Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona
Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.
La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.
La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.
Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.
L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.
Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.
L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.
