JÚLIA CELADA MARTÍNEZ (Secretaria de la Coordinadora per l’Educació Feminista-LH)
24 de novembre de 2024, ja ha arribat el dia. Avui es fa oficial el naixement d’una nova entitat a la ciutat, LA COORDINADORA PER L’EDUCACIÓ FEMINISTA, la CEF-LH. Segons els nostres Estatuts, “Els fins de l’associació són promoure una educació lliure d’estereotips de gènere i de discriminacions per raó de gènere, orientació o identitat sexual, una educació que contribueixi a la igualtat real d’oportunitats pels infants, adolescents i joves, i que posi en valor la diversitat des d’una perspectiva feminista”. Dit d’una altra manera, el nostre únic objectiu és expandir el FEMINISME per tota la ciutat des de l’arrel, des de l’EDUCACIÓ, la columna vertebral de la Societat. I no és per falta d’ambició que només tinguem un únic objectiu, sinó per la dificultat d’aquest, atacar al Patriarcat des de l’origen no és feina fàcil.
I si, he dit Feminisme, no cal que ningú s’espanti, perquè el Feminisme és tot això que explica com a finalitat als nostres Estatuts, només que per no deixar-ho en una sola paraula vam decidir explicar-ho una mica més, però en definitiva el Feminisme és un corrent de pensament on “totes les persones” (sense especificar ni gènere ni sexe, simplement persones) són iguals en drets i en deures de manera “real”. Per tant, el Feminisme és un moviment en lluita contra les Societats actuals de tot el món, ja que no hi ha cap on el Patriarcat, sistema que sotmet a les dones enfront dels homes, no ho impregni tot.
Quan he començat aquest text, he especificat que avui es fa oficial el naixement de la CEF-LH, el que no vol dir que “extraoficialment” no existís ja des de fa uns quants anys. Tot aquest projecte es remunta a l’any 2015 quan des del CAID van posar en marxa un projecte anomenat “Violència 0 des dels 0” on posaven el focus en la petita infància per tal de començar a treballar per l’erradicació del masclisme des d’aquestes edats tan primerenques, perquè van adonar-se que començar a treballar durant la primària i la secundària ja era massa tard.
I un altra vegada, que ningú s’espanti, que no pensi que aquests infants tan petits no estan exposats al masclisme perquè s’equivoquen de cap a peus; tots els éssers humans estem exposats al masclisme inclús abans del nostre naixement. Ja des de la panxa de les nostres mares, les expectatives que la Societat té dipositades en nosaltres una vegada es coneix el sexe del nadó són completament diferents.
Una de les escoles bressol on es va implantar aquest projecte va ser l’EBM La Casa dels Arbres, on inicialment el seu equip, un grup de professionals conscienciades amb el Feminisme, va rebre la proposta amb escepticisme. En un equip, format per dones feministes com elles, no trobarien molta cosa a fer en aquest projecte perquè elles “ja tenien una mirada feminista” en el seu dia a dia a l’escola.
Durant un temps, les professionals del projecte van accedir a les aules i a la quotidianitat de l’escola i van observar-ho tot per a fer una diagnosi completa. Tot va quedar sotmès a estudi: els diferents espais de l’escola, la relació entre els infants, la relació entre les educadores, la relació entre els infants i les educadores i les relacions entre les educadores i les famílies.
Arribat el moment de presentar les conclusions és quan va caure la bomba! Una bomba que ho va sacsejar tot… TOT ESTAVA MALAMENT! Els infants de l’escola patien masclisme, les educadores patien masclisme i les famílies patien masclisme. I no penseu que aquell grup de professionals no feien bé la seva feina o que els infants estaven en un entorn hostil o potser que les famílies no prenien cura de les seves criatures. Res a veure amb tot això, el que passava és el que passa a tot arreu, el Patriarcat ho envaeix tot de les formes més subtils i això fa que des de la petita infància, la canalla ja té interioritzats els estereotips i rols de gènere que no fan altra cosa que perpetuar el sistema.
Poso alguns exemples: Es van observar diferències en l’ocupació de l’espai, on els nens ocupaven tot l’espai central i les nenes les perifèries; també en les vegades que són nomenats pel seu nom els nens i les nenes, sempre més vegades noms de nens tant entre iguals com per part de les educadores. La posició del cos dels diferents infants entre si, on les nenes estan sempre més encorbades i fins i tot el to de veu de les educadores en dirigir-se a un nen o a una nena. Tot un degoteig de petites coses que contribueixen en la perpetuació del Sistema Patriarcal.
A partir d’aquell moment l’Escola es va posar a treballar per tal d’aconseguir una Escola amb una “mirada feminista real” i això implicava que les famílies també havien de ser participes de tot aquell sacsejament. D’aquí neix una Comissió Feminista on el Feminisme és el motor de canvi de la nova Escola i també l’inici d’uns llaços liles invisibles que van unir un grup de Dones fins al dia d’avui, la llavor d’aquesta nova associació que avui presentem “oficialment”.
Donat que el període dels infants a l’escola bressol és molt reduït, tres anys és el temps màxim, quan aquestes mares van marxar amb les seves criatures a l’escola primària van sentir la necessitat de continuar creient i propagant tot allò que havia suposat aquella Comissió Feminista de La Casa dels Arbres. En algunes escoles dintre de les seves AFA’s ja disposaven de comissions Feministes, tot i que amb altres terminologies (coeducació, diversitat, igualtat…), algunes més potents i altres més raquítiques; d’altres ni s’havien plantejat el tema.
El cas és que de mica en mica, aquells llaços liles invisibles, cada vegada més estables i forts, van començar a treballar per la materialització de la CEF-LH que avui presentem. Ens vam convertir durant molts mesos en gestores, creatives, comptables, administratives i un llarg etcètera de facetes diferents per tal de gestionar tots els aspectes necessaris per estar avui aquí. I per ser justa, també he d’anomenar a tota la Tribu que ens ha donat un cop de mà i ens ha fet costat en tot aquest camí; cadascuna d’aquestes persones ja saben qui són…
Amb la CEF-LH volem enxarxar-nos amb totes les entitats educatives de la ciutat possibles. Totes aquelles entitats que d’alguna manera contribueixin a l’educació de les generacions presents i futures, donat que tenim la ferma convicció de que només a través de l’EDUCACIÓ podrem esdevenir un canvi real en les Societats. Volem col·lectivitzar els nostres recursos i les eines de les quals disposem i disposarem per tal de propagar-les el més lluny possible, que la CEF-LH sigui una entitat de totes i tots i ens serveixi per transformar des del nucli, des de l’Educació.
I ara, arribats a aquest punt final, però no per això menys important, només em queda apel·lar a les Administracions. Tal com he explicat a l’inici del text, tenim un únic objectiu, però molt ambiciós: una EDUCACIÓ FEMINISTA REAL i aquest objectiu necessita recursos per a materialitzar les eines necessàries per a la visibilització, la sensibilització, la formació i la implicació de tots els agents necessaris per a una implantació transversal als diferents espais i dinàmiques educatius de la ciutat.
