El vicepresident de Mobilitat de l’AMB es fa fotos amb els propietaris de l’empresa, mentre una de les empreses subsidiàries del grup és “l’única que es presenta” per concursar al seu municipi.
Hi tornem a ser. Ens sap greu fer-nos tan repetitius, però si alguna cosa té Moventis amb els autobusos de l’Hospitalet és això, un problema sense solució que es repeteix de manera constant. No hi ha un nou mes que no es converteixi en notícia, i cada cop anant a pitjor.
Com sembla que no hi ha res a fer, ni amb l’empresa ni amb l’AMB, els treballadors tornen repetidament a la vaga, la darrere el passat divendres dia 5. És l’únic que els hi queda per defendre les seves antigues condicions laborals, que tampoc eren res de l’altre món. Amb elles, però, elles podien anar tirant i de tant en tant gaudir d’una vida familiar, la que precisament els seus contractes dictaven.
Ara l’AMB s’ha tret la mascareta. Ja era hora, pensem, de deixar de semblar una cosa i ser una altra, de fer-se els cínics. I per què diem que s’ha tret la mascareta? Perquè per fi ha reconegut públicament que tant els en fot que els autobusos públics estiguin fets una merda, que l’empresa violi les condicions contractuals amb els treballadors, que els vehicles contaminin, que circulin amb material sense homologar, que els usuaris vagin com en una llauna de sardines, molts cops després d’esperar 20 minuts, etc. No ho diu així, és clar, almenys públicament, això seria vergonyós, però suposem que les converses internes deuen anar per aquí, perquè si no, no s’entén el que van respondre als mitjans de comunicació, en aquest cas a la Cadena SER.
Contactada per SER Catalunya, l’AMB, assegura que la flota d’autobusos adscrita al servei de l’Hospitalet té una antiguitat inferior als sis anys i s’està renovant ara amb l’entrada de 23 busos nous, la major part dels quals són elèctrics. A més, expliquen que d’acord amb el contracte, Moventis és el responsable del manteniment dels vehicles i de tenir al dia les inspeccions tècniques i, segons l’AMB, més enllà d’incidències puntuals, no tenen constància que existeixi una problemàtica greu amb el manteniment dels vehicles.
Les imatges que mostra el mitjà ho diuen tot, però per l’AMB entren dins la normalitat. És a dir i en poquíssimes paraules, els directius de l’AMB consideren del tot normal que el servei d’autobusos que circula per la nostra ciutat sigui comparable a un del Tercer Món. Òbviament, de ser ciutadans normals i corrents, el primer que ens vindria al cap és que hi ha conxorxa —llegeixis alguna cosa semblant a corrupció—, però contràriament al sentit comú popular, nosaltres creiem que els nostres representants són honestos i el que hi ha és una incompetència que voreja la irracionalitat o, fins i tot, una manca de capacitat d’algun tipus, almenys la mínima necessària per dirigir la mateixa AMB.
Per rematar-ho, el Sr. Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès i, no s’ho perdin, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, es fa fotos, que publica a la web del seu ajuntament, amb els propietaris de Moventis, durant l’entrega d’una insígnia a la Sra. Maria Rosa Escursell, mare dels propietaris, pel seu centenari.
Òbviament, no tenim res a dir que un dels màxims responsables de mobilitat de l’AMB es faci fotos amb una centenària de la seva ciutat, tot al contrari, però trobem massa simptomàtic, a més d’una manca de sensibilitat vers els treballadors de Moventis, que, tal com està la situació, se la faci amb els propietaris d’aquesta empresa, i que, a sobre, la publiqui amb molta rialla a la web de l’ajuntament. Cal ser ànima de càntir per no adonar-se del lamentable exemple. I, a més a més, ara ens assabentem que Marfina Bus, empresa subsidiària de Moventis, és l’única empresa que ha optat per gestionar el transport públic de la mateixa Cerdanyola, segons ho certifica la secretaria de l’AMB, Mireia Grau Sadurní. Estrany, si més no, tenint en compte la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. Ens preguntem per què cap d’elles ha presentat una oferta. Potser han arribat a la conclusió que no val la pena, donat l’historial de la “relació” entre l’AMB i Moventis.
Nosaltres, tot i que no creiem massa en les coincidències, sabem que sempre hi cap la possibilitat que existeixi alguna; però en aquest cas no parlem d’una, ni de dos, ni de tres… sinó de totes les imaginables. I les que no ho són, sobrades per obrir una investigació en profunditat. No s’ha de ser gaire despert per entendre que algú surt guanyant de tot plegat. No sabem qui ni quant, però del que estem segurs és que els ciutadans i els treballadors, no només no hi treuen res de positiu sinó que surten perjudicats. És a dir, són els que paguen.