La nova proposta per desbloquejar aquest òrgan de direcció dels mitjans públics de comunicació intenta assegurar-se el control sigui com sigui
El dia del ple extraordinari sobre la moció de confiança va transcendir la nova proposta que el grup municipal socialista havia fet als grups polítics de l’oposició per desbloquejar el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics. Una nova proposta centrada exclusivament en els tres periodistes que s’han d’elegir més enllà dels 5 representants dels grups municipals, el director dels mitjans i una representant del Departament de Comunicació Municipal. Fent cas omís de la selecció dels professionals d’acord amb el criteri que proposaven els grups d’oposició —que fossin representants dels mitjans de comunicació actius de la ciutat—, la nova proposta del govern socialista manté dos dels tres periodistes inicials i simplement n’elimina a un.
L’eliminat és exactament el representant d’aquest mitjà que el lector té davant dels ulls: el periodista que va elegir, en el seu moment, la redacció cooperativa de lestaca.com perquè formés part del Consell Executiu. És a dir, la única discrepància per posar en marxa l’organisme —que segons el propi reglament dels mitjans de comunicació públics és l’encarregat de regir el seu funcionament—, és el veto que el govern aplica sobre el representant de L’Estaca. Un fet que ens honora, perquè posa de manifest que en la lluita per la pluralitat informativa, L’Estaca no està en venda i, en conseqüència, no hi ha cap possibilitat que el govern Quirós —tan generós a l’hora de regar amb diner públic els mitjans de comunicació de qualsevol color sempre que es prestin a fer de portaveus del seu missatge propagandístic—, ens pugui comprar.
La proposta dels tres periodistes que estava sobre la taula des de novembre del 2024 era exactament la del representant del mensual comarcal El Llobregat, el representant de Línia L’H i el de L’Estaca. La darrera proposta, 13 mesos després, que ha fet el govern Quirós, és la del representant de El Llobregat, la del representant de Línia L´H i la d’un representant d’El Mundo Deportivo. El veto sobre L’Estaca es manté des del primer dia i, amb la nova proposta, encara ha quedat més evidenciat. El govern socialista no vol que cap representant de L’Estaca pugui tenir ni veu ni vot en el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics.
En el passat ple de pressupostos, la nostra entitat editora FIC, va demanar la paraula al ple per queixar-se de l’any llarg de congelació del Consell Executiu. Un membre de la Junta de FIC i de la redacció de L’Estaca va explicar davant del Consistori i del públic present, els nostres arguments (escrit que s’adjunta al final d’aquestes línies), que no han variat un mil·límetre des de fa un any i que van avalar amb el seu vot tots els regidors de l’oposició aleshores —i esperem que també en endavant—.
La diferència entre fa més d’un any i ara, és que aleshores estava vigent el Contracte-Programa que regula el funcionament dels Mitjans de Comunicació Públics perquè tenia vigència fins a 31 de desembre de 2025. D’aquí a 4 dies exactes, aquest Contracte-Programa ja ha caducat i encara no s’ha creat l’organisme que l’ha de debatre, aprovar i presentar al ple.
Si quan es va rebutjar la proposta del govern s’hagués enllestit la nova, avui hi hauria Contracte-Programa i els treballadors dels Mitjans, per exemple, no haurien de patir per les seves condicions laborals. Contrasta, aquesta realitat, amb la que publicita el govern Quirós arran la no aprovació dels pressupostos per l’any vinent. Que els pressupostos no els hagi aprovat l’oposició perjudicarà la ciutat. Que no hi hagués una proposta acceptable del Consell Executiu des de fa més d’any, quan se sabia que el Contracta-Programa caducava el 2025, no havia de perjudicar gens ni mica.
Aquest exemple del Consell Executiu il·lustra la manera de fer d’aquest equip Quirós: o s’aprova el que proposa el govern, o es deixa morir l’alternativa ni que sigui 13 mesos, perjudiqui a qui perjudiqui. En lloc de consensuar, apropar postures i acceptar que 13 regidors son menys que 14, la manera de fer segueix sent prepotent, d’una banda, i autocomplaent de l’altra. Inflexible i autoritària. Retòrica i carregada de fum.º
Text del representant de Foment de la Informació Crítica al ple del 19 de desembre