El sud de la Gran Via es projecta com la zona de serveis de Barcelona en territori hospitalenc: una nova Zona Franca, al nord de la Zona Franca

En la primera Junta de Govern de l’any, l’equip Quirós va aprovar la suspensió de l’atorgament de llicències activitats i d’obres d’establiments hotelers i d’apart-hotels durant un període d’un any, a tota la ciutat excepte justament les dues zones del municipi de major demanda, exactament els voltants de la Fira de Barcelona i l’entorn del que serà en el futur —si ningú no hi posa remei— la zona d’activitats comercials del Bio-pol GranVia. Aquest projecte, en aquest punt, perd la seva dimensió purament sanitària que tant s’ha proclamat, per mostrar el seu veritable aspecte: un nou espai comercial d’oficines i establiments entre els quals caldrà considerar la possibilitat d’uns quants hotels a tocar de l’aeroport.

A la resta de la ciutat no hi haurà noves llicències excepte en els casos en que ja s’han demanat, o quan disposin d’un certificat d’aprofitament urbanístic o un informe de compatibilitat urbanística. Aquests casos no son gaires pel que hem pogut constatar perquè, on veritablement tenen interès les grans cadenes hoteleres, és justament a la zona de la Gran Via a l’entrada de Barcelona en els accessos a l’aeroport. No obstant això, l’equip de govern ha venut la mesura com una moratòria aconsellable —i sota pressió de la resta de grups municipals d’oposició— per tal d’analitzar l’impacte que els hotels, els apart-hotels i els pisos turístics tenen sobre la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

En aquest sentit, també s’ha donat a conèixer que el govern vol estudiar una regulació dels establiments hotelers, hostals i pensions en el teixit urbà, per tal de donar continuïtat a les actuacions per regular l’anomenat creixement turístic de l’Hospitalet, com ara la prohibició de llicències de pisos turístics a partir del 2028 o la pròrroga de les suspensions de llicències de pisos turístics, apartaments i residències d’estudiants. Tot plegat després de la regulació que ja aplica Barcelona i que fa que la mirada de propietaris i promotors es desplaci cap a l’Hospitalet a l’hora d’obrir nous establiments turístics. Aquest és el creixement turístic de l’Hospitalet: la prohibició a Barcelona i la saturació de l’oferta a la ciutat comtal.

Resulta important constatar novament que tot l’entorn de la Fira de Barcelona que incorpora dintre de molt poc el Hall Zero en terrenys de la ciutat, inclou de facto una seriosa ampliació de l’oferta hotelera a banda de les places hoteleres que ja estaven previstes i que encara no han arribat al seu sostre programat.

Si a això se li afegeix l’impacte constructiu de l’espai del Biopol Gran Via, s’observa el projecte a llarg termini de tota aquesta franja hospitalenca al sud de la Gran Via: convertir-se en una zona de serveis de Barcelona ciutat, en terrenys hospitalencs, una mica el que ja és ara mateix amb la implantació de grans companyies, hotels, la Fira, etc, etc: una mena de nova Zona Franca, a tocar del límit de l’antiga Zona Franca.

El grup municipal d’ERC-EUiA, que es va reunir recentment amb desenes d’afectats d’aquest barri, tornarà a portar al proper ple els talls de llum i els perjudicis que causen

Els problemes d’interrupció del fluid elèctric a Collblanc-La Torrassa i al conjunt de la ciutat no s’aturen i no son flor d’un dia. Ja a finals de juliol de l’any passat l’alcalde i diversos tinents d’alcalde es van reunir amb el responsable d’Endesa a Catalunya per trobar solucions als repetits problemes amb el servei que havien afectat a diversos sectors dels barris del Centre, Bellvitge i La Torrassa i, aleshores, es va arribar al compromís d’inversió de gairebé dos milions d’euros per actualitzar la xarxa elèctrica de la ciutat, en concret renovar més de tres kilòmetres de línies elèctriques i la instal·lació de diversos sensors que poguessin detectar problemes abans de produir-se.

Malgrat totes aquestes previsions, uns dies abans de Nadal, una cinquantena llarga de veïns del carrer Mas es van estar més de set dies seguits sense llum, després que un incendi afectés la caixa general de connexions de l’edifici i s’enrederissin les tasques per resoldre d’immediat el perjudici als veïns. Amb posterioritat, la setmana passada, múltiples veïns de l’entorn de la carretera de Collblanc es van veure novament afectats per una greu incidència elèctrica que es produeix de manera reiterada al barri i que ja ha produït pujades de tensió en algunes zones que han acabat amb problemes als electrodomèstics, als ascensors i a diferents instal·lacions elèctriques que fins i tot han produït incendis en habitatges i comerços.

Una roda de premsa del portaveu dels republicans a l’Ajuntament va tornar a responsabilitzar l’equip de govern de tots aquests problemes, especialment de la manca absoluta d’empatia amb els afectats. “Resulta incomprensible —va afirmar— que havent passat ja cinc dies, ningú de l’Ajuntament hagi contactat amb les persones i comerços afectats, ni hagi donat cap resposta”.

Amb el convenciment que les companyies elèctriques no estan prioritzant l’Hospitalet, Graells s’ha preguntat si els hospitalencs “som ciutadans de segona”, denunciant que “l’alcalde no se sap fer valer com a representant de la segona ciutat del país”.

Graells va recordar que el seu grup municipal ja va portar al ple l’any 2020 la greu problemàtica que travessava la ciutat en aquest àmbit “aconseguint aprovar una iniciativa per elaborar una auditoria sobre l’estat de la xarxa elèctrica a la ciutat i exigir a les companyies elèctriques i distribuïdores que s’executessin les inversions i actuacions necessàries.” En aquest sentit van informar que  ho tornaran a portar al proper Ple ordinari del mes de gener, per tal de demanar explicacions al govern municipal i reclamar solucions. “Això no pot tornar a repetir-se —va dir Graells—, afirmant que “si torna a passar farem responsable directament a l’alcalde, per no plantar-se i aconseguir que s’actuï d’una vegada”.

L’alcalde ha declarat que l’Ajuntament mirarà d’ajustar el volum d’edificació però, de moment, els habitatges previstos son 1.200, en les 60 hectàrees lliures fins ara

Dilluns es va constituir oficialment el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic que serà l’encarregat de centrar la gestió de l’àmbit de 70 hectàrees en el límit dels termes Barcelona/Esplugues/l’Hospitalet a l’entrada de Barcelona per la Diagonal. Amb aquest nou pas s’activa un projecte que ja porta mesos de recorregut però que, a poc a poc, va prenent carta de naturalesa tot i que es mantenen nombroses incògnites. (Foto de portada:  Imatge conceptual del projecte).

El que ja no son incògnites son els eixos sobre els quals es treballa. D’una banda, el Campus de Salut del nou Clínic, que ocuparà 300.000 metres quadrats dels quals 230.000 m2 estaran dedicats a l’assistència i els altres 70.000 per docència i recerca. El segon eix és la vocació metropolitana de l’espai, exactament a les portes de Barcelona, per la qual cosa el projecte no s’atura només en les noves instal·lacions sanitàries sinó que pretén l’ordenació del territori, eliminant barreres i dissenyant noves artèries. El tercer, molt vinculat a l’anterior, inclou dues noves estacions de metro a banda i banda de la Diagonal que permetrà l’enllaç amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i les noves promocions immobiliàries d’Esplugues, el suport del nou traçat del trambaix, nous projectes de línies d’autobusos interurbans i connexions amb carrils bici i traçats de vianants. Un quart eix, que actua de compensació dels impactes previstos, es ven com un campus i un entorn urbà sostenible per fer front al canvi climàtic, amb tots els tipus imaginables de generació d’energia (fotovoltaica, geotèrmica), sistemes de drenatges sostenibles per retenir l’aigua de pluja i minimitzar la impermeabilització del sol i, una cosa que a tothom li semblarà excel·lent, “un entorn verd i saludable, amb cobertes i murs vegetals”, que literalment “reduirà l’efecte illa de calor i millorarà el confort dels espais públics”.

El darrer eix que hem deixat pel final és el més contundent i preocupant: la creació d’un nou barri metropolità, amb equipaments, zones verdes i espais oberts a la ciutadania, grans avingudes metropolitanes, “eixos cívics i ambientals que relligaran espais públics i naturals, i crearan un entorn saludable i caminable”. Com s’anuncia literalment, “un projecte que farà ciutat i millorarà la qualitat de vida dels barris veïns”.

El projecte del nou clínic no vol ser només una reconversió de l’àmbit territorial d’una zona d’equipaments esportius a sanitaris, a la punta del terme municipal de Barcelona, sinó que es tracta d’aprofitar l’únic espai lliure de l’entorn per crear aquest nou barri metropolità, gairebé de forma íntegra en el terme municipal de l’Hospitalet. Tret de la pastilla, avui propietat de la UB on va el nou Clínic, que ràpidament ha tramitat la seva venda per accelerar el procés, la resta de les 60 hectàrees pertanyen gairebé totes a l’Hospitalet. Exactament les parcel·les limitades pel triangle de la carretera de Collblanc, l’actual avinguda Manuel Azaña i l’avinguda Albert Bastardes. En aquestes dues vies hi ha parcel·les en el terme municipal de l’Hospitalet a banda i banda, en bona part qualificades com a zona edificable, i especialment destacada és la pastilla de Can Rigalt i els solars de la subcentral de Fecsa limitats per la carretera de Collblanc i l’avinguda Manuel Azaña que en el projecte del Campus Clínic es tipifiquen com a “Nou teixit urbà”: específicament com “zones de regeneració urbana, amb nous espais verds, equipaments, habitatge i activitat econòmica”.

Els bons propòsits no amaguen el que ja és un clam a la ciutat: la previsió dels 1.200 habitatges nous en la zona més poblada de l’Hospitalet a tocar del barri habitat més dens de tota Europa. Com que l’alcalde de la ciutat —que ahir estava present en la constitució oficial del Consorci del Clínic—, és conscient de com cou el projecte urbanístic vinculat a Porta Diagonal que està previst desenvolupar en terrenys hospitalencs, va fer ahir unes declaracions on subratllava la importància en aquesta zona “d’una estratègia urbanística d’habitatge equilibrada” afirmant que “no es tracta només de parlar de xifres; 1.200 habitatges són molts si no estan pensats amb els equipaments i els espais verds necessaris, i amb la voluntat d’incorporar noves famílies i col·lectius”.

Cosa que sembla indicar que l’equip Quirós no posarà massa pegues a la creació d’un nou barri de 1.200 nous habitatges perquè, a banda dels habitatges, també hi haurà equipaments i els espais verds necessaris. No obstant això, va afirmar que l’Ajuntament treballarà per rebaixar el nombre d’habitatges i donar prioritat als equipaments. Imprescindible aquest esforç si es considera que, si no hi ha disminució de volum d’edificació, una xifra raonable suposa incrementar en més de 3.000 persones, de cop, el nombre de residents a la ciutat. L’espai que, molts a l’Hospitalet somniaven com un lloc d’esponjament de la densitat annexa i de recuperació d’espais verds en barris on no hi ha un pam quadrat de zona verda per habitant, desapareix de sobte amb aquest projecte perquè no és previsible que la creació d’aquest nou barri metropolità que somnien les institucions, tingui res a veure amb el que l’Hospitalet precisa.

Per més inri, caldria recordar que la prolongació de la Diagonal a Barcelona exactament en els terrenys on avui es troben les instal·lacions esportives de la UB i més cap a Esplugues (la zona de Finestrelles, a banda i banda de la Diagonal fins a Sant Pere Màrtir) ja van ser annexades per Barcelona mitjançant un desastrós conveni l’any 1933. Tretze anys abans, l’Hospitalet ja havia perdut 900 hectàrees de la zona de Marina i tota la platja, per fer un port franc que mai es va construir. L’Hospitalet porta un segle llarg abaixant el cap davant Barcelona.

El que es va decidir ahir, però, no ha estat cap sorpresa perquè l’alcalde Quirós ja havia parlat amb la boca petita alguna vegada del que li espera a la zona de Can Rigalt. De fet, la coordinadora d’entitats de l’Hospitalet, Espai de Ciutadania, porta més d’un any intentant que el regidor encarregat accepti una reunió on es pugui explicar que s’està mastegant a la zona. Tampoc va resultar gens encoratjadora la decisió del govern local de cedir l’estudi d’aquest espai al Consorci de la Gran Via i ara del Samontà, un organisme que s’ha destacat al llarg de la seva existència per saturar l’espai urbà tot el que ha estat capaç. Només cal recordar tot el projecte de la primera fase de la Gran Via/Plaça Europa i la destrossa del que era un espai lliure d’edificació com era la caserna i parc de la Remonta, on avui viuen milers de noves famílies i on s’han engolit totes les zones verdes que existien i que va estar sota el control d’aquest Consorci.

Pel que fa a la retòrica feta servir per presentar el projecte del Campus del Nou Clínic, només apuntar que darrere aquest tipus de grans operacions urbanístiques sempre acaba amagant-se el negoci de les grans promotores. El que pugui resultar pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per l’assistència sanitària i per la ciència, però en última instància, segons els experts, tot el que no sigui garantir qualitat de vida urbana, és a dir, espais verds i els serveis i els equipaments imprescindibles pels ciutadans, és empitjorar la salut pública i el medi ambient.

Pel que s’ha vist, hi ha pressa per posar en marxa el projecte. Quan s’enllesteixin els tràmits de licitació i els contractes, s’iniciarà d’immediat la redacció dels projectes que podrien estar llestos per l’any vinent o primers del 2028, de manera que les obres podrien començar l’any 2030 i la inauguració del Nou Clínic l’any 2035. Temps suficient per elegir l’arquitecte guanyador del concurs que decidirà el projecte final, que firmarà un contracte de 109 milions d’euros. Un aspecte bàsic del disseny, més enllà de la integració entre els edificis assistencials, els de recerca i els de docència, ha de tenir en compte justament l’abast del projecte urbanístic, de manera que el Nou Clínic no sigui un bolet entre avingudes i camins sinó l’eix d’un nou barri de cert pes urbà.

Pel que fa al nou PDU que ha de determinar com queda urbanísticament requalificada tota la zona, amb els volums d’edificació corresponents i el repartiment de beneficis i costos entre propietaris, la previsió és que pugui estar enllestit per aquest mateix 2026 o principis del 2027.

S’albira un intent d’aproximació del govern socialista cap els republicans, en la dura perspectiva de perdre votació rere votació

Fins a 106 mocions aprovades pels plens municipals d’aquest mandat, estan encara en curs segons les dades oficials del propi Ajuntament a la Seu Electrònica. Això vol dir que totes aquestes mocions que es van aprovar des de setembre del 2023 fins al desembre de l’any passat encara no s’han resolt, ni aplicat, ni posat en marxa. Es van aprovar en el seu dia però estan exactament igual que el dia que es van aprovar. D’aquestes mocions, la mes antiga sense aplicar-se, és una que va presentar el grup municipal del PP al setembre del 2023 (27.9.2024) i que el propi Ajuntament va actualitzar l’11 de novembre del 2024. Es tracta d’una moció on s’instava “al govern municipal a fixar un calendari de reunions de la Junta de Seguretat Local i la Junta de Seguretat Local ampliada, així com l’aprovació d’un reglament intern per la convocatòria de la Comissió de Protecció Civil”. Segons la mateixa Seu Electrònica, la previsió d’execució era pel mateix 2023. Naturalment no estava prevista la fase d’execució, però el més curiós és que no calia cap assignació pressupostària (és a dir, era només cosa de gestió) i no s’havia registrat cap mena d’incidència (cosa que indica que si segueix en curs és purament per una qüestió d’incompetència o purament de desídia).

Per fixar un calendari de reunions i per aprovar un reglament intern s’ha hagut d’esperar 28 mesos i 12 dies (864 dies exactament) i encara no s’ha fet. És a dir, caldrà seguir esperant. Si això que es va aprovar al setembre del 2023 encara resta pendent, ens podem imaginar què passarà amb les mocions que es van aprovar el darrer mes de novembre de l’any passat.

No cal insistir que entre la multitud de mocions pendents de resolució n’hi ha moltes de complexes: perquè requereixen de partida pressupostària o perquè exigeixen mecanismes de contractació, reestructuració de serveis o noves infraestructures. És el cas, per posar un exemple, de la reobertura de la ràdio o dels debats polítics a la televisió local que ja esperaven activar-se l’any 2024, que no s’han activat l’any 2025 i que no sembla que el govern Quirós hi tingui cap interès, malgrat que es tracta de mocions aprovades per la majoria del Consistori en tos dos casos.

Cal destacar també que a finals de l’any 2024, és a dir, fa un any i pocs dies, el nombre de mocions pendents de resoldre’s era de 59. Ara ja son 106, i encara queden 16 mesos de mandat: tot aquest 2026 i 4 mesos llargs del 2027.

Com ja s’ha explicat en altres ocasions, moltes d’aquestes mocions s’han aprovat amb el vot favorable dels regidors socialistes, qüestió que permetria pensar que la seva resolució no hauria de tenir massa entrebancs. Doncs les dades posen de manifest que el principal problema no és que les mocions vagin a contracor del que proposa el govern: es tracta, simplement, d’una incapacitat de gestió, element que té molt difícil solució perquè amb el pas del temps, enlloc de veure’s una sortida, les dades indiquen que es va empitjorant a passes agegantades.

Aquesta realitat, que ofega el govern local i que s’ha vist plàsticament en el darrer ple, amb la no aprovació dels pressupostos del 2026 per la via habitual, fa que l’equip Quirós no tingui més remei que apropar-se als grups de l’oposició que el poden ajudar a resistir fins a final de mandat. El problema és que no estan gens acostumats i els costa molt negociar res.

Els dos darrers anys ho van intentar amb els Comuns, fins que la decepció d’aquests va ser tan gran, que en el darrer exercici van votar en contra dels pressupostos presentats. Ara, alguns moviments molt recents apunten a una aproximació al grup municipal d’ERC. Divendres, per exemple, el partit socialista a nivell local va emetre un comunicat —una cosa una mica insòlita—, ràpidament divulgat pels canals d’informació oficials, queixant-se del maltracta del grup municipal del PP al grup municipal d’ERC-EUiA en unes recents declaracions de la seva portaveu.

El govern sembla haver detectat un intent de gir dels republicans oberts a algun tipus de negociació. La realitat però, és que la mà ha estat sempre estesa des de l’oposició d’esquerres, però el menyspreu endèmic del govern segurament no havia estat capaç de detectar-ho. Fins ara, el que s’ha posat de manifest és que, entre les moltíssimes qualitats del govern Quirós, la capacitat negociadora no ha estat el seu fort.

Agraeix a Vox i als Comuns haver-se reunit per parlar-ne i aquest darrer grup expressa la seva convicció de pactes si hi ha un gir en la política social del govern

El grup municipal del PP a través de la seva portaveu, Sonia Esplugas, ha fet unes declaracions molt dures en les que titlla al grup municipal d’ERC-EUiA de “bipolar”, pel fet que no ha tingut ni tan sols en consideració la proposta del PP sobre la moció de censura, menyspreu que considera que dona ales al govern local.

Segons Esplugas, el grup municipal republicà ha passat en molt poc temps de mostrar-se absolutament decebut de les actituds del govern Quirós, a “estendre la mà al govern” per tal que canviï de talant i negociï. Això ha vingut arran de l’atrevida proposta dels populars de cercar una alternativa a l’actual govern per la via d’un acord conjunt de totes les forces d’oposició al marge del posicionament ideològic. El PP local era conscient de les enormes dificultats de la proposta però considerava que era important reunir-se i parlar, perquè la primera demostració de la voluntat existent per sobre de les sigles era el fet que, per elegir un nou alcalde, aquest havia de recaure necessàriament en el portaveu del primer grup de l’oposició.

En aquest sentit Esplugas ha mostrat la seva decepció envers els republicans que ni tan sols han accedit a una reunió per parlar-ne, a diferència del que han fet els Comuns o el grup municipal de Vox, als quals ha agraït la deferència. En les recents declaracions de Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, es posa de manifest la clara postura republicana d’apostar per una entesa amb l’equip Quirós, tenint en compte que la ciutat està en una situació d’emergència i de que ja s’ha vist que els hi costarà molt governar tots sols sense acords previs. En això hi ha plena coincidència amb els Comuns que també aposten per arribar a acords amb el govern sempre que aquest emprengui un gir en les seves polítiques i aposti per solucions de millora de la realitat social en aspectes com ara l’habitatge, la convivència o la neteja viària.

El que separa els grups municipals de l’esquerra i de la dreta, més enllà de la retòrica ideològica, és justament que els grups municipals del PP i de Vox estan convençuts que l’equip Quirós és incapaç de resoldre els problemes de la ciutat per dues raons fonamentals. La primera, la seva manifesta incapacitat de gestió i la segona, el seu hàbit de més de 40 anys de govern en solitari que els impedeix considerar ni tan sols la possibilitat d’escoltar propostes diferents per afrontar els enormes dèficits que la ciutat presenta. Aquesta convicció és el que ha empès al grup popular a treballar-se la moció de censura.

Una prova del que Esplugas considera una pèssima gestió és la carta que la portaveu del PP ha enviat als treballadors de l’Ajuntament i a les entitats del municipi, desmentint les afirmacions del govern Quirós que posava en la no aprovació dels pressupostos municipals les dificultats per complir amb les millores salarials de la policia local, les possibilitats d’ampliació de la plantilla municipal o el mecanisme de les subvencions públiques a les entitats cíviques.

La carta d’Esplugas explica amb detall que els pressupostos no son cap impediment per assumir els compromisos perquè existeix el procediment legal de les modificacions de crèdit previstes per incorporar millores, reforçar les necessitats socials o atendre a compromisos de darrere hora. Per cert que aquest mecanisme de les modificacions de crèdit que haurien de ser excepcionals en el cas d’elaborar-se a consciència un pressupost ajustat a les necessitats, s’ha convertit a l’Hospitalet en l’instrument habitual de cada plenari, element que posa de manifest que ni el pressupost és una eina mínimament treballada, ni la improvisació és un factor excepcional sinó més aviat el rutinari.

Un comunicat dels republicans, perfectament previsible, situa l’horitzó de qualsevol possibilitat de canvi on sempre hi és: en les properes eleccions municipals

Com era molt previsible i havia calculat perfectament el govern local, l’alternativa d’una moció de censura que modifiqués el govern municipal arran del fracàs de l’aprovació dels pressupostos per l’any 2026, ha estat rebutjada, de manera directe pel principal grup de l’oposició, ERC-EUiA. A través d’una roda de premsa ahir mateix i d’un comunicat distribuït posteriorment, el grup municipal republicà afirma que no participarà “en cap escenari que ens faci dependre, directament o indirectament de l’extrema dreta” i es mostra convençut que “el canvi real i durador només pot arribar a través de les urnes”. D’aquesta manera, el principal grup de l’oposició rebutja la proposta feta quatre dies després de la pèrdua de la moció de confiança per l’actual alcalde, per part del Grup popular, que pretenia una “alternativa de govern de concentració que revertís la situació d’abandonament que pateix l’Hospitalet”.

La proposta de l’alternativa de govern de concentració municipal passava necessàriament per votar un nou alcalde —que previsiblement hauria de recaure sobre el principal partit de l’oposició, en aquest cas el republicà Jaume Graells— que fos capaç de nomenar un nou govern amb membres dels quatre grups municipals que van derrotar els pressupostos del govern Quirós o, en el seu cas, per només regidors d’alguns dels grups d’oposició amb el suport extern de la resta. Des del dia en que es va fer pública la proposta fins al moment del comunicat d’ERC hi ha hagut només 7 dies hàbils i molts d’ells en mig de les festes tradicionals, de manera que sembla evident que la proposta del grup popular no ha estat objecte d’una negociació seriosa ni d’una reflexió acurada per part de cap grup polític. Sembla evident, doncs, que la proposta del partit popular ha estat rebutjada directament per les connotacions simplement ideològiques que se suposava que una proposta d’aquestes característiques podia incloure.

Només dos dies després del comunicat del PP, va ser el grup municipal de Vox el que emetia una nota de premsa on assegurava que no “negociaremos sillas ni prebendas” malgrat estava disposat a seure amb la resta de grups de l’oposició per debatre sobre el futur de la ciutat.

Per ERC sembla evident que “no hi ha una majoria de govern ni tan sols per aprovar els pressupostos, però també que no existeix una majoria alternativa viable” i ho projecta tot al que pugui passar d’aquí a un any i mig: “creiem fermament que qui vulgui un canvi progressista, una alternativa sòlida, honesta i pensada en clau de l’Hospitalet, ha d’expressar-ho amb força a les properes eleccions municipals. Només així serà possible obrir una nova etapa amb garanties i amb un projecte clar.”

De la nota d’ERC es desprèn una lectura esbiaixada de la proposta del grup popular pel fet que el grup popular no plantejava un canvi progressista sinó “uns acords de mínims que ens portin a formar un govern de concentració i posar fi a la situació d’abandonament que pateix l’Hospitalet”. Pel grup popular la idea era “aconseguir un acord en el que tots els grups siguem capaços d’establir unes línies vermelles a respectar, perquè tots ens poguem unir per millorar una ciutat que va a la deriva”.

Fins el moment present, els únics que no s’han pronunciat explícitament han estat els regidors dels Comuns, malgrat que es prou coneguda la seva oposició radical a establir els mínims contactes amb cap representant de l’extrema dreta.