Dels 19 plens en què l’entitat va demanar la paraula, l’equip Quirós la va denegar en 8 ocasions i la va concedir en 11 (quatre d’elles cedides a diversos col·lectius)

Les considerables dificultats que qualsevol mitjà de comunicació privat, en paper o digital, té per tal de fer-lo viable econòmicament, topa sovint amb el caràcter gairebé monopolístic dels instruments de comunicació públics que es financen amb el pressupost oficial. Aquesta és una situació general que s’agreuja de manera considerable quan els mitjans públics no tenen cap mena de control sobre la línia editorial, de manera que es converteixen, de fet, en un monopoli informatiu al servei del poder de torn.

L’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital que esteu llegint, no treballa amb cap més recurs dinerari que el que prové de la seva massa social, no té subvencions de cap Administració i, per tant, tot el que es produeix, inclosa la tasca periodística de L’Estaca, que publica una informació o article diari, s’ha de situar en l’òrbita de l’activisme. En el cas de L’Estaca, de l’activisme informatiu.

Si en algun moment L’Estaca vol tenir publicitat privada per ajudar a la contractació de periodistes joves que puguin reforçar la tasca de la informació crítica a la ciutat, ho tindrà veritablement complicat perquè li és impossible oferir als possibles anunciants les mateixes condicions que ofereixen els mitjans públics. Fonamentalment, en allò que li interessa especialment a l’anunciant privat, que és la difusió. Els 105.000 exemplars a les bústies dels ciutadans que ofereix el mal anomenat Diari de L’Hospitalet, resulta impossible de superar per qualsevol empresa privada i, encara més per qualsevol entitat amb vocació d’influència sobre l’opinió pública.

Per això, en el darrer ple, Foment de la Informació Pública va demanar la paraula al ple per explicar la pràctica monopolística dels mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet que es financen amb recursos públics però també amb un considerable afegit de recursos d’anunciants privats, i la necessitat que es reguli el mercat publicitari en aquest àmbit per tal que es prohibeixi aquest doble finançament i és pugui obrir una finestra d’igualtat d’oportunitats pels mitjans privats que vulguin competir amb la informació oficial.

El problema ja no és que els mitjans públics juguin amb l’avantatge d’una difusió pagada amb recursos públics que resulta insuperable amb el finançament privat, sinó que ni el control editorial de la informació, ni el control financer estan regulats i funcionen exclusivament en benefici del govern de torn.

FIC ha demanat la paraula als plens municipals de manera continuada en els darrers 24 mesos. En quatre ocasions la va cedir per tal que col·lectius que tenien restringida la sol·licitud de paraula al ple municipal poguessin exposar les seves queixes. Aquesta opció ben aviat es va acabar quan el govern Quirós va decidir que aquest comportament de FIC no li resultava gens favorable. A continuació, va denegar la paraula als plens en 8 ocasions, al·legant que FIC demana la paraula per parlar de qüestions que res tenen a veure amb el seu objecte social, malgrat que el seu objecte social promou la consciencia, la capacitat crítica i la co-responsabilitat social —i per això resulta imprescindible intervenir en els assumptes generals de ciutat— i vol afavorir la cohesió social i la participació cívica, segons consta en els seus Estatuts.

La darrera vegada que l’equip Quirós va denegar la paraula a FIC (febrer passat) la Junta i una bona colla d’associats i simpatitzants de l’entitat van protagonitzar una protesta que va acabar amb la paralització del ple per part de l’alcalde. Arran d’aquesta circumstància, la Junta de FIC va decidir en endavant centrar totes les seves intervencions sobre temes informatius, aprofitant el veto a L’Estaca per participar com a tal en el Consell Executiu dels Serveis Públics de Comunicació, que van aplicar, en el ple de març, el govern i tres dels quatre grups polítics de l’oposició (ERC-EUiA, PP i Comuns).

Seria justament en aquest òrgan col·lectiu on se li ha barrat la participació, el lloc que l’entitat i el digital consideraven idoni per tractar aquestes qüestions que tenen a veure amb el control editorial dels mitjans, la igualtat d’oportunitat publicitària a l’Hospitalet, el control de la publicitat institucional, l’acompliment dels acords de mocions relacionades amb la informació local (per exemple, la restauració de Ràdio l’Hospitalet o els debats polítics a la TV local), l’increment de les inversions tècniques, l’augment de remuneracions de la plantilla, l’increment proporcional de treballadors, etc.

L’Estaca i FIC semblen convençuts que la composició pactada d’aquest òrgan de control (El Consell Executiu) garanteix novament el poder absolut de l’actual direcció dels mitjans, estretament vinculada al govern Quirós. I és per això, que tot allò que podria haver-se defensat al Consell Executiu, s’anirà exposant públicament en cada ple municipal. Fins que el govern (sense els obstacles que l’oposició és incapaç de posar) trobi una nova excusa per tapar-los la boca…

El text de la intervenció de FIC en el ple municipal d’abril

Les actuacions del 2025 suposen un rècord des que l’organisme es va crear i les denúncies dels ciutadans, o creixen o son estables, en la majoria dels àmbits

J.V.

Exactament 905 actuacions van ocupar la tasca anual de l’Oficina de Suport dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania de l’Hospitalet que formen essencialment la Sindicatura de Greuges i, en l’apartat de suggeriments, la Comissió de Suggeriments i Reclamacions. En el ple d’abril, Merche García Villatoro, la titular de la Sindicatura, va exposar el seu informe anual on destacava la diferència respecte de l’any anterior que havia suposat un increment del 39,7%. Si a l’any 2024 les actuacions, entre causes sol·licitades i expedients d’ofici havien estat 647, l’any 2025 les 905 actuacions van suposar més de 17 causes setmanals de promig.

Aquest increment del 40% presenta tres lectures. D’una banda, que vuit anys després de la seva creació, la Sindicatura ha aconseguit convertir-se en l’instrument de queixes més efectiu per la ciutadania, de manera que cada vegada hi ha més ciutadans que s’adrecen a la Sindicatura. De l’altra, que la Síndica s’ha convertit autènticament en la defensora dels interessos del veïnat, especialment per la seva empatia, la seva professionalitat i el gran interès en fer servir la seva autonomia administrativa per resoldre els problemes que li arriben o dels quals n’és testimoni directe i, en últim terme, l’evidència que la ciutat continua patint greus problemes a l’hora de satisfer les necessitats dels seus residents, especialment pel que fa a la insensibilitat del govern local, d’una banda, i als enormes dèficits estructurals de gestió que mostren una clara incapacitat per fer avançar la ciutat.

A la Síndica no li correspon analitzar les causes de l’increment d’assumptes, però és evident que les seves reiteracions pel que fa a algunes mancances en els serveis, resulten suficientment eloqüents del fons del problema.

Una part dels assumptes que tracta la Sindicatura tenen a veure amb els expedients oberts i les gestions d’intermediació que practica amb les Administracions. Pel que fa als expedients, l’increment ha estat del 30% respecte de l’any anterior i les intermediacions del 40%.

Els expedientes oberts l’any 2025 (greuges, queixes, suggeriments i iniciatives d’ofici) presenten unes xifres molt semblants a l’any anterior, si exceptuem les queixes, que han crescut notablement. La majoria dels expedients oberts tracten temes globals de ciutat, però també n’hi ha referits als districtes de la ciutat destacant el districte Centre/Sant Josep/Sanfeliu i Collblanc-La Torrassa, com els que concentren més intervencions. Respecte de les no admissions a tràmit, també han crescut respecte de l’any passat, moltes d’elles per derivacions a la Síndica de Catalunya o al Defensor del Pueblo, però en canvi han disminuït les referides a problemes formals dels sol·licitants (com no respectar el tràmit directe a l’Ajuntament en primera instància) que indica que hi ha un millor coneixement de com fer servir la Sindicatura.

El 83% dels expedientes que estaven oberts durant el 2025 s’han pogut tancar a 31 de desembre i 98 de cada 100 casos qualificats com a queixes, s’han pogut resoldre a favor dels ciutadans i els altres dos a favor de l’Ajuntament. La majoria d’aquests expedients incloïen, per part de la Sindicatura, recomanacions a l’Administració local, propostes concretes d’actuació o sol·licituds específiques. El 60% s’han acceptat total o parcialment i una mica més d’un 9% s’han rebutjat de manera motivada, el que indica que per sobre del 30% de les propostes de la Sindicatura a l’Ajuntament no han estat tingudes en compte.

Tot plegat fa que les iniciatives d’ofici, és a dir, aquells expedients que la pròpia Sindicatura obre en detectar problemes amb la ciutadania, tinguin un pes important en el global de les actuacions anuals. Aquest 2025 hi ha hagut un 12% d’expedients oberts, una mica menys que l’any anterior que van ser un 17%. La majoria d’aquests expedients d’ofici han tingut a veure —com ja va passar l’any anterior— amb casos de persones o famílies en situació de greu vulnerabilitat i amb problemes reiterats d’empadronament.

Com ja és tradicional, d’altre banda, els temes que condensen per sobre del 10% de les reclamacions presentades es refereixen a l’espai públic i als serveis socials. Respecte de l’espai públic les queixes s’incrementen any rere any (l’any passat a l’entorn del 39% d’increment), mentre que han disminuït dos punts en el que es refereix als serveis socials (al 2025, un 15%). L’any passat l’àmbit de la Seguretat també superava el 10% mentre que aquest any s’ha quedat a la ratlla.

La majoria de les queixes ciutadanes sobre els serveis socials que detecta la Sindicatura tenen a veure amb les dificultats d’accedir presencialment als professionals de les Àrees Bàsiques, fet que vulnera el dret dels ciutadans a disposar d’un pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, dret a rebre serveis de qualitat, dret a que li assignin un professional de referència, dret a escollir les mesures o els recursos assignats, a participar en la presa de decisions o a opinar sobre els serveis rebuts. Tenen dret, a més, a rebre tota la informació sobre els serveis, les prestacions i la seva disponibilitat i els criteris de concessió, així com el circuit de queixes i reclamacions i l’ajut necessari per entendre fidelment els seus drets. No cal dir que les mancances en aquest àmbit son enormes i reiteratives, i la Sindicatura ha recomanat una Carta de Serveis Socials que posi fi a les limitacions que pateix la ciutadania en una qüestió clau per garantir la igualtat d’oportunitats de les persones.

En relació a la nebulosa existent en aquesta àrea, la Sindicatura ha posat un cop més l’accent en l’obligació de l’Ajuntament a disposar d’una reserva d’habitatge social, especialment en una ciutat com l’Hospitalet, amb 300.000 habitants i un índex de famílies vulnerables aclaparador. I també l’obligació, tantes vegades denunciada, d’empadronar a totes les persones que viuen a la ciutat sigui quina sigui la seva situació administrativa. També, la Síndica de la ciutat, posa l’accent en l’abordatge del sensellarisme i en l’ajut alimentari, terribles xacres que pateix la ciutadania hospitalenca més desemparada, juntament amb el clam més recent de les denegacions del servei de teleassistència que és d’estricta competència municipal. Com afirma la Síndica: “no és atribuïble a la falta de terminals o a d’altres temes vinculats a la gestió de la Diputació de Barcelona, la denegació del servei de teleassistència a la nostra ciutat”.

L’informe també inclou importants recomanacions al govern municipal en tot allò que té a veure amb l’espai públic, l’accessibilitat a tota la ciutat, l’accés a l’habitatge, o per exemple, l’eliminació de l’amiant.

El portaveu socialista reclama una regulació dels plens que apunten directament a restringir encara més la participació ciutadana i la lliure expressió dels regidors

J.V.

Gairebé set hores i mitja va durar el ple municipal d’abril de l’Ajuntament de l’Hospitalet que es va suspendre a les 12 de la nit, quan encara faltaven exactament 11 mocions dels grups municipals de l’oposició, amb una mena de queixa del portaveu socialista que va demanar als regidors que repensessin el model de ple que volen, perquè amb la dinàmica que va presidir aquesta sessió sembla evident que plens que tinguin més de 25 punts superaran de llarg el termini de la convocatòria.

El ple d’abril tenia 48 punts, inclosos els precs i preguntes, i s’hi van afegir 4 punts més d’urgència, és a dir 52 punts. Tots aquests punts s’havien de debatre en 450 minuts, a una mitjana de menys de 9 minuts per punt, cosa absolutament impossible amb 4 grups municipals d’oposició més el grup del govern, amb rèpliques i contrarèpliques, la participació en aquest cas de la Síndica i el seu informe anual, i tres paraules concedides.

Al mes de març ja es va estar a punt de superar el termini de la mitja nit, tot i que el nombre de punts del govern eren els mateixos d’aquest mes d’abril, 26 punts, a banda de les mocions dels grups i les paraules a les entitats que al març van ser cinc, mentre que a l’abril han estat només tres. Aleshores no va haver punts d’urgència ni tantes mocions dels grups (16 al març i 22 a l’abril) i això va suposar acabar el ple abans de culminar el termini de la mitja nit.

No va haver cap problema ni al gener ni al febrer. Aleshores, l’equip de govern va presentar només 8 i 13 punts a l’ordre del dia, a banda de les mocions (17 al gener i 14 al febrer), de manera que, si els plens s’allarguen, és perquè el govern presenta per sobre de la dotzena de punts, cosa que resulta absolutament explicable si es vol aplicar una gestió correcta dels assumptes públics. El que resulta del tot inexplicable és que el govern només presentés 21 punts en els primers dos mesos de l’any, fet que genera suficients dubtes sobre el que el govern proposa i sobre el que executa.

És evident que les dinàmiques dels plens municipals caldria repensar-les, però justament en el sentit contrari que va insinuar el portaveu de l’equip de govern. El que sembla que es vol és simplificar i retallar tant com sigui possible la participació oral dels mateixos protagonistes de l’acció municipal, govern i oposició, quan el que correspondria és exactament tot el contrari, que tinguessin el temps imprescindible i suficient per debatre, explicar-se i explicar a la ciutadania com resoldre els problemes i com millorar la gestió.

En el cas d’aquesta darrere sessió d’abril, el portaveu republicà a punt d’acabar el termini, va demanar que es convoqui una reunió extraordinària en breu per tractar les 11 mocions que va presentar l’oposició i que no es van poder debatre. Com és ben sabut, les mocions juguen un paper purament retòric i testimonial als plens de l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè no passa absolutament res si, després d’aprovades, resten en l’oblit més absolut. Una manera de simplificar els plens podria anar per la via d’eliminar quantes més mocions millor que ja diem que son poc útils des del punt de vista de la seva aplicació real. Però això significaria que els grups d’oposició ni tan sols podrien esplaiar-se en allò que és una pura entelèquia però que serveix per marcar nervi. Si, enlloc de veure molt limitada la seva capacitat de debatre a fons els punts que presenta l’equip de govern —perquè tenen un temps taxat i se’ls talla el micròfon en ocasions en els moments claus—, poguessin fer servir l’espai imprescindible per defensar les seves postures, potser no caldrien tantes mocions poc útils.

És previsible, tal com van les coses, que el govern, com passa habitualment, se surti amb la seva i s’escurcin els temps, es rebaixin les paraules o es redueixin les mocions. Qualsevol cosa menys prendre’s seriosament el que els correspon, que és explicar-se i explicar a la ciutadania, què cal fer per evitar el mal govern, calgui el temps que calgui perquè els sous que reben, uns i altres, prou que justifiquen la dedicació corresponent.

L’altra possibilitat és concentrar tota l’atenció de la durada del ple en les autoritzacions de participar als plens per part de les entitats. Si al govern ja li costa molt concedir aquestes paraules perquè habitualment és per expressar queixes sobre l’acció de govern, el fet que es replantegin les dinàmiques voldrà dir que les regles ja molt restrictives actuals per les entitats, porten el perill d’endurir-se i fer-se encara més restrictives. En el ple d’abril hi havia 3 paraules concedides, dues als sindicats UGT i CCOO per parlar de l’1 de maig, i la tercera a l’entitat editora d’aquest digital, el Foment de la Informació Crítica. S’havia negat la paraula al col·lectiu de docents i familiars de l’escola Sanfeliu que corren el risc que l’escola es tanqui i reclamen al govern local una aposta per mantenir l’escola. Els van denegar la paraula i menys mal que CCOO els va concedir el seu temps per poder defensar la seva postura. Les limitacions a la participació i les limitacions en el temps de totes les intervencions, que es compleix amb el màxim rigor i sense cap mena de flexibilitat en gairebé tots els casos, s’ha anat convertint en la norma de l’equip de govern per mitigar la creixent contestació social que rep d’una manera cada vegada més agre en tots els plens municipals.

Les participacions de les entitats que demanen la paraula estan previstes quan s’acaben els dictàmens de l’ordre del dia de l’equip de govern. En el ple d’abril, van començar les intervencions de la ciutadania passades les 20 hores, fet que va aprofitar el portaveu republicà per demanar-li al govern que les paraules es concedeixen a l’inici del ple per evitar que els que tenen concedida la paraula s’hagin d’esperar tres o quatre hores a poder-se explicar. Una altra reivindicació que porta les de perdre perquè, si per alguna cosa s’ha distingit fins ara l’equip Quirós, ha estat per restringir al màxim la participació dels veïns i veïnes.

Entre la multitud de qüestions que s’han de replantejar, la vigència dels múltiples reglaments en vigor que regulen el funcionament dels organismes de participació, son d’una urgència total. Qui ha de garantir la modificació dels reglaments és el govern però l’oposició municipal, podria fer molt més que esperar la bona voluntat dels que manen i han de prendre la iniciativa que, en aquest punt, com en tants altres, és absolutament inexistent.

La entidad participa por primera vez en la Rambla Just Oliveras durante una intensa jornada cultural marcada por la reivindicación social, la literatura local y la alta afluencia de público

Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet participó por primera vez con un stand propio durante toda la jornada de Sant Jordi en la Rambla Just Oliveras. La entidad celebró así una de las festividades culturales más importantes del año, donde expuso los libros publicados desde su creación en 2018, compartiendo espacio con numerosas entidades, asociaciones y colectivos de la ciudad.

Entre las principales novedades presentadas, FIC dio a conocer el dossier titulado ‘7  Dones de l’Hospitalet’, una recopilación de artículos publicados en la web con motivo del 8 de marzo. Los textos, escritos por mujeres de la ciudad, abordan la situación actual del feminismo y analizan los retos que deben afrontarse desde las políticas públicas a nivel local.

Asimismo, FIC ha elaborado un auca en catalán y castellano, diseñada por Miguel Porres, que narra en formato de viñetas la historia y evolución de FIC y de su medio digital L’Estaca. Bajo el título “Auca de los que se sienten activos”, la publicación repasa desde la fundación de la entidad hasta su vocación actual, destacando el carácter voluntario, plural y comprometido de sus miembros. El mensaje central subraya el objetivo de contribuir a la mejora de la ciudad mediante iniciativas que fomenten la participación y la dinamización social.

El auca también incluye una llamada a la ciudadanía para sumarse al colectivo, que organiza a lo largo del año diversas actividades de debate y encuentros sobre los principales temas que afectan a l’Hospitalet. Además, se editó una versión en blanco y negro pensada para el público infantil, que puede ser coloreada, despertando el interés tanto de niños como de familias.

El stand de FIC estuvo presidido por dos roll ups de L’Estaca y de uno de los actos estrella de la entidad: La Nit dels Insurrectes, junto a carteles reivindicativos que denunciaban la falta de democracia y de libertad de información en el ámbito municipal, señalando las limitaciones en la participación ciudadana en los plenos.

Javier Marin Vazquez, autor de los libros Comunicación, Izquierda y Derecha y El Poli Rojo estuvo firmando sus libros en el stand de FIC.

La jornada de Sant Jordi se desarrolló con una gran afluencia de público en toda la Rambla Just Oliveras. Librerías, entidades, partidos y sindicatos participaron en un evento que volvió a consolidarse como punto de encuentro cultural. La parada de Bibliotecas se convirtió en uno de los espacios más concurridos, acogiendo la firma de libros de cerca de medio centenar de autores y autoras de diversos géneros, desde novela e historia hasta ensayo y poesía.

Entre los nombres destacados que participaron se encontraban Estrella Ambrojo, Dolors Marín, Ramon Breu, Ireneu Castillo y Matilde Marcé, entre otros, junto al Centre d’Estudis de L’Hospitalet. La diversidad de obras reflejó la riqueza cultural y literaria del territorio.

Estos son los autores y sus libros que pasaron por el stand de bibliotecas: Simplicio Nsue Avoro: ‘El renacer sobre el baobab’; Eva Muñoz; Carmen Hurtado: ‘Caer al cielo’; Josep Borrajo: ‘Una pedra a la sabata’; Hilda Suárez García: ‘Andante solitario’; Tomàs Callau: ‘Macià a Moscou: centenari (1925-2025): internacionalització de la causa catalana’; Carmen Luz Carbonell García: ‘A mi manera. Memorias de una cubana’; Susana Polo: ‘Hasta que roce tu piel’: Ireneu Castillo: ‘Els últims masos de l’Hospitalet’; José Luis Martín: ‘Solo el Diablo te ayudará’; Estrella Ambrojo: ‘Cádiz, aquí y ahora’; Laia Cabré i Vandellós: ‘Fes Clic amb el teu gat’; Centre d’Estudis de l’Hospitalet: ‘Quaderns d’estudi 39’; Manuel Domínguez: ‘Algunes històries de l’Hospitalet’; Matilde Marcé i Piera: ‘Coses de l’Hospitalet i més’ (segona part); Àngel Amatller López: ‘Maginet, els oblidats de la guerra civil’; Adrià Colás: ‘El Monòlit del tresor’; Emília Olivé: ‘Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat’; Álvaro Cortés Oliva: ‘Mars blaus: encuentros entre la Mediterránea y América Latina’; Jordi Ballart Macabich:‘Vuit graus. Els nedadors d’hivern’; Dolors Marin Silvestre: ‘Dones de foc: internacionalistes a Catalunya (1936-1939): aportacions per a noves genealogies feministes’; Pol de Herrero: ‘Nuevos monólogos (más y mejor)’; Alba Serrano Gimenez: ‘Històries de terror per a valents’; Antoni Paris i Núria Montoriol: ‘Me transformo, luego existo’; Rosa Barreiro: ‘Ecos del interior: escucha tu alma’; Catalina Doblas:‘El Círculo de la gaviota’; Gabriela Maldonado Fernández: ‘Y el cielo se iluminó: vidas y poemas; Antoni Pla: ‘BABU, Sumolé’; Ramon Breu: ‘Anatomia d’un silenci’; Núria Beitia, et al.: ‘Educación Menstrual’; Raül Giménez: ‘Egòlium, un  viatge per la llum’; Marc Parés Escudero: ‘El vuelo de Ágape’; Marta Renato: ‘Sendero de estrellas’; Diego Medina Espinel: ‘En busca del árbol de la vida; Mercè Vázquez: ‘Diario de campo de un artista despeinado’; Noel Rodriguez Mussach: ‘L’Escolta Invisible va de solidari’; Jaime Martín: ‘Jamás tendré 20 años’ (reedició); Sílvia Xancó Grau: ‘Como transformar tus heridas en semillas de vida’; Nuria Vázquez Chimeno i Mercè Vázquez Chimeno: ‘El mar cicatriza’; Joan Soto: ‘Candel, l’altre català’; Samuel Giménez: ‘Sangre, sudor y letras’; Ricard Gutiérrez: ‘¿Ornitoqué?’; Xavi Villalvilla Berenguer:‘La vida que no te conté’; Jordi Nomen:‘Contra la tiranía del like’; Fernando Riera:‘Civilización perdida’; Pako Muñoz:‘Pacto de silencio’; Alba Vidal:‘La descendencia de los árboles’; Nathalie d’Arc:La esencia del Ser reside en la sombra; Eva Vilarrasa Colomer: ‘Martí’.

La novela del hospitalense Roger Bastida ‘Passeig de Gràcia. Història d’una família’ tuvo un gran éxito en esta jornada y se situó entre las más vendidas en Barcelona. Fue presentada en la misma calle que lleva el título del libro.

La solució que ha previst el govern local és evitar les cues al carrer i obrir el recinte de La Farga

Des del dijous de la setmana passada, l’Oficina d’Atenció Ciutadana del carrer Girona on cal sol·licitar informació general, el certificat d’empadronament o l’informe de vulnerabilitat, ha estat saturada amb llargues cues a totes hores —des de primera hora del matí fins a les set de la tarda— sense que s’hagi pogut atendre a totes les persones que ho necessitaven. Aquest mateix procés s’ha produït a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana però a l’Hospitalet, on la població immigrada i en molts casos en situació irregular és molt gran, la manca de previsió ha suposat que moltes de les persones interessades hagin hagut de fer cues de fins a 8 o 9 hores. La situació de caos, que els mateixos treballadors de les oficines han posat de manifest als seus respectius càrrecs directius, ha provocat que el govern local hagi anunciat que durant els propers nou dies laborables, a partir d’aquest mateix dilluns, s’habilitin unes oficines provisionals dins el recinte firal de La Farga, amb entrada pel carrer Barcelona, per tal d’evitar l’espectacle de les cues inacabables al carrer.

Fruit de la mateixa improvisació, aquest dilluns les oficines només funcionaran a partir de les 10 del matí i fins a les 7 de la tarda, mentre que la resta de dies, fins el dijous 30, estaran obertes de 9 a 19 h. Justament a partir d’aquest dilluns s’inicia la tramitació presencial amb cita prèvia que des de dijous passat només es podia fer telemàticament. Això comportarà previsiblement més afluència d’afectats, que haguessin convertit en un espectacle l’allau de gent davant de les oficines del carrer Girona.

De fet, no ha transcendit només que l’habilitació de les oficines dins del recinte de La Farga, fonamentalment per evitar les cues al carrer, però no sembla que això hagi suposat en reforç extraordinari del servei d’atenció. La regidora de la Ciutat de Drets va explicar al canal oficial del govern que “amb aquest dispositiu volem donar un missatge de calma… creiem que es pot donar una resposta ordenada a aquesta situació”. El que interessa doncs, és evitar la impressió que això és un caos, habilitar un espai interior de manera que no estiguin al carrer i puguin disposar de serveis les persones afectades, i mantenir-ho només fins al dia 30 quan ja es preveu que hagi baixat la pressió. A partir d’aquest dia s’ha anunciat que es reforçaran les Oficines d’Atenció Ciutadana i les seus de les regidories de districte al menys fins al 30 de juny.

L’obtenció del certificat d’empadronament per aquells ciutadans que tenen residència oficial a la ciutat es pot aconseguir de manera presencial, per internet o per telèfon. No cal dir que per tramitar-ho via internet s’ha de disposar de l’IdCAT mòbil o tramitar-lo a la web de l’idcat (idcat.aoc.cat), mentre que per telèfon s’ha de trucar al 010. Ja està tot explicat, de manera que la gent prefereix fer cua. Doncs bé, el reforç extra durarà, de fet, 9 dies.

El grup municipal de Vox s’ha queixat del “col·lapse total de les oficines”. La resta de forces d’oposició, fins ara, silenci.

Foment de la Informació Crítica organitza la Festa del Pensament Crític i estarà present amb un estand propi a la Rambla el Dia del Llibre

El proper dijous 16 d’abril, Foment de la Informació Crítica, l’entitat editora de L’Estaca celebra com cada any la Festa del Pensament Crític, una activitat pensada per fer una trobada anual amb la massa social que supera ja els 70 associats i per presentar la revista de l’edició anual de La Nit dels Insurrectes i entregar a les persones homenatjades, a les famílies del homenatjat pòstum i als membres de l’entitat reconeguda, el material que es va fer servir a La Nit per reconèixer la seva tasca, les fotografies i un record d’aquella jornada.

Com cada any s’aprofita també per pr4esentar un Manifest anual que aquest any porta per títol Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció i que proposa l’establiment de un acord de mínims entre forces polítiques i sindicals, entitats i persones interessades per preparar un canvi polític a la ciutat, quan queda gairebé un any per les properes eleccions municipals.

Com a final de la trobada es prepara un pica pica de solidaritat al que estan convidats tots els que en aquesta jornada es vulguin apropar a la seu de FIC, a l’avinguda del Carrilet, 321, 2n pis (Riosul), a sobre del bingo i a tocar de l’escola Patufet-Sant Jordi. Estan convidades totes les persones associades i simpatitzants i és un moment mol útil per establir complicitats.

Per cert que, aquest any, també a diferència dels altres anys, Foment de la Informació Crítica tindrà un estand propi a la Rambla Just Oliveras, durant el Dia del Llibre. A banda d’alguns associats que presenten els seus llibres aquest dia i que signaran exemplars, a l’estand de l’entitat es podran recollir diversos obsequis i materials: dues auques, en català i castellà, les mateixes auques perquè els infants les puguin colorejar, un punt de llibre, un bolígraf d’aniversari i el dossier sobre la lluita feminista que es va publicar a L’Estaca a primers de març. També estaran a l’estand els llibres que l’entitat ha publicat fins ara, així com les diverses revistes de La Nit dels Insurrectes i materials diversos d’altres anys.

Aquest mateix dia al vespre i també per primera vegada, l’Ateneu de Cultura Popular organitza la Primera Vetllada de Sant Jordi amb un sopar-concert a partir de les 21h. El preu per persona és de 25 euros i hi ha temps fins el dilluns 20 d’abril per adquirir els tickets corresponents. El sopar estarà amenitzat per Companys de Ruta, un grup especialitzat en versions.

D’altra banda, l’associació La Talaia, que organitza de fa anys les festes del barri Centre, va organitzar ahir dissabte, la primera edició del Fem Plaça, una proposta participativa de música folk, amb l’afegitó de tallers de dansa i un vermut popular.
Fem Plaça es va iniciar cap a les 11h. del matí als Jardins de Can Sumarro, i amb un concert de la banda de folk Groovin’ Cat, poc després.