El govern i els Comuns aproven uns increments d’impostos per l’any 2025 que poden agreujar la sensació de malestar que pateix la ciutadania hospitalenca

Un moment del ple celebrat ahir.

Els republicans es queixen que el que s’ha aprovat avui no té res a veure amb polítiques d’esquerra

El govern municipal socialista amb el suport del grup dels Comuns, va aprovar ahir en el ple municipal de setembre un increment de l’impost de l’IBI per l’any vinent que coincidirà amb l’aplicació per primera vegada de la taxa del reciclatge de residus que suposa un augment exagerat, segons la resta de grups municipals, del que els veïns i veïnes de la ciutat hauran de pagar en concepte de tributació. En concret, la nova taxa de residus que s’aplica en funció d’una normativa europea ajustada a l’agenda 20/30 i que fins ara a la ciutat anava incorporada dins l’IBI, suposarà al voltant de 130 euros de mitjana per família, a la que s’ha d’afegir un increment del 2,6% de l’IBI, exactament el percentatge d’inflació que s’espera pel 2025,

Això significa que una família mitjana de la ciutat tindrà increments globals d’aquest impost obligatori de residus d’entre el 34 i el 73%, segons càlculs d’ERC, en funció dels paràmetres que ha fet servir l’equip de govern per calcular la taxa, que són el nombre de persones empadronades per llar i els metres quadrats, un mecanisme de càlcul que resulta bastant arbitrari sense que, per altra banda, s’hagin tingut en compte reduccions per vulnerabilitat familiar, una situació de precarietat endèmica que viuen moltes de les famílies del municipi. L’Ajuntament, segons els informes interns preveu que cobrarà per aquest nou impost al voltant de 16 milions d’euros més, als que cal afegir el 2,6% més de l’import de l’IBI. Els ciutadans de l’Hospitalet, per tant, no només hauran de pagar l’any 2025 el 2,6% més del que pagaven d’IBI, sinó la taxa de residus que abans anava incorporada dins d’aquest impost, una pujada que ha estat considerada abusiva, injusta i poc ajustada a la realitat econòmica de les famílies de la ciutat, per part de tota l’oposició excepte els Comuns.

Les raons exposades són molt diverses. Segons l’oposició, l’Hospitalet ja és una de les ciutats metropolitanes amb l’IBI més alt i després perquè la situació d’emergència que viu la ciutadania tant pel que fa als serveis (educació, sanitat, seguretat, serveis socials, neteja, infraestructures, mobilitat, zones verdes, etc) com a la gestió municipal (manca de resposta, excés de burocratització, falta d’inspeccions i de control, dèficits en la Guardia Urbana, etc) recomanaria no tensionar més el malestar ciutadà. La proposta ha estat considerada pel líder de l’oposició, el portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, tan exagerada i fora de lloc que s’ha referit directament als Comuns en un moment del debat per destacar una posició incomprensible des del punt de vista de l’esquerra. Alhora ha demanat formalment a l’alcalde que retirés el punt de l’IBI per tal que l’equip de govern el tornès a madurar i, en el moment de portar-lo a votació, no s’ha retirat perquè socialistes i Comuns han votat conjuntament.

Més enllà d’aquests punts el ple ha tingut altres moments rellevants que han oferit un contrast considerable amb això dels impostos i taxes, com quan un dels regidors del PP ha anat detallant un munt de factures aprovades per l’equip de govern que posen de manifest la poca escrupolositat de les despeses o el cas per exemple de les modificacions en la plantilla municipal aprovades pel govern que impliquen l’amortització de 4 places d’administratius que suposaven una despesa anual de  197.000 euros per 4 places noves de directors de servei amb una despesa anual de 442.000 euros, que ha servit novament a ERC per acusar el govern de nepotisme a l’hora d’atorgar aquestes places de directors de serveis a gent propera.

La pujada d’impostos aprovada avui no és d’aplicació fins l’exercici 2025 però el malestar ciutadà que s’ha visualitzat avui al ple municipal d’una manera molt destacada, pot suposar un abans i un després en la reactivitat de la ciutadania que veu com els problemes s’agreugen i no es resolen o es resolen massa lentament, mentre que els impostos no paren de créixer, els preus dels lloguers no paren de créixer, els desnonaments no paren de créixer, les ràtios a les escoles, igual, les llistes d’espera de Sanitat, tres quarts del mateix, etc. etc.