La de Sant Josep ha estat retirada a Renfe, però no està clar el futur de la del Gornal

Dues decisions de l’equip de govern al voltant de dos acords que el govern Marín havia portat a terme darrerament, la cessió de dos espais patrimonials de primer ordre com son les fàbriques Godó i Trias i Albert Germans, han fet pensar que, en efecte, s’estan produint canvis substantius en la política municipal. En el darrer ple, el punt de l’ordre del dia que havia d’aprovar provisionalment el pla especial urbanístic regulador del Centre Cultural destinat a les Arts Visuals i Media Art que estava previst obrir a les instal·lacions de la fàbrica Godó i Trias a la Gran Via, va ser retirat pel govern i, més o menys pels mateixos dies, la Junta de Govern va decidir tirar enrere el procés de cessió de les instal·lacions de la fàbrica Albert Germans per fer una escola de formació de Renfe.

En el cas de la fàbrica Albert Germans, sembla ser que la tardança per part de l’ajuntament en determinar la cessió va fer buscar a Renfe alguna alternativa que, tot i que no s’ha fet pública, podria afectar algun altre municipi del Baix Llobregat. Pel que fa a la retirada del punt de Godó i Trias, fonts municipals han afirmat que l’objectiu era donar tots els elements necessaris als grups municipals d’oposició per tal que tinguessin el màxim d’elements que els ajudés a prendre una decisió. L’explicació resulta certament insòlita pel fet que l’equip de govern sap perfectament l’opinió que el projecte ha merescut al conjunt de l’oposició municipal des del primer moment. Si s’escolta als grups d’oposició, el punt de l’Ordre del Dia del passat ple es va retirar justament perquè era molt difícil que prosperés. Tant en un cas com en l’altra, la majoria de les entitats veïnals i cíviques de la ciutat han mostrat el seu rebuig a mantenir la política de cessió de bens immobiliaris patrimonials a empreses o iniciatives privades, especialment en una ciutat on permanentment calen espais per desenvolupar activitats socials i culturals de tota mena. L’oposició en el seu conjunt, sempre que ha tingut oportunitat, ha fet sentir la seva veu en la mateixa direcció.

De tota manera, el govern ha decidit tirar enrere la cessió d’Albert Germans a Renfe, però segueix en l’aire a què es destinarà.

Aquests projectes de cessió no son un cas únic. Només cal recordar la cessió per una barbaritat d’anys dels edificis dels antics jutjats, davant l’estació de Renfe a l’Avinguda Josep Tarradellas, que es va fer a Planeta Formación ja fa una colla d’anys. Aquest edifici dels jutjats es va construir en l’època de l’alcalde Capdevila davant la insostenible situació dels jutjats de la ciutat que estaven repartits en baixos de diferents blocs a diversos barris. Aleshores, aquella necessitat imperiosa, va fer canviar el primer propòsit d’aquell solar que era, segons havia explicat en el seu dia l’exalcalde, construir el teatre municipal —que 50 anys més tard encara no existeix— en un lloc cèntric i en un edifici especialment dissenyat a l’efecte.

Mentre la ciutat no té el teatre o l’auditori que una ciutat de 300.000 habitants es mereix, ni un Museu d’Història a l’alçada de les necessitats, ni unes instal·lacions municipals pròpies aptes per tots els serveis —molts dels locals que fa servir l’ajuntament per qüestions administratives son de lloguer— ni una caserna de la policia local en condicions, ni tants equipaments imprescindibles per una ciutat digna d’aquest nom, el govern fa anys que aliena bens municipals a iniciatives privades i entrega una enorme quantitat d’espai públic per bastir una Fira que, a quina dona prestigi i a qui beneficia especialment, és a la ciutat de Barcelona.

Ja veurem si el punt de l’aprovació provisional del projecte urbanístic de Godó i Trias, que sembla que incorpora la construcció de dos edificis dins l’espai que contempla la cessió, arriba finalment al ple. De moment sembla que el fons d’inversió Valia Investment que és la societat que ja va intentar establir l’Hermitage al port de Barcelona, no està preocupada. No queda tan clar que el govern municipal estigui igual de tranquil perquè novament necessita una majoria absoluta que ara no té. Segurament no estaríem parlant el mateix si el govern tingués els 14 vots necessaris per aprovar els punts del plenari municipal. És molt probable que tant el projecte Godó i Trias com la cessió d’Albert Germans, ja estarien en marxa.

El govern local, entre la necessitat de mostrar una altra manera de fer o la realitat de no governar amb majoria

La urgència més immediata que té ara el govern local és l’aprovació dels pressupostos per l’any 2025 que molt probablement es portarà al ple ordinari de desembre —si és que no cal convocar un d’extraordinari el mateix mes—. Tots els darrers moviments de la política local de les últimes setmanes semblen anar encaminades a aconseguir un mínim acord que permeti aprovar-los sense ensurts, com ja va passar l’any 2023. Sembla molt clar hores d’ara —ja veurem més endavant— que els socialistes tindran seriosos problemes per acordar pressupostos amb els grups municipals, excepte els Comuns, amb els que encara hi hauria possibilitats d’apropar postures.

Està clar que amb Vox no es plantegen res, mentre que el PP i ERC-EUiA ja han posat sobre la taula algunes de les seves condicions. En el cas de la portaveu popular, en l’entrevista a la TV local, ja va explicar que una de les condicions sine qua non era la rebaixa d’impostos i ara han estat els republicans els que, en una nota de premsa, han exposat les seves condicions. Tan objectivament draconianes, que tampoc sembla que es pugui a arribar a acords amb el govern.

De fet, els republicans, només es mostren sensibles a negociar amb el govern Quirós si es fa marxa enrere a dues mesures “acordades amb els Comuns” —com especifiquen a la nota de premsa enviada—, com son la “pujada abusiva d’impostos” i la “creació de quatre nous càrrecs de confiança innecessaris”. Per parlar de pressupostos, el portaveu Jaume Graells ha afirmat que “abans el govern ha de fer marxa enrere a aquestes dues decisions”. Més en concret, ERC es plantejaria negociar i donar suport als pressupostos “si el govern es mostra predisposat a negociar la reducció de l’IBI en un 20% de mitja” i tira enrere el nomenament de quatre nous càrrecs de confiança que tenen un cost salarial de més de 400.000 euros/any.

Aquesta perspectiva només deixa en mans dels Comuns, la possible aprovació dels pressupostos per l’any vinent. Parteixen però, d’una pèssima experiència: el document de 46 mesures firmat al desembre de l’any passat amb el govern socialista per garantir els pressupostos d’aquest any, on el balanç un any després resulta altament negatiu. Aleshores els Comuns van confiar en el govern socialista, però el govern socialista ha estat del tot incapaç de demostrar que allò que és un compromís signat, acaba complint-se en els terminis fixats. Hi ha algunes d’aquelles mesures que, segons els Comuns, estan en procés, però n’hi ha una immensa majoria que porten un any sencer convertides en paper mullat. Aquesta rèmora fa molt difícil la renovació de la confiança i malgrat que els Comuns continuen mostrant una gran paciència per mantenir l’aproximació amb el govern socialista, la realitat no ajuda gens.

Gairebé no hi ha símptomes específics que posin de manifest que el govern socialista comença a ser conscient de les seves enormes debilitats, i això que cada vegada son més evidents. Sembla que el govern està disposat a perdre votacions acusant l’oposició d’irresponsabilitat, abans de fer marxa enrere en algunes decisions que ningú comparteix. Això es podria veure en el ple ordinari d’aquest mes de novembre on el govern, per exemple, pensa portar al ple l’aprovació del Consell Executiu i de Programació tal com el va proposar fa setmanes, malgrat algunes opinions en contra de l’oposició clarament manifestades des d’aleshores. El mateix va passar amb les modificacions de crèdit del ple d’octubre que l’oposició va tombar, i que es van haver de renegociar mentre es portaven al ple extraordinari de fa pocs dies.

Dèiem que no hi ha símptomes que el govern estigui disposat a canviar la seva dinàmica política acceptant la necessitat de negociar per aconseguir que les propostes s’aprovin, però hi ha excepcions. Només ho intenta amb els Comuns i això posa a aquest grup polític moltes vegades entre l’espasa i la paret. L’espasa d’entendre que hi ha propostes que només pot endegar el govern i no li poden semblar negatives i la paret d’observar que un cop assolits els acords, no es compleixen.

Hi ha acords que no deixen de ser més que simples desitjos i aquí és on sembla estar la trampa. Per exemple, congelar l’IBI és congelar l’IBI però posar en marxa un pla d’usos dels habitatges turístics és directament una aspiració mentre no es concreti res mes. Això és el que ha passat amb una gran part dels 46 acords signats al desembre passat. No han deixat de ser enunciats de propostes i per això globalment es van poder signar sense que el govern tingui la sensació real que ha incomplert. Allò que es considerava desitjable aleshores, continua en la majoria dels casos sent igualment desitjable en l’actualitat. Aquesta evidència posa sobre la taula l’altra gran realitat: la total incapacitat en la gestió municipal. Massa vegades els acords no es compleixen perquè ningú fa el seguiment i perquè no hi ha una estructura professional que garanteixi la gestió. Això ho afirmen des de dintre de l’Administració municipal on les queixes son reiterades i la sensació que no hi ha ningú al front de la maquinaria és insistent.

L’últim graó del conflicte és l’objectiu soterrat del govern d’aconseguir que si no hi ha pacte amb algun grup que li pugui donar la majoria, al menys que no pugui haver acord de l’oposició per sortir derrotat. I aquí està l’altra tàctica que sembla estar triomfant: si no pots pactar, al menys evita que els altres pactin. Qualsevol cosa menys el que ja s’anomena l’estratègia del 14/13, molt dèbil en aquest cas per la presència al Consistori de l’extrema dreta. Sembla, però, que no hi ha prou amb el cordó sanitari contra Vox perquè Vox en ocasions pensa coses semblants a la resta de grups municipals i vota en conseqüència. Per tant, del que també es tracta és d’incomodar a la resta de grups del Consistori que tindrien més possibilitats d’estar d’acord amb moltes qüestions. La debilitat de l’oposició, doncs, està en relació directa amb la confrontació, per exemple, entre Comuns i ERC-EUiA o entre Comuns i PP, en la que sovint cauen els diferents portaveus. Debilitar l’oposició sembla que és, en tots els casos, enfortir el govern, i si no pot arribar a acords amb alguns, al menys el govern intentarà que l’oposició no s’entengui entre ella. De la mateixa manera que abstenir-se davant de propostes del govern és exactament igual que votar a favor, evitar que l’oposició voti conjuntament, és aconseguir que el govern segueixi funcionant sense necessitat de negociar gaire coses.

Tenim a tocar els pressupostos. Veurem què passa.

L’oposició municipal reclama al govern que no torni a portar al ple macro-modificacions de crèdit, i que compleixi els compromisos

El punt sobre les macro-modificacions de crèdit que l’oposició municipal va aturar en el passat ple d’octubre, gràcies a que la urgència amb la que es portava al ple requeria la majoria absoluta, va ser finalment aprovat en el ple extraordinari d’ahir divendres, gràcies a la negociació que es va poder materialitzar entre govern i oposició i que hauria estat impossible d’haver-se aprovat la urgència al mes d’octubre. Probablement aquesta és la qüestió més interessant del que ha passat entre la derrota del govern en la presentació del punt i l’aprovació d’ara: que s’ha pogut parlar del tema, que s’han pogut polir alguns aspectes que resultaven inadmissibles i que s’ha pogut assimilar que era imprescindible donar llum verda a la proposta per diverses raons, entre les quals, el compromís de totes les forces polítiques amb els paradistes de Collblanc, que ha estat, sens dubte, una de les raons principals que han possibilitat el resultat de l’únic punt del ple extraordinari. Socialistes i Comuns han votat a favor, PP i ERC s’han abstingut i només Vox ha votat en contra.

Hi havia uns quants aspectes controvertits que es van posar novament ahir sobre la taula. El primer d’ells, el fet que el govern s’ha acostumat a portar a cada ple diferents modificacions de crèdit, en alguns casos que inclouen diferents expedients i que es porten conjuntament per evitar d’una banda el debat puntual i de l’altra el conflicte dels grups municipals sobre la seva aprovació perquè moltes vegades hi ha acord sobre un expedient i desacord sobre l’altra però votar en contra suposa paralitzar-los tots. Es va demanar novament al govern que eviti aquest costum i que en endavant porti modificacions de crèdit puntuals i d’expedients diferenciats per poder tractar-los individualitzadament i més a fons. Veurem si han pres nota.

El segon aspecte controvertit és que cada vegada que hi ha una modificació de crèdit significa —no sempre, però de manera molt majoritària— que es vol fer una cosa però a costa de no fer-ne la que estava pressupostada. Aquest problema que el portaveu de Vox va il·lustrar molt gràficament afirmant que “se desnuda a un santo para vestir a otro”, és una realitat. En el cas d’aquesta macro-modificació de crèdit, especialment lacerant, perquè es deixen de fer actuacions que son necessàries i que en alguns casos, com va exposar la portaveu del grup popular es venen reivindicant des del 2016 (com ara el canvi de gespa del camp de rugby de Bellvitge). En altres casos perquè són projectes altament reivindicats com l’escola d’adults de Can Serra o l’escola Bressol de Bellvitge que, en l’informe de la directora de serveis del Departament, s’afirma simplement “que no es faran”, no que es faran més endavant que seria el més correcte.

El tercer aspecte controvertit és que amb aquestes actuacions de modificacions de crèdit s’obliga als grups de l’oposició a mantenir la confiança amb els ajornaments de projectes que comencen a ser tàcitament impossibles. És el motiu que el portaveu de Vox va esgrimir per votar en contra. Si fins ara no s’han complert els compromisos, què ens fa pensar que en el futur es compliran… especialment quan es produeixen casos com el que ha generat tota aquesta modificació de crèdit, que ha estat l’incompliment amb els terminis dels Fons Next Generations —hi ha hagut la promesa d’una pròrroga de sis mesos mes— que ha portat al govern a avançar els crèdits a l’espera que s’acompleixin els terminis i arribin correctament els fons.

El quart, ja més concret, tenia molt a veure amb el projecte dels paradistes de Collblanc. Existia el dubte, com s’explicava a l’expedient, que hi hagués un projecte soterrat sobre la ubicació final dels paradistes exteriors perquè, de moment, s’han de situar a l’interior del mercat mentre es fan les obres exteriors, però després tornaran als seus emplaçaments originals. No era això el que deia l’expedient sinó que es traslladarien a l’interior “provisional o definitivament”. La tinent d’alcalde Santon ho va desmentir taxativament afirmant que el trasllat és purament provisional i que l’acta del ple garanteix la seva paraula. Aquest aclariment és molt probablement el que ha servit per decantar el vot. Tant els grups d’ERC-EUiA com el grup popular van afirmar que s’abstindrien que, pel cas, és purament un vot anecdòtic perquè amb l’actual correlació de forces, les abstencions son suports implícits a qui presenta els punts de l’ordre del dia.

Aquest ple extraordinari ha tingut una enorme virtut. Ha visualitzat els esforços que ha d’esmerçar el govern davant una oposició amb criteris unificats. Li ha servit al govern, que després de l’enuig del ple d’octubre, es va veure obligat a fer una nota de premsa acusant l’oposició de posar pals a les rodes amb temes tan importants com el mercat de Collblanc, les piscines o l’escola de música i posteriorment haver de negociar i aclarir extrems que no quedaven clars en l’expedient. Li ha d’haver servit als Comuns que, sense pretendreu, ha pogut comprovar la força que poden tenir els 14 vots de l’oposició, a l’hora de negociar propostes i canvis en la dinàmica política. I, sens dubte, li ha hagut de servir als altres tres grups de l’oposició que poden observar l’interès conjuntural d’enteses entre forces tan heterogènies entre sí com poden ser ERC, el PP o Vox. Comença a fer-se evident que les majories absolutes no son mai bones i que el govern hauria de començar a pensar que tot allò que l’envolta també existeix.

Una roda de premsa conjunta, a la que no han convocat L’Estaca, sembla un pas mes cap a l’acord de govern

En una roda de premsa del govern local i Comuns que es va celebrar ahir i a la qual aquest mitjà no va estar convocat, es van anunciar dues mesures, com si es tractés de grans acords de ciutat, quan en realitat simplement es tractava de concretar la moratòria d’un any per les llicències de pisos turístics que, en casos com el de l’Hospitalet, ja venia implícita en el Decret d’ara fa justament un any (Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre) de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. En el mateix annex de la llei, l’Hospitalet de Llobregat és citat expressament com un dels 262 municipis on l’habitatge d’ús turístic es trobava subjecte al règim de llicència urbanística prèvia, de manera que, tenint en compte la realitat social de la ciutat, l’Ajuntament ja es trobava en l’obligació moral de denegar les llicències. Això no obstant, la mesura s’aplicarà a partir de l’any 2025, de manera que les ja atorgades tindran plena vigència.

L’altra mesura té més consistència i obeeix sens dubte a diverses raons molt concretes. Es tracta de la congelació de l’IBI, que s’havia aprovat provisionalment en el ple de setembre amb el suport del PSC i Comuns i que ara quedarà congelat. Les raons objectives són la gran contestació social que ha tingut l’increment, el malestar implícit dels Comuns que han estat internament criticats per molts dels afins ideològicament parlant, i la necessitat del govern local d’apropar-se a aquesta formació per la debilitat en la gestió, la sensació de crisi permanent i especialment la pèrdua de la majoria absoluta. La congelació de l’IBI és doncs, l’evidència que la pressió amb un govern en minoria funciona i això hauria de ser suficient per situar el govern local davant la realitat: cal que negociï més amb l’oposició i cal, en conseqüència, que mantingui un tarannà diferent en el tractament dels assumptes públics.

Hi ha una altra alternativa, que és la que busca aferrissadament el govern perquè no poden tolerar governar en minoria: que els Comuns s’hi incorporin. I, per tant, que la majoria de govern presenti la tònica que ha tingut durant pràcticament els 45 anys de govern socialista: una comodíssima majoria absoluta.

Pel que fa a la posició dels Comuns, el digital Línia titulava ahir mateix: “PSC i comuns acosten postures amb una nova moratòria pels pisos turístics i la congelació de l’IBI, a l’espera del pacte de govern”. “A l’espera del pacte de govern”, i no ho afirma un qualsevol. El redactor de LíniaLH que ho escriu, va ser elegit fa unes setmanes el representant dels Comuns al Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipal. Per tant, sens dubte, algú de confiança que sap de què parla. Si l’acord és a tocar, com anuncia dia rere dia, caldrà que s’expliqui a la ciutadania en quins termes es produirà, perquè el que va assegurar l’abstenció dels Comuns en els pressupostos d’aquest 2024, que es l’aproximació més contundent entre Comuns i PSC fins ara, és la signatura d’un document titulat “Acord entre el Grup Municipal del Partit deis Socialistes de Catalunya de !’Hospitalet i el Grup en Comú Podem l’Hospitalet-Confluència, que possibiliti l’aprovació deis pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’any 2024” i que sembla que ha estat un rotund fracàs pel que fa al seu compliment.

Si els Comuns s’hi incorporen al govern, que és el que persegueix el grup socialista, res no sembla assegurar una millor gestió municipal, ni el canvi d’actitud imprescindible. Ahir mateix s’insistia en la política d’aparador. Una taula rodona a la Smart City Expo WC, insistia en el projecte Bioclúster com un projecte de referència que generarà 30.000 llocs de treball directes i un impacte de 4.000 milions d’euros, tot per tal de donar cobertura a un dels projectes immobiliaris més aclaparadors dels darrers anys. Un projecte que, amb els Comuns al govern, garantirà a aquests darrers una digestió bastant incòmoda.

A darrere hora, una nota de premsa d’ERC-EUiA, incideix en l’anunci “superflu i innecessari” de la moratòria de llicències d’habitatges d’ús turístic i la “presa de pel” que suposa la congelació de l’IBI donat que, segons el seu portaveu Jaume Graells, “aquesta congelació no soluciona res i amaga la pujada real, amb la creació de la nova taxa de residus, sense cap compensació ni rebaixa del rebut”. Pels republicans, “aquesta nova taxa estava fins ara inclosa en l’IBI, i suposarà per a moltes famílies pagar entre un 27% i un 65% més”. En aquest sentit han anunciat la presentació d’al·legacions “demanant que l’increment global dels impostos, que inclou la taxa de residus i l’IBI, no pugi més que l’IPC, i seguiran fent campanya en contra de la pujada per considerar-la “abusiva i injusta”.

Finalment, els republicans critiquen l’acord govern-Comuns: “És el pacte del fum, com ja va passar amb el pacte de pressupostos entre PSC i Comuns, que el govern ha incomplert totalment”, i afegeixen que “amb el resultat electoral es podia incidir molt més des de l’oposició, però els pactes a la baixa dels Comuns ens han afeblit, fent perdre l’oportunitat d’avançar en un canvi real”. Jaume Graells ha volgut deixar clar que els republicans “seguirem fent una oposició ferma i exigent, defensant els interessos dels veïns i les veïnes amb el convenciment que ERC+EUiA seguirem sent l’única alternativa d’esquerres que treballa per un canvi real a l’Hospitalet”.

La meitat de la Comissió Directiva que va fer públic un dur comunicat queixant-se de manca de suport econòmic, la formen representants directes del Consistori

Un comunicat oficial de la Comissió Directiva del Consell Esportiu de l’Hospitalet, que va fer públic dimecres passat per Instagram, avisava de la suspensió del Cross Escolar Solidari 2024, que s’havia de celebrar el proper dissabte 16 de novembre al·legant manca de suport econòmic per part de l’Ajuntament. En concret, el comunicat lamenta les “retallades patides en els darrers anys en quant a la subvenció” municipal, de manera que l’organisme es troba “en una situació en la que amb les bases actuals i les valoracions tècniques que se’ns fan arribar, molts projectes que realitza el Consell queden exclosos i no ens sembla que l’entitat estigui rebent un tracte acord amb la legalitat vigent ni amb la seva presència i importància en l’activitat esportiva i el teixit associatiu a la ciutat”.

En el mateix comunicat, el Consell avisa que el Cross Solidari és la primera activitat que suspèn però que estan estudiant també “la viabilitat econòmica de projectes com els Patis Oberts a les Escoles o la Iniciació Esportiva, projectes de l’Ajuntament que acaba executant el Consell Esportiu.”

La nota oficial de la Comissió Directiva ha estat contestada per l’Ajuntament on es queixa del “contingut i el to del comunicat” i que s’hagi assabentat de la decisió la tarda de dimecres quan es va donar a conèixer. Avisa que el comunicat del Consell Esportiu fa meres especulacions sobre el tema econòmic ja que “el procediment per la concessió de les subvencions de concurrència competitiva en l’àmbit de l’esport s’està tramitant actualment, no ha finalitzat el procés de valoració ni s’han establert els imports que s’atorgarà a cadascuna de les 44 entitats que ho han sol·licitat.” I insisteix que “manté el seu compromís amb la promoció de l’esport a la ciutat a través del suport a l’ampli teixit associatiu i, principalment, a l’esport de base per la seva vàlua en la formació en valors d’infants i joves.”

Tot sembla indicar, doncs, que hi ha mala sintonia entre el Consell Esportiu i el govern municipal i que, pel que hem pogut saber en aquest digital, l’Ajuntament manté un cert distanciament amb l’organisme arran dels problemes que es van derivar de les denúncies presentades per la gestió del Consell i que encara estan en tràmits judicials. De fet, resulta significatiu que la Comissió Directiva afirmi en el seu comunicat que l’òrgan de direcció “ha de vetllar per la gestió dels recursos econòmics de l’entitat”, justament un dels aspectes que es van posar més en qüestió quan es van produir les denúncies, per les diferències en les comptes presentats a la Generalitat i algunes despeses no justificades.

El més curiós, no obstant, rau en el fet que dels 12 membres de la Comissió Directiva del Consell Esportiu, exactament la meitat siguin representants directes de l’Ajuntament elegits per l’equip de govern, de manera que costa d’entendre que no sabessin que les subvencions s’estan encara tramitant com afirma el comunicat municipal, i encara més, que es mostrin en desacord amb el mateix ajuntament que té la meitat de la Comissió Directiva; i no només en la forma, sinó en el to, com es queixa el comunicat del govern.

Tot plegat només posa novament de manifest la sensació de naufragi generalitzat que travessa la gestió municipal en moltes àrees.

La representant sindical va explicar al ple que havien demanat una reunió amb el regidor responsable al setembre del 2023 i encara no s’han reunit

En ple tràmit d’adjudicació del nou contracte del servei de recollida selectiva de residus, la neteja viària i el clavegueram, va demanar la paraula en el darrer ple municipal, la representant del segon sindicat en importància a FCC l’Hospitalet, Som Sindicalistes de Catalunya, Ana Márquez, per denunciar l’estat de la maquinària que fa servir la concessionària que atempta greument a la salut física i mental de la plantilla.

La sindicalista va començar explicant que a l’any 2022 van desconvocar una vaga que ja estava prevista després que al Departament de Treball l’empresa s’avingués a signar un acord amb els treballadors amb el compromís de nomenar un responsable de revisió de la flota. Com que ja havien patit aleshores avaries importants que posaven en risc els treballadors i la ciutadania, van demanar una entrevista al regidor responsable de l’Hospitalet, David Gómez, al setembre de l’any 2023. Aleshores aquella reunió es va ajornar i no va ser fins el passat 18 d’octubre, més d’un any després de suspendre unilateralment la primera reunió, que el regidor va fixar una trobada pel proper 8 de novembre.

Poc després de sol·licitar aquella primera reunió es va produir el primer incendi greu d’un camió al carrer Gravina que va afectar algunes façanes i va obligar al SEM a atendre 18 persones, una de les quals va haver de ser traslladada a un centre hospitalari. Des de gener de 2023, segons va explicar Ana Márquez, s’han produït quatre incendis greus i quatre o cinc més extingits a temps, la majoria dels quals iniciats al tub d’escapament o per causa del malbaratament de l’aire condicionat, el sistema elèctric o bateries rebutjades indegudament. Aquests danys sovint acaben provocant rodes que rebenten, problemes amb les direccions dels camions que causen accidents, contenidors que cauen a la calçada des dels camions i estreps en pèssim estat que fan perillar l’estat físic dels treballadors.

Aquesta situació, reiteradament denunciada a l’empresa, es manté malgrat algunes mesures del tot insuficients i això crea una sensació de inseguretat en els treballadors i una consciència que s’està fent malament la feina i que pot perjudicar la ciutadania si es repeteixen els ensurts. Els problemes denunciats no afecten només a l’empresa. L’Ana Márquez es va referir també als problemes que causa l’incivisme (escombraries fora dels contenidors, a les papereres o a les voreres, furgonetes que aboquen residus industrials, galledes amb brossa, a banda de dificultats creixents per maniobrar els camions degut als carrils bici, carrers estrets, etc) i, en conseqüència, a la reiterada falta de vigilància municipal.

D’altra banda, fixar tota l’atenció en la nova licitació, fa pensar a la representant sindical que el que es vol es ajornar el problema fins més enllà del 2025 que és quan podria parlar-se de maquinaria nova. I mentre tant qué?, es preguntava. Per això és tant important la reunió amb el regidor responsable, va assegurar, que està pendent des de setembre de 2023. Pel que sembla, hi ha hagut reunions amb altres sindicats de l’empresa però la informació no ha arribat a tots els treballadors d’aquí que sigui tan important el contacte directe amb tots els representants sindicals.

La representat sindical de SOMsCAT es va referir també a una moció aprovada l’any 2014 on l’Ajuntament es comprometia a tenir en compte, alhora d’adjudicar contractes, que l’empresa aspirant no tingués sentències fermes condemnatòries per desigualtat. No és el cas de FCC. Ana Márquez va comentar que ella mateixa va ser la demandant per discriminació indirecte per raó de sexe i quan es va fer l’adjudicació a l’empresa, la sentència ja era ferma. Una vegada mes, pel que sembla evident, una moció aprovada convertida en paper mullat.

Cal dir que la representant sindical va demanar també al govern local la revisió del Reglament de Participació ciutadana de l’Hospitalet perquè una vegada més es van posar dificultats a que una representant d’un sindicat minoritari pogués prendre la paraula públicament. En aquest cas, com en un anterior, el permís es va gestionar directament a través de l’entitat Foment de la Informació Crítica que té entre els seus propòsits permetre que la ciutadania representativa pugui participar en els plens, fent servir aquesta via. Ana Márquez va agrair a l’entitat aquest gest.

Els republicans denuncien la deliberada precipitació socialista i la manipulació dels paradistes per posar-los en contra dels grups municipals de l’oposició

 Pel que ha explicat el grup municipal d’ERC-EUiA en una nota informativa sobre les acusacions del PSC contra l’oposició, als que acusa d’irresponsables i de falta de compromís amb les necessitats de la ciutadania, el govern municipal no va fer cas de les prevencions dels republicans en la Junta de Portaveus sobre la urgència del punt de l’ordre del dia del passat ple que pretenia incloure una macromodificació de crèdit que barrejava diferents expedients per amagar una pèssima gestió sobre els Fons Next Generation.

Segons els republicans, l’alcalde va decidir tirar endavant la proposta d’urgència perquè ja tenia pactada l’abstenció dels Comuns però oblidant que el procediment d’urgència requereix majoria absoluta i no només la majoria simple. D’aquesta manera es posa de manifest, segons ERC-EUiA, el nivell d’”incompetència i males pràctiques del govern” fins a extrems que resulten sorprenents perquè després de 45 anys al capdavant del govern, els socialistes encara semblaven ignorar que es requereix majoria absoluta per imposar un punt d’urgència al ple. “Són tan ineptes que no sabien que això requeria de majoria absoluta”, va manifestar al respecte el cap de l’oposició.

Graells ha afirmat en la nota informativa que “votar en contra d’aquesta urgència no vol dir votar en contra del contingut de la mateixa, simplement ajorna l’aprovació al següent Ple, en tramitació normal i amb tota la informació i els controls previs” i ha denunciat la intenció “de manipular els comerciants de les parades exteriors del mercat de Collblanc per posicionar-los contra l’oposició” quan està clar que “ERC+EUiA sempre hem estat al costat de les paradistes, que fa anys que pateixen els enganys i incompliments per part del govern municipal amb l’esperada reforma del mercat de Collblanc”.

En aquest sentit, respecte la reforma del mercat de Collblanc, des d’ERC+EUiA aclareixen que en cap cas l’Ajuntament planteja cap actuació per iniciar les obres a les parades exteriors, sinó que es tracta d’una partida per la redacció d’un projecte de reforma a l’interior per reubicar les parades exteriors, inicialment de forma temporal, tot i que el mateix expedient obre la porta a un trasllat definitiu. Un fet, aquest, que no compta ni amb el coneixement ni amb l’acord dels i les comerciants afectades. Jaume Graells vaticina que “la intenció de l’equip de govern és que aquest trasllat sigui definitiu, i fer-ho d’esquenes als comerciants, als quals es pretén enganyar de nou”.

Jaume Graells ha manifestat que “si això es confirma, significarà la sentència de mort de les parades exteriors”. En aquest sentit, des d’ERC+EUiA reclamaran una reunió urgent dels grups municipals i els representants dels paradistes amb el govern municipal, perquè aquest doni totes les garanties i concreció respecte les obres de les parades exteriors al mercat. “Des d’ERC+EUiA no admetrem ni xantatges ni mentides”, ha insistit el dirigent republicà.

En el fons d’aquest contenciós sura novament la posició dels Comuns perquè sense aquest acord tàcit PSC-Comuns el govern no hauria plantejat la urgència del punt ni s’atreviria a portar al ple punts que sap que perdria. Resulta curiós constatar que els Comuns es van abstenir en el punt d’urgència però anteriorment s’havien abstingut en el punt dels directius de servei de lliure disposició i més tard ho farien amb la moció dels republicans on plantejaven la negociació dels increments de la tributació, l’IBI i la taxa de recollida de residus.

L’excusa dels Comuns respecte de la nova moció que pretenia fer-los repensar sobre l’inexplicable suport als socialistes per incrementar l’IBI, va ser que confiaven que l’IVA de l’any vinent seria inferior al 2,6% i, per tant, que confiaven en convèncer els socialistes que abaixessin aquest percentatge fins a un nivell una mica més òptim. Novament el vot contrari dels Comuns (o l’abstenció, donat que no va quedar clara la votació final) va fer que la moció dels republicans quedés derrotada i, per tant, tot sembla encaminar-se a que els ciutadans hagin de suportar els increments de l’IBI i la nova taxa de residus, tot en el mateix any. Aquest resultat es produïa en el mateix ple on el govern donava compte de la via lliure a la planificació de l’espai de la Vanguard on va un nou hotel i un centenar de nous pisos després que els socialistes requalifiquessin el que era fins al 2018 sol industrial, que s’expliqués el desgavell del solar del dipòsit municipal on no hi cap la grua i el pressumpte trasllat a un nou espai del carrer Fortuna que restà okupat i per tant inutilitzable de moment, o que es fessin diverses preguntes sobre subvencions i contractes sense concurrència competitiva, l’incompliment de les excavacions al Castell de Bellvís que havien de començar aquest setembre, també el retard de les obres a les bressol, la tala d’arbres a la tan anunciada renaturalització de la Plaça de la Bòvila o la falta d’enllumenat, per exemple, entre els carrers Primavera i Levante a La Florida