Unanimitat dels grups municipals a l’hora de valorar el treball i l’efectivitat de la Sindicatura, el valor de les seves recomanacions i les iniciatives d’ofici

Els expedients de queixes, greuges, suggeriments i iniciatives d’ofici tramitades per la Sindicatura de Greuges de la ciutat durant l’any 2024 es va incrementar un 7% en relació a l’any passat i d’aquests expedients els de queixes i suggeriments han estat els més significats, mentre que els considerats com a greuges i iniciatives d’ofici presenten poca variació respecte de l’any anterior. Cal assenyalar però, que els expedients es van incrementar bastant l’any 2023 respecte dels dos anteriors i a l’any 2021 es van doblar respecte del precedent.

Aquest increment d’expedients respon a dos aspectes que tenen una doble lectura. La primera, que la ciutadania fa uns quants anys que està observant que, en efecte, la Sindicatura de Greuges és una eina efectiva de tramitació de queixes i suggeriments. La segona, que la Sindicatura incrementi expedients posa de manifest el descontentament de la ciutadania envers la gestió municipal. No hi ha moltes més queixes que l’any anterior però tampoc s’observa que disminueixen sinó més aviat al contrari, com s’ha vist.

El més significatiu de tot plegat és que durant l’any 2024 es van gestionar 162 expedients i 22 reclamacions d’intermediació, que fa un total de 184 tràmits i, a més, es van vehicular 463 consultes, cosa que indica que la Sindicatura va treballar sobre 647 causes de sol·licituds ciutadanes, que vol dir unes 9 consultes setmanals de mitjana.

Els 106 expedients tramitats durant el 2024 corresponien bàsicament a conflictes amb l’espai públic, qüestions relacionades amb els Serveis Socials i amb la convivència i seguretat ciutadanes. Però també cal destacar expedients relacionats amb temes de la funció pública i d’educació i cultura. Algunes d’aquestes reclamacions ciutadanes es van derivar a Sindicatures de rang superior (Catalunya i l’Estat) i altres no es van poder admetre a tràmit, però també cal posar en l’actiu de la Sindicatura, les iniciatives d’ofici que van ser 18 expedients oberts dels 106 tramitats.

L’Informe de la Síndica, assenyalava també que el 87% dels expedients de queixes s’han resolt a favor dels ciutadans i només el 13% a favor de l’Ajuntament, de manera que en el 56% dels casos que van ocasionar la reclamació s’ha resolt el problema. Del conjunt d’expedients que es van poder acabar durant l’exercici, el 81 % incorporaven una proposta d’actuació, sol·licitud o reclamació a l’Ajuntament i un 36,7% estan encara en tramitació dins el termini establert.

On s’han detectat més problemes han estat, doncs, en matèries que sovint apareixen com les qüestions més conflictives que afecten a la ciutat: els conflictes de convivència i seguretat pública, els serveis socials i l’espai públic. En tots tres aspectes, la gestió municipal sempre és la clau. Respecte del primer apartat el percentatge de reclamacions s’incrementa una mica respecte de l’any anterior. Sobre aquest punt, la Sindicatura expressa millores que no és la primera vegada que es fan públiques: guàrdia urbana de proximitat, control de l’accés de voreres, accessibilitat universal. El propi informe recorda al govern que aquesta Sindicatura ja va elaborar un estudi amb 32 recomanacions que s’avaluaran en aquest exercici.

Pel que fa als Serveis Socials, les reclamacions han baixat 8 punts però continua sent el segon aspecte més controvertit. Les raons ja son conegudes: dificultat d’accés als serveis municipals, problemes d’assistència per desnonaments, queixes sobre violència de gènere, dificultats per accedir a necessitats primàries (targeta moneder, etc) i conflictes d’empadronament. La Síndica va ser implacable en aquest apartat assenyalant les greus mancances en aquest àmbit pel que fa a l’assistència social al municipi i afirmant que el dret a l’empadronament és inexcusable i la porta d’entrada als drets de ciutadania.

Finalment les matèries sobre l’espai públic gairebé doblen les de l’exercici anterior. Queixes que tenen a veure amb el manteniment dels espais públics, l’enllumenat, la neteja de carrers, el deteriorament de les calçades i, d’una manera molt destacable, la falta de zones verdes. Tot plegat, unit al nivell de saturació urbana i densificació demogràfica que és el que impedeix aconseguir els nivells de qualitat de vida d’una ciutat moderna. També els problemes derivats de la contaminació acústica, tan del tràfic rodat, com de la mala utilització de l’espai públic o d’establiments que molesten els veïns. Sobre tot plegat, la Síndica també va fer, durant la presentació de l’informe, clares propostes al govern per millorar aquests aspectes.

No hi ha moltes unanimitats a la ciutat i molt menys quan es tracta de posar-se d’acord respecte d’instruments que funcionen o d’individus capaços de personalitzar aquest esperit de servei que ha de caracteritzar l’activitat cívica. Durant la presentació de l’informe va ser unànime l’opinió dels grups municipals sobre el treball ingent i efectiu de la Sindicatura de Greuges de la ciutat, que personalitza la Merche García Villatoro. En un municipi on costa molt respirar, l’oxigen que desprèn la Sindicatura de Greuges i la Síndica de manera concreta, és un bé que caldria preservar. La seva feina i la del seu equip, format exclusivament per dues persones, és un exemple de professionalitat, rigor i encert, tal com es va posar de manifest un any mes amb la presentació de l’informe anual.

89.000 ciutadans de l’Hospitalet censats no tenen garantits els drets de ciutadania i no poden votar i encara en queden desenes sense empadronar

Amb una sala plena (una setantena de persones) expectants per conèixer el pes de la emigració en la constitució de la ciutat de l’Hospitalet, justament ara que hi ha una certa polèmica sobre si convé celebrar o només commemorar l’atorgament del títol de ciutat fa un segle, l’historiador Joan Camós va fer ahir dilluns una àmplia dissertació sobre la matèria.

La conferència tractava a mitges de posar l’accent sobre el que ha representat històricament l’emigració a la ciutat i sobre quina ha de ser la valoració en el present i en el futur immediat que ha de tenir el fenomen. Per tant, no va ser només una reflexió històrica, sinó una manera de responsabilitzar-nos a tots de la importància d’aquesta realitat per entendre què som i per què un futur de progrés implica no solament acceptar-la sinó considerar-la una riquesa i no un problema.

Va partir de la necessitat de treure-li paternalisme a la comprensió del fenomen. Una cosa molt significativa que va expressar Camós és que la ciutat acollidora que ha pres l’Hospitalet com a símbol té un component de paternalisme del qual ens hauríem de despendre com a comunitat. De fet, del que es tracta no és d’integrar l’emigració, com s’ha plantejat tantes vegades segons Camós, sinó del que es tracta és de permetre la interrelació entre iguals, entre gent que ve de fora perquè el sistema capitalista genera desigualtats territorials i crea penúries en un llocs i oportunitats en uns altres i la gent sent la necessitat de cercar realitats que li permetin prosperar individual i familiarment. Per tant, l’Hospitalet no hauria de ser una ciutat acollidora sinó una ciutat igualitària i interelacional perquè del que es tracta és de sumar realitats culturals i garantir que tothom se senti com a casa.

Explicat aquest component sòcio-polític, que entra de ple en la contradicció de considerar no solament la emigració com un problema, sinó fins i tot considerar-la com una necessitat que cal assimilar per evitar que ens produeixi conflictes, Camós va fer un recorregut històric per les tres fases en les que cal observar l’arribada massiva de nouvinguts que han conformat la ciutat que avui tenim. La primera, l’onada dels anys 20-30 del segle passat, quan la ciutat desperta de la seva realitat agrària per esdevenir un reclam de mà d’obra producte de la primera industrialització de Barcelona i el seu entorn. La segona, l’onada dels anys del desenvolupament franquista quan la ciutat, abandonada a una especulació ferotge, es converteix en un nucli densificat sense serveis que va produir un teixit reivindicatiu de notable valor social i la tercera, l’onada de primers del segle actual i fina ara mateix, on la ciutat ha canviat la seva fesomia de ciutat dels altres catalans de la península per convertir-se en la ciutat dels altres catalans d’arreu del món.

Les dades del padró continu que publica el mateix ajuntament dona per l’1 de març d’aquest 2025 una xifra de població que supera de poc els 300.000 habitants, una xifra aclaparadora no només per la saturació de l’espai urbà i per l’acumulació de conflictes que genera per la manca d’equipaments sinò perquè impedeix que els immigrants i els no immigrants tinguin la qualitat de vida que els caldria com a ciutadans de primera. Aquesta realitat pesa sobre tota la població però especialment en els barris tradicionals com ara Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida-Les Planes on el nivell de població immigrada de tercera fornada és enorme i la precaritza enormement. Això no és nou a la ciutat. Ha estat així al llarg de la història, però és evident que s’hauria pogut preveure i estem pitjor que mai.

Camós va finalitzar amb un llarg repertori de necessitats immediates que caldria aplicar. Entre elles les que tenen a veure amb la política d’habitatge, però també amb els drets de ciutadania, l’empadronament en primer lloc, l’educació, la sanitat i l’espai públic. Va interrogar-se sobre els propers plans del govern respecte la zona de Can Rigalt i va comentar que l’Hospitalet ja és una ciutat saturada amb uns nivells de densitat demogràfica insuportables.

I va acabar explicant que, hores d’ara, dels 302.521 habitants actuals de la ciutat —sense comptar els centenars de ciutadans sense padró— 127.339 són nascutas a Catalunya i 127.894 nascuts a l’estranger. Uns altres 47.287 han nascut a la resta d’Espanya. Dels 127.339 nascuts a l’estranger, gairebé 89.000 no tenen la nacionalitat espanyola. Entre altres condicionants, aquest 89.000 residents a la ciutat no poden votar. És a dir, no poden elegir a qui els ha de governar, a qui teòricament l’haurien d’exigir una ciutat igualitària, interrelacionada i amb qualitat de vida. La “Catalunya un  sol poble” que tant s’ha reclamat històricament, passa sens dubte per garantir els drets de ciutadania de tots els ciutadans residents.

Tanto ERC-EUiA como els Comuns de l’Hospitalet han denunciado como fracaso y mala gestión el remanente de algo más de 54 millones de euros que ha quedado sin ejecutar de los presupuestos del año 2024. Este dinero significa que determinados proyectos que podían haber sido realizados se han quedado sin poder hacer.

Ambas fuerzas políticas, a través de sus portavoces, Jaume Graells y Manuel Domínguez así lo han expresado a l’Estaca. El remanente que ha quedado este año de 54 millones casi dobla al del anterior que supuso también 32 millones de euros que han dejado de invertirse en la ciudad.

El presupuesto del Ayuntamiento de l Hospitalet para el 2024 ascendió a un total de 325 millones de pesetas, la cantidad de 54 millones no ejecutados supone casi un 17% del total presupuestado “una cantidad muy elevada y una mala noticia para la ciudad”, manifiesta Jaume Graells.

La mayor parte de los 54 millones será para cubrir la deuda acumulada que tiene el Ayuntamiento de l’Hospitalet, que es una de las más bajas que tiene las arcas municipales de toda Catalunya. La normativa actual permite a un ayuntamiento adeudarse en un 25% y el de l’Hospitalet está muy por debajo de esa cifra. “Del total al final puede quedar para sumarlo al presupuesto de este año para inversión alrededor de unos ocho millones. Una cantidad ridícula del total que no se va ha podido ejecutar”, dice Manuel Domínguez.

Ambos tienen la misma opinión, una ciudad como el l’Hospitalet no se puede permitir dejar de gastar esa cantidad de dinero, 54 millones de euros, con las necesidades que tiene la ciudad.

Con esos 54 millones ambos portavoces han puesto ejemplos de inversiones que se podrían haber realizado con ese fondo sobrante y que evidentemente los grandes perjudicados es la ciudadanía: Poder doblar la plantilla de la Guardia Urbana; construir hasta cinco escuelas, poner en marcha una nueva escola Bressol, impulsar la escuela Municipal de Música, dotar de aire acondicionado a las escuelas…entre otras.

A esta cantidad sobrante de 54 millones habría que añadir las renuncias y los retornos sistemáticos de subvenciones lo que demuestra un problema grave que tiene l’Hospitalet a la hora de ejecutar los presupuestos que se aprueban cada año.

En la peça informativa que segueix, s’inclouen tots els documents que formen part d’aquest contenciós, en el transfons del qual es troba el debat sobre el control social dels MCP

Arran de la notable dimensió que els Mitjans de Comunicació Públics (MCP) han volgut donar a la intervenció del vocal de la Junta Directiva i membre de la redacció de L’Estaca en la passada Tribuna Crítica del dimarts 18 de març, la Junta Directiva de FIC ha decidit incloure en aquesta edició del digital, el seguit d’esdeveniments que han tingut lloc des del mateix dimarts 18 fins el dissabte 22, incloent les respostes de la Junta de FIC a les dues notes que ens han adreçat el conjunt de treballadores i treballadors dels MCP i el director dels MCP.

Com a entitat que vetlla per la informació crítica, la pluralitat informativa, el control popular dels mitjans de comunicació públics i la generació d’opinió a través de les dades, ens ha semblat que la millor manera de fer front a la campanya de desprestigi que estem rebent com a col·lectiu i dirigida a un dels membres de la Junta Directiva és oferir tota la documentació generada aquests dies perquè cadascú tingui els elements imprescindibles per ubicar-se i, si correspon, definir-se.

1. Dimarts 18 de març. En l’acte de la Tribuna Crítica, un membre de la redacció de L’Estaca i de la Junta de FIC, expressa públicament la sospita que ja havia estat comentada per la pròpia Junta en ocasions anteriors, que les gravacions íntegres d’alguns actes de fort contingut polític que organitza l’entitat, tinguin una derivada més enllà de la seva utilització informativa.
2. Dimecres 19 de març. L’Informatiu dels MCP inclou, a banda de la informació de la Tribuna Crítica, una peça informativa on s’acusa al membre de la redacció de L’Estaca Jesús Vila de llençar “un seguit d’acusacions molt greus i infundades contra els MCP i la seva plantilla”. Reprodueixen una part de les paraules íntegres: “avui està aquí la televisió, està gravant tot l’acte, però no ho fa mai: la televisió ve, fa un reportatge i se l’emporta. Avui està gravant tot l’acte, però no perquè després ells puguin fer el muntatge oportú per l’informatiu, estan gravant aquest acte perquè ho passen probablement a la gent del govern local perquè sàpiguen que hem dit en aquesta taula”.
3. El mateix dimecres al vespre apareix una peça al canal digital amb un titular i un subtítol denunciant “l’escarni públic que va patir el periodista dels MCP que cobria l’acte, acusat de ser allà per passar les imatges i la informació al govern local, desmentint les acusacions fetes per Jesús Vila en aquest sentit”.
4. Dijous 20 de març. A les 21,50 h del vespre, la plantilla de treballadors dels MCP fan entrega d’un comunicat dirigit al correu personal del redactor de L’Estaca i a l’entitat Foment de la Informació Crítica, que s’adjunta. Comunicat treballadors
5. Divendres 21 de març. El digital L’Estaca inclou un article de Jesús Vila explicant el contingut de la seva denuncia durant l’acte de la Tribuna Crítica de dimarts: https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/
6. L’al·ludit redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva de FIC, fa arribar a les 11h del matí d’aquest mateix divendres, una comunicació al col·lectiu de treballadors dels MCP, que s’adjunta. Carta Redactor
7. El mateix divendres a les 13,53 h de la tarda es rep al correu de FIC una carta de l’equip directiu dels MCP on es menciona personalment al redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva, que s’adjunta. Carta equip directiu
8. El mateix divendres a les 16,53 h de la tarda l’al·ludit redactor de L’Estaca envia una carta a l’equip director dels MCP, que s’adjunta Resposta Carta Directius .Alhora es fa arribar aquesta mateixa carta a La Farga GEMSA perquè s’entregui als membres del Consell d’Administració de La Farga, a la Junta General de l’empresa i al Consell Consultiu dels MCP.
9. Dissabte 22 de març. A través de les xarxes es té coneixement d’un tuit de solidaritat amb la plantilla dels MCP, del Sindicat de Periodistes de Catalunya afegint la nota adreçada al Sindicat per part de la plantilla de treballadors dels MCP. A les 10, 37 h. del mateix dissabte, el vocal de FIC i redactor de L’Estaca al·ludit al tuit envia la següent nota per mail a la seu del Sindicat: “Companys: Alguns col·legues i amics m’han passat la solidaritat a les xarxes del Sindicat de Periodistes de Catalunya envers la nota contra la meva persona realitzada pel col·lectiu de treballadores i treballadors dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet. Per tal que tingueu un coneixement més ampli del que ha suscitat la nota de les treballadores i treballadors amb la impressió que si coneguéssiu la totalitat del problema no us hauríeu pronunciat tan precipitadament, us adjunto la nota de la direcció dels Mitjans de Comunicació Públics, l’enllaç amb un article meu a www.lestaca.com d’ahir (https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/) i les dues cartes enviades a les treballadores i treballadors dels Mitjans”. (s’adjuntaven les cartes que es reprodueixen als punts 6 i 8)
10. Al vespre d’aquest dissabte, la Junta Directiva de FIC envia a la plantilla de treballadors dels MCP, un comunicat discutit a fons en una reunió d’urgència, que s’adjunta FIC Resposta Comunicat Treballadors i un altre comunicat a la direcció dels MCP, que s’adjunta FIC Resposta a Cos Directiu
11. Hi ha convocada una altra reunió d’urgència de la Junta Directiva de FIC demà dilluns per tal de fer una valoració de l’escalada impulsada per la direcció i la plantilla de treballadors dels MCP, i prendre les decisions que consideri oportunes en defensa de la professionalitat i honorabilitat del redactor de L’Estaca posat en qüestió, la preservació radical dels objectius de FIC, la llibertat de premsa i la pluralitat informativa i la defensa del control popular dels mitjans de comunicació públics.