Naixement, embaràs (gestació) i expectatives de la CEF-LH

Logo de la nova entitat.

JÚLIA CELADA MARTÍNEZ (Secretaria de la Coordinadora per l’Educació Feminista-LH)

24 de novembre de 2024, ja ha arribat el dia. Avui es fa oficial el naixement d’una nova entitat a la ciutat, LA COORDINADORA PER L’EDUCACIÓ FEMINISTA, la CEF-LH. Segons els nostres Estatuts, “Els fins de l’associació són promoure una educació lliure d’estereotips de gènere i de discriminacions per raó de gènere, orientació o identitat sexual, una educació que contribueixi a la igualtat real d’oportunitats pels infants, adolescents i joves, i que posi en valor la diversitat des d’una perspectiva feminista”. Dit d’una altra manera, el nostre únic objectiu és expandir el FEMINISME per tota la ciutat des de l’arrel, des de l’EDUCACIÓ, la columna vertebral de la Societat. I no és per falta d’ambició que només tinguem un únic objectiu, sinó per la dificultat d’aquest, atacar al Patriarcat des de l’origen no és feina fàcil. 

I si, he dit Feminisme, no cal que ningú s’espanti, perquè el Feminisme és tot això que explica com a finalitat als nostres Estatuts, només que per no deixar-ho en una sola paraula vam decidir explicar-ho una mica més, però en definitiva el Feminisme és un corrent de pensament on “totes les persones” (sense especificar ni gènere ni sexe, simplement persones) són iguals en drets i en deures de manera “real”. Per tant, el Feminisme és un moviment en lluita contra les Societats actuals de tot el món, ja que no hi ha cap on el Patriarcat, sistema que sotmet a les dones enfront dels homes, no ho impregni tot.

 Quan he començat aquest text, he especificat que avui es fa oficial el naixement de la CEF-LH, el que no vol dir que “extraoficialment” no existís ja des de fa uns quants anys. Tot aquest projecte es remunta a l’any 2015 quan des del CAID van posar en marxa un projecte anomenat “Violència 0 des dels 0” on posaven el focus en la petita infància per tal de començar a treballar per l’erradicació del masclisme des d’aquestes edats tan primerenques, perquè van adonar-se que començar a treballar durant la primària i la secundària ja era massa tard.

 I un altra vegada, que ningú s’espanti, que no pensi que aquests infants tan petits no estan exposats al masclisme perquè s’equivoquen de cap a peus; tots els éssers humans estem exposats al masclisme inclús abans del nostre naixement. Ja des de la panxa de les nostres mares, les expectatives que la Societat té dipositades en nosaltres una vegada es coneix el sexe del nadó són completament diferents.

 Una de les escoles bressol on es va implantar aquest projecte va ser l’EBM La Casa dels Arbres, on inicialment el seu equip, un grup de professionals conscienciades amb el Feminisme, va rebre la proposta amb escepticisme. En un equip, format per dones feministes com elles, no trobarien molta cosa a fer en aquest projecte perquè elles “ja tenien una mirada feminista” en el seu dia a dia a l’escola.

 Durant un temps, les professionals del projecte van accedir a les aules i a la quotidianitat de l’escola i van observar-ho tot per a fer una diagnosi completa. Tot va quedar sotmès a estudi: els diferents espais de l’escola, la relació entre els infants, la relació entre les educadores, la relació entre els infants i les educadores i les relacions entre les educadores i les famílies.

 Arribat el moment de presentar les conclusions és quan va caure la bomba! Una bomba que ho va sacsejar tot… TOT ESTAVA MALAMENT! Els infants de l’escola patien masclisme, les educadores patien masclisme i les famílies patien masclisme. I no penseu que aquell grup de professionals no feien bé la seva feina o que els infants estaven en un entorn hostil o potser que les famílies no prenien cura de les seves criatures. Res a veure amb tot això, el que passava és el que passa a tot arreu, el Patriarcat ho envaeix tot de les formes més subtils i això fa que des de la petita infància, la canalla ja té interioritzats els estereotips i rols de gènere que no fan altra cosa que perpetuar el sistema.

Poso alguns exemples: Es van observar diferències en l’ocupació de l’espai, on els nens ocupaven tot l’espai central i les nenes les perifèries; també en les vegades que són nomenats pel seu nom els nens i les nenes, sempre més vegades noms de nens tant entre iguals com per part de les educadores. La posició del cos dels diferents infants entre si, on les nenes estan sempre més encorbades i fins i tot el to de veu de les educadores en dirigir-se a un nen o a una nena. Tot un degoteig de petites coses que contribueixen en la perpetuació del Sistema Patriarcal.

 A partir d’aquell moment l’Escola es va posar a treballar per tal d’aconseguir una Escola amb una “mirada feminista real” i això implicava que les famílies també havien de ser participes de tot aquell sacsejament. D’aquí neix una Comissió Feminista on el Feminisme és el motor de canvi de la nova Escola i també l’inici d’uns llaços liles invisibles que van unir un grup de Dones fins al dia d’avui, la llavor d’aquesta nova associació que avui presentem “oficialment”.

 Donat que el període dels infants a l’escola bressol és molt reduït, tres anys és el temps màxim, quan aquestes mares van marxar amb les seves criatures a l’escola primària van sentir la necessitat de continuar creient i propagant tot allò que havia suposat aquella Comissió Feminista de La Casa dels Arbres. En algunes escoles dintre de les seves AFA’s ja disposaven de comissions Feministes, tot i que amb altres terminologies (coeducació, diversitat, igualtat…), algunes més potents i altres més raquítiques; d’altres ni s’havien plantejat el tema.

 El cas és que de mica en mica, aquells llaços liles invisibles, cada vegada més estables i forts, van començar a treballar per la materialització de la CEF-LH que avui presentem. Ens vam convertir durant molts mesos en gestores, creatives, comptables, administratives i un llarg etcètera de facetes diferents per tal de gestionar tots els aspectes necessaris per estar avui aquí. I per ser justa, també he d’anomenar a tota la Tribu que ens ha donat un cop de mà i ens ha fet costat en tot aquest camí; cadascuna d’aquestes persones ja saben qui són…

 Amb la CEF-LH volem enxarxar-nos amb totes les entitats educatives de la ciutat possibles. Totes aquelles entitats que d’alguna manera contribueixin a l’educació de les generacions presents i futures, donat que tenim la ferma convicció de que només a través de l’EDUCACIÓ podrem esdevenir un canvi real en les Societats. Volem col·lectivitzar els nostres recursos i les eines de les quals disposem i disposarem per tal de propagar-les el més lluny possible, que la CEF-LH sigui una entitat de totes i tots i ens serveixi per transformar des del nucli, des de l’Educació.

 I ara, arribats a aquest punt final, però no per això menys important, només em queda apel·lar a les Administracions. Tal com he explicat a l’inici del text, tenim un únic objectiu, però molt ambiciós: una EDUCACIÓ FEMINISTA REAL i aquest objectiu necessita recursos per a materialitzar les eines necessàries per a la visibilització, la sensibilització, la formació i la implicació de tots els agents necessaris per a una implantació transversal als diferents espais i dinàmiques educatius de la ciutat.

El soterramiento de la Gran Vía en Bellvitge arrancará a finales de 2025 para construir 556.418 m2 de techo edificable del Bio-Pol

Un momento del acto del Fórum Llobregat de la patronal AEBALL.

Todas las obras de urbanización del nuevo distrito de ciencias de la salud de l’Hospitalet prevén posibles inundaciones por desbordamiento del río Llobregat y está previsto que finalicen antes del año 2030, según ha asegurado en el Fórum AEBALL Raúl Alvarín, director del Consorcio para la Reforma de la Granvía.

José Antonio Alcaide, concejal de Agenda Urbana del Ayuntamiento de l’Hospitalet, afirma que el Ayuntamiento dará “todas las facilidades” y que el proyecto contra el que los Comuns han interpuesto un recurso contencioso administrativo, será una de las iniciativas con “mayor capacidad transformadora en el área metropolitana en los próximos 20 años”

Ya ha comenzado la cuenta atrás para la urbanización del último terreno sin edificar de l’Hospitalet, que abarca 96 hectáreas de superficie al otro lado de la Granvía a la altura del Hospital de Bellvitge hasta el río Llobregat, incluyendo la zona agrícola de Can Trabal, que se convertirá en un parque que no será como los demás, puesto que su vegetación replicará la salvaje del delta. El arquitecto y urbanista Raúl Alvarín, director del Consorcio para la Reforma de la Granvía, ha anunciado este miércoles en el Fórum Llobregat de la patronal AEBALL de l’Hospitalet y el Baix Llobregat que las obras de soterramiento de la Gran vía a su paso por Bellvitge arrancarán a finales de 2025. Una vez adjudicados los trabajos, se empezará por “deprimir el tronco central de la vía” hacia el primer trimestre de 2026, de una forma similar a como ya se hizo en el tramo que va de la plaza Ildefons Cerdà en Barcelona a la plaza Europa de l’Hospitalet.

Con las obras en marcha del soterramiento de la Gran vía, acto seguido se licitarán las obras de urbanización para la construcción posterior de un total de 556.418 metros cuadrados edificables que se destinarán a actividades económicas alrededor de la industria biomédica, lo que se conoce como proyecto Bio-Pol de l’Hospitalet. Las previsiones de los promotores indican que antes de 2030 estará el proyecto ultimado y listo para recibir empresas, centros de investigación, docencia, residencias de estudiantes y de mayores, hoteles y equipamientos comerciales, pero ni una sola vivienda, todo lo contrario que se hizo en la plaza Europa, donde convive la actividad residencial con los servicios hoteleros, comerciales y las oficinas. “A partir de entonces, vendrá la edificación, que tenemos planificado se consolide en los siguientes 10 años”, afirma Alvarín, que ha recordado que, en el otro tramo de la Gran vía, en la plaza Europa, se acabaron las obras hacia 2009 y, sin embargo, la última licitación para edificar se produjo en el año 2021.

Proyecto “de país” homologable en Europa

El proyecto, que Alvarín calificó “de país y que sin duda será la mayor transformación metropolitana de los próximos 20 años”, es, a juicio del urbanista, “perfectamente homologable” a otros planes europeos que se llevan a cabo, como por ejemplo el  Canary Wharf londinense, que se ha consolidado como un distrito financiero y que ha apostado por las ciencias de la salud junto a las universidades de Oxford y Cambridge, o en el madrileño municipio de Tres Cantos, supone una apuesta “por no perder el pulso y el ritmo de lo que está pasando en el resto de la Unión Europea”.

Para el autor del Plan Director Urbanístico Biopol, “se dan todas las condiciones en el entorno del Hospital de Bellvitge y el Oncológico porque ya se dispone de un ecosistema que puede proyectar con éxito el biocluster hacia el futuro”, por la existencia de tres hospitales donde se realizan más de 300 trasplantes de órganos al año, además de 1.650 ensayos clínicos, 700 cirugías robóticas anuales, estudian más de 4.000 alumnos Ciencias de la Salud y tiene una población de referencia de 1,5 millones de personas.

Más adelantado que el traslado del Hospital Clínic

El Bio-Pol será el vértice más adelantado del triángulo que completará, más adelante, la ampliación del Hospital Clínic en la zona del Samontá de la Diagonal, entre l’Hospitalet y Esplugues, y el actual hospital de Sant Joan De Déu. Alvarín calcula que en tres años concluirán las obras de soterramiento de la Granvía y las de urbanización se prolongarán durante 2,5 años, pero “la planificación se solapará y daremos licencias de obras de forma simultánea para que ambas realizaciones no superen los 4,5 años de duración y puedan estar listas en 2030”. Este último aspecto de las licencias fue corroborado por el concejal José Antonio Alcaide, presente en el Fòrum de AEBALL, que subrayó que el Ayuntamiento dará todas las facilidades, “agilizará los plazos, movilizará recursos públicos y se colaborará con la iniciativa privada” para que el proyecto Bio-Pol avance al ritmo previsto.

Para el urbanista, “los números de la operación urbanística salen sin construir viviendas”, mientras anunció que la actividad agrícola en Can Trabal “no tiene relevo, porque ahora solo hay un payés de edad avanzada que tiene parcelas subarrendadas”. También el Parc Agrari del Baix Llobregat “nos dijo que Can Trabal difícilmente sería rentable como explotación agraria, de modo que mantendremos el espacio para que sea público, pero con una normativa diferente a la de parque urbano, porque el ajardinamiento será distinto para presentar las características ambientales de la flora y la fauna”. La vegetación, por lo tanto, no será ornamental o ajardinada, como un parque al uso, sino que “será una pieza de espacio libre, como las que existen en el Parc Agrari del Baix Llobregat, con vegetación más natural”.

Conexión norte-sur de la ciudad

Además, Alvarín ha indicado que el soterramiento de la GranVia y su cobertura parcial permitirán conectar la ciudad en el sentido norte-sur, mejorando la permeabilidad y reconfigurando nuevos espacios para zonas verdes, entre las cuales destaca la continuidad del parque lineal de la Gran Vía que conectará el ya existente de Bellvitge. El proyecto configurará un gran centro tecnológico y de negocios para el cual se estima una aportación anual al PIB de Cataluña de más de 4.500 millones de euros, el 1,77% del PIB catalán, y facilitará la creación de 50.000 puestos de trabajo en todo su ámbito.

El proyecto abarcará una superficie de 96 hectáreas y transformará la Gran Vía, hasta la llegada al río Llobregat. “Se deprimirá el tronco central de Gran Vía para separar el tráfico rápido del tráfico local, y se dará continuidad a la calle de las Ciències, que conectará el Prat con el paseo de la Zona Franca como alternativa de circulación.

Trabas judiciales todavía pendientes

Falta saber si este proyecto de transformación urbanística y económica supera todas las trabas judiciales y puede cumplirse el calendario. Tanto las pasadas como las presentes, ya que sobre el plan Bio-Pol pesan todavía recursos presentados por el grupo municipal de los Comunes y las entidades No més Blocs y Ecologistes en Acció. Preguntado sobre cómo podrían influir los recursos en el calendario anunciado, Alvarín ha valorado “con normalidad democrática” los procesos judiciales, para apostillar “estar seguro de que los ‘Comuns’ tienen la mejor de las intenciones, de manera que, si no coinciden con el gobierno municipal o con la Generalitat, es normal que presenten un recurso”. “En otros posicionamientos -ha continuado- sí que estamos de acuerdo y, de hecho, se incorporaron algunas alegaciones en el nuevo PDU del recurso anterior”. El primer recurso causó que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) lo declarara nulo.

“Esta vez —ha zanjado Alvarín—, confío en que el recurso no prosperará”. La seguridad del director del Consorci se fundamenta, según ha explicado, en que en aquella ocasión el TSJC tumbó el PDU “de oficio”, por una “cuestión de forma” que ni siquiera se consideraba en los recursos presentados, ya que el alto tribunal catalán adujo que el proyecto no podía ser aprobado por la Generalitat porque no tenía un interés supramunicipal. “En este caso, el interés supramunicipal está más que demostrado”, insiste Alvarín.

Previsión ante las inundaciones

Ante la circunstancia de que la cota de Bellvitge es muy baja y por eso el distrito ha sufrido en las últimas décadas inundaciones, ya que recoge las aguas de las rieras del Samontá y la sierra de Collserola, Alvarín asegura que la planificación de los nuevos espacios urbanos ha tenido en cuenta la posibilidad de inundaciones. “Las plantas bajas estarán siempre por encima de la cota de calado de inundación máxima de las producidas en el retorno de los últimos 500 años”. Además, la zona de Cal Trabal, ha explicado Alvarín, “funcionará como cojín de seguridad por su permeabilidad, lo que también garantizará la recarga natural del acuífero subterráneo”.

Entusiasmo de los empresarios

Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL, organizador del Fórum, ha manifestado que en l’Hospitalet y el Baix Llobregat ya se cuenta con un sólido ecosistema de salud y biomedicina que se distingue no solo por su dinamismo, sino también por su relevancia estratégica. En este sentido, ha recordado la presencia de instituciones como el Hospital Universitario de Bellvitge, el Instituto Catalán de Oncología (ICO), el Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge (IDIBELL), y la Universitat de Barcelona, todos ellos motores fundamentales de innovación y desarrollo.

Además, según Ballesté, este territorio es el corazón industrial de Cataluña, y uno de los focos del ecosistema español de la automoción y la actividad metalúrgica, empresas de ingeniería, de manufactura y tecnologías avanzadas, de transformación de materiales, dispositivos electrónicos, etc. “Son empresas que trabajan en el sector salud o bien pueden hacerlo, aportando mucho valor. Además -ha añadido-, se cuenta con la presencia de empresas biotecnológicas, farmacéuticas, empresas de dispositivos médicos, servicios de I+D y startups tecnológicas dedicadas a la innovación en salud”. “Somos el centro de un importante ecosistema de salud en plena ebullición, y el proyecto Biopol – Granvia que hoy abordamos, es un importante motor para su crecimiento”, ha enfatizado el presidente de AEBALL.

“El Plan Director Urbanístico Biopol – Granvia es, sin duda, una pieza clave para nuestro futuro”, ha subrayado Ballesté, lo que supondrá “un impulso para el tejido empresarial ya presente, y también atraerá nuevos actores que reforzarán el clúster de salud”. Para Ballesté, la transformación será una importante palanca para el desarrollo del territorio, y tenemos que trabajar en colaboración público-privada para garantizar sinergias y canalizar todas estas fortalezas en verdaderas oportunidades de futuro. “Pero tenemos que ser claros: no se trata solo de un proyecto urbanístico, sino de un entorno propicio para el desarrollo económico y científico, un pool sanitario único en Europa en un espacio muy próximo. El éxito del Bioclúster dependerá de la capacidad que tengamos para atraer talento, inversión y nuevas ideas que complementen el que ya hemos construido”, ha indicado Ballesté.

Ballesté ha concluido su intervención afirmando que acoge con entusiasmo el proyecto Biopol – Granvia y como elemento que fortalece un ecosistema de salud ya existente, un ecosistema en el cual l’Hospitalet y el Baix Llobregat ya destacan como polos de referencia. “Aplaudimos la visión de crecimiento, pero no olvidamos que partimos de una base sólida y pujante, que es el verdadero corazón de nuestro clúster. Es nuestra responsabilidad como territorio continuar trabajando juntos, empresa a empresa, institución a institución, para que este gran proyecto sea un éxito compartido, un éxito que genere prosperidad y bienestar para nuestra comunidad” ha concluido el presidente de la patronal.

Los paradistas ven con escepticismo el proyecto de remodelación del mercat de Collblanc presentado por el ayuntamiento

Imagen de la maqueta del futuro mercat de Collblanc, una vez remodelado.

Seis años de presión de los comerciantes y la oposición consiguen que la reforma pueda estar finalizada para el 2028

Después de seis años de presión tanto por los paradistas como por parte de los grupos municipales de la oposición, se ha conseguido la elaboración de un proyecto para la reforma del Mercat de Collblanc tanto en su parte exterior como interior, presentada por el ayuntamiento la semana pasada a todos los afectados.

Existe un cierto escepticismo por parte de los paradistas. Así lo han manifestado cuando se les ha pedido la opinión sobre el proyecto presentado. Una de las afectadas que ha denunciado en diferentes ocasiones la situación del mercado respondió a este digital: “Si es verdad, y no queda como la última vez que se iba a hacer… pues genial, pero ya veremos”.

La propuesta incluye la remodelación completa de las paradas exteriores, la retirada del amianto, la reparación de las patologías del edificio y diversas actuaciones de la mejora del interior.

Según una nota de prensa difundida por el ayuntamiento, el objetivo de las obras es aprovechar el potencial comercial del mercado, situado en una zona estratégica de la ciudad por su proximidad a Barcelona, fomentar el comercio de proximidad e impulsar el eje comercial de Collblanc que sitúa al mercado como uno de los puntos centrales de atracción.

El nuevo diseño permite ganar más de 500 metros cuadrados de espacio público alrededor del mercado y recuperar la estética histórica del edificio patrimonial. Hay que recordar que fue construido en 1932, en el mismo solar donde se hacía el mercado semanal, y mantiene la estructura típica de los mercados antiguos. En 1926, cuando Ramón Puig Gairalt redactó el Pla d’Eixample i Reforma de l’Hospitalet debido al crecimiento urbanístico de los años 20, el mercado también fue incluido.

La presentación del proyecto de remodelación se realizó en la sede del distrito Collblanc-La Torrassa por la Teniente de Alcaldía de Ciutat Transformadora, Cristina Santón, y a ella asistieron paradistas y comerciantes de la zona junto con los representantes de los grupos políticos municipales. También asistieron la regidora del distrito, Olga Gómez y la regidora d’Economia de Proximitat, Imán Aisa.

Los paradistas y comerciantes asistentes a la reunió le trasladaron sus dudas y preocupaciones y diferentes propuestas que ahora serán estudiadas por el gobierno local para ver si son viables e incorporarlas al proyecto.

Desde el año 2019, los paradistas están reclamando la reforma de sus paradas y aunque hubo promesas, escritos, decretos firmados que todo se iba a realizar con celeridad, la realidad ha sido otra y hasta hace unos días la situación era la misma que hace seis años, por no decir peor, ya que algunas de las paradas se han están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos techos se han hundido totalmente.

En el 2019, la Junta de Paradistas del Mercat de Collblanc planteó al ayuntamiento la necesidad de hacer una reforma integral de las paradas del exterior. Actualmente existen 215 locales, de los cuales 134 están ocupados. Tres años más tarde, en el 2022, el ayuntamiento municipal de entonces se comprometió, incluso por escrito, a que se realizaría la reforma y se puso una fecha mágica: septiembre de 2023, después de las elecciones municipales. Al final no se llevó a cabo.

Hace un año finalmente, se comunicó a los paradistas que las obras se aplazarían porque se quería hacer un proyecto integral, interior y exterior, del Mercat. Esto generó una gran indignación entre los paradistas y se puso en evidencia que no existía ningún tipo de proyecto a pesar de que se les dijo en su día que la obra era inminente.

Los paradistas han mostrado su indignación en diferentes ocasiones por la situación de un mercado que roza los cien años, que tiene una clientela fiel y que está situado en un lugar privilegiado cerca de Barcelona. Tiene un gran ambiente ciudadano y comercial y lo único que los paradistas reclamaban era una mejora y una renovación.

La versión municipal es más suave. Según una nota de prensa “el proyecto del Mercat de Collblanc comenzó en el 2019 con la idea de reformar solo las paradas exteriores, pero la pandemia paró el proceso. Una vez retomado el proyecto, el gobierno local optó por plantear y empezar a trabajar en la propuesta actual: una reforma integral que repensara tanto el mercado interior como el exterior para asegurar el futuro comercial del equipamiento”.

Las paradas exteriores se convierten en pequeños locales comerciales

El proyecto prevé convertir las paradas exteriores en pequeños locales comerciales con frontales acristalados, dispuestos en una sola corona, para eliminar así pasillos internos. De esta forma, todas las paradas tendrán acceso directo desde las calles adyacentes y luz natural, mejorarán su seguridad y será posible la climatización del espacio y la instalación de probadores.

Actualmente, existe actividad comercial en 114 módulos exteriores; el proyecto de remodelación tiene previstos 70 locales, que duplicarán el tamaño de los actuales módulos (de 2×2 a 4×2 metros cuadrados). Con el nuevo diseño, los puestos exteriores pasarán a ocupar una superficie total de 560 metros cuadrados, un 22% más de la superficie actual.

Un mercado más accesible y eficiente

La reforma del mercado interior incluirá la mejora de la accesibilidad, con facilidades para personas con movilidad reducida; un sistema de reciclaje de los residuos más optimizado, con la creación de un recinto de recogida de residuos en el sótano, y mejoras en la logística, con un nuevo acceso de mercancías también directo al sótano.

Con la reforma se ganarán 514 metros cuadrados de espacio público en torno al mercado, gracias a la eliminación de los pasillos de las paradas exteriores. Por otra parte, las paradas estarán más integradas en el diseño del edificio, de modo que será más visible la estética histórica del mercado, un edificio patrimonial catalogado.

Los paradistas han manifestado en diferentes ocasiones sus protestas por el deterioro del mercado de Collblanc incluso con intervenciones en los plenos municipales de las que se ha hecho eco este digital:

Y también del conflicto que ha originado esta situación y que han denunciado en diferentes ocasiones los diferentes grupos municipales que conforman la oposición por los perjuicios que han provocado a los paradistas. Desde noviembre de 2022, el gobierno local aplicó una suspensión para la venta y transmisión de las paradas por la inminencia de las obras. Algunos de los propietarios han renunciado a la parada y cedieron su titularidad sin poder ni venderla ni traspasarla porque decidieron jubilarse. Algunos grupos como ERC preguntaron en su día si se les iba a indemnizar

Ha sido tan rocambolesca la aprobación de la partida económica que debía respaldar la financión del proyecto que finalmente tuvo que ser aprobada el pasado 8 de noviembre en un pleno convocado exclusivamente para tal fin, tras la presentación del punto de urgencia del pleno anterior que afectaba al proyecto del mercado, y que formaba parte de un expediente que incluía muchas otras propuestas y que fue revocado por la oposición

Un largo calendario para su ejecución

El calendario de ejecución contempla la aprobación del proyecto de redacción de la remodelación del nuevo mercado exterior este año 2024. En 2025 se redactará el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.

Durante la duración de las obras, las paradas interiores se agruparán todas en la zona del interior del mercado más cercana a la plaza, y las paradas exteriores se ubicarán por fases y de forma provisional también dentro del mercado, en la zona próxima a la calle del Doctor Martí i Julià.

Tras la campaña de Navidad de este año, el gobierno iniciará una ronda de reuniones individuales con los paradistas para evaluar cada caso individualmente y estudiar su ubicación en el nuevo mercado.

Una vez finalizadas las obras de remodelación, la zona del interior del mercado que dejen libre las paradas exteriores se convertirá en un espacio gastronómico.

La decisió que la fàbrica Albert Germans sigui un equipament municipal, objecte d’un extravagant i grotesc debat en el ple municipal de dilluns

Façana de la fàbrica Albert Germans.

L’oposició d’esquerres a l’Ajuntament en permanent debat entre la picabaralla i l’entesa, mentre el govern es frega les mans

Una de les situacions més esperpèntiques dels darrers mesos es va produir dilluns al ple municipal durant el debat de la primera moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUiA sobre la proposta per convertir les instal·lacions de la fàbrica Albert Germans en un equipament municipal, precisament ara que l’empresa Renfe va decidir a finals de juliol passat renunciar a la cessió que tenia pactada amb el govern socialista. La regidora Silvia Casola va presentar la moció en la que substancialment es demanava que les instal·lacions de l’antiga fàbrica es convertissin en l’equipament municipal que decidissin les entitats del barri de Sant Josep on és ubicada i que es posés en funcionament com a màxim en el termini de sis mesos.

A l’hora de manifestar-se sobre la moció, el representant dels Comuns, Manuel Domínguez, va afirmar que el seu grup s’abstindria perquè l’esmentada moció era un plagi de la que el seu grup havia presentat al setembre de l’any anterior, reclamant que el patrimoni fabril en mans de l’Ajuntament es convertís en diferents espais d’equipaments municipals al servei dels barris on estaven instal·lats, de manera que fossin els veïns i les entitats dels respectius barris les que decidissin com es farien servir. Explicat això, va aprofitar per convertir en primícia la noticia que feia setmanes que venia insinuant, sobre l’acord entre el seu grup i el govern socialista per convertir Albert Germans en un equipament municipal, teòricament al servei del barri i ajustat a allò que els veïns proposessin com a més idoni.

Teòricament, perquè a l’hora de destacar l’acord per part del govern municipal amb els Comuns, la segona tinenta d’alcalde va comentar que Albert Germans seria un equipament del feminisme actiu de la ciutat i, per tant, amb un objectiu bastant determinat, ja abans que els veïns de Sant Josep i les seves entitats s’hi hagin pronunciat.

És a dir, el moll de l’os de la qüestió és que el grup republicà defensava una proposta que, de fet, ja era una realitat objectiva —amb aquestes matisacions sobre a què seria destinat l’equipament de manera concreta i definitiva— i que es va convertir en una incomprensible picabaralla entre les dues esquerres a l’oposició, amb paraules una mica gruixudes entre ambdós grups. Mentre tant, el govern es fregava les mans beneint l’entesa amb els Comuns que li serviria per justificar el seu vot negatiu a la moció. La moció, per tant, va obtenir el vot favorable de tota l’oposició tret dels Comuns i el vot negatiu socialista, com s’ha vist altres vegades. Tots els grups de l’oposició excepte els Comuns van justificar el seu vot positiu pel fet que ningú es podia negar a convertir les abandonades instal·lacions de la fàbrica en un espai socio-cultural per un barri tan necessitat d’equipaments com ho és Sant Josep i especialment després que tothom en els darrers mesos s’hagués pronunciat unànimement al respecte. Els Comuns, intentant fer valer el seu acord amb el govern, simplement van evitar que s’aprovés la moció d’ERC, malgrat que la moció d’ERC reclamava exactament el mateix que ells han estat defensant fins ara.

Contra el que hauria de ser normal en un ajuntament d’aquestes característiques on el conjunt de l’oposició pot forçar el govern a consensuar la majoria de les decisions, el contacte entre els grups municipals, especialment entre els grups de l’esquerra, és nul del tot. D’haver-se produït aquests contactes, ERC podria haver retirat per pròpia iniciativa aquesta moció. De fet sembla que, enlloc de tenir la ciutat com a objectiu de les millores que es puguin aconseguir, s’anteposen els èxits particulars dels propis grups d’oposició que demostren, amb aquest comportament, una manca de maduresa política que clama al cel.

Sembla que és indiscutible que els Comuns estan obtenint resultats, al menys sobre el paper, de les seves particulars negociacions amb el govern. Per exemple, aquest digital ha conegut de primera mà que el govern dedicarà un romanent de tresoreria d’uns quants milions per obres qualificades d’emergències amb els que es farà front a reparar, per exemple, les goteres de la biblioteca Tecla Sala i altres obres menors. Sembla cert que al govern no se li havia ocorregut que es poden dictar obres d’emergència que simplifiquen la tramitació burocràtica i que poden donar resultats bastant aviat i que aquest mecanisme el van posar sobre la taula els Comuns.

De fet, tot plegat justifica clarament que la beneficiària d’agrupar les energies —i la capacitat i intel·ligència de tots els grups d’oposició— per millorar les condicions globals del municipi és la ciutat i no necessàriament el govern socialista. Raó de més per entendre que justament el més recomanable és modificar l’estratègia. Els uns, obligant-se a pensar que no és cert que només es pugui avançar ajudant al govern a fer les coses bé i consensuant unilateralment amb ell, sinó justament tot el contrari, i els altres entenent que s’han d’evitar les confrontacions i esforçar-se per fer més fluids els contactes i apropar postures. Curiosament, el grup municipal del PP sembla ser el més objectiu políticament parlant i el més encertat en l’estratègia. No pot renunciar a la seva ideologia però resulta tan encertadament pragmàtic que pot acabar donant exemple de com es prioritzen les mesures que beneficien la ciutadania. I si convé, eliminant fins i tot els cordons sanitaris que a vegades només serveixen per justificar postures formals però que perjudiquen els temes de fons sobre els quals no hi ha tantes diferències en la perspectiva local.

L’oposició en ple derrota el govern, en l’aprovació d’un Consell Executiu dels mitjans de comunicació públics fet a mida

Un dels mitjans que forman part dels Serveis de Comunicació Municipals.

A partir d’ara s’ha d’iniciar novament el procediment de constitució del Consell però el portaveu socialista ja ha avisat que la cosa “trigarà el que hagi de trigar”

Com ja havien anunciat els grups polítics d’oposició arran de la negativa del govern Quirós a fer marxa enrere en el nomenament del Consell Executiu i de Programació dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM), en el ple d’ahir es va rebutjar aquest nomenament que incorporava tres professionals del sector no directament vinculats a la premsa local. D’aquests tres professionals, dos ja van ser nomenats en el darrer exercici 2021-2023, i un tercer és el representant de la revista comarcal El Llobregat que rep finançament mensual del govern local, malgrat que ni tan sols en alguns números aparegui publicitat institucional del municipi. Els dos periodistes de la premsa de Barcelona que el govern tornava a incloure, no van assistir a cap de les reunions del Consell Executiu de l’anterior exercici i es limitaven a concedir els seus respectius vots al director dels mitjans públics, que anava a les reunions, per tant, amb com a mínim quatre vots: el seu, el dels dos periodistes barcelonins i, quan no assistia el representant socialista, també amb el d’aquest últim. I, a banda, calia comptar amb un altra vot previsiblement favorable d’una tècnica del Departament de Comunicació municipal i, en el cas d’ara, del representant del mitjà comarcal finançat en part. En total, 6 vots de 10, totalment assegurats.

Els Serveis de Comunicació Municipals depenen directament de dos òrgans de gestió i consulta que acaben el seu mandat quan es renova el nou Consistori després de les eleccions municipals. Les darreres eleccions es van produir al maig del 2023 i des d’aleshores els SCM han estat funcionant sense aquests organismes que estan reglaments normativament, de manera que, en última instancia, amb l’absència d’aquests òrgans col·legiats, qui dirigeix els mitjans és exclusivament una persona de total confiança del govern que és qui l’ha nomenat: el director.

Després de les intenses crítiques arribades des de la societat civil i des dels grups polítics per tal que aquests organismes es posessin en funcionament, el govern Quirós els va intentar activar després de l’estiu, nomenant directament el Consell Consultiu —que és l’organisme de control i consulta— que havia de referendar el Consell Executiu també elegit directament per la Junta de Govern. En la Junta de portaveus del mes de setembre, el govern va presentar la seva composició als portaveus municipals que van acceptar la proposta, i d’aquí va anar directament a la reunió del Consell Consultiu del passat 17 d’octubre on també es va aprovar però, en aquest cas, amb els vots ja contraris dels representants dels grups de l’oposició, tret dels Comuns.

Una mica abans d’aquesta reunió, l’entitat FIC va fer veure als representants dels grups polítics d’oposició el que pretenia el govern amb la proposta presentada. Com és obvi, reproduir el que ja havia passat en l’anterior Consell Executiu, és a dir, decidir sense debat el que defensava el director dels mitjans, representant directe del govern local, gràcies als vots dels periodistes absents que es tornaven a proposar. Posteriorment, també els Comuns van entendre la maniobra, de manera que es va demanar al govern municipal que, abans de portar l’acord del Consell Executiu a ratificació del ple com és preceptiu per norma, procedís a fer una proposta diferent de la composició del Consell Executiu que tingués en compte la presència de representants dels mitjans locals de comunicació que, amb tota seguretat, estarien molt interessats a participar en les reunions del Consell. Aquest prec s’ha desestimat reiteradament i, finalment, al ple de novembre s’ha portat el nomenament del Consell Executiu que ha estat rebutjat.

Era un resultat perfectament previsible i així i tot el govern va decidir portar-lo al ple per perdre’l. L’experiència indica que, en general, quan el govern preveu que perdrà la votació d’algun punt, el que fa és retirar-lo preventivament i renegociar-lo amb l’oposició per arribar a un consens. No va ser així amb el tema de la ràdio municipal i no ha estat així ara. El portaveu del govern ha estat molt transparent a l’hora d’explicar el futur immediat d’aquesta qüestió. Ha dit exactament: “el nou procediment trigarà el que hagi de trigar”. I això, en llenguatge descriptiu ve a dir que si el Consells Consultiu i Executiu dels SCM s’havien de posar en marxa el més aviat possible després de les eleccions de maig del 2023 i a desembre de 2024 encara no s’han creat, poden passar bastants mesos més, abans no es creïn de nou.

Els SCM funcionen sobre la base d’un Contracte-Programa que aprova inicialment el Consell Executiu i que després passa pel ple. El vigent acaba l’any 2025 i es va aprovar pocs dies abans de les passades eleccions municipals. O sigui que, de fet, no hi ha molta pressa a aprovar el següent Contracte-Programa que haurà de durar quatre anys (2025-2029), més si es té en compte que els SCM van funcionar una colla d’anys sense Contracte-Programa abans de l’actual vigent. O sigui que els SCM estan acostumats a incomplir totalment el reglament que es va auto-imposar en compliment de la llei catalana que regula el control dels mitjans públics.

El que acaba de passar amb aquest rebuig del nomenament del Consell és, de fet, una cosa semblant al que va passar amb la moció que pretenia la recuperació de la ràdio. Quan al govern no l’interessa que les derrotes es facin efectives —i això passa habitualment amb les mocions de ple que aprova l’oposició—, simplement paralitza els procediments i aquests s’eternitzen.

Només hi ha una manera d’aturar aquest esperit negligent que s’ha convertit en hàbit, que és obligar al govern a prendre decisions quan necessita el vot majoritari. I això és el que cal reclamar als grups de l’oposició especialment ara que s’han de negociar els propers pressupostos que caldrà aprovar abans de finals d’any. És a dir, en la propera reunió del Consell Consultiu que s’ha de reunir abans de Nadal, podria anar el nou Consell Executiu per tal que el pogués ratificar i podria portar-se al proper ple de desembre sense més dilació.

Per què diem que el Consell Consultiu s’ha de reunir abans de Nadal? Perquè així es va decidir en la darrera reunió on es va encarregar al director dels mitjans públics (SCM) un informe sobre la reobertura de la ràdio municipal a presentar en un termini màxim d’un mes i mig. Aquest termini, de complir-se, acabaria el 2 de desembre proper. Veurem què passa.