La memòria del barri de Santa Eulàlia i del seu emblemàtic cine, protagonitzen la darrera novel·la de Ramon Breu: Els crims del Cinema Victòria

L’auditori del Centre Cultural s’omple per seguir l’amena conversa de l’autor amb el guionista i director de cine, Juan Cruz

El darrer llibre de l’escriptor de Santa Eulàlia, Ramon Breu, va ser presentat fa uns dies a l’auditori del Centre Cultural del seu barri, enmig d’una gran expectació. El motiu fonamental era el títol de la nova novel·la publicada per Edicions de l’Albí, “Els crims del cinema Victoria” fent referència a un dels dos cinemes del barri i, sens dubte el més important, popular i recordat. El cinema Victòria ocupava un gran solar de la cantonada entre la carretera de Santa Eulàlia i el carrer d’Anselm Clavé, va ser renovat l’any 1961 i convertit a finals dels 80 en un bloc residencial i una galeria comercial que encara conserva el nom de l’antic cinema.

Comentant amb l’autor del llibre l’escenari dels crims i les vicissituds que es relaten a la novel·la del gènere negre, estava el guionista i director de cinema Juan Cruz, que viu a l’Hospitalet, i que coneix Santa Eulàlia arran de l’amistat amb l’actor també hospitalenc, José Corbacho. Entre tots dos, en una conversa extensa i amena, es van anar desgranant les anècdotes al voltant del cinema i el transfons de la novel·la ambientada en aquest espai tan proper als presents que omplien la sala.

La sala del Victòria, una de les mes grans entre els cinemes hospitalencs amb més de 1600 localitats, va ser l’escenari de moltes trobades dels veïns de Santa Eulàlia quan les tardes de diumenge s’omplien per assistir a la projecció de pel·lícules de re-estrena, amb el No-do obligatori a l’entreacte. Era el típic cinema de barri on es projectaven, en sessió contínua, dues pel·lícules ja estrenades a Barcelona, que comptava també amb un quiosc de begudes i entrepans i que permetia, com es va comentar a la presentació, que els veïns portessin berenars i fins i tot sopars des de casa.

El cinema Victoria va saber integrar-se en la vida del barri i va marcar una època, de manera que la seva sala no només es va fer servir com a cinematògraf sinó que, en diverses ocasions, gràcies a la capacitat del seu escenari, va servir també per activitats teatrals o festivals de música. Alguns encara recordem la cessió del Victoria per representar una obra teatral de final de curs dels alumnes de batxillerat del Copem —que es trobava molt a prop— i, durant la presentació del llibre, es va fer referència a la convocatòria d’alguns festivals de cançó infantil celebrats al Victòria, coordinades aleshores per l’entusiasta músic hospitalenc Ramon Santarrosa, que exercia també de professor de guitarra a l’institut esmentat.

Més enllà de la memòria popular al voltant del Victoria, la llarga conversa va servir també per explicar el desenvolupament de la novel·la. Al Victòria no va haver crims, però al Ramon Breu, el coneixement minuciós de la vida del seu barri de sempre, li va anar molt bé per convertir-lo en l’escenari d’una sèrie d’homicidis investigats d’a prop pel seu protagonista prototip d’altres novel·les, l’investigador privat Pere Teixidor.

I, alhora, explicar la vida industrial d’un barri de població obrera amb importants empreses del tèxtil en el context d’una dictadura fèrria com la protagonitzada pel franquisme. En la conversa de la presentació no es va fer spoiler, com és obligat, i aquí tampoc el farem. La novel·la està a l’abast dels lectors a les llibreries (19,50 euros) i, com es va explicar, la seva amena lectura garanteix una tarda ben distreta mentre es fa memòria d’un barri i del seu cinema desaparegut, com tant d’altre patrimoni ciutadà, per culpa del irrefrenable negoci immobiliari i la insensibilitat del govern local de torn.

El Barradas es va tornar a omplir per reconèixer el paper de les hospitalenques en el món rural, recollit en el llibre “Memòria de Dona”

Un moment de la presentació del llibre.

L’objecte del llibre és evitar que els records de les generacions pageses s’oblidi i  recuperar la memòria de la vida quotidiana

El Barradas es va tornar a omplir novament a principis de la setmana passada per presentar un recull d’entrevistes a 31 dones vinculades al passat agrari de la ciutat sota el títol Memòria de Dona. El llibre, escrit i coordinat per la Pietat Hernández i amb el suport de Lola Galán, forma part d’una iniciativa sobre la memòria històrica de dones nascudes al llarg de la primera meitat del segle passat que es completarà l’any vinent amb una exposició al Museu d’Història de la ciutat sota el títol “Dona a pagès”.

El llibre, de més de 200 pàgines, ha estat editat pel Museu de l’Hospitalet i, d’acord amb el logo que inclou, forma també part dels esdeveniments del centenari del títol de ciutat que es commemora enguany. A la presentació al Barradas van estar 28 de les 31 dones entrevistades —tres ja ens han deixat, des de l’elaboració de les entrevistes fins a l’edició del llibre— a les quals es va retre també un homenatge amb l’entrega de roses i el llibre que recull el seu testimoni.

A banda de les homenatjades, la seva família i veïns interessats pel passat històric, van estar presents el fins ara director del Museu, Josep Maria Solias, la regidora de Cultura, Cristina Santón, i l’alcalde David Quirós. Com era previsible, no van perdre l’oportunitat de donar-se un bany de masses, aprofitant l’interès del llibre de memòria, on les dones entrevistades centren bona part dels seus records entorn de l’espai físic de l’Hospitalet rural, la infància, la guerra civil i la postguerra, l’escola, la feina, els costums i, com a rerefons, la cultura patriarcal a la qual es van haver de sotmetre per les tradicions, el pes de l’església nacional-catòlica i la repressió socio-cultural del franquisme. Hi ha també una part molt substancial del contingut del llibre que explica aquell l’Hospitalet que es manté viu en la seva consciència però que ja no tornarà. L’Hospitalet dels camps de Marina, de la Farola, de les platges i les barraques de pescadors, de les masies, els horts i el bestiar, de la feina al camp i del treball múltiple de les dones, ajudant a les tasques agrícoles, portant la casa i tenint cura d’avis i fills.

L’autora i promotora de la idea del llibre, Pietat Hernández, va ressaltar precisament aquest aspecte de la memòria, el que té a veure directament amb la vida quotidiana, amb el sentiment interioritzat d’aquesta part de la població que ha vist com canviava una part important del seu món, a mesura que canviava el paisatge ciutadà i que es feia més difícil el reconeixement d’aquelles arrels pageses. En aquest sentit va explicar que la idea del llibre sorgeix de la part emocional del valor d’allò que feien aquelles dones i, en conseqüència, d’un sentiment d’admiració per la seva resistència en temps tan difícils. I va assenyalar que les entrevistes es van centrar específicament en aspectes com la condició femenina, l’escolarització, el treball, les relacions socials i tot allò relacionat amb l’amor de parella.

L’autora va voler ressaltar que la història de les dones que el llibre reflecteix, té poc a veure amb la història oficial que han traslladat els homes i el poder en general, de manera que el que expliquen aquestes dones parla bàsicament de la vida en primera persona que vol dir, per les dones, de la vida abocada a la família i a la prosperitat de la llar.

Perill d’arrossegament de terres

No sabríem dir si setmanes o mesos, però aquest marge de fusta a la riera del Canye
està així des de bastant de temps. Ens ho han fet arribar una veïns de la zona que
tenen por que amb tots els aiguats que han hagut darrerament, no es vinguin a baix les
terres que retenen a tocar de la via del tren. De moment no sembla que la coa pugui
anar a més, però com que, segons expliquen, porta molt de temps caigut, seria bo que
l’Ajuntament fes alguna cosa. Ja hem explicat a aquests veins que portem 33 setmanes
reproduint fotografies de danys que caldria reparar i només ens han fet cas en potser 5
o 6 casos com a màxim. O sigui que nosaltres ho denunciem, però els veïns caldrà que
es carreguin de paciència.

Falten bressols i sobren diners: la paradoxa de la pèssima gestió

Sílvia Casola Salvatella (regidora d’ERC-EUiA)

Ben aviat començarà el termini de prescripció a les escoles bressol, i un any més, tot continuarà igual, o fins i tot pitjor. L’Hospitalet tenim el deshonrós mèrit de ser la ciutat de Catalunya amb menys places públiques de bressol municipals, 1.356 places, entre públiques i subvencionades i gràcies a l’aportació de 3 bressols que són gestionades directament per la Generalitat. Sols perquè us feu una idea, l’any 2024 es van oferir 781 places i 850 infants es van quedar en llista d’espera.

Un any més amb sensació de “déjà-vu”. 5 escoles pendents de passar a la xarxa pública, amb una situació precària i d’inseguretat per les treballadores i famílies, i 6 escoles que actualment ja formen part de la xarxa pública amb el contracte encara pendent de licitar i ja caducat que posa en perill, un any més, la seva estabilitat. Gairebé 3 anys més tard d’un anunci fet en plena campanya electoral, continuem igual.

Les escoles bressol poden ser públiques o privades. Les públiques tenen un sistema de copagament entre famílies, municipi i Generalitat a parts iguals, i dins de les públiques existeixen dos models de gestió: el directe, és a dir, que tota la gestió la faci l’ens públic responsable, o indirecte, que vol dir que es treu a concurs la seva gestió. En el cas de l’Hospitalet, a més, ens trobem amb una anomalia. 6 escoles que malgrat estar situades en espais municipals, i comptar amb part de subvenció municipal, no de la Generalitat, són privades. I aquestes són les 5 que l’equip de govern es va comprometre a passa a la xarxa pública el gener del 2023.

I en el cas de l’Hospitalet la tria del model ens ha portat a aquest bloqueig absurd que afecta directament famílies i professionals. Tal com la mateixa regidora reconeix, “No s’ha de confondre el nostre projecte d’integració amb el d’altres Ajuntaments que han municipalitzat la gestió de les escoles bressol. El nostre model és el de la titularitat municipal de les escoles bressol, amb gestió indirecta del servei, a través d’una contractació externa.” I aquí està el quid de la qüestió. 

Un cop estudiats molts municipis i models, continuem convençuts que la millor solució per la nostra ciutat és la creació d’un Institut Municipal d’Educació. Una empresa pública que permeti municipalitzar les 11 escoles bressol de la ciutat i impulsar la creació de noves. Els avantatges en són múltiples, especialment també per les treballadores. Fer-ho permetria garantir estabilitat als projectes educatius, millorar les condicions laborals i cobrir molt millor la demanda perquè seria més senzill crear places noves.

I malgrat que hem demanat en més d’una ocasió que s’estudiï seriosament passar a la gestió directa, convençuts que això és la millor sortida, l’equip de govern s’hi nega. I com pot ser que el nostre municipi s’hi negui, quan ha estat l’aposta de molts municipis aquests anys? És manca de valentia potser? És manca de creença amb el sistema públic? És manca de projecte de ciutat que posi al centre les famílies? Sigui com sigui, no s’entén, menys quan precisament el nostre municipi no és àgil amb els contractes públics.

També, perquè, com hem vist, amb la incorporació d’aquestes 6 bressol a la xarxa pública no n’hi ha prou. Ens fa falta construir escoles noves a la ciutat, i no entenem per quin motiu no s’ha fet, especialment aquests darrers anys que hi havia diners disponibles dels Fons Next Generation per crear noves escoles bressol, i que cobrien pràcticament el 100%. Tampoc per quin motiu ara sembla que no es projecta fer cap escola bressol a Bellvitge, tal com van prometre fa uns anys. Per no parlar dels 54 milions d’euros de superàvit del pressupost 2024. Us imagineu quantes escoles i projectes per les famílies podríem fer amb aquests diners?

A més, el sistema de gestió indirecta, és a dir a través de contracte, especialment per les dificultats del govern municipal de tirar endavant els contractes públics, no garanteix que quan finalitza el contacte no es generin situacions de bloqueig com la que actualment viuen les 6 escoles bressol que formen part de la xarxa pública a la nostra ciutat i que es troben en una situació d’inestabilitat econòmica i de molta inseguretat perquè el seu contracte ja va caducar, però encara no s’ha fet el concurs del nou.

Les famílies de l’Hospitalet mereixem una ciutat per viure-la en família i això vol dir que necessitem un govern que tingui en compte les nostres necessitats, amb una estratègia clara i definida sobre quina política familiar vol impulsar. Ens hi va el futur de la nostra ciutat.

El retard inexplicable i per sorpresa de la paga de productivitat a la plantilla municipal, provoca que el malestar arribi al carrer en una nova concentració per avui mateix

L’alcalde es va negar dimecres a rebre al Comitè d’Empresa en ple i el col·lectiu de treballadores i treballadors reitera la desídia municipal i la incapacitat en la gestió

Uns dos-cents treballadors municipals es van concentrar dimecres al matí davant l’Ajuntament convocats pel Comitè d’Empresa per tal de fer una assemblea-concentració de caràcter informatiu. L’assemblea va acabar en protesta per les darreres notícies que han arribat a la plantilla, en concret el retard en el pagament de la paga de productivitat que no es cobrarà fins a finals de maig. A la reunió de la plantilla amb Recursos Humans, on no va comparèixer ni el gerent ni cap polític responsable de l’àrea, es va informar d’aquest retard i l’anunci va encendre els ànims perquè, segons van explicar els sindicats, en el dos últims anys hi ha hagut algunes demores en el cobrament de l’acord salarial 2022/2024 i les aportacions al pla de pensions que s’havia de fer durant el primer trimestre de l’any, ara la fan a finals d’any de manera unilateral.

CCOO va distribuir dies abans un cocoflash (full volant de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament) on denunciaven la falta del nou conveni, la manca d’una relació de llocs de treball pendent des del 2016, l’absència d’un pla d’igualtat i la inexistència d’un pla de riscos psicosocials. També es feien ressò de la manca de transparència en la gestió de les borses de treball i les adscripcions de llocs de treball, i el fet que els directius de Recursos Humans qüestionen de forma sistemàtica el teletreball, especialment en les treballadores de Serveis Socials que tenen dret per la conciliació familiar, i fins i tot han decidit també unilateralment prohibir-lo en alguns casos.

La concentració de dimecres on hi havia un gruix important de treballadors i treballadores de Serveis Socials, que no serà la última segons afirmen els convocants tenint en compte el clima de conflictivitat que es respira, insistia sobre la manca de personal i la falta de substitució de les baixes que es produeixen, carregant sobre el govern local la mala gestió, la desorganització i la negligència que repercuteix en el servei a la ciutadania i en l’estrés dels treballadors que han d’atendre les creixents demandes socials.

En el cocoflash que es va distribuir ahir, CCOO agraïa als treballadors i treballadores la mobilització de dimecres i denunciava la postura de l’alcalde de la ciutat que no va voler rebre al Comitè d’Empresa ni als representants de les seccions sindicals i que només va acceptar reunir-se amb el president del Comitè Unitari de Treballadors, membre de la UGT. D’acord amb el que el president del Comitè Unitari, Jorge Max. Baró ha comentat a aquest digital, no va arribar ni a seure amb l’alcalde ni amb cap dels dos responsables polítics que tenen relació amb el tema, Jesús Husillos i José Antonio Alcaide. Simplement, el president del Comité d’Empresa va demanar a l’alcalde que permetés la presència dels altres representants sindicals del comitè perquè ell no podia negociar res en nom de la resta de forces sindicals, però l’alcalde va rebutjar la proposta.

Per aquest mateix matí està convocada una nova concentració improvisada de treballadors municipals durant l’hora de l’esmorzar, aprofitant que està prevista la visita del delegat del Govern, Carles Prieto, i del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per participar en la Junta Local de Seguretat. La voluntat de la plantilla és posar de manifest la queixa i el malestar de treballadors i treballadores pel que qualifiquen “d’incompetència en la gestió i escassa voluntat d’arribar a acords amb el conjunt de treballadors i treballadores municipals”.