L’auditori del Centre Cultural s’omple per seguir l’amena conversa de l’autor amb el guionista i director de cine, Juan Cruz

El darrer llibre de l’escriptor de Santa Eulàlia, Ramon Breu, va ser presentat fa uns dies a l’auditori del Centre Cultural del seu barri, enmig d’una gran expectació. El motiu fonamental era el títol de la nova novel·la publicada per Edicions de l’Albí, “Els crims del cinema Victoria” fent referència a un dels dos cinemes del barri i, sens dubte el més important, popular i recordat. El cinema Victòria ocupava un gran solar de la cantonada entre la carretera de Santa Eulàlia i el carrer d’Anselm Clavé, va ser renovat l’any 1961 i convertit a finals dels 80 en un bloc residencial i una galeria comercial que encara conserva el nom de l’antic cinema.

Comentant amb l’autor del llibre l’escenari dels crims i les vicissituds que es relaten a la novel·la del gènere negre, estava el guionista i director de cinema Juan Cruz, que viu a l’Hospitalet, i que coneix Santa Eulàlia arran de l’amistat amb l’actor també hospitalenc, José Corbacho. Entre tots dos, en una conversa extensa i amena, es van anar desgranant les anècdotes al voltant del cinema i el transfons de la novel·la ambientada en aquest espai tan proper als presents que omplien la sala.

La sala del Victòria, una de les mes grans entre els cinemes hospitalencs amb més de 1600 localitats, va ser l’escenari de moltes trobades dels veïns de Santa Eulàlia quan les tardes de diumenge s’omplien per assistir a la projecció de pel·lícules de re-estrena, amb el No-do obligatori a l’entreacte. Era el típic cinema de barri on es projectaven, en sessió contínua, dues pel·lícules ja estrenades a Barcelona, que comptava també amb un quiosc de begudes i entrepans i que permetia, com es va comentar a la presentació, que els veïns portessin berenars i fins i tot sopars des de casa.

El cinema Victoria va saber integrar-se en la vida del barri i va marcar una època, de manera que la seva sala no només es va fer servir com a cinematògraf sinó que, en diverses ocasions, gràcies a la capacitat del seu escenari, va servir també per activitats teatrals o festivals de música. Alguns encara recordem la cessió del Victoria per representar una obra teatral de final de curs dels alumnes de batxillerat del Copem —que es trobava molt a prop— i, durant la presentació del llibre, es va fer referència a la convocatòria d’alguns festivals de cançó infantil celebrats al Victòria, coordinades aleshores per l’entusiasta músic hospitalenc Ramon Santarrosa, que exercia també de professor de guitarra a l’institut esmentat.

Més enllà de la memòria popular al voltant del Victoria, la llarga conversa va servir també per explicar el desenvolupament de la novel·la. Al Victòria no va haver crims, però al Ramon Breu, el coneixement minuciós de la vida del seu barri de sempre, li va anar molt bé per convertir-lo en l’escenari d’una sèrie d’homicidis investigats d’a prop pel seu protagonista prototip d’altres novel·les, l’investigador privat Pere Teixidor.

I, alhora, explicar la vida industrial d’un barri de població obrera amb importants empreses del tèxtil en el context d’una dictadura fèrria com la protagonitzada pel franquisme. En la conversa de la presentació no es va fer spoiler, com és obligat, i aquí tampoc el farem. La novel·la està a l’abast dels lectors a les llibreries (19,50 euros) i, com es va explicar, la seva amena lectura garanteix una tarda ben distreta mentre es fa memòria d’un barri i del seu cinema desaparegut, com tant d’altre patrimoni ciutadà, per culpa del irrefrenable negoci immobiliari i la insensibilitat del govern local de torn.

L’objecte del llibre és evitar que els records de les generacions pageses s’oblidi i  recuperar la memòria de la vida quotidiana

El Barradas es va tornar a omplir novament a principis de la setmana passada per presentar un recull d’entrevistes a 31 dones vinculades al passat agrari de la ciutat sota el títol Memòria de Dona. El llibre, escrit i coordinat per la Pietat Hernández i amb el suport de Lola Galán, forma part d’una iniciativa sobre la memòria històrica de dones nascudes al llarg de la primera meitat del segle passat que es completarà l’any vinent amb una exposició al Museu d’Història de la ciutat sota el títol “Dona a pagès”.

El llibre, de més de 200 pàgines, ha estat editat pel Museu de l’Hospitalet i, d’acord amb el logo que inclou, forma també part dels esdeveniments del centenari del títol de ciutat que es commemora enguany. A la presentació al Barradas van estar 28 de les 31 dones entrevistades —tres ja ens han deixat, des de l’elaboració de les entrevistes fins a l’edició del llibre— a les quals es va retre també un homenatge amb l’entrega de roses i el llibre que recull el seu testimoni.

A banda de les homenatjades, la seva família i veïns interessats pel passat històric, van estar presents el fins ara director del Museu, Josep Maria Solias, la regidora de Cultura, Cristina Santón, i l’alcalde David Quirós. Com era previsible, no van perdre l’oportunitat de donar-se un bany de masses, aprofitant l’interès del llibre de memòria, on les dones entrevistades centren bona part dels seus records entorn de l’espai físic de l’Hospitalet rural, la infància, la guerra civil i la postguerra, l’escola, la feina, els costums i, com a rerefons, la cultura patriarcal a la qual es van haver de sotmetre per les tradicions, el pes de l’església nacional-catòlica i la repressió socio-cultural del franquisme. Hi ha també una part molt substancial del contingut del llibre que explica aquell l’Hospitalet que es manté viu en la seva consciència però que ja no tornarà. L’Hospitalet dels camps de Marina, de la Farola, de les platges i les barraques de pescadors, de les masies, els horts i el bestiar, de la feina al camp i del treball múltiple de les dones, ajudant a les tasques agrícoles, portant la casa i tenint cura d’avis i fills.

L’autora i promotora de la idea del llibre, Pietat Hernández, va ressaltar precisament aquest aspecte de la memòria, el que té a veure directament amb la vida quotidiana, amb el sentiment interioritzat d’aquesta part de la població que ha vist com canviava una part important del seu món, a mesura que canviava el paisatge ciutadà i que es feia més difícil el reconeixement d’aquelles arrels pageses. En aquest sentit va explicar que la idea del llibre sorgeix de la part emocional del valor d’allò que feien aquelles dones i, en conseqüència, d’un sentiment d’admiració per la seva resistència en temps tan difícils. I va assenyalar que les entrevistes es van centrar específicament en aspectes com la condició femenina, l’escolarització, el treball, les relacions socials i tot allò relacionat amb l’amor de parella.

L’autora va voler ressaltar que la història de les dones que el llibre reflecteix, té poc a veure amb la història oficial que han traslladat els homes i el poder en general, de manera que el que expliquen aquestes dones parla bàsicament de la vida en primera persona que vol dir, per les dones, de la vida abocada a la família i a la prosperitat de la llar.

L’alcalde es va negar dimecres a rebre al Comitè d’Empresa en ple i el col·lectiu de treballadores i treballadors reitera la desídia municipal i la incapacitat en la gestió

Uns dos-cents treballadors municipals es van concentrar dimecres al matí davant l’Ajuntament convocats pel Comitè d’Empresa per tal de fer una assemblea-concentració de caràcter informatiu. L’assemblea va acabar en protesta per les darreres notícies que han arribat a la plantilla, en concret el retard en el pagament de la paga de productivitat que no es cobrarà fins a finals de maig. A la reunió de la plantilla amb Recursos Humans, on no va comparèixer ni el gerent ni cap polític responsable de l’àrea, es va informar d’aquest retard i l’anunci va encendre els ànims perquè, segons van explicar els sindicats, en el dos últims anys hi ha hagut algunes demores en el cobrament de l’acord salarial 2022/2024 i les aportacions al pla de pensions que s’havia de fer durant el primer trimestre de l’any, ara la fan a finals d’any de manera unilateral.

CCOO va distribuir dies abans un cocoflash (full volant de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament) on denunciaven la falta del nou conveni, la manca d’una relació de llocs de treball pendent des del 2016, l’absència d’un pla d’igualtat i la inexistència d’un pla de riscos psicosocials. També es feien ressò de la manca de transparència en la gestió de les borses de treball i les adscripcions de llocs de treball, i el fet que els directius de Recursos Humans qüestionen de forma sistemàtica el teletreball, especialment en les treballadores de Serveis Socials que tenen dret per la conciliació familiar, i fins i tot han decidit també unilateralment prohibir-lo en alguns casos.

La concentració de dimecres on hi havia un gruix important de treballadors i treballadores de Serveis Socials, que no serà la última segons afirmen els convocants tenint en compte el clima de conflictivitat que es respira, insistia sobre la manca de personal i la falta de substitució de les baixes que es produeixen, carregant sobre el govern local la mala gestió, la desorganització i la negligència que repercuteix en el servei a la ciutadania i en l’estrés dels treballadors que han d’atendre les creixents demandes socials.

En el cocoflash que es va distribuir ahir, CCOO agraïa als treballadors i treballadores la mobilització de dimecres i denunciava la postura de l’alcalde de la ciutat que no va voler rebre al Comitè d’Empresa ni als representants de les seccions sindicals i que només va acceptar reunir-se amb el president del Comitè Unitari de Treballadors, membre de la UGT. D’acord amb el que el president del Comitè Unitari, Jorge Max. Baró ha comentat a aquest digital, no va arribar ni a seure amb l’alcalde ni amb cap dels dos responsables polítics que tenen relació amb el tema, Jesús Husillos i José Antonio Alcaide. Simplement, el president del Comité d’Empresa va demanar a l’alcalde que permetés la presència dels altres representants sindicals del comitè perquè ell no podia negociar res en nom de la resta de forces sindicals, però l’alcalde va rebutjar la proposta.

Per aquest mateix matí està convocada una nova concentració improvisada de treballadors municipals durant l’hora de l’esmorzar, aprofitant que està prevista la visita del delegat del Govern, Carles Prieto, i del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per participar en la Junta Local de Seguretat. La voluntat de la plantilla és posar de manifest la queixa i el malestar de treballadors i treballadores pel que qualifiquen “d’incompetència en la gestió i escassa voluntat d’arribar a acords amb el conjunt de treballadors i treballadores municipals”.