L’equip de govern ha cedit en els darrers mesos dos solars i tres finques perquè l’AMB construeixi més habitatges

La darrera dada registral de l’Instituto Nacional de Estadística a primers de gener del 2024, indica que l’Hospitalet té censats 282.299 habitants, la xifra més alta de la història només superada pels 295.073 habitants censats de l’any 1981. Des d’aquell any, acabat d’elegir el primer ajuntament de la democràcia, la xifra no va parar de disminuir fins l’any 1998 on torna a incrementar-se el nombre d’habitants d’una manera progressiva i sostinguda fins ara mateix.

L’any 1981, el volum migratori no era tan elevat com ho és en l’actualitat, el parc d’habitatges no estava tan envellit, molta de la població immigrada dels anys 50 ja s’havia jubilat o estava a punt i, en bastants casos, l’objectiu era retornar al poble d’origen. En aquell any 1981 també estava molt recent la lluita veïnal que va ser molt intensa entre els anys 1973 i 1979 i que havia reclamat insistentment la finalització de la intensiva política constructiva dels anys 60 i primers dels 70. La suma de tots aquests elements feia que aleshores el nombre de persones censades fos gairebé el nombre real d’habitants, per un costat i, per l’altre, que els dos o tres primers consistoris de la democràcia fossin molt sensibles a la saturació demogràfica de la ciutat, limitessin el creixement de noves residències i apostessin per millorar les condicions urbanes o el que és el mateix, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

A partir del 1998, els canvis són evidents. Creix la nova emigració i la política de contenció edificatòria del municipi, salta pels aires. L’alcalde Corbacho inicia el seu segon mandat amb un creixement demogràfic limitat però sostingut, que acaba de disparar-se a partir del 2008 quan el substitueix Núria Marín, i fins ara mateix. La diferència respecte del 1981 és que, amb tota seguretat, aleshores no hi havia immigració desregulada i avui, lamentablement sí, de manera que a la ciutat és molt possible que visquin, hores d’ara, més de 300.000 persones.

No deixa de ser curiós que tothom és faci ressò de la catàstrofe potencial de la crisi climàtica, però que no s’apliquin mesures dràstiques per contenir-la. A nivell local, no deixa de resultar incomprensible, que comenci a ser un crit descomunal la necessitat d’aturar la saturació urbana de la ciutat i que l’equip de govern, en els darrers tres mesos hagi cedit solars i finques a l’AMB per seguir construint nous habitatges, amb l’excusa que la ciutat necessita habitatges. Caldria ser clars del tot: el que la ciutat necessita realment és espai lliure i paral·lelament un pla estratègic del Samontà que es plantegi esponjar els barris més densificats del nord, sobre la base de la rehabilitació d’habitatges i l’alliberament de sol lliure per convertir-lo en espai de zona verda i els equipaments que ja estan, hores d’ara, resultant imprescindibles.

Si en aquests moments, ja no es poden edificar nous centres educatius perquè no hi solars que reuneixin les condicions de metres quadrats necessaris, què passarà d’aquí uns pocs anys quan les famílies dels nous habitatges que s’estan construint i que se seguiran construint, necessitin portar els seus fills a les escoles?. Passarà el que va passar a finals dels 70, que les manifestacions als barris s’omplien de famílies que reclamaven escoles, de veïns que reclamaven parcs i jardins i de gent gran que reclamava instal·lacions sanitàries i centres recreatius pel seu segment d’edat. Aleshores, però, encara hi havia solars. Ara ja no en queden.

I malgrat que ja no en queden, l’equip de govern que tira endavant pressupostos amb el suport de grups polítics, hereus de realitats passades, que haurien de ser sensibles a aquesta realitat d’ara, segueix cedint solars per fer més habitatges i segueix impedint que la gent es pugui empadronar, probablement perquè no s’acabi de veure que aquesta és, probablement, la 13ena ciutat més poblada de tot el país, la més densa d’Europa i la més deficitària en una enorme quantitat de conceptes, perquè superem de molt els 300.000 habitants.

L’Hospitalet ha arribat a un sostre que, ni els més pessimistes dels seus ciutadans podien imaginar-se: la xifra més alta d’habitants dels darrers 40 anys.