Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadors

Des del Rugby Club de l’Hospitalet se’ns ha fet arribar un comunicat denunciant l’estat del Camp Municipal de Rugby que forma part del Complex Esportiu Municipal de la Feixa Llarga.

Els fets que expliquen en el comunicat que reproduirem tot seguit son greus per si mateixos. La manca repetida de treballs de manteniment d’equipaments municipals de tota mena es un fet desgraciadament habitual. Encara estan pendent la solució als efectes de l’incendi als vestidors de les piscines municipals; la situació dels poliesportius municipals s’acosta massa a llindars crítics. En aquest cas, els fets descrits en el comunicat del Rugby Club de la ciutat provoquen vergonya aliena. Un equip universitari nord-americà es nega a jugar un partit pel estat desastrós de la gespa i els riscos per la seguretat dels seus jugadorsque suposa l’estat de l’equipament. Segurament caldria exigir alguna responsabilitat al govern municipal i, encara més, explicacions i solucions immediates a l’actual situació..

Aquí el comunicat del Club:

COMUNICAT OFICIAL:Per la dignitat del Rugby Club L’Hospitalet i la seguretat de la nostra gent.

Des de la Junta Directiva i en representació de tota la família del Rugby Club L’Hospitalet, volem manifestar la nostra profunda indignació i preocupació per l’estat de degradació extrema que presenta el terreny de joc del Camp Municipal de Rugbi de la Feixa Llarga. Una situació que ja no és només una mancança històrica, sinó que ha esdevingut un obstacle insalvable per a la nostra activitat.

El passat dimecres 18 de març vam viure un dels episodis més tristos de la nostra història recent. Teníem programat un partit amistós internacional entre el nostre Sènior B i l’equip de la prestigiosa Universitat de Harvard (EUA). Malauradament, l’expedició nord-americana, en veure l’estat d’una gespa pràcticament inexistent, es va negar a jugar per considerar que el camp representava un risc inacceptable per a la integritat física dels seus jugadors.

Aquesta cancel·lació és un cop a la nostra imatge com a club i a la de tota la ciutat de L’Hospitalet. Hem perdut una oportunitat d’or per projectar-nos internacionalment i correm el risc de perdre acords amb agències que porten equips d’arreu del món a la nostra ciutat, amb el consegüent impacte econòmic per als hotels i restaurants del nostre entorn.

Però el que més ens preocupa és casa nostra:

👉🏽 Seguretat dels nostres esportistes: Amb més de 225 llicències federatives, no podem seguir permetent que els nostres jugadors i jugadores posin en risc la seva salut cada vegada que trepitgen el camp.

👉🏽 Imatge i formació: Cada any, més de 2.000 infants de la ciutat ens visiten a través de la Guia Intro per conèixer el rugbi i els seus valors. La realitat amb la qual es troben en horari lectiu és una instal·lació que no està a l’alçada.

Tot i que se’ns ha informat que la renovació del camp ja està prevista i pressupostada, i que les pluges de l’hivern han dificultat el manteniment, la situació ha arribat a un punt de no retorn. No podem acceptar més excuses ni més demores. Per tot plegat, exigim que s’executin les obres de manera immediata i sol·licitem una reunió urgent amb els responsables de l’Ajuntament de L’Hospitalet per concretar el calendari d’actuació.

No és un luxe, estem demanant una instal·lació digna i segura per seguir fent créixer el rugbi a la nostra ciutat.

Junta Directiva del Rugby Club L’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat, 26 de març de 2026

De fet, hi ha poca cosa a afegir a aquest comunicat. Només recordar que aquesta situació greu afecta a bona part del Complex Esportiu Municipal que comparteixen diverses entitats dedicades a la pràctica esportiva. De fet, l’any 2024 es va prometre gespa artificial pels camps de beisbol i de rugbi de la feixa llarga. Dos anys desprès els resultats no semblen massa brillants.

El Camp Municipal de beisbol no es troba, per desgracia, en gaires millors condicions i també el Criquet Club de l’Hospitalet pateix les dificultats de trobar un lloc estable al Complex Municipal on poder entrenar els seus equips..

Un centenar de participants, representant bona part del teixit associatiu de la ciutat, s’han aplegat en el Centre Cultural de Bellvitge-Gornal el divendres 20 de març en una convocatòria de l’Espai de Ciutadania.

La jornada de l’Espai de Ciutadania ha assenyalat tres de les emergències que pateix l’Hospitalet: la emergència social, la emergència educativa i la emergència climàtica i han estat aquests tres eixos els que han centrat quatre hores de treball en un matí que ja anunciava primavera.

Puntualment, a 2/4 de 10 del matí, l’Enric Roldan, en nom de l’Espai ha obert la Jornada ressaltant la feina de les entitats en la configuració de la nostra ciutat, assenyalant, a la vegada, els dèficits que pateix l’Hospitalet assenyalats en les emergències que han marcat la feina de la Jornada. Especialment l’Enric s’ha referit als problemes que impliquen els obstacles que des de les administracions es posen per la inscripció de totes les persones en el padró municipal i als efectes que la problemàtica educativa te sobre la població. Ha volgut també fer esment a les mes de 8 mil persones joves que, sobre tot en els barris del nord, ni estudien ni treballen.

Desprès de recordar els més de 13 anys d’existència de l’Espai e Ciutadania i saludar la memòria de les persones que, com la Mercè Olivares, han mort en els darrers anys,  es va presentar la conversa entre la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, Merche Garcia Villatoro amb Francesc Mateu Hosta, director del Fòrum de Síndics i Sindiques de Catalunya i ex director d’Oxfam Intermón al nostre país.

La conversa entre ells dues s’ha centrat en valorar el paper de l’associacionisme en la defensa dels drets de la ciutadania. Merche Garcia ha explicat les dificultats que s’ha trobat al voltant d’assegurar el dret a l’empadronament pel conjunt dels veïnat i com aquestes dificultats afecten a les condicions de vida i, ara també a la possibilitat d’adherir-se al procés de regularització de perses immigrades que s’ha anunciat des del govern de l’Estat. Francesc Mateu ha recordat part de les seves experiències en diferents països d’Àfrica i com en alguns d’ells la densitat de població afecten a determinats conflictes comunitaris. I, fer esment a la densitat de població encaixa força en els reptes presents a l’Hospitalet.

Desprès d’aquesta conversa i d’un breu descans s’ha iniciat el treball en grup sobre cada una de les emergències en les que s’han volgut centrar la reflexió de la Jornada.

El grup de treball sobre l’emergència social s’ha acabat centrat en qüestions com la greu crisi d’habitatge que s’està patint, amb preus de lloguer i de compra molt per damunt dels ingressos de bona part de la població, la expulsió del veïnat per efectes de la especulació urbanística, la turistificació i l’alça de lloguers temporals, i com això afecta a un debilitament del teixit comunitari i i la crisi del comerç tradicional. També s’afronta com els serveis socials de la ciutat estan fortament tensionats, tant per la manca de recursos i de personal com per l’increment de les demandes per part d’un veïnal amb un increment de la precarietat i de la pobresa, cada vegada més estructural i afectada per l’increment del cost de la vida.

Es tracta doncs, segons el debat d’aquest grup de treball, de garantir el dret a un habitatge digne i de combatre la extensió dels infrahabitatges o del sensellarisme, a la vegada que es reforcen els serveis socials, treballant pel reconeixement de la feina que es fa des de moltes de les entitats socials. Tot plegat ha de poder millorar l’accés als drets basics com els de l’empadronament i l’atenció social i de salut, evitant la privatització de serveis essencials per la població.

El grup de treball sobre l’emergència educativa ha afrontat molts dels temes que, el mateix dia 20 de març, estaven en el centre de la mobilització del sector educatiu, així com la massificació de les aules, en ràtios per sobre dels recomanats i l’aparició del que es coneix com a “bolets”, es a dir grups improvisats quan el curs ja s’ha iniciat.

A la ciutat es manifesta la manca de centres escolars i d’infraestructures educatives, com aules d’estudi o biblioteques, al mateix temps que hi una una forta concentració d’alumnat vulnerable, per la situació social i d’alumnat nouvingut, això produeix una elevada taxa d’abandonament escolar i de greus desigualtats educatives. Ens constata també una falta de recursos per fer efectiva la educació inclusiva i el suport social a l’alumnat i a les seves famílies, mentre docents i personal educatiu es troba saturat i els centes pateixen in forta inestabilitat dels seus equips educatius.

Així doncs resulta clar que cal trobar els terrenys per construir nous centres, millorar les infraestructures educatives i la reforma imprescindible de molts dels centres existents. Caldria també garantir la equitat educativa millorant el sistema de beques, la orientació educativa i bel suport lingüístic, donant més suport la les feines que es fan des de la xarxa comunitària i associativa en el mon educatiu.

El tercer dels grups de treball de la Jornada, el grup de treball sobre l’emergència climàtica ha iniciat la feina, com els altres dos grups, distribuint-se en petits grups per facilitar la participació activa en les discussions. Així s’han anat abordant temes com el de la manca d’adaptació urbana als canvis de temperatures i, més en general, als efectes del canvi climàtic en curs. De fet, l’Hospitalet, la nostre ciutat és especialment vulnerable a aquests efectes a causa de la elevada densitat urbanística i de població, amb la corresponent falta d’espais verds i d’espais naturals i comunitaris. També es pateix una progressiva salinització dels aqüífers, amb un increment de la intrusió de l’aigua de mar en una superfície d’al·luvió deltaic que constitueix gairebé dos terços de la superfície. Es fa difícil poder comptar amb refugis climàtics, concebuts com espais naturalitzats i segurs on poder pal·liar els efectes de l’increment de temperatures. A més, el model de mobilitat existent i la gestió poc sustentable dels residus afecten a una població vulnerable. D’aquí apareixen demandes com la d’una xarxa accessible i segura de refugis climàtics, la de la recuperació i protecció d’espais naturals com els de la riba del riu Llobregat o la de naturalitzar places i espais públics, especialment els patis de les escoles que haurien d’estar oberts al veïnat.

Desprès de tres hores de treball en grup, les persones relatores de cada grup de treball van explicar breument les seves conclusions i els seus debats. S’ha anunciat que aquest material serà recollit per un grup redactor d’un document de síntesi i de conclusions d’aquesta Jornada que serà àmpliament difós a les entitats de la ciutat i a les administracions públiques.

No hi ha dubte que aquesta Jornada de l’Espai de Ciutadania, tot i fer-se en un matí de divendres a servit per mostrar la vitalitat del moviment associatiu de l’Hospitalet en tots els terrenys. La coincidència de la jornada amb una concentració del moviment d’esplais de la ciutat i amb la vaga i mobilització del sector educatiu ha limitat segurament algun aspecte del treball, però en qualsevol cas la elevada participació de les entitats en els debats mostra clarament la fortalesa d’un Espai que ha estat capaç d’agrupar una bona part del moviment associatiu de la ciutat en tota la seva diversitat de motivacions, d’estils de treball, de capacitats i d’incidència. Tretze anys de feina compartida de l’Espai de Ciutadania avalen bastament aquesta realitat.

Pere tancar les activitats de la Jornada, desprès de moltes paraules, es va voler donar espai a la música. Unes interpretacions musicals a càrrec de la Montse Ramos i la Cathy Clancy, de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada Can Serra van ser una cloenda brillant a un matí de divendres que tothom considera útil i engrescador. La feina continua.

L’any 2016, el govern municipal de l’Hospitalet va decidir la cessió com a concessió demanial per 25 anys, prorrogables per altres cinc, la finca dels antics jutjats de l’Hospitalet a Planeta Formación y Universidades.

Es tracta d’una finca de més de 11.000 metres quadrats, situada gairebé en front de la estació de la Renfe, a l’Avinguda Josep Tarradellas molt a prop de la Rambla Just Oliveras. Fa vint anys, la finca estava valorada en més de 10 milions d’euros, i el cànon que Planeta Formació ha d’abonar anualment a l’Ajuntament és de 722.022,516 euros.

En el mateix acord s’explicita que la empresa adjudicatària, Planeta Formació, podrà compensar amb beques fins a 505.400,76 euros a restar del cànon i, a més, podrà també compensar fins a un 30%  (216.621,76 euros) del cànon anual, en concepte de les inversions fetes per les obres d’adequació de  l’edifici.

En els primers anys de la concessió, aquesta compensació podia comportar, com va dir Francesc Belver llavors primer tinent d’alcalde, desgravar la totalitat del cost de les obres. Un cost que, segons José Creuheras, llavors president del Grup Planeta, pujava entre 7 i 10 milions d’euros.

Les beques previstes, entre 200 o 300 a concedir entre residents a la ciutat, han de ser per a cursos oficialment homologats, presencials o on line. Els ajuts son atorgats per una Comissió de Seguiment de les Beques de la convocatòria, formada pel mateix regidor de Govern i de l`àrea econòmica, en qualitat de President, o la persona en qui delegui, dos tècnics de l’ajuntament i un secretari, a més de dos representants de “Planeta, Formación y Universidades”

Enguany, la Junta de Govern, extraordinària i urgent del 31/12/25, va validar per l’any  2025 el cànon per la concessió de l’edifici per 755.648, 67 euros, el que suposa només un increment del 4,4% en vint anys. L’any 2025, l’import del percentatge corresponent a la compensació per inversions ha estat de 226.694,67 euros i es van concedir 128 beques per un import de 520.150,00 euros. Les beques son per cursos de la mateixa Planeta Formación y Universidades distribuïdes en 77 beques per Formació Professional, 39 per Màsters i 12 per Escola de Negocis.

El resultat de tot plegat seria el següent:

Cànon del 2025:                                            755.648,67 euros

Import compensat en beques:                      528,954,22 euros

Import auditat:                                              520.150 euros

Diferencia a favor de l’Ajuntament: 8.804,22 euros

És a dir, finalment l’ús de l’edifici dels antics jutjats per tot l’any 2015 ha estat per Planeta Formació de només 8.804,22 euros, o el que seria el mateix, 80 cèntims d’euro per metre quadrat, el que suposa un molt bon negoci pel Grup Planeta i un malbaratament per la ciutat de l’Hospitalet.

Hi ha qui recorda que, en temps de l’alcalde Capdevila, a les acaballes del franquisme, existia el projecte de construir en aquest edifici un teatre per la ciutat. Avui és tota una altre cosa.

Però aquest no és, per desgracia, l’únic cas de concessió demanial feta per l’ajuntament amb resultats dubtosos o retorns molt febles per la ciutat. Així, el 2020 es va acordar la concessió demanial de la Masia de Can Nadal i els antics dormitoris de la Remunta per crear una Escola Superior de Gastronomia, restaurant i centre d’investigació. Sis anys després, encara està per concretar-se.

El 2022 es va acordar la concessió de les instal·lacions de l’antiga fàbrica Godó i Trias a Varia Investiments per fer un projecte de “museu d’art físic i digital multidisciplinar, amb exposicions immersives”. Més enllà, la masia de Can Gotlla, just darrera de l’Ikea, ha estat cedida al Consorci de la Granvia, avui Consorci de la Granvia i el Samontà.

Fa més temps, el complex del Tenis Municipal va estat cedit a la Federació Catalana de Tenis i posteriorment a la empresa “Futbol de nuestra Vida”.

El tristament desaparegut (esperem que provisionalment) col·lega digital Districte 7, explicava que la concessió demanial “és una fórmula jurídica que permet la cessió d’equipaments de titularitat municipal, durant períodes molt llargs, entre els 4 i els 99 anys a entitats, empreses o organitzacions que puguin disposar de l’ús privatiu i exclusiu d’aquest bé municipal. És així, sempre que les concessionàries puguin fer encaixar la seva activitat amb la clau urbanística que els edificis tinguin a l’actual Pla Urbanístic de la ciutat. L’esperit és que l’Ajuntament trobi un agent que pugui desenvolupar de la forma més adient l’activitat proposada per l’equipament en qüestió.

Aquesta cessió es regula amb unplec de condicions o amb un conveni de cooperaciói es fixen els compromisos, drets i deures de cada part. Per tant, es fa una valoració patrimonial de l’immoble i es calcula també l’aprofitament de l’edifici per tal d’establir el pagament d’un cànon, tant en diners, com en serveis o intercanvis, que suposin un benefici pel conjunt de la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta fórmula és que l’empresa concessionària, tot i no assumir la titularitat o propietat de l’immoble, si podrà disposar d’ell com a aval patrimonial o actiu financer podent, fins i tot transferir o traspassar -o vendre- la concessió a altra empresa que cal que assumeixi els mateixos acords i cànons que la concessionària original. Aquest és el cas del Complex Municipal Tenis Granvia. La Federació va vendre la seva concessió fa uns 5 anys a l’empresa Fútbol es Nuestra Vida per un import de 500.000 euros”.

Una sentida declaració del representant de la Creu Roja exemplifica el gest mensual dels concentrats cada últim dilluns de mes a l’Hospitalet Centre

Dilluns 26 de gener es va fer una altre vegada una concentració davant de l’Acollidora, a la rambla de Just Oliveras en solidaritat amb les persones refugiades o immigrades. Es tracta d’una iniciativa organitzada des de fa ja uns quants anys per l’Espai de Ciutadania que es convoca cada darrer dilluns de mes.

Enguany l’acte es va obrir amb unes paraules de presentació de l’Enric Roldán que, de fet és l’ànima d’aquestes convocatòries, situant la convocatòria en el context actual. Tot seguit es va fer, com és habitual, la lectura del poema de Joana Raspall, Podries, aquesta vegada a càrrec de Montserrat Monrós, membre del grup Verba.

Carina Pinto, membre de l’Ateneu de Cultura Popular, va iniciar l’acompanyament de l’acte interpretant a la guitarra una peça musical. A continuació, Jesus Solores, de Creu Roja de l’Hospitalet va fer la lectura del manifest que reproduïm:

“Bona nit a tothom!

Gràcies per ser una més aquí, a l’Acollidora, aquest primer mes del 2026 per reivindicar, com diem sempre, que es compleixi l’article 14 de laDeclaració de Drets Humans: ‘En cas de persecució tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n’

Vam acabar l’any 2025, en què les polítiques antimigratòries posaven en risc els drets humans i impulsaven els discursos d’odi. Polítiques que amenacen la convivència i la cohesió social, i que donen ales als discursos i delictes d’odi, la punta de l’iceberg dels quals la hem observat moltes vegades.

No fa un mes que hem començat l’any 2026, que serà decisiu per saber en quin rumb ens trobem. Encara s’està a temps d’impulsar altres polítiques migratòries i altres narratives que posin al centre les persones i acabi l’assenyalament constant que pateixen les persones migrants i refugiades, entre les quals hi ha molts nens i nenes i adolescents sense referents familiars a qui es criminalitza i estigmatitza impunement. La nova Llei d’Asil ha de posar el focus en el manteniment de les garanties ja existents com l’assistència jurídica gratuïta al llarg de tot el procediment i la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats d’Espanya entre d’altres i que es respecta el principi de no devolució. També ha de reforçar el dret a viure en família perquè moltes persones refugiades que fa anys que esperen, puguin donar-se per fi ‘L’abraçada més esperada’.

El nou Reglament d’Estrangeria que va entrar en vigor al maig, flexibilitza l’arrelament per algunes persones en situació irregular, però exclou del còmput els que hagin vist les seves sol·licituds d’asil rebutjades i els empenyi a romandre dos anys en situació irregular..

L’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar persones migrants pot ser una eina vàlida per donar resposta a les situacions d’irregularitat que queden fora del nou Reglament.

A finals de l’any passat el nombre de persones sol·licitants d’asil se situava en 134.401, un 14% menys que en el mateix període de l’any anterior,

Durant el 2025 també ha baixat el nombre d’arribades per via marítima a costes espanyoles, en gran part a causa dels acords de control i externalització de fronteres amb tercers països com el Marroc, Mauritània i el Senegal. Aquest descens s’ha deixat notar sobretot a l’arxipèlag canari, on han arribat un 60% menys de persones que l’any passat. No obstant això, quan es tanca una ruta se n’obren d’altres, de vegades més llargues i, per tant, més perilloses.

Les crisis de desplaçament a nivell mundial persisteixen, especialment a països com Veneçuela, Afganistan, Ucraïna, Sudan, la regió del Sahel i, especialment, amb el genocidi a Gaza que, des de l’octubre del 2023 s’ha cobrat la vida de més de 71.000 persones palestines per atacs indiscriminats de l’exercit israelià.

El fràgil acord de treva assolit a l’octubre, afavorit pels Estats Units, no ha aconseguit frenar el genocidi més silenciós que pateix el poble palestí. Prop de 400 persones palestines han mort per la ruptura de l’alto el foc, mentre que més d’un miler han resultat ferides. La situació humanitària continua sent crítica: més d’un milió de persones continuen allotjades a refugis improvisats, amb accés limitat a assistència humanitària i enfrontant-se a condicions cada cop més greus al mig d’aquest hivern. Tot i això s’ha despertat una enorme onada de solidaritat cap el poble palestí, per la qual milers de persones arreu del món han alçat les seves veus en defensa dels drets humans, un crit d’esperança que demostra que una pau justa i duradora encara és possible.

També cal destacar l’agreujament de la situació humanitària al Sudan a mesura que s’agreuja el conflicte lluny dels focus mediàtics. Més de 13 milions de persones sudaneses estaven desplaçades de manera forçosa a mitjans del 2025, segons dades d’ACNUR.

El que va passar per exemple a Torre Pacheco al juliol va visibilitzar una realitat que afecta milers de persones: la gran amenaça que representen els delictes i els discursos d’odi, que en la seva immensa majoria continuen invisibilitzats. Milers de persones migrants pateixen diàriament les agressions i discriminacions en diferents àmbits (ocupació, habitatge, padró, etc.) impulsades en molts casos pels discursos d’odi que estan complertament normalitzats.

Aquests fets son denunciables i les condemnes judicials ajuden a visibilitzar injustícies i a impulsar canvis necessaris per a tota la societat.

Tot i això, persisteixen les dificultats perquè moltes persones puguin denunciar i per obtenir justícia i reparació. Per aquest motiu, CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i Creu Roja que son dues de les principals ONG a Espanya especialitzades en l’acolliment, la protecció i la integració de sol·licitants d’asil, refugiats i migrants vulnerables, col·laboren amb el Ministeri d’Inclusió per oferir allotjament, atenció sociosanitària i suport jurídic. Aquest any s’ha llançat ‘Alça la veu contra el racisme i la xenofòbia’, que compta amb el finançament del Ministeri d’inclusió i del Fons Social Europeu. L’objectiu és ajudar les persones migrants i refugiades a denunciar aquest tipus de situacion i complementar el Servei d’Assistència a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, del qual formen  part nombroses organitzacions.

Aquestes accions impulsades per la societat civil estan aconseguint passos importants per lluitar contra el racisme i la xenofòbia, com el nomenament d’una Autoritat independent, que ha estat celebrat per les entitats de l’Aliança per la Llei d’Igualtat de Tracte, alhora que reclamen al govern ser escoltades en la seva regulació.

Perquè l’odi no és una opinió sinó una amenaça per a la convivència. Tant de bo el 2026 sigui el principi de la fi d’aquest auge de l’odi i cada vegada hi hagin més eines perquè no segueixin creixent impunement.

El món sembla haver perdut el rumb del tot, mentre uns líders polítics canvien el drets internacional per la llei del més fort, milions de persones en situació de vulnerabilitat en pateixen les conseqüències a l’Iran, el Sudan, Gaza i tants llocs.

No podem deixar que aquesta onada de barbàrie ens arrossegui com si no poguéssim fer res. Hem d’actuar i cal fer-ho ja o el món serà cada cop més hostil per més i més persones.

Cada gest, explica, i si tots i totes fem el que és a les nostres mans, aquest món serà un lloc molt millor per a milers de persones. Perquè la humanitat, amb humanitat se salva.

Recordem-ho: sense justícia no hi ha pau.

En front de la barbàrie i la brutalitat plantegem solidaritat i humanitat. Fem-ho possible !!!”

Desprès d’aquesta llarga, densa i sentida intervenció d’en Jesús Solores, la concentració que aquest dilluns va aplegar més d’una vintena de persones, es va acomiadar fins el 23 de febrer proper amb les notes del Cant dels Ocells a càrrec de la guitarra de la Carina Pinto.

La promoció va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona però els nous habitatges previstos estan a tocar dels blocs de Santa Eulàlia 2

Dissabte 10 de gener va haver una concentració veïnal a la plaça Escorça, just davant de la anomenada “illa Citroën” per discutir sobre el futur immediat d’aquest espai, avui amenaçat per la construcció de nous blocs.

En el Pla General Metropolità de 1976 aquest espai, que ara ocupen instal·lacions de la Citroën, estaven destinades a convertir-se en un parc, en una zona verda, just a la frontera entre dos barris, La Bordeta i Santa Eulàlia, que pateixen una forta densitat de població.

En el mes de juliol de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació inicial del Pla Metropolità per facilitar una operació urbanística en aquest espai amb la construcció de més de dos cents nous habitatges que haurien d’ocupar un 30% del l’espai previst com a zona verda. Aquesta construcció es faria en la façana de cara a L’Hospitalet, just davant dels blocs de Santa Eulàlia 2.

La promotora d’aquesta operació urbanística és la companyia multinacional Stellantis, amb seu social a Amsterdam, i que es el fruit de la fusió de diverses empreses automobilístiques com la mateixa Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal,, Fiat, Alfa Romeo, Dodge i Chrysler. Aquesta companyia busca revaloritzar els terrenys que han ocupat durant dècades, amb una operació clarament especulativa sota el paraigua de l’enèsima modificació del Pla General Metropolità.

Inicialment, aquesta modificació del Pla General va ser aprovada amb els vots del PSC, de Junts, Vox i ERC a l’Ajuntament de Barcelona. En una recent sessió del Consell de Districte de Sants-Montjuic, ERC i Junts van modificar el seu vot afirmatiu cap a l’abstenció, com a fruit de la pressió veïnal contra aquest pla urbanístic.

Del costat hospitalenc, les veïnes i veïns dels blocs de Santa Eulàlia 2, es manifesten amb preocupació i contraris a aquestes noves construccions que, no només ocuparien un espai verd previst, sinó que els limitaria moltes hores de llum solar i també la circulació d’aire entre les dues ribes de la Riera Blanca.

La concentració que s’ha fet al cantó de Santa Eulàlia, just al costat de la plaça Escorça, ha estat organitzada pel Comuns de Barcelona i de l’Hospitalet i ha aplegat al voltant de mig centenar de veïnes i veïns de La Bordeta i de Santa Eulàlia. Membres de la Marea Pensionista de l’Hospitalet han recordat la mobilització veïnal que, en els anys 70, va impedir la construcció d’un gratacels a Santa Eulàlia 2, just al carrer Ramon i Cajal. També l’associació veïnal Som Santa Eulàlia ha mostrat la seva solidaritat contra la construcció d’aquests nous blocs a la illa Citroën que afegiria encara més ciment a la riba barcelonina de la Riera Blancs desprès de la construcció d’una suposada residencia d’estudiants en els terrenys de la antiga fàbrica Potax, just a l’altra banda de les vies del tren i del Metro.

Per acabar, la concentració ha decidit la convocatòria d’un gran acte veïnal el proper dissabte 17 de gener a la Rambla Badal per decidir noves accions contra aquest nou atemptat urbanístic. Des dels Comuns s’ha iniciat una recollida de signatures a favor de convertir la illa Citroën en un nou parc.