Just un any després de la seva mort, al març del 2021, l’ajuntament Marín va permetre que es rendís un homenatge popular a la memòria del que va ser alcalde de la ciutat, Vicenç Capdevila, plantant una olivera al parc de Can Buxeres i col·locant una placa commemorativa. La iniciativa va partir de l’aleshores Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que era amic seu, malgrat la diferència d’edat i ideològica, i de seguida va ser molt ben acollida per la família i pels que s’hi consideraven amics. En moltes ocasions la mateixa vídua Capdevila ens havia comentat que hi acudia a l’indret i netejava personalment la placa que estava abandonada i generalment bruta. Aquest és el lamentable estat actual. No calen més paraules.
Dia: 27 d'octubre de 2024
El grup popular proposa una ubicació alternativa per construir el controvertit poliesportiu de Santa Eulàlia
En el proper ple, el govern Quirós porta a aprovació una nova proposta d’alienació del patrimoni públic de la ciutat
Davant la recent polèmica sobre la construcció del nou poliesportiu que el barri de Santa Eulàlia reclama des de fa tres dècades, el grup municipal popular portarà al proper ple de dilluns una moció que té la virtut de plantejar una nova alternativa i d’encetar una nova manera d’afrontar la política urbana municipal, pel que fa a la necessitat creixent d’equipaments.
Caldrà explicar-ho. El poliesportiu de Santa Eulàlia fa anys que és una reivindicació de primer ordre pel veïns i veïnes. El problema és que el lloc on s’havia d’instal·lar històricament i que semblava l’espai més oportú, que és on hi ha la pista del carrer Gasòmetre, està a tocar de l’illa d’habitatges que es va fer on s’ubicava la fàbrica Indo. El solar de l’antiga fàbrica era molt gran, però la voracitat dels promotors i la aclaparadora miopia urbanística del govern socialista del moment, vam permetre que els blocs es construïssin molt a la vora de la pista existent. Construir en aquell espai on avui hi la pista un nou poliesportiu, implica que una part dels habitatges de la promoció de la Indo quedin a 15 metres de la paret del programat poliesportiu, de manera que els afectats han presentat un contenciós administratiu sobre el projecte que va aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB al desembre de 2020.
L’altra alternativa, veient la previsible amenaça del contenciós dels veïns de l’antic solar de la Indo perquè era evident que el poliesportiu havia de conflictivitzar els veïns més propers al nou edifici, era una idea que només se li podia ocórrer a un ajuntament amb la sensibilitat ambiental que ha tingut de sempre el govern socialista: fer un poliesportiu ocupant una gran part d’un parc del barri: el Parc de l’Alhambra. Com que això costava molt de decidir fins i tot per un govern tan poc acostumat a escoltar la ciutadania com el d’aleshores, es va acordar un referèndum entre el veïnat per tenir la cobertura necessària alhora de menjar-se un parc per fer un poliesportiu. Menys mal que el veïnat de Santa Eulàlia, en una proporció aproximada de dos terços, va evitar la barbaritat del parc. Però aquella decisió, que va ser exemplar des del punt de vista de la coherència urbana de la ciutadania, ha mantingut el projecte del poliesportiu a les beceroles. Fins que una de les entitats esportives de la ciutat acaba de ressuscitar la proposta, apel·lant al pragmatisme, però menyspreant el resultat de la consulta.
Així les coses, la moció del grup popular és arriscada però il·lustrativa del que cal fer quan es freguen els límits. Quan en una ciutat pràcticament no hi ha espai lliure però són imprescindibles els equipaments municipals, hi ha poques alternatives: les que van de l’expropiació d’espai per justipreu a la compra directe de solars i construccions. La moció del PP proposa la segona opció: negociar l’adquisició de sol i fins i tot ubica l’alternativa al barri. El lloc elegit és el carrer Martí Codolar a les cotxeres de Rosanbus. SL, però la proposta no es limita només a avaluar la possibilitat. Inclou també la creació d’una comissió tècnico-política ajuntament-oposició que tingui en compta l’opinió de les entitats del barri per desencallar el tema.
Probablement estem en la línia de posar punt i final a les decisions unilaterals dels que manen, per deixar pas a la negociació i al consens amb tots els protagonistes: entitats i associacions dels barris i forces polítiques representatives. I probablement s’està assenyalant l’únic camí possible a l’Hospitalet: la inversió municipal en espai lliure o edificat. Un mecanisme que hauria d’haver estat tradicional a una ciutat amb les mancances de l’Hospitalet, però que ha seguit malauradament el camí contrari: no s’ha invertit gens en l’adquisició de patrimoni municipal sinó que el poc que es té s’ha externalitzat. Valgui com a exemple d’això últim, un altra tema que l’equip de govern porta al proper ple: l’aprovació provisional del pla especial urbanístic regulador del centre Cultural destinat a les Arts Visuals i Media Art de l’antiga Fàbrica Godó i Trias. Un tema molt oportú, precisament quan més evident es fa la necessitat de mantenir el patrimoni municipal en mans de la ciutadania i en benefici de les necessitats creixents de la ciutat.
