessin acostumats a aquestes servituds escadusseres s’haurien de preguntar de què serveixen aquests pocs minuts de discursos de palla. Els Diàlegs no van ser diàlegs, van ser respostes a preguntes del Cuní per cobrir tots els expedients possibles, el primer d’ells fer veure que a l’Hospitalet es reflexiona i es treballa, i que a la seva alcaldessa li rellisquen els conflictes —greus i inacabats— amb la justícia.

Mentre tant, les entitats més actives de la ciutat, aplegades en una mena de coordinadora possibilista i amb molt bones intencions però poca efectivitat real, fa temps que reclamen un seguiment del Pacte de Ciutat —l’altra part del lobby indispensable, aquest cop si, el lobby social— que s’ajusti a la feina feta i que respongui a les expectatives pel que fa a compliment, recursos i horitzons. No s’avança. La maquinària municipal és pesada, però encara pesa més quan en lloc d’idees hi ha propaganda, perquè la propaganda ni mobilitza ni entusiasma. La propaganda només compleix un paper subsidiari: omplir el buit estratègic, de paraules i de bones intencions.

A l’Hospitalet el que li cal és repensar-se. Repensar-se com a ciutat, després de la darrera destrucció immobiliària encara en plena activitat i per això hi calen algunes renúncies. La primera d’elles, que el poder s’adoni que està en crisi —en crisi interna i en crisi institucional—, que renuncïi a les filigranes de prestigi que tan li agraden a l’alcaldessa, sobretot ara que hauria de ser tan discreta per l’ombra judicial que l’amenaça i, de manera especial que es mostri (l’alcaldessa, el poder local en el seu conjunt) amb la humilitat suficient per acollir totes les visions, diverses i múltiples, que estan disposades a participar en la construcció del futur.

Són tan greus les perspectives de futur —per fer-se una idea de la gravetat convido el lector a l’acte que organitza FIC aquest dimarts dia 8— que calen totes les voluntats i la màxima generositat per debatre pluralment i aconseguir consensos que ens facin remar tots en la mateixa direcció i no uns contra els altres. Durant anys l’Ajuntament ha popularitzat insistentment la perspectiva acollidora de la ciutat —ben discutible d’altra banda— i ara està en la millor posició per garantir-la: està obligat a acollir la pluralitat, a permetre el debat i a posar-se al servei de les conclusions ciutadanes per fer-les viables.

El lobby hospitalenc —si es que a algú li agrada el concepte— l’ha de formar la gent de la ciutat que vol construir el futur de tothom. Un Ajuntament convençut del seu paper s’hauria de posar al capdavant.

Per Jesús A. Vila