Continua la incògnita sobre la nova seu de l’EMMCA i augmenta la protesta de professorat i alumnes per les males condicions de la seu provisional

La plantilla docent de l’EMMCA guanya ara els mateixos sous que quan es va obrir a l’any 2005 i estan per sota del 45% de mitjana del que cobra el professorat de la comarca

Quinze mesos després que s’observessin les primeres escletxes a les façanes de l’edifici de l’EMMCA al Gornal, encara no hi ha projecte definit per tenir una ubicació fixe d’aquesta escola municipal de música que té una plantilla per sobre de la seixantena de professionals, 1.300 alumnes a la seu central de l’escola i uns altres 1350 estudiants repartits per les escoles i els instituts de la ciutat a través del programa Fem Tàndem.

Quan els tècnics municipals van aconsellar buidar l’escola perquè el que s’havia detectat era una falla important als fonaments que amenaçava amb provocar una catàstrofe si es continuava usant, a l’octubre del 2023, es va buscar una alternativa provisional a les instal·lacions del CEMFO, mentre s’acordava redactar un projecte de rehabilitació que havia d’estar enllestit pel juny del 2024. Som al gener de l’any 2025 i no hi ha projecte conegut de rehabilitació de l’EMMCA, les classes es continuen donant al CEMFO i ja han començat a fer-se evidents les insuportables condicions de tots plegats. Dels estudiants usuaris, perquè les instal·lacions del CEMFO, que no estaven previstes per classes de música, no reuneixen les condicions mínimes de sonoritat que requereixen aquests ensenyaments, i dels professionals, que estan farts de les pèssimes condicions en què treballen i que es queixen, a més, que des de l’any 2005 no se’ls ha incrementat els salaris que cobren.

Una desena de professionals de l’EMMCA van penjar a mitjans desembre un vídeo a les xarxes explicant la seva situació, afirmant la desídia municipal pel que fa a les instal·lacions i a la remuneració salarial i explicant que l’escola de música de l’Hospitalet està un 45% per sota dels salaris mitjans de la resta d’escoles de música de la comarca i dels municipis amb una demanda semblant que l’Hospitalet. Aquesta realitat fa que els professionals de l’escola, docents de música i administratius i altres serveis, estiguin indignats pel tracte que reben, tal com expliquen al vídeo penjat a les xarxes, i considerin que aquest maltractament salarial, que s’afegeix a la desídia a l’hora de donar una resposta urgent i definitiva a la rehabilitació de l’edifici, fa que hi hagi desconcert entre els alumnes i els pares, i impedeixi millorar la plantilla de professorat.

Vint anys sense augments salarials a la plantilla docent explica a bastament l’interès municipal per l’escola de música, justament aquest any que en complirà 20 de la seva fundació. Curiosament, un dels 6 punts en l’àmbit polític de l’acord que Comuns van signar amb el govern municipal per aprovar els pressupostos del 2024, demanava que l’EMMCA portés el nom de la regidora que més la va impulsar, la pedagoga hospitalenca Montserrat Company, en aquells anys regidora d’ICV. Temps després es va demanar directament, des d’altres organismes ciutadans, que es donés el nom de Montserrat Company a l’escola, però l’actual alcalde, que era en aquell moment el regidor de Cultura, s’hi va negar en rodó.

El passat desembre, durant el concert tradicional al Teatre Joventut, es va llegir un manifest on professors i alumnes mostraven el seu enuig per la desconsideració municipal i on es feien ressò del formulari que havia divulgat l’Associació d’Estudiants de l’escola i on es recollien les queixes de l’alumnat per les pèssimes condicions amb que es desenvolupen les classes, en la seu provisional del CEMFO. Pel que ha pogut saber aquest digital, l’Ajuntament ha assegurat que està treballant amb un nou contracte de licitació que es posarà en marxa aquest any (sense més concreció) i també hi ha una previsió per l’any 2026 perquè l’escola pugui tornar a la seu del Gornal, un cop resolts els perills d’esfondrament.

Homenatge a la negligència municipal

No sabem exactament si es tracta d’una escultura surrealista d’autor desconegut o és simplement un experiment didàctic posat expressament al carrer per conèixer de veritat qui ens governa. No sabem tampoc el títol però se’ns acudeix el següent: “La chapuza municipal”, una vergonya que explica a bastament la desídia que s’exerceix sobre una ciutat que té el segon pressupost municipal més alt de Catalunya i 11 càrrecs electes amb dedicació exclusiva que cobren més de 71.000 euros bruts a l’any, l’alcalde que en cobra 10.000 més i 4 tinents d’alcalde que en cobren 76.500. Ningú té temps per encarregar a una brigada d’operaris que facin la seva feina professional de manera correcte? Doncs sembla que no. Ah! i a sobre han desaparegut la A, la S i la N del rètol de la plaça. Missatge subliminar, recordant a Van Gal: Alcalde Siempre Negativo.