L’oposició municipal reclama al govern que no torni a portar al ple macro-modificacions de crèdit, i que compleixi els compromisos

El punt sobre les macro-modificacions de crèdit que l’oposició municipal va aturar en el passat ple d’octubre, gràcies a que la urgència amb la que es portava al ple requeria la majoria absoluta, va ser finalment aprovat en el ple extraordinari d’ahir divendres, gràcies a la negociació que es va poder materialitzar entre govern i oposició i que hauria estat impossible d’haver-se aprovat la urgència al mes d’octubre. Probablement aquesta és la qüestió més interessant del que ha passat entre la derrota del govern en la presentació del punt i l’aprovació d’ara: que s’ha pogut parlar del tema, que s’han pogut polir alguns aspectes que resultaven inadmissibles i que s’ha pogut assimilar que era imprescindible donar llum verda a la proposta per diverses raons, entre les quals, el compromís de totes les forces polítiques amb els paradistes de Collblanc, que ha estat, sens dubte, una de les raons principals que han possibilitat el resultat de l’únic punt del ple extraordinari. Socialistes i Comuns han votat a favor, PP i ERC s’han abstingut i només Vox ha votat en contra.

Hi havia uns quants aspectes controvertits que es van posar novament ahir sobre la taula. El primer d’ells, el fet que el govern s’ha acostumat a portar a cada ple diferents modificacions de crèdit, en alguns casos que inclouen diferents expedients i que es porten conjuntament per evitar d’una banda el debat puntual i de l’altra el conflicte dels grups municipals sobre la seva aprovació perquè moltes vegades hi ha acord sobre un expedient i desacord sobre l’altra però votar en contra suposa paralitzar-los tots. Es va demanar novament al govern que eviti aquest costum i que en endavant porti modificacions de crèdit puntuals i d’expedients diferenciats per poder tractar-los individualitzadament i més a fons. Veurem si han pres nota.

El segon aspecte controvertit és que cada vegada que hi ha una modificació de crèdit significa —no sempre, però de manera molt majoritària— que es vol fer una cosa però a costa de no fer-ne la que estava pressupostada. Aquest problema que el portaveu de Vox va il·lustrar molt gràficament afirmant que “se desnuda a un santo para vestir a otro”, és una realitat. En el cas d’aquesta macro-modificació de crèdit, especialment lacerant, perquè es deixen de fer actuacions que son necessàries i que en alguns casos, com va exposar la portaveu del grup popular es venen reivindicant des del 2016 (com ara el canvi de gespa del camp de rugby de Bellvitge). En altres casos perquè són projectes altament reivindicats com l’escola d’adults de Can Serra o l’escola Bressol de Bellvitge que, en l’informe de la directora de serveis del Departament, s’afirma simplement “que no es faran”, no que es faran més endavant que seria el més correcte.

El tercer aspecte controvertit és que amb aquestes actuacions de modificacions de crèdit s’obliga als grups de l’oposició a mantenir la confiança amb els ajornaments de projectes que comencen a ser tàcitament impossibles. És el motiu que el portaveu de Vox va esgrimir per votar en contra. Si fins ara no s’han complert els compromisos, què ens fa pensar que en el futur es compliran… especialment quan es produeixen casos com el que ha generat tota aquesta modificació de crèdit, que ha estat l’incompliment amb els terminis dels Fons Next Generations —hi ha hagut la promesa d’una pròrroga de sis mesos mes— que ha portat al govern a avançar els crèdits a l’espera que s’acompleixin els terminis i arribin correctament els fons.

El quart, ja més concret, tenia molt a veure amb el projecte dels paradistes de Collblanc. Existia el dubte, com s’explicava a l’expedient, que hi hagués un projecte soterrat sobre la ubicació final dels paradistes exteriors perquè, de moment, s’han de situar a l’interior del mercat mentre es fan les obres exteriors, però després tornaran als seus emplaçaments originals. No era això el que deia l’expedient sinó que es traslladarien a l’interior “provisional o definitivament”. La tinent d’alcalde Santon ho va desmentir taxativament afirmant que el trasllat és purament provisional i que l’acta del ple garanteix la seva paraula. Aquest aclariment és molt probablement el que ha servit per decantar el vot. Tant els grups d’ERC-EUiA com el grup popular van afirmar que s’abstindrien que, pel cas, és purament un vot anecdòtic perquè amb l’actual correlació de forces, les abstencions son suports implícits a qui presenta els punts de l’ordre del dia.

Aquest ple extraordinari ha tingut una enorme virtut. Ha visualitzat els esforços que ha d’esmerçar el govern davant una oposició amb criteris unificats. Li ha servit al govern, que després de l’enuig del ple d’octubre, es va veure obligat a fer una nota de premsa acusant l’oposició de posar pals a les rodes amb temes tan importants com el mercat de Collblanc, les piscines o l’escola de música i posteriorment haver de negociar i aclarir extrems que no quedaven clars en l’expedient. Li ha d’haver servit als Comuns que, sense pretendreu, ha pogut comprovar la força que poden tenir els 14 vots de l’oposició, a l’hora de negociar propostes i canvis en la dinàmica política. I, sens dubte, li ha hagut de servir als altres tres grups de l’oposició que poden observar l’interès conjuntural d’enteses entre forces tan heterogènies entre sí com poden ser ERC, el PP o Vox. Comença a fer-se evident que les majories absolutes no son mai bones i que el govern hauria de començar a pensar que tot allò que l’envolta també existeix.