Mes: juliol de 2024
El ayuntamiento exige al CC La Farga que reduzca el ruido que producen los aparatos de climatización
Los vecinos lucharán por bajar los niveles permitidos en esa calle, modificados tras la remodelación del Centro Comercial
L’HOSPITALET. LLUIS BERBEL.- El ayuntamiento de l’Hospitalet ha requerido al Centro Comercial La Farga para que adecúe las condiciones acústicas de los aparatos de climatización y los sitúe para que cumplan con los niveles que están establecidos en la ley de Protección contra la contaminación acústica.
En una medición realizada por el propio ayuntamiento, los ruidos que producen, fundamentalmente, los aparatos de climatización, superan en dos decibelios el nivel permitido en esa zona, según un informe emitido por el departamento municipal de Qualitat Urbana. Aunque otras mediciones realizadas en momentos concretos por los vecinos, los superan en cinco decibelios.
Como ya ha informado en dos artículos L’Estaca, https://lestacarevista.wordpress.com/2024/07/17/los-vecinos-del-centro-comercial-la-farga-hartos-de-la-pasividad-municipal/ los vecinos vienen protestando por estos ruidos desde hace dos años ya que no pueden abrir las ventanas en verano para poder descansar y, hasta la fecha, no se le había exigido al Centro Comercial (CC La Farga) que los subsanara.
Los vecinos se dirigieron en dos ocasiones a la Síndica de Greuges de L’Hospitalet para que atendiera sus demandas. Hace unos días, la institución citada presidida por Merche García, que había solicitado un informe al ayuntamiento, le remitió a los vecinos afectados el realizado por el Àrea de Qualitat Urbana, y donde en uno de los registros se demuestra que el CC La Farga supera los decibelios permitidos.
Las mediciones fueron realizadas los días 21 y 22 de junio con un sonómetro y un grabador de audio, en la vivienda de uno de los vecinos situado en la avenida Isabel la Católica. El sonómetro realizó las medidas a partir de las 21 h. durante casi dos horas cada día. El resultado fue el incumplimiento por el CC La Farga de la normativa, superándola en dos decibelios según el propio informe municipal.
A raíz de ello, se determinó por el Àrea de Qualitat Urbana darle un plazo de un mes al CC La Farga para que adecuará sus instalaciones a las condiciones acústicas que son requeridas por la normativa.
Este departamento municipal advierte al CC La Farga que, una vez finalizada la adecuación acústica se han de volver a tomar las mediciones desde la misma vivienda de donde se detectaron las irregularidades para comprobar in situ si ha sido efectiva la actuación sobre los aparatos de climatización que son fundamentalmente los que producen el ruido.
Asimismo, en la inspección que se realizó, se comprobó también la existencia de unos reflejos de luz producidos por las cúpulas del techo del Centro Comercial. Hay que recordar que, en uno de los artículos de L’Estaca, unos de los afectados denunció a La Farga por los daños producidos en una persiana y en un sofá como consecuencia de los rayos del sol reflejados contra su vivienda a través de las citadas cúpulas.
Los vecinos, por un lado están satisfechos porque al final se les ha dado la razón después de dos años de continúas quejas sin que la dirección del CC La Farga les hiciera caso, ni las gestiones ante el ayuntamiento surtieran efecto alguno. Por otro lado, sin embargo, esperan el cumplimiento urgente por parte de La Farga del requerimiento que les ha realizado el ayuntamiento para que haga las reparaciones que aminoren los ruidos que ocasionan los aparatos de climatización.
Aún así, los vecinos piensan que permitir en esta calle 65 decibelios es excesivo y van a luchar para que se rebaje el nivel ahora establecido, que “casualmente” se modificó hace unos tres años con la remodelación del Centro Comercial.
20 Julio 2024
El moviment veïnal de la ciutat té un lloc a la CONFAVC
Pedro Luna, antic president de l’AVIV La Florida, ha estat elegit membre de la Junta
L’HOSPITALET. JOAN FONT.- Dijous 18 de juliol una assemblea extraordinària de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) va escollir presidència i una nova junta de la Confederació. En aquesta nova junta, i amb el 88,6% dels vots, hi ha entrat un representant del moviment veïnal de l’Hospitalet: Pedro Luna, tot i les dificultats per aconseguir els avals necessaris per la seva candidatura, fruit de la situació complicada que viu en els últims anys la FAVLH.
Pedro Luna s’integra en una junta que busca treballar per reforçar el moviment veïnal al país, evidentment centrant la activitat en millorar l’arrelament de les associacions veïnals i la seva renovació, facilitant la incorporació de nous sectors socials emergents en els diferents barris del país.
I, en aquesta feina, Pedro Luna pot aportar força elements. La seva experiència a l’hora de fomentar un nou impuls del moviment veïnal a l’Hospitalet i, més concretament, en la exitosa renovació de la associació veïnal del barri de La Florida.
En l’actual junta de la CONFAVC escollida ahir, i presidida una vegada més per Jordi Giró, provinent de la FAVB i de l’associació veïnal de la Vila Olímpica del Poble Nou, Pedro Luna estarà acompanyat per persones com Montserrat García, activista feminista i anticapitalista, amb una mirada interseccional i de defensa dels drets de les persones amb discapacitats i membre de l’associació veïnal del barri de La Salut a Sant Feliu de Llobregat.
També hi participa Amor Margalef, activista social des de la Federació d’associacions veïnals de Sant Boi del Llobregat, o Josepa Farreny de l’AVIV de Balàfia, a Lleida i impulsora del projecte de Barris Violetes. O Maria Carvalho, activista pels drets de les persones migrants, membre d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme i de la AVIV de l’Esquerra de l’Eixample, així com l’Antonio Alcántara, de l’AVIV de San Sant Joan a Montcada o Torcuato Mantilla, de l’associació veïnal de La Florida de Santa Perpetua de Moguda.
De fet, resulta important que des de l’Hospitalet es tingui presència activa a la cúpula de la CONFAC, especialment en un moment de renovació del conjunt del moviment veïnal arreu i de una certa crisi en el sí de la Federació de la nostra ciutat. Pedro Luna té una amplia experiència en aquest terreny: va presidir la AVIV del barri de La Florida entre 2017 i 2021, i d’alguna manera va propiciar la renovació i l’arrelament a la diversitat del barri de l’associació veïnal i va ser membre de la Junta de la FAVLH entre el 2018 i el 2023.
La seva figura representa més coses. Treballador de la SEAT (com que aquesta setmana li tocava torn de tarda no va poder assistir a l’assemblea de la CONFAVC que el va elegir membre de la seva Junta) té experiència sindical a una de les empreses més significatives del moviment obrer del país, i és justament aquesta imbricació, aquests lligams entre l’activisme sindical i veïnal el que marca la història mateixa de les associacions veïnals.
La mateixa CONFAVC té molta feina per endavant. En la seva assembla d’abril d’aquest any a Sant Joan Despí va aprovar un pla de treball que inclou, entre d’altres temes, l’impuls d’accions sobre l’habitatge, continuar amb la feina del projecte de Barris Violetes, treballar sobre la política de l’aigua i la crisi mediambiental, etc.
Ara caldrà esperar avenços en el terreny de reconstruir i renovar un moviment veïnal que assumeixi la diversitat social actual en el conjunt dels barris, que afronti la emergència climàtica que patim i que faci seva la batalla contra la gentrificació.
L’oposició municipal lamenta el desinterès de l’equip de govern pels refugis climàtics
Només 12 refugis climàtics per tota la ciutat no podran garantir un estiu confortable per la ciutadania
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Els grups municipals d’ERC-EUiA i l’Hospitalet en Comú-Podem han cridat l’atenció aquests dies sobre la necessitat que l’Ajuntament obri refugis climàtics a tots els barris de la ciutat, especialment en aquelles zones més densament poblades com són els barris del nord: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Can Serra i la barriada de Sanfeliu, on el pes demogràfic, l’absència de zones verdes, la falta d’arbrat i les escasses condicions climàtiques dels habitatges en èpoques de forta calor, provoquen cada any considerables perjudicis a la ciutadania.
No deixa de ser significatiu que mentre que a Barcelona amb 1.620.000 habitants hi ha uns 350 refugis climàtics preparats, en el conjunt de l’Àrea Metropolitana, segons un informe emès el passat mes de juny, el nombre de refugis climàtics previst és de 186 per una població semblant a la de Barcelona amb 35 municipis (a més de la capital). I en la majoria de municipis grans de l’àrea, el nombre de refugis resulta més aviat lamentable: 21 espais a Sant Cugat o Cornellà, 14 a Cerdanyola, i només 12 a l’Hospitalet i 11 a Badalona, per exemple. A l’Hospitalet, amb més de 260.000 persones censades (i probablement uns quants milers fora de cens) correspondria un refugi climàtic per cada 22.000 habitants, una xifra ben curiosa si s’apliquen els criteris recomanats per l’ONU a nivell mundial, especial pel que fa a Europa que es el continent que més s’escalfa: exactament al doble de velocitat que ho fa la mitjana global.
La idea dels refugis climàtics és prestar auxili a la població més vulnerable amb espais exteriors o interiors perfectament climatitzats i dotats amb infraestructures adients: aigua, climatització, etc. En ciutats densament poblades com és el cas de l’Hospitalet, la situació que ja està provocant el canvi climàtic, és alarmant perquè la recuperació de l’espai verd és impossible en una ciutat on ja no queda espai lliure. L’Hospitalet, a més, s’ha caracteritzat en els darrers temps per mantenir una política incomprensible respecte de l’arbrat, amb la tala sistemàtica d’arbres a moltes arteries de la ciutat, en uns casos perquè el subsol no tolera les espècies que han anat proliferant en els darrers temps i en altres casos perquè les copes dels arbres molesten el veïnat que no pot obrir les finestres dels seus habitatges. És impossible passejar-se pels carrers de l’Hospitalet sense veure escocells buits a cada pas. Fa molts mesos que no es replanten els arbres que es tallen i la manca d’ombra i l’excés de ciment arreu provoca increments de temperatura notables només que apreti una mica la calor. La segona ciutat de Catalunya pel seu nombre d’habitants censats és, alhora, la ciutat més densa d’Europa, per sobre dels 21.000 habitants per kilòmetre quadrat i al mateix temps el municipi de Catalunya amb menys metres de zona verda per habitant. Mentre tant, l’Ajuntament no ha parat d’ocupar nou sol lliure, no ha parat de fer noves promocions d’habitatges, no ha parat de talar arbres i ha abandonat la idea de crear refugis climàtics a cada barri perquè, com han denunciat els grups municipals, fins i tot les poques biblioteques climatitzades existents tancaran les seves portes aquest proper mes d’agost.
Mentre tant, Espanya ja està primera en el rànquing europeu pel que fa a les morts per calor en els darrers estius i un estudi de la Universitat Politècnica de Zurich de l’any 21 ja avisava que cap allà l’any 2070 el 77% de les ciutats del planeta tindran el mateix clima que ara tenen ciutats que estan 1.000 Km. més al sud, de manera que la temperatura de la península en menys de 50 anys se semblarà força a la que avui pateixen els saharauis.
La realitat metropolitana contrasta amb xifres molt actuals de per exemple el País Basc. Molt més al nord que Catalunya i amb zones boscoses molt properes als grans municipis, les tres capitals basques disposen en l’actualitat de 245 refugis climàtics a l’abast de la seva població. Les tres capitals basques tenen, sumades, una mica més del doble de població que l’Hospitalet, sense anar més lluny, i l’Hospitalet disposa d’un 5% dels refugis climàtics que tenen Donosti, Vitoria-Gasteiz i Bilbao juntes.
Per tot plegat, els Comuns consideren inexplicable, per exemple “que l’aire condicionat del Casal de la gent gran de la Torrassa hagi estat quatre anys sense funcionar. Per això creiem que la quantitat de refugis d’aquest estiu hauria d’haver estat més gran que la de l’any passat. Els dotze refugis de que disposem actualment són insuficients per acollir a la ciutadania, amb alguns espais poc adequats per complir la funció de refugi climàtic. Creiem —afirmen— que s’han de prioritzar els exteriors i crear espais verds, amb arbres que proporcionin ombra, sòls de terra i corrents d’aigua. Però també és molt important aprofitar els equipaments municipals, especialment els casals de gent gran, i no tancar-los durant els mesos d’estiu.”
Per la seva banda, el grup municipal d’ERC, a través del seu portaveu, Jaume Graells ha comentat que l’Ajuntament havia anunciat que farien nous refugis climàtics i això no s’ho creu ningú. Ni tan sols han fet una campanya informativa per explicar a la població com afrontar la calor”. I ha lamentat l’estat en que es troben les zones verdes al municipi: “a banda de ser insuficients no són de qualitat: no tenen prou ombra, falten punts d’hidratació, etc. L’Ajuntament té una falta de sensibilitat per fer front a aquest problema que ens pot acabar afectant en la salut”.
29 segons que expressen una manera de fer
Cinc dies després que L’Estaca publiqués la resolució del Consell de la Informació de Catalunya sobre la queixa per la vulneració de drets de la ciutadania hospitalenca, que en la nostra opinió cometen reiteradament els Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet, la producció de TV de l’Hospitalet es va posar en contacte amb el Foment de la Informació Crítica per tal de recollir declaracions d’algun representant de l’entitat sobre aquesta qüestió. Tan aviat FIC va rebre la resolució i va poder debatre a la Junta Directiva que calia respondre, va encomanar una informació transparent sobre el tema que va sortir a L’Estaca el passat dia 11. El dia 16, TV LH ens demana declaracions al respecte i l’entitat anomena un representant per fer-les. Al mateix migdia, l’Informatiu de la tele es fa ressò de la notícia, fet que ens serveix per tornar a constatar mala praxis professional i no perquè aquesta mala praxis provingui de la incompetència dels professionals, sinó bàsicament perquè és de suposar que la competència professional topa sistemàticament amb la por a la represàlia laboral de qui controla l’aixeta financera.
Ho dic perquè el director dels Mitjans en persona complementa la notícia de TV LH donant contingut al seu titular que parla del rebuig de la queixa de FIC sobre la vulneració del codi deontològic dels MCP, escombrant cap a casa i manipulant la realitat. Per les declaracions fetes sembla que el director s’ha pres aquest contenciós com una qüestió personal i jo diria que considera una victòria particular seva que el CIC faci una resolució on no certifica la vulneració del codi deontològic… però tampoc el contrari. Si no els coneguéssim diríem que dona la impressió de sentir-se obligat a retre comptes a qui considera que ho ha de fer, que és l’equip de govern municipal. I aquest és exactament el nucli del conflicte, perquè tot i que el va contractar l’equip de govern municipal, qui li paga el sou és la ciutadania hospitalenca i és també a la ciutadania hospitalenca —i no només als representants polítics— a qui hauria de retre comptes.
Deixeu-me que m’expliqui. Els MCP funcionen, en l’actual fase, gràcies a un document que va costar un enorme esforç que es fes realitat: el Contracte-Programa que regula la prestació de serveis públics de comunicació i que el ple municipal va aprovar quatre dies abans de les darreres eleccions, amb un període de vigència que acaba el 2025. El contracte-programa el va aprovar el Consell Executiu dels MCP —on jo hi era, ben casualment— que està format per representants dels grups polítics municipals, un tècnic de Comunicació i tres periodistes de reconeguda solvència de fora de la ciutat, i presidit pel director dels MCP. No està gens clar el criteri pel qual s’elegeixen els tres periodistes externs, però el que si recordo és que no van estar presents en cap de les reunions a les quals jo vaig assistir (que van ser gairebé totes) i en totes elles van delegar el seu vot en el director dels mitjans o directament en el representant de l’equip de govern. D’altra banda, sembla haver-se convertit en norma que el director dels MCP, el representant de l’equip de govern, que acostuma a ser el cap del Gabinet de Premsa i el tècnic/a de Comunicació, tots tres de la mateixa àrea municipal, votin sempre units i, per tant, les reunions del Consell Executiu (CE) tenen, de partida, sis vots pràcticament assegurats, enfront dels altres quatre possibles vots dels grups d’oposició. Però el pitjor no és això, en ser suficientment greu. El pitjor és que el document sencer del darrer Contracte Programa va arribar absolutament redactat a les reunions i que, en dues o tres sessions del CE, es va donar per aprovat. No s’havia enllestit abans, probablement perquè el director dels MCP no havia tingut temps de redactar-lo o de programar la seva redacció i, en qualsevol cas perquè, com es va veure, només es tractava d’un simple tràmit.
Jo vaig assistir a pràcticament totes les reunions del CE (en el meu cas en representació d’un grup municipal d’oposició que em va fer la proposta sense compromisos) i en la darrera vaig presentar un total de 30 esmenes al redactat, de les quals el director només va acceptar-ne 7, sense discussió de cap mena. En aquelles reunions de la tardor del 2022 jo vaig aprofitar per posar sobre la taula el que els grups polítics havien aprovat ja feia uns quants anys sobre la recuperació de Ràdio l’Hospitalet. No es va prendre ni tan sols en consideració.
Amb el canvi d’ajuntament després de les eleccions, el Contracte-Programa no caduca, però el que sí caduquen són els dos organismes de control dels MCP: el Consell Consultiu i el Consell Executiu. Per tant, hores d’ara, que no s’ha nomenat cap dels dos Consells des del maig del 2023 que havien caducat, l’únic que decideix és el director dels MCP i segurament el gerent de La Farga que s’ha de dur molt bé amb el director dels MCP perquè quan FIC va fer arribar el Manifest d’abril a l’empresa pública demanant que aquesta empresa encarregada de la gestió dels mitjans se’n fes ressò, el que va fer el gerent va ser fer-li arribar el document al director dels MCP, primer, per fer una informació a mida —que ningú s’esperava ni havia demanat ni potser hi calia— i segon, per enllestir una colla d’al·legacions per si a algun organisme, com després va passar, se li ocorria obrir un expedient.
Foment de la Informació Crítica és una entitat transversal, de la ciutadania hospitalenca, però que té una missió indefugible —i faria bé el director dels MCP de col·laborar en un objecte que també l’ha de beneficiar, enlloc de considerar l’entitat una mena de vespa asiàtica—: aconseguir que els MCP siguin controlats per la ciutadania i no exclusivament, com fins ara, pel poder polític i directament pel director dels MCP, que actua més com a braç executiu del poder local en aquest àmbit, que com a professional de la informació. En aquest sentit, els grups municipals de l’oposició haurien de coincidir amb nosaltres que no s’ha de seguir tolerant que una o dues persones (el director dels MCP i el gerent de La Farga) decideixin el que hauria de decidir un organisme controlat per la societat civil, a banda dels representants polítics, d’una manera honesta i equànime. I, per tant, s’ha de partir de cero en aquest treball de control si és que veritablement es vol controlar una matèria tan important com és la informació plural com a servei públic. No serveixen, com és ben evident, els dos Consells tal com estan dissenyats i no serveix un Contracte-Programa que redacten els MCP sense participació ni de la societat civil ni del conjunt de treballadors de l’organisme públic que, de ben segur, tenen molt a dir al respecte.
De ben segur no defugirem la nostra responsabilitat com a entitat de la ciutat que té com a objectiu el foment de la informació crítica i insistirem sobre aquesta manera de fer, sense descans, igual que no desistirem a l’hora de reclamar que es compleixin els acords que sobre comunicació i llibertat i pluralitat informativa aprovi el ple municipal. En el nostre cas directe, i fins ara mateix, els debats polítics a TV LH i la reobertura de Ràdio L’Hospitalet.
Però no voldria acabar aquest escrit sense referir-me a l’anècdota amb que obria el relat. Ens van demanar declaracions i vam citar a TV L’H davant la fàbrica del Cosme Toda, al costat del bosc de blocs obra de l’equip de govern Marín i de l’antiga fàbrica, un patrimoni abandonat que podrien fer servir moltes entitats com la nostra que no tenen cap seu social en condicions. Deu minuts més tard de la cita, va venir un càmera i vam estar gravant més o menys 15 minuts. Uns deu minuts llargs davant la càmera i la resta, un cop acabada la que ens van dir era la gravació principal, regirant la documentació. Ens temíem que TV LH diria que el CIC els ha donat la raó, quan el que ha dit l’acreditat organisme és que amb les dades disponibles no podia entrar a valorar si el FIC té raó o no i per tant no tenia elements per dir si s’ha vulnerat o no el codi deontològic. Li hem tornat a enviar al CIC el document que va publicar L’Estaca el dia 11 de juny per veure si ara que té més elements es pot finalment pronunciar en un sentit o en un altre i l’organisme ens ha contestat el següent (li vam passar el text del CIC a TV L’H però d’això no han dit ni paraula): “Bon dia, Us comuniquem que hem rebut la seva queixa relacionada amb l’acord pres pel Consell de la Informació de Catalunya de l’expedient 9/2024 i la documentació adjunta i que la incorporem a l’expedient ja obert per tal d’analitzar el que ens exposeu i donar-vos resposta. Ben cordialment”.
Som optimistes. Sembla que el CIC ara si que tindrà més elements per constatar que els MCP vulneren el codi deontològic. O potser no, ja ho veurem. I si tampoc amb el que els hem enviat ara, tenen prou elements per pronunciar-se, seguirem insistint on correspongui sobre la necessitat d’un control públic dels MCP i de la participació sindical dels professionals dels mitjans, que ara es troben indefensos davant uns mecanismes patronals que només controla el poder polític. Novament al CIC, o allà on calgui.
I acabo. No sabíem que en el cos informatiu de TV LH defensaria la seva postura directament el director dels MCP. I ens n’alegrem, perquè poca gent a la ciutat el coneix i mana molt. Però lamentem que ell hagi utilitzat 31 segons i una gran part del contingut de la informació i el representant de FIC només 29 segons i un parell de paràgrafs. Sobretot, perquè s’ha desaprofitat gairebé un quart d’hora de les declaracions principals que s’han ignorat del tot i que potser haguessin aclarit més les coses a la ciutadania, que és la important.
Tothom sap que els MCP han discriminat la ciutadania respecte el que FIC ha generat des de fa sis anys, privant a la ciutat d’informacions que no sabem si interessarien, però que sí sabem que no tenien cap autoritat, ni legal, ni moral, ni professional per escamotejar-les. Ara tothom ha de saber que els 29 segons de la informació de dimarts 16, expressen una manera de fer que, malauradament no és nova. Manipulen la informació quan diuen que el CIC rebutja la queixa. Simplement “no es pot pronunciar sobre la queixa presentada” (tal com es diu literalment), que sembla una cosa ben diferent. I manipulen les declaracions quan no inclouen ni un segon de les realitzades davant càmera, quan van afirmar que la resta de la gravació era simplement per il·lustrar la notícia.
Ha de saber la ciutat que serem un corcó per qui discrimina, amb l’únic argument que el que proposem molesta. El periodisme combatiu té això, que no es cansa mai…
Los vecinos del centro comercial La Farga, hartos de la pasividad municipal
Han extendido las denuncias a la Síndica de Greuges y a Sanitat de la Generalitat, pero las soluciones no llegan
L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- El verano comienza a apretar y los aires acondicionados se ponen a tope. Y, si no, que se lo digan a los vecinos de la avenida Isabel la Católica, colindantes al Centro Comercial de La Farga.
“El ruido es infernal. Están tomando mediciones. Existen enfrentamientos con los usuarios de los bares que toman fotos de forma indiscriminada”, manifiesta Elena Ruiz, una de las vecinas del bloque que está frente al centro comercial y continúa: “lo hemos vuelto a denunciar a la Síndica de Greuges y también al departamento de Sanitat de la Generalitat de Catalunya”.
Esta denuncia es la continuación de las acciones realizadas por los vecinos y que fueron explicadas en este digital https://lestacarevista.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=5401&action=edit
Actualmente los vecinos están contrastando la normativa publicada en la web del ayuntamiento de l’Hospitalet. En algunas zonas marca que los indicadores máximos de ruidos no pueden sobrepasar los 45db. Aunque, tal y como manifestamos en el artículo anterior, el mapa de sonoridad se modificó en esta zona a raíz de la inauguración de la reformada zona comercial de La Farga, situando el máximo permitido en 65db.
Los vecinos, sin embargo están disconformes y parece que existe otra normativa que no sólo es por db máximos si no por continuidad. No se permiten tantos db seguidos durante tanto tiempo (de 19h a 23:45h).
Los vecinos denuncian que La Farga no ha tomado ninguna medida para paliar las molestias y la semana pasada “casi tenemos un disgusto, porque había un joven grabando desde uno de los bares que dan a nuestros balcones”. Uno de los vecinos estuvo a punto de ir a ver qué estaba grabando… al final le gritó desde el balcón y parece que dejó de grabar.
Los vecinos enviaron hace unos días un correo electrónico a la Síndica de Greuges para hacerla conocedora de la situación en que se encontrael problema en la actualidad. Es, literalmente, el siguiente:
Faig referència al seu e.mail de data 7 de març de 2024.
Li comunico que en aquests moments (fa dies ) els motors de La Farga – centre comercial, estan funcionant a màxim volum. No hi ha dubte que els decibels que soportem estan entre els 50 i 70. L’Horari de motors es des de les 7:00 a les 24:00, de forma continuada.
No hem tingut cap resposta a res. Crec que l’Ajuntament s’oblida dels seus ciutadans.
No sabem què més fer: ens tornarem bojos de debò. Vostè s’imagina suportar 7 dies a la setmana aquest soroll?. Veritablement, les 121 famílies que van a signar demanant l’aturada dels motors de la Farga i la resta que no van signar, acabarem amb una malaltia mental. No ho dubti. No hi ha persona que suporti aquest soroll de forma tan contínua i tant potent.
li agrairem faci les gestions oportunes per tal que no acabem en un centre psiquiàtric.
La Síndica de Greuges de LH ya les ha contestado que está pendiente de que le envíen un informe de seguimiento del área correspondiente, pero los vecinos lamentan que mientras tanto “no sabemos ni a qué área corresponde la respuesta ni tampoco la previsión de entrega de la misma. Nos tememos que vamos a estar nuevamente un verano más en esta insostenible situación”.
El difícil arrelament de les llibreries a l’Hospitalet
Llavors a Collblanc, amb Perutxo al Centre, formen part d’un univers molt minoritari a la ciutat
L’HOSPITALET. JOAN FONT.- A l’Hospitalet del Llobregat es pot trobar gairebé de tot. Hi ha botigues de barri (cada vegada en menor número) i grans superfícies que serveixen per trobar tota mena de productes. Però no resulta tan fàcil poder trobar llibres, poder entrar en alguna llibreria. De fet, en els darrers més de vint anys, només resistia a la ciutat una sola i única llibreria, la Perutxo, al barri del Centre, al cap damunt de la Rambla, desprès d’haver tancat la botiga original al carrer Roselles.
Es cert que també es poden trobar llibrers a Abacus, a la mateixa Rambla, però aquesta vella cooperativa (ara en transformació) no és exactament una llibreria, sinó un comerç més ampli. Remenant una mica més, podem trobar una sucursal de la barcelonina Casa del Llibre, al centre comercial de Gran Via 2. Però tampoc això correspon a la idea que molta gent té del que és una llibreria; és a dir ,un lloc on s’aprecia el llibre més enllà del seu valor mercantil.
En un temps, ja una mica llunyà, hi havia hagut a la ciutat tres llibreries: Els Pins, La Florida i Catalunya, totes tres obertes a mitjans des anys 70 del segle passat amb una voluntat militant de difusió cultural, i totes tres van anar tancant entre mitjans dels 80 i els primers 90. En el “Quaderns d’Estudi núm 31” editat pel CELH, d’octubre del 2017, podeu trobar un petit estudi sobre la evolució d’aquestes llibreries escrit per en Carles Ferrer.
Aquest isolament de la llibreria Perutxo va trobar un acompanyament potent amb l’apertura de la Llibreriai de l’Espai Llavors al carrer Llobregat del barri de Collblanc. Es tracta en aquest cas, d’un projecte cooperatiu que, com elles mateixes es defineixen, “volem ser més que una llibreria. Volem crear comunitat, un punt de trobada i d’intercanvi, un espai de calma i reflexió, però també de lluita i conscienciació a través dels llibres i activitats socials i culturals.”
La Llavors treballa, de fet, com un espai comunitari de referència, més enllà del seu barri i opera com un pol de treball cultural en sentit ampli, acollint a més, en el seu espai diverses entitats, col·laborant en el seu desenvolupament, com La Col·lectiva, Districte 7 o MUET (Mujeres Unidas Entre Tierras)
Fa poc més d’un any van posar en marxa un projecte “La memòria de les llambordes” que va recollir testimonis vius de la vida a Collblanc i a La Torrassa mitjançant entrevistes a veïnes i veïns del barri, volent evitar que aquests records s’acabessin perdent. El projecte ha editat un llibre amb un recull d’aquestes entrevistes i un podcast disponible a IVoox.
Entre d’altres activitats com les presentacions de llibres i de Fanzines com recentment el Fanzine editat per Comitè de Solidaritat amb Palestina, animen tallers com el de brodats o el de fanzine feminista, les sessions setmanals d’una lliga de Trivial o disposen de Clubs de Lectura com el de Fantasia i Ciència ficció, o el d’Amors fora de norma o el de “Les Debutants” o “Literatura del Arroyo” sobre obres d’autors llatinoamericans.
Ara mateix, l’equip de la llibreria i de l’espai està animat per la Noelia i la Alicia, dues llibreteres que treballen de manera especial les editorials independents, no sempre fàcils de trobar, i els llibres crítics. Elles recullen també experiències d’animació cultural que, les tres llibreries de barri citades més amunt, van desenvolupar en el passat. Caldrà seguir les seves activitats de ben a prop; no per casualitat, formen part del teixit associatiu i d’agitació cultural de la ciutat.
Ni olvido, ni perdón: 45 años grabados en cemento
La historia y Triple Q
¿Para qué nos vamos a engañar? Algunos tenemos pocas esperanzas de lo que el equipo Quirós, el nuevo alcalde, prepara para el futuro, pero como el futuro es futuro habrá que dejar que pase el tiempo. Es lo que decían no hace mucho los de esta casa, que no se iban a meter con Triple Q (querido quirós quesito) hasta la Castañada, nunca mejor dicho. Y yo voy a seguirlos, que para eso son los que me pagan un dineral por escribir aquí. Así que no hablaré del presente ni del futuro, pero tengo permiso para hablar del pasado. Por cierto, hablando del pasado: he visto que los eFICaces de esta casa le han cambiado el título al título de toda la vida: L’Estaca, revista de l’Hospitalet. Pues ahora ni es revista ni es nada, es solo Periodisme Crític, o sea que ahora empieza a ser algo de periodismo porque… si no es crítico, no es periodismo ni es nada y eso no me lo enseñaron en ninguna Facultad, que lo aprendí en la vida.
A decir verdad, antes si eras crítico te abrían un expediente. Ahora hay que ser algo crítico para ser alguien. Pues eso está bien. Mejoramos hasta en esto tan gris que es la información. Pero vayamos al mejunje. Lo que no se pudo recomponer en tres años se acaba de recomponer por sorpresa en tres horas. Por sorpresa, porque como no soy militante, ni acólito, ni funcionario, ni activista elegante de alguna entidad militante o acólita del socialismo local, me enteré el mismo sábado de que los socialistas hospitalenses ponían fin a la gestora y elegían una dirección digna de tal nombre con casi los mismos de la gestora. Es decir, todo rapidito, sin oleajes y sin sorpresas, que para eso ya está Triple Q. Habemus primer secretario, que es el hasta ahora presidente de la gestora y hay algunos cambios porque el alcalde quiere tener controlado el aparatito y ha metido a su gente “para no repetir los mismos errores”, según dijo. “Necesitábamos tiempo para madurar” y desde que él es alcalde, se ha madurado de golpe. A base de “concordia”, porque hasta ahora lo que había era solo “fraternidad” y eso es muy poca cosa para unir pedazos.
El objetivo del aparatito es “atraer talento” porque como dijo Willy Brandt — al que cita mucho Triple Q—, nuestro idolatrado papá socialdemócrata, “necesitamos a los mejores”, por eso en su día apostó por Felipe González, que entonces era de los mejores socialistas y hoy es de los mejores ultrareaccionarios y así nos fue entonces y ahora.
Triple Q explicó en la clausura del quince congreso, que es el momento de las nuevas ideas (y allí estaba la senadora Marín, la de las viejas ideas) y que es mentira que los socialistas de l’Hospitalet sean los responsables de una ciudad masificada y de alentar la especulación urbanística. Y para eso echó mano de los datos: el 87% de lo construido en la ciudad se construyó durante la dictadura y de eso, los socialistas no podían ser responsables.
Cierto, los socialistas del momento no pudieron ser responsables de lo hecho durante la dictadura porque en esa época ellos no existían y sus padres estaban de vacaciones.
Cuando sus padres volvieron de vacaciones y les inculcaron sus ideas a los que desde entonces han gobernado, edificaron el 13% de lo que no existía. Es decir, si el franquismo se comió una parte substancial del territorio, era esperable que lo que venía después reparase la desgracia, no que sobre la desgracia se echara más cemento.
Pondré unos datos elocuentes sobre la mesa y después sacaremos conclusiones. En 1960, según datos estadísticos de Idescat, vivían en la ciudad 122.813 personas y existían 26.570 viviendas. Debemos recordar aquí que la ciudad creció desde los años 20, cuando todavía Franco estaba en África matando gente. Creció desmesuradamente y se dejó arrebatar por Barcelona la mitad de su término municipal, sin que al alcalde de entonces, el que hoy lleva el nombre de la principal Rambla de la ciudad —él o su padre, ya me he perdido—, moviera ni el meñique, no fuera caso que el rey se lo metiera en la nariz. Ya en los 60, Franco descubrió el desarrollismo y la ciudad se volvió a llenar de obreros del sur y de especuladores del norte capitalino. Para 1970 la ciudad había casi duplicado su población y había construido 40.000 viviendas más hasta superar las 66.000. Cuando nacieron los ayuntamientos democráticos, en 1979, no hay datos fidedignos pero habría alrededor de 290.000 habitantes, unos 50.000 más que en 1970, de modo que por una simple regla de tres, quizá habría entonces en torno a 79.000 viviendas. Una auténtica barbaridad que hizo inevitable el grito ciudadano de “ni un bloque más”, en la ciudad de los bloques…
Durante los primeros 4 años de esos ayuntamientos, mientras PSC y PSUC se vigilaban de reojo, no hubo nuevos edificios ni vieja especulación: parecía que se había aprendido la lección y que lo último que crecería en la ciudad sería el cemento. Desde entonces hasta ahora (2023) se han construido en la ciudad 31.000 nuevas viviendas, el 77,5% de las que se construyeron en la década más dura de la inmigración de los 60. Con la diferencia de que entonces había en la ciudad 122.000 habitantes y ahora nos acercamos a los 300.000.
Cualquier ayuntamiento de izquierdas que pretendiera mejorar su ciudad, ofrecer calidad de vida a sus habitantes y revertir la dramática historia de un territorio esquilmado por propios y extraños, hubiera sacralizado —el término es irreversible— la noción de no construir un palmo más. No se les puede perdonar a los burgueses ilusos locales de los años 20, catetos y sinvergüenzas, que vendieran la ciudad al mejor postor; todavía menos a los vencedores de una guerra civil que sabían por qué habían vencido: para masacrar la tierra y a sus habitantes. Pero no se nos puede pedir que nos olvidemos de los que llegaron después: ellos son los auténticos responsables de haber convertido l’Hospitalet en la ciudad más densa de Europa y un lugar donde los habitantes más conscientes de su realidad intentan huir en cuanto pueden. Será imposible olvidarlos y será imposible perdonarlos. El año pasado había censadas 110.488 viviendas y todavía falta contabilizar las de Cosme Toda y las del biopol y todas aquellas decenas que se siguen construyendo donde no cabe una cucaracha.
Triple Q: los socialistas que llevan gobernando 45 años esta ciudad son los responsables absolutos del caos actual y solo hay una manera de revertirlo: revirtiendo sus políticas. Como sigáis transformando la ciudad —como prometiste ayer en el congreso—, con la misma pasión con la que lo hicieron los precedentes, dejaréis un rastro imposible de olvidar por los siglos de los siglos. Amen.
Así que, cohesión social urbana, lucha contra el cambio climático, servicios públicos de calidad, seguridad y convivencia y el empleo de calidad, que son los retos que el nuevo alcalde ha propuesto, obligan a un único objetivo: acabar con la edificación y recuperar suelo libre. O eso, o palabrería. Y no solo sirve para los que mandan. También para los que aspirar a mandar. Desde sus filas, o desde las de los herederos del “ni un bloque más”. A ver si nos aclaramos…
Viuen al carrer perquè volen?: una exposició a l’espai La Figa per conscienciar sobre el sensellarisme
El nombre de persones sense llar a l’Hospitalet no para de créixer, segons els darrers estudis de les comunitats parroquials
“Les persones que viuen al carrer rebutgen l’ajuda, són alcohòliques, violentes, vien així perquè volen…O potser no? Què sabem realment sobre les persones sense llar? Som conscients dels prejudicis que envolten una realitat complexa i sovint invisible?”
Aquesta introducció obria divendres 12 de juliol la exposició organitzada pel Casal d’estiu de l’esplai Xixell amb la intenció de fer visibles les persones sense llar. L’exposició, formada per fotografies cedides per la Fundació Arrels, té la intenció se sensibilitzar sobre una situació massa vegades invisibilitzada.
Des del 12 al 19 de juliol la exposició estarà instal·lada a l’espai La Figa, al carrer de Sant Antoni, 20 de l’Hospitalet. La intenció de la exposició, i tot el treball de preparació que l’acompanya, ha estat, com diu el cartell que han editat, a “trencar estigmes i canviar la mirada sobre les persones sense llar”.
Les joves del Xixell han fet tot un treball de recerca sobre la situació de les persones sense llar, descobrint els estereotipus que afecten aquestes persones que, realment no viuen al carrer per pròpia voluntat. Han estat conscients de les situacions d’angoixa i de por que pateixen al carrer i han descobert també l’arquitectura i l’urbanisme hostil que les persones sense llar han d’afrontar dia a dia.
Les fotografies triades per la exposició reflecteixen diferents aspectes de la vida que podríem denominar “sensellarista” i també mostres de solidaritat que, massa de tant en tant, reben mentre viuen —o sobreviuen— al carrer.
En l’acte de inauguració de la exposició, els joves del Xixell han explicat com de necessària és la empatia cap a aquestes persones. Forçades a viure sense sostre i sense llar, mentre pateixen situacions quotidianes de violència o de menyspreu per part de molta gent.
En l’acte també han participat representants del Sindicat de l’Habitatge Socialista de l’Hospitalet que han explicat com l’habitatge ha deixat de ser un dret de les persones por esdevenir un producte de mercat, que es compra, es ven o es lloga, sempre que es disposi de capacitat econòmica.
Cal recordar que a l’Hospitalet existeix un grup de treball sobre el ”sensellarisme” en el que participen diferents entitats socials i associacions que intenten fer aflorar la situació d’aquestes persones sense llar, a la vegada que intenten oferir ajuts i, sobretot, aconseguir que puguin disposar dels mínims drets que hauria d’oferir la obligatorietat de l’empadronament de totes les persones que habiten a la ciutat en qualsevol situació.
Segons dades del segon recompte de persones en situació de sensellar que van organitzar l’any 2023 de manera conjunta les comunitats parroquials de la ciutat Càritas Barcelona i la Fundació La Vinya, en aquella data dormien al carrer a l’Hospitalet 163 persones, 71 més que l’any 2021 quan es va fer el primer recompte. Tot sembla indicar que, a hores d’ara, el nombre de persones que dormen al carrer o en situacions similars ha augmentat en el conjunt de barris de la ciutat.
Les joves del Xixell, organitzadores de la exposició, han ofert un pica-pica a les persones assistents a la inauguració, com a mostra també del seu orgull a la feina feta. Si podeu, feu un cop d’ull a la exposició, el treball que suposa s’ho mereix de totes-totes.
Algunes de les fotofrafies de la exposició.
