Mes: juliol de 2024

El 51% dels hospitalencs pensen que la ciutat ha empitjorat en el darrer any

Les dades del Dibarómetre presenten, no obstant això, resultats força contradictoris, segons l’enquesta de la Diputació de Barcelona

Fa pràcticament una setmana que es van donar a conèixer les dades de la segona fase del Dibarómetre, corresponent al 2024, i que afecta als municipis de la província de Barcelona sobre els quals té atribucions la Diputació. Es fan un total de 35.200 enquestes telefòniques en tot el període 2023-2024 i 400 als municipis com l’Hospitalet superiors als 10.000 habitants (excloent Barcelona). Per tant, l’índex d’error és del 5% en el conjunt de municipis per un nivell de confiança del 95%.

Pel que fa a l’Hospitalet, els principals resultats sobre vuit paràmetres relatius a la gestió del municipi i la imatge de la ciutat no resulten especialment brillants per l’equip de govern. En concret, dels quatre paràmetres on es demana un pronunciament dels enquestats entre molt/bastant o poc/gens, en tres casos els percentatges de poc/gens superen als de molt/bastant i només en un cas passa a l’inrevés. Quan es pregunta per la transparència de l’Ajuntament el 56% contesta que poc o gens i només el 31% que molt o bastant. Quan es tracta sobre el compromís de l’Ajuntament respecte del canvi climàtic el resultat és 42% molt/bastant i 45% poc/gens. En preguntar sobre el foment de la participació ciutadana el resultat és 42% molt/bastant i 48% poc/gens. La cosa canvia quan es pregunta sobre la satisfacció de viure al municipi: un 66% està molt o bastant satisfet, mentre que un23% ho està poc o gens.

Pel que fa a la gestió de l’Ajuntament, aquesta rep un aprovat (5,7 de mitjana) majoritari: el 69% puntua entre 5 i 8, mentre que el 21% suspèn l’Ajuntament i el 7% li dona un excel·lent. Pel que fa als problemes més assenyalats figura en primer lloc la seguretat ciutadana: un 41% la assenyalen, seguint a gran distància l’incivisme o la neteja, un 11%. Curiosament, només un 5% dels enquestats assenyalen com a problema l’excessiu creixement de la ciutat, en cinquè lloc no obstant això. Pel que fa als serveis més valorats, el transport públic, l’enllumenat i la recollida d’escombraries per aquest ordre superen el 6,6 de nota mitjana, mentre que els pitjors serveis detectats són, primer l’accés a l’habitatge, després la seguretat ciutadana i finalment la manca d’aparcament, tots per sota del 4,5.

Més enllà d’aquests paràmetres, el 51,2% dels entrevistats diuen que el municipi ha empitjorat des de l’any passat i un 27,3% que ha millorat, tot i que un 45,8% són optimistes respecte del futur i un 40,4% pessimistes.

Pel que fa al sistema de transport més utilitzat a la ciutat el 42,3% dels enquestats es mouen per la ciutat caminant, un 39,9% en transport públic, un 7,9% en cotxe, un 5,4% en moto, un 2,2% en patinet i només un 2% en bicicleta, per una ciutat que fa uns quants anys pretenia construir una xarxa de 47 Km de carrils-bici.

Pel que fa a l’oferta cultural, el 56,4 % dels entrevistats a l’Hospitalet la troben suficient en front del 38,3% que n’opinen el contrari.

Malgrat que les dades són prou contradictòries sí que es detecta en el dibarómetre uns registres més positius en termes generals que a l’enquesta de l’any passat. No obstant això, és impossible no fixar-se en dades que criden l’atenció. Hi ha majoria d’entrevistats que troben a faltar una actitud municipal més procliu a les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, alhora dona la sensació que es detecta una certa opinió majoritària respecte que l’Hospitalet és una ciutat insegura i també que no hi ha prou transparència en la gestió i, finalment, hi ha una sensació general que la ciutat empitjora any que passa, però en canvi una majoria molt notable aprova la gestió municipal i dos de cada tres entrevistats estan contents de viure a la ciutat. Cal dir que semblaria molt estrany que encara hi hagi ciutadans que no coneguin que hi ha una institució provincial que es diu Diputació de Barcelona. Doncs bé, 15 de cada 100 entrevistats a la ciutat no sabien de la seva existència, dada que fa desconfiar notablement de la consistència de la informació obtinguda amb aquesta monumental enquesta.

Es tanca una botiga, es trenca el paissatge

L’aparador de la Ferreteria Tormo

El 1959 Paco Candel escrivia una novel·la amb el títol “Han matado un hombre, han roto un paisaje” en la que explicava els canvis de paisatge del barri de la Marina, amb l’arribada de les barraques, la modificació dels camps de conreu i l’arribada de les industries. La mort d’un home i el perible vital en els anys li servia a l’autor per explicar els canvis en el paisatge dels seus barris.

Divendres 26 de juliol ha tancat definitivament la cansaladeria del barri de Santa Eulàlia coneguda com Can Salat. No es tracta només d’una simple botiga. Hi tenien un obrador en el que fabricaven bona part dels seus productes. Eren famoses, per exemple, les seves botifarres.

Oberta el 1931 per la família Salat, ha estat sempre un comerç molt lligat al barri, com la mateixa família que participava en moltes de les activitats socials de l’entorn. Han aprofitat, de fet, la jubilació de la seva dependenta, la Mary, que hi ha treballat més de cinquanta anys, per tancar el negoci.

De fet, es queixen fonamentalment de la falta de personal per seguir endavant amb l’obrador i la feina de la cansaladeria. En els darrers anys, el seu obrador va servir també com a lloc de pràctiques d’estudiants de xarcuteria, però això no ha estat suficient per aconseguir facilitar el necessari relleu generacional.

Queixa de clients de la ferreteria enganxada a l’aparador

Una mica més enllà, un altre comerç històric també anuncia que ben aviat tancarà les portes: la Ferreteria Tormo del barri de Collblanc. Una botiga que va obrir dos anys abans que Can Salat i que ha estat un dels referents en el seu ram ben a prop del mercat de Collblanc. La Rosa Maria, la actual propietària de la ferreteria repeteix arguments semblants als de la Neus Salat: la manca de relleu generacional i els canvis en els hàbits de consum.

A Santa Eulàlia i a Collblanc, com al conjunt de barris, el paisatge dels seus carrers està canviant. El comerç de barri s’està modificant profundament. I la causa de tants tancaments de botigues històriques, d’autèntics referents de la comunitat i de la seva memòria, té de ben segur, moltes causes. El comerç tradicional i familiar es veu d’alguna manera xuclat per les grans superfícies i, també per les botigues de franquícia.

Sembla com si existís una voluntat conscient per part dels poderosos (es pot llegit mercat i mercantilització en allò quotidià) de dificultat o impedir la vida comunitària, de trencar lligams i referents col·lectius en molts aspectes de la vida. El model que es vol referent és el d’una família, tancada en el seu pis, amb algun servei afegit a la comunitat del seu bloc, com les famoses piscines comunitàries, però sense cap relació amb l’entorn més proper, amb el barri.

La compra es fa, si es possible en cotxe, en una gran superfície (no només els centres comercials, sinó també les grans cadenes de supermercats) i si cal alguna cosa més es fa recurs a Internet, sigui via Amazon, o Glovo o qualsevol de les multinacionals que intermedien entre consumidors i comerços. L’espai que les botigues tradicionals i de barri deixen buit, s’omple parcialment per petis comerços de supervivència (fruites i verdures, roba de baix preu, tractaments d’ungles, petits bazars, etc.),  sostingudes amb força dificultats per famílies d’origen immigrant o per botigues franquiciades com els forns- cafeteries de diferents marques o les botigues de conveniència.

I realment, tancament de botigues com Can Salat a Santa Eulàlia, la Ferreteria Tormo a Collblanc, i tantes i tantes altres en el conjunt de l’Hospitalet modifiquen profundament el paisatge i la vida als barris. Segurament no hi, ara per ara, solucions màgiques a aquesta situació, però sí que caldria exigir a les administracions, la municipal en primer lloc, unes polítiques actives de comerç local molt lligada a facilitar les relacions comunitàries als barris. Les botigues i els mercats són, de manera especial, llocs de trobada i de convivència que cal afavorir. Hi caldrà treballar de valent per aconseguir-ho i per disposar en els nostres barris de paisatges sencers i comunitaris.

Missatge d’acomiadament de Can Salat

Quaranta anys d’història i de fer ciutat

Lídia Santacana/Enric Ferreras –

El 13 d’abril de 1984 registràvem els estatuts del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. L’acta formal de constitució es va fer al Centre Catòlic i l’entitat va tenir com a membres fundadors segons l’acta de constitució a: Joan Egea, Jaume Botey, Juliana Joaniquet, Pere Pinyol, Joan Camós, Ferran Navarro, Andreu Trilla i Casimir Martí.

L’entitat va néixer amb la voluntat de treballar per  la identitat de l’Hospitalet i per posar en valor la pertinença a la ciutat, però també per donar a conèixer d’una forma rigorosa la seva història política, econòmica, demogràfica, social, cultural, tot allò que havia passat i passava a l’Hospitalet. Tot allò que podia definir la identitat d’una ciutat massa propera a Barcelona. Tant és així que es van posar en marxa diferents projectes i la majoria encara vigents. 

Es pot dir que el Centre d’Estudis de l’Hospitalet ha estat en alguns aspectes avançat i pioner. El CELH va ser una de les primeres associacions del país en elaborar bibliografies locals i també fórem pioners en posar en marxa la base de dades bibliogràfica de l’Hospitalet coneguda com a BABEL’H que avui té 6.647 referències.

I quan ningú pensava en Memòria Democràtica es va posar en marxa el grup de l’Hospitalet Antifranquista, nascut el 15 de juny  de l’any 1995 a l’entitat i, que amb el temps, es concretà en L’Hospitalet lloc de memòria,

 

També, com a Centre d’estudis fórem capdavanters en l’àmbit de l’anàlisi de les migracions i la identitat de la ciutat, des dels  Cinquanta quatre relats d’immigració del Jaume Botey editat l’any 1986, fins l’anàlisi de les migracions actuals. 

És un referent a nivell local el Manual d’història, Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur i la seva aplicació  amb l’Hospitalet és escola i totes les eines didàctiques que se’n derivaren. 

D’altra banda, remarcar la constància i el rigor en l’estudi que s’ha anat concretant al llarg d’aquests quaranta anys en vuitanta-vuit  publicacions: trenta-set Quaderns d’Estudi, deu Recerques, quinze de la col·lecció Josefina Gómez Olivares,  deu que no estan dins de cap col·lecció, també destaquem els nou materials editats dins del projecte L’Hospitalet és escola, tres Memòries fotogràfiques de barris, quatre publicacions dedicades a barris de la ciutat  a més del  Celh Comunica que canviant de format  arriba fins avui amb cent-quaranta-quatre números.

Tot això ha estat possible per la participació activa de persones ben diverses de la ciutat que compartien i comparteixen una mateixa preocupació pel futur de la ciutat i sobretot per les persones que conformem a quest paisatge, i que han col·laborat amb l’entitat durant aquests 40 anys.

Un projecte que fa 40 anys que dura gràcies a totes les persones que ens han fet confiança i que a la llarga han resultat ser el valor més important de l’entitat.

Tot i que han passat 40 anys des d’aquell 13 d’abril de 1984, avui encara arrosseguem problemàtiques iguals a les d’aquells anys a més de noves situacions de diferents àmbits: mediambientals, urbanístics, patrimonials, de model de ciutat que fan d’aquells objectius inicials objectius actuals.

La ciutat ha crescut i ha canviat, i el CELH ha crescut i també ha canviat per continuar donant sentit al què fem i al que volem fer en els pròxims anys. Podem dir que ja hem fet 40 anys amb la voluntat de fer-ne molts més per poder continuar treballant des d’aquesta ciutat que és l’Hospitalet de Llobregat però sobretot amb tota la seva gent. 

L’Hospitalet, pionera en recàrrega de vehicles elèctrics amb l’energia de la frenada del Metro

La nova electrolinera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i TMB amb dos punts ràpids és a Bellvitge i és la primera del projecte MetroCHARGE

L’HOSPITALET. J.C. VALERO.- Gràcies a Antoine Lavoisier sabem des del segle XVIII que “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma”. Bona prova de la validesa d’aquest principi ho demostra l’electrolinera que aquest dimarts s’ha inaugurat a la superfície de l’estació de Bellvitge de la Línia 1, a l’Hospitalet, amb tres punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics i que és la primera alimentada amb l’energia que es genera a partir de les frenades del Metro. El projecte suposa un impuls a l’eficiència i la sostenibilitat energètica i és pioner a Europa.

El punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics és una nova instal·lació que forma part del programa europeu MetroCHARGE, que compta amb sis electrolineres ràpides més. La potència s’obté d’un total de 16 “recuperadors” instal·lats al subsòl, a l’estació del Metro, que “permeten utilitzar l’energia de les frenades dels combois en altres usos”, ha explicat el conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Xavier Flores. 

El directiu ha afegit que l’energia que generen les frenades també s’utilitza per alimentar altres usos de les estacions i, “a més de reduir emissions”, suposa rebaixar “un 5,5% el consum energètic de tota la xarxa”, cosa que permetrà estalviar uns 1,2 milions d’euros. Un estalvi que facilitarà recuperar la inversió realitzada per les administracions en “quatre o cinc anys”, ja que la resta de la inversió procedeix de fons europeus.

L’estació de recàrrega disposa de dos equips de 50 kW de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics. Igual que la resta d’electrolineres, l’usuari disposa a partir de 30 minuts per aconseguir la càrrega completa del cotxe. El projecte compta amb un pressupost de 7 milions d’euros, el 40% dels quals està finançat per la Unió Europea a través del programa Moves Projectes Singulars II, i és el resultat d’una col·laboració entre TMB i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) .

Hi ha dues electrolineres més actives a l’Hospitalet, una a prop de l’estació de Can Boixeres, de la L5, i l’altra en un aparcament proper a la parada de Santa Eulàlia, de la L1. A Sant Adrià del Besòs hi ha un tercer punt, a l’estació de la Verneda, de la L2. En el marc del programa MetroCHARGE es preveuen activar tres electrolineres a Cornellà (L5), Badalona (L2) i Santa Coloma (L1). Actualment, la xarxa d’electrolineres de l’AMB té 52 estacions, repartides a 31 municipis.

Tots els punts de recàrrega del programa MetroCHARGE estan integrats a la xarxa metropolitana d’electrolineres. El seu ús és el mateix que la resta d’electrolineres de l’AMB, a partir que els usuaris es registrin a l’app AMB Electrolineres. La recàrrega s’activa amb la mateixa aplicació i el temps màxim és de 30 minuts, 1 hora o 2 hores, segons el connector utilitzat. Les tarifes de les electrolineres del programa MetroCHARGE, pel que fa als connectors Combo de recàrrega ràpida, són de 30 cèntims d’euro per kWh per l’energia consumida i 0,399 euros per minut per l’excés de temps a fer servir l’aparcament a partir del minut 30 dús.

Les electrolineres de l’AMB presenten una demanda creixent i més creixerà a finals d’any, quan estiguin en servei les 102 instal·lacions de la xarxa pública de punts de recàrrega, que permetrà donar servei i carregar simultàniament 367 vehicles. Durant el mes de juny passat, l’actual xarxa de 52 estacions repartida en 31 municipis metropolitans ha distribuït més de 100.000 kWh i s’han facilitat 6.100 recàrregues mensuals. Diàriament, de mitjana, a cada punt es realitzen entre 5 i 20 recàrregues.

Les autoritats afirmen que lenergia subministrada és energia verda certificada procedent de fonts cent per cent renovables. Els aproximadament 100.000 kWh distribuïts al mes suposen un estalvi mensual d’emissions de 93 tones de CO2 i 129 kg de NO2.

L’Hospitalet cedeix a l’AMB tres finques al Centre i La Florida per a construir 142 pisos de lloguer accessible

La promoció dels habitatges anirà a càrrec del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya

Unc dels solars cedits per l’Ajuntament de L’Hospitalet.

L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- El ple del mes de juliol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha aprovat aquest dimarts diverses mesures en matèria d’habitatge a partir de convenis per habilitar diferents terrenys per tal de construir-hi pisos de lloguer accessible i que afecten a l’Hospitalet, que cedeix tres finques, una al barri del Centre i dos a La Florida per a la construcció de 142 pisos.

L’Ajuntament de la ciutat ha cedit tres finques de titularitat municipal a l’AMB per a promocionar habitatge accessible, una situada al barri Centre, a l’avinguda Carrilet, 341-354, i avinguda Mare de Déu de Bellvitge 347-351. La superfície de la finca és de 1.355 m2 i la de sostre edificable, de 6.334,65 m2. S’hi construiran un màxim de 86 habitatges.

Les altres dues finques estan situades al carrer Canigó, la primera al numero 1 amb una superfície de 555 m2 i de sostre edificable de 2.242,50 m2 per a construir un màxim de 28 habitatges, i la segona finca esta situada al mateix carrer Canigó, numero 5, amb una superfície de 595 m2 i la de sostre edificable, de 2.242,50 m2, apta per a construir un màxim de 28 habitatges. En total, amb les tres finques es podran construir 142 pisos de lloguer accessible.

El que s’ha aprovat avui és el conveni regulador de la futura cessió gratuïta de tres finques de titularitat de l’ajuntament  a favor de l’AMB, per a la construcció d’habitatges de lloguer accessible, directament o a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que és una entitat pública empresarial dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest pas anirà seguit de les redaccions dels diversos projectes constructius.

Segons informa l’AMB, la seva política d’habitatge inclou diverses modalitats, que van des de la compra al lloguer, passant per una estratègia “ambiciosa de rehabilitació del parc existent”. Aquesta estratègia es fa des de l’àmbit públic i també a través de fórmules de cooperació públic i privada com Habitatge Metròpolis Barcelona.

Una nota de premsa de l’AMB informa que l’IMPSOL ja compta amb 5.800 habitatges construïts i comercialitzats als municipis metropolitans. D’aquests,  5.367 han estat de venda  i 433 de lloguer. Es preveu un total de 490 habitatges més de lloguer assequible a finals de l’any 2027.

Per la seva banda, Habitatge Metròpolis Barcelona SA, l’operador públic-privat participat per l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i NIC RESIDENCIAL, SL, ha iniciat els primers projectes per a la construcció de d’un parc de lloguer assequible de 4.500 habitatges (2.250 als municipis metropolitans i 2.250 a Barcelona).

També el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya desenvolupa amb els municipis un model integral metropolità de foment i suport a la rehabilitació d’edificis i habitatges. Actualment el CMH gestiona una convocatòria d’ajuts dels Fons Next Generation, aprovada el maig de 2022, i que està dotada amb 100M€. Al juny de 2026, data de tancament de la convocatòria, l’objectiu és rehabilitar 9.525 habitatges.

Durant la mateixa sessió d’avui del Consell Metropolità també s’ha aprovat de manera definitiva el Pla d’actuació metropolità (PAM), el document que ha de guiar l’acció del Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al mandat que finalitza a l’any 2027, i que recull les línies i els objectius de caire estratègic que han d’orientar les actuacions que s’implementaran durant els propers quatre anys. Aquest document ja es va aprovar de manera inicial el passat 30 d’abril. La proposta d’acord ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups presents, excepte del PP, que s’ha abstingut.

Durant el Consell Metropolità d’avui també s’ha fer un homenatge a Xavier Trias en el seu comiat de la política activa. Tan Trias com el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, han destacat el gran consens entre grups polítics que sempre ha caracteritzat l’acció del Consell Metropolità. En aquesta sessió també s’ha acomiadat Ignasi Llorente, que va ser alcalde de Torrelles de Llobregat.