Barris com Collblanc, La Torrassa, La Florida o Les Planes, presenten les mateixes característiques que el Raval de Barcelona que porta 30 nits tropicals seguides

Més de dues mil persones, el 90% amb més de 70 anys d’edat, van morir a tot l’Estat durant l’estiu de l’any passat per complicacions derivades de la climatologia, onades de calor i altes temperatures generals, el 60% en el mes d’agost i en la majoria de casos en grans ciutats. Això és el que posa de manifest l’informe final d’avaluació del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatura sobre la salut de l’any 2024 que elabora el Ministeri de Sanitat i que es pot descarregar al final d’aquesta crònica.

L’Institut de Salut Global de Barcelona ha posat de manifest també que la calor de l’estiu de l’any 2002 va causar més de 60.000 morts a Europa, i un 4,3% de les morts globals durant els estius a les grans ciutats a Europa són causades pel que es coneix com efecte illa de calor. La revista internacional The Lancet va publicar l’any 2023 un estudi de modelització que explicava que un terç d’aquestes morts s’haguessin pogut evitar si els arbres cobrissin el 30% de l’espai urbà.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona va registrar l’any passat unes 240 morts per culpa de la calor, associades en molts casos a problemes cardiovasculars o respiratoris que s’agreugen notablement quan se superen els llindars de la calor intensa per sobre dels 34 graus.

Ja comencen a ser legió els especialistes que afirmen que la única manera de revertir aquesta tendència en les ciutats densificades —que son la majoria en l’àmbit del Mediterrani— és modificar l’hàbitat de les ciutats, renaturalitzant tot allò que s’ha destruit amb l’urbanisme especulatiu dels darrers cent anys: és a dir l’ocupació sistemàtica del territori, la densificació urbana, l’abandonament de les zones verdes que ha comportat en molts casos perdre volum de superfície amb la construcció de places dures per l’aparcament de vehicles, l’asfalt en superfície i les façanes sense verd.

L’urbanisme tàctic, que tant s’ha practicat i es practica en ciutats on no queda un pam de territori lliure, que equival a la plantació d’arbres en contenidors o, per exemple omplir els parterres amb plantetes, no pot combatre la pèrdua del verd natural, dels grans arbres i de la terra permeable a parcs i jardins. Els refugis climàtics i la moda dels tendals a carrers i places s’han convertit en les propostes d’urgència allà on s’ha fet impossible una climatització natural per la patètica depredació de l’espai lliure.

No hi ha dades que coneguem a la ciutat però, per exemple, s’ha conegut recentment que al barri del Raval de Barcelona —un espai que es pot replicar perfectament a l’Hospitalet a zones com Collblanc, la Torrassa, La Florida o Les Planes, per exemple— porten des del 29 de maig patint diàriament nits tropicals per sobre dels 20 graus de mitjana i especialment la darrere setmana no han baixat dels 25. Carrers estrets i asfaltats, habitatges antics sense possibilitat de climatització natural, escassedat d’arbres, habitatges sense aire condicionat, minúsculs i amb poca ventilació: una situació extrema que agreuja la salut pública dels seus habitants.

L’alternativa, que ja comencen a posar sobre la taula els especialistes en canvi climàtic a les grans ciutats, és la biomémesis, la renaturalització de l’espai i la reversió de tot el sol residencial que sigui possible, a zones verdes. Això casa malament amb les darreres promeses sobre la construcció de 50.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana i, sobretot, amb la carència d’habitatges dignes, a preu assequible i d’acord amb la demanda. Fer que les ciutats tinguin més espai verd de debò —no pas urbanisme tàctic, que és l’excusa de mal pagador quan s’esgoten les possibilitats de fer front a urgències climàtiques— passa, segons els que han estudiat les circumstàncies actuals, primer per aturar l’edificació nova i per tant per plantejar a les grans ciutats una moratòria d’ocupació d’espai lliure, especialment de caràcter residencial. En segon lloc, obligar per llei a l’ocupació dels habitatges buits per ajustar al màxim la demanda a l’oferta ja existent. En tercer lloc evitar l’asfalt i permetre la terra natural i la plantació de més arbrat qüestió que implica el manteniment, la vigilància i les campanyes de civisme. I tot plegat, sense oblidar el que ja s’està fent en algunes zones: els refugis climàtics refrigerats; les illes verdes que eviten contaminació; la peatonalització d’espais, garantint alhora l’aparcament especialment en les zones perifèriques de les ciutats comunicats amb hubs de mobilitat; l’establiment de tendals, especialment a zones infantils i patis escolars; la creació d’ambients de jocs d’aigua que permetin la reducció de les temperatures ambients en zones concretes i un bon mecanisme de notificacions d’urgències i assistències sanitàries ràpides que evitin la desatenció.

Informe del Ministeri de Sanitat sobre el clima

Des de crides a constituir patrulles ciutadanes d’autodefensa, fins a cartells a les botigues i xats de wassap per prevenir els furts i els atracaments

Un dels temes estrella del debat sobre l’Estat de la Ciutat que van tractar tots els intervinents, des del govern fins a l’oposició en el seu conjunt, va ser el problema de la inseguretat ciutadana. Amb matisacions en virtut de l’espai ideològic —des del radicalisme verbal de Vox que va parlar d’un marroquí que atracava una persona de 80 anys amb una ampolla trencada, fins els Comuns que sempre que parlen d’inseguretat insisteixen en la síntesi entre seguretat i llibertat— tots els interlocutors van pronunciar-se sobre un dels principals problemes que pateix la ciutat des que en el darrer trimestre les estadístiques parlen que a la ciutat han crescut els furts i les multireincidències de manera alarmant. Les dades s’han obtingut de les accions compartides entre Guardia Urbana i Mossos que en les darreres setmanes han fet detencions i identificacions diverses per tal d’apaivagar la sensació de perill que viuen molts ciutadans.

La sensació no és pas gratuïta ni nova. L’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra ja ha participat en diversos plens municipals on ha demanat la paraula primer ,per queixar-se que el govern local havia prohibit una cavalcada al Nadal que era clàssica al barri per fomentar el comerç de proximitat; després per explicar l’angoixa que viuen els comerciants —propietaris i empleats— pels constants atracaments i, darrerament, per cridar l’atenció del Consistori sobre les iniciatives ciutadanes, com la d’ells mateixos, que s’organitzen via xats de wasapp per mantenir-se alerta i amb cartells que han editat i que ja es poden veure a moltes botigues dels barris del nord alertant als possibles atracadors de la vigilància veïnal. Aquesta moguda popular dels comerciants, molt ben vista i acollida en els seus barris, ha contrastat força amb la iniciativa que va dur a terme una organització que es diu Frente Obrero, que va convocar als veïns de Bellvitge a concentrar-se per organitzar-se autònomament contra els malfactors, amb una mena de patrullatge ciutadà que, al portaveu de Comuns, en el ple del passat 1 de juliol, li va recordar el sometent històric de la ultradreta.

El que va fer el Frente Obrero no va quallar entre l’activisme de Bellvitge, que van criticar la convocatòria i les formes des de les associacions de veïns i altres entitats, especialment pel missatge alarmista que vincula delinqüència amb emigració. No s’ha d’oblidar que aquests missatges acostumen a produir-se en ambients propicis: en el conjunt de la ciutat la immigració s’apropa al 30% i en alguns districtes al 40%. El problema, com la ciutadania de bona voluntat ja sap, no és que hagin vingut de fora. El problema és que han anat a viure en els barris metropolitans en pitjors condicions d’espai i de salubritat i ja se sap que son en aquests espais on, si no es dignifiquen els espais i es controlen els incivismes, es crea un caldo de cultiu que aprofiten perfectament els missatgers de l’odi per llençar insinuacions, quan no directament insídies.

La realitat és que el que està passant amb l’augment de la inseguretat ciutadana a Pubilla Casas i a Bellvitge  —i el mateix diumenge a La Torrassa on, al carrer Montseny va haver un atracament a punta de pistola— provoca a la ciutat una sensació de risc constant, que s’explica per diverses causes. Tot i que és un problema genèric al conjunt de la ciutat, la sensació d’ambients de gueto d’alguns barris on es concentra una població immigrada en pèssimes condicions de saturació demogràfica, en molts casos vivint en condicions infrahumanes sense cap control per part de l’Administració, facilita aquesta sensació de risc permanent pel conjunt de la ciutadania.

L’altra problema que ho acaba de complicar tot és la patètica política envers la Guàrdia Urbana que es manté a la ciutat, sense solució des de l’època de l’alcaldessa Marín. Els problemes amb la Guàrdia Urbana són diversos i totes les forces coincideixen que s’han d’afrontar paral·lelament. Hi ha una plantilla curta i envellida, hi ha hagut una mala gestió històrica en el mecanisme dels comandaments i s’ha abandonat absolutament la dotació de recursos, fins el punt que no hi ha una comissaria en condicions i els agents han de treballar sense els recursos imprescindibles per la seva tasca —la portaveu popular va comentar al ple de l’Estat de la Ciutat que els agents encara han de posar les sancions fent servir paper de calca—. L’abandonament i la desídia del govern és tal fins ara, que se’ls paguen tard les hores extres, feia anys que no s’incorporaven agents nous —recentment han ingressat 25—, i tot plegat afegit a les pèssimes condicions de treball, crea un ambient de desencís que fa que molts demanin el trasllat tan aviat com poden a un altra municipi i que es registri un absentisme aclaparador a la plantilla. Com exemple, per una ciutat que supera les 300.000 persones i sis districtes, només hi ha dues patrulles nocturnes com va posar de manifest ERC en una nota de premsa aquests darrers dies.

La inseguretat ciutadana és, per tant, un d’aquests problemes que, o es resolen o s’enquisten, i que hauria de ser una de les màximes preocupacions en una ciutat com l’Hospitalet on les condicions de vida de la població en general son desastroses. La Guardia Urbana, per la indiscutible importància del seu paper de control i vigilància de la seguretat pública, hauria de ser un dels sectors de l’administració local més protegits. A l’Hospitalet, resulta tot el contrari. I d’aquí les patrulles ciutadanes, els cartells a les botigues, les queixes als plens, la manca de policies quan es requereixen, l’incivisme a l’escàs espai lliure que hi ha a la ciutat, l’augment de la delinqüència i la sensació de risc de la ciutadania en general.

Tres hores de debat on el govern ha explicat tot el que preveu pel futur i l’oposició tot el que li manca al present

El debat sobre l’Estat de la Ciutat que es va celebrar ahir a l’Hospitalet, presenta —com passa sovint— una doble lectura segons quins siguin els que analitzen la sessió. Pel govern, ha estat una oportunitat més de l’oposició per explicar en negatiu els gravíssims problemes que pateix la ciutat posant l’accent especialment en l’absència de gestió municipal i, per l’oposició, l’evidència que el govern no reconeix el que veu tothom: que la ciutat fa aigües i que cal una actitud radical, compromesa i colaborativa a l’hora de resoldre problemes.

El fet que s’hagi celebrat el ple ja és un avenç, però cal assenyalar que s’ha pogut concretar gràcies a que el govern està en minoria i no pas a que es consideri imprescindible una anàlisi assossegada i metòdica del que està passant a la ciutat i com afrontar-ho, quan és precisament un monogràfic anual d’aquestes característiques el que hauria de ser aconsellable del tot. Pel govern, per copsar la resposta social i de l’oposició i, per l’oposició, per poder valorar si hi ha avenços o retrocessos.

Pel que fa a les intervencions no hi ha hagut sorpreses majúscules: tothom ha jugat el seu paper. Però simplificaríem en excés si no haguéssim observat algunes matisacions que convindria analitzar. D’una banda, entre les coses més significatives, la sensació general que la ciutat pateix una crisi calamitosa. L’alcalde s’ha proclamat un optimista natural i s’ha queixat que l’oposició —i els que reprodueixen els seus missatges, ha dit— té exclusivament una visió catastrofista de la situació. L’oposició li ha reclamat, per parts, que el primer que cal fer per resoldre un problema és reconèixer que existeix i, especialment els Comuns, s’han  mostrat un tant desesperats perquè malgrat que els han donat suport en aspectes claus, la reacció del govern ha estat poc intel·ligent i gens constructiva: no solucionant els problemes de present que ha heretat, i creant-ne de nous que l’únic que fa és debilitar-los: al govern, però també als que fins ara li han anat donant peixet i han vist que el resultat final és penós.

L’alcalde ha agraït el to de respecte general del debat —hi ha hagut crítica ferotge però s’han guardat les formes (amb alguna discordància de l’extrema dreta)— i ha reconegut que un govern en minoria no té més remei que consensuar (no que li convingui a la ciutat ni li agradi amb ell: que no hi ha més remei). És possible que aquesta apreciació sigui purament retòrica, però també podria ser que alguns dels sectors socialistes més competents li hagin fet veure que el govern no se’n sortirà sol en aquesta legislatura i que el desgast pot ser aclaparador. Per això ha repetit diverses vegades que “cal una actitud de diàleg i d’entesa” i que te “la mà estesa” per arribar a acords.

En aquest aspecte ha coincidit gairebé amb tota l’oposició. Cadascun a la seva manera, Comuns, ERC i PP han explicat que el govern ja no pot governar tot sol i que ha de comptar amb l’oposició i amb la ciutadania per evitar el caos que s’albira. Potser els més contundents han estat les forces d’esquerra, ERC i Comuns, tot i que aquests últims han confirmat que estan una mica saturats d’aconsellar-los una millor actitud, sense cap resposta positiva. Pel que correspon a Graells, el seu discurs ha estat probablement el més polític, en el sentit de cercar alternatives conjuntes més enllà de desgastar el govern. “Calen aliances dins i fora de la ciutat” ha afirmat Graells i “ens hem de fer valer” perquè les administracions supramunicipals no tracten l’Hospitalet com li correspon. Ha demanat al govern una visió en positiu per tirar endavant, un “pla de xoc” per la ciutat, però ha reconegut que el primer que cal fer en aquest sentit és un canvi formal d’actituds que vagi més enllà de les paraules.

El govern ha insistit en tot el que s’ha compromès en el darrer any, sense adornar-se massa, que res del que s’ha anat fent és capaç de fer oblidar tot allò que resta per fer i que el govern, en solitari, és incapaç de portar a terme. La portaveu del PP s’ha encarregat de ser molt incisiva en l’enumeració de les enormes mancances que presenta la ciutat en molts aspectes: la seguretat, la convivència, el funcionariat, el patrimoni, aspectes tots ells que son la matèria general de tots els plenaris i de totes les queixes socials. El mateix han fet els portaveus dels Comuns i d’ERC: explicar amb més o menys detall tot allò que, o no s’ha fet, malgrat les promeses, o no cobreix les expectatives. Si ha servit tot plegat d’alguna cosa, no trigarem gaire en observar-ho.

Us fem arribar el dossier complet dels 10 articles que hem publicat a l’ESTACA per analitzar la situació de l’Hospitalet després del primer any de govern com a alcalde David Quirós.
Us demanem que difongueu aquest dossier entre les vostres amistats, entitats i diferents grups per donar a conèixer l’anàlisi exhaustiva que han fet els redactors de l’Estaca i que simplement és recollir l’opinió generalitzada de la ciutadania d’aquesta ciutat.

Dossier: “David Quirós un año de incumplimientos”

La Federación de Asociaciones de Vecinos pide al alcalde, David Quirós, que explique el tan cacareado proyecto del Samontà y el calendario para ponerlo en marcha

Los vecinos de La Florida-Les Planes reclaman el cumplimiento de los compromisos pendientes firmados por el gobierno municipal dentro del “Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida”, cuyo inicio de elaboración fue en el 2017 y se aprobó definitivamente en un pleno municipal en el 2022, tras un proceso participativo de vecinos y entidades del barrio, en el que se acordaron diferentes medidas sociales y urbanísticas en un barrio con una situación social muy vulnerable.

La portavoz y presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Mayte de la Concha, requirió al alcalde de la ciudad, en una intervención realizada en el pleno municipal y dentro del turno de participación ciudadana, que rindiera cuentas de la situación del cumplimiento de los compromisos adquiridos por el ayuntamiento dentro del Plan Integral del barrio.

El Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida (60 propostes a cumplir abans del 2030) se inició en el 2016 con una carta enviada por entidades y vecinos a la alcaldesa donde se explicaba la necesidad de una acción urgente en el barrio ante la situación cada vez más penosa, en todos los ámbitos, tanto social como urbanísticamente.

Mientras que la portavoz vecinal destacaba que las acciones sociales llevadas a cabo por el Plan Integral eran muy valoradas por los diversos colectivos beneficiados, no pasaba lo mismo con los compromisos urbanísticos que no se han llevado a cabo. Y ponía muchos ejemplos como la remodelación de las calles y las plazas de los Bloques, el traslado de los transformadores de alta tensión de los edificios, el arbolado prometido, los aparatos de gimnasia al aire libre, los accesos en ascensor para salvar los 100 escalones para acceder al parque de Les Planes y al barrio de Sant Josep, la remodelación de la avenida Catalunya y la calle Teide, la naturalización de los patios de los colegios…

Otro de los grandes temas denunciados que no se han llevado a cabo y en cambio se han prometido en diferentes ocasiones es el cubrimiento de las vías que cruzan el barrio que podría suponer liberar cerca de 120.000 metros cuadrados utilizables para convertirlos en zonas peatonales, en una de las áreas de la ciudad más densificadas.

Mayte de la Concha denunció en el escrito leído ante todo el pleno municipal cosas como que “el alcalde se desdice de la construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (antigua Cruz Roja) en los terrenos de Can Rigalt, imprescindible para la salud de los 160.000 habitantes que habitan en el Samontà”. La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos afirmó que “la ciudadanía no puede renunciar a un gran proyecto que se firmó gracias a las reivindicaciones de todos los vecinos de estos barrios”.

“Ayuntamiento y Generalitat pueden prometer mejoras a 30 años vista y las apoyaremos —prosiguió—, pero primero deben pagar lo que deben, antes del 2030”. Ante todo destacó que el barrio necesita un buen número de equipamientos y enumeró algunos de ellos: escuela de formación profesional, otra de educación especial, centros de adultos, plazas suficientes de guarderías, residencia para mayores, sociosanitarios públicos… “Este barrio ha de tener un futuro y dependiendo de la caridad social no lo tendrá”, dijo la presidenta. “El futuro es la formación, el trabajo y los servicios públicos bien gestionados”, añadió. También subrayó la necesidad de multar todas las actitudes incívicas: “es necesaria una campaña para impulsar el civismo y la convivencia”.

La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos solicitó al alcalde la presentación detallada del anunciado proyecto del Samontà junto con el calendario para ponerlo en marcha. El anuncio del encargo al Consorcio de la Reforma de la Gran Vía para la remodelación de la zona conocida como el Samontà —donde se ubican los barrios de Pubilla Casas y La Florida— ha alertado a los afectados que reclaman la necesidad, en todo ese sector y para el conjunto del barrio— de espacios públicos, programas sociales, de mediación, culturales y educativos y, sobre todo, la rehabilitación del envejecido parque de viviendas.

Todos los grupos políticos expresaron su apoyo a la presidenta de la Asociación de Vecinos. Desde el grupo L’Hospitalet En Común Podem, manifestaron que en junio de 2024 ya presentaron una moción, por cierto, rechazada, para la mejora de los Bloques Florida y que en aquel entonces ya se denunció que los 4 millones de euros gastados en el Plan Integral no había tenido impacto en el barrio teniendo en cuenta que era la zona con más problemas económicos y sociales de todo l’Hosptialet. Un año después, se sigue con lo mismo, tal y como muestra la intervención de la portavoz de los vecinos.

Es la misma opinión del resto de los grupos de la oposición (ERC, Vox y PP), quienes manifestaron que era necesaria una intervención de urgencia en los barrios del Samontà. También denunciaron las promesas incumplidas del Plan Integral, ante todo las urbanísticas. Ante el futuro proyecto del Consorcio de la Gran Vía y el Samontà, que también promete obras y rehabilitaciones, subrayaron que lo primero que había que hacer eran las medidas prometidas como el soterramiento de la vía, anunciado a bombo y platillo hace unos meses y que ahora se cuestiona. Lo mismo con la subsistencia del Hospital General que debería ser el centro sanitario de referencia para los 160.000 habitantes del norte de la ciudad y también la falta de una escuela bressol para el barrio de La Florida y otros equipamientos escolares y culturales.

Una situación dramática que vive este barrio y cuyas cifras en la diagnosis que se hizo en su día en el Plan Integral Les Planes-Blocs Florida lo demuestran: la superficie media de las viviendas es de 41,93 metros cuadrados; todas ellas presentan una sobreocupación de los pisos (en un 16,5% de ellos viven 5 personas o más) seis puntos por encima del resto de l’Hospitalet; y en un 30,3% solo vive una persona (la mayoría personas de edad que viven solas), también seis puntos por encima del resto de la ciudad. Y cuando se tomó esa muestra en un 12,65% de las viviendas no había ni siquiera suministro de agua.

Todo ello son cifras que demuestran que el contexto del barrio es de alto riesgo de pobreza, empeoramiento de las condiciones de vida y salud y dificultades para la promoción social, con riesgo alto de exclusión social.

Este deterioro de las condiciones de vida en el barrio en las últimas décadas ha hecho que los vecinos se sientan defraudados y con la sensación de abandono por parte de las instituciones. Y el escepticismo es el sentimiento de los afectados delante de las posibles apuestas de mejora de cara al futuro, tal y como demostró Mayte de la Concha en su intervención en el pleno.