Va formar part del primer secretariat de CCOO de l’Hospitalet, dirigent del PSUCviu i coordinador local d’EUiA
Ens ha dit adeu una d’aquelles persones que passen per la vida amb el silenci respectuós de la discreció, malgrat que el seu treball callat i la seva dedicació als altres, havia conformat una gran part de la seva vida. Vaig conèixer el Vicenç Ventura a mitjans dels anys 70, quan era un dirigent de les primeres Comissions Obreres que es van constituir a la ciutat. Era, aleshores, el secretari general del sector de la Química i va formar part durant un llarg període de temps de l’equip dirigent del sindicat a nivell local, que aleshores presidia Jaume Valls.
Durant l’existència del sindicat vertical, el Vicenç, conjuntament amb una bona part del moviment de jurats d’empresa que havien participat en les darreres eleccions sindicals de l’època franquista, van practicar l’anomenat entrisme que responia a l’estratègia del nou sindicalisme de CCOO d’ocupar l’estructura sindical oficialista de l’OSE, per organitzar el moviment obrer des de les empreses, participant en les reivindicacions obreres en defensa de la democràcia i posant directament en qüestió el règim franquista.
Avançada ja la Transició, quan es van poder legalitzar els sindicats de classe, una bona part dels sindicalistes de CCOO al capdavant de les seccions sindicals o fins i tot els més activistes de cada sector, militaven aleshores a partits d’esquerra i una bona part d’ells, al PSUC. No era el cas del Vicenç Ventura que, per aquells anys, era militant i dirigent de l’Organització Comunista d’Espanya, Bandera Roja. L’any 1974, una part significativa dels dirigents —que van arrossegar també una part important de la militància— acabarien integrant-se al PSUC. Malgrat que el Vicenç no havia format part del sector de BR que s’havia incorporat en aquells moments al PSUC, la seva visió sindical unitària, el seu sentit de la responsabilitat i la seva lleialtat als companys, van fer que es mantingués vinculat a l’estructura sindical al llarg dels anys, participant de totes les reivindicacions llançades per CCOO, entre elles, amb notable intensitat, la lluita per l’amnistia sindical i política.
A les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 1980 va ser candidat per la Coalició Unitat pel Socialisme, encara com a membre de BR. Amb posterioritat, s’acabaria incorporant al PSUC i fins i tot al moviment de recuperació del PSUC —PSUCviu— quan part dels dirigents d’IC van decidir desmantellar-lo. Acabaria, en aquest sentit, sent el Secretari d’Organització a nivell de Catalunya del PSUCviu i el responsable del partit a l’Hospitalet, alhora que acceptaria coordinar el nou partit d’Esquerra Unida i Alternativa a nivell local des de la seva creació fins al 2001.
Va ser el director del mercat de Bellvitge fins a l’any 1989 i, posteriorment amb el títol d’advocat ja a la mà, assessor jurídic de l’àrea de seguretat, convivència i civisme fins a la seva jubilació. Durant una llarga colla d’anys va ser també delegat de CCOO a l’Ajuntament. Estretament vinculat als moviments socials i culturals de la ciutat, es va fer ben aviat soci del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i seguia amb la màxima atenció totes les novetats editorials relatives a la ciutat —malgrat la seva residència els últims anys a Piera— i les iniciatives dirigides a conèixer i preservar la història de la ciutat i el seu desenvolupament.
El seu exemple i el seu record, ens ajudarà a perseverar.
(Foto procedent de LH Digital)