Sota el lema “el Parc de l’Alhambra no és toca”, els Comuns defensen l’alternativa que ja va plantejar el PP al carrer Martí Codolar

El poliesportiu de Santa Eulàlia porta moltes lletres escrites sobre el seu futur i la seva ubicació. Tant com que el primer projecte es va aprovar el 1994 quan era alcalde Ignacio Pujana i encara es parla. Ara L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) han donat la seva opinió: “El Parc de l’Alhambra no és toca”, en paraules de Manuel Domínguez. Una afirmació molt argumentada i fonamentada perquè els veïns, en un referèndum (l’únic que s’ha fet en aquesta ciutat) així ho van decidir.

Alternatives n’hi ha. I els Comuns n’han apuntat diverses i una a la parcel·la abandonada del carrer Martí Colodar, antiga cotxera dels autobusos de Rosanbus. Coincideix aquesta opció amb la què va plantejar el grup municipal del PP ja fa unes quantes setmanes. Hi ha algunes pegues que es podrien solucionar. Una, que és una parcel·la privada i que caldria comprar-la i l’altra és una permuta com han plantejat els Comuns. Una vegada adquirida només seria necessària la requalificació dels terrenys.

Aquesta parcel·la està situada en un solar d’ús industrial i per tant el cost és menor. Però els Comuns també adverteixen, a la roda de premsa que han realitzat al mateix parc de l’Ahambra, a la barriada de Santa Eulàlia, que “cada vegada hi ha menys terrenys amb la voràgine constructora que s’ha desfermat a l’Hospitalet. Algú ha recordat la frase de l’alcalde en la presa de possessió, David Quirós, “més humanisme i menys urbanisme” i que sembla que no s’està complint.

Tant Manuel Domínguez com Laura Alzamora, han plantejat la necessitat de preservar les poques zones verdes que té la ciutat quan precisament el que cal són refugis climàtics “i el Parc de l’Alhambra és el tercer que existeix de forma natural a tot l’Hospitalet”.

El parc dona una qüestió essencial que és salut. Però l’actual equip de govern, que deia que portava un nou model de ciutat, “s’atreveix a qüestionar el futur del parc”.

El 1994, quan es va plantejar la construcció del nou poliesportiu, es va projectar a la parcel·la del Gasòmetre. Van anar passant els anys i la construcció de blocs d’habitatges al voltant d’aquest solar, ocupat ara per un aparcament i una pista d’esports, ha fet bastant inviable el primer projecte. Cal tenir en compte que l’any 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el pla que augmentava l’edificabilitat el entorn de la parcel·la on es preveia el poliesportiu a 2.000 metres quadrats i elevava l’alçada prevista dels habitatges. Als veïns, als quals se’ls va vendre els habitatges, no se’ls va parlar mai d’un equipament esportiu de les dimensions previstes en aquell espai, que ara deixarien sense llum les seves residències.

Núria Marín, davant del desgavell provocat, va promoure una consulta popular el 2019, la primera feta a la ciutat, perquè els veïns manifestessin la seva opinió sobre la ubicació del poliesportiu. El 61% va votar en contra que es construís al parc de l’Alhambra i van elegir com a ubicació la prevista inicialment. Ara, per no perjudicar als veïns que van comprar a la zona, es busquen altres solucions com la del carrer Martí Codolar a les antigues cotxeres d’autobusos de Rosanbus.

Manuel Domínguez ha manifestat que, ningú no es planteja, que una barriada com Santa Eulàlia amb més de 40.000 habitants no tingui un poliesportiu en condicions. N’hi ha un, al carrer Jacint Verdaguer, però està totalment obsolet i constantment amb problemes de reparacions.

APel que fa al Parc de l’Alhambra, en els pressupostos del 2024 ja es van establir partides econòmiques tant per a l’estudi de la seva rehabilitació, en un abandonament absolut, com per a la reforma: uns tres milions d’euros que ara s’han reservat per al pressupost del 2025 i figura dins dels punts del pacte PSC i Comuns.

Laura Alzamora ha manifestat que no ens podem permetre perdre ni un pam de zona verda com és el del parc de l’Alhambra i més tenint en compte que és un dels punts establerts com a refugi climàtic. Aquest enclavament també és utilitzat per diverses de les escoles properes per realitzar diferents activitats.

Al costat dels portaveus dels Comuns, hi havia la Plataforma en defensa del Parc de l’Alhambra que ha llegit un manifest amb diferents reivindicacions. En nom de la plataforma, Miguel Mansergas ha demanat cloure definitivament la possibilitat de destinar el parc a qualsevol altre ús, respectant així la voluntat dels veïns manifestada a la consulta de novembre de 2019.

Les seves peticions han estat clares:

• Mantenir el parc com a recinte tancat.

• Millorar la zona de jocs infantils, afegir-hi algun joc inclusiu, destinat als nens amb algun tipus de discapacitat.

• Instal·lar ombra a aquesta zona, a l’estiu és impossible utilitzar tobogans i altres, a causa de les temperatures que arriben.

• Instal·lació de lavabos.

• Zona d’aparells gimnàstics.

• Crear zones d’ombra vegetal, mitjançant pèrgoles com les que existien, o una cosa semblant.

• Mantenir l’actual camp de futbol tancat que hi ha actualment.

• Poda i sanejament, neteja, retirar branques seques, trencades o malaltes de tots els arbres.

• Reparar tots els camins del parc