Mes: octubre de 2024
Aquesta tarda es constitueixen els òrgans de govern dels Mitjans de Comunicació Públics, enmig d’una forta contestació
L’entitat FIC ha demanat als grups d’oposició buidar de contingut el Consell Executiu si no es força una representativitat del periodisme local
D’aquí a unes hores està prevista la reunió del Consell Consultiu i Assessor dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM) on s’ha de constituir oficialment aquest organisme, on s’informarà, alhora, de la composició del Consell Executiu i de Programació i on s’acceptarà l’encàrrec de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, d’acord amb la moció aprovada pel ple municipal del mes de febrer d’enguany.
Els dos Consells, que començaran a partir d’aquest moment les seves funcions, figuren en el Reglament d’Organització i Funcionament dels SCM, que és l’instrument de regulació dels mitjans de comunicació públics finançats per la ciutadania i, per tant, de notable interès per preservar el dret a la llibertat d’informació i promoure una opinió pública no esbiaixada i plural. També, per garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatives de la ciutat, així com dels grups polítics del Consistori segons proclama l’article 7 d’aquest Reglament.
Aquests dos Consells, que es dissolen automàticament en acabar la legislatura, han de ser constituïts per la Junta de Govern, suposadament tan aviat com aquesta prengui possessió, però aquests dos Consells que haurien d’estar en vigor des dels inicis del nou mandat, entraran en funcionament 17 mesos més tard, de manera que durant aquest període, els SCM han funcionat sense organismes gestors, encara que sota la influència d’un Contracte-Programa que es va aprovar uns dies abans d’acabar l’anterior mandat i que venç l’any 2025. Aquest Contracte-Programa és el document que fixa els objectius i les missions dels SCM durant el període de vigència i, és, per tant l’instrument del dia a dia que controla la informació pública local.
Mentre que el Consell Assessor és l’òrgan de participació social i política, el Consell Executiu i la Direcció dels Mitjans són els màxims responsables dels SCM, de manera que la seva constitució és determinant a l’hora de fixar els criteris sota els quals treballen els SCM. De fet, el Consell Executiu el formen el Director dels Mitjans, una tècnica del Departament de Comunicació de l’Ajuntament, un professional de la comunicació proposat per cadascun dels grups polítics (o sigui 5) i tres professionals en l’àmbit de la comunicació general i/o local. D’una manera semblant, el Consell Assessor està també format per un representant de cada grup municipal, deu membres del plenari del Consell de Ciutat i també tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general i/o local.
En l’actualitat, el Consell Assessor que prendrà possessió aquesta tarda, està format per cinc representants dels partits, 10 membres del Consell de Ciutat i tres professionals —dos de l’àmbit general i un de l’àmbit local—, presidits pel regidor de l’àrea corresponent: en total 19 membres, amb un secretari sense vot. El Consell Executiu, en canvi, el formen el director, una representant del Departament de Comunicació, els cinc representants dels grups polítics i tres professionals —cap dels quals de l’àmbit local—: en total 10 membres, més el secretari sense vot.
La composició del Consell Executiu va ser donada a conèixer als grups polítics en una Junta de Portaveus el 23 de setembre passat per l’equip de govern i es va aprovar sense objeccions, pel que sembla. Arran d’aquest fet, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital, va fer arribar un comunicat als grups municipals d’oposició on els feia veure el que l’entitat considera un frau de llei per quant, dels 10 vots possibles en el Consell Executiu, el govern local representat pel director dels mitjans en podria disposar, sense cap mena d’obstacle, de sis: el dels dos treballadors de la casa (director i tècnica de Comunicació), el del grup municipal socialista i el dels tres periodistes elegits, tots de l’àmbit general. Aquests tres darrers, en l’anterior Consell Executiu, van delegar sempre el seu vot en el director dels mitjans o en el representant del grup municipal socialista perquè en cap de les reunions que es van convocar d’aquest organisme, van estar presents.
La gravetat del que va passar rau no únicament en l’absència reiterada dels professionals de l’àmbit general per suposat aliens a la informació local i desinteressats absolutament d’aquest tema, sinó en el fet que, dels tres periodistes seleccionats per l’actual Consell, un d’ells ja havia estat en l’anterior i ha estat novament elegit, probablement en agraïment per la permanent delegació de vot en qui l’havia nomenat en l’etapa anterior. Res fa pensar que ara no es repetirà el mateix procés. Per acabar-ho d’adobar, FIC denuncia que els tres periodistes elegits de l’àmbit general, pertanyen a tres mitjans de comunicació que, en el decurs dels darrers 4 anys, han registrat fins a 60 factures de l’Ajuntament en concepte de publicitat, en un dels casos, per un import superior als 1.250 euros mensuals.
Per aquesta raó, FIC, a banda de posar de manifest que es juga amb la delegació de vot per garantir la majoria absoluta del president del Consell, posa l’accent en la selecció que fa el mateix govern municipal de periodistes de mitjans que ajuda a finançar via publicitària, sense vinculació amb la informació local, mentre que hi ha a la ciutat com a mínim tres mitjans de comunicació privats en actiu que haurien d’estar representats en l’esmentat Consell per assegurar la neutralitat i la garantia de pluralitat i independència. D’aquestes tres mitjans, un d’ells, Línia, ja estarà representat al Consell Executiu perquè el grup municipal dels Comuns ha elegit com a representant del seu grup al periodista més representatiu d’aquest mitjà. Els altres dos en actiu són El Tot l’Hospitalet i L’Estaca. Òbviament, tots dos mitjans han estat deliberadament oblidats per l’equip de govern i el mateix dia 23 de setembre, ignorats pels grups municipals d’oposició que van aprovar la proposta. En descàrrec d’aquesta aprovació valgui afirmar que probablement FIC ha treballat més a fons el tema de la comunicació local que els mateixos grups municipals i aquests probablement ignoraven l’esmentat “frau de llei”.
L’acusació de frau de llei en la constitució del Consell Executiu ha estat posada en dubte pels grups municipals d’oposició. En puritat un “frau de llei”, segons fons jurídiques, consisteix a realitzar una conducta aparentment lícita, basada en una norma vigent que, de fet, produeix un resultat contrari a una altra norma que és fonamental en la regulació de la matèria tractada. En aquest cas, més enllà que el debat sobre el frau de llei no resulta essencial perquè el que FIC denuncia és el fons de la qüestió, si que és interessant constatar que el Reglament orgànic dels SCM afirma garantir la participació dels grups socials i les entitats més representatives de la ciutat, però alhora discriminen en la composició dels respectius Consells, periodistes de l’àmbit local en actiu. De sis possibles periodistes de l’àmbit local en actiu només n’hi ha un al Consell Consultiu i cap al Consell Executiu. És a dir, el reglament afirma garantir la participació, però la conducta aparentment lícita produeix un resultat contrari al que és fonamental en la declaració de principis del propi Reglament dels SCM.
Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els grups polítics, després del Comunicat de FIC, es van posar en contacte amb el grup municipal socialista per demanar una nova reunió de Junta de Portaveus que posés sobre la taula el contenciós defensat per FIC. Sembla que el grup socialista va referir-se a l’aprovació del 23 de setembre per evitar una nova convocatòria. En el mateix Comunicat FIC demanava als grups municipals forçar una nova elecció dels periodistes de l’àmbit local i, en el cas que el grup socialista no ho acceptés, evitar fer-los el joc. En essència, això vol dir renunciar a elegir representants dels grups de l’oposició dins el Consell Executiu, de manera que aquest Consell no es pugui constituir. En la reunió d’aquesta tarda es veurà el resultat de tot plegat.
Per evidenciar el tripijoc de les convocatòries valgui un exemple. La convocatòria de l’empresa que gestiona els SCM, l’empresa municipal La Farga, a banda del dia, l’hora i el lloc, i adjuntar els documents que caldrà valorar en la reunió, afegeix aquest paràgraf: “En el supòsit que no pugueu assistir, existeix la possibilitat de delegar el vostre vot tal com preveu l’article 13, apartat 5, del reglament orgànic d’organització i funcionament dels SCMLH:
I afegeix un document de delegació de vot. Així d’evident resulta el fet que alguns dels convocats no assistiran a la reunió i que poden delegar el vot en qui considerin (per l’experiència, en els convocants).
D’altra banda, FIC ha fet saber a aquesta redacció que el Reglament orgànic dels SCM es va aprovar ara fa 10 anys i que el problema principal és que aquest reglament s’ha fet obsolet perquè no garanteix el que hauria de garantir i per tant, instarà en l’immediat futur als grups municipals de l’oposició a forçar un nou redactat del mateix, que impedeixi justament el que està passant ara. A banda d’incloure elements de les noves lleis reguladores dels mitjans de comunicació públics que s’estan impulsant a nivell europeu, com ara tot allò que té a veure amb la regulació del finançament publicitari i el control ciutadà dels continguts informatius. Una cosa semblant al que des d’altres àmbits s’està també plantejant. Fa molt poc, en aquest mateix digital es posava de manifest la imperiosa necessitat d’actualitzar el reglament de participació ciutadana i el reglament de participació dels Consells de Ciutat i de Districte, que tampoc responen al control ciutadà de les activitats públiques.
Finalment, pel que fa referència al punt de l’Ordre del Dia de la convocatòria d’aquesta mateixa tarda, cal referir-se sucintament a l’encàrrec que ha d’assolir el Consell Consultiu pel que fa a la reobertura de Ràdio l’Hospitalet. En la moció del febrer que va ser aprovada per tots els grups d’oposició, s’instava a que en el període de sis mesos, el Consell Consultiu dels SCM emetès un informe sobre la viabilitat de la Ràdio municipal. Com que fins ara no es constituirà el Consell, abans del 17 d’abril hauria d’estar llest aquest informe. Un cop fet l’informe, aquest hauria de passar al Consell Executiu que és qui determina les accions concretes. Ja ens podem imaginar què passarà en un Consell que dominen els que han tancat la ràdio i no tenen cap interès en obrir-la. D’aquí la importància, al menys, de buidar de contingut el Consell Executiu si es fa impossible fer-lo representatiu de veritat.
Viñeta 17 octubre 2024
L’Hospitalet té 8.200 habitatges buits (7 de cada 100), malgrat la forta demanda
El President de la Generalitat defensa la promoció de sol disponible, sense tenir en compte la densificació i la manca d’espais lliures a l’àrea metropolitana
L’anunci del president Illa, durant el passat debat del Parlament de Catalunya, que posaria en marxa de manera immediata els mecanismes per construir 50.000 habitatges públics en l’horitzó del 2030 i la inversió de 4.400 milions d’euros en aquest pla, ha creat una forta expectativa en tota l’àrea metropolitana de Barcelona on el problema de l’habitatge es pateix d’una manera frapant. Aquest nou pla de l’habitatge preveu alliberar més terreny, un operatiu més ràpid, ajuts per l’accés a l’habitatge i la col·laboració público-privada.
Segurament no hi haurà cap persona sensible als alts preus del lloguer i les dificultats de finançament dels joves per independitzar-se, que no hagi acollit amb expectació la proposta del president socialista. Illa va anunciar la creació d’una reserva pública de sol que ajudi als municipis a promoure el sol disponible mitjançant una convocatòria anual oberta a tots els operadors públics i privats perquè posin a disposició els seus solars per construir promocions d’habitatges protegits de lloguer. Una tramitació accelerada de permisos i uns ajuts a través de l’Institut Català de Finances pels promotors començant per una línia anual de 500 milions d’euros. I també la creació d’un Fons Públic d’Emancipació de 100 milions d’euros anuals destinats a cobrir el 20% dels preus dels habitatges previstos per a 12.000 joves menors de 35 anys. I un altre fons de 500 milions per adquirir 1.700 habitatges de segona mà de compra o lloguer per cobrir els desnonaments.
Més enllà dels ajuts a joves i les previsions pels desnonaments, una gran part de l’esforç del president se situa en el terreny de la disposició de nou sol lliure en ciutats com la nostra, especialment atestada. Si a l’Hospitalet no hi ha espai lliure per cedir a la Generalitat per fer una sola escola en condicions, com es pot pretendre alliberar sol per construir més habitatges?. Aquesta situació que és d’una evidència aclaparadora en el cas de l’Hospitalet, és molt semblant en la primera i segona corones de l’àrea metropolitana i s’apropa al col·lapse en la tercera. Fan falta habitatges de protecció i habitatges de lloguer però, dona la sensació que els que promouen la manera d’afrontar el problema, no són prou conscients del grau de saturació del territori. Promoure sol disponible en l’àmbit metropolità, o és producte del desconeixement o de la simple propaganda, perquè els promotors privats que disposen de solars, coneixent la demanda, no serà fàcil que els posin a disposició dels municipis malgrat els ajuts; i el sol públic és gairebé inexistent i les possibilitats de crear-lo, pràcticament igual.
En canvi, hi la promesa d’adquisició de 1.700 habitatges de segona mà que pràcticament ha passat inadvertida i que podria convertir-se realment en l’eix de la política d’habitatge del futur immediat. La qüestió és que fan falta habitatges i no hi ha sol, però en canvi hi ha una barbaritat immensa d’habitatges buits arreu que, posats, al mercat, amb un cert grau de regulació, resoldria una bona part de la demanda. L’any passat hi havia a Espanya 3,8 milions de residències buides, una mitjana del 14,4% dels habitatges construïts, xifra que no ha parat de créixer des del 2014 (aleshores eren 3,3 milions). A Catalunya superen els 450.000 (dades del 2023), per sobre de l’11% de mitjana i a l’Hospitalet (dades del 2023) 8.195 habitatges buits d’un total de 110.500, el que representa un 7,4% del total de residències construïdes. És a dir, més de 7 habitatges de cada 100 que hi ha a la ciutat, estan buits i aquest percentatge és dels més alts de tota la comarca del Baix Llobregat (només el superen Castellví, Corbera, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts, d’un total de 31 municipis), mentre que a la rodalia, encara és més gran el percentatge a Badalona (8,38%), Santa Coloma (9,23%), la mateixa Barcelona (9,33%) o Terrassa (9,46%).
Probablement els poders públics tindrien manera, amb una legislació adient, d’evitar que mentre hi ha milers de joves que no poden emancipar-se per manca d’habitatges en condicions, hi ha milers de pisos buits, molts d’ells sense entrar al mercat. Hores d’ara, la Llei de l’Habitatge que va entrar en vigor al maig passat ja preveu que els Ajuntaments puguin recarregar entre un 50 i un 150% l’IBI dels habitatges que portin més de dos anys buits. Ara bé, això només afectaria a aquells que tenen més de 4 immobles en propietat i encara hi ha una colla d’excepcionalitats: que no estiguin desocupats per raó de formació o motius laborals, per raons de salut o emergència social, que siguin segones residències (en aquest cas no poden estar desocupades 4 anys seguits), que estiguin al mercat, que estiguin pendents de rehabilitació o en procés de litigi, etc. De fet, suposadament, la llei persegueix directament als grans tenedors (propietaris de mes de 10 habitatges), però el nombre d’habitatges sobre els que fins ara s’ha actuat, és molt residual. Al maig es va actuar directament per expropiar cinc habitatges buits de grans tenedors (un d’ells a Cornellà) i un any abans el govern Aragonès va anunciar l’expropiació d’entre 50 i 70 habitatges buits, de 14 municipis. També al febrer del 2024 l’Agència Catalana de Consum va multar a 79 grans tenedors amb sis milions d’euros per no oferir lloguer social.
En tots els casos, expedients i sancions que no resolen el problema. Probablement perquè al davant hi ha grans potències econòmiques. Segons Civio, Caixabank i Blackstone tenen 41.400 habitatges llogats a tot l’Estat (Caixabank, a Catalunya, més de 5.000) i més de 185.000 dels habitatges llogats actualment corresponen a grans arrendadors, la meitat dels quals propietat de bancs o de fons d’inversió nord-americans. A l’Hospitalet ja s’han produït denúncies contra aquests arrendadors per pujades d’un 100% del lloguer d’un any a l’altra, per l’obligació del llogater de pagar l’IBI i per nul manteniment dels edificis.
Continuar amb la política de nova ocupació de sol, especialment quan el sol és un bé escassíssim, sigui públic o privat, no deixa de ser una alternativa inassumible, tot i que sembli la més simple. La única manera sense perjudicar la qualitat de vida a les zones urbanes densificades com les existents a l’àrea metropolitana de Barcelona en el seu conjunt, és rehabilitar habitatges i omplir els pisos que estan buits. Totes les reivindicacions apunten que l’habitatge és un dret. L’espai lliure i les zones verdes també. I també ho és la propietat privada, malgrat que una propietat privada que abusa de la demanda restringint l’oferta (mantenint buits desenes de milers d’habitatges), hauria de tenir dels poders públics, la resposta imprescindible en forma de sancions, restricció d’ajuts i expropiacions.
Viñeta 16 octubre 2024
ENS HAN FET CAS!!! Moto abandonada
El passat 1 de setembre publicàvem a les pàgines de l’Estaca que una moto estava abandonada en un carrer de la ciutat des de feia més de dos anys. Tot i haver trucat en diferents ocasions a l’ajuntament, sempre contestaven que eren processos lents. Doncs bé, divendres passat, ben aviat, va venir una grua acompanyada per una dotació de la Guàrdia Urbana i es va endur el ciclomotor.
Crònica d’un Consell de Districte. Debat sobre la seva utilitat real
Dijous 10 d’octubre va tenir lloc, amb un retard de gairebé 3 mesos, la reunió del Consell del Districte III. Va ser un Consell de districte especial. Per primera vegada una entitat veïnal va aconseguir introduir un punt en l’ordre del dia.
Les dificultats per abordar temes de barri en els Consells de districte.
L’actual reglament dels consells fa molt complicat que qualsevol entitat pugui proposar un punt a l’ordre del dia. De fet els consells estan dissenyats de forma vertical i de dalt a baix. És el govern municipal el que decideix quin temes seran tractats. Per introduir un tema cal que la entitat membre del Consell reculli al menys un terç de signatures dels components del Consell.
En aquest cas l’associació veïnal Som Santa Eulàlia va iniciar els tràmits per que fos acceptat un punt en l’ordre del dia demanat les adreces de correu de les entitats del Consell. Per aconseguir-ho el primer pas, per poder complir la llei de protecció de dades, va ser la autorització de les entitat per que la associació veïnal pogués accedir a les seves adreces.
Aconseguit això van haver de recollir les signatures de al menys un terç dels membres per que fos possible abordar en el Consell un llistat de temes pendents al barri: la construcció del nou poliesportiu, de la biblioteca, del parc de l’Alhambra, del parc de les Palmeres i del de Copisa, així com de la illa verda de General Prim. L’associació va recollir més del terç de signatures exigides, incloent la dels partits presents en el Consell, amb la excepció del partit del govern, del PSC.
Iniciada la reunió del Consell, en segona convocatòria per l’absència d’un part dels consellers, la representat d’ERC va voler fer evident que no s’havia inclòs en l’ordre del dia la informació sobre les noves ordenances fiscals que es van aprovar en el últim ple municipal, to i haver-ho demanat com a grup polític municipal.
També el representant del grup municipal dels Comuns va fer esment al fet que en algunes de les mocions aprovades en els plens municipals inclouen un punt que demana que el contingut de aquestes mocions sigui debatut als Consells dels districtes, cosa que no s’ha complert.
La sessió del Consell
Aquesta sessió del Consell, amb absència de la regidora del districte, la Iman Aisa, de baixa per maternitat, va ser presidida per la Cristina Santón designada nova vicepresidenta del organisme pel govern municipal.
En primer lloc, David Gómez, Tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de qualitat urbana va explicar els plans del govern municipal sobre els plans del govern sobre l’espai públic. Va explicar els plans de millora dels verd urbà i de la poda de l’arbrat, sobre la propera nova contracta de neteja i recollida d’escombraries, caducada des del 2020 i que segurament serà efectiva a partir del 2025 i d’una propera auditoria sobre l’estat des edificis municipals, incloent les escoles. També va explicar els plans de millorar o crear el que anomenen illes verdes urbanes al barri com ara la Plaça Escorça, Jansana/Carrilet, Serra i Abella/Jerusalem i Ciències/Miguel Hernández; i la propera apertura de la de General Prim/Carrilet, que en l’anterior sessió del Consell de Districte es va proposar nomenar-la plaça de la Estacioneta
De fet tota la intervenció va centrar-se en els plans a realitzar, amb molt poca concreció sobre la situació concreta en temes dels districte, sense cap mena de balanç sobre la feina del govern municipal en els últims temps, incloent-hi l’any i mig de l’actual consistori. Una vegada feta la seva explicació, el Tinent d’alcalde va abandonar la sala del Consell.
A partir d’aquí, Cristina Santón va abordar els temes del punt de l’ordre del dia inclòs per la demanda de la associació Som Santa Eulàlia.
Sobre la futura Biblioteca va informar que estan pendents que la Diputació aprovi la proposta de fer-la a l’espai de l’actual Centre Cultural i la Regidoria del Districte. Si aquest espai fos aprovat, la seva construcció dependria del calendari de la remodelació pendent de la nau de Can Trinxet de façana al carrer Santa Eulàlia, a càrrec de la AMB. El calendari previst seria l’aprovació del projecte executiu el proper desembre per iniciar les obres a finals de l’any vinent.
Sobre la remodelació del parc Alhambra va explicar que el proper any s’iniciarà el procés per recollir les necessitats en un concurs d’idees per tal l de definit les condicions dels projectes de reforma.
En el Parc de les Palmeres està previst l’inic de les obres a finals d’aquest any i va afirmar que es recull les propostes consensuades amb l’associació Som Santa Eulàlia i l’escola Pompeu Fabra sobre l’àrea de jocs infantils.
Sobre el Parc de Copisa va dir que el projecte executiu de fer una mena de parc temàtic, esta a punt d’entrega i està previst que el 2025 es licitin les obres per finalitzar-les el 2027.
El bosc urbà de General Prim, futura plaça de la Estacioneta, es farà la plantació de l’arbrar en les properes setmanes.
El futur poliesportiu a Gasòmetre, segons la Tinent d’alcalde Cristina Santón, està pendent del contracte d’un estructurista. Aquest tema va provocar un fort debat a partir de la intervenció del conseller representant de l’AESE reivindicant que el poliesportiu es construís en una part del terreny del parc Alhambra, que va ser la opció descartada en el referèndum veïnal del 2019.
De fet aquesta entitat i l’associació veïnal de Granvia Sud han iniciat una recollida de signatures per la opció del poliesportiu a Alhambra, no reconeixent els resultats del referèndum veïnal amb arguments diversos. Per part de l’associació Som Santa Eulàlia es va defensar tant la validesa de la opció del veïnat en el referèndum com de la integritat del parc Alhambra.
L’òptica de bon govern
Mentre la representant del PSC en el Consell, la regidora Lola Ramos, deia que vista la polèmica caldria repensar-ho tot de nou, una part del públic i el mateix representant de Som Santa Eulàlia van afirmar que calia respectar el resultat del referèndum veïnal, en el que el 61% dels participants van optar per la opció Gasòmetre i el respecte al parc Alhambra. Tot i així, en el cas que el govern municipal consideres que la opció Gasòmetre no fos possible per raons tècniques o per la existència dels nous blocs als terrenys de la antigua Indo, caldria de l’Ajuntament busques un altre lloc, tot i respectant la integritat del parc Alhambra.
La consulta veïnal sobre la localització del futur Poliesportiu del 2019 és, encara, una experiència única a la ciutat. La opció defensada pel Govern Municipal va ser rebutjada per la majoria del veïnat que hi va participar i, segurament, aquesta realitat pot servir per entendre la inacció de l’Ajuntament sobre el tema i el interès actual per facilitar la polèmica.
El que caldria, des d’una òptica de bon govern es que l’Ajuntament eixuguí el deute de més de 30 anys al barri, inicií realment el procés per la construcció del poliesportiu a Gasòmetre i, si això no fos possible, ho expliqués al veïnat i proposes una nova ubicació, respectant el parc existent, evitant estimular divisions entre el veïnat del districte.
Finalment es fa encara més necessari la reforma del regalament de participació veïnal a l’Hospitalet, i més concretament el reglament dels Consells de Districte facilitant que siguin instruments de fer sentir l veu i les aspiracions dels districtes i dotant-los de capacitat real de participació en les actuacions que els afecten i de propostes de millora. Sembla que, desprès de dues legislatures en les que s’ha parlat d’aquesta necessària reforma, ara hi ha plantejat un enèsim inici de converses entre els grups municipals sobre aquesta qüestió. Veurem els resultats.
Viñeta 15 octubre 2024
Collboni enfatiza “la fuerza de nueva centralidad” de l’Hospitalet en el área metropolitana
El alcalde barcelonés reclama la “devolución de competencias” al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) y reivindica al Estado, la Generalitat y los ayuntamientos simplificar la gestión y regulación en “la realidad metropolitana, que ya es regional y abarca 5,3 millones de habitantes”
Jaume Collboni, alcalde barcelonés y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), ha reconocido este viernes en el Fórum Empresarial del Llobregat organizado por la patronal AEBALL de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, “la fuerza y el papel de mayor centralidad metropolitana que l’Hospitalet tiene y tendrá en los próximos diez o quince años”.
Collboni ha revelado que siente l’Hospitalet también como su ciudad, no en el sentido de la famosa frase en alemán “Ich bin ein Berliner” (soy un berlinés) pronunciada en su día en Berlín por el presidente de Estados Unidos John F. Kenned, sino “porque mis bisabuelos paternos llegaron a esta ciudad a principios de los años 20 del siglo pasado, procedentes de Málaga y Almería, para construir el recinto ferial de 1929 y mi abuela y mi madre nacieron en l’Hospitalet, en la calle de les Arts i Oficis y durante mi infancia he venido muchas veces a visitar a mis tíos desde Barcelona, adonde emigró mi madre”.
Focos científicos y médicos
El alcalde barcelonés ha subrayado que además de la plaza Europa, l’Hospitalet tendrá dos centralidades metropolitanas más en el plazo de diez o quince años: el Biopol en el área de Bellvitge, y el nuevo Hospital Clínico en la Diagonal, compartido con Esplugues. “Serán dos focos científicos y médicos que se extienden por el área metropolitana por razones físicas, porque Barcelona se encuentra entre dos ríos, el mar y la montaña y todas las estrategias de expansión pasarán fuera del municipio barcelonés, pero no por ello dejaremos de vivirlo y defenderlo como propio”.
Para demostrar la “centralidad” de l’Hospitalet, Collboni ha recordado que la ciudad tiene tantas paradas de Metro como Sant Martí, el distrito barcelonés con más paradas “del transporte más eficiente y democrático que articula y comunica el área metropolitana”. Al tiempo, ha subrayado el papel central hospitalense “no sólo como concepto político y realidad económica y social, sino también cultural, porque aquí comenzó hace seis años la primera edición del festival de danza y ahora también Manifesta, la exposición europea de arte contemporáneo, que también es metropolitana y sus escenarios abarcan toda la región”. Una centralidad que también simboliza la plaza Europa, donde se está construyendo la ampliación de Fira de Barcelona, con un pabellón de 60.000 metros cuadrados en l’Hospitalet “donde cabría dentro un Palau Sant Jordi completo”.
Devolver competencias al AMB
Entrado en materia más política, el alcalde y presidente del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), institución supramunicipal que coordina algunos servicios de los 35 municipios que rodean la capital, Collboni ha reclamado “un proceso de devolución de competencias”, tanto del Estado como de la Generalitat y de los ayuntamientos, para poner “el foco en la realidad metropolitana, que va más allá de la actual administrativa y alcanza los 5,3 millones de habitantes de la región metropolitana”. Collboni dice abrir el debate este mandato porque se propone “tomar las decisiones en el próximo” para resolver en el ámbito de la región metropolitana “cuestiones prácticas” como la movilidad compartida, las zonas de bajas emisiones, la implantación del 5G y políticas en materia de vivienda, entre otras.
Collboni ha puesto de relieve que la actual AMB incluye 36 municipios y supone un área de 636 kilómetros cuadrados, “los mismos que tiene el municipio de Madrid” y por eso “debemos planificar políticas como la promoción de la vivienda en colaboración con el sector privado en el ámbito regional metropolitano y al tiempo que ampliamos la red del transporte del Metro”. En ese sentido, ha valorado que el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, se haya comprometido a promover 50.000 viviendas hasta 2030 en línea con el compromiso de la Unión Europea a través de la presidenta de la Comisión, Ursula von der Layen, “para dotar de una línea de financiación de la vivienda como la infraestructura social más importante a desarrollar por la UE”.
Oficina de atracción de negocios
En el ámbito económico, el presidente del AMB ha subrayado la actividad que esta institución supramunicipal ha emprendido bajo su mandato, con un plan de inversiones de 423 millones que incluye aspectos de mejora social, la creación de MetroBizz Office para atraer y gestionar las oportunidades de nuevas inversiones y la reindustrialización con previsiones de nuevas ubicaciones industriales de la mano del nuevo Plan Director Urbanístico Metropolitano (PDUM) y una decidida apuesta por “crear una aceleradora de Formación Profesional, en especial la dual”. En ese sentido, ha anunciado “una primera experiencia piloto en la zona Delta del Baix Llobregat con colaboración público privada y con carácter interterritorial”.
Collboni ha subrayado que “desde Barcelona queremos liderar una gran transformación urbana en el horizonte del 2035” para lo que ha reconocido “necesitar la colaboración del sector privado, de los empresarios, desde la lealtar y con exigencia mutua”. Y en esa dimensión, ha señalado una batería de retos, como el de las infraestructuras, que además de construir más Metro “para garantizar la movilidad para conectar más y mejor las personas que vivimos y trabajamos en el área metropolitana”, se aborde también la ampliación del aeropuerto.
Retos metropolitanos
Las áreas de crecimiento metropolitano, desde la ampliación de Fira de Barcelona, hasta el desarrollo del eje Besós-Sagrera pasando por la transformación del nuevo barrio de la Marina del Prat Vermell junto al Paseo de la Zona Franca. Collboni también ha enfatizado en el “reto del talento y la ciencia, porque somos líderes en producción científica, con 6 parques tecnológicos y 8 universidades, además de apostar por nuevos proyectos como el Biopol de l’Hospitalet o la Ciutadella del Conocimiento en Barcelona”.
En cuanto a la salud, Collboni enfatiza el reto de convertir la Diagonal en el eje de la ciencia, entre el Campus del Besós y el nuevo Hospital Clínico, y la creación de un nuevo eje que conectará Sant Joan de Déu, el nuevo Clínico y el Hospital de Bellvitge”. Proyectos todos estos que subraya “tienen una dimensión metropolitana, porque todas las grandes transformaciones que Barcelona necesita tienen que ser metropolitanas”.
Frenar pisos turísticos también en l’Hospitalet
Collboni también ha reclamado que el resto de municipios metropolitanos dispongan del instrumento cedido por la Generalitat a Barcelona, para limitar las viviendas turísticas, ya que ha señalado que la capital tiene 10.000 legales y otras 11.000 no legales “que queremos volver a poner en el mercado para que contribuyan a mitigar la crisis habitacional”. En ese sentido, el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, presente en el acto organizado por la patronal AEBALL, ha apostillado que “si Barcelona toma una decisión sobre la concesión de licencias de pisos turísticos y el resto de municipios no tenemos las mismas capacidades, el efecto rebote puede ser negativo”.
Tras reivindicarse como “industrialista porque Cataluña y Barcelona son lo que son gracias a la industria y no debemos caer en la tentación de la exclusividad del sector servicios”, Collboni ha enfatizado que “debemos aspirar a volver a fabricar cosas para garantizar la soberanía europea”. En ese sentido el alcalde barcelonés recuerda la apuesta “por la fabricación de chips europeos y que tenemos que preservar la industria de la automoción”. Y en cuanto a la posibilidad de que Barcelona aspire a acoger unos nuevos Juegos Olímpicos, como lo han hecho otras ciudades como París o Los Ángeles, Collboni ha reconocido que “nosotros siempre tendremos el espíritu olímpico encendido”, aunque ha advertido que “no hay ninguna propuesta presentada, pero si nos la hacen, la estudiaremos”.
La patronal pide más colaboración
Por su parte, el presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté, ha pedido a Collboni en el transcurso del Fórum Empresarial del Llobregat la creación de una mesa de colaboración público-privada para el desarrollo del ecosistema industrial y empresarial metropolitano, con los agentes sociales, una mesa que aborde conjuntamente los desafíos de sostenibilidad, gobernanza y financiación de proyectos, entre otros.
La patronal también propone trabajar en un marco metropolitano común que agilice y unifique los trámites, y que permita a las empresas centrarse en aquello que mejor saben hacer: generar valor y riqueza para el territorio. También pide seguir avanzando hacia un modelo de movilidad inteligente y sostenible, aprovechando las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías y basado en las necesidades de un territorio competitivo, además de descarbonizado.
Mejora de los polígonos industriales
En cuanto a los polígonos de actividad económica, Ballesté ha manifestado que “queremos volver a agradecer la valentía y la visión estratégica de la AMB que, en 2014, impulsó un plan de mejora con una inversión de 30 millones de euros. Este esfuerzo permitió el despliegue de proyectos público-privados en los que AEBALL, junto con las empresas y el Ayuntamiento, se pudo coordinar para ejecutar mejoras de infraestructuras y servicios que hoy continúan dando frutos. Pero todavía queda mucho para hacer”. En ese sentido, la patronal propone “retomar esta línea de colaboración con un nuevo plan de inversión en los polígonos, que contemple tanto la mejora de infraestructuras como la digitalización y la modernización de los espacios industriales. Esto -ha añadido Ballesté- no solo incrementará la competitividad de las empresas que ya están establecidas, sino que convertirá nuestros polígonos en focos de atracción para nuevas iniciativas y emprendedores”.