La plantilla docent de l’EMMCA guanya ara els mateixos sous que quan es va obrir a l’any 2005 i estan per sota del 45% de mitjana del que cobra el professorat de la comarca

Quinze mesos després que s’observessin les primeres escletxes a les façanes de l’edifici de l’EMMCA al Gornal, encara no hi ha projecte definit per tenir una ubicació fixe d’aquesta escola municipal de música que té una plantilla per sobre de la seixantena de professionals, 1.300 alumnes a la seu central de l’escola i uns altres 1350 estudiants repartits per les escoles i els instituts de la ciutat a través del programa Fem Tàndem.

Quan els tècnics municipals van aconsellar buidar l’escola perquè el que s’havia detectat era una falla important als fonaments que amenaçava amb provocar una catàstrofe si es continuava usant, a l’octubre del 2023, es va buscar una alternativa provisional a les instal·lacions del CEMFO, mentre s’acordava redactar un projecte de rehabilitació que havia d’estar enllestit pel juny del 2024. Som al gener de l’any 2025 i no hi ha projecte conegut de rehabilitació de l’EMMCA, les classes es continuen donant al CEMFO i ja han començat a fer-se evidents les insuportables condicions de tots plegats. Dels estudiants usuaris, perquè les instal·lacions del CEMFO, que no estaven previstes per classes de música, no reuneixen les condicions mínimes de sonoritat que requereixen aquests ensenyaments, i dels professionals, que estan farts de les pèssimes condicions en què treballen i que es queixen, a més, que des de l’any 2005 no se’ls ha incrementat els salaris que cobren.

Una desena de professionals de l’EMMCA van penjar a mitjans desembre un vídeo a les xarxes explicant la seva situació, afirmant la desídia municipal pel que fa a les instal·lacions i a la remuneració salarial i explicant que l’escola de música de l’Hospitalet està un 45% per sota dels salaris mitjans de la resta d’escoles de música de la comarca i dels municipis amb una demanda semblant que l’Hospitalet. Aquesta realitat fa que els professionals de l’escola, docents de música i administratius i altres serveis, estiguin indignats pel tracte que reben, tal com expliquen al vídeo penjat a les xarxes, i considerin que aquest maltractament salarial, que s’afegeix a la desídia a l’hora de donar una resposta urgent i definitiva a la rehabilitació de l’edifici, fa que hi hagi desconcert entre els alumnes i els pares, i impedeixi millorar la plantilla de professorat.

Vint anys sense augments salarials a la plantilla docent explica a bastament l’interès municipal per l’escola de música, justament aquest any que en complirà 20 de la seva fundació. Curiosament, un dels 6 punts en l’àmbit polític de l’acord que Comuns van signar amb el govern municipal per aprovar els pressupostos del 2024, demanava que l’EMMCA portés el nom de la regidora que més la va impulsar, la pedagoga hospitalenca Montserrat Company, en aquells anys regidora d’ICV. Temps després es va demanar directament, des d’altres organismes ciutadans, que es donés el nom de Montserrat Company a l’escola, però l’actual alcalde, que era en aquell moment el regidor de Cultura, s’hi va negar en rodó.

El passat desembre, durant el concert tradicional al Teatre Joventut, es va llegir un manifest on professors i alumnes mostraven el seu enuig per la desconsideració municipal i on es feien ressò del formulari que havia divulgat l’Associació d’Estudiants de l’escola i on es recollien les queixes de l’alumnat per les pèssimes condicions amb que es desenvolupen les classes, en la seu provisional del CEMFO. Pel que ha pogut saber aquest digital, l’Ajuntament ha assegurat que està treballant amb un nou contracte de licitació que es posarà en marxa aquest any (sense més concreció) i també hi ha una previsió per l’any 2026 perquè l’escola pugui tornar a la seu del Gornal, un cop resolts els perills d’esfondrament.

L’operació del Samontà en mans del Consorci per la Reforma de la Granvia, cada dia presenta una imatge més inquietant

Ja porta temps l’Ajuntament anunciant que el pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà que l’Ajuntament vol impulsar amb el suport de la Generalitat, previsiblement a través de la nova Llei de Barris que l’executiu Illa està desenvolupant des de primers d’octubre, pretén la regeneració urbana i la sostenibilitat, l’atenció social i la intervenció comunitària i el desenvolupament econòmic.

Més enllà que dels tres eixos anunciats els dos primers necessiten especialment una concreció del que volen dir, un pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà és impossible limitar-lo a petits espais conflictius per molt evident que sigui la urgència. Per anar al detall: si el que es pretén es una regeneració urbana —i a més una regeneració urbana sostenible que és el que sembla enunciar-se— dels barris del Samontà, l’àmbit d’actuació global ha de ser la barriada Sanfeliu, Can Serra, Pubilla Casas, La Florida, Les Planes, Collblanc i La Torrassa. Set barris dels 13 existents a la ciutat, amb gairebé la meitat de la població i on s’acumulen els pitjors dèficits habitacionals, la major densitat demogràfica i els nivells de renda més baixos.

Regenerar urbanísticament aquests set barris és d’una magnitud tan enorme —i a sobre, fer-los sostenibles— que sona a fum el simple enunciat proposat de fer una mena d’eix Diagonal-Granvia per fer néixer, com si es tractés d’un bolet, la nova centralitat de La Torrassa al voltant d’un simple intercanviador. Alguna cosa ens diu que les paraules altisonants van per un costat, i la realitat del que es vol fer va per una altra, a milers d’anys llum del que caldria.

Si ja és complicat això de la regeneració urbana i la sostenibilitat dels set barris més problemàtics de la ciutat, només cal afegir que també es vol assegurar l’atenció social i la intervenció comunitària (què és això?) i el desenvolupament econòmic, per fer-ho insostenible del tot. Sembla evident que l’actuació de regeneració urbanística que hauria de tenir com a objectius esponjar urbanísticament els barris i, per tant, desocupar espais edificats per convertir-los en zones verdes, reordenar els equipaments i les infraestructures i renovar les xarxes de mobilitat interior sense que això afectés en excés el respecte a la voluntat de seguir vivint al barri d’uns quants dels seus actuals residents, és impossible ni tan sols plantejar-s’ho sense que les Administracions públiques més importants del país, és a dir la Generalitat i l’Àrea Metropolitana, s’impliquin sensiblement. Que vol dir exactament: intervenir en la redacció dels plans integrals, escoltant la ciutadania, i abocant els recursos imprescindibles o negociant amb el capital privat la manera d’afrontar les múltiples intervencions que calen.

No cal fer volar coloms per concretar què vol dir regenerar urbanísticament un territori: sembla que és evident que del que es tracta és de guanyar espai lliure, reordenar i rehabilitar l’edificació, i reequilibrar el territori per garantir la mobilitat i les xarxes d’infraestructures (ho va fer en el seu dia l’alcalde Maragall a Barcelona, als barris del Raval, per exemple). És evident que per fer això ben fet, s’ha d’assegurar l’atenció social i això és impossible fer-ho sense la participació de la comunitat. Si això és el que pretén fer el Consorci al qual l’equip de govern posa al front d’aquesta suposada regeneració urbana, benvingut sigui. Si els propòsits són uns altres, caldrà ben aviat canviar el discurs perquè hores d’ara les paraules altisonants ja no ens enganyen.

Que hi ha dubtes sobre el que en realitat es vol fer, ho acaba posant de manifest l’abisme entre els propòsits i les realitats. És evident que l’Hospitalet no té cap marge pel que fa a l’ocupació de més sol lliure. No fa gaire mesos, l’equip de govern va aprovar la cessió de dos solars lliures de la ciutat, un a l’avinguda Carrilet i l’altra a tocar de la promoció Cosme Toda a Josep Tarradellas, per fer nous habitatges amb l’excusa que calen habitatges de protecció oficial (que és una excusa evident).

Si és evident que a l’Hospitalet hi ha necessitat d’habitatge social, encara ho és més que la ciutat no es pot permetre el luxe de seguir ocupant espai lliure perquè al final les famílies que puguin tenir un habitatge social no podran sortir al carrer perquè no hi haurà suficient espai per a tothom. El que s’ha de fer a la ciutat és articular una solució urgent perquè els 8.000 habitatges buits que hi ha, es posin a disposició de les famílies vulnerables, a preus socials. És una feina feixuga, però és la feina que li tocaria fer a una Administració local responsable i amb perspectiva de futur.

L’evidència que l’Hospitalet no pot ocupar més sol lliure ni construir nous habitatges, però, no és ni de bon tros la perspectiva de l’equip de govern. Només cal mirar l’ordre del dia de la primer Junta de Govern d’aquest any (15 de gener) per veure una nova cessió a l’AMB de “tres finques de titularitat municipal, adscrites al Patrimoni municipal de sòl i habitatge, amb la finalitat de promoure i construir habitatges protegits en règim de lloguer”. I això, 15 dies justos després d’haver acordat amb els Comuns “la compra d’habitatge” i “l’adquisició d’edificis i solars”. Que tots plegats s’ho facin mirar…

L’enquesta municipal per millorar la participació només permet quatre aportacions redactades concretes en un Reglament de 69 articles

Dintre de molt pocs dies es duplicarà el termini que es va fixar el 17 d’octubre passat a la reunió del Consell Consultiu dels Serveis de Comunicació Públics (SCP), segons el qual el director d’aquests mitjans havia de presentar un informe de viabilitat del nou projecte de Ràdio l’Hospitalet en un mes i mig. També aviat farà dos mesos que es va paralitzar el nomenament del nou Consell Executiu dels mateixos mitjans (SCP), que s’havia d’haver posat en marxa a l’estiu de l’any 2023 i que encara no existeix.

En el ple ordinari de novembre tots els grups polítics de l’oposició van rebutjar la proposta de Consell Executiu que presentava el govern municipal i, hores d’ara, encara no es coneix l’alternativa proposada. Així mateix, dintre de poc farà 15 mesos que es va aprovar pel ple municipal posar en marxa els debats polítics a la televisió local i tampoc hi ha cap mena de previsió per fer-los realitat. És a dir, res del que té a veure amb la democratització dels mitjans públics municipals, s’està aplicant, però en canvi en molts pocs dies es va convocar un consell general del Consorci per la Reforma de la Gran Via, per canviar-ne els Estatuts i que pogués dedicar-se en el futur immediat a veure què es pot fer als barris del Samontà. Crida l’atenció aquesta pressa, sobretot perquè el mateix Consorci per la Reforma de la Gran Via va ser també el que es va encarregar en el seu dia de planificar la promoció immobiliària dels terrenys de l’antiga caserna de la Remunta, i aleshores no va fer cap falta modificar Estatuts. Que ara s’hagi enllestit ràpidament l’actualització dels Estatuts ha cridat força l’atenció i ha fet sospitar que darrere la planificació de la zona del Samontà, s’amagui alguna operació d’envergadura lligada al projecte d’ampliació de l’Hospital Clínic de Barcelona i tota l’àrea d’influència, encara lliure d’edificacions.

Mentre tant, no s’ha donat a conèixer encara cap data de convocatòria del Consell Consultiu i Assessor dels SCP per tractar el nou projecte de la ràdio local ni tampoc se sap res de la nova proposta de Consell Executiu dels SCP que, en principi, s’hauria d’aprovar, primer, en una Junta de Portaveus i, després, traslladar-la al Consell Consultiu per tal de donar-hi el seu consentiment i presentar-la al ple municipal per la seva ratificació definitiva. Si això no es fa la setmana vinent, és molt fàcil que no pugui incorporar-se al ple ordinari de gener i que, com a molt aviat, no es pugui aprovar fins el ple de febrer, exactament un any després que es presentés i s’aprovés una moció per obrir novament la ràdio municipal.

Un ritme semblant portarà el projecte de reforma del Reglament de Participació que fa unes poques setmanes ha iniciat el seu debat en els Consells de Districte i que fins al mes de març no iniciarà, si tot va bé, el període de redacció definitiva que és, substancialment, la part més important del procés de reforma. Fins ara, tot el que s’està fent és aportar valoracions genèriques sobre el Reglament de Participació de l’any 2013, però el que veritablement importa és perfilar exactament la redacció final perquè és en l’articulat del reglament, on s’estableix veritablement la capacitat de participació real de la ciutadania.

En aquest sentit, l’enquesta que la ciutadania en general pot omplir a la web habilitada a l’efecte, (www.lhon-participa.cat), no accepta més que pronunciar-se sobre una colla de generalitats respecte de la participació ciutadana i només se li permet incloure quatre aportacions redactades concretes d’un Reglament de Participació que ocupa 25 folis, 8 títols i 69 articles, a banda d’una colla de disposicions addicionals. Ja sembla evident que el procés de participació endegat no té massa interès a què la ciutadania aprofundeixi en les evidents mancances que presenta. No és d’estranyar, doncs, que algunes entitats de la ciutat estiguin ja treballant per expressar correccions concretes de nova redacció al Reglament de Participació, que el faci autènticament útil.

Es fa pública la sintonia entre Comuns i equip de govern, vuit dies després de l’abstenció que va permetre l’aprovació dels pressupostos

L’alcalde Quirós s’ha reunit amb el president de la Generalitat per tractar, com explica la nota informativa del gabinet de premsa municipal, quatre eixos estratègics de ciutat que dibuixen exactament quines son les autèntiques preocupacions de l’equip govern. Tres d’aquets quatre eixos estratègics tenen a veure amb intervencions relacionades amb projectes urbanístics i de mobilitat. Un d’ells, el de l’intercanviador de La Torrassa continua sent una incògnita perquè l’únic que es coneix és que està pensat per descongestionar l’estació central de Barcelona, l’estació de Sants, i per interconnectar les línies ferroviàries de costa amb les xarxes de l’interior (les antigues línies Vilanova i Vilafranca). Ha de ser, per tant, un eix intercanviador de viatgers però no queda gens clara, per ara, la importància que per la ciutat pot tenir un centre ferroviari que afavoreix enllaços entre xarxes ferroviàries externes. Per Sants és evident que l’intercanviador de La Torrassa suposarà un bàlsam perquè moltes de les operacions que es fan a l’estació central de Barcelona podran fer-se, si tot el que està previst acaba sent realitat, a La Torrassa, però no se sap ben bé que vol significar per l’Hospitalet i menys, com s’anuncia, convertint-se en el punt intermedi entre la transformació social i urbana del Samontà i el Bio-Clúster d’innovació i salut de Bellvitge, per fer servir les altisonants propostes que patrocina l’Ajuntament.

En canvi, el que si sembla car, i per això ha anat l’alcalde Quirós a veure al president, és que ja en marxa l’operació Gran Via Sud, el que cal ara és el màxim suport per actuar al Samontà, és a dir, a la zona encara sense edificar al nord de la masia de Can Gairalt, en els límits entre la Diagonal, al nord, Esplugues, a l’oest, i Barcelona a l’est. Com és evident, el Samontà és ara un dels eixos estratègics que més atenció provoquen en l’equip de govern i no trigarem gaire a conèixer amb més detall, què està fent allà el Consorci per la Reforma de la Gran Via que “està definint —com s’explica a la nota de premsa— un pla d’actuació integral per recuperar i millorar els espais públics; millorar i incrementar les zones verdes i els equipaments; intervenir en un parc d’habitatges envellit a través del Pla local de l’habitatge; activar programes socials i de mediació, i millorar l’educació, impulsar la cultura i reactivar-lo econòmicament.” Coneixent la dedicació d’aquest organisme i sabent que ha d’intervenir en un parc d’habitatges envellit, es poden posar fàcilment els pèls de punta.

Com que la intervenció de la Generalitat es considera imprescindible —ja ho va ser amb l’aprovació de l’operació especulativa de Gran Via-Sud i aleshores la Generalitat estava en mans d’ERC— l’alcalde ha acordat amb el president activar la Comissió Mixta que ja té data per reunir-se: el 19 de març, quan se suposa que el Consorci per la Reforma de la Gran Via ja tindrà alguna cosa substancial per tramitar.

Per cert que s’ha produït aquests dies una altra curiositat que algú ens hauria d’explicar. El dilluns 30 de desembre es van aprovar els pressupostos amb l’abstenció dels Comuns. El mateix dia, no sabem si abans o després del ple, però a la mateixa sala, es va produir una compareixença davant de la televisió local per explicar la sintonia entre els portaveus del PSC i dels Comuns, causa de l’abstenció que donava via lliure als pressupostos. El dia 31 explicàvem a lestaca.com el resultat del ple extraordinari, sense cap compareixença pública, amb l’avís previ que havia d’haver una roda de premsa per presentar els acords que mai es va convocar, i sense ensenyar cap paper signat, només amb la defensa que va fer el portaveu dels Comuns en la seva intervenció i les tímides paraules del portaveu socialista avalant l’acord. El dimarts 7 de gener, aquella compareixença que probablement es va gravar el mateix dia 30 de desembre, apareixia públicament a la tele local. Cap explicació de per què no havia sortit abans quan s’havia gravat, ni tampoc cap explicació de per què un comunicat conjunt PSC-Comuns, que va sortir un moment per antena, no s’havia distribuït als mitjans de comunicació. Es fa difícil entendre aquest extranyíssim comportament, com no sigui que a l’equip de govern no li convé excessivament fer veure que hi ha res consolidat i, tot el contrari, els Comuns necessiten algun gest formal que justifiqui un suport que continua sent bastant difícil d’entendre per bona part de la ciutadania.