Una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i Comuns, insta la promotora a transmetre els habitatges a l’Incasol

Veïns de dues promocions de l’Obra Social de la Caixa, situats a la Porta Nord de l’Hospitalet, han denunciat davant el ple municipal la intenció que té la entitat bancaria d’“expulsar” els prop de 330 veïns que viuen en aquests edificis des de fa 10 anys i que van ser construïts amb finançament públic.

Concretament, els dos blocs estan situats a la Carretera de Collblanc 157 i 159, amb un total de 168 pisos, construïts amb subvencions públiques, i propietat de la Caixa. Van ser atorgats el gener del 2014 en un acte celebrat al Teatre Joventut presidit pel director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa i la alcaldessa Núria Marin.

“Quan ens van fer entrega de les claus al Teatre Joventut, ens van manifestar que tindríem un lloguer assequible per sempre i als 10 anys tindríem opció de compra descomptant el que havíem pagat fins aleshores” va dir una de les afectades

Però quan els van renovar el contracte, va desaparèixer l’opció de compra, van pujar el lloguer més del que convenia i van cobrar un segon dipòsit. Davant els dubtes, els veïns van manifestar a la Caixa que consultarien amb un advocat. La resposta de l’entitat va ser que, o signaven en aquell moment o el pis l’adjudicarien a una altra persona, ja que “hi havia una llarga llista d’espera”.

Els inquilins denuncien que “la Caixa ens ha fet signar contractes amb clàusules abusives que ens deixen en una situació de clara inferioritat”.

Els veïns manifesten que estan en uns blocs en un abandó absolut. “Portem prop de 10 anys vivint als pisos patint diferents problemes perquè els serveis de manteniment han estat molt deficients o inexistents. Fuites contínues que mai no han resolt”

Els llogaters han posat dues demandes amb el Sindicat de Llogateres i la resta de llogueters de la Caixa. Una, per 16 clàusules abusives en els contractes que han tingut, i una altra reclamant 10 milions d’euros en concepte d’IBI que no haurien d’haver pagat i que la Caixa els ha cobrat durant aquests anys.

Els veïns dels pisos situats en aquestes promocions juntament amb altres promocions d’arreu de Catalunya fa més de tres anys que s’estan organitzant amb el Sindicat de Llogateres. Conjuntament amb la resta han hagut de resistir desnonaments, s’han quedat a casa després de la finalització dels contractes pagant el lloguer, han interposat la primera denúncia col·lectiva a tot l’estat espanyol contra les clàusules abusives de contractes d’un gran propietari i s’han manifestat unitàriament als carrers de Sitges l’any 2023.

Aquests veïns de la Carretera de Collblanc també, van interposar una demanda per la desaparició de l’opció de compra i la Caixa els va contestar que el valor de compra era de 400.000 euros per pis i que havien de donar resposta en 45 dies.

A l’últim ple municipal va ser aprovada una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i L’Hospitalet En Comú Podem en la qual s’insta a La Caixa a no vendre a privats i a transmetre les promocions Indo (av. Carrilet, 114 i carrer Cooperativa, 16-18), Porta Nord (Ctra. Collblanc, 157-159) i Enric Prat de la Riba , 278) a l’Incasol de la Generalitat de Catalunya.

La moció constata que aquesta situació que pateixen ara aquest veïns de Collblanc també el  viuen llogaters d’Inmocaixa arreu de Catalunya, des que aquesta entitat ha decidit suspendre el seu programa d’habitatge assequible vinculat a l’Obra Social La Caixa i traspassar la propietat dels pisos a INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU. La propietat va fer signar als arrendataris contractes amb clàusules abusives i, en algunes de les promocions, està procedint a no renovar els contractes als arrendataris, per a fer-los fora dels pisos i promoure la seva venda a preus de mercat.

Les diverses promocions on es donen aquestes pràctiques són qualificades com a habitatge de protecció oficial, o són sotmeses a acords previs per tal que siguin gestionades amb criteris de protecció oficial per part d’Obra Social La Caixa. Aquests habitatges, bona part subvencionats amb fons públics o construïts directament sobre sòl públic, haurien de tenir per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge a la població i disminuir els greus problemes d’habitatge que vivim.

A l’Hospitalet de Llobregat INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU té la promoció Indo (Av. Carrilet, 114 i C. de la Cooperativa, 16-18), actualment en règim de protecció oficial, i les promocions Porta Nord (Ctra. de Collblanc 157 i 159) i Enric Prat de la Riba (C. Enric Prat de la Riba, 278) , gestionades amb criteris de protecció oficial per acords previs.

La moció aprovada també insta l’entitat bancària a preservar els arrendataris i no expulsar-los de les promocions esmentades mentre s’acorda una solució negociada i fins el traspàs dels immobles a l’Incasol.

La UGT vol iniciar ja la negociació del nou conveni perquè l’anterior el considera desfasat, i CCOO vol que es compleixi abans el compromís del govern sobre l’anterior

Les posicions entre els dos sindicats majoritaris al Comitè d’Empresa de l’Ajuntament no semblen circular per la mateixa via, després que hi hagi un cert desacord sobre com afrontar la inexistència del conveni signat l’any 2023.

Mentre que és veritat que el que es va signar l’any 2023 ja s’està fent vell i convindria posar sobre la taula les noves reivindicacions, no deixa de ser significatiu que l’equip de govern es resisteixi, dos anys després, a donar vigència al Conveni ratificant-lo i publicant-lo, com és preceptiu, en un ple municipal. No serà perquè tots dos sindicats i la resta de treballadors, afiliats o no, no ho hagin demanat múltiples vegades. De fet, no s’acaba d’entendre per quina raó hi ha aquesta resistència del govern local. El cert és que han anat passant els mesos i no hi ha manera que es porti al ple el Conveni, de la mateixa manera que no hi ha manera que s’aprovi la plantilla de treballadors, s’accelerin les contractacions de plantilla imprescindible per donar servei a la demanda ciutadana o es negociïn nous increments salarials.

La postura de CCOO no sembla contrària a la negociació d’un nou Conveni però posa sobre la taula la necessitat de culminar el procediment de l’anterior perquè, de no fer-ho, afirmen, s’està donant validesa a la postura d’intransigència i d’il·legalitat del govern local. “Si això que és preceptiu es passa per alt, qui ens dirà que un cop fetes les negociacions i signat un nou conveni, amb tot el que això costa i comporta, torni a passar com amb el del 2023 que no es ratifiqui?”, expliquen fonts d’aquest sindicat.  Per la seva banda, el sindicat majoritari al CE de l’Ajuntament, la UGT, ha tret un comunicat en el que explica que, davant la demanda laboral de CCOO sobre l’aprovació i publicació del conveni del 2023, considera que el més útil és obrir una nova etapa de negociació que aconsegueixi un conveni actualitzat amb les noves demandes. UGT entén que, en efecte, el conveni del 2023 ha quedat obsolet i allunyat de les necessitats actuals dels treballadores municipals, però ja sembla decidit a passar pantalla pel que fa al conveni del 2023, de manera que fa una crida a la unitat sindical i insta a la plantilla i a la resta de sindicats a cercar solucions reals i consensuades.

Per CCOO, la cerca de solucions reals és una manera de justificar la postura municipal pel fet que donen per impossible que l’actual govern canviï de posició. “El que seria lògic és el que s’ha estat fent fins ara, que és reclamar al govern que porti al ple el conveni i es publiqui. Aleshores quedaria lliure el camí cap a una nova negociació. És més, si el govern ens demostra que el conveni no es porta al ple perquè hi ha aspectes de molt difícil plasmació o perquè es podrien vulnerar algunes normes legals, estem disposats a acceptar-ho i començar una nova negociació. Però, per nosaltres resulta imprescindible que el govern aclareixi postures per tornar a seure”.

Sense dir-ho directament, alguns líders sindicals de CCOO pensen que a algunes centrals els interessa molt passar pàgina i anar directament al procés d’una nova negociació, perquè han prés alguns compromisos amb una part de la plantilla municipal que, en cas de no plasmar-se directament en un Conveni, no hi haurà manera que es faci realitat. Hi ha coincidència amb la importància d’un nou conveni que s’ha de discutir i negociar el més aviat que sigui possible, però per CCOO és el mateix govern municipal el que barra el pas mentre no faci realitat l’acord al que va arribar en el seu dia amb les centrals sindicals de donar el pas legal que hi faltava.

Entre els assistents, nombrosos vells militants, amics i gent de totes les edat, en un acte que ha durat més de tres hores

Una representació de la historia gloriosa de la Transició a l’Hospitalet es va donar cita ahir a la tarda a la sala d’actes de la Tecla Sala, per retre homenatge a Mercè Olivares i Felip Gómez/Felip Gómez i Mercè Olivares pel seu llarguíssim exemple de lluita reivindicativa en favor dels treballadors i treballadores de la ciutat, el moviment veïnal en el seu conjunt i la defensa d’una ciutat més digna i amable pels seus habitants.

Per qui no els conegui, que han de ser molt pocs dels que coneixen la història recent de la ciutat, caldria explicar que seria impossible explicar la història de la resistència antifranquista a l’Hospitalet, en els anys més durs de la clandestinitat política, sense parlar d’aquesta parella de militants comunistes que van convertir-se en llavor de lluita i exemple de resistència. Per fer-los l’homenatge que els corresponia, que va sorgir com sorgeixen aquestes accions, del fons del reconeixement i l’afecte pel sacrifici esmerçat en els moments més difícils, es van aplegar molts antics militants comunistes de la ciutat però no només: hi havia bona part del teixit social que van contribuir a forjar i gent jove, hereus d’aquells anhels de resistència, uns quants socialistes històrics de la ciutat, ex regidors fins i tot del Partit Popular que van coincidir amb la Mercè Olivares com a presidenta del Consell de Síndics, al costat de les velles glòries de la política institucional vinculada a l’Hospitalet i la comarca, entre ells, el que va ser conseller del tripartit Joan Saura, el senador i diputat al Parlament, Jaume Bosch, o el també diputat al Parlament i senador, i encara membre del Consell d’Estat, Jordi Guillot.

La taula presidencial va estar ocupada pel Felip i la Mercè i la seva neta Júlia, que va llegir al final de l’acte un escrit emocionant des de la proximitat i la complicitat de qui els coneix a fons, i en el que s’expressava i es resumia tot el que han estat la Mercè i el Felip com a persones: dos individus fidels al seu ideari, a la seva gent, a la seva família, al seu entorn i a la seva ciutat. L’acte s’ha iniciat amb unes paraules dels hereus del moviment dels comunistes hospitalencs, el portaveu dels Comuns Manuel Domínguez que ha donat la paraula, en primer lloc, a l’historiador Joan Camós.

Camós ha començat explicant la història d’ambdós i de les seves famílies, des de la seva arribada a l’Hospitalet, a Collblanc, on van viure i van desenvolupar la seva primera militància i fins ara mateix, on encara col·laboren amb algunes entitats de la ciutat com ara el Centre d’Estudis o Tres Quarts per Cinc Quarts, entre els quals hi havia una nodrida representació. Ha recordat els orígens familiars, les penúries de la guerra i de la postguerra i els inicis de la seva militància comunista als anys 50, la seva participació en els primers esdeveniments de resistència en les vagues del 59, el shock de l’afusellament de Grimau i les primeres cèl·lules organitzades en els nuclis de Collblanc, amb el Felip, la Mercè i el Jaume Valls, o de Bellvitge, amb el Felipe Cruz o la Pura Fernández. Camós ha posat l’accent en el lent creixement de l’organització i els esforços per articular la xarxa social que després donaria lloc a les associacions de veïns, la primera de les quals, la de Collblanc-La Torrassa, tindria amb el Felip i La Mercè la capacitat d’organitzar el barri ja a principis dels 70. I així ha anat desgranant la història de l’organització des de les primeres responsabilitats polítiques del mateix Felip Gómez, passant pel Jaume Valls i el José Fariñas, fins a la consolidació del PSUC com a primer partit de l’Hospitalet, ja amb Joan Saura de secretari polític, amb gairebé 2.000 militants poc abans de les primeres eleccions municipals.

Després ha parlat la Pilar Ferràn que va compartir regidoria amb la Mercè Olivares, essent la primera, militant socialista, i la Mercè, regidora adjunta. Ha explicat la complexitat del treball en equip venint d’organitzacions i cultures diferents, però ha destacat la bona sintonia, per l’enorme capacitat de la Mercè de prioritzar els objectius davant els personalismes. Després ha parlat la Rosa Vinyoles, de l’Associació d’Ex-presos Polítics del franquisme, que ha comentat algunes anècdotes relacionades amb l’episodi de l’execució de Puig Antich, que va viure amb la Mercè pels carrers de Barcelona. Més tard ha pres la paraula l’Antonio Mayo del Memorial de la Seat que ha fet esment a l’estructura de l’Hospitalet Antifranquista i l’Associació Pont de la Llibertat, on van participar tan activament la Mercè i el Felip i, a continuació, la Pilar Massana, que ha explicat la important contribució de tots dos homenatjats al rellançament del Centre d’Estudis de l’Hospitalet quan es va posar en dubte la seva continuïtat o, posteriorment, amb la creació de l’Espai de Ciutadania al 2014 on la Mercè va ser la representant del Centre d’Estudis en la primera època. Mes tard ha parlat el Willy, el company de la Clara Parramon —amb qui van compartir tant anys de presència al Comité Local del PSUC abans del trencament a primers dels 80— per rememorar, des de la visió de l’amistat personal, la bonhomia característica de la parella objecte de l’homenatge i per últim ha pres la paraula el Jordi Guillot, per assenyalar la importància de l’homenatge, l’experiència institucional a nivell municipal i l’ensenyament que representa aquest gest de reconeixement per la gent jove de la ciutat.

Durant l’acte que ha durat més de dues hores, la Montserrat Monrós del Grup Verba del Centre Catòlic ha recitat —i cantat— tres poemes: un de l’Alberti (A galopar), un altre del Miquel Martí i Pol (L’Elionor) i finalment Jo vinc d’un silenci de Raimon.

Després de les tendres paraules de la seva neta, s’ha procedit a l’entrega de rams de flors i records als homenatjats i a compartir el que quedava de trobada davant la seu del Centre d’Estudis a l’Espai Molí, amb una copa de cava. Els darrers a marxar ho han fet passades les 9 del vespre. Hi ha hagut regidors municipals de Comuns i d’ERC-EUiA. Ni un sol regidor socialista. L’alcalde estava convidat, però no ha aparegut.

Albúm de fotos del acto: