L’allotjament turístic a l’Hospitalet només provoca enrenou als residents i no aporta cap atractiu pels visitants

Les dades més significatives que expliquen com és pateixen els efectes del turisme a la ciutat de l’Hospitalet

*Campanya del Sindicat d’Habitatge contra els pisos turístics.*

El tema del turisme a l’Hospitalet no és el primer que es tracta a les pàgines de L’Estaca. No fa gaires dies, el 22 de juliol, en Luis Candelas escrivia sobre el tema assenyalant el caràcter suburbialista del turisme a la ciutat.( https://lestacarevista.wordpress.com/author/redaclestacaluiscandelas/ ). Una mica abans, Lluis Berbel feia esment dels efectes de la intervenció de fons voltor en la creació d’habitatges turístics i en la expulsió del veïnat d’un bloc al carrer Occident i d’un altre al carrer Holanda.

(https://lestacarevista.wordpress.com/2024/06/30/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/)

Avui es tracta d’explorar una mica més algunes de les dades que aporta l’activitat dels allotjaments turístics a l’Hospitalet. Segons dades del Sistema d’Intel·ligència Turística de l’Hospitalet, al llarg de l’any 2023, els 22 hotels i hostals de la ciutat van tancar l’any amb més d’un milió de pernoctacions (1.051.000) realitzades per 470.000 visitants, gairebé doblant el nombre total d’habitants de la ciutat. Però els establiments hotelers signifiquen només una petita part del total de llits turístics disponibles.

A l’Hospitalet, segons dades oficials del 2023, hi ha 4.149 places ofertades en hotels i hostals, a les que cal afegir, segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, 98 apartaments turístics amb 270 places i un total de 480 habitatges d’us turístic amb unes 3.500 places més.

Si es fa un cop d’ull a la localització d’aquests habitatges d’us turístic podem trobar que: el 48% d’aquests habitatges estan localitzats als barris de Collblanc i La Torrassa, justament alguns dels barris amb més densitat de població d’Europa; un altre 25% es situen al barris de Santa Eulàlia i al Gornal; un 7,5% als barris de Les Planes i La Florida, i percentatges menors, però també significatius, a la resta de barris de la ciutat.

Arribats aquí cal recordar que a l’Hospitalet, segons un acord del ple municipal de 2018 que modificava el Pla General Metropolità, es va aprovar una regulació dels habitatges d’us turístic que determinava que aquests habitatges només poden existir en un edifici destinat a aquesta activitat, evitant la seva disseminació per les comunitats de veïns. També es va aprovar la prohibició d’aquests tipus d’habitatges en carrers d’amplada inferior als 8 metres, ni en les plantes baixes d’edificis. També es va decidir mantenir les poc menys de 400 llicencies d’habitatges d’us turístic existents mentre no decidissin renunciar a aquesta activitat. De fet, no sabem quantes d’aquestes llicencies anteriors al 2018 continuen actives a hores d’ara.

Tot plegat crea situacions complicades. A ningú se li pot escapar el que significa la sobreacumulació de persones residents, més o menys temporalment, en barris ja amb molta densitat de població, ni el que això implica en la saturació de recursos com la neteja, el transport o la mobilitat en aquesta barris. De fet. tothom és conscient que els centenars de milers d’usuaris de les places hoteleres, —recordem, l’any passat més de 470 mil persones— sumades a les que utilitzen els habitatges d’us turístic que, sense conèixer les xifres oficials podem pensar que son una mica superiors, suposen una saturació de l’espai disponible a la ciutat.

No per casualitat els hotels estan majoritàriament situats en les zones més denses de la ciutat, a Santa Eulàlia i a Collblanc i La Torrassa en funció, d’una banda, de la localització de la Fira i del Camp del Barça, dos pols turístics i, de l’altre, a la facilitat del transport des de l’aeroport amb la nova línia 9 del metro.

A Barcelona fa unes setmanes i a diferents punts de les Balears, de Canàries o d’Andalusia, hi ha hagut mobilitzacions contra la pressió turística que es pateix. De fet, el fons de les protestes no hauria de centrar-se en la figura dels turistes ni del turisme, sinó a confrontar l’especulació de molts operadors turístics sobre el territori i dels negocis de fons voltors que utilitzen els habitatges d’us turístic com una font de negoci. A més, aquests habitatges, a diferència dels hotels, ni tant sols generen llocs de treball, encara que siguin de baixa qualitat. Només es contracten empreses de neteja de manera temporal i tota la resta es gestiona des d’oficines remotes.

Finalment, respecte del turisme, l’Hospitalet com a ciutat ni els seus barris, ofereixen atractius especials per les persones que s’hi venen a allotjar. Tot es deriva de la seva proximitat a Barcelona, que sí és una destinació turística per ella mateixa. A l’Hospitalet les persones visitants, per desgràcia, no poden gaudir del seu patrimoni, com podria ser el Castell de Bellvís, la sitja ibèrica dei La Torrassa o el ric patrimoni industrial de la ciutat que resta amagat o en procés de desaparició.

A Barcelona, l’alcalde Collboni ha anunciat la fi dels habitatges turístics a la seva ciutat en els propers anys. Sigui quina sigui la credibilitat de l’anunci, cal recordar que el mateix Collboni, com a cap de la AMB, proposava obrir horitzons a aquets tipus de negoci en l’àrea metropolitana. Seguirem acollint a l’Hospitalet tot allò que Barcelona ja no vol?

Problemes permanents en els accessos al mercat de Santa Eulàlia.

El que es coneix com a “Illa de Vianants de Santa Eulàlia” al voltant del mercat, sembla condemnat a no satisfer als seus usuaris principals.

*Entrada a l’Illa de Vianants per carrer d’Anselm Clavé*

La qüestió que preocupa especialment a paradistes del mercat, botiguers de la zona i al veïnat en general és el control d’accessos a l’Illa de Vianants. Hi ha un horari previst per les feines de càrrega i descàrrega que té un tall en l’horari de matí, destinat en principi a facilitar la entrada als centres escolars de la zona. L’horari previst és, al matí, de 7 a 8,30 hores i de 9,15 a 11 hores i, per la tarda de les 15,15 a les 16,15 hores.

El control d’accés pels vehicles autoritzats es fa, actualment, utilitzant un transmissor situat en uns pilons a la entrada, on cal introduir la matrícula del vehicle que és comprovada per una persona del servei de mobilitat de l’Ajuntament, des de la seva oficina. Aquesta comprovació, segons informen algunes persones usuàries, no sempre funciona correctament i massa vegades s’han trobat amb la sorpresa de rebre la notificació d’una multa de 200 euros, feta des del control fotogràfic que hi ha instal·lat a les entrades.

Cal tenir present que el mercat, interior i exterior d’una banda, i els comerços de la zona, reben gènere dels seus proveïdors i els transportistes no sempre poden complir estrictament amb l’horari establert de càrrega i descàrrega. Ens han arribat informacions afirmant que algun botiguer ha hagut de limitar les entrades de material perquè hi ha transportistes que es neguen a accedir-hi per por de les multes si arriben més tard de les hores programades.

Aquest malestar del comerç s’estén també a bona part del veïnat dels carrers implicats en l’Illa de Vianants que expliquen dificultats i incidències variades amb l’entrada dels seus vehicles, o de familiars o amistats, quan hi accedeixen per arribar fins a les seves places de pàrquing.

Hi ha notícies que per al proper setembre hi ha prevista una reunió dels comerciants amb els serveis del Districte, que alguns demanen que es faci extensiva als responsables de mobilitat de l’Ajuntament.

El que sembla evident és que aquesta Illa de Vianants té una llarga història de problemes i de dificultats que han portat a modificar un parell de vegades els sistemes de control d’accés dels vehicles, des de les pilones que havien de funcionar automàticament fins el sistema actual més manual o analògic.

Fins i tot abans, en el moment de la peatonalització dels carrers Pareto i Anselm Clavé, l’obra no va tenir els resultats anunciats i esperats. El terra dels carrers havia de tenir diferents colors segons la zona, però finalment es va utilitzar una mena d’asfalt grisós, que remarca les taques que hi apareixen per l’ús i acaba donant una imatge de brutícia, que no sempre és del tot real. Tampoc l’arbrat previst a la zona ha tingut massa sort. Especialment al llarg del carrer Anselm Clavé la majoria dels arbres han anat desapareixent, el que no ajuda gaire a fer de l’Illa de Vianants un espai amable i acollidor pel veïnat.

Nota: l’Illa de Vianants de Santa Eulàlia compren la zona entre el carrer Pareto, Unió a partir de Jacint Verdaguer i la carretera de Santa Eulàlia, el carrer Anselm Clavé entre Carrilet i Santa Eulàlia i el carrer Doctor Fleming

*Detall del piló de comunicació amb el servei de mobilitat*

Es tanca una botiga, es trenca el paissatge

El 1959 Paco Candel escrivia una novel·la amb el títol “Han matado un hombre, han roto un paisaje” en la que explicava els canvis de paisatge del barri de la Marina, amb l’arribada de les barraques, la modificació dels camps de conreu i l’arribada de les industries. La mort d’un home i el perible vital en els anys li servia a l’autor per explicar els canvis en el paisatge dels seus barris.

Divendres 26 de juliol ha tancat definitivament la cansaladeria del barri de Santa Eulàlia coneguda com Can Salat. No es tracta només d’una simple botiga. Hi tenien un obrador en el que fabricaven bona part dels seus productes. Eren famoses, per exemple, les seves botifarres.

Oberta el 1931 per la família Salat, ha estat sempre un comerç molt lligat al barri, com la mateixa família que participava en moltes de les activitats socials de l’entorn. Han aprofitat, de fet, la jubilació de la seva dependenta, la Mary, que hi ha treballat més de cinquanta anys, per tancar el negoci.

De fet, es queixen fonamentalment de la falta de personal per seguir endavant amb l’obrador i la feina de la cansaladeria. En els darrers anys, el seu obrador va servir també com a lloc de pràctiques d’estudiants de xarcuteria, però això no ha estat suficient per aconseguir facilitar el necessari relleu generacional.

*Queixa de clients de la ferreteria enganxada a l’aparador*

Una mica més enllà, un altre comerç històric també anuncia que ben aviat tancarà les portes: la Ferreteria Tormo del barri de Collblanc. Una botiga que va obrir dos anys abans que Can Salat i que ha estat un dels referents en el seu ram ben a prop del mercat de Collblanc. La Rosa Maria, la actual propietària de la ferreteria repeteix arguments semblants als de la Neus Salat: la manca de relleu generacional i els canvis en els hàbits de consum.

A Santa Eulàlia i a Collblanc, com al conjunt de barris, el paisatge dels seus carrers està canviant. El comerç de barri s’està modificant profundament. I la causa de tants tancaments de botigues històriques, d’autèntics referents de la comunitat i de la seva memòria, té de ben segur, moltes causes. El comerç tradicional i familiar es veu d’alguna manera xuclat per les grans superfícies i, també per les botigues de franquícia.

Sembla com si existís una voluntat conscient per part dels poderosos (es pot llegit mercat i mercantilització en allò quotidià) de dificultat o impedir la vida comunitària, de trencar lligams i referents col·lectius en molts aspectes de la vida. El model que es vol referent és el d’una família, tancada en el seu pis, amb algun servei afegit a la comunitat del seu bloc, com les famoses piscines comunitàries, però sense cap relació amb l’entorn més proper, amb el barri.

La compra es fa, si es possible en cotxe, en una gran superfície (no només els centres comercials, sinó també les grans cadenes de supermercats) i si cal alguna cosa més es fa recurs a Internet, sigui via Amazon, o Glovo o qualsevol de les multinacionals que intermedien entre consumidors i comerços. L’espai que les botigues tradicionals i de barri deixen buit, s’omple parcialment per petis comerços de supervivència (fruites i verdures, roba de baix preu, tractaments d’ungles, petits bazars, etc.), sostingudes amb força dificultats per famílies d’origen immigrant o per botigues franquiciades com els forns- cafeteries de diferents marques o les botigues de conveniència.

I realment, tancament de botigues com Can Salat a Santa Eulàlia, la Ferreteria Tormo a Collblanc, i tantes i tantes altres en el conjunt de l’Hospitalet modifiquen profundament el paisatge i la vida als barris. Segurament no hi, ara per ara, solucions màgiques a aquesta situació, però sí que caldria exigir a les administracions, la municipal en primer lloc, unes polítiques actives de comerç local molt lligada a facilitar les relacions comunitàries als barris. Les botigues i els mercats són, de manera especial, llocs de trobada i de convivència que cal afavorir. Hi caldrà treballar de valent per aconseguir-ho i per disposar en els nostres barris de paisatges sencers i comunitaris.

Quan es posa en qüestió el dret al descans, i el dret a l’oci

L’HOSPITALET. UFF!, QUIN EMBOLIC. JOAN FONT.- En una ciutat tan densament construïda com la nostra no resulta gens fàcil la conciliació d’aquests dos drets bàsics per a totes les persones de qualsevol edat. El limitat espai públic, que potser seria millor denominar espai comunitari, alimenta el conflicte que s’exacerba en èpoques de calor i, encara més en la situació d’emergència climàtica que patim.

Una mica per tots els barris es multipliquen les queixes. Ja no són només els botellots de cap de setmana ni les festes intempestives. Veïnes de la Plaça Escorça de Santa Eulàlia es queixen del soroll que fan criatures jugant a la nit a la plaça. Al carrer Amadeu Torner hi ha veïnes que es queixen del soroll i les festes que s’organitzen al voltant del bar d’un dels camps de futbol. En aquest mateix mitjà s’ha informat de les queixes de veïnes properes al centre comercial La Farga pel soroll dels equips de refrigeració i dels bars que hi treballen. A plaça d’Europa hi ha queixes per les celebracions familiars en el terreny del que era “la plaça més gran d’Europa”. A La Torrassa hi ha queixes pel soroll de la gent i dels infants que xerren o juguen a la Plaça Espanyola, i grups veïnals denuncien l’increment de les temperatures per l’increment de asfalt i ciment i la falta de verd urbà. Al barri de La Florida alguns veïns dels blocs es queixen de les festes del veïnat d’ètnia gitana o dels joves d’origen magrebí que viuen al barri. Arreu hi ha queixes del soroll que fan els recollidors de ferralla al moure’s amb els seus carros.

També hi ha manifestacions de malestar per les trobades o les celebracions que es fan al pocs parcs o places existents a la Ciutat. Hi ha hagut també denuncies pel fet de fer barbacoes familiars en espais públics o, més encara, pels petards i els focs d’artifici les revetlles de Sant Joan, així com per les trobades de grups de joves en qualsevol indret, sigui amb alcohol o sense. Aquesta mena de llista de greuges podria ser més i més llarga. A cada barri, a cada carrer, a cada plaça, parc o recó de la ciutat hi ha evidències d’aquest malestar, que moltes vegades s’associa a denúncies de incivisme. Però, segurament la cosa és més complexa.

El que l’Hospitalet de Llobregat sigui la ciutat amb més densitat de població del país i que, especialment els barris del nord puguin aparèixer al llibre Guinnes dels indrets amb major densitat de població, pot explicar en gran mesura aquesta acumulació de greuges, de malestar i de conflictes entre sectors de veïns i veïnes de la mateixa ciutat.

Quan l’espai públic és limitat i el nombre de persones usuàries creix resulta pràcticament inevitable l’aparició de conflictes per la seva utilització. A les ciutats, i a l’Hospitalet en particular. L’espai públic es privatitza dia a dia. Desapareixen el que son espais comunitaris, llocs de trobada del diversos sectors dels veïnat, en definitiva espais de convivència. Aquest fet resulta més sagnant quan hi molts habitatges de 30 o 40m2 sobreocupats; quan proliferen infrahabitatges en molts baixos i, per damunt de tot, quan no resulta fàcil poder compartir de cap manera un espai públic insuficient. I aquesta insuficiència augmenta que el poc espai públic es ocupat per terrasses dels bars. En la majoria d’espais de la ciutat està prohibit coses com jugar a pilota, però s’autoritzen terrasses que, moltes vegades fan difícil la circulació a peu per determinats carrers o que les places es veuen ocupades per un negoci privat, encara que pugui ser legítim.

A l’Hospitalet existeixen espais de jocs per infants, encara que tinguin problemes de disseny i, sobre tot d’ombra; existeix una xarxa de casals de gent gran, encara que, de vegades, no tinguin un accés gaire fàcil pels seus destinataris potencials; però costa molt de trobar algun casal per gent jove o espais de trobada o de joc per adolescents i joves. Massa vegades s’acusa a la gent jove de ser massa depenent de les pantalles pel seu oci però, quines oportunitats reals els hi ofereix la nostra ciutat? També cal afegir a aquesta situació de la ciutat a les persones usuàries del creixent nombre de pisos i habitacions turístiques.

Patim, també en tots aquests aspectes, d’un urbanisme basat en l’especulació urbanística més desfermada. Tot s’hi val pel construir més i més blocs, però no hi ha espai pels necessaris equipament públics i, menys encara, per la activitat comunitària. A favor dels interessos immobiliaris es trenca la trama urbana, que és un dels patrimonis que caldria conservar i que ajuda a la identificació amb el lloc on es viu.

Hi ha una dinàmica constructora de blocs tancats en forma de U, amb un espai interior més o menys enjardinat, però de difícil utilització per la vida comunitària. En els anys 60 el model de bloc construït a barris com Bellvitge feia possible, al menys, l’existència d’espais oberts entre bloc i bloc. Els nous dissenys de blocs, com els que es fan a Rambla Marina i Carrilet i a altres llocs, construeixin espais tancats en si mateixos que dificulten encara més la convivència veïnal i la creació de consciència de barri, de comunitat.

Realment, l’Hospitalet de Llobregat tampoc és lloc per l’oci i les relacions comunitàries. Només cal pagar l’IBI corresponent i tancar-se cada persona entre les seves quatre parets, a ser possible insonoritzades, per tallar així qualsevol alè de vida, de barri i de comunitat. S’arribarà a poder aturar aquesta dinàmica?

El difícil arrelament de les llibreries a l’Hospitalet

Llavors a Collblanc, amb Perutxo al Centre, formen part d’un univers molt minoritari a la ciutat

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- A l’Hospitalet del Llobregat es pot trobar gairebé de tot. Hi ha botigues de barri (cada vegada en menor número) i grans superfícies que serveixen per trobar tota mena de productes. Però no resulta tan fàcil poder trobar llibres, poder entrar en alguna llibreria. De fet, en els darrers més de vint anys, només resistia a la ciutat una sola i única llibreria, la Perutxo, al barri del Centre, al cap damunt de la Rambla, desprès d’haver tancat la botiga original al carrer Roselles.

Es cert que també es poden trobar llibrers a Abacus, a la mateixa Rambla, però aquesta vella cooperativa (ara en transformació) no és exactament una llibreria, sinó un comerç més ampli. Remenant una mica més, podem trobar una sucursal de la barcelonina Casa del Llibre, al centre comercial de Gran Via 2. Però tampoc això correspon a la idea que molta gent té del que és una llibreria; és a dir ,un lloc on s’aprecia el llibre més enllà del seu valor mercantil.

En un temps, ja una mica llunyà, hi havia hagut a la ciutat tres llibreries: Els Pins, La Florida i Catalunya, totes tres obertes a mitjans des anys 70 del segle passat amb una voluntat militant de difusió cultural, i totes tres van anar tancant entre mitjans dels 80 i els primers 90. En el “Quaderns d’Estudi núm 31” editat pel CELH, d’octubre del 2017, podeu trobar un petit estudi sobre la evolució d’aquestes llibreries escrit per en Carles Ferrer.

Aquest isolament de la llibreria Perutxo va trobar un acompanyament potent amb l’apertura de la Llibreriai de l’Espai Llavors al carrer Llobregat del barri de Collblanc. Es tracta en aquest cas, d’un projecte cooperatiu que, com elles mateixes es defineixen, “volem ser més que una llibreria. Volem crear comunitat, un punt de trobada i d’intercanvi, un espai de calma i reflexió, però també de lluita i conscienciació a través dels llibres i activitats socials i culturals.”

La Llavors treballa, de fet, com un espai comunitari de referència, més enllà del seu barri i opera com un pol de treball cultural en sentit ampli, acollint a més, en el seu espai diverses entitats, col·laborant en el seu desenvolupament, com La Col·lectiva, Districte 7 o MUET (Mujeres Unidas Entre Tierras)

Fa poc més d’un any van posar en marxa un projecte “La memòria de les llambordes” que va recollir testimonis vius de la vida a Collblanc i a La Torrassa mitjançant entrevistes a veïnes i veïns del barri, volent evitar que aquests records s’acabessin perdent. El projecte ha editat un llibre amb un recull d’aquestes entrevistes i un podcast disponible a IVoox.

Entre d’altres activitats com les presentacions de llibres i de Fanzines com recentment el Fanzine editat per Comitè de Solidaritat amb Palestina, animen tallers com el de brodats o el de fanzine feminista, les sessions setmanals d’una lliga de Trivial o disposen de Clubs de Lectura com el de Fantasia i Ciència ficció, o el d’Amors fora de norma o el de “Les Debutants” o “Literatura del Arroyo” sobre obres d’autors llatinoamericans.

Ara mateix, l’equip de la llibreria i de l’espai està animat per la Noelia i la Alicia, dues llibreteres que treballen de manera especial les editorials independents, no sempre fàcils de trobar, i els llibres crítics. Elles recullen també experiències d’animació cultural que, les tres llibreries de barri citades més amunt, van desenvolupar en el passat. Caldrà seguir les seves activitats de ben a prop; no per casualitat, formen part del teixit associatiu i d’agitació cultural de la ciutat.

Viuen al carrer perquè volen?: una exposició a l’espai La Figa per conscienciar sobre el sensellarisme

El nombre de persones sense llar a l’Hospitalet no para de créixer, segons els darrers estudis de les comunitats parroquials

“Les persones que viuen al carrer rebutgen l’ajuda, són alcohòliques, violentes, vien així perquè volen…O potser no? Què sabem realment sobre les persones sense llar? Som conscients dels prejudicis que envolten una realitat complexa i sovint invisible?”

Aquesta introducció obria divendres 12 de juliol la exposició organitzada pel Casal d’estiu de l’esplai Xixell amb la intenció de fer visibles les persones sense llar. L’exposició, formada per fotografies cedides per la Fundació Arrels, té la intenció se sensibilitzar sobre una situació massa vegades invisibilitzada.

Des del 12 al 19 de juliol la exposició estarà instal·lada a l’espai La Figa, al carrer de Sant Antoni, 20 de l’Hospitalet. La intenció de la exposició, i tot el treball de preparació que l’acompanya, ha estat, com diu el cartell que han editat, a “trencar estigmes i canviar la mirada sobre les persones sense llar”.

Les joves del Xixell han fet tot un treball de recerca sobre la situació de les persones sense llar, descobrint els estereotipus que afecten aquestes persones que, realment no viuen al carrer per pròpia voluntat. Han estat conscients de les situacions d’angoixa i de por que pateixen al carrer i han descobert també l’arquitectura i l’urbanisme hostil que les persones sense llar han d’afrontar dia a dia.

Les fotografies triades per la exposició reflecteixen diferents aspectes de la vida que podríem denominar “sensellarista” i també mostres de solidaritat que, massa de tant en tant, reben mentre viuen —o sobreviuen— al carrer.

En l’acte de inauguració de la exposició, els joves del Xixell han explicat com de necessària és la empatia cap a aquestes persones. Forçades a viure sense sostre i sense llar, mentre pateixen situacions quotidianes de violència o de menyspreu per part de molta gent.

En l’acte també han participat representants del Sindicat de l’Habitatge Socialista de l’Hospitalet que han explicat com l’habitatge ha deixat de ser un dret de les persones por esdevenir un producte de mercat, que es compra, es ven o es lloga, sempre que es disposi de capacitat econòmica.

Cal recordar que a l’Hospitalet existeix un grup de treball sobre el ”sensellarisme” en el que participen diferents entitats socials i associacions que intenten fer aflorar la situació d’aquestes persones sense llar, a la vegada que intenten oferir ajuts i, sobretot, aconseguir que puguin disposar dels mínims drets que hauria d’oferir la obligatorietat de l’empadronament de totes les persones que habiten a la ciutat en qualsevol situació.

Segons dades del segon recompte de persones en situació de sensellar que van organitzar l’any 2023 de manera conjunta les comunitats parroquials de la ciutat Càritas Barcelona i la Fundació La Vinya, en aquella data dormien al carrer a l’Hospitalet 163 persones, 71 més que l’any 2021 quan es va fer el primer recompte. Tot sembla indicar que, a hores d’ara, el nombre de persones que dormen al carrer o en situacions similars ha augmentat en el conjunt de barris de la ciutat.

Les joves del Xixell, organitzadores de la exposició, han ofert un pica-pica a les persones assistents a la inauguració, com a mostra també del seu orgull a la feina feta. Si podeu, feu un cop d’ull a la exposició, el treball que suposa s’ho mereix de totes-totes.

Algunes de les fotofrafies de la exposició.

Els pares de la Milagros Consarnau han dit prou a la degradació del centre

Se’ls hi va negar la paraula al Consell de Districte per una qüestió formal

Els alumnes. també ens van implicar en la protesta.

L’HOSPITALET, JOAN FONT.- Famílies de la escola Milagros Consarnau s’han manifestat el penúltim dia del curs i han tallat durant una estona el trànsit del carrer Aprestadora exigint ja la reforma integral del centre. Més de 100 persones hi han participat en un acte reivindicatiu.

La escala Milagros Consarnau es va construir en el pla d’urgència educativa de la ciutat en els anys 70 i, ara mateix, segons denuncien les famílies la situació de degradació de les instal·lacions del centre està arribant al límit. De fet, la seva reforma integral va ser ja pressupostada per la Generalitat el 2023 per 3,3 milions d’euros, però a hores d’ara ni tant sols s’ha fixat data d’execució.

Les famílies informen que la precarietat actual de les instal·lacions s’ha fet evident quan fins i tot en una escala d’emergències nova, estrenada aquest any, s’ha hagut de retirar de l’ús al veure com queien cargols de la seva estructura metàl·lica. També la escala interior del centre, segons informen, esta degradada i fins i tot han aparegut esquerdes que afecten a la barana. Aquesta situació provoca que els infants hagin de pujar o baixar en petits grups per la seva seguretat.

A tot plegat s’afegeix desperfectes com plaques de sostre que cauen a mitja classe, forats a les parets, fuites d’aigua, etc. De tot això, desprès de més d’un any, les famílies i els personal de la escola no han rebut cap resposta clara de part de les administracions implicades, ni des de la Generalitat ni des de l’Ajuntament.

Aquesta mateixa escola va intentar demanar la paraula en l’últim Consell del Districte III, i se li va negar ja que l’AFA no forma part de les entitats del Consell ni es podia alterar l’ordre del dia. L’escola demanava solucions als problemes de seguretat provocats per l’actual configuració del trànsit en el tram del carrer Aprestadora on està l’escola. Hi ha tres carrils de circulació i demanen la pacificació d’aquests tram del carrer.

La gent més gran del barri recorda que la construcció de la escola en aquest solar va provocar dubtes en el seu moment. Sembla que el terreny estava contaminat per residus del carbó de l’antic carrilet i per escombraries en descomposició. Però, en aquell moment d’urgència i d’escassetat de sol disponible, es van fer les actuacions pertinents per anular la possibilitat d’emanacions de gasos produïts per la barreja entre les restes d’escombraries i d’altres materials.

No és d’estranyar la preocupació de les famílies i del personal de la escola sobre la seguretat. Els riscos del terreny en el que es va construir van ser superats, però ara mateix i de cara al proper curs, afronten nous riscos produïts per la falta de manteniment de l’edifici i el retard en la seva reforma integral.

Els serveis socials a l’Hospitalet, una assignatura pendent

El nou govern hauria de posar més recursos i una major atenció sobre un problema que provoca molt malestar

Esperant la constitució del nou consistori

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- Les responsabilitats de les diferents àrees de l’Ajuntament han sofert canvis. Només un any desprès de la seva constitució, no només s’ha substituït la cúpula dels govern municipal, sinó que s’ha modificat tot el cartipàs i les diferents àrees del govern municipal. I aquest terrabastall s’ha fet sense ni un mínim balanç de la feina feta en aquest any (i en les legislatures anteriors) en cada àrea.

Aquesta falta de balanç fa molt difícil afrontar les millores que calen i els canvis que permetin superar els problemes o les dificultats que hagin existit. Per centrar-se només en una àrea voldríem fer esment de les insuficiències que es detecten en els serveis socials de la Ciutat.

Ja en l’anterior mandat, i encara abans, els serveis socials de la segona ciutat de Catalunya han estat sota mínims. La filosofia de fons implementada pel responsable polític de l’àrea ha estat, i tot sembla indicat que encara és, la d’assumir estrictament els serveis encarregats per llei al municipi. I fer-ho a la baixa.

De fet, caldria que el govern municipal fixés la seva activitat, en primer lloc, en assegurar el benestar del veïnat, plantejant els conflictes que calguin amb altres administracions i, en cap cas, deixant de donar resposta a una necessitat de qualsevol veïna o veí de l’Hospitalet

Per baixar una mica a allò concret, cal recordar que des de la pandèmia l’accés a les diferents àrees municipals de serveis socials s’ha de fer, obligatòriament, per cita prèvia demanada des de la pàgina web. Quan alguna persona truca a la porta d’un servei, el conserge o l’empleat de seguretat l’adreça a alguna entitat que li faciliti el tràmit. Últimament, els punts TIC creats als mercats (i en horari de mercat) poden ajudar en alguns casos.

De cara a aquest estiu, les entitats de la ciutat que organitzen Centres Oberts afronten dificultats d’accés als recursos que els pertoquen. Per exemple, enguany la Generalitat ha derivat als ajuntaments la gestió d’aquests recursos. A primers de juny aquestes entitats, que han de preparar la contractació de personal per les activitats dels seus centres oberts, encara no havien rebut els diners, ni sabien concretament la quantitat d’euros que els serà assignada.

Des de fa ja uns anys, arriben queixes reiterades sobre l’actitud de la Cap de Serveis de la Regidoria de Drets Socials davant de les persones responsables d’entitats que treballen en el sector i també en el tracte que sembla tenir amb les treballadores socials del mateix servei. Denuncien la poca sensibilitat d’aquesta Cap en la relació amb el seu entorn professional de manera que moltes persones se senten maltractades.

Fa ja moltes legislatures municipals que des de diversos sectors es posa de manifest les insuficiències de l’alberg municipal per complir mínimament amb la seva tasca d’acolliment de persones en situació vulnerable. Les places son molt limitades, no hi possibilitat d’acollir dignament famílies (les places son estrictament individuals) i les persones usuàries no poden disposar dels seus efectes de supervivència i, molt menys, es poden acollir els animals que sovint els acompanyen.

Un tema recorrent és el de les dificultats de complir amb l’empadronament. Els requisits formals que es demanen consisteixen en demostrar que la persona habita a la ciutat. En molts casos de persones que viuen rellogades o en habitatges en situació irregular (locals, baixos, etc.), els propietaris no faciliten els papers necessaris per l’empadronament, i caldria la intervenció dels serveis municipals per resoldre-ho.

En els cas de les persones sense sostre, cal acreditar davant dels serveis socials un lloc de residència, encara que sigui una nau abandonada o un solar. En tot cas, quan ja s’ha aconseguit presentar la documentació pot passar molt de temps abans no s’obté resposta. Legalment l’empadronament és un dret i una obligació: es considera que, si en tres mesos no hi ha hagut resposta, aquesta és legalment positiva. Però com pot acreditar-se aquesta situació?

Tot plegat es una petita mostra de la situació en que es troben els serveis socials a l’Hospitalet. A la regidora responsable li espera una bona feinada per posar els serveis socials en les condicions que caldria esperar de la segona ciutat de Catalunya o, en tot cas, posar-se al nivell de les ciutats veïnes. En aquest primer any d’un mandat paralitzat, poca cosa ha millorat. La ciutat, el veïnat i les entitats que hi treballen, esperen més mitjans i una altra mirada als serveis socials per part del nou govern municipal.

El Comitè de Solidaritat amb Palestina de l’Hospitalet, molt actiu a l’hora de mostrar el seu suport contra el genocidi de Gaza

A la Festa de la Diversitat de diumenge al Parc de la Marquesa es va repartir un fulletó sobre la realitat a la franja

Concentració de solidaritat amb Palestina l’octubre del 2023

La ciutat te moltes capes que no sempre són fàcilment visibles. Com deia el conegut radiofonista Arribas Castro, la ciutat és un milió de coses. Una d’aquestes coses és la solidaritat, una solidaritat que no sempre apareix als mitjans ni resulta fàcilment visible. I aquesta solidaritat es va fer evident i operativa durant la pandèmia en els grups veïnals d’ajuda mútua, o en les aportacions solidàries davant de conflictes. Aquesta aportació s’ha fet evident, entre altres coses, en l’acolliment anual de noies i nois sahrauís, o en el suport material a gent d’Ucraïna o, ara mateix, en la solidaritat amb el poble palestí.

Molt aviat, tot just va iniciar-se la brutal intervenció militar de l’exércit d’Israel a Gaza, diferents persones de l’Hospitalet van fer una crida a una concentració solidària a la plaça de l’Ajuntament a finals del mes d’octubre del 2023, amb una participació d’un centener de persones. A la mateixa plaça es va fer una crida a crear un comitè de solidaritat amb Palestina. Aquests Comitè es va constituir, amb la participació de gent de diferents sensibilitats polítiques.

Ben aviat van començar les seves activitats de sensibilització i d’informació de la situació a Gaza i al conjunt de Palestina, amb xerrades, com una que es va fer a l’espai Pomezia al barri de la Florida amb la participació d’un membre de l’entitat que aplega palestins i jueus a Catalunya, el conegut activista jueu Brian Anglo.

Intervenció por Palestina a l’Acollidora. Novembre de 2023

Van fer també intervencions al carrer, com una perfomance que van protagonitzar el dilluns 27 de novembre, participant en la concentració davant l’Acollidora que cada mes realitza l’Espai de Ciutadania en solidaritat amb les persones refugiades. Allà van escenificar els assassinats d’infants que es produeixen a Gaza.

Des del Comitè L’Hospitalet amb Palestina s’han anat fent activitats i participant a les concentracions i manifestacions que s’han succeït a Barcelona, així com a les acampades d’estudiants a les Universitats.

No és poca cosa aconseguir la participació de la diversitat cultural que hi ha a la ciutat a través d’una tasca solidària i comunitària que va deixant una petjada positiva en la realitat social de l’Hospitalet.

El Comitè ha editat un petit fulletó, disponible en català, àrab i urdú, explicant la seva feina solidària i de denuncia del apartheid i el genocidi que està patint el poble palestí, que va distribuint arreu i, també, a les mesquites de la ciutat.

Xerrada a l’espai Pomezia, desembre de 2023

Es pot connectar amb aquest Comitè a través de les xarxes. Per correu a lhospitaletambpalestina@gmail.com, i també a Instagram i WhatsApp. El diumenge 16 de juny, es van trobar també a la Festa de la Diversitat del Parc de la Marquesa, al barri de Collblanc.

A la Festa de la Diversitat es va poder trobar un fanzine col·lectiu que recullia aportacions diverses amb el títol: L’Hintifada Fanzinera. Veus i emocions en suport al poble palestí des de l’Hospitalet. En el seu interior es trocava vida sota el terror i sentiments d’esperança des de la solidaritat.

Les festes majors dels barris de l’Hospitalet: una eina de ciutadania?

A la festa major de Santa Eulàlia, l’Ajuntament va impedir un sopar al carrer demanat amb temps i forma

Ara estem en plena temporada de festes majors als barris de l’Hospitalet. Va començar Sant Josep el maig i tancarà els blocs de Ciutat Comtal el setembre. Hi haurà un total de dotze festes majors al llarg d’aquests cinc mesos.

Però les festes majors a l’Hospitalet tenen, com la mateixa ciutat, unes característiques que poden ajudar a entendre moltes coses, més enllà del mateix cicle festiu.

L’Hospitalet és, si no l’única, de les poques ciutats que no té una festa major global pròpia. Barcelona, Badalona, Cornellà, etc. tenen unes festes de ciutat que el veïnat reconeix com a pròpies. A la nostra ciutat, ja en l’època Pujana, s’ha intentat des del consistori potenciar aquesta festa global, que s’impulsa sota el nom de Festes de Primavera. L’èxit de la iniciativa és, al menys, discutible. El veïnat utilitza més o menys els espectables proposats, però no sembla considerar l’esdeveniment com una cosa pròpia.

La nostra ciutat disposa d’un centre de la vila que, per raons històriques, està situat en un extrem del territori, amb una comunicacions amb el conjunt dels barris que, malgrat les millores dels darrers anys, segueix sent força deficitària.

Festa major al carrer Marti Julià de La Torrassa als primers anys 50

De sempre, l’Hospitalet ha estat una ciutat suma de barris, de barris amb trets diferencials uns dels altres. Fruit del seu caràcter històricament suburbial respecte de Barcelona, cada barri ha anat creant, mal que bé, la seva identitat. De fet, els nostres barris tenen, en general, una història relativament curta. Només el barri del Centre, Santa Eulàlia o Collblanc tenen arrels anteriors al primer terç del segle XX. La Torrassa va aparèixer just en aquest primer tram del segle i, la resta de barris, son molt posteriors.

Aquesta realitat s’ha vist reflectida en les festes majors. Al centre, a Santa Eulàlia, a Collblanc i posteriorment a La Torrassa, va existir una certa tradició festiva, marcada al mateix temps per la festa dels pocs sectors benestants, agrupats en les entitats que acabarien constituint-se en casinos, i les festes organitzades pels sectors menestrals i obrers de cada barri. Tot i el trencament que va suposar la guerra civil, aquesta tradició va perviure fins els primers anys 60.

La forta emigració arribada a partir d’aquests anys i la creació de nous barris va modificar la situació festiva. Mal que bé, van perviure un anys els tradicionals envelats i les festes de carrer, però ja amb moltes dificultats.

Van ser les primeres associacions veïnals en els anys 70 les que van assumir la recreació o la creació de les festes majors als nous barris, com a Can Serra La Florida o Bellvitge, així com la represa de les festes a La Torrassa i Collblanc, encara que fos unint les festes dels dos barris en una única festa amb calendari propi.

Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics es va voler, des de l’administració municipal, donar suport a les festes majors, estimulant la creació a cada barri de Comissions de Festes formades per les entitats locals, amb una forta dependència econòmica del pressupost municipal. Es va anar creant un nou model de festa que ja no partia del veïnat dels carrers, i el gruix de les activitats festives se centrava o en un únic recinte.

D’aquesta manera, des de l’Ajuntament es van anar controlant les diferents festes, malgrat la molta feina i la creativitat de bon nombre de les entitats que formen o han format les comissions de festes de cada barri. Bàsicament, el model que es va repetint consisteix a concentrar activitats festives i concerts en un únic indret de cada barri, acompanyat de tenderols de menjar d’algunes entitats o partits polítics, al costat dels firants.

Els darrers anys s’arriba a oferir des del propi Ajuntament una mateixa imatge gràfica de la festa major de cada barri. Des de fa més de dotze anys el govern municipal encarrega la imatge de les festes a col·lectius o artistes de la ciutat. Enguany, la proposta gràfica i de comunicació ha estat adjudicada al cicle formatiu de màrqueting i comunicació de l’INS Provençana.

També son corrents, últimament, en els programes de les festes, els dies de botigues al carrer, tot i que no estan exemptes de polèmiques sobre si, més enllà dels comerços del barri, hi poden participar entitats que puguin també oferir a la venda els seus productes.

Aquest any hi ha hagut un conflicte en els dies de Festa Major de Santa Eulàlia. Mitjançant l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, un grup de veïnes d’un carrer va demanar, en temps i forma, poder fer un sopar a la fresca com un instrument de relació entre veïnes i veïns del carrer. Tot just 24 hores abans, va rebre la negativa de poder realitzar el sopar al carrer, argumentant, entre altres qüestions, que la realització hauria d’estar consensuada amb la Comissió de Festes, considerant que “la Comissió de Festes és la entitat encarregada durant aquests dies d’organitzar tots els diferents actes i activitats de la Festa Major”. Es a dir, que l’àrea de via pública del govern municipal no només denega poder fer un sopar de festa major, sinó que considera a la Comissió de Festes, amb la que l’associació veïnal col·labora organitzant diferents activitats, com justificació de la prohibició d’una activitat festiva d’un grup de veïnes i veïns. Evidentment, la Comissió de Festes del barri no va tenir cap mena de responsabilitat en aquesta denegació.

Mentre tant, en el barri del Centre que farà la seva festa major en els propers dies, no hi ha hagut cap mena d’impediment a que, en diferents carrers, el veïnat pogués organitzar els seus sopars col·lectius a la fresca. Segurament la intervenció de l’administració municipal en aquestes festes de barri hagi de ser menor, per tal que el veïnat pugui fer seva la activitat festiva d’una manera menys rígida i més oberta.

Segurament, caldria abordar un debat amb el conjunt del moviment associatiu dels barris per definir de quina manera les festes majors poden ser una ocasió per reforçar l’activitat comunitària del veïnat, i com poden ser una eina útil per fer de la diversitat dels barris de la ciutat un element d’identitat creativa.

El calendari de les festes majors d’enguany a l’Hospitalet és el següent: