Les festes locals de l’Hospitalet continuaran sent les de Barcelona amb el vot favorable de comuns i republicans

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Una altra plataforma en lluita, aquest cas la dels Bressols municipals es va encarregar de posar la nota de color en la protesta que van protagonitzar al saló de plens municipal durant la sessió plenària de dilluns.

Primer la portaveu de l’AFA de les escoles bressol municipals Xènia Ruiz i després l’educadora Núria Valls, van prendre la paraula al ple per explicar que les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys.

Aquesta queixa que es va expressar ara al ple municipal no és nova. L’equip tècnic es va reunir amb l’ajuntament al gener d’aquest any per denunciar la situació i es va acordar una nova reunió al juny que no s’ha fet i que, sobretot, no ha rebut per part municipal cap mena de resposta. Aquesta manca de respostes ara que s’ha acabat el curs ha fet que les demandes no s’hagin pogut treballar i que continuï sense existir un  projecte educatiu municipal homogeni per tots els i les alumnes de les bressol, que no s’hagin cobert les expectatives de nous contractes de personal i que no s’hagin pogut organitzar les escoles amb garanties i que els pares coneguin amb prou antelació el funcionament del proper curs tant en atenció escolar com en l’aplicació del calendari.

Les educadores s’han queixat reiteradament que tenen el sou congelat des de fa catorze anys i que l’abandonament que sofreixen per part de l’Ajuntament perjudica laboralment a les treballadores (aquest és un sector fortament feminitzat i precari) i també a les famílies per les continues improvisacions a que els obliga la negligència municipal. Molt concretament aquest factor del salari afecta greument a l’estabilitat dels equips perquè moltes educadores abandonen la plaça perquè són contractades en altres llocs per salaris més ajustats a la feina desenvolupada.

El més significatiu d’aquest fet és que aquest problema depenia directament del que avui és la primera autoritat municipal que ha estat molt posat en qüestió al llarg de tot el curs pels incompliments del seu departament tant pel que fa a les escoles bressol municipalitzades com les que s’havien de municipalitzar i que sembla que no ingressaran en el sistema local fins el curs 25-26.

La resposta a la queixa de les educadores del Bressol municipal, la va donar la nova responsable d’Educació, la regidora i tinenta d’alcalde Cristina Santón, que fins i tot va sortir en acabar el punt per parlar amb les concentrades i prometre in situ la contractació de 12 noves educadores per reforçar l’actual plantilla. Fet i fet, les queixes s’han saldat amb noves promeses, més enllà de les que ja es van fer al gener i que van quedar irresoltes.

L’altra punt de l’Ordre del Dia del Ple que mereix un comentari era el que pretenia aprovar el calendari de festes locals per l’any 2025. Els assistents a la sessió van tenir que intuir que es tractava novament de marcar en el calendari com a festes locals les que ja es venen celebrant des de fa molts anys —almenys durant tot el mandat de l’anterior alcaldessa Marín i una bona part del període de l’alcalde Corbacho— i que són exactament les que marca com a festes locals la ciutat de Barcelona, en concret la seva diada de Festa gran de la Mercè (24 de setembre) i la segona Pasqua o Pasqua Florida que aquest any es va celebrar el 5 de juny. La festa local tradicional de l’Hospitalet havia estat el dia de Sant Roc que coincidia, a més, amb la Festa Major del Centre del municipi. Aquesta festa cau al mig del mes d’agost (el dia 16) i ja fa molts anys es va deixar de celebrar perquè es considerava que era una festa del tot desaprofitada perquè la majoria dels ciutadans al mes d’agost ja fan vacances i un gran quantitat de persones abandonen el municipi. Durant uns quants anys es va traslladar a la diada de Sant Jordi, coincidint amb el rovell de l’ou de les Festes de Primavera, però en moment determinat va semblar més apropiat ajustar les festes locals de l’Hospitalet a les que celebrava la ciutat de Barcelona pel simple fet que molts dels veïns i veïnes de la ciutat treballen a Barcelona i a l’inrevés i que la coincidència de festes ajudaria, entre altres qüestions a la conciliació familiar.

Aquesta decisió, unilateral de l’equip de govern del moment, va ser posada en qüestió pels diferents grups d’oposició al llarg dels darrers anys. El principal argument és que les festes locals, com el seu mateix nom indica, son celebracions de caràcter identitari que serveixen per la cohesió social d’un municipi. En aquest sentit, semblaria que no pot haver discussió a l’hora de fixar la festa local de qualsevol lloc perquè les festes locals formen part de la tradició municipal i les tradicions no s’improvisen. El que si sol passar és que les tradicions es renovin i algunes perdin relleu en benefici d’altres. A l’Hospitalet ha passat. Sant Roc va perdre efectivitat a mesura que la ciutat perdia el seu rol agrari però en canvi va guanyar rellevància la Festivitat de Sant Jordi, als anys 60 gràcies a l’impuls de les Jornades del llibre i als anys 80 gràcies a l’encert de les Festes de Primavera. Resulta indubtable hores d’ara que Sant Jordi ha pres una enorme rellevància ciutadana a l’Hospitalet gràcies a aquestes noves tradicions.

En la sessió plenària, el portaveu dels Comuns va emplaçar el nou equip municipal a obrir un debat ciutadà, mitjançant taules de participació ciutadana i a través de les regidories de districte, per fixar un criteri uniforme que defineixi les festes locals més enllà del fet disgregador que suposa vincular-les també a la ciutat de Barcelona. El representant de Vox va parlar també de pensar en el 15 de desembre que és quan un decret reial va convertir l’Hospitalet en ciutat. No estaria malament si no fos perquè l’Hospitalet es va guanyar el títol de ciutat com a consolació de la pitjor expoliació que ha patit una localitat catalana en tota la història: la pèrdua de 900 Ha del terme municipal a favor de Barcelona i el boom econòmic del seu port marítim que molts anys després es va convertir en l’actual Zona Franca.

El grup municipal del PP va anunciar que no votaria a favor del calendari perquè considera que l’Hospitalet té prou entitat per mantenir una festa pròpia i ERC també va mantenir una posició semblant. Malgrat això, el nou calendari festiu per tot l’any 2025 serà el mateix que fins ara perquè socialistes, comuns i republicans han tornat a acceptar que la dinàmica no s’aturi. Això de no aturar la dinàmica per pura responsabilitat que és el soniquet de l’oposició sempre que vota amb la majoria de govern, ja comença a provocar el somriure. 

La sensació és que l’equip de govern, malgrat estar en minoria i ser conscient de la seva debilitat, pot resistir tot el mandat fent volar coloms

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Va haver en el plenari d’ahir algunes qüestions significatives que ja no criden gaire l’atenció però que cal destacar. La primera d’elles és que en un Ordre del Dia de 32 punts i dues urgències, el govern municipal no va perdre ni una sola votació. Malgrat que, com és habitual, les esmenes dels grups municipals són constants respecte de la gestió i la pràctica política de l’equip de govern, en uns casos uns grups i en la resta uns altres, van votar amb el govern municipal en moltes ocasions, com van explicar puntualment, per pura responsabilitat ciutadana donat que molts dels punts incorporaven qüestions d’una certa urgència o que costaria permetre que no s’aprovessin.

Aquest darrer ple del curs incorporava un important llistat d’aprovacions de modificacions de crèdit per fer front a despeses globals o per permetre amortitzacions de deute. Malgrat que, com és habitual, els diferents grups municipals critiquen la pràctica abusiva d’aquestes modificacions de crèdit en ocasions per subvencions no fetes servir, en altres per pagaments d’urgència, en altres per cobrir els romanents de tresoreria, que posen de manifest un tracte molt flexible del pressupost, sempre acaben aprovant-les. De manera que, aquesta crítica permanent en cada ple, resulta absolutament ineficaç en la pràctica, perquè això s’està fent així des de fa més d’un any i no s’han mostrat ni els mínims signes que hi ha una voluntat de resolució d’aquesta pràctica lleugera d’aplicació del pressupost. Hi havia 7 punts de l’Ordre del Dia que reclamaven aprovació de modificacions de crèdit, incloses les dues urgències, totes elles aprovades, en uns casos amb l’abstenció dels Comuns o del PP, de Vox o d’ERC, però sempre amb els vots favorables dels socialistes i esporàdicament d’algun grup que en aquest cas no s’abstenia. Fins i tot la que incorporava l’amortització de 15 milions d’euros del deute viu, quinze milions que, amb les enormes necessitats que pateix la ciutat en tots els ordres, potser haguessin tingut millor destí en alguna inversió que no pas en la devolució bancària aprovada.

Això mateix, el triomf pausat de l’equip de govern, va succeir també amb dos punts que demanaven aprovar els plans anuals (al mes de juliol!!) per l’exercici 2024 dels serveis municipals de les zones AIRE o del servei de grues. Crítiques contundents dels grups municipals per la mala praxis en l’harmonització de les zones AIRE i en la gestió de les grues de retirades de vehicles però, a l’hora de la veritat, els dos punts es van aprovar amb els vots favorables de Comuns i ERC, el primer, i de Comuns i Vox el segon. El PP va votar en contra de tots dos.

De la totalitat dels punts de l’Ordre del Dia, 16 eren únicament “donar compta” o bé de decrets d’alcaldia o d’acords de gestió interna, i només dos es referien a procediments legals i un tercer a l’avaluació d’una sentència del TSJC que anul·la la zona de baixes emissions a la ciutat per un defecte formal després d’un recurs de la patronal d’autocars i microbusos. Punts, per tant, que no requereixen aprovació, però que permeten la intervenció dels grups municipals especialment per posar de manifest les seves diferències amb l’equip de govern… però poc més.

Va haver, malgrat tot, un parell de punts de l’Ordre del Dia que tenien interès, més enllà del debat repetitiu d’arguments i les votacions que tot ho deixen com estava. I va haver també un punt de l’Ordre del Dia que va quedar sobre la taula sense explicacions, i que es refereix a la modificació de la periodicitat de les sessions del Ple Municipal, sobre la qual no deu haver consens entre els grups polítics. No va transcendir, però hem de recordar que al PSC ja li semblen bé les sessions plenàries que es fan al matí, a les quals pocs ciutadans poden assistir, mentre que a l’oposició li agraden més les sessions de tarda perquè acostumen a ser més concorregudes. A tal efecte calgui constatar l’existència d’un punt de l’Ordre del Dia (un dels dos de notable interès als quals fèiem referència més amunt) sobre la petició de paraula de l’AFA Escola Municipal La casa dels Arbres en relació a la situació de precarietat total que viuen els centres educatius municipals de cero a tres anys. I, d’altra banda, el relatiu a l’aprovació per part del ple, de les festes locals per l’any 2025. (Aquests dos punts seran tractats per L’Estaca els propers dies).

En el capítol de preguntes al Ple que va tancar la sessió d’ahir, en van haver de tot tipus. Des d’alguna de Vox que es queixava que la segona ciutat de Catalunya no té un refugi propi d’animals abandonats (Esther López) fins una dels Comuns que demanava que hi hagi un protocol més afinat dels minuts de silenci per tal que puguin sumar-s´hi més persones (la va fer la Laura Alzamora), passant per l’informe dels decibel·lis de La Farga (Graells d’ERC), els projectes urbanístics de l’antiga fàbrica SAS a La Torrassa i les sitges ibèriques (Domínguez de Comuns) o la relació de clubs cannàbics existents a la ciutat (Lorena Paricio, del PP) o els forats a l’asfalt del carrer Primavera (David Sánchez-Lafuente, també del PP).

Va haver dues preguntes relacionades amb les informacions que L’Estaca ha fet aquests darrers dies sobre el contenciós entre FIC i els Mitjans de Comunicació Públics, amb la intervenció del Consell de la Informació de Catalunya, arran del Manifest que es va fer arribar a aquest organisme i als grups polítics municipals. Tant Sílvia Casola d’ERC-EUiA, com Sonia Esplugas del PP, es van fer ressò de la queixa de FIC, en la línia del que ja havia preguntat en un ple anterior la regidora dels Comuns (i diputada), Nuria Lozano: quan es posarien en marxa els Consells Consultiu (ja nomenat) i Executiu (inactiu del tot) que haurien d’estar en vigor, segons el propi contracte-programa dels MCP, des de juny/juliol del 2023 i que no funcionen. A la pregunta de Lozano, l’equip de govern ha respost recentment que el Consell Assessor es convocarà en la segona quinzena de setembre, però no es diu res de l’altra Consell, més important en l’organigrama de gestió perquè és l’Executiu mentre que l’altra és l’Assessor, senyal inequívoca de que hores d’ara no hi ha encara cap projecte de convocatòria al respecte.

La redacció de L’Estaca es vol fer ressò de l’agraïment que, en aquest sentit, la JD de FIC ha fet arribar a la redacció, per la implicació que suposa que els grups municipals d’oposició es preocupin del funcionament dels MCP, però alhora es posa de manifest que la queixa de FIC anava dirigida a l’escamoteig sofert per la ciutadania hospitalenca a la que se li ha negat reiteradament la informació que ha generat el Foment de la Informació Crítica des de la seva fundació l’any 2018 i fins el mes de juny d’aquest any.