Llavors a Collblanc, amb Perutxo al Centre, formen part d’un univers molt minoritari a la ciutat

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- A l’Hospitalet del Llobregat es pot trobar gairebé de tot. Hi ha botigues de barri (cada vegada en menor número) i grans superfícies que serveixen per trobar tota mena de productes. Però no resulta tan fàcil poder trobar llibres, poder entrar en alguna llibreria. De fet, en els darrers més de vint anys, només resistia a la ciutat una sola i única llibreria, la Perutxo, al barri del Centre, al cap damunt de la Rambla, desprès d’haver tancat la botiga original al carrer Roselles.

Es cert que també es poden trobar llibrers a Abacus, a la mateixa Rambla, però aquesta vella cooperativa (ara en transformació) no és exactament una llibreria, sinó un comerç més ampli. Remenant una mica més, podem trobar una sucursal de la barcelonina Casa del Llibre, al centre comercial de Gran Via 2. Però tampoc això correspon a la idea que molta gent té del que és una llibreria; és a dir ,un lloc on s’aprecia el llibre més enllà del seu valor mercantil.

En un temps, ja una mica llunyà, hi havia hagut a la ciutat tres llibreries: Els Pins, La Florida i Catalunya, totes tres obertes a mitjans des anys 70 del segle passat amb una voluntat militant de difusió cultural, i totes tres van anar tancant entre mitjans dels 80 i els primers 90. En el “Quaderns d’Estudi núm 31” editat pel CELH, d’octubre del 2017, podeu trobar un petit estudi sobre la evolució d’aquestes llibreries escrit per en Carles Ferrer.

Aquest isolament de la llibreria Perutxo va trobar un acompanyament potent amb l’apertura de la Llibreriai de l’Espai Llavors al carrer Llobregat del barri de Collblanc. Es tracta en aquest cas, d’un projecte cooperatiu que, com elles mateixes es defineixen, “volem ser més que una llibreria. Volem crear comunitat, un punt de trobada i d’intercanvi, un espai de calma i reflexió, però també de lluita i conscienciació a través dels llibres i activitats socials i culturals.”

La Llavors treballa, de fet, com un espai comunitari de referència, més enllà del seu barri i opera com un pol de treball cultural en sentit ampli, acollint a més, en el seu espai diverses entitats, col·laborant en el seu desenvolupament, com La Col·lectiva, Districte 7 o MUET (Mujeres Unidas Entre Tierras)

Fa poc més d’un any van posar en marxa un projecte “La memòria de les llambordes” que va recollir testimonis vius de la vida a Collblanc i a La Torrassa mitjançant entrevistes a veïnes i veïns del barri, volent evitar que aquests records s’acabessin perdent. El projecte ha editat un llibre amb un recull d’aquestes entrevistes i un podcast disponible a IVoox.

Entre d’altres activitats com les presentacions de llibres i de Fanzines com recentment el Fanzine editat per Comitè de Solidaritat amb Palestina, animen tallers com el de brodats o el de fanzine feminista, les sessions setmanals d’una lliga de Trivial o disposen de Clubs de Lectura com el de Fantasia i Ciència ficció, o el d’Amors fora de norma o el de “Les  Debutants” o “Literatura del Arroyo” sobre obres d’autors llatinoamericans.

Ara mateix, l’equip de la llibreria i de l’espai està animat per la Noelia i la Alicia, dues llibreteres que treballen de manera especial les editorials independents, no sempre fàcils de trobar, i els llibres crítics. Elles recullen també experiències d’animació cultural que, les tres llibreries de barri citades més amunt, van desenvolupar en el passat. Caldrà seguir les seves activitats de ben a prop; no per casualitat, formen part del teixit associatiu i d’agitació cultural de la ciutat.

Se’ls hi va negar la paraula al Consell de Districte per una qüestió formal

L’HOSPITALET, JOAN FONT.- Famílies de la escola Milagros Consarnau s’han manifestat el penúltim dia del curs i han tallat durant una estona el trànsit del carrer Aprestadora exigint ja la reforma integral del centre. Més de 100 persones hi han participat en un acte reivindicatiu.

La escala Milagros Consarnau es va construir en el pla d’urgència educativa de la ciutat en els anys 70 i, ara mateix, segons denuncien les famílies la situació de degradació de les instal·lacions del centre està arribant al límit. De fet, la seva reforma integral va ser ja pressupostada per la Generalitat el 2023 per 3,3 milions d’euros, però a hores d’ara ni tant sols s’ha fixat data d’execució.

Les famílies informen que la precarietat actual de les instal·lacions s’ha fet evident quan fins i tot en una escala d’emergències nova, estrenada aquest any, s’ha hagut de retirar de l’ús al veure com queien cargols de la seva estructura metàl·lica. També la escala interior del centre, segons informen, esta degradada i fins i tot han aparegut esquerdes que afecten a la barana. Aquesta situació provoca que els infants hagin de pujar o baixar en petits grups per la seva seguretat.

A tot plegat s’afegeix desperfectes com plaques de sostre que cauen a mitja classe, forats a les parets, fuites d’aigua, etc. De tot això, desprès de més d’un any, les famílies i els personal de la escola no han rebut cap resposta clara de part de les administracions implicades, ni des de la Generalitat ni des de l’Ajuntament.

Aquesta mateixa escola va intentar demanar la paraula en l’últim Consell del Districte III, i se li va negar ja que l’AFA no forma part de les entitats del Consell ni es podia alterar l’ordre del dia. L’escola demanava solucions als problemes de seguretat provocats per l’actual configuració del trànsit en el tram del carrer Aprestadora on està l’escola. Hi ha tres carrils de circulació i demanen la pacificació d’aquests tram del carrer.

La gent més gran del barri recorda que la construcció de la escola en aquest solar va provocar dubtes en el seu moment. Sembla que el terreny estava contaminat per residus del carbó de l’antic carrilet i per escombraries en descomposició. Però, en aquell moment d’urgència i d’escassetat de sol disponible, es van fer les actuacions pertinents per anular la possibilitat d’emanacions de gasos produïts per la barreja entre les restes d’escombraries i d’altres materials.

No és d’estranyar la preocupació de les famílies i del personal de la escola sobre la seguretat. Els riscos del terreny en el que es va construir van ser superats, però ara mateix i de cara al proper curs, afronten nous riscos produïts per la falta de manteniment de l’edifici i el retard en la seva reforma integral.

El nou govern hauria de posar més recursos i una major atenció sobre un problema que provoca molt malestar

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- Les responsabilitats de les diferents àrees de l’Ajuntament han sofert canvis. Només un any desprès de la seva constitució, no només s’ha substituït la cúpula dels govern municipal, sinó que s’ha modificat tot el cartipàs i les diferents àrees del govern municipal. I aquest terrabastall s’ha fet sense ni un mínim balanç de la feina feta en aquest any (i en les legislatures anteriors) en cada àrea.

Aquesta falta de balanç fa molt difícil afrontar les millores que calen i els canvis que permetin superar els problemes o les dificultats que hagin existit. Per centrar-se només en una àrea voldríem fer esment de les insuficiències que es detecten en els serveis socials de la Ciutat.

Ja en l’anterior mandat, i encara abans, els serveis socials de la segona ciutat de Catalunya han estat sota mínims. La filosofia de fons implementada pel responsable polític de l’àrea ha estat, i tot sembla indicat que encara és, la d’assumir estrictament els serveis encarregats per llei al municipi. I fer-ho a la baixa.

De fet, caldria que el govern municipal fixés la seva activitat, en primer lloc, en assegurar el benestar del veïnat, plantejant els conflictes que calguin amb altres administracions i, en cap cas, deixant de donar resposta a una necessitat de qualsevol veïna o veí de l’Hospitalet

Per baixar una mica a allò concret, cal recordar que des de la pandèmia l’accés a les diferents àrees municipals de serveis socials s’ha de fer, obligatòriament, per cita prèvia demanada des de la pàgina web. Quan alguna persona truca a la porta d’un servei, el conserge o l’empleat de seguretat l’adreça a alguna entitat que li faciliti el tràmit. Últimament, els punts TIC creats als mercats (i en horari de mercat) poden ajudar en alguns casos.

De cara a aquest estiu, les entitats de la ciutat que organitzen Centres Oberts afronten dificultats d’accés als recursos que els pertoquen. Per exemple, enguany la Generalitat ha derivat als ajuntaments la gestió d’aquests recursos. A primers de juny aquestes entitats, que han de preparar la contractació de personal per les activitats dels seus centres oberts, encara no havien rebut els diners, ni sabien concretament la quantitat d’euros que els serà assignada.

Des de fa ja uns anys, arriben queixes reiterades sobre l’actitud de la Cap de Serveis de la Regidoria de Drets Socials davant de les persones responsables d’entitats que treballen en el sector i també en el tracte que sembla tenir amb les treballadores socials del mateix servei. Denuncien la poca sensibilitat d’aquesta Cap en la relació amb el seu entorn professional de manera que moltes persones se senten maltractades.

Fa ja moltes legislatures municipals que des de diversos sectors es posa de manifest les insuficiències de l’alberg municipal per complir mínimament amb la seva tasca d’acolliment de persones en situació vulnerable. Les places son molt limitades, no hi possibilitat d’acollir dignament famílies (les places son estrictament individuals) i les persones usuàries no poden disposar dels seus efectes de supervivència i, molt menys, es poden acollir els animals que sovint els acompanyen.

Un tema recorrent és el de les dificultats de complir amb l’empadronament. Els requisits formals que es demanen consisteixen en demostrar que la persona habita a la ciutat. En molts casos de persones que viuen rellogades o en habitatges en situació irregular (locals,  baixos, etc.), els propietaris no faciliten els papers necessaris per l’empadronament, i caldria la intervenció dels serveis municipals per resoldre-ho.

En els cas de les persones sense sostre, cal acreditar davant dels serveis socials un lloc de residència, encara que sigui una nau abandonada o un solar. En tot cas, quan ja s’ha aconseguit presentar la documentació pot passar molt de temps abans no s’obté resposta. Legalment l’empadronament és un dret i una obligació: es considera que, si en tres mesos no hi ha hagut resposta, aquesta és legalment positiva. Però com pot acreditar-se aquesta situació?

Tot plegat es una petita mostra de la situació en que es troben els serveis socials a l’Hospitalet. A la regidora responsable li espera una bona feinada per posar els serveis socials en les condicions que caldria esperar de la segona ciutat de Catalunya o, en tot cas, posar-se al nivell de les ciutats veïnes. En aquest primer any d’un mandat paralitzat, poca cosa ha millorat. La ciutat, el veïnat i les entitats que hi treballen, esperen més mitjans i una altra mirada als serveis socials per part del nou govern municipal.

A la festa major de Santa Eulàlia, l’Ajuntament va impedir un sopar al carrer demanat amb temps i forma

Ara estem en plena temporada de festes majors als barris de l’Hospitalet. Va començar Sant Josep el maig i tancarà els blocs de Ciutat Comtal el setembre. Hi haurà un total de dotze festes majors al llarg d’aquests cinc mesos.

Però les festes majors a l’Hospitalet tenen, com la mateixa ciutat, unes característiques que poden ajudar a entendre moltes coses, més enllà del mateix cicle festiu.

L’Hospitalet és, si no l’única, de les poques ciutats que no té una festa major global pròpia. Barcelona, Badalona, Cornellà, etc. tenen unes festes de ciutat que el veïnat reconeix com a pròpies. A la nostra ciutat, ja en l’època Pujana, s’ha intentat des del consistori potenciar aquesta festa global, que s’impulsa sota el nom de Festes de Primavera. L’èxit de la iniciativa és, al menys, discutible. El veïnat utilitza més o menys els espectables proposats, però no sembla considerar l’esdeveniment com una cosa pròpia.

La nostra ciutat disposa d’un centre de la vila que, per raons històriques, està situat en un extrem del territori, amb una comunicacions amb el conjunt dels barris que, malgrat les millores dels darrers anys, segueix sent força deficitària.

De sempre, l’Hospitalet ha estat una ciutat suma de barris, de barris amb trets diferencials uns dels altres. Fruit del seu caràcter històricament suburbial respecte de Barcelona, cada barri ha anat creant, mal que bé, la seva identitat. De fet, els nostres barris tenen, en general, una història relativament curta. Només el barri del Centre, Santa Eulàlia o Collblanc tenen arrels anteriors al primer terç del segle XX. La Torrassa va aparèixer just en aquest primer tram del segle i, la resta de barris, son molt posteriors.

Aquesta realitat s’ha vist reflectida en les festes majors. Al centre, a Santa Eulàlia, a Collblanc i posteriorment a La Torrassa, va existir una certa tradició festiva, marcada al mateix temps per la festa dels pocs sectors benestants, agrupats en les entitats que acabarien constituint-se en casinos, i les festes organitzades pels sectors menestrals i obrers de cada barri. Tot i el trencament que va suposar la guerra civil, aquesta tradició va perviure fins els primers anys 60.

La forta emigració arribada a partir d’aquests anys i la creació de nous barris va modificar la situació festiva. Mal que bé, van perviure un anys els tradicionals envelats i les festes de carrer, però ja amb moltes dificultats.

Van ser les primeres associacions veïnals en els anys 70 les que van assumir la recreació o la creació de les festes majors als nous barris, com a Can Serra La Florida o Bellvitge, així com la represa de les festes a La Torrassa i Collblanc, encara que fos unint les festes dels dos barris en una única festa amb calendari propi.

Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics es va voler, des de l’administració municipal, donar suport a les festes majors, estimulant la creació a cada barri de Comissions de Festes formades per les entitats locals, amb una forta dependència econòmica del pressupost municipal. Es va anar creant un nou model de festa que ja no partia del veïnat dels carrers, i el gruix de les activitats festives se centrava o en un únic recinte.

D’aquesta manera, des de l’Ajuntament es van anar controlant les diferents festes, malgrat la molta feina i la creativitat de bon nombre de les entitats que formen o han format les comissions de festes de cada barri. Bàsicament, el model que es va repetint consisteix a concentrar activitats festives i concerts en un únic indret de cada barri, acompanyat de tenderols de menjar d’algunes entitats o partits polítics, al costat dels firants.

Els darrers anys s’arriba a oferir des del propi Ajuntament una mateixa imatge gràfica de la festa major de cada barri. Des de fa més de dotze anys el govern municipal encarrega la imatge de les festes a col·lectius o artistes de la ciutat. Enguany, la proposta gràfica i de comunicació ha estat adjudicada al cicle formatiu de màrqueting i comunicació de l’INS Provençana.

També son corrents, últimament, en els programes de les festes, els dies de botigues al carrer, tot i que no estan exemptes de polèmiques sobre si, més enllà dels comerços del barri, hi poden participar entitats que puguin també oferir a la venda els seus productes.

Aquest any hi ha hagut un conflicte en els dies de Festa Major de Santa Eulàlia. Mitjançant l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, un grup de veïnes d’un carrer va demanar, en temps i forma, poder fer un sopar a la fresca com un instrument de relació entre veïnes i veïns del carrer. Tot just 24 hores abans, va rebre la negativa de poder realitzar el sopar al carrer, argumentant, entre altres qüestions, que la realització hauria d’estar consensuada amb la Comissió de Festes, considerant que “la Comissió de Festes és la entitat encarregada durant aquests dies d’organitzar tots els diferents actes i activitats de la Festa Major”. Es a dir, que l’àrea de via pública del govern municipal no només denega poder fer un sopar de festa major, sinó que considera a la Comissió de Festes, amb la que l’associació veïnal col·labora organitzant diferents activitats, com justificació de la prohibició d’una activitat festiva d’un grup de veïnes i veïns. Evidentment, la Comissió de Festes del barri no va tenir cap mena de responsabilitat en aquesta denegació.

Mentre tant, en el barri del Centre que farà la seva festa major en els propers dies, no hi ha hagut cap mena d’impediment a que, en diferents carrers, el veïnat pogués organitzar els seus sopars col·lectius a la fresca. Segurament la intervenció de l’administració municipal en aquestes festes de barri hagi de ser menor, per tal que el veïnat pugui fer seva la activitat festiva d’una manera menys rígida i més oberta.

Segurament, caldria abordar un debat amb el conjunt del moviment associatiu dels barris per definir de quina manera les festes majors poden ser una ocasió per reforçar l’activitat comunitària del veïnat, i com poden ser una eina útil per fer de la diversitat dels barris de la ciutat un element d’identitat creativa.

.

El calendari de les festes majors d’enguany a l’Hospitalet és el següent:

• Festa Major de Sant Josep, l’1 de maig i del 16 al 19 de maig.
• Festa Major de Santa Eulàlia, del 29 al 31 de maig.
• Festa Major del Centre, del 14 al 24 de juny.
• Festa Major de Can Serra, del 14 al 16 de juny.
• Festa Major de Collblanc-la Torrassa, del 14 al 16 de juny.
• Festa Major de Granvia Sud, del 15 al 16 de juny i el 23 de juny.
• Festa Major de Sanfeliu, del 21 al 24 de juny.
• Festa Major de Pubilla Cases, del 27 al 30 de juny.
• Festa Major de Gornal, del 27 al 30 de juny.
• Festa Major de la Florida, del 4 al 7 de juliol.
• Festa Major de Bellvitge, del 7 al 15 de setembre.
• Festa Major de Ciutat Comtal, del 20 al 24 de setembre.

L’Ajuntament no es cansa d’afavorir l’especulació i d’omplir de ciment un barri necessitat de zones verdes i d’equipaments

El govern municipal ha fet l’aprovació inicial del projecte d’urbanització del sector Vanguard; la petita illa del barri de Santa Eulàlia ocupada bàsicament per l’edifici de la antiga factoria, on es fabricaven uns famosos aparells de ràdio i uns coneguts televisors dels primers anys del blanc i negre. Des de fa molts anys, la fàbrica està tancada i l’edifici i l’entorn s’han anat degradant a poc a poc, i fins i tot ha desaparegut un artístic mural de ceràmica que tenia a la façana.

L’edifici, després de moltes vicissituds, ha estat finalment comprat per una empresa per construir-hi un hotel —un altra, a una ciutat obrera com aquesta— i, de passada, alguna cosa més. Ara, en el projecte d’urbanització de la petita illa, s’aclareixen algunes coses més que no passaven del simple rumor i són una mostra més de la gestió del territori municipal que ha fet i està fent el govern del PSC.

En la justificació del projecte es pot llegir que: “La incidència de les zones industrials intraurbanes sobre la fragmentació de la ciutat i la seva inadequació respecte a altres actuacions de transformació urbanística (soterrament del ferrocarril, redefinició del paper de la xarxa viària, estructuració dels espais verds, etc.) van justificar la formulació, tramitació i aprovació, per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, del Pla de renovació d’àrees industrials de l’Hospitalet (PRAIH).

A efectes instrumentals, el propi PRAIH estableix expressament que la seva aplicació passa per la modificació de l’ordenament urbanístic vigent del PGM, mitjançant la requalificació del sòl de 13 dels 15 sectors o àrees industrials d’intervenció seleccionades per transformar-les en zones d’habitatges, terciari, espais verds equipaments i vialitat.”

Tot plegat es podria traduir en que aquest PRAIH implica la requalificació de sol industrial en sol residencial per afavorir fonamentalment l’especulació urbanística, en una ciutat amb un importantíssim dèficit d’espais verds i d’equipaments.

En aquests cas caldrà recordar que el 25,08% del sol que es requalifica en aquest sector és de propietat pública. La resta pertany a dues companyies; “Renta corporacions Real State SA” i “PROPCO Santa Eulàlia 240 SL35”

En concret, en el sector programat es preveu la construcció d’un hotel en l’edifici de façana de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis en la façana lateral del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles. En mig, una zona enjardinada, mentre en paral·lel a les vies del tren s’obriria la avinguda Vilanova.

Potser en el plànol que hi ha al principi de la crònica es pot imaginar millor el  que suposa el projecte.

Les obres d’urbanització i d’adequació del sol, a càrrec de l’administració municipal arriben a la quantitat de 1.184.836,78€ mentre que el pressupost de l’obra total: enderrocaments previstos, adequació dels serveis, etc., arriba a 2.322.788,18€

Tot i que el projecte d’urbanització no quantifica l’increment de població que suposarà l’hotel i la nova edificació, sí que preveu més de 100 habitatges de nova planta, al quals caldrà sumar els usuaris de la instal·lació hotelera de 3 estrelles, més una indefinida promoció d’habitatges populars de lloguer.

De fet, es treballen les inversions immobiliàries i les necessaris intervencions urbanístiques en previsió del soterrament de les vies, quan encara no tenen ni projecte definit ni pressupost. No obstant això, al llarg de tota l’avinguda Vilanova, el carrer que va en paral·lel a les vies, ja s’estan amuntegant propostes i projectes especulatius que preveuen la construcció de nous blocs d’habitatges.

Pel que fa a Santa Eulàlia, cal tenir present que ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veu reforçat per l’increment d’hotels i de pisos turístics i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes. Vist així, no haurien se semblar actuacions prioritàries aquelles que semblen voler afavorir justament les inversions hoteleres i reiterar l’especulació urbanística.

Intervenció de una veïna de la barriada Sanfeliu.

Dilluns 27 de maig es va realitzar el darrer ple municipal ordinari presidit per Núria Marin. Hi ha ja l’anunci oficial de la seva dimissió i el nom del seu successor, però l’alcaldessa no va voler utilitzar el ple per explicar les seves raons per dimitir ara. Se suposa que potser ho farà en el ple extraordinari de dissabte 15 de juny. Però no donar explicacions al veïnat de l’Hospitalet des del primer moment és una oportunitat perduda i una mostra del respecte existent per la transparència.

Però més enllà d’aquests fet, en el Ple hi va haver dues intervencions veïnals per posar sobre la taula realitats preocupants. En primer lloc va intervenir Emma Núñez, en nom de No Més Blocs, per exposar la posició del moviment veïnal sobre el nou PDU Biopol-Granvia.

Emma va començar explicant com aquest PDU ha estat aprovat, però no publicat, per la situació de sequera. Així va afegir que: “Tenim un projecte urbanístic pendent d’execució a l’espera que desaparegui l’actual situació de sequera. No tenim aigua i com que construir és una de les activitats que més aigua consumeix, el projecte resta aturat.

Durant aquest temps que portem de sequera s’ha acordat fer el manteniment mínim de la massa verda de la ciutat, no s’han plantat arbres, pràcticament no es rega per estalviar aigua, la neteja dels carrers també ha baixat notablement, fonts i dutxes esportives tenen restriccions i la ciutadania estem acceptant unes mesures restrictives d’aigua per tal de poder fer front junts a la dramàtica situació que travessem. Recordeu que estem a poc d’entrar a l’estiu, preparem-nos.

I les administracions que ens diuen? Que quan tinguem aigua serà per a construir i per atreure més persones a la ciutat que voldran consumir aigua que tampoc tindrem .Si algú ha posat seny i ha decidit no publicar l’aprovació del PDU- BIOPOL al DOGC, caldria que tots posem seny també des d’aquí i avortem aquest projecte que seria un atemptat contra tots nosaltres”.

Finalment, l’Emma es va adreçar directament als grups municipals en aquests termes: “PSC: si us plau, feu un pas enrere. Núria Marin serà recordada com a Lady Totxo, protagonista de monstres com l’ARE La Remunta o la promoció Cosme Toda. Això ja no ho podem canviar. El Sr. David Quirós té una oportunitat magnífica per no ser Mr. Totxo. Si us plau, que el bastó que rebi de mans de la Nuria Marin no sigui de ciment i que la clau de la ciutat no sigui per obrir la porta a totes les constructores.

ERC: vau lluitar per mantenir agrícola la zona agrícola. Ara us conformeu amb engrunes. Cal que torneu al seny i recupereu la obligació que Cal Trabal sigui agrícola, i no un parc verd.

COMUNS: no podeu marejar la perdiu i votar una cosa diferent a cada administració. Heu de ser ferms amb les vostres decisions i coherents, tant aquí com allà.

RESTA DE PARTITS: no us deixeu enlluernar pels grans projectes de ciutat. Acceptar-los no us farà grans a vosaltres. La grandesa de la ciutat està en els seus habitants i cal estar del seu costat”

La resposta dels grups municipals va respondre al que es podria esperar. Per part del PP la Sonia Esplugas es va queixar que el seu grup no fos citat explícitament i que algunes de les pancartes que assistents al Ple van aixecar fessin referència a altres qüestions com Palestina o Albert Germans. Fran Belver, del PSC, va afirmar la correcció del projecte del PDU, mentre que Coque García d’ERC va dir que sempre defensaven el caràcter verd de Can Trabal i finalment, Manuel Domínguez dels Comuns va defensar la posició del seu grup en oposició al PDU.

Just a continuació, es va donar la paraula a Rebeca Pulido, del grup de veïnes del carrer Sant Jordi del barri Sanfeliu. En un article anterior vàrem explicar que va ser el FIC, lluny de la seva feina habitual, qui va fer els tràmits per aconseguir el dret a parlar en el  Ple per aquest grup de veïnes, ja que la seva associació de veïns s’hi havia negat. En el mateix Ple, l’Imma, una de les membres de l’associació veïnal de Sanfeliu va explicar-nos que havien rectificat l’error en aquest cas.

La intervenció de Rebeca va començar dient que: ”m’adreço a vostès per abordar un problema urgent que afecta al barri de Sanfeliu, i concretament al nostre carrer Sant Jordi. La modificació unilateral del Projecte bàsic de l’Àrea Montesa que ha fet l’Ajuntament d’Esplugues provocarà un augment de fins a 18.000 vehicles circulant pel nostre carrer.  Això passa perquè queda sense circulació el Carrer Guadalupe i tota la sortida i entrada de vehicles de la sortida 13 de la Ronda només té una via possible, el Carrer Sant Jordi, que absorbirà el trànsit d’Esplugues, Cornellà i tot el trànsit habitual de l’Hospitalet”

Segons el grup de veïnes que Rebeca representa, l’ajuntament d’Esplugues fa la feina a favor del seu veïnat, mentre que l’ajuntament de l’Hospitalet no hi fa res en un carrer i un territori compartit per les dues ciutats.

Així, en la intervenció Rebeca va desgranar les seves propostes:

“- 1. Aturar les obres i obrir de manera immediata una taula de treball intermunicipal amb representació veïnal.
– 2. Estudi de l’Impacte Viari real a tota la zona, què implica en l’àmbit de circulació viària i no només destacar els beneficis del carrer pacificat.
– 3. Mesures d’Alleujament del Trànsit, com ara mantenir el carrer Guadalupe com a via de circulació que serveixi com a carrer d’entrada i el de Sant Jordi de sortida.
– 4. Millores en les Infraestructures i projectar en termes reals la finalització de les obres del pont de Sanfeliu al carrer Electricitat.
Finalment, m’agradaria dir que ens hem sentit molt exclosos i les nostres exigències no es fonamenten en fal·làcies sinó en la dinàmica que vivim en el dia a dia”.

Per acabar va afirmar: “No volem que es plantegin actuacions de manera unilateral i sense consens en àmbits tan delicats com aquest, perquè crec que tots plegats volem un futur millor per als nostres carrers i per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de les nostres viles”

A partir d’aquesta intervenció, els grups municipals van debatre una proposta de moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUIA, que va ser aprovada parcialment, nomes en els aspectes secundaris de la qüestió: la pacificació de la circulació del carrer de Sant Jordi i de l’avinguda de l’Electricitat, al barri Sanfeliu.

Al mateix temps s’assumeix que cal parlar amb l’Associació de Veïns de Sanfeliu per aclarir quins són els límits exactes dels termes municipals d’Esplugues i L’Hospitalet en aquesta zona. Per la seva part, la mateixa associació ens ha explicat que està treballant per aconseguir una reunió conjunta amb els Ajuntaments d’Esplugues i L’Hospitalet de Llobregat, les veïnes i veïns del carrer Sant Jordi i l’Associació veïnal, per aconseguir informació de primera ma i plantejar les mesures que considerin. Com era d’esperar, resten a l’espera d’una data per aquesta reunió.

En un i altre tema, tot està per fer per part de l’administració municipal.

Un miler aproximat de nous llocs de treballs per a majors de 45 anys s’han fet possibles gràcies a la seva dedicació

Dimecres, 22 de maig, al Centre Cultural de La Torrassa-Collblanc, l’associació ASSAT50 va celebrar el seus onzè aniversari. ASSAT50 es una associació, creada el 2013 per un grup de persones en atur, més grans de 50 anys, interessades a trobar camins per la seva reinserció laboral. Molt aviat, just un any desprès, van decidir treballar per aquest mateix objectiu per persones més grans de 45 anys.

La Maria Hilda, que des de l’inici ha estat l’ànima de la entitat, va explicar com la crisi de 2008 va colpejar amb molta força al col·lectiu de persones de més de 45 anys. Les xifres d’atur d’aquestes persones eren, i em part continuen sent, importants.

Amb el lema de “l’edat no ens atura, l’experiència ens avala” l’entitat va voler fer realitat el contingut de les paraules que formen el seu nom; Actitud, Saber estar, Seriositat, Adaptabilitat, Talent, i van tirar endavant un seguit d’accions d’orientació, de formació, d’apoderament i de defensa del valor de la experiència, confrontant així l’edatisme, es a dir la discriminació per edat, de moltes empreses.

Maria Hilda va explicar que en aquests anys l’entitat ha aconseguit trobar un nou lloc de treball a més de 920 persones, a més d’oferir suport en molts altres aspectes a tot aquest col·lectiu.

En l’acte va intervenir també el doctor Antonio Bolinches, amb una dissertació sobre el concepte d’autoestima i de quina manera es pot treballar-la i reforçar-la a través de l’autoconeixement, l’autoimatge i l’autocompetència. El doctor Bolinches va explicar com en aquests anys ha anat col·laborant, sempre que ha calgut, amb la feina de l’entitat.

Una de les activitats de l’associació ha estat també la de formar un grup de teatre, el que és per si mateix un factor d’autoestima, en col·laboració amb Plaúdite. En el mateix acte van representar una petita peça escènica que, com no podia ser d’altre manera, versava sobre les dificultats d’accedir a un lloc de treball per a les persones de més de 45 anys.

També van projectar uns videos en els que, actuals i antics membres de l’associació, explicaven les seves experiències i el ser retorn a la vida laboral.

En l’acte, que va omplir la sala del Centre Cultural, hi havia, a més de nombrosos associats de l’ASSAT50, representants d’algunes forces polítiques i socials i d’entitats de la Ciutat. S’esperava la presència de la que és encara alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, que finalment va excusar-se, de la mateixa manera que el regidor d’activitat econòmica, José Antonio Alcaide, que tampoc va poder assistir.

La representació de l’Ajuntament la va assumir la regidora del districte, Olga Ramos, que va explicar com des de l’administració municipal es valora positivament la feina desenvolupada per ASSAt50 i com, des del primer dia, ha comptat amb el suport del govern municipal.

Va tancar l’acte el Secretari del Departament de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, que amb una intervenció, curiosament en castellà, va lloar la feina de l’entitat i el seu paper animador per anar reduint el nombre de persones de més de 45 anys en situació d’atur.

Per acabar , els membres d’ASSAT50 van convidar a les assistents a l’acte de celebració a compartir un pastís, tot emplaçant-se a seguir treballant tot preparant el que serà el Vè Congrés per l’ocupació de més grans de 45 anys a l’Hospitalet.

Podeu trobar més informació sobre aquesta entitat a: www.assat50.info