El ple municipal, interromput una hora per denegar-li el govern novament la paraula a FIC, sense poder evitar la intervenció dels seus representants

El clima de tensió de la sessió municipal amb desenes de col·lectius de veïns mostrant les seves reivindicacions, posa objectivament contra les cordes un govern que fa aigües

La denegació de paraula al ple municipal a l’entitat Foment de la Informació Crítica, va provocar una interrupció d’aproximadament una hora del ple municipal després que els representants de l’entitat s’aixequessin dels seus seients per prendre la paraula i l’alcalde els interrompis i immediatament suspengués provisionalment la sessió.

La sala de plens es trobava des de l’inici plena de desenes de veïns que protestaven per diverses causes i que van mostrar els seus lletreros reivindicatius al començar el ple. La sessió s’ha mantingut en la normalitat fins que al final dels dictàmens de l’Ordre del Dia i abans de les mocions dels grups municipals, una quinzena de persones s’han  concentrat a la dreta de la sala i han iniciat el parlament que tenien previst que no ha sigut escoltat perquè immediatament els regidors socialistes han marxat, mentre que els portaveus de tres dels 4 grups municipals s’han apropat a la concentració per solidaritzar-se amb l’entitat.

Aquesta interrupció pacífica del ple municipal —els concentrats només han mostrat els seus folis reivindicatius i han llegit la intervenció preparada— és la segona vegada que es produeix en un ple municipal en els dos darrers mandats. La primera va ser quan els membres de la Guardia Urbana van fer partícips a l’equip de govern les seves reivindicacions que no havien atès al llarg de  molts mesos i ara aquesta de l’entitat FIC per denegació de la paraula.

L’efectivitat de la paraula al ple està regulada pel reglament municipal que permet que les entitats es puguin expressar durant 5 minuts, sempre al final dels dictàmens i abans de les mocions dels grups municipals. A l’entitat FIC, que demanava la paraula de manera irregular durant bona part de l’any 2024, se li ha denegat l’ús de la paraula durant 7 mesos dels darrers 22, se’ls ha deixat parlar en només 6 ocasions, en altres quatre ocasions han cedit la paraula a col·lectius ciutadans que no podien accedir a la paraula de cap altra manera i en 5 mesos del primer any no la van demanar. Precisament la cessió de la paraula a col·lectius que tenien restringida la seva participació és el que va fer que l’equip Quirós posés en marxa una dinàmica de denegacions basant-se en que una entitat que es diu Foment de la Informació Crítica no pot parlar de res més que d’informació, quan és evident que la matèria informativa és tota la que afecta la ciutadania i que FIC organitza activitats de tot tipus sobre l’actualitat i les activitats ciutadanes.

Aquesta visió restrictiva del reglament, que es planteja castigar a una entitat que s’atreveix a posar en qüestió l’activitat del govern local, va ser denunciada davant la Síndica de Greuges de Catalunya que, en un recent informe va avisar l’equip de govern que estava vulnerant la legalitat de la participació ciutadana en els àmbits públics dels plenaris locals. Precisament FIC va demanar la paraula al gener per cridar l’atenció sobre aquesta vulneració de la legalitat que es complementa amb l’arbitrarietat manifesta del govern local i en aquest mes de febrer l’havia demanat per parlar de la crisi de l’ensenyament que pateix la ciutat.

Segons un Comunicat de FIC que va fer públic l’entitat ahir mateix al vespre, després de donar les gràcies a la ciutadania que es va concentrar a la sala de plenes per donar suport a la queixa de FIC —entre ells la Marea Pensionista— , mostra la seva “preocupació per l’actitud arbitraria i discriminatòria de l’alcalde” i el qualifica de “mantenir una actitud provocadora, desconsiderada i insolent” quan va qualificar el que havia passat de circ —va rebre nombroses protestes del públic present— i es va mostrar dolgut perquè s’havia interromput una moció sobre el 8 de març. L’entitat assegura que la posició de l’alcalde està “carregada de cinisme perquè el seu govern va estar anys prometen un SIE que no es posava en marxa per falta de local i mitjans” i ha mantingut “directament abandonades a les víctimes de la violència masclista sense atenció preferent”, mentre ara fa veure que és el govern més feminista del món, fent servir la lluita feminista com a eina de confrontació amb l’entitat. Una entitat que ha mostrat la seva implicació directe en la lluita feminista organitzant diversos actes al respecte.

L’entitat crida l’atenció també sobre un fet que, des del seu punt de vista “no hauria de passar desapercebut”. El fet que l’emissió del plenari que porta a terme la TV local es va interrompre d’immediat segons després que l’alcalde aturés el ple, “per evitar que la ciutadania que seguia el ple en streaming pogués assabentar-se de la protesta cívica que s’estava produint a la Casa Consistorial”. “Una mostra més —afirma FIC— de la manipulació amb la que operen els mitjans públics que expressa novament la necessitat evident que el control d’aquests mitjans es pugui efectuar des dels organismes previstos amb una participació objectiva, democràtica i protagonitzada pels professionals que tenen una visió crítica i objectiva de la informació”. “No cal confondre aquesta evidència amb el que facin o no els periodistes que reben ordres, com ha passat tantes altres vegades”, acaba la nota.

El baròmetre d’opinió pública valora positivament la gestió del govern, aprova l’alcalde i considera que els millors serveis son les biblioteques i els mercats municipals

La majoria dels entrevistats es mostren satisfets de viure a la ciutat i al barri de residència i se senten molt identificats amb l’Hospitalet

L’habitual baròmetre d’opinió pública que encarrega l’Ajuntament de l’Hospitalet i que té un cost aproximat de 30.000 euros, explica, com ja és habitual, com de magnífica és la gestió municipal que aproven més de dos de cada tres entrevistats, amb un valoració mitjana del 5,5 sobre 10. Aquesta bona visió de la gestió coincideix amb l’aprovat de l’alcalde de la ciutat que obté un 5,3 sobre 10 i amb la satisfacció respecte de tots els serveis municipals, entre els quals les biblioteques i els mercats municipals son els més valorats amb un 7,4 de mitjana sobre 10, en el primer cas, i un 6,7 de mitjana, en el segon.

Tot el que L’Estaca i altres mitjans denuncien dia a dia des de fa mesos, queixes permanents de les entitats veïnals, els sindicats, les organitzacions polítiques i altres organismes ciutadans, aquestes queden absolutament desmentides pels resultats, excel·lents en termes generals, de l’enquesta que encarrega el govern.

Aquest any, el baròmetre ha preguntat també sobre les impressions dels ciutadans envers el Pla del Samontà, un pla sobre el qual les línies mestres s’ignoren del tot perquè no han estat prou explicitades. El que se sap del cert és que el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà, que té una notable experiència en la gestió de les grans operacions immobiliàries de la ciutat, ho està treballant a fons i que el resultat que es preveu és la construcció en aquesta zona d’uns 1.200 habitatges en un barri de nova construcció on avui hi ha un territori buit i abandonat que s’alçarà a tocar del super-equipament del Nou Clínic. Aquests 1.200 habitatges i la retòrica municipal que parla d’un enllaç de bulevard nord-sud i de la recuperació d’algunes zones verdes al balcó de La Torrassa, també son molt ben valorats, segons l’enquesta, especialment pels veïns de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida.

I això fa que la majoria dels hospitalencs entrevistats es mostrin molt (un 18,1%) o bastant (un 39,4%) satisfets de viure a la ciutat i que encara un nombre superior estiguin molts contents del barri que tenen. Un percentatge semblant (64,3%) consideren que l’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia i la majoria se senten molt identificats amb la seva gran ciutat.

Com s’ha dit, les biblioteques i els mercats municipals son els serveis millor valorats, però per sobre del 5 de mitjana també hi és l’oferta esportiva, la cultural i de lleure, l’enllumenat públic, el manteniment de parcs i jardins, els serves socials, la Guàrdia Urbana i la neteja de carrers.

A banda, els hospitalencs es mostren optimistes respecte del futur. I hi ha més optimistes que pessimistes i un nombre semblant als optimistes que veuen el futur més o menys igual. Pel que fa als principals problemes que detecten les famílies, la inseguretat ciutadana apareix en primer lloc, seguida de l’habitatge, la salut, l’economia i l’atur. Els problemes que es perceben genèricament tornen a posar la inseguretat en el primer lloc: la meitat gairebé dels entrevistats tenen aquest percepció, una mica estranya, tenint en compte que més o menys el mateix percentatge està molt o bastant satisfet de viure a la ciutat i al seu barri.

Pel que fa a l’adscripció ideològica, crida l’atenció que més de la quarta part dels entrevistats o son apolítics o simplement no responen, mentre que un de cada tres es consideren d’esquerres, un 10% de centre-esquerra, el mateix percentatge aproximat de centre pur, un 5% de centre-dreta i un 10% de dreta perquè no hi havia opció d’anar més enllà.

La majoria dels hospitalencs entrevistats es consideren tant espanyols com catalans, però també n’hi ha més que se senten més espanyols que catalans que no pas al contrari i dos de cada tres es declaren directament no independentistes.

L’estudi, fet per l’Institut Opinòmetre, es va fer durant la primera quinzena del passat desembre amb 1.500 enquestes a població major d’edat, residents al municipi d’almenys un any, i amb mostreig aleatori estratificat per barri de residència, edat, gènere i origen. Les enquestes van ser telefòniques i el nivell de confiança del 95,5% per un índex d’error del més/menys 2,5% en el conjunt de la mostra.

Una petita arbreda de roures agonitza al parc de Bellvitge

Al parc de Bellvitge agonitza una petita arbreda de roures. Des de fa diversos anys aquest grup d’arbres pateix una malaltia (probablement provocada per un fong) que cada any va a més. A simple vista s’observa que les seves fulles han enfosquit i estan marcides, mentre que branques i troncs, també ennegrits, suen un líquid greixós. Aquesta arbreda hauria de ser tractada pels Serveis de Parcs i Jardins per a la seva recuperació. Seria una pena que la desídia i l’abandó acabessin amb diverses desenes de roures l’ombra dels quals és tan necessària en una ciutat poc dotada d’arbres.

Alianza entre la UPC y la patronal AEBALL en transferencia tecnológica y de talento

El rector de la UPC, Francesc Torres, ha firmado este jueves en l’Hospitalet un convenio con Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL para que ambas instituciones conecten el talento universitario con las necesidades de las empresas del sector industrial de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, además de impulsar la innovación tecnológica y la formación continua. (Foto: Rector de la UPC, Francesc Torres y Presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté).

El campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicado en Castelldefels, acoge las escuelas de Ingeniería Agroalimentaria y de Telecomunicaciones y Aeronáutica, además del Instituto de Fotónica, líder en Europa, y una incubadora de empresas bajo los auspicios de la Agencia Espacial Europea. Torres ha explicado este jueves en el Fòrum Empresarial del Llobregat, celebrado en el Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, que la UPC realiza investigación profunda, pero “la aplicamos a proyectos concretos con impacto”. Y ha subrayado Agrotech, el centro específico de Tecnología Agroalimentaria donde trabajan 60 investigadores en 16 grupos de trabajo relacionados con el sector.

El tradicional sector agrario sufre un grave problema de relevo generacional, pero con la incorporación de maquinaria, drones, inteligencia artificial, visión por satélite y otras tecnologías, el rector señala que es más atractivo. Las materias en las que trabaja Agrotech orientadas a la producción agrícola, la transformación, distribución y consumo humano, son la producción vegetal (horticultura, Invernaderos, protección de cultivos), agricultura de precisión (robótica, sensorización y teledetección), digitalización (ciencias de datos, comunicaciones, inteligencia artificial), sostenibilidad (análisis de impacto, gestión del agua, energías renovables) y valorización (biomateriales, fibras vegetales y economía circular).

También en Agrópolis han comenzado a combinar el sol y la huerta en la primera planta agricoltaica monotorizada de Cataluña, en la que se genera energía solar y con la sombra que provocan las placas fotovoltaicas se realizan distintas prácticas. En estos momentos hay 150 empresas del sector agroalimentaria incorporadas a Agrotech. El nuevo grado en ingeniería y gestión de empresas agroalimentarias con componentes tecnológicas y de formación en economía para gestionar mejor las explotaciones también es otra de las aportaciones del campus de Castelldefels de la UPC junto al Parque Agrario del Baix Llobregat.

El campus de formación profesional en automoción e industrias auxiliares del motor de Martorell también es otro referente del territorio que ahora lidera la UPC tras el preacuerdo suscrito por esta universidad con el Departamento de Empresa de la Generalitat y los responsables de Formación Profesional y del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La UPC apuesta por la robótica

El rector de la UPC, Francesc Torras, cree que es más práctico competir en nichos útiles para nuestra industria, como la robótica, que “será una revolución en los próximos 10 años, aunque ahora no esté de moda”. En este sentido, ha recordado la existencia del Instituto de Robótica que la UPC tiene en su campus norte, del que ha dicho que es el cuarto o quinto mejor del mundo y que tiene capacidad de realizar aplicaciones en las industrias de l’Hospitalet y Baix Llobregat aportando ventajas competitivas en muchos ámbitos.

Torres se ha mostrado partidario de “ser más práctico y menos sexy” y no apostar en investigación cuántica y chips “porque es muy difícil competir con China en materia de inteligencia artificial”. En ese sentido, aboga por “focalizarnos en la industria que tenemos y que ya cuenta con experiencia y mercados definidos, tanto del sector agroalimentario, como de la tecnología de la salud, el sector químico, la madera, el agua, la tecnología del deporte e incluso las artes escénicas.

Por eso la UPC facilita formación orientada a esos campos con el objetivo de incorporar tecnología y profesionales y mantener la competitividad. “La IA nos afecta a todos, pero la carrera la hemos perdido, aunque debemos utilizarla porque es una herramienta que sirve para mejorar competitividad de los negocios”. De ahí su apuesta por la robótica “y no competir en lo que está de moda, sino qué nichos que son útiles para nuestra industria, ya que la robótica protagonizará una revolución en los próximos 10 años”. El rector ha concluido el coloquio con la sentencia de que “el café para todos es la miseria para todos y por eso, si queremos ser competitivos, tenemos que focalizarnos en los productos que ya dan beneficios a nuestras empresas”.

Francesc Torres es catedrático ingeniero en telecomunicaciones y dirige el departamento de teoría de señales de telecomunicación. Inició su carrera en la Agencia Espacial Europea y participó en el lanzamiento del primer satélite español con el proyecto ESA-SMOS de un grupo de investigación en teledetección, además de estar un año sabático en la NASA en 2006.

La UPC ha cumplido recientemente 50 años de existencia y es la universidad de referencia tecnológica, ciencias y arquitectura de Cataluña y del resto de España. Cuenta con siete campus, 18 escuelas de formación con 30 departamentos y 141 grupos de investigación profunda. En total, dispone de 3.703 profesores, 2.279 personal de apoyo y un presupuesto de 435,6 millones anuales. De sus aulas se han graduado 150.000 personas a un ritmo de alrededor 3.000 egresados anuales.

Su conexión con la industria es relevante, al contar con 6.129 estudiantes en prácticas, una circunstancia que posibilita que “no tengamos bolsa de trabajo, porque el grado de empleabilidad es del 94,7%”, ha dicho el rector. En materia de liderazgo en innovación, la UPC es la 35 del mundo y la 94 en aplicaciones industriales, siendo la primera universidad tecnológica de España y la 22 de Europa. También es tercera en España en captación de recursos europeos para la investigación, tras el CSIC y Tecnalia del País Vasco.

EL SOPAR DELS INSURRECTES

“La Nit dels Insurrectes reuneix més de cent persones al sopar. Es va
homenatjar Xaro Castillo, Agustín Fructuoso, Leandre Gassó a títol
pòstum i la Marea Pensionista. La quarta edició refrenda l’arrelament
de l’esdeveniment…”

                                                       Catalunya

metropolitana, 14 de febrer del 2026

Totes les ciutats del món,
tenen sons fills predilectes,
però normalment no són
justament els més dilectes.

I fan la rosca al poder
li fan sempre la pilota.
La cosa els hi va molt bé:
omplen la bossa i la bota.

Però aquí a L’Hospitalet,
hi ha una colla d’insurrectes,
que el volen més pròsper i net,
menys mandanga i més respecte.

Estimen L’Hospitalet
i diuen les coses clares,
justament per aquest fet
el poder tant se’ls enfada.

L’alcalde hi està emprenyat,
la Gene tampoc no els traga
Diuen massa la vritat
i als que manen no els agrada.

Enguany els tres premiats:
Marea pensionista,
en Leandre, traspassat,
Xaro i l’Agustín, artistes.

Els regidors del govern
van brillar per son absència.
Tots els qui hi érem pressents
per la nostra independència.

El peó del Llobregat.

Els defensors del patrimoni històric exigeixen responsabilitats polítiques i legals per l’ensorrament d’una part de la Torre Gran que forma part del catàleg però que estava abandonada

L’entitat Perseu denuncia que l’edifici històric ha estat moneda de canvi en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel Biopol Gran Via

L’ associació Perseu en defensa del patrimoni històric de l’Hospitalet ha denunciat, a través d’un comunicat, la tebiesa de l’Ajuntament de l’Hospitalet envers el manteniment d’un bé patrimonial en risc evident que ha col·lapsat en part, a causa de les darreres ventades.

Es tracta de la Torre Gran, una de les últimes masies històriques que encara queden al sud de la Gran Via, molt a prop del riu Llobregat i d’una bassa de laminació, propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua però declarat BCIL i per tant pretesament protegit, com a patrimoni històric de la ciutat. Aquest digital va avisar als defensors del patrimoni històric dies enrere, que una part de la paret de ponent de la Torre Gran havia col·lapsat probablement a causa de la ventada, arrossegant una part de la teulada i probablement tot el pis interior. La Torre Gran és una de les masies més grans del delta amb una façana principal de més de 20 metres, construïda l’any 1843 i abandona des de fa anys.

Els defensors del patrimoni local, absolutament indignats, es queixen que això no ha estat un fet casual perquè l’edifici estava en molt mal estat, amb escletxes a les parets i en alguns llocs sense sostre i s’havia reclamat insistentment a les diferents administracions una acció urgent per evitar la pèrdua d’aquest edifici històric protegit. L’entitat Perseu parla d’“una cadena de desídies, inaccions i excuses” i de la utilització com a moneda de canvi d’aquest edifici “en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat per les obres del soterrament de la Granvia i el BiopoLH”. “Convertir el patrimoni en moneda de negociació és —afegeixen— una pràctica intolerable que avui mostra les seves pitjors conseqüències.”

Recorden que “l’Ajuntament té la competència i l’obligació inexcusable de vetllar pel compliment de la legalitat urbanística. En el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el consistori disposa d’eines d’inspecció, ordres d’execució i potestat sancionadora per garantir-ne la conservació. La inacció en el cas de la Torre Gran constitueix una deixadesa de funcions que ha permès un estat de ruïna il·legal, derivant en els greus danys patrimonials que avui denunciem.”

D’altra banda, adverteixen “que no permetrem cap intent de reduir o eliminar la protecció legal de la Torre Gran aprofitant-se del seu estat actual. El patrimoni no es pot gestionar deixant-lo caure per després justificar-ne la desaparició. Exigirem la reconstrucció i rehabilitació íntegra de l’edifici, ja que l’ensorrament és conseqüència directa d’una greu desídia de les administracions responsables, les quals estaven perfectament assabentades dels greus problemes estructurals que patia.” En aquest sentit afirmen amb contundència que seguiran lluitant amb determinació “per defensar el patrimoni de l’Hospitalet, denunciar les males pràctiques i per impedir que la història de la ciutat sigui sacrificada per la inacció i la irresponsabilitat institucional”. I asseguren que la Torre Gran “no és només un edifici: és memòria, identitat, història i patrimoni de tots els hospitalencs i hospitalenques”.

És per tot plegat que es mostren decidits a exigir responsabilitats polítiques al govern municipal “i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune”.

ELS CARGOLS

“Cargol treu banya,
Puja a la muntanya,
Cargol bover,
Puja al taronger.
Cargol treu vi,
Puja al muntanyí…”

Popular catalana

El beat Nestor Luján, al cel sia, diu que els primers humans que van menjar cargols havien d’estar molt desesperats. Efectivament, sembla que ho havien d’estar. Però probablement si seguíssim les diferents etapes de l’alimentació humana veuríem que la fam i la desesperació n’agrupen la major part. No és fins molt darrerament que l’alimentació ha passat a ser quelcom secundari per deixar pas a la gastronomia. I aquesta desesperació famolenca primigènia estic segur que ens ha fet descobrir molts aliments als que ara no ens acostaríem ni de broma perquè d’entrada ens semblarien repulsius. Un altre aspecte d’aquesta mateixa idea és que a tot arreu hom es menja el paisatge i que això ha donat lloc a tradicions culinàries molt diferenciades. Des dels llocs on mengen tota mena d’insectes com a exquisideses fins aquí on les exquisidesa gira, per exemple, al voltant del marisc. No em digueu que una gamba, una llagosta, un llamàntol o escamarlà fan una pinta gaire apetitosa si mai no els has tastat. I ja no diguem dels llocs on diuen que mengen gats i gossos. I, fet i fet, pot haver-hi gaires diferències entre un gat i un conill? I quantes vegades ens deuen haver donat gat per conill i no ens hem adonat? I així podríem anar divagant fins a l’infinit sobre la imatge dels aliments i la seva gastronomia i la tradició culinària d’aquí i d’allà, com per exemple, explicar que hi ha poblats africans on et serveixen els ulls de no sé quin bitxo com el millor del millor i els homenatgeats  al tastar-los han tret la primera farineta…

El cas és que aquest país els cargols són de propis de les comarques de Ponent, igual que les coques de recapte. Les nostres comarques occidentals, sobretot, les metropolitanes sembla que siguin més fines i més esnobs i segons de què no en mengen. I mai de la vida no es menjarien un cargol o un coc amb una arengada. Tot i això, als restaurants de cuina tradicional, creats sovint per gent que ve de les nostres comarques ponentines, hi ha plats de cargols. I han aconseguit que alguns metropolitans caiguessin en la temptació i els tastin. Cal reconèixer que, per fer el pas, cal una certa heroïcitat. Traure’l de la closca -que no sempre és fàcil- separar la part posterior, que no s’ha de menjar i, sobretot, no pensar que quan te’l poses a la boca hi ha les antenes que s’estiren i s’arronsen, les antenes acabades amb els ulls, etc.  Més val no pensar gaire. Però, igualment, més val no pensar en el xai de les costelles de xai, en el porc del pernil o en la llagosta o qualsevol altre ésser que mengem.

Jo soc descendent d’una família ponentina -ho explicat diverses vegades- i els cargols m’agraden molt, igual que les coques de recapte. N’havia anat a buscar amb la meva àvia – d’Alentorn (La Noguera)- a Vallvidriera. Era aquella època en que les famílies barcelonines anaven a fer costellades els diumenges a Les Planes.
Després, a Santa Coloma de Queralt (La Sagarra, encara que oficialmente la Conca de Barberà), també hi anava amb l’Ex i els sogres. I fèiem unes platerades espectaculars i  esprés comptàvem qui n’havia menjat més.

A la Marina -hospitalenca i, per tant, metropolitana fins al moll dels ossos- els cargols no li agraden. Tampoc no és que li facin fàstic – es capaç de tastar-los – però no entén que algú en pugui demanar poden demanar un entrecot, unes gambes, una pota de cabrit o un rap. És el que dèiem. La conseqüència d’això és que no anem a buscar caragols -segur que a L’Hospitalet seria difícil trobar-ne, però a Vilanova en trobaríem segur- i tampoc no en comprem en aquelles malles vermelles de plàstic amb els que els venen. O sigui: si en vull menjar els he de demanar al restaurant.

A Barcelona els fan excel·lents a Ca l’Estevet del carrer Valldonzella i al Mercat de Sant Antoni (cargols a la manera de la primera sogra, en diu, i en el meu cas és exacte). A L’Hospitalet hi ha un lloc que són extraordinaris: el Racó del Cargol del carrer  Doctor Martí i Julià. A aquest restaurant, a més, et preparen mitges racions i, tot i que jo no soc gens partidari dels plats petits, et permet menjar-los com aperitiu juntament amb uns quants plats més.

De maneres de fer els cargols n’hi ha infinites. Probablement els meus preferits són els cargols a la llauna amb all i oli (soc un devot de l’all i oli, jo). Ara bé, a Balaguer, a Cal Xirrincló concretament, em van preparar uns caragols a la gormanda amb vermut simplement incommensurables. Sensacionals. Si us agraden els cargols val la pena fer el viatge a Balaguer simplement per tastar-los.

Tomàs M. Porta Calsina

Una nova promoció d’edificis a la Cosme Toda, vulnerant previsiblement el càlcul d’ombres, està en marxa sense que l’equip Quirós les aturi preventivament

La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

Més d’un centenar de persones participen en el sopar de La Nit dels Insurrectes que va homenatjar Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, Leandre Gassó a títol pòstum, i la Marea Pensionista

La quarta edició d’aquest esdeveniment ciutadà es va celebrar en una sala plena del tot, exponent de l’èxit de la convocatòria i de l’arrelament en la societat hospitalenca

En una sala on, literalment, no hi cabia una agulla, es va celebrar divendres al vespre la quarta edició de La Nit dels Insurrectes a l’hotel Ikonik Lex del carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia. Es tracta d’un acte anual que des de fa quatre anys organitza l’entitat Foment de la Informació Crítica, amb l’objectiu d’homenatjar una entitat de la ciutat, una persona a títol pòstum i una persona que recull presencialment el premi que, en aquesta ocasió, va ser una parella d’artistes molt reconeguts a la ciutat.

L’entitat que va rebre el reconeixement dels presents va ser la Marea Pensionista/Marea Blanca per la Sanitat Pública; la persona a títol pòstum, el fundador —i rector fins al seu retir— de la parròquia de Sant Josep, mossèn Leandre Gassó i la parella d’artistes, Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, fundadors del Taller de Pubilla Kasas, una de les entitats més reconegudes de la ciutat en l’àmbit artístic que ha ajudat a la formació de unes quantes generacions d’artistes plàstics i que s’ha caracteritzat pel seu dinamisme i la seva capacitat d’innovació. Mossèn Leandre Gassó era una persona molt estimada al barri i a tota la ciutat, que va posar la parròquia al servei de les causes més nobles, durant els anys del darrer franquisme, la Transició i els anys posteriors i, la Marea Pensionista, s’ha destacat per la seva tasca en defensa dels drets dels ciutadans en àmbits tan diversos com la reivindicació d’unes pensions de jubilació justes o una sanitat pública i eficient al servei de tota la ciutadania.

L’acte va començar a quarts de nou amb una copa de cava de benvinguda mentre s’anava concentrant el centenar llarg de persones que es van donar cita en el sopar que s’organitza per donar el màxim relleu ciutadà a la convocatòria. En aquesta quarta edició el nombre d’inscrits va superar el de les tres anteriors convocatòries i no va ser més nombrós perquè la sala de l’Ikonik Lex ja no permetia més comensals. Com ha passat en les ocasions anteriors, la Junta de l’entitat ha rebut felicitacions per part dels assistents per la capacitat d’organització demostrada i per la dignitat amb que se celebren any rere any les diverses convocatòries. Cal recordar que la Nit dels Insurrectes es diu així per replicar l’ocurrència de l’alcaldessa Marín de nomenar Fill Predilecte de la ciutat al CEO del Mobile World Congréss que, de l’Hospitalet, no coneixia només que l’espai que la ciutat ha cedit graciosament a la Fira de Barcelona, mentre que molts dels ciutadans i les entitats de la ciutat son generalment ignorades pels poder públics sense que es faci palès el reconeixement per les seves activitats i les seves actituds reivindicatives.

Després de la benvinguda del President de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, que es va referir especialment a la tasca que fa la entitat en el seu àmbit informatiu amb l’edició d’aquest digital, especialment menyspreat pel govern municipal i pel mateix alcalde que mai ha concedit una entrevista al mitjà, es va procedir al sopar. Als postres va començar pròpiament l’acte de lliurement de guardons als homenatjats, amb la intervenció d’un membre de la Junta que va explicar el contingut de La Nit i en aquesta ocasió va explicar la històrica subsidiarietat de l’Hospitalet en relació a Barcelona i, a continuació, la col·laboradora de FIC, l’actriu Mariona Montes va fer la presentació dels homenatjats, explicant els mèrits i fent-los sortir per rebre el diploma i el tradicional objecte artístic de la dissenyadora Paca Hernández. Van parlar representants de la Marea pensionista, l’actual rector de Sant Josep i persones que el van conèixer de molt a prop i que li tenien un afecte molt personal i, per últim, l’Agustín Fructuoso amb la Xaro Castillo, que va agrair l’homenatge i es va referir a la vinculació entre la cultura, l’ensenyament i la democràcia com a fórmula de progrés social més enllà de les fronteres i dels territoris. Al final de la presentació de mossèn Leandre es va poder passar un vídeo on el mossèn recitava el Poema de Nadal i al final de la de Xaro Castillo i Agustín Fructuoso un vídeo sorpresa molt emotiu de la seva neta resident a Alemanya que no va poder estar present però que els va felicitar en la distància. Al final de tot l’acte es va fer una foto de família amb els premiats i representants i, posteriorment, una altra de la Junta Directiva de FIC per recordar aquesta exitosa quarta edició.

Com ja va passar en la primera edició que es va fer en el mateix hotel, la Junta de FIC va felicitar a la direcció i als treballadors de l’establiment que es van comportar amb una gran professionalitat, facilitant l’acollida malgrat l’espai reduït, assenyalant les enormes diferències, tant en el tracte com en el mateix sopar, de les altres edicions que s’han fet fora d’aquest hotel de Santa Eulàlia.

Tots els comensals van trobar en el respectiu seient una bossa amb la revista de la passada edició, un punt de llibre, un llibre de regal i una butlleta de l’entitat per fer-se socis i ampliar la massa social, aspecte en el que va insistir el president en el seu discurs final de comiat. La revista de la present edició és repartirà gratuïtament als assistents a la Festa del Pensament Crític que, de manera tradicional, FIC celebra a la seva seu a mitjans d’abril, en aquesta ocasió previsiblement el dia 16.

Junta Directiva de FIC

Àlbum de Fotos de la Quarta Edició de la Nit dels Insurrectes

La reforma del mercado de Collblanc que nunca llega en un carnaval reivindicativo

Los paradistas del mercado de Collblanc lo han tenido fácil para escoger el tema para disfrazarse en el Carnaval que celebraro ayer. Escogieron disfraces de peones de obra, simulando que la reforma del equipamiento municipal ya había su reforma. Y por unos momentos se empezaron pero quienes lo icieron fueron los mismos comerciantes. Esperemos que solo sea una parodia o ¿a lo mejor no