La majoria dels 20 plans urbanístics impugnats per estar projectats en zones inundables estan a l’àrea metropolitana, entre ells el PDU Biopol Granvia

Jesús A. Vila

Ecologistes en Acció de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra avui 5 de juny, han atorgat els Premis Àtila 2025 per distingir a aquelles persones i organismes que en el transcurs del darrer any han destacat per la seva contribució a la destrucció del Medi Ambient del país.

Aquest any l’ha rebut la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per acceptar que se segueixi edificant en zones inundables, i un departament de la seva mateixa conselleria, el d’Inspeccions de la Generalitat, per fer el contrari del que caldria: defensar el territori i impedir que el capital privat segueixi fent de les seves amb el suport, quan no la connivència, de les Administracions Públiques.

Hi ha casos a tot Catalunya, i fa temps que l’organització ecologista els ha denunciat sense que la Generalitat se’n faci càrrec. Un dels casos és ben a prop i començarà a desenvolupar-se, si ningú ho atura, durant el primer trimestre de l’any vinent. I serà una obra monumental, sobre la que Ecologistes en Acció probablement tornarà a posar la seva atenció tan aviat s’observin els primers moviments de terres. Ens referim al PDU Biopol GranVia, que preveu la urbanització intensiva de 98 hectàrees al sud del terme municipal de l’Hospitalet (el 8% del territori), íntegrament en zona inundable (per sota dels 5 metres d’alçada sobre el nivell del mar) i amb una vintena llarga d’edificacions d’entre 8 i 15 plantes d’alçada.

L’excusa per posar-lo en marxa, que s’havia modificat l’anterior planejament per la qual cosa va ser aprovat en el seu dia per la consellera republicana Ester Capella. El projecte macro-sanitari del Biopol, de moment, només és un somni sense concrecions de cap mena. La realitat, però, és que està previst que s’edifiquin desenes d’edificis en el darrer sol lliure del municipi a la zona de Marina —si excloem el que es va salvar en aquesta operació gràcies a la protesta ciutadana que és la zona de Can Trabal— un espai històricament inundable en èpoques on el canvi climàtic no era encara protagonista de les desgràcies que hem vist i patit darrerament. Desenes d’edificis projectats sobre el plànol, sense que en cap d’ells hi hagi destinació concreta d’activitat: són, de moment, edificis en projecte, que generaran plusvàlues considerables a l’Ajuntament, i milionàries a propietaris del sol, promotors i constructors, si al final es construeixen.

L’organització ecologista de més prestigi i més solvència, acusa al Departament de Territori de confiar amb els informes que evacua l’Agència Catalana de l’Aigua i també d’acceptar la cobdícia i la insensibilitat de molts alcaldes i alcaldesses de municipis que tenen zones inundables als qual s’han presentat diversos requeriments per tal que aturin els projectes en aquests espais, basats en mesures de mitigació que són, pel que denuncien, clarament insegures. Al novembre del 2024, Ecologistes en Acció, encara recent la DANA de Valencia, va demanar una moratòria aplicable a tots els projectes urbanístics en perill d’inundació i on es demanava un Consell vinculant format per experts independents i desvinculat d’interessos públics o privats per determinar la seguretat d’aquestes planificacions urbanístiques.

Un mes més tard, eren 14 col·lectius i plataformes ciutadanes les que insistien sobre la moratòria urgent de 20 projectes en el conjunt de Catalunya, tots excepte un —de La Garrotxa— a l’àrea metropolitana de Barcelona i la segona corona. I entre ells, el PDU Biopol GranVia.

Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat es va comprometre a tenir llestos al gener els mapes d’inundabilitat i que al febrer es re-actualitzarien. Ni estan els mapes ni s’han re-actualitzat però el que sí s’ha fet és, segons Ecologistes en Acció, començar a executar plans urbanístics i infraestructures sense tenir en compte els nous riscos derivats del canvi climàtic, negligència que posa en perill milers de ciutadans, especialment de l’àrea metropolitana. Un que continua el seu recorregut és el PDU Biopol Gran Via que, en aproximadament mig any, podria començar a executar-se sense que, de moment, ni s’apliqui la moratòria ni hi ha hagi notícies sobre el Contenciós Administratiu que el grup municipal dels Comuns va presentar al setembre de l’any passat, per segona vegada consecutiva.

L’any 2017 ja van presentar un recurs guanyat l’any 2020 amb una sentència del TSJC que els va donar la raó anul·lant el planejament. Un altre recurs, coincident amb l’anterior, de Depana, ERC i la CUP va obligar l’Ajuntament a refer la proposta que, finalment, va ser aprovada per l’executiu de Pere Aragonés a l’abril de 2024.

Resulta interessant la constatació que moltes d’aquestes operacions urbanístiques es realitzen per governs locals de diferents tendències i que després són aprovades per la Generalitat, també en mans de partits que no sempre coincideixen amb els que han impulsat els projectes als respectius municipis o s’hi ha oposat. És el que ha passat a l’Hospitalet amb el Biopol, però no és exclusiu. Això posa de manifest una altra realitat que explica la debilitat de les organitzacions locals en múltiples ocasions. Si avui el Biopol està en marxa és perquè l’executiu republicà li va donar via lliure a la primavera passada.

Aleshores, l’organització local d’ERC es va mostrar satisfeta que el nou planejament hagués recollit els canvis que s’havien proposat, com ara la preservació íntegra de l’únic espai agrícola del municipi. Aquell grup municipal va canviar a les passades municipals i avui no està gens clar —i menys a la vista dels informes d’Ecologistes en Acció— que hi donin suport a la planificació que va aprovar la seva consellera. Massa sovint, però, el que es respira a nivell municipal no arriba als grups parlamentaris que juguen un paper fonamental en l’estabilitat del govern. I d’aquí les contradiccions que s’observen i que expliquen, en molt bona part, el desconcert de la militància i també dels col·laboradors i simpatitzants.

El trabajo de los tres profesionales que llevan a cabo esta labor, evidencia el éxito del proyecto en un instituto de máxima complejidad de uno de los barrios más densos de Europa

El Institut Eduard Fontserè del barrio de La Florida paralizó ayer sus actividades de 10 a 14 h. para pedir a la Generalitat de Catalunya la creación de plazas estructurales estables, que permitan dar continuidad al equipo social del centro y a los proyectos de convivencia que fueron iniciados hace tres años por dos profesionales.

Con frases como “Ni precarietat ni temporalitat, l’equip social és esencial”, se hicieron concentraciones ayer delante de la escuela con el seguimiento tanto del personal docente, los profesionales de la atención educativa y el personal de la administración y servicios.

El Institut Eduard Fontseré es uno de los catalogados de máxima complejidad de l’Hospitalet y está situado en uno de los más barrios densos de Europa. El trabajo realizado en el centro es pionero en el modelo socioeducativo de Catalunya.

La petición de la comunidad educativa es que se dé continuidad a los proyectos del equipo social del centro formado por tres profesionales, aunque solo una de las plazas es estructural. Las otras dos las ocupan, Tània Morianna, educadora social y Elena Aracil, técnica de integración social, que dependen de un programa que la Conselleria se ha comprometido a renovar, pero sin sus profesionales. Empezar de nuevo.

Ambas profesionales llevan tres años en el centro como parte del programa de complejidad impulsado en el curso 2020-21 por el Pla de Millora de las Oportunitats Educatives. Este Plan, aprobado por el Govern, acordaba incorporar técnicos de integración social y educadores sociales en los centros de mayor complejidad en el marco del Pacte Contra la Segregación Escolar de Catalunya. Estas dos personas son las responsables de los principales ejes del actual proyecto de convivencia del centro y activos principales en la atención del alumnado vulnerable y de sus familias.

Como consecuencia de esta complejidad, la comunidad escolar considera fundamental que estas plazas sean estructurales para poder trabajar en proyectos a largo plazo. Por ello reivindican la continuidad de estas trabajadoras, Morianna y Aracil, ya que la renovación del programa sin estas profesionales supondría una rotura de los vínculos con las familias del centro que se encuentran en una situación muy vulnerable, la perdida de referentes por parte del alumnado con necesidades educativas específicas y “dificultaría la aplicación de un proyecto de convivencia de centro que está basado en el diálogo, la confianza y las prácticas restaurativas”, tal como afirma en un comunicado la comunidad escolar.

El desmantelamiento del equipo social comportaría, además, una sobrecarga de trabajo para el equipo docente. Y ello conllevaría a un empeoramiento en las condiciones laborales de todos los trabajadores del centro.

Según manifiesta el comité de huelga, la contratación de estos profesionales está cofinanciada en un 40% por el Fondo Social Europeo Plus y en un 60 % por el Departamento de Educación y persigue uno objetivos que el claustro considera que se están consiguiendo, como son: la prevención del abandono prematuro de los estudios y el fracaso escolar; procurar el bienestar emocional de los alumnos; facilitar una buen convivencia en el centro educativo; fomentar la implicación de las familias y, sobre todo, reducir el absentismo escolar, entre muchos otros.

La convocatoria de huelga cuenta con el apoyo del sindicato CGT y de personalidades vinculadas al trabajo social y a la educación formal y no formal.

CCOO de l’Ajuntament denuncia el descontrol de les borses de treball i l’absència de la bústia ètica obligatòria

El desgavell de la plantilla de treballadors municipals sembla no tenir aturador. A les constants denúncies dels grups municipals a les sessions plenàries sobre la il·legalitat que suposa no disposar de la Relació de la Plantilla de Treballadors (RPT) —el regidor popular Díaz-Crespo, va ser contundent al respecte— s’hi suma ara la denúncia de la secció de CCOO sobre dues contractacions que s’havien produït de manera irregular a l’estiu del 2024.

Pel que sembla, el director de serveis de RRHH va informar aleshores que s’havien contractat a dues persones sense respectar l’ordre de la borsa laboral d’Administratius i que des de serveis jurídics no es trobava cap més fórmula que rescindir els contractes, com es va fer. S’havien saltat ni més ni menys que 40 places, sense que hi hagués cap responsable del desastre. Un any després, els sindicats han conegut que el mateix director de RRHH els readmetrà per la via administrativa, pagant-los els salaris de tramitació de tot el temps que han estat fora i desmentint el que es podria haver resolt fa un any.

CCOO de l’Ajuntament considera que la readmissió l’hauria d’haver dictat un jutge perquè la decisió unilateral de l’Administració crea un precedent i un greuge: el precedent, que casos com aquest es poden produir, no de manera fortuïta com sembla haver estat aquest, sinó per la via de la prevaricació amb el gravíssim perjudici econòmic per les arques públiques. I el greuge, que hi ha 40 treballadors que tenien l’opció de ser contractats abans i que podrien reclamar per danys i perjudicis.

A banda del fet concret, el sindicat s’interroga sobre què passaria si algun directiu es decidís a prevaricar saltant-se l’ordre de les llistes amb l’argument d’un error tècnic? 1. Es contractaria a la persona que no li correspon. 2. Si es descobrís el pastís se l’acomiadaria. 3. Un temps després, sense cap denúncia ni ordre judicial, s’optaria per la readmissió substanciosa. La pregunta sorgeix de sobte: quin sentit tenen les llistes i el seu ordre? On queden els drets dels aspirants que van davant? I més enllà de tot plegat: qui controla els mecanismes i als responsables de controlar els mecanismes? La resposta és obvia: ningú.

El problema de fons, més enllà de la incomprensible gestió del cas, rau en que els sindicats no tenen cap mena de control sobre la gestió de les borses de treball. CCOO explica en el seu comunicat, fet públic al respecte, que estan cansats de demanar transparència i traçabilitat en la gestió de les borses de demandants. En l’actualitat, segons expliquen, hi ha borses actives sense estar publicades a la seu electrònica municipal i ni tan sols els candidats inclosos poden veure si s’està contractant en el seu àmbit.

El sindicat ja ha anunciat que s’oposa a la contractació prevista en els termes en què s’ha expressat —tot i que comprèn el cas i espera que es resolgui de manera satisfactòria per totes les parts— i amenaça amb presentar-se davant l’Oficina Antifrau de Catalunya pel fet que no existeix una bústia ètica (obligatòria, segons el sindicat, a les Administracions Públiques des de l’any 2003) on poder denunciar actuacions d’aquestes característiques i de fortes repercussions socials.