Setmanes funestes per la història recent de la ciutat. En només 20 dies ens han deixat tres persones de relleu pel que fa al treball en benefici de les capes socials més febles d’aquesta societat capitalista que amenaça durament la coexistència i el futur, com és fàcil veure a l’Hospitalet. Primer va ser Clara Parramón, després Pepe Gutiérrez i ara Andreu Trilla.

No és difícil recordar l’escolapi Andreu Trilla a la Casa de Reconciliació de Can Serra al costat de Jaume Botey i de Mari Pau Trayner —i de tants altres—, en qualsevol de les tasques que servien per reivindicar millores socials, defensar les persones vulnerables o estimular el coneixement a través de l’ensenyament d’adults. L’Andreu Trilla era aquell activista més aviat prim, de barba llarga, discret i treballador que sempre era quan se’l necessitava.

Havia nascut l’any 1940 a Balaguer i amb només 16 anys es va vincular a l’Escola Pia, essent ordenat sacerdot l’any 1964. Va estar destinat a molts llocs però nosaltres el recordarem per l’ingent tasca que va desenvolupar al barri de Can Serra, a la Casa de Reconciliació, a l’escola d’adults, on va participar en la seva creació i a l’Associació de Veïns. De fet, a tot arreu on se li reclamava la seva participació i el seu ajut desinteressat. Va ser també, d’alguna manera, l’impulsor del gran mural de Jordi Maragall que hi ha a la Casa de Reconciliació on ell sempre expressava la importància de reflectir en un mural públic el pes dels ideals en la recerca d’un món més just i igualitari.

Justamen, els escolapis de Can Serra van ser la Comunitat que més es va implicar en el treball reivindicatiu del barri, especialment des de mitjans dels anys 70 on van coincidir dues personalitats tan marcades com el Jaume Botey i l’Andreu. Malgrat que, des de l’any 2008 residia a Santa Margarida de Montbui, encara era possible saludar l’Andreu Trilla quan se celebrava alguna commemoració assenyalada al barri, com per exemple quan a l’any 2025 va col·laborar activament en la celebració del 50è aniversari de la inauguració de la Casa de Reconciliació.

A banda del seu activisme social se’l recordarà també per la seva faceta intel·lectual. Era un gran lector i l’introductor al país de la psicoanalista francesa Marie Balmary, en els seus estudis sobre la psicologia freudiana i els textos bíblics. Entre el 1991 i el 2003 va ser Provincial de l’Escola Pia de Catalunya i crític literari de la revista Foc Nou. Va deixar una empremta inesborrable a Can Serra entre tots aquells que el van conèixer i el van tractar d’a prop.

(Foto extraida del diari PUNT VUI+ y realizada por ELENA FORCADA)

Es fan ressò d’un comunicat del sindicat de la Guàrdia Urbana on es mostren sorpresos del treball del departament de nòmines aquest agost

El sindicat de CCOO de l’Ajuntament acaba de recordar, en el primer Coco Flash del curs, que l’Ajuntament continua devent a la totalitat de la plantilla el 2,5% global dels endarreriments entre gener i desembre del 2025, així com el 2,5% de la paga de productivitat també del 2025 i el 0,5% de la paga de productivitat del 2024.

Ho han fet arran del comunicat del SPL-CME, el sindicat de la policia local, que es fa ressò de la “sorpresa” que ha suposat que Recursos Humans de l’Ajuntament hagi treballat aquest mes d’agost per poder aplicar econòmicament l’acord de l’específic de la Guardia Urbana. “Valorem molt positivament aquest esforç de RH de l’Ajuntament i del departament de nòmines”, afirma el SPL, a la vegada que asseguren que estan “davant de l’acte més gran de compromís de l’ajuntament cap a la Guardia Urbana de l’Hospitalet”, després que “l’alcalde hagués aixecat una objecció de la Intervenció de l’Estat per fer aquest acord”.

Això ha suposat que cada guàrdia local ha cobrat en la nòmina d’agost 1.430,20 euros que els hi devien d’endarreriments segons CCOO, de la qual cosa se n’alegren, mentre recorden tot el que encara es déu a la resta de la plantilla municipal i esperen que es resolgui, com s’ha fet amb la Guàrdia Urbana, al llarg d’aquest mes. El que esperen és que a finals de setembre pugui reflectir-se en la nòmina de la resta de treballadors el que l’Ajuntament deu a la plantilla.

Segons expliquen, hi ha col·lectius municipals que també reivindiquen la seva valoració “alguns des de fa 22 anys”, i assenyalen que “a cada mesa de Treball ens diuen que per aconseguir una nova valoració o d’altres millores cal “donar quelcom a canvi” (augment de jornada, modificació de jornada…). CCOO es pregunta “per què no mostren la mateixa sensibilitat i fem un acord com aquest —es refereix al de la GU— per al col·lectiu de biblioteques, conserges, regidories, Serveis Socials…?” i assegura que “Podrien fer servir la RLT que tenim en marxa fa 11 anys per aconseguir aquestes valoracions, tal com s’ha fet amb la Guàrdia Urbana”.

La diferència és que el conflicte amb la Guàrdia Urbana va arribar a uns límits gairebé insuportables, especialment amb la situació de crisi delictiva que patia la ciutat. Fins ara, la plantilla municipal no ha parat de queixar-se, de la mà dels dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, però el conflicte no ha afectat als llocs de treball dels departaments, ni s’ha plantejat més enllà del malestar endèmic que mostren els treballadors.

CCOO espera, segons afirma en el seu full volant “no haver d’anar a cap ple” a reclamar novament el que se’ls deu.

La falta d’oferta confirma el malestar dels docents que han convocat vaga el primer dia del curs

El sindicat majoritari de l’ensenyament, USTEC, la CGT i l’Assemblea Educativa de Catalunya mantenen la convocatòria de vaga dels docents a partir del 8 de setembre, el primer dia de classe oficial. No se sap el seguiment previst a la ciutat, però del que no hi ha dubtes és de la mala maror existent entre la majoria de les plantilles de docents del sector públic i en bona part de les famílies que es queixen de les mateixes raons que al·lega el professorat.

Cinc dies abans de l’inici de curs va haver una nova reunió amb la consellera d’Ensenyament, després que durant tots els mesos d’estiu es suspenguessin les negociacions sense cap explicació convincent i sense que es resolguessin les demandes del curs passat.

Un dels principals problemes té a veure amb les ràtios i els recursos per millorar el servei, i malgrat que la conselleria afirma que ha estat treballant per resoldre aquests problemes, no hi ha calendari preestablert que deixi satisfet el professorat, especialment pel que fa a les aules d’acollida on el Departament ha anunciat que les ampliarà, mentre que hi ha moltes escoles que han rebut l’avís del tancament per aquest curs de la que disposaven.

A l’Hospitalet la situació és especialment sensible pel que fa a les ràtios, l’oferta de cursos i les aules d’acollida. És el cas d’una lectora que s’ha posat en contacte amb L’Estaca per explicar que la seva filla havia triat per aquest curs que comença, un grau mitjà de cures auxiliars, per la qual cosa van fer la corresponent sol·licitud a 8 centres públics de l’Hospitalet. En una primera ronda, el 10 de juliol passat, sense que li adjudiquessin cap centre. En una segona ronda el 24 de juliol, on li van donar plaça en Farmàcia i en un centre no públic. Com que el cas d’aquesta lectora és d’especial vulnerabilitat —família monoparental especial en risc social i residencial— no tenen possibilitat d’acceptar l’oferta d’un centre concertat i per tant es troben en la incertesa del que podrà estudiar la seva filla. Pel que ens explicava, la solució que li havien donat des del Departament d’Educació era que aquest mes anessin porta per porta als diferents instituts sol·licitats, per veure si algun alumne renunciava i podia quedar alguna vacant. 

Aquesta lectora, veïna de Santa Eulàlia, amb més de trenta anys cotitzats i que té ara una incapacitat del 65%, una discapacitat del 37% i es troba en atur, ja va ser desnonada a l’abril passat del pis que havia comprat feia 20 anys “perquè un sou i dues filles donen pel que donen”. Ara, es queixava que en matèria d’Ensenyament “enlloc d’ampliar les places, el que fan es apujar la nota de tall, excepte si pagues. Aleshores no hi ha nota de tall, només cal aprovar la ESO”.

Això és el que està passant a ciutats com la nostra. Segons la mateixa Sindicatura de Greuges de Catalunya, un 36% d’alumnes de les famílies catalanes es troba en risc de pobresa i un 40% precisen recursos per fer front a la problemàtica de la diversitat, perquè provenen en molt bona part d’immigració recent. A la nostra ciutat, en concret, el 41,4% de les famílies amb fills es troben en situació d’exclusió social, el 27% dels residents viuen en barris d’extrema vulnerabilitat urbana, molts en situació d’emergència habitacional i pendents encara de regularització i amb els serveis socials col·lapsats la major part del temps.

Dubtes sobre la garantia que la construcció del nou equipament sanitari beneficïi la ciutadania hospitalenca

En la compareixença davant els mitjans de comunicació just desprès de la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’alcalde Quirós va reconèixer que el projecte al que s’havia acabat de donar l’aval representa “un canvi de gran transcendència per la ciutat”, de manera directa pels barris del nord perquè, segons ell, això suposarà el benefici per la ciutadania hospitalenca dels serveis de salut que pugui oferir el nou Clínic. Aquest compromís apareix en la Memòria d’Ordenació Sanitària dins del redactat de l’avanç del PDU, de manera que s’estableixi en el seu moment un repartiment del mapa de cartilles de la sanitat pública, per tal que el nou Clínic doni cobertura als barris del nord de l’Hospitalet, i l’hospital de Bellvitge als del sud.

Això s’estableix en un document bàsicament urbanístic en el que, de tota manera, resultava imprescindible establir alguna mena de compromisos, més enllà dels de planejament —que eren els decisius—, per tal de convèncer els interlocutors. Una cosa ben diferent serà la manera com s’apliquin els serveis sanitaris que depenen exclusivament de l’àrea de Sanitat i no pas del d’Urbanisme. L’evidència més directa és el que està passant ara mateix. L’hospital de Bellvitge està a l’Hospitalet des del 1972, però no és un hospital de ciutat, sinó un hospital metropolità com els que s’han projectat a diversos municipis de l’àrea metropolitana de fa anys. Justament, una de les excepcions és l’hospital Clínic que convertirà l’antic complex del carrer Villarroel en un centre d’atenció intermèdia i ambulatòria per Barcelona —i altres serveis mèdics de proximitat—, de manera que el gruix sanitari d’alta tecnologia i els quiròfans principals s’estableixen en el nou equipament de Porta-Diagonal. És evident que si el carrer Villarroel perd el gruix assistencial del Clínic pels barcelonins, el recuperi en molt bona part al nou Clínic.

El final del projecte del nou hospital general de ciutat

El compromís essencialment urbanístic dona dos resultats concrets per l’Hospitalet: el primer, que és possible que hi hagi atenció sanitària pels residents del nord de la ciutat, però compartida amb la ciutat de Barcelona i l’àmbit metropolità més proper (com passa a Bellvitge) i el segon, que amb aquesta promesa encara incerta, s’elimina de manera definitiva la construcció del nou hospital de ciutat que havia de substituir l’actual obsolet de la Creu Roja, i que sí donaria cobertura assistencial exclusiva als 150.000 habitants dels barris del nord de la ciutat.

De fet, en el brífing de l’avanç del PDU entregat a la premsa, la única referència al retorn sanitari per la ciutat s’explicita així: “…quan el nou campus entri en funcionament, L’Hospitalet tindrà dos hospitals universitaris de referència internacional –l’Hospital Universitari de Bellvitge i el nou Clínic– i dues facultats de medicina. A més, els veïns i veïnes dels barris del Samontà passaran a tenir un nou hospital de referència per a ser atesos a L’Hospitalet. Aquest és un dels principals retorns socials del projecte per al municipi”.

Si aquest és el guany, la pèrdua sembla aclaparadora. En aquest espai estava projectat el nou hospital de ciutat que havia de substituir el de la Creu Roja. D’altra banda, és l’únic espai lliure del barri més dens del Continent, que hagués necessitat la radicalitat d’un govern sensible a la situació crítica de la ciutat, per evitar un sol habitatge nou més, com no fos per esponjar la realitat urbana de Collblanc-La Torrassa, La Florida-Les Planes i Pubilla Casas.

L’alcalde s’ha mostrat, així mateix, satisfet d’una altra de les prioritats defensades: que en lloc dels més de 1.200 habitatges que estaven previstos a la zona en el planejament del 2006, ara només se’n construiran 800. Els promotors, però, no perdran ni un pis: els altres pocs els assumirà Barcelona a canvi, que una part del complex del nou Clínic incorpori territori de la ciutat —i això no és diu enlloc—: unes 2,7 hectàrees més, passant de les 10 inicialment previstes a les 12,7.

El 71% de l’edificació a la ciutat més saturada

L’Hospitalet, amb el 34% del territori, es menja el 71% de l’edificació —i, per tant, de la càrrega d’equipaments i serveis previstos per aquestes 800 noves famílies hospitalenques—, mentre que Esplugues amb el 30% del sol s’endú una nova Facultat de Farmàcia, dues parades noves de metro i més sol per equipaments a tocar de Sant Joan de Déu. Barcelona, amb el 36% del sol, s’emporta el 29 % de l’habitatge i un gran hospital, aquest sí, d’absoluta referència.

No en va, en un moment de la roda de premsa, el conseller Albert Dalmau va afirmar que el projecte que s’estava presentant, “construeix ciutat” —i immediatament va rectificar afirmant que “construeix ciutats”— perquè Barcelona guanya amb l’operació a banda d’un hospital de categoria, la reestructura urbana de l’entrada a la ciutat i justament poder construir més de 300 habitatges amb façana a la mateixa Diagonal, amb el que això suposa d’oferta de qualitat, no com l’Hospitalet que construeix a la carretera de Collblanc.

L’oposició radicalment en contra

Les valoracions sobre les dades facilitades han estat amplificades pels grups de l’oposició que, amb significatives diferències, s’han pronunciat molt críticament sobre els acords i les seves repercussions sobre la ciutat. ERC-EUiA, per exemple, denúncia que “el govern presenta com a fets, compromisos que encara no estan garantits i ni parteixen del debat i el consens polític i social necessaris” en referencia al nou Clínic com a servei sanitari pels residents als barris del nord. Alhora, reclamen que “es concreti i es faci explícit l’anunci fet avui de que els veïns i veïnes del Samontà tindran el futur Clínic com a hospital de referencia”, i exigeixen a l’alcalde que expliqui “en quina situació queda l’actual Hospital General”. La coalició municipal ha recordat també que aquesta decisió no depèn ni de l’Ajuntament ni del Consorci del Clínic.

D’altra banda, pel que fa als habitatges previstos reclamen “que la totalitat dels 800 habitatges es destinin a habitatge protegit i de lloguer social i accessible, així com la planificació de nous equipaments, més zones verdes i actuacions de regeneració urbana, molt necessàries en aquella zona”.

Per últim, demanen “concreció sobre el finançament de les actuacions anunciades, especialment el soterrament de la subestació elèctrica de la carretera de Collblanc, així com qui n’assumirà el cost” i el seu portaveu ha declarat, a més, que “el Clínic ha de ser un motor de transformació del Samontà. Aquesta oportunitat ha de servir per millorar els barris i, sobretot, la qualitat de vida dels veïns i veïnes”.

Per la seva banda, el grup popular, a través de la seva portaveu ha denunciat que “l’alcalde socialista, David Quirós, s’atreveix a celebrar que el nou Hospital Clínic, que es construirà a la zona de Can Rigalt, podria atendre veïns de la ciutat, renunciant implícitament a la construcció del nou Hospital General, una reivindicació que fa dècades que els veïns de la zona nord reclamen”. Alhora, ha demanant transparència i que “Quirós rendeixi comptes i expliqui per què l’Hospitalet acollirà el 70% dels habitatges previstos als terrenys, així com que presenti un balanç de les càrregues que haurà d’assumir cadascun dels municipis vinculats a aquest PDU”. I s’ha mostrat molt crítica amb l’alcalde perquè no defensa els interessos dels hospitalencs: “mentre els veïns clamen per la necessitat de col·legis, residències, centres de dia, equipaments sanitaris, i la construcció d’un nou hospital, Quirós signa la construcció de 800 nous habitatges que suposaran una pressió més gran sobre els equipaments i serveis públics d’una ciutat que ja està col·lapsada.”

Els Comuns també s’han pronunciat contra les noves construccions d’habitatges, “sobretot perquè es tracta dels barris més densificats d’Europa”. I han reclamat “més zones verdes i més equipaments”. Respecte que el nou Clínic sigui l’hospital de referencia de l’Hospitalet indiquen que no hi ha garanties al respecte i recorden que el nou Clínic està “en el terme municipal de Barcelona”. I finalment, es mostren convençuts que “aquest tipus d’operacions de gran envergadura s’aprofiten precisament per requalificar terrenys i per construir cada vegada més”.

Vox també ha afirmat que el nou Clínic no estarà a l’Hospitalet, sinó a Barcelona, i el seu portaveu Francisco González ha assenyalat que “hi havia un compromís clar que, amb independència de la seva construcció als terrenys de Can Rigal, l’Hospitalet havia de tenir el seu nou Hospital General”.

L’alcalde afirma que el Clínic de la Diagonal serà un hospital de referència per la ciutat

La reunió del Consell General del Consorci Porta-Diagonal-Campus Clínic, amb presència ahir a l’Espai Corberó d’Esplugues de cinc consellers/eres, el rector de la UB i els alcaldes d’Esplugues i l’Hospitalet, ha donat llum verda al document preliminar del PDU, pel que fa a les gairebé 70 Ha de la planificació urbana que farà realitat el nou Clínic, la nova Facultad de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i la re-urbanització de tota la zona a cavall dels tres municipis.

Com passa habitualment, en el terme municipal de Barcelona s’ubicarà bàsicament el nou Clínic en una parcel·la de 12 Ha; en el terme municipal d’Esplugues, la nova Facultad de Farmàcia de la UB i, en el terme municipal de l’Hospitalet, 800 nous habitatges dels 1.125 previstos en tota l’àrea. Els 325 habitatges restants estan projectats en dues petites parcel·les de Barcelona, a tocar de la Diagonal a l’esquerra del nus amb la Ronda de Dalt i a la zona oest del complex del nou Clínic a l’altra banda.

L’acord s’ha produït en presència de l’alcalde Quirós, l’impulsor del Pla del Samontà que, curiosament, preveu pels barris més saturats del continent europeu 800 nous habitatges en la única zona lliure de Collblanc. Òbviament, en l’operació Porta Diagonal-Campus Clínic, sembla evident que guanya Barcelona, molt per sobre del que s’enduen Esplugues i, sobretot, l’Hospitalet, que torna a perdre espai lliure, guanyarà 800 nous habitatges —amb façana a la mateixa carretera— i milers de nous residents a Collblanc , amb la simple promesa que el nou Clínic atendrà als veïns de la ciutat. La promesa s’ha transmès sense que hi hagi cap articulació certificada de com funcionarà l’equipament, perquè el que ara s’ha fet ha estat donar llum verda al que han negociat els tècnics, els promotors immobiliaris i els propietaris dels terrenys. L’alcalde Quirós ha estat, un cop més, un convidat de pedra en la negociació, a la vista del resultat. Que el màxim defensor propagandístic de la necessitat d’esponjar Collblanc accepti que en aquesta operació de gran format, la ciutat més perjudicada —un cop més— sigui l’Hospitalet, ja explica el paper que el govern local ha jugat en aquest projecte.

Sí —naturalment—, el que s’ha acordat és que el 50% de l’habitatge que es construeixi sigui habitatge protegit i assequible. Assequible, entre parèntesi, en un nou barri de prestigi a tocar de la Diagonal i del millor hospital de referència de la capital catalana.

Soterrament subsestació elèctrica

Per beneficiar l’operació immobiliària, el projecte preveu el soterrament de la subestació elèctrica per deixar lliure una bona quantitat de sol en el terme municipal de l’Hospitalet, just al costat de Can Rigalt, i el trasllat del Complex Esportiu de l’Hospitalet Nord a una altra zona —amb el que això suposarà també per la ciutat, que s’haurà de quedar necessàriament sense aquest complex quan s’hagi d’enderrocar per construir-ne el nou—. El nou complex, quan es faci, tindrà 10.000 metres quadrats útils, però les pistes d’atletisme s’hauran de traslladar a la Feixa Llarga, probablement en els espais que deixi lliure el Cirque de Soleil o molt a prop.

Perquè els hospitalens no saltin de ràbia, el projecte explica amb dibuixets la preciositat de la carretera de Collblanc quan tot s’acabi, tota verda i plena d’arbres, a l’igual que la prolongació del carrer Josep Molins cap al nord, amb un esquema molt bonic de corredor verd fins a Collserola.

Pel que s’ha informat, amb l’aval del PDU per part del Consell General, s’inicia el procés de participació ciutadana fins al desembre, amb tres sessions deliberatives, una per municipi implicat, mecanismes digitals de participació popular i una última sessió de conclusions.

El projecte del nou Clínic es preveu acabat pel 2035 però la idea és que l’aprovació inicial no s’allargui més enllà del juny de l’any vinent i es pugui posar en marxa a l’estiu del 2028. El cost global pujarà a uns 1.700 milions d’euros i el nou Clínic tindrà uns 380.000 m2 assistencials/acadèmics (alta tecnologia mèdica, hospitalització i quiròfans intel·ligents) i 120.000 més per serveis complementaris (suport, administració i logística). Estan previstes també infraestructures de connectivitat com un millor enllaç amb la Ronda de Dalt i una nova estació de metro de continuïtat de la Línia 3 (Nou HospitalClínic/Sant Joan de Déu). La nova Facultad de Farmàcia tindrà façana al carrer de Sant Mateu d’Esplugues i compta ja amb una partida aprovada de 152 milions d’euros per alçar un edifici de 35.000 m2. El hub sanitari es completarà amb les dependències de la Facultad de Medicina i Ciències de la Salut, al Clínic, i el Parc Científic de Barcelona. A tocar d’aquestes instal·lacions estarà l’actual hospital infantil de Sant Joan de Déu.

En declaracions als mitjans oficials de la ciutat, l’alcalde Quirós ha afirmat que “l’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de La Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”. De moment, simples paraules perquè no hi ha cap document que acrediti, hores d’ara, que en efecte, el disseny del nou Clínic de Barcelona  ontempli ser un hospital de referència per l’Hospitalet.

L’ajuda queda en reserva perquè no va aconseguir l’acreditació tècnica imprescindible per accedir als 275.000 euros sol·licitats

A la darrera resolució de la convocatòria d’ajuts per la conservació i restauració del patrimoni històric local, la Diputació de Barcelona ha exclòs, en primera instancia, l’aportació que havia sol·licitat l’Ajuntament per la rehabilitació de les antigues naus de  Cosme Toda i el recorregut exterior previst en el projecte de museïtzació. La subvenció sol·licitada s’elevava a 275.000 euros i la Diputació n’ha repartit més de 3,5 milions per diverses rehabilitacions de la comarca però, un cop més, les administracions supramunicipals s’han oblidat d’una de les ciutats més precaritzades de la corona metropolitana.

Les subvencions es mouen per acreditacions tècniques i el projecte de l’Hospitalet va obtenir només 63 punts, cosa que obligarà a una reestructuració del programa inicial que preveia 1,2 milions d’euros per recuperar les naus, les estructures interiors i subterrànies, els forns i les xemeneies que es van poder preservar després de l’escandalosa operació immobiliària del sector, encara avui sota la lupa judicial per demandes de l’oposició municipal dels Comuns.

La decisió final de la Diputació ha causat una certa sorpresa perquè inicialment es donava l’ajut com garantit i aprovat però la realitat és que entre les subvencions adjudicades no apareix per res el recinte de la Cosme Toda. No obstant això, el que s’ha informat és que el projecte ha quedat en llista de reserva, perquè amb la resta dels 14 projectes adjudicats es va exhaurir el pressupost inicialment previst i l’aprovació es va fer en funció dels punts aconseguits en la valoració tècnica. Probablement, també va influir en la valoració tècnica del projecte de la Cosme Toda el fet que l’Ajuntament hagi valorat el cost de la museïtzació en 1,2 milions d’euros, amb partides ja compromeses, mentre que els imports que acostuma a adjudicar la Diputació per projecte, difícilment superen els 275.000 euros.

Ara, la recuperació del que queda de la Cosme Toda, haurà d’esperar a que es puguin produir romanents pressupostàries, que algun dels projectes adjudicats no es posi en marxa en el temps previst, o a que es produeixin ampliacions de crèdit en la rehabilitació de patrimoni local per part de la Diputació. Tot plegat no deixa de ser lamentable justament perquè l’estructura fabril de l’empresa ceràmica Cosme Toda era de les més importants de Catalunya, una de les més antigues i millor conservades i ara ha quedat absolutament escombrada pels centenars de pisos que ocupa l’espai de l’antiga factoria. Només que s’hagués tingut en compte aquesta barbaritat immobiliària i la urgentíssima preservació dels escassos vestigis que s’han pogut conservar, l’ajut de la Diputació hauria estat indiscutible. D’on es posa una vegada més de manifest que, en qüestions de preservació patrimonial, son molt importants els criteris tècnics però haurien de ser molt més importants els criteris polítics, tractant-se com es tracta d’una administració supramunicipal governada pels partits, que hauria de ser sensible a la destrucció d’alguns senyals d’identitat col·lectiva.

El pla de museïtzació elaborat per l’Ajuntament preveu convertir el que queda en un recurs educatiu que expliqui el passat obrer i industrial del barri de Sant Josep i permeti la visita de les restes de la factoria ceràmica com els forns que es conserven, els paviments i les estructures subterrànies, la xemeneia, etc. tot plegat acompanyat d’un traçat que permeti el recorregut amb panels informatius interactius. D’altra banda la gran nau i l’edifici-taller dissenyat en el seu moment per l’arquitecte Puig Gairalt podrien hostatjar diversos equipaments culturals i un gran centre comunitari pel barri.

En la darrere sessió de l’òrgan de direcció i control, no es van voler posar a debat les esmenes presentades per aquest grup d’oposició

El proper dilluns 14 de setembre està prevista una nova reunió del Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipals, que té per objectiu prioritari aprovar el nou Contracte-Programa que ha de regir la gestió dels mitjans públics durant els dos propers anys (2027-2028). L’anterior reunió del CE dels SCM va tenir lloc el passat 30 de juliol quan els grups municipals i alguns professionals van presentar esmenes al text del Contracte-Programa que havia fet arribar el director dels mitjans als components del CE.

Pel que va transcendir en el seu moment, havien presentat esmenes, entre globals i concretes, els representants de tots els grups municipals d’oposició i un dels tres periodistes elegits. Cap esmena del grup socialista ni del seu cap de premsa, com era previsible, i tampoc dels dos periodistes que completen l’estabilitat de vots del CE que fa que el director dels mitjans no perdi cap votació o, en perdi, com va passar en la darrere sessió (el director defensava dos debats anuals i es van aprovar quatre), molt poques i a ser possible gens transcendents.

De les esmenes presentades, només les dels grups municipals d’ERC i el PP eren esmenes concretes al text del Contracte-Programa, mentre que les del periodista representant de Línia-LH es referia directament a la modificació del nombre mínim de peces que hauria de cobrir el canal digital pel que fa a política i cultura, i el de Vox, al 50% de l´ús del català i del castellà en les programacions de la tele i de la ràdio.

Pel que hem pogut esbrinar, el representant republicà va presentar esmenes al text i als annexes I i II, amb propostes de rectificacions concretes i la representant del grup popular 5 esmenes també amb concrecions detallades, mentre que el representant dels Comuns va presentar un llistat extens de set punts, amb referències genèriques al contingut del document i propostes generals i concretes, que exigien una discussió clara sobre punts del document, per tal d’ajustar el redactat del Contracte-Programa a la voluntat de traspassar el control del contingut informatiu dels SCM a la ciutadania, que és la que paga el sou dels professionals i les inversions necessàries.

Arribat el moment de debatre les esmenes presentades, pel que hem pogut conèixer, el director dels mitjans es va referir al que s’havia presentat per tal de consensuar les propostes, però quan va arribar a les propostes fetes pel grup municipal dels Comuns va afirmar que el que aquest representant havia presentat eren simplement reflexions genèriques i cap esmena i que, per tant, no es posarien sobre la taula, no es debatrien i no es tindrien en compte.

Com és imaginable, sembla que el representant dels Comuns es va queixar de la desconsideració i va explicar que aquesta actitud autoritària del director no es deixaria passar. Pel que ha sabut L’Estaca, el grup municipal dels Comuns té ja redactada una carta que farà arribar properament al director dels mitjans queixant-se de la humiliació que suposa no fer cas de les esmenes d’un dels grups polítics d’oposició que més han treballat sobre la matèria i que des de el grup es considera de maniobra política de tancar visions crítiques disfressant les amb arguments formals. Els Comuns exigiran una rectificació d’aquest comportament.

En la propera reunió del dilluns 14, pel que ens han explicat des de Comuns, el seu representant tornarà a presentar les mateixes esmenes que ja va presentar en el seu moment, ara més desglossades, per tal que es tinguin novament en compte. Alhora, ens han explicat que una vegada s’aprovi el Contracte-Programa, aquest document ha de ser enviat al Consell de l’Audiovisual de Catalunya on també el grup dels Comuns es pensa dirigir per exposar les esmenes que no hagin estat objecte de debat. Un cop l’informe del CAC sigui afirmatiu, el Contracte-Programa ha de passar pel Consell Consultiu dels SCM, on tots els grups d’oposició tenen també representació i allà ens han assegurat també que posaran sobre la taula les esmenes que no s’hagin contemplat. Finalment, si el text del Contracte-Programa que li agrada al director dels Mitjans aconsegueix arribar al ple on ha de ser aprovat perquè entri en vigor, el grup dels Comuns ha avançat que també intentarà argumentar a favor de les seves esmenes per tal que es puguin tenir finalment en compte o es voti desfavorablement el nou Contracte-Programa

Pel que fa a FIC (Foment de la Informació Pública) on el govern només permet a l’entitat prendre la paraula als plens municipals per parlar de temes informatius, també hi ha la voluntat de seguir explicant els problemes que genera aquesta manera autoritària de conduir-se del director dels mitjans municipals, que es va posar de manifest d’una manera tan bel·ligerant en la darrere reunió del CE del passat juliol, com s’ha explicat.

Un dels intel·lectuals més polifacètics, inquiets, rigurosos i entranyables de l’Hospitalet, malgrat que feia molts anys que ja no hi vivia, ens va deixar dijous 20 d’agost. Es tracta del Pepe Gutiérrez, nascut a La Puebla de Cazalla, a la Sevilla oriental on havia nascut l’any 1946. Amb 14 anys va emigrar amb els seus pares al barri de Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat, on de seguida es va despertar el seu interès pel coneixement històric i per l’activisme antifranquista. Allà al barri va entrar molt aviat en contacte amb moviments cristians de base i amb el Francesc Pedra, antic militant cenetista i un dels personatges històrics de la lluita clandestina a la ciutat, pare del que va ser regidor socialista en el primer Ajuntament democràtic, German Pedra, de qui també va ser íntim amic en els primers temps. Durant l’època de la Transició va ser quan Pepe Gutiérrez va adquirir un relleu més notable com a militant comunista, primer de la Lliga Comunista i posteriorment de la Lliga Comunista Revolucionària, organització trotskista molt destacada durant la Transició, contrària a qualsevol projecte de pacte amb el darrer franquisme.

El Pepe Gutiérrez va ser molt actiu a l’Hospitalet durant aquests anys dels primers setanta, quan ja havia agafat experiència política en el seu exili francès entre el 68 i el 71 on va iniciar la seva militància a la Lliga Comunista francesa. Treballador del sector de la sanitat a la ciutat, va ser durant molts anys delegat sindical de CCOO, fins que va anar a viure a Sant Pere de Ribes on militaria en l’esquerra anticapitalista i arribaria a ser regidor d’Urbanisme per la coalició d’EUiA i UM9.

De formació autodidacta, és difícil observar una figura intel·lectual del seu relleu i la seva prolífica capacitat de recerca i creació, vinculada a la divulgació del marxisme revolucionari (especialment en la perspectiva trotskysta) i a tot allò que hagi tingut a veure amb una de les grans arts que ell idolatrava, com era el cinema.

Dins de la seva adscripció ideològica va ser impulsor de la Fundació Andreu Nin, vicepresident de la Fundació a Catalunya i, en conseqüència, un gran divulgador de la figura del principal fundador del POUM durant la República espanyola i del que va suposar l’esquerra revolucionària durant la Guerra Civil, la clandestinitat i l’antifranquisme.

Com a gran intel·lectual marxista va escriure centenars d’articles a plataformes com Kaos en la Red, des dels seus inicis, o a VientoSur, d’on va ser durant molts anys membre del seu consell de redacció. Molt abans, ja havia participat en el debat cultural a les pàgines del òrga oficial de la LCR, Combate, al Diario de Barcelona en la seva etapa autogestionària (1980-81), La Voz de Euskadi, Liberación, etc. Va col·laborar també amb l’editorial Fontamara i va escriure notables articles per revistes especialitzades com Tiempo de Historia, Historia 16, Historia y Vida, L’Avenç, Cahiers Leon Trotsky, etc.

A l’any 2002 va publicar un llibre que el faria famós més enllà de la literatura política, explicant les seves experiències personals i polítiques sota el títol de Memorias de un bolchevique andaluz. Més tard va publicar Retratos poumistas, Miniwat-Phillips, la memòria obrera i treballs centrats en els personatges de George Orwell, Nelson Mandela, Jon Reed, Tolstoi i, lògicament, Trotsky.

Tenia una personalitat inquieta i una enorme capacitat de treball, al costat d’un compromís personal indestriable de l’interès pel coneixement, la recuperació d’experiències viscudes i l’ànim per explicar esdeveniments amagats de la història tradicional. Com a gran marxista, el coneixement de la història era una manera d’intervenir sobre les realitats quotidianes, amb l’esperit dialèctic que sempre l’havia caracteritzat. Per a ell, la història era com el panorama de la vida vista a vol d’ocell, que servia per aprendre del que havia passat, no caure en els mateixos errors i interpretar el que calia canviar i com fer-ho, per construir un futur més igualitari i just.

Per això, aquest visió panoràmica del passat, l’havia ancorat en el que amb ell li semblava un exercici de reflexió i de síntesi, com era el cinema. Havia participat en els cineclubs i els cinefòrums que s’havien prodigat a l’Hospitalet durant els primers 70 i arran de la seva experiència com a cinèfil va publicar diversos llibres d’un extraordinari interès: En nombre del padre y del hijo, El cine y la Biblia, Lo que aprendí del cine, las memòria de un cinéfilo pobre, on interrelaciona les seves experiències personals amb la ficció cinematogràfica i molts textos sobre el cinema de Hollywood, Elia Kazan, Visconti, Bogart, Bergman, Malraux, etc.

Malgrat viure a Sant Pere de Ribes i vincular-se també estretament amb el clima social d’aquesta població del Garraf, mai va perdre les seves arrels hospitalenques: mantenia contactes a la ciutat, grans amics i persones que sentien una profunda admiració per les seves capacitats i les seves extraordinàries inquietuds. No vam tenir l’oportunitat d’aprofitar del tot les seves experiències. És el que té aquesta ciutat, que s’oblida aviat dels personatges il·lustres i, el Pepe Gutiérrez, va ser un d’ells. El mantindrem en el nostre record perquè, per nosaltres, el Pepe sempre serà un hospitalenc de primer nivell. Vetllarem per la seva memòria.

Dijous 20 d’agost al matí, després d’una llarga convalescència que es va iniciar amb un ingrés hospitalari a primers de juliol, va morir Clara Carme Parramon Homs, molt coneguda a la ciutat per l’enorme quantitat d’activitats i treballs que va portar a terme des que havia arribat al barri de La Florida amb 23 anys. Nascuda a Barcelona en una família de fortes influències culturals —el seu pare va ser el fundador de Parramon Ediciones, probablement la millor editorial d’Europa en temes de dibuix i plàstica—, va decidir anar a viure al barri de La Florida on, sense deixar la Universitat, va començar en l’activisme feminista i l’antifranquisme militant al Centre Social de La Florida, d’on sorgiria la primera escola d’adults per dones i que ella impulsaria amb total intensitat.

A primers dels 70, després de participar en moltes de les iniciatives del Centre Social, es va integrar en la nova Associació de Veïns de La Florida on coincidiria amb figures destacades de la incipient organització comunista del PSUC, com ara Carmen Díaz, Joan Saura, Santiago Díaz, Tadeo Sánchez, Salvador Pastor, etc Ja als voltants del 1975/1976 seria incorporada al Comitè Local del PSUC poc abans de la legalització.  Entre 1976 i 1979, la Clara es va convertir en una de les peces claus del partit en ocupar la secretaria d’Organització just en el moment que el PSUC local aconseguiria la màxima influència a la ciutat, amb 9 agrupacions de militants als diferents barris, més la Joventut Comunista de Catalunya, 8 locals oberts, més la seu central, i un nombre superior al miler d’afiliats. Va treballar intensament per posar en marxa la Primera Conferència del PSUC en la legalitat que alçaria Joan Saura a la màxima responsabilitat política, nou mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques.

A partir de la constitució del primer ajuntament democràtic governat en coalició pels socialistes i el PSUC, la Clara s’incorpora a la direcció de l’Aula de Cultura de La Florida on es mantindrà fins a l’any 1985 per després ser nomenada responsable municipal de Patrimoni i directora de l’Arxiu Històric Municipal de l’Hospitalet (fusionat després amb l’Administratiu), càrrec que va conservar fins a la seva jubilació al 2013.

La Clara era llicenciada en Història (Secció d’Antropologia), amb un Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural. Va ser sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i havia estat docent al Departament d’Antropologia de la UAB. En la seva activitat acadèmica havia format part del Grup de Recerca d’Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB, i del Grup d’Estudi Transcultural del Parentiu (GETP), amb els quals va participar en diferents projectes. Va participar també, com a col·laboradora externa, amb el Grup de Recerca sobre Migracions (GRM) del Departament de Geografia de la UAB, i havia format part de la Asociación Española de InvestigaciónHistórica de las Mujeres (AEIHM), del Centre de Recerca de Dones (Duoda) i del Centre d’Estudis de la Diferència Sexual.

La seva dedicació, més enllà de l’àmbit professional, va estar centrada en la sensibilització del món de la dona, en la lluita feminista i en la recerca sobre el paper de la immigració en la realitat social a l’Hospitalet i a Catalunya. A l’any 2000 va publicar el resultat de la seva memòria de recerca amb el títol Similitud i diferències. La immigració dels anys 60 a l’Hospitalet, amb el qual va guanyar el premi nacional Marqués de Lozoya, i posteriorment tota una colla de recerques i articles que vinculaven dona, immigració i moviment veïnal: Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (1987), L’Hospitalet: estratègies d’integració social i adaptació cultural de les migracions espanyoles durant el franquisme (1987), Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutadà a l’Hospitalet de Llobregat (2001), Migracions i estratègies culturals a l’Hospitalet de Llobregat (1960-1980) (2001), Política Cultural i migracions (2001), Theassociationalmovementand popular mobilizations in l’Hospitalet: fromtheanti-Francoiststruggle to democracy, 1960-1980 (2002), Las diferencias y similitudes que no interesan (2002), Les migracions femenines durant el franquisme (2006), Dones, immigració, moviments veïnals i benestar 1970-1980 (2008), Eines per a treballs de memòria oral (2008), Migracions: recordant Paco Candel (2008), Conèixer la immigració: fer ciutat (2009), La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets (2009), Abuelas, madres e hijas. Parentesco y migracionesinteriores en España (2011), Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (2016), Alguns dels paisatges de Paco Candel (2016), Memòries de mestres: Josefina Vidal Badia (2016)…

Més enllà de l’àmbit estrictament polític o d’activisme social que va practicar durant tota la vida, va aprofundir també en el pensament lingüístic feminista publicant Construint llenguatge… pel projecte Duoda on reflexionava sobre l’interès de crear eines documentals específiques per reconèixer les experiències entre dones i el llenguatge propi del gènere.

De caràcter afable i proper, la Clara va participar en tota mena de moviments cívics i es va saber llaurar una fama de persona col·laboradora i lleial que no renunciava tampoc fàcilment als seus criteris i a les seves opinions, mantenint el mateix caràcter vehement de la seva joventut. Molt amiga dels seus amics, va mantenir una llarga i estreta amistat amb molts dels seus antics companys de brega política —amb Joan Saura o Mercè Olivares i Felip Gómez, entre molts d’altres— però també amb col·legues de professió i especialment amb dones feministes de qualsevol tendència.

L’any 2024, quan ja se li havia diagnosticat la malaltia de l’Alzheimer que acabaria amb la seva fortalesa física, va rebre el merescut homenatge de la ciutadania hospitalenca en la Tercera Edició de la Nit dels Insurrectes (la imatge de l’articles es el moment que va rebre l’homenatge), rodejada de tots els que han sentit per ella estimació, admiració i respecte, al llarg de tants anys de dedicació a la millora de la col·lectivitat.

Avui ens sentim una mica mes sols, amb la seva partida. Era sòcia de FIC des de la seva fundació i lectora reconeguda de L’Estaca mentre les forces li ho van permetre. Enviem des d’aquí una molt forta abraçada al seu company Willy, que ha estat al seu costat fins l’últim instant.

Mentre Alcaide ocupava provisionalment l’alcaldia va explicar que la finalització del conveni es devia a que la ciutat ha evolucionat i ara necessita l’espai

La notícia que el Cirque de Soleil està buscant una nova ubicació a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè se li ha acabat la ganga de l’Hospitalet, ha estat una de les notícies més suculentes d’aquest agost, reproduïda a la majoria de diaris generalistes excepte —cosa curiosa i una mica inexplicable— als canals oficials de la ciutat que deuen estar parcialment de vacances com l’alcalde. El que s’ha explicat és que la productora internacional abandona l’Hospitalet per la no renovació d’un conveni signat ara fa deu anys i que es va posar en marxa al 2018 quan el Cirque de Soleil va presentar a la ciutat el seu muntatge Totem, que va repetir dos anys més tard amb Luzia i una nova producció, Alegria, fa dos anys. Ara, tancarà el periple amb l’espectacle Kurios que es podrà veure també a Bellvitge entre el 3 de setembre i el 18 d’octubre, abans que l’espai de 19.000 metres quadrats sigui destinat a uns altres usos.

La notícia es va generar mentre el quart tinent d’alcalde (José Antonio Alcaide) exercia les funcions d’alcalde i s’encarregava d’explicar a la premsa que la decisió es produeix com a conseqüència que “la ciutat ha evolucionat i ara necessita disposar d’espais per dedicar-los a equipaments i zones verdes”. Més enllà del protagonisme que Alcaide pugui haver volgut imposar mentre exercia de primera autoritat municipal, el cert és que en el ple del mes de febrer es va posar sobre la taula la nova pròrroga d’un any de la concessió al Cirque de Soleil que ara sembla acabar-se i que va concitar la protesta de tota l’oposició. Aleshores no es va anunciar el propòsit del govern Quirós de finiquitar el conveni amb el Circ de Soleil de manera immediata i, per això ara, ha arribat la notícia amb una certa sorpresa.

La realitat és que la concessió d’un espai de 19.000 metres quadrats al barri de Bellvitge fa deu anys, per l’ús exclusiu d’una productora cultural privada a canvi d’un cànon econòmic més aviat simbòlic, va suscitar també aleshores nombroses protestes, tant de les forces polítiques d’oposició, com dels veïns de Bellvitge. Els arguments eren que el barri i la ciutat necessitaven tot l’espai públic disponible exactament igual que ara. Quan Alcaide afirma que ara la ciutat ha evolucionat, s’ha de referir molt més a la debilitat del govern enfront la protesta pública i a la sensibilitat que generen els dèficits en la gestió, que no pas als dèficits d’espais públics que eren els mateixos.

L’operació del 2016 es va produir quan l’alcaldia estava en mans de Núria Marín i el responsable d’Educació i Cultura d’aquell govern era l’aleshores regidor socialista Jaume Graells, avui líder de l’oposició republicana. Al mes de juliol del 2016, quan es va anunciar la signatura del conveni amb el Circ de Soleil, s’havia ja produït el canvi en l’àrea de gestió i era l’actual alcalde David Quirós el nou responsable de Cultura. Els acords projectaven fins al 2030  les estances biennals de la companyia al solar de Bellvitge, amb estrenes a la ciutat, i l’ajuntament es comprometia a l’adequació física de l’espai i a aplicar uns importants beneficis fiscals, a canvi de l’impacte social i cultural previst amb l’estada fixa de la companyia canadenca.

Pel que s’ha pogut esbrinar, l’Ajuntament es va gastar més d’un milió llarg d’euros per condicionar els 19.000 metres quadrats compromesos, amb l’anivellament del terreny, la pavimentació de tota l’àrea i la disposició de bases de formigó, així com els enllaços elèctrics indispensables per l’enorme carpa que instal·la habitualment el Circ. A canvi, la companyia canadenca es comprometia a ingressar a les arques públiques 15.000 euros per temporada, deu vegades per sota del que es podia considerar un cànon ajustat als preus de mercat en el moment de la signatura del suposat conveni. Un suposat conveni perquè, com es va explicar més tard, era simplement un protocol d’intencions amb incentius, una fórmula jurídica que evitava a la companyia una despesa econòmica més ajustada als preus de mercat.

Aleshores, l’operació Cirque de Soleil es va vendre com un èxit total, que es volia fer coincidir amb la filigrana del Districte Cultural, anunciant que la multinacional de l’espectacle havia rebutjat instal·lar-se al Fórum de Barcelona per elegir Bellvitge. El cert és que, més enllà de la despesa inicial i el cànon simbòlic, el Cirque de Soleil estava instal·lat a Bellvitge mentre no marxava de gira. Quan estava de bolos, el solar de Bellvitge estava tancat al públic i en total desús a l’espera del proper muntatge dos anys després. L’ajuntament era l’encarregat de vigilar l’espai, mantenir-lo net i en perfectes condicions per quant tornès a utilitzar-lo el Circ.

A partir d’aquest octubre, quan la companyia canadenca tanqui el compromís (compromís relatiu perquè l’acord era fer un muntatge cada dos anys i a l’any 2020 no es va fer, amb l’excusa de la pandèmia) tindrà dues setmanes per desmantellar tota la instal·lació i retirar la gran carpa, les infraestructures tècniques i les unitat mòbils. Cap a finals d’octubre haurien d’entrar els tècnics municipals per iniciar les valoracions que han de comportar revertir l’espai a les condicions inicials: desasfaltar, retirar les bases de formigó i convertir el solar en un espai útil pel que es decideixi. Això suposarà novament la licitació de les obres per revertir-lo a l’estat inicial. Novament una considerable despesa de recursos públics per deixar el solar més o menys com estava.