Els pactes d’abstenció entre el govern i els Comuns expliquen l’error en la presentació del punt d’urgència que afecta al mercat de Collblanc

ERC califica al actual govern muncipal d’incompetència i males pràctiques.

Els republicans denuncien la deliberada precipitació socialista i la manipulació dels paradistes per posar-los en contra dels grups municipals de l’oposició

 Pel que ha explicat el grup municipal d’ERC-EUiA en una nota informativa sobre les acusacions del PSC contra l’oposició, als que acusa d’irresponsables i de falta de compromís amb les necessitats de la ciutadania, el govern municipal no va fer cas de les prevencions dels republicans en la Junta de Portaveus sobre la urgència del punt de l’ordre del dia del passat ple que pretenia incloure una macromodificació de crèdit que barrejava diferents expedients per amagar una pèssima gestió sobre els Fons Next Generation.

Segons els republicans, l’alcalde va decidir tirar endavant la proposta d’urgència perquè ja tenia pactada l’abstenció dels Comuns però oblidant que el procediment d’urgència requereix majoria absoluta i no només la majoria simple. D’aquesta manera es posa de manifest, segons ERC-EUiA, el nivell d’”incompetència i males pràctiques del govern” fins a extrems que resulten sorprenents perquè després de 45 anys al capdavant del govern, els socialistes encara semblaven ignorar que es requereix majoria absoluta per imposar un punt d’urgència al ple. “Són tan ineptes que no sabien que això requeria de majoria absoluta”, va manifestar al respecte el cap de l’oposició.

Graells ha afirmat en la nota informativa que “votar en contra d’aquesta urgència no vol dir votar en contra del contingut de la mateixa, simplement ajorna l’aprovació al següent Ple, en tramitació normal i amb tota la informació i els controls previs” i ha denunciat la intenció “de manipular els comerciants de les parades exteriors del mercat de Collblanc per posicionar-los contra l’oposició” quan està clar que “ERC+EUiA sempre hem estat al costat de les paradistes, que fa anys que pateixen els enganys i incompliments per part del govern municipal amb l’esperada reforma del mercat de Collblanc”.

En aquest sentit, respecte la reforma del mercat de Collblanc, des d’ERC+EUiA aclareixen que en cap cas l’Ajuntament planteja cap actuació per iniciar les obres a les parades exteriors, sinó que es tracta d’una partida per la redacció d’un projecte de reforma a l’interior per reubicar les parades exteriors, inicialment de forma temporal, tot i que el mateix expedient obre la porta a un trasllat definitiu. Un fet, aquest, que no compta ni amb el coneixement ni amb l’acord dels i les comerciants afectades. Jaume Graells vaticina que “la intenció de l’equip de govern és que aquest trasllat sigui definitiu, i fer-ho d’esquenes als comerciants, als quals es pretén enganyar de nou”.

Jaume Graells ha manifestat que “si això es confirma, significarà la sentència de mort de les parades exteriors”. En aquest sentit, des d’ERC+EUiA reclamaran una reunió urgent dels grups municipals i els representants dels paradistes amb el govern municipal, perquè aquest doni totes les garanties i concreció respecte les obres de les parades exteriors al mercat. “Des d’ERC+EUiA no admetrem ni xantatges ni mentides”, ha insistit el dirigent republicà.

En el fons d’aquest contenciós sura novament la posició dels Comuns perquè sense aquest acord tàcit PSC-Comuns el govern no hauria plantejat la urgència del punt ni s’atreviria a portar al ple punts que sap que perdria. Resulta curiós constatar que els Comuns es van abstenir en el punt d’urgència però anteriorment s’havien abstingut en el punt dels directius de servei de lliure disposició i més tard ho farien amb la moció dels republicans on plantejaven la negociació dels increments de la tributació, l’IBI i la taxa de recollida de residus.

L’excusa dels Comuns respecte de la nova moció que pretenia fer-los repensar sobre l’inexplicable suport als socialistes per incrementar l’IBI, va ser que confiaven que l’IVA de l’any vinent seria inferior al 2,6% i, per tant, que confiaven en convèncer els socialistes que abaixessin aquest percentatge fins a un nivell una mica més òptim. Novament el vot contrari dels Comuns (o l’abstenció, donat que no va quedar clara la votació final) va fer que la moció dels republicans quedés derrotada i, per tant, tot sembla encaminar-se a que els ciutadans hagin de suportar els increments de l’IBI i la nova taxa de residus, tot en el mateix any. Aquest resultat es produïa en el mateix ple on el govern donava compte de la via lliure a la planificació de l’espai de la Vanguard on va un nou hotel i un centenar de nous pisos després que els socialistes requalifiquessin el que era fins al 2018 sol industrial, que s’expliqués el desgavell del solar del dipòsit municipal on no hi cap la grua i el pressumpte trasllat a un nou espai del carrer Fortuna que restà okupat i per tant inutilitzable de moment, o que es fessin diverses preguntes sobre subvencions i contractes sense concurrència competitiva, l’incompliment de les excavacions al Castell de Bellvís que havien de començar aquest setembre, també el retard de les obres a les bressol, la tala d’arbres a la tan anunciada renaturalització de la Plaça de la Bòvila o la falta d’enllumenat, per exemple, entre els carrers Primavera i Levante a La Florida

Una maniobra del govern per introduir un punt d’urgència al ple, posa de manifest un greu problema de gestió denunciat pel PP, ERC i Vox

Imatge del últim ple celebrat el dilluns

Els Comuns fan de l’abstenció una eina de condescendència amb el PSC en temes tan comprometedors com les sospites de nepotisme

D’entre la multitud de temes que es van tractar ahir al ple municipal —i que intentarem anar desgranant en successives informacions— en destaca un que té a veure amb el vot contrari que van decidir els grups municipals d’ERC, PP i Vox, a l’hora de reconèixer la urgència d’un expedient de modificació de crèdit en l’apartat de l’àrea de seguretat i govern intern. Es tractava, de tres expedients, els 176, 177 i 178, que segons els portaveus municipals de l’oposició es presentaven en bloc tot i tenir continguts molt diversos que feien molt complexe i precipitat el seu estudi. Les urgències en l’ordre del dia del ple s’han de resoldre per majoria absoluta segons indica la normativa, de manera que per que s’acceptés la urgència, havien de votar a favor, a banda del grup socialista que és qui l’havia presentat, un altra grup. Els Comuns es van abstenir i la resta van votar en contra, de manera que la urgència no va prosperar i el grup proposant es va quedar sorprès, amb un pam de nas.

Per afrontar la decepció inesperada, a mig ple, el grup socialista sembla que va tuitejar que, per culpa dels grups d’oposició, s’havia frenat la redacció del projecte de reforma de l’interior del Mercat de Collblanc; les despeses derivades del Projecte de reconstrucció i reparació estructural de diverses dependències de les piscines municipals de L’Hospitalet, després de l’incendi que van patir, com ara la coberta de la piscina interior; l’adequació de segona planta del Mercat de la Florida com a seu de l’equipament Florida 6.0; el subministrament d’instruments per a l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA), i la millora de les escales mecàniques del metro de Santa Eulàlia. De tots aquests temes, la ciutadania i fins i tot els mitjans de comunicació presents al ple, ens vam assebentar ahir gràcies a la nota de premsa municipal que posa negre sobre blanc el que durant el ple no es va arribar a conèixer de manera directa.

De fet, la nota de premsa municipal sembla fer recaure sobre els grups de l’oposició els entrebancs a posar en marxa allò que reiteradament han vingut reclamant durant mesos pel que fa al mercat de Collblanc i altres mesures que estaven pendents. El cert és que, com va posar de manifest ahir mateix el grup popular “després de la encerrona que el govern socialistava practicar ahir al ple municipal sobre els grups de l’oposició”, calia denunciar que “la inoperància socialista costa 3,2M€ a la ciutat”, pel fet que “el govern municipal va sol·licitar una subvenció als fons NEXT GENERATION, per a la implantació de més carrils bici, i per a les noves escales de l’Av. del Metro de Santa Eulàlia, tots dos aprovats, però la seva gestió negligent, els va fer no tenir en compte els terminis d’execució, fet que l’ha portat a perdre la subvenció”.

El PP afirma que “la nefasta gestió municipal socialista, una vegada més, ens surt cara als veïns de l’Hospitalet, que aquesta vegada perdem una subvenció de 3,2M€ que es pagarà amb els fons propis municipals, en lloc de destinar-se a cobrir les mancances d’equipaments, serveis socials o augmentar el nombre d’agents de Guàrdia Urbana”.

En aquest sentit el PP local reitera “que la manca de previsió socialista en el compliment de terminis d’execució no fa més que acumular pèrdues d’oportunitats i de subvencions: ara són els Fons Next Generation, però altres vegades s’han deixat passar subvencions de la Diputació i del SOC .” La portaveu popular ha considerat que “el més greu, a part d’haver perdut la subvenció per desídia en la gestió i haver de pagar les actuacions previstes amb diners del contribuent, és que 2,6M€ del total siguin destinats a la creació de més quilòmetres de carrils bici, demostrant una vegada més les equivocades prioritats del govern socialista”.

Sonia Esplugas ha criticat també que “efectivament hi ha una gestió negligent, però també una mala intenció del govern de Quirós que ha intentat emmascarar aquest gravíssim error dins una modificació de crèdit portada amb caràcter d’urgència al ple municipal, on també s’incorporaven altres projectes com el de la reforma del mercat de Collbanc —promesa incomplerta des de fa anys— per així obligar-nos a votar-ho tot a favor”.

El moll de la qüestió és que es va demanar una subvenció amb càrrec als Fons Next Generation de 3.202.000 euros que va ser concedida en el seu moment, però l’execució dels projectes s’havia d’enllestir abans del 31 de desembre d’aquest any, amb la possibilitat d’ampliar-se sis mesos mes. Com que és impossible complir aquest termini, s’han perdut els fons. Hi havia 2,6 milions d’euros per reformar carrers per millorar la mobilitat sostenible i 600.000 euros per les escales mecàniques de Santa Eulàlia. El 29 de setembre de 2022 es va demanar la subvenció a Europa i aquesta es va adjudicar el 24 de juliol del mateix any. L’ajuntament va necessitar després cinc mesos per acceptar els ajuts (27.12.2023) i quatre mesos mes per aprovar la contractació i obrir el procés de licitació fins al 18 d’abril d’aquest any. O sigui, nou mesos des que es concedeix la subvenció fins el procés de licitació i ara es descobreix que ja és impossible que les obres estiguin llestes quan tocaria. L’alternativa, aprovar d’urgència una colla d’expedients diversos per emmascarar aquest enorme problema de gestió i donar la culpa a l’oposició quan aquesta demana més serietat en la presentació dels expedients al ple.

El Partit Popular i els altres grups de l’oposició —tret dels Comuns— van insistir que un macroexpedient com aquest no es podia incorporar com a urgència, perquè es barrejaven partides i calia dividir-lo per fer-lo més entenedor. Segons el PP “unificar aquest expedient només es justifica fent servir la mala fe” i denuncia també que “el govern municipal del PSC utilitza les modificacions de crèdit com una pràctica habitual quan en realitat hauria de ser una eina extraordinària, i en aquest cas a més, la proposa dʻurgència, per amagar la seva negligència en la gestió municipal”.

L’altra lectura complementària té a veure amb el comportament del grup municipal dels Comuns que, tant en aquesta votació d’urgència com en un punt anterior que proposava “excepcionar que els /les titulars de tres llocs de personal directiu d’aquest ajuntament no hagin de tenir la condició requerida de funcionari/a de carrera per a la provisió dels llocs”, es van abstenir, permetent d’aquesta manera que el punt s’hagi aprovat per 13 vots a favor, 11 en contra i les tres abstencions dels Comuns.

Aquest punt sobre els titulars dels tres llocs de personal directiu era important perquè fa molt de temps que es critica la reiterada adjudicació de llocs directius a persones de l’òrbita del PSC, quan els llocs de directors de serveis poden perfectament ser assumits per personal funcionari d’alt nivell directiu. Els grups municipals d’oposició —tret dels Comuns— van referir-se en aquest punt a les denúncies reiterades de nepotisme a l’hora d’adjudicar càrrecs de direcció (per sobre dels 400.000 euros/any) i van explicitar que en aquest Ajuntament hi ha, hores d’ara, més de 130 llocs de lliure designació, que recauen majoritàriament en personal de confiança del govern, en moltes ocasions sense la formació adequada.

Resulta significatiu que els Comuns utilitzin el mecanisme de l’abstenció, per no votar favorablement, quan saben perfectament que abstenir-se o votar a favor dona exactament els mateixos resultats en votacions per majoria simple en aquest Consistori. Per això la sorpresa va ser majúscula quan van descobrir (PSC i Comuns), després de les votacions, que les urgències requereixen majories absolutes.

Demà ampliarem aquesta informació amb noves dades.

Sobre el canvi d’alcalde

David Quirós, acabat de ser nomenat alcalde de la ciutat.

CARLOS GALVE FARRE (activista i peixater)

Des de les eleccions democràtiques del 1979, l’Hospitalet ha tingut quatre alcaldes. Tots del mateix color polític. El color ha estat en la franja del Pantone de colors càlids descolorits del que considerem la història de l’esquerra o alguna cosa semblant.

Reteniu aquesta dada: el color de l’any 2024 és Pantone 13-1023 Peach Fuzz. Té un to a “préssec” sincer, que transmet una sensació d’amabilitat i tendresa, comunicant un missatge de cura i de compartir comunitat i col·laboració”. L’objectiu d’aquest color és aportar notes de calma i serenitat.

El PSC-PSOE a l’Hospitalet ha gestionat, vist el que s’ha vist, perfectament el Pantone del color de les seves propostes per aconseguir majories absolutes o relatives a favor seu. A les seves figures significatives només les conec superficialment. Mai m’ha agradat apropar-me a ells més del compte.

En la política, com en la vida quotidiana, el que és personal i el que és professional tenen coordenades diferents i, generalment, contradictòries.

Ignacio Pujana va ser el primer elegit el 1979. La seva caiguda i la seva decadència van ser dures. És evident que ell va tenir la seva responsabilitat, però vaig comprovar que el seu partit i els seus companys miraven fredament pel forat de l’escala per veure com queia i estavellar-se estrepitosament, provocant-li fracàs i desprestigi. Enteníem que la política no és per a il·lusos ni per a aquells que creuen que en els seus xiringuitos tot ho poden. El cas Pujana va ser impactant.

Celestino Corbacho va emergir el 1994 com a salvador, per superar una de les èpoques més fosques dels socialistes a l’Hospitalet. Va continuar amb la seva majoria i el color d’aquella època tenia un color rosat. Semblava que era una miqueta més d’esquerres. Corbacho estava dotat d’una habilitat especial, exercia l’abraçada de l’os de manera subtil i àgil. El desenllaç del seu període a l’alcaldia va ser diferent. El Ministeri de Treball li va donar una sortida airosa, però la relació amb la seva successora va ser, per dir-ho suaument, nefasta i anòmala. Al final es va embolicar, al meu parer, amb una opció política de poc calat. Ciutadans va ser un experiment electoral increïble per la seva experiència, però demostra clarament que els polítics són humans i també s’equivoquen.

Núria Marín rep l’alcaldia el 2008. És la primera dona i la més jove. Núria és l’exemple de militant de base d’èxit. Assumeix sense problema les polítiques del seu partit i s’adapta a la ductilitat de l’aparell del PSC. Posseeix una capacitat molt important en política, té la virtut de l’empatia, li resulta fàcil ser simpàtica. Les seves polítiques són grises, amb poques accions brillants però amb un element molt rellevant: consolida l’entramat i el control d’entitats i associacions, fent-les depenents del partit que governa. Li tinc una gran estima personal, quasi tanta com la radical discrepància en les seves polítiques.

Al 2024, la ciutat està més desmobilitzada que mai. No només és culpa seva, però la ciutat està amb encefalograma pla, les capacitats de reacció de la protesta reivindicativa són penoses. El cas del Consell Esportiu li va explotar en el tram final i la va salvar el jutge i la justícia, arxivant el cas.

Després de perdre la majoria absoluta amb 13 dels 27 regidors, Núria passa el testimoni d’alcalde a David Quirós. El PSC-PSOE, com sempre, estudia el Pantone del pròxim cap de llista per a les properes eleccions de 2027. Li han donat temps per tal que es consolidi com a candidat.

Es coneix poc de David Quirós. En observar els seus primers dies com a alcalde, es mou amb un factor positiu. Es dona a conèixer i saluda al màxim nombre de veïns i entitats. És un modern madur, té apariència, la imatge de l’home d’avui, sembla que té criteri sobre el digital i practica o li agrada el bàsquet.

Per cert, el bàsquet és un esport de moda en el poder. Sánchez és un estratega que domina a la perfecció els darrers minuts/segons per guanyar les seves partides polítiques. No sé com juga Quirós… la seva expressió no verbal és diferent de la dels seus antecessors.

Està bé que sigui proper, però no només per guanyar eleccions. Hauria de ser proper i, sobretot, coherent.

La ciutat de l’Hospitalet posseeix una característica molt especial: hi ha molts “hospitalets” dins d’ella. És una ciutat diversa en el seu teixit humà i social. Està encastada amb calçador. Té una arquitectura urbana fragmentada, primer per la seva orografia amb un gran contrast entre el Samontà i la Marina, i sobretot per la fractura entre els seus barris provocada per les vies del ferrocarril que divideixen la ciutat de punta a punta en forma de creu.

L’estigma de l’Hospitalet domina com a ciutat dormitori, insegura, conflictiva, de baix rang, amb zones industrials decadents i l’última zona agrícola en perill. Aquesta sensació és força estesa, sobretot entre els ciutadans de Barcelona. La Riera Blanca no només divideix urbanísticament les dues ciutats: la divisió és social, cultural i econòmica.

Aquesta diversitat li proporciona tanta complexitat que la fa imprevisible. Aquesta és la gran dificultat per estimar el conjunt de l’Hospitalet, que és com una malquerida. Si algun dia hi hagués un alcalde que estimés l’Hospitalet tal com és, es convertiria en un alcalde històric.

Li dono idees a Quirós. L’Hospitalet és una ciutat difícil però apassionant. Té totes les característiques necessàries per poder lluir-se. El Pantone de 2024, com diuen, té un to de préssec sincer que transmet una sensació d’amabilitat i tendresa. L’objectiu d’aquest color és aportar notes de calma i serenitat.

David Quirós encaixa amb la descripció del Pantone 2024.

L’Hospitalet necessita urgentment polítiques honestes, valentes, que trenquin la cotilla del color del partit que ha governat durant els últims 45 anys, i que, d’una vegada per totes, sigui un alcalde que domini el Pantone Vermell de la força, per fer un l’Hospitalet més humà en l’urbanisme, en l’aspecte social i en el mediambiental.

Esperem que a la quarta sigui la vençuda.

Seria estúpid no reconèixer que durant aquests 45 anys la nostra ciutat no ha canviat. Seria així mateix cínic si no assenyalés en aquesta reflexió que la societat civil de la nostra ciutat ha estat segrestada per unes polítiques clientelars que han produït el fenomen urbanístic més vergonyós de la nostra història recent. En altres temps, hagués estat impensable que la societat civil de l’Hospitalet hagués romàs gairebé passiva davant d’una barbaritat urbanística com la que ha permès la construcció en els terrenys de Cosme Toda. Si no ho dic, rebento.

Veïns, desperteu-vos! Moveu-vos per forçar l’alcalde a recuperar la dignitat de la ciutat.

Ànims, alcalde! Tens una gran oportunitat; pots fer història i no formar part de la mediocritat dels teus antecessors a l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Reivindico el sentiment de l’optimisme i de la raó.

Veïns de La Torrassa recullen firmes per demanar la rehabilitació del Castell de Bellvís

Imatge aèria del Castell de Bellvís.

Tot i que ja té assignada una dotació econòmica, l’Ajuntament no ha iniciat les obres promeses pel mes de setembre

L´Associació Castell de Bellvís ha realitzat una campanya de recollida de signatures reclamant la posada en marxa de l´excavació arqueològica d´aquest espai que havia d’iniciar-se el mes de setembre tal com havia promès l’Ajuntament en el seu dia per començar la rehabilitació de l´edifici.

A l’acte de recollida de signatures que es va realitzar dimecres passat, va ser llegit un manifest on es denunciava l’incompliment municipal: “L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat no compleix amb els terminis de temps que ells mateixos van anunciar i els veïns portem anys esperant recuperar aquest espai per al barri, que necessita molt els espais públics”.

Al mateix acte es va denunciar també el retard en la recuperació de determinats espais com la fàbrica SAS, el pont d’en Jordà (conegut com de la Torrassa), el parc de la Torrassa i altres zones que els veïns podrien utilitzar en un dels barris més densos d’Europa.

Al ple celebrat al mes de gener, l’ajuntament va anunciar que les obres reclamades pels veïns s’iniciarien al mes de setembre i que el projecte ja estava aprovat fins i tot amb una dotació econòmica de 850.000 euros.

Així ho va afirmar el govern local en resposta a una pregunta de Manuel Domínguez, dels Comuns, i que va ser contestada pel llavors regidor Rafael Gómez Viñas manifestant que el projecte ja estava aprovat i que “en aquells moments s’estava preparant la licitació per a l’execució de les actuacions recollides al projecte”.

Aquest fet ha creat una gran indignació per part de l’associació Castell de Bellvís que es lamenta que els diners estiguin guardats en un calaix.

El Castell és una fortalesa medieval del segle XII situada a la part alta del barri que s’ha transformat al llarg del temps fins a convertir-se en una masia, la masia de la Torrassa que va donar nom a la barriada.

La masia va quedar abandonada al segle XX i va quedar envoltada d’edificis amb el desorbitat creixement urbà del barri. Fins al 2008, i durant unes feines de rehabilitació, no es va descobrir que l’antiga masia amagava les restes de la fortalesa medieval del Castell de Bellvís.

Des d´aquell any fins ara s´han realitzat diferents actuacions per recuperar el Castell. I també s’han descobert restes de l’època romana, utilitzades per construir la fortalesa. Les pedres utilitzades per construir l’edifici provenen de Montjuïc i eren de molt bona qualitat.

L´objectiu de la rehabilitació és convertir-lo en un centre d´interpretació de l´època medieval i aixecar un mirador. Els veïns consideren que són importants les feines que s’han fet però insuficients i a un ritme excessivament lent.

Una placa commemorativa abandonada

Just un any després de la seva mort, al març del 2021, l’ajuntament Marín va permetre que es rendís un homenatge popular a la memòria del que va ser alcalde de la ciutat, Vicenç Capdevila, plantant una olivera al parc de Can Buxeres i col·locant una placa commemorativa. La iniciativa va partir de l’aleshores Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que era amic seu, malgrat la diferència d’edat i ideològica, i de seguida va ser molt ben acollida per la família i pels que s’hi consideraven amics. En moltes ocasions la mateixa vídua Capdevila ens havia comentat que hi acudia a l’indret i netejava personalment la placa que estava abandonada i generalment bruta. Aquest és el lamentable estat actual. No calen més paraules.