Els informes de l’Incasol del tercer trimestre registren les conseqüències dels topalls de preus, però mantenen la incògnita sobre l’oferta i la demanda.
Els preus mitjans dels contractes de lloguer a la ciutat han arribat al tercer trimestre de l’any, als 841,87 euros/mes, una mica inferiors als acumulats del segon trimestre quan estaven al voltant dels 850 euros de mitjana. Al primer trimestre de l’any, estaven a l’entorn dels 880 euros i la baixada forta es va produir durant el segon trimestre del 2024 quan van arribar als 815 euros, xifra que es va incrementar lleugerament durant el tercer trimestre fins als 819,28 euros.
Les xifres posen de manifest que es va produir una contenció dels preus del lloguer a partir del segon trimestre però, com es veurà a continuació pel nombre de contractes, el mercat continua tensionat per manca d’oferta. Això és degut, sobretot, a la deriva cap a lloguers de temporada o lloguers habitacionals que resten habitatges al mercat tradicional, per part de grans propietaris especialment.
Aquestes son les dades que ha lliurat recentment l’Incasol, trimestre per trimestre a tot Catalunya i amb xifres acumulades a les quatre circumscripcions catalanes. La mitjana catalana se situa una mica per sobre de la mitjana de l’Hospitalet (845,27 euros), mentre que la de la província de Barcelona supera els 933 euros de mitjana.
La circumscripció amb els lloguers més baixos és Lleida amb lloguers mitjans inferiors als 500 euros/mes. A tot arreu els lloguers van disminuir durant el segon trimestre per causa de l’entrada en vigor de la limitació del preu dels lloguers que es va aplicar a partir del 16 de març d’aquest any (a 140 municipis de Catalunya), però al llarg dels mesos d’estiu el lloguer mitjà ha tornat a repuntar fins a apropar-se als preus mitjans del primer trimestre. El topall de preus es va incrementar a 131 municipis més a partir del 10 d’octubre del 2024. Son justament aquests 271 municipis en els que es concentren més de 7 milions de persones, el 90 % de la població del país i tots els de l’AMB. És possible, per tant, que en el recompte del quart trimestre es torni a registrar una disminució sensible dels preus de lloguer i molt probablement una davallada també del nombre de contractes, qüestió que no resoldrà el conflicte al voltant del mercat de lloguer.
Pel que fa al nombre de contractes, a l’Hospitalet s’han signat gairebé 3.300 fins a finals de setembre, tot i que han anat disminuint al llarg de l’any (1.309 al primer trimestre, 1.059 al segon i 931 en aquest últim). La dinàmica ha estat gairebé igual a la resta del país. Durant el primer trimestre es van signar més de 34.500 contractes, xifra que va disminuir fins als poc més de 29.300, en el segon, i a gairebé 27.100 en el tercer. En total fins a finals de setembre s’havien signat a Catalunya pràcticament 91.000 contractes de lloguer. D’aquests contractes, gairebé el 60% corresponen a lloguers de les àrees metropolitanes, més de 32.000 al Barcelonès, més de 9.000 al Vallès Occidental, més de 7.300 al Baix Llobregat i poc mes de 5.000 al Maresme.
En molts àmbits es torna a insistir en la necessitat d’ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer a base de construir nous habitatges de protecció oficial que no siguin de compra, però també és cert que comencen a plantejar-se alternatives més restrictives que posen l’accent en la cobdícia dels grans propietaris, com ara la possibilitat de limitar per llei el nombre màxim de pisos en propietat, el topall en funció del preu/m2, crear un parc d’habitatges provisionals públics a preu simbòlic, per evitar les okupacions per necessitat, o eliminant els lloguers de temporada inferiors a una mensualitat. Qualsevol opció que no suposi l’ocupació de més sol lliure en zones d’alta densitat de població, podria produir un clar alleugeriment del problema.
