Dijous 20 d’agost al matí, després d’una llarga convalescència que es va iniciar amb un ingrés hospitalari a primers de juliol, va morir Clara Carme Parramon Homs, molt coneguda a la ciutat per l’enorme quantitat d’activitats i treballs que va portar a terme des que havia arribat al barri de La Florida amb 23 anys. Nascuda a Barcelona en una família de fortes influències culturals —el seu pare va ser el fundador de Parramon Ediciones, probablement la millor editorial d’Europa en temes de dibuix i plàstica—, va decidir anar a viure al barri de La Florida on, sense deixar la Universitat, va començar en l’activisme feminista i l’antifranquisme militant al Centre Social de La Florida, d’on sorgiria la primera escola d’adults per dones i que ella impulsaria amb total intensitat.

A primers dels 70, després de participar en moltes de les iniciatives del Centre Social, es va integrar en la nova Associació de Veïns de La Florida on coincidiria amb figures destacades de la incipient organització comunista del PSUC, com ara Carmen Díaz, Joan Saura, Santiago Díaz, Tadeo Sánchez, Salvador Pastor, etc Ja als voltants del 1975/1976 seria incorporada al Comitè Local del PSUC poc abans de la legalització.  Entre 1976 i 1979, la Clara es va convertir en una de les peces claus del partit en ocupar la secretaria d’Organització just en el moment que el PSUC local aconseguiria la màxima influència a la ciutat, amb 9 agrupacions de militants als diferents barris, més la Joventut Comunista de Catalunya, 8 locals oberts, més la seu central, i un nombre superior al miler d’afiliats. Va treballar intensament per posar en marxa la Primera Conferència del PSUC en la legalitat que alçaria Joan Saura a la màxima responsabilitat política, nou mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques.

A partir de la constitució del primer ajuntament democràtic governat en coalició pels socialistes i el PSUC, la Clara s’incorpora a la direcció de l’Aula de Cultura de La Florida on es mantindrà fins a l’any 1985 per després ser nomenada responsable municipal de Patrimoni i directora de l’Arxiu Històric Municipal de l’Hospitalet (fusionat després amb l’Administratiu), càrrec que va conservar fins a la seva jubilació al 2013.

La Clara era llicenciada en Història (Secció d’Antropologia), amb un Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural. Va ser sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i havia estat docent al Departament d’Antropologia de la UAB. En la seva activitat acadèmica havia format part del Grup de Recerca d’Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB, i del Grup d’Estudi Transcultural del Parentiu (GETP), amb els quals va participar en diferents projectes. Va participar també, com a col·laboradora externa, amb el Grup de Recerca sobre Migracions (GRM) del Departament de Geografia de la UAB, i havia format part de la Asociación Española de InvestigaciónHistórica de las Mujeres (AEIHM), del Centre de Recerca de Dones (Duoda) i del Centre d’Estudis de la Diferència Sexual.

La seva dedicació, més enllà de l’àmbit professional, va estar centrada en la sensibilització del món de la dona, en la lluita feminista i en la recerca sobre el paper de la immigració en la realitat social a l’Hospitalet i a Catalunya. A l’any 2000 va publicar el resultat de la seva memòria de recerca amb el títol Similitud i diferències. La immigració dels anys 60 a l’Hospitalet, amb el qual va guanyar el premi nacional Marqués de Lozoya, i posteriorment tota una colla de recerques i articles que vinculaven dona, immigració i moviment veïnal: Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (1987), L’Hospitalet: estratègies d’integració social i adaptació cultural de les migracions espanyoles durant el franquisme (1987), Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutadà a l’Hospitalet de Llobregat (2001), Migracions i estratègies culturals a l’Hospitalet de Llobregat (1960-1980) (2001), Política Cultural i migracions (2001), Theassociationalmovementand popular mobilizations in l’Hospitalet: fromtheanti-Francoiststruggle to democracy, 1960-1980 (2002), Las diferencias y similitudes que no interesan (2002), Les migracions femenines durant el franquisme (2006), Dones, immigració, moviments veïnals i benestar 1970-1980 (2008), Eines per a treballs de memòria oral (2008), Migracions: recordant Paco Candel (2008), Conèixer la immigració: fer ciutat (2009), La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets (2009), Abuelas, madres e hijas. Parentesco y migracionesinteriores en España (2011), Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (2016), Alguns dels paisatges de Paco Candel (2016), Memòries de mestres: Josefina Vidal Badia (2016)…

Més enllà de l’àmbit estrictament polític o d’activisme social que va practicar durant tota la vida, va aprofundir també en el pensament lingüístic feminista publicant Construint llenguatge… pel projecte Duoda on reflexionava sobre l’interès de crear eines documentals específiques per reconèixer les experiències entre dones i el llenguatge propi del gènere.

De caràcter afable i proper, la Clara va participar en tota mena de moviments cívics i es va saber llaurar una fama de persona col·laboradora i lleial que no renunciava tampoc fàcilment als seus criteris i a les seves opinions, mantenint el mateix caràcter vehement de la seva joventut. Molt amiga dels seus amics, va mantenir una llarga i estreta amistat amb molts dels seus antics companys de brega política —amb Joan Saura o Mercè Olivares i Felip Gómez, entre molts d’altres— però també amb col·legues de professió i especialment amb dones feministes de qualsevol tendència.

L’any 2024, quan ja se li havia diagnosticat la malaltia de l’Alzheimer que acabaria amb la seva fortalesa física, va rebre el merescut homenatge de la ciutadania hospitalenca en la Tercera Edició de la Nit dels Insurrectes (la imatge de l’articles es el moment que va rebre l’homenatge), rodejada de tots els que han sentit per ella estimació, admiració i respecte, al llarg de tants anys de dedicació a la millora de la col·lectivitat.

Avui ens sentim una mica mes sols, amb la seva partida. Era sòcia de FIC des de la seva fundació i lectora reconeguda de L’Estaca mentre les forces li ho van permetre. Enviem des d’aquí una molt forta abraçada al seu company Willy, que ha estat al seu costat fins l’últim instant.

Mentre Alcaide ocupava provisionalment l’alcaldia va explicar que la finalització del conveni es devia a que la ciutat ha evolucionat i ara necessita l’espai

La notícia que el Cirque de Soleil està buscant una nova ubicació a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè se li ha acabat la ganga de l’Hospitalet, ha estat una de les notícies més suculentes d’aquest agost, reproduïda a la majoria de diaris generalistes excepte —cosa curiosa i una mica inexplicable— als canals oficials de la ciutat que deuen estar parcialment de vacances com l’alcalde. El que s’ha explicat és que la productora internacional abandona l’Hospitalet per la no renovació d’un conveni signat ara fa deu anys i que es va posar en marxa al 2018 quan el Cirque de Soleil va presentar a la ciutat el seu muntatge Totem, que va repetir dos anys més tard amb Luzia i una nova producció, Alegria, fa dos anys. Ara, tancarà el periple amb l’espectacle Kurios que es podrà veure també a Bellvitge entre el 3 de setembre i el 18 d’octubre, abans que l’espai de 19.000 metres quadrats sigui destinat a uns altres usos.

La notícia es va generar mentre el quart tinent d’alcalde (José Antonio Alcaide) exercia les funcions d’alcalde i s’encarregava d’explicar a la premsa que la decisió es produeix com a conseqüència que “la ciutat ha evolucionat i ara necessita disposar d’espais per dedicar-los a equipaments i zones verdes”. Més enllà del protagonisme que Alcaide pugui haver volgut imposar mentre exercia de primera autoritat municipal, el cert és que en el ple del mes de febrer es va posar sobre la taula la nova pròrroga d’un any de la concessió al Cirque de Soleil que ara sembla acabar-se i que va concitar la protesta de tota l’oposició. Aleshores no es va anunciar el propòsit del govern Quirós de finiquitar el conveni amb el Circ de Soleil de manera immediata i, per això ara, ha arribat la notícia amb una certa sorpresa.

La realitat és que la concessió d’un espai de 19.000 metres quadrats al barri de Bellvitge fa deu anys, per l’ús exclusiu d’una productora cultural privada a canvi d’un cànon econòmic més aviat simbòlic, va suscitar també aleshores nombroses protestes, tant de les forces polítiques d’oposició, com dels veïns de Bellvitge. Els arguments eren que el barri i la ciutat necessitaven tot l’espai públic disponible exactament igual que ara. Quan Alcaide afirma que ara la ciutat ha evolucionat, s’ha de referir molt més a la debilitat del govern enfront la protesta pública i a la sensibilitat que generen els dèficits en la gestió, que no pas als dèficits d’espais públics que eren els mateixos.

L’operació del 2016 es va produir quan l’alcaldia estava en mans de Núria Marín i el responsable d’Educació i Cultura d’aquell govern era l’aleshores regidor socialista Jaume Graells, avui líder de l’oposició republicana. Al mes de juliol del 2016, quan es va anunciar la signatura del conveni amb el Circ de Soleil, s’havia ja produït el canvi en l’àrea de gestió i era l’actual alcalde David Quirós el nou responsable de Cultura. Els acords projectaven fins al 2030  les estances biennals de la companyia al solar de Bellvitge, amb estrenes a la ciutat, i l’ajuntament es comprometia a l’adequació física de l’espai i a aplicar uns importants beneficis fiscals, a canvi de l’impacte social i cultural previst amb l’estada fixa de la companyia canadenca.

Pel que s’ha pogut esbrinar, l’Ajuntament es va gastar més d’un milió llarg d’euros per condicionar els 19.000 metres quadrats compromesos, amb l’anivellament del terreny, la pavimentació de tota l’àrea i la disposició de bases de formigó, així com els enllaços elèctrics indispensables per l’enorme carpa que instal·la habitualment el Circ. A canvi, la companyia canadenca es comprometia a ingressar a les arques públiques 15.000 euros per temporada, deu vegades per sota del que es podia considerar un cànon ajustat als preus de mercat en el moment de la signatura del suposat conveni. Un suposat conveni perquè, com es va explicar més tard, era simplement un protocol d’intencions amb incentius, una fórmula jurídica que evitava a la companyia una despesa econòmica més ajustada als preus de mercat.

Aleshores, l’operació Cirque de Soleil es va vendre com un èxit total, que es volia fer coincidir amb la filigrana del Districte Cultural, anunciant que la multinacional de l’espectacle havia rebutjat instal·lar-se al Fórum de Barcelona per elegir Bellvitge. El cert és que, més enllà de la despesa inicial i el cànon simbòlic, el Cirque de Soleil estava instal·lat a Bellvitge mentre no marxava de gira. Quan estava de bolos, el solar de Bellvitge estava tancat al públic i en total desús a l’espera del proper muntatge dos anys després. L’ajuntament era l’encarregat de vigilar l’espai, mantenir-lo net i en perfectes condicions per quant tornès a utilitzar-lo el Circ.

A partir d’aquest octubre, quan la companyia canadenca tanqui el compromís (compromís relatiu perquè l’acord era fer un muntatge cada dos anys i a l’any 2020 no es va fer, amb l’excusa de la pandèmia) tindrà dues setmanes per desmantellar tota la instal·lació i retirar la gran carpa, les infraestructures tècniques i les unitat mòbils. Cap a finals d’octubre haurien d’entrar els tècnics municipals per iniciar les valoracions que han de comportar revertir l’espai a les condicions inicials: desasfaltar, retirar les bases de formigó i convertir el solar en un espai útil pel que es decideixi. Això suposarà novament la licitació de les obres per revertir-lo a l’estat inicial. Novament una considerable despesa de recursos públics per deixar el solar més o menys com estava.

Els grups municipals qüestionen queQuirós estigui absent durant tot el mes d’agost quan la ciutat afronta greus problemes sanitaris, educacionals, de convivència id’emergència climàtica

Les vacances de l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, han generat controvèrsia entre els grups municipals de l’oposició. La majoria considera excessiu que l’alcalde es prengui els 30 dies del mes d’agost, especialment tenint en compte la situació que travessa la ciutat i els problemes que, al seu parer, s’acumulen en àmbits com la sanitat, l’educació, la neteja o l’emergència climàtica, entre d’altres.

L’Estaca va intentar conèixer i contrastar exactament quants dies estaria absent l’alcalde de les seves funcions. El passat 22 de juliol, aquest digital es va posar en contacte amb el cap del Gabinet de Premsa de l’Ajuntament, Mario Ruiz per interessar-se per les vacances de la primera autoritat municipal. A data d’avui, però, continuem a l’espera d’una resposta (cosa bastant habitual). Per aquest motiu, inicialment no va ser possible contrastar la informació de què disposàvem.

Posteriorment, L’Estaca ha pogut confirmar que l’alcalde va signar digitalment, el passat 23 de juliol, un decret de designació de l’alcaldia accidental per al període comprès entre l’1 i el 30 d’agost, ambdós inclosos.

El mateix decret estableix les persones que assumiran l’alcaldia durant l’absència de l’alcalde, d’acord amb el calendari següent:

• De l’1 al 9 d’agost, l’alcaldia ha estat exercida pel quart tinent d’alcalde, José Antonio Alcaide, a causa de l’absència del primer, segon i tercer tinents d’alcalde.
• Del 10 al 14 d’agost, l’alcaldia ha estat en mans del tercer tinent d’alcalde, David Gómez, davant l’absència del primer i segon tinents d’alcalde.
• Del 15 al 23 d’agost, l’alcaldia accidental està sent exercida pel primer tinent d’alcalde, Jesús Husillos.
• Del 24 al 30 d’agost, la presidència del consistori correspondrà a Laura García, davant l’absència del primer tinent d’alcalde.

Crítiques de l’oposició

Els grups municipals de l’oposició han criticat la decisió de l’alcalde d’absentar-se durant tot el mes d’agost.

El portaveu del grup municipal d’ERC+EUiA i principal representant de l’oposició, Jaume Graells, ha mostrat la seva indignació davant d’aquesta situació: «fa molt de temps que la ciutat va sense rumb. Barris degradats, equipaments abandonats, contractes encallats i projectes que arriben tard o que no arriben. I ara, l’alcalde desapareix un mes com si els problemes marxessin de vacances. I no és així, perquè els problemes continuen».

Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, considera que «trenta dies seguits és excessiu. Ara gairebé ningú no fa els 30 dies de cop, i més amb els problemes de la ciutat, que a l’estiu s’empitjoren».

La portaveu del Partit Popular, Sonia Esplugas, també ha criticat durament l’absència de l’alcalde. En declaracions a L’Estaca, ha manifestat: «em sembla fatal, tenint en compte com està la ciutat per la seva mala gestió. Precisament a l’estiu és quan més s’evidencia la falta de serveis municipals i ell n’és el clar exemple, tancant per vacances quatre setmanes».

Finalment, el portaveu de Vox, Francisco González, considera que «no té sentit que l’alcalde i el gruix del Govern municipal desapareguin tot el mes. I encara menys quan l’equip de govern està per consolidar, amb regidors que ocupen els seus càrrecs des de fa pocs dies».

Les crítiques de l’oposició es produeixen, per tant, en un context en què el Govern municipal afronta diversos problemes i reptes pendents a la ciutat i en què alguns dels seus integrants s’han incorporat recentment a les seves responsabilitats de govern.

Què fa la oposició?

Mentrestant, els membres de l’oposició han manifestat que tots ells es mantenen de guàrdia i que alguns, fins i tot, continuen treballant en la preparació del pròxim curs polític, especialment important perquè el maig de l’any vinent se celebraran les eleccions municipals.

ERC+EUiA ha establert un calendari entre els quatre regidors de la coalició per garantir la continuïtat de l’activitat municipal i poder atendre possibles emergències. El portaveu republicà, Jaume Graells, ha estat de guàrdia en representació de la coalició del 10 al 16 d’agost, tot i que assegura que està «sempre amb el telèfon connectat».

Els Comuns mantenen una situació similar. El portaveu del grup, Manuel Domínguez, és l’encarregat d’estar de guàrdia i només s’absentarà una setmana durant tot el mes d’agost. La resta del grup es manté pendent de les possibles incidències que es puguin produir durant aquest mes i es comunica habitualment per estar al corrent de qualsevol situació. L’única excepció és la nova regidora del grup, Martha Cedeño, que es troba a Colòmbia, ja que tenia comprats els bitllets d’avió abans de la seva incorporació al consistori. La regidora ha viscut al país el recent terratrèmol que s’hi va produir.

Per la seva banda, la portaveu del grup Popular, Sonia Esplugas, ha manifestat que «estem tots connectats i de guàrdia, preparant temes per al nou curs polític». Esplugas explica que no ha marxat fora durant aquest mes: «soc aquí, excepte alguns pocs dies en què faig alguna escapada».

Mentrestant, el portaveu de Vox, Francisco González, ha afirmat categòricament que està «disponible durant tot el mes d’agost».

També s’està pendent de confirmar si David Quirós complirà el compromís que va adquirir durant l’acte d’acollida dels infants saharauis, quan va assegurar que viatjaria als camps de refugiats.

La majoria dels serveis que registra la Guàrdia Urbana tenen a veure amb incidències de convivència veïnal i això que la queixa no s’atura

Que l’Hospitalet ha de ser una de les ciutats més conflictives de l’Estat espanyol ho acaba de posar de manifest el volum de serveis diaris que fa la Guardia Urbana local, segons les dades que ha difós recentment el canal oficial de l’Ajuntament. No gens menys que 48.387 serveis en 217 dies. És a dir, 223 serveis diaris o, el que és el mateix, 9,29 serveis cada hora, cosa que representa una mica més de tres serveis cada 20 minuts comptant las 24 hores del dia. Per a una plantilla d’uns 340 agents, no està gens malament. Això, comptant d’una manera molt genèrica, equivaldria —amb un promig de 74 agents per dia de patrulla en funció dels torns— a una mitjana de tres serveis diaris per agent. És evident que no tots els serveis son de carrer i que al voltant d’una tercera part dels agents estan destinats de manera permanent a tasques tècniques o administratives de caràcter intern.

De tota manera, més enllà de les xifres mitjanes, el que crida força l’atenció son els tipus d’incidències i els números que s’han publicitat al respecte. Per exemple, pel que fa a incidències de convivència veïnal, es comptabilitzen 54 casos diaris que, dividits pels sis districtes de la ciutat, equivalen a 9 casos diaris de promig, d’incidències convivencials entre veïns, a cada districte de la ciutat. Nou casos diaris en els que intervé la policia local que, naturalment, no deuen ser tots els que es produeixen, el que explica un nivell de conflictivitat social veritablement alarmant.

Aquests son els tipus d’incidències on participa la Guàrdia Urbana de manera més reiterada, però cal dir que a banda d’aquests 54 serveis d’incidències veïnals, es produeixen també 10 serveis diaris de vigilància policial, 8 serveis diaris més per alarmes de robatoris o d’incendis i 13 serveis diaris per assistència a persones a la via pública, molts dels quals és previsible que tinguin també a veure amb aspectes convivencials. Això vindria a suposar que a l’entorn de 85 serveis policials diaris tenen a veure amb aspectes que afecten la convivència veïnal, l’alarma pública o la necessitat d’intervenció policial.

A aquests 85 serveis policials per contingències cíviques, cal afegir el que s’està convertint en tot un clàssic que centra bona part de les queixes més reiterades de la ciutadania com son les incidències en l’espai públic, que també tenen un extraordinari contingut convivencial. A aquests 85 serveis policials diaris caldria afegir ara, els 9 serveis diaris per molèsties denunciades que, tenint en compte la queixa ciutadana, deixen moltíssim que desitjar. Això voldria dir que l’Hospitalet concentra 94 serveis de la Guardia Urbana diaris vinculats al clima de convivència social, és a dir uns 4 serveis diaris per hora de promig, comptant les 24 hores del dia: un servei policial cada 15 minuts.

Criden l’atenció aquests serveis si es comparen amb altres que sempre havien estat molt vinculats a la guàrdia urbana a totes les ciutats: el control del trànsit i el suport judicial. A l’Hospitalet, molt més el tema de l’estacionament que no pas el tràfic, destaca entre els serveis que tenen a veure amb la mobilitat. Fins a 38 serveis diaris de mitjana, tenen a veure amb l’aparcament de vehicles, cosa que posa de manifest com, el tema de deixar el vehicle a la ciutat s’està convertint en un maldecap crònic. Vint i dos serveis diaris de mitjana estan relacionats amb les infraccions en guals i aparcaments reservats i uns altres 16 diaris pel que fa als estacionaments. Això vol dir molèsties per la immensa majoria de veïns però guanys directes pels cabdals públics perquè molts d’aquests serveis acaben amb multes que paguen els propietaris dels vehicles. Multes que acaben sent una escandalosa xarxa de recaptació que afecta cada vegada més a la butxaca del contribuent mitjà.

Hi ha una altra xifra que crida força l’atenció i que també té a veure amb la sensació de fragilitat amb que es mou la ciutadania. Sis serveis diaris de promig, tenen a veure amb incidències relacionades amb locals. Molèsties, arbitrarietats, abusos.. que pateix la ciutadania també en aquest àmbit.

Finalment cal destacar 4 serveis diaris de mitjana relacionats amb el suport judicial o policial d’altres cossos, una tasca clarament reservada a la policia local i, al final del rànquing, allò que era més característic de la guàrdia urbana en altres èpoques: el control i l’auxili al trànsit rodat. Quatre serveis diaris de promig, en 24 hores, pel que fa al control del trànsit, i uns altres quatre de promig pel que fa al suport a accidents sense ferits, tanquen el capítol d’actuacions policials a la ciutat en el que es refereix a la policia local.

Xifres, totes elles, aclaparadores, que expressen la conflictivitat latent, però també l’enorme paciència que mostra la ciutadania hospitalenca.

El diagnòstic sembla clar per part de govern i oposició, però el problema rau en la manera d’afrontar l’immediat futur en l’última part del mandat

Balanç demolidor dels comptes municipals és el que es va poder observar en el decurs del debat obert sobre quatre punts de l’àrea de Seguretat i Govern Intern on del que es tractava era simplement de donar compte d’un parell de resolucions de la Junta de Govern, l’actualització de l’annex d’inversions del segon trimestre o les dades d’execució del pressupost i la liquiditat de tresoreria a 30 de juny.

El debat va ser intens i carregat d’elements tècnics i comptables que, de tota manera, pel públic general oferien algunes singularitats que val la pena posar sobre el paper. Cal dir que tots els grups municipals, cadascun en diferents apartats i en alguns casos amb coincidències en l’anàlisi i les xifres, van aportar substancial matèria informativa. Per resumir-ho i que s’entengui: l’any passat l’equip Quirós només va executar 1 de cada 5 euros pressupostats en el capítol d’inversions. En el que portem de 2026 l’execució del mateix capítol és del 5,38% i segons l’informe de tresoreria difícilment es podrà arribar, a finals d’any, al 25%. Novament, si tot va bé, s’haurà gastat 1 de cada 4 euros que estaven pressupostats per inversions i que no s’han executat.

Entre els capítols pressupostats que no s’han executat, el regidor popular Díez Crespo va oferir un llistat molt treballat. Pel que fa a desenvolupament urbanístic, dels 8,2 milions previstos entre els quals es trobaven rehabilitacions com Can Colom o les naus de Cosme Toda, només s’ha executat a 30 de juny un 1%. Dels 4,8 milions per adquirir habitatge públic o per ajuts a la rehabilitació, no s’ha executat un sol euro. Dels 8,9 milions previstos per les escoles bressol, tampoc s’ha executat un sol euro. Dels 3 milions previstos per inversions de seguretat, tampoc hi ha hagut cap inversió. Dels 1,7 milions pressupostats per l’enllumenat públic, 0 euros.

Però és que a més, molts dels projectes que ja estaven en els exercicis anteriors formen part de l’annex d’inversions que s’ha portat novament al ple de juliol: els 518.000 euros del Pont d’en Jordà que no s’han invertit; els mes de 4 milions per habitatge públic que no s’han fet servir; el milió llarg pel mòdul intercanviador del metro de Santa Eulàlia, també inutilitzat; els 896.000 euros destinats als Blocs Florida, tampoc invertits; els 2,5 milions per l’eix de Prat de la Riba i Anselm Clavé; el milió d’euros que calia invertir pel Camp de Rugbi; els 400.000 euros destinats a millorar el Parc de Kalistenia; la reforma de la Plaça de la Font, la rehabilitació de les façanes dels centres educatius, etc. etc.

Així les coses, en el que portem d’exercici, l’Ajuntament té hores d’ara 150 milions de tresoreria dipositats i s’espera que a final d’exercici el superàvit torni a ser monumental com ho va ser l’any passat i l’anterior que van utilitzar-se per eixugar deute —entre altres raons perquè no és podien reinvertir els romanents, cosa que arran de la nova legislació, podran ser utilitzables per les millores que qualsevol ciutat necessiti.

Pel que van explicar els representants dels grups —i pel que es va poder constatar en el reportatge de L’Estaca de dimecres—, l’Hospitalet és una de les tres pitjors ciutats de l’àrea metropolitana juntament amb Santa Coloma de Gramenent i Sant Adrià del Besós. I el problema no és que no hi hagi recursos sobrats per millorar les condicions de vida de la ciutadania resident. L’únic problema és la clamorosa incapacitat de gestió del govern, que no és capaç d’articular solucions urgents per fer front a les necessitats, malgrat que té els recursos econòmics que li calen. En resum: hi ha diners, però no saben com utilitzar-los en temps i forma.

Un altre exemple d’aquesta manifesta incapacitat és el retorn de 3,3 milions d’euros en subvencions per millores, procedents en bona part d’Europa (Fons Next Generation), que s’han hagut de tornar, afegint-hi els interessos (més de 250.000 euros). És el cas, per exemple de la necessària remodelació de l’Edifici Molí —que està que es cau— i que per l’absència de capacitat gestora presenta, hores d’ara, el pitjor pronòstic.

El diagnòstic de la situació és gairebé unànime. L’únic que matisa la visió —es fa difícil negar les evidències— és el govern que, probablement, fa el que pot, amb un equip improvisat que fa aigües, sense una estructura de govern que exigeixi rigor i urgència als càrrecs executius i sense alternatives de prestigi.

Davant d’aquesta realitat, l’actitud que es va veure al plenari per part dels portaveus municipals era prou diferent entre uns grups i altres. Es diria —així ens ho han destacat observadors ciutadans— que dels dos que podrien fer costat a l’equip de govern, es nota una voluntat de conversa i de diàleg positiu pel que fa als republicans i un to més crític per part dels Comuns, probablement perquè el desgast de proximitat dels dos primers anys, quan la situació encara no era tan catastròfica, ha creat una dinàmica interior més complexa. Els grups de dreta, per la seva banda, mantenen les distàncies ideològiques, tot i que el grup popular sempre s’ha mostrar molt resolutiu a l’hora d’encarar el diàleg per millorar la ciutat. De fet, el seu nivell de supervisió de l’acció de govern és molt destacable i la seva implicació social, important. Pel que fa a Vox, tret de la seva tendència natural a marcar distàncies amb l’esquerra, també en ocasions ofereix una imatge col·laborativa que —segons alguns— es podria aprofitar.

El que hi ha sobre la taula és com s’afronta el futur, especialment en l’últim tram del mandat. Pel que s’observa, no hi ha la previsible voluntat de desgast del govern en el cas de l’Hospitalet sinó, simplement, la necessitat de fer-los veure que, encara que vulguin, no tenen la capacitat de resoldre els problemes que presenta la ciutat. La qüestió és veure qui planteja l’alternativa i com.

(La foto de portada procedeix de l’Arxiu del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i correspon a l’Edifici Moli que tenía una subvenció dels Fonts Europeus Next Generation de a prop de 3 milios d’euros i que s’han hagut de retornar amb els interesos de 250.000 euros)

NOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ DE L’ESTACA

Com ja és habitual, el consell de redacció de L’Estaca inicia les vacances d’estiu a partir de l’1 d’agost. Tradicionalment publiquem al mes d’agost només el dimarts i dijous de cada setmana. Per tant, estarem amb vosaltres novament els propers 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 d’agost.

MOLT BONES VACANCES A LES LECTORES I ALS LECTORS.

L’Hospitalet fa palesa la seva crisi d’identitat ciutadana i la seva crisi de resposta crítica de les forces d’oposició, en el debat sobre les festes locals

Com ja va explicar L’Estaca abans d’ahir i va utilitzar ahir el portaveu republicà en el ple municipal de juliol, l’Hospitalet és el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que més ha crescut en el darrer any i això que no es poden comptar com a residents les més de 4.300 persones que estan pendents de regularitzar el seu empadronament a la ciutat.

Doncs bé, malgrat aquesta realitat que resulta aclaparadora si es té en compte que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i que està en risc de col·lapse absolut, el ple d’ahir va aprovar modificar el planejament d’un solar de propietat municipal en la cruïlla entre Leonardo da Vinci i Avda del Carrilet, a Sant Josep, per tal que un miler de metres quadrats que estaven destinats a equipament es puguin convertir en nova zona residencial. L’objectiu és tornar a construir habitatges, malgrat que en aquesta ocasió el que es promou és la construcció de nous blocs de pisos en un espai de 3.200 metres quadrats en regim de VPO, és a dir, habitatges de protecció oficial, però de venda i no pas de lloguer, com ja estan defensant que caldria fer els especialistes en habitatge públic.

El que avui s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i de Vox, l’abstenció dels Comuns i el vot contrari d’ERC i el PP, és convertir mil metres quadrats que estaven destinats a equipaments, en zona verda; la resta de l’espai, convertir-lo en blocs de pisos i posar els equipaments previstos en els baixos dels locals. És a dir, la prioritat és construir més espai residencial perquè els mil metres quadrats de zona verda que abans no estaven previstos, es posaran sobre el túnel dels ferrocarrils catalans, cosa que assegura que, a sobre del túnel, podran haver unes quantes plantes però cap arbre.

És un exemple més de la manera de gestionar de l’equip Quirós i de l’absència absoluta de diàleg, un cop més denunciat al ple, del que ha fet gala novament el tinent d’alcalde Alcaide que ha estat el ponent defensor de la proposta. O sigui: més pisos, zona verda a sobre d’un túnel i els equipaments en els baixos dels habitatges. Una fórmula màgica que explica en mans de qui estan els ciutadans de l’Hospitalet.

Donar compta, sense donar compta

El darrer ple ordinari abans de les vacances de l’estiu que tradicionalment es convoca sense que es presentin mocions dels grups municipals, que son els punts que l’allarguen en ocasions de manera clamorosa, s’ha celebrat amb només 9 punts que exigien l’aprovació del Consistori i 15 punts que simplement eren donar compta de decisions de la Junta de Govern o de decrets d’alcaldia. Una manera de donar compta sense donar compta. Per tant, afegint les preses de possessió dels dos regidors socialistes nous, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, els expedientes de sancions per la tinença d’animals i dues paraules demanades, el ple ha durat una mica més de 4 hores.

Temes importants n’hi ha hagut uns quants que anirem desglossant al llarg de les properes setmanes —cal recordar que, tradicionalment, L’Estaca, només surt els dimarts i els dijous de l’agost—, però ara caldria destacar el clima certament apocalíptic que ha surat al llarg de tota la sessió per les notables incapacitats que presenta l’equip Quirós per fer front als reptes cada vegada més acusats i més urgents que té la ciutat i del que ha estat una mostra eloqüent l’aprovació que esmentàvem a l’inici d’aquesta informació. Des de l’evidència que el govern és incapaç d’executar les inversions que programa any rere any, fins al clar incompliment de les promeses a la ciutadania en tots els ordres del funcionament administratiu: des de les escoles, fins a la seguretat, passant per la neteja urbana, projectes de reparacions o d’obres, dèficits en la plantilla de treballadors, excessos en la política d’empadronament o cessions insòlites d’espai públic a negocis privats com el que s’ha fet novament a Bellvitge amb el Circ de Soleil.

Les mateixes festes locals que Barcelona

Un altre dels temes, aparentment menor, però que expressa les incapacitats hospitalenques per sortir del marasme en el que està instal·lat, ha estat l’aprovació per part del govern i del grup republicà (17 vots a favor, 10 en contra) del calendari de festes locals per l’any 2027, que torna a centrar-se en dues festes que coincideixen fil per randa amb les festes locals de Barcelona: la Pasqüa Granada del dilluns 17 de maig i la Festa de la Mercè el 24 de setembre. De fet, no és cap sorpresa que molts barcelonins considerin l’Hospitalet com un barri mes de Barcelona, amb la lògica alegria del Consistori barceloní que, a sobre, no ha de vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen als hospitalencs. No ho fa l’Ajuntament de Barcelona, ni tampoc, com és obvi, el propi.

Sobre la taula del debat ha surat la crisi d’identitat que alguns grups municipals estan convençuts que pateix la ciutat. Tots els grups d’oposició excepte els republicans, han posat de manifest la subsidiarietat de la ciutat respecte de Barcelona, en molts aspectes (el nou Clínic elimina la possibilitat del nou Hospital General, la Fira de Barcelona suposa grans despeses a l’Hospitalet però en canvi cap benefici constatable, l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci de la Zona Frnca però en canvi el de l’Hospitalet, que és qui va perdre el territori, esta absent, etc, etc), però tampoc els republicans han defensat clarament les festes locals de Barcelona.

No s’ha explicat al ple però, demanant informació, els republicans consideren que “el debat sobre quins dies han de ser festa local només té sentit si forma part d’un debat molt més profund, sobre com reforcem la identitat i el sentiment de pertinença a l’Hospitalet. I això ho tenim pendent.” Alhora, pensen “que no es construeix identitat sols canviant una data del calendari, sinó impulsant i donant suport a les entitats de cultura popular catalana, posant en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, preservant la nostra memòria col·lectiva i explicant la nostra història amb rigor… i en tot això el govern suspèn. Té el patrimoni abandonat i, massa sovint, ha preferit silenciar o manipular la història. Ho vam veure quan va voler commemorar un centenari vinculat al franquisme des d’una perspectiva festiva i acrítica, en lloc d’afrontar-lo amb el rigor històric que mereixia.” I afegeixen: “si algun dia fem aquest debat sobre identitat, arrelament i projecte de ciutat, i d’aquí se’n desprèn que cal replantejar les festes locals, des d’ERC+EUiA hi participarem sense problema i no tenim cap problema, tampoc, en que es canviïn els dies.”

Mentre tant, però, l’Hospitalet tindrà novament l’any vinent les mateixes festes de Barcelona. Sembla clar que, acceptar el que el govern proposa, en lloc d’enfortir el sentiment de pertinença i la identitat de ciutat, encara l’afebleix més. Si les entitats haguessin demanat —quan es van reunir per oposar-se al Centenari de ciutat que el govern impulsava—, un debat aprofundit sobre el que representava la proposta, el Centenari no hagués tingut obstacles. Sembla evident que el govern no dialoga gens, però és evident que les forces d’oposició van cadascuna al seu aire: una fantàstica manera que el govern no perdi una sola votació…

El canal oficial ha informat que l’acord encara no es ferm, però la imperícia demostrada posa novament contra les cordes l’equip Quirós

Diàleg, transparència, consens, estímul a la participació i compliment dels acords de ple son, en diferents graus i amb formulacions específiques, el que la totalitat dels grups de l’oposició municipal hospitalenca —a la dreta (PP i Vox) i a l’esquerra (ERC-EUiA i Comuns) del PSC— han expressat com a conseqüència de la notificació, a través del canal de whatsapp que el govern comparteix amb els portaveus dels grups municipals, de la convocatòria d’un ple extraordinari pel divendres 31 de juliol.

La convocatòria del ple extraordinari que, pel que ha explicat el canal oficial encara no està decidida del tot, preveu tractar l’Estat de la Ciutat, segons un acord pres per unanimitat gràcies a una moció que va ser aprovada fa mesos. L’acord afirmava que el ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat havia de convocar-se dintre del primer semestre de l’any.

L’oposició, de manera unànime, considera que s’ha vulnerat la lletra i l’esperit de l’acord perquè no s’ha convocat durant el primer semestre de l’any i perquè es convoca el pitjor dia de l’any, just el darrer divendres abans que comencin les vacances de l’agost per una majoria de ciutadans. La data elegida respon a l’interès que expressa el govern Quirós per tractar la infinitat de temes que posen de manifest l’estat crític de la ciutat, sense presència de la ciutadania i de manera que, l’esperat debat, passi gairebé desapercebut.

La convocatòria posa de manifest també dues maneres de fer, que transparenten la crisi interna del govern. En primer lloc, convocar el 31 de juliol era evident que concitaria la protesta generalitzada de tothom. En segon lloc, programar-ho per aquest dia, explica la manca de perspectiva del govern i el fracàs de l’estratègia seguida fins ara: governar a toc de decret sense escoltar ningú com imposa la cultura política de les majories absolutes que el PSC ha tingut fins fa quatre dies a la ciutat.

Anunciada la data i esclatada la protesta política (i ciutadana), al govern només li queden dues alternatives, totes dues prou desgastadores: o ratificar la convocatòria per aquest dia i mostrar un cop més autoritarisme i arbitrarietat, o no convocar per aquest dia i posar de manifest el ridícul per elegir el pitjor dia de l’any per un debat que és evident que no vol de cap manera. Al responsable de la idea no li pot sortir de franc…

El més normal i allò al que haurà d’acostumar-se el govern local —perquè li cauen per tots cantons— és a fer suggeriments i escoltar les opinions favorables i contràries, i decidir amb els màxims consensos, o bé mantenir la dinàmica de l’enfrontament amb els grups polítics, les entitats i la ciutadania que, a quatre dies de les eleccions de maig del 27, suposen un vertigen de desgast que és impossible que pugui pair.

Posats a exigir, la incompetència i la imperícia de l’equip Quirós ha donat peu als grups polítics a demanar que es compleixin els acords dels plens municipals que, pel que fa a les mocions, suposen més del 50% del que es discuteix, es vota i fins i tot s’aprova, en cadascun dels plens municipals. L’Estaca ja ha denunciat en múltiples ocasions la falta de compliment d’una immensa majoria de les mocions acordades. Entre elles, aquesta que està avui sobre la taula, la de la convocatòria, un cop l’any, durant el primer semestre, del ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

Les entitats reclamen al govern diàleg i consens, per evitar que les actuacions que decideix el govern local es tornin irreversibles i siguin fortament criticades

Després de mesos de dilacions, dimecres al matí, el tinent d’alcalde José Antonio Alcaide i el Comissionat del Plà del Samontà, l’arquitecte terrassenc Marc Armengol, van assistir a una reunió de l’Espai de Ciutadania —molt concorreguda, per cert— a presentar el Masterpla  del projecte dels cinc barris del nord de la ciutat que es coneix com a Pla del Samontà, que gestiona el Consorci de Reforma de la Gran Via i del Samontà i que és un dels principals projectes estratègics de ciutat que ha posat en marxa l’equip Quirós.

Sobre el Pla del Samontà se n’ha parlat moltíssim des de fa dos anys i el més concret es va defensar per part del govern en el passat ple de juny, quan es portava a aprovació l’execució d’una sèrie d’inversions de regeneració urbana que finalment va ser rebutjada per l’oposició. Per cert, que la no aprovació de l’expedient presentat ha servit al govern per explicar a tort i a dret que és absolutament igual que el ple no ho hagi aprovat, perquè l’executiu local està entestat a portar-ho a terme i buscarà alternatives que passin per sobre de la decisió majoritària del ple.

Això mateix és el que va explicar el tinent d’alcalde Alcaide davant les entitats, convençut com estan que es tracta d’un projecte d’una importància cabdal per la ciutat que s’ha impulsar sigui com sigui.

Alcaide va començar explicant que el projecte del Samontà s’ha basat en algunes experiències prèvies, com la llei de barris que es va impulsar durant el mandat Maragall a Collblanc o el passat Pla Integral de La Florida i que era una urgència ciutadana perquè es tracta d’una zona de 2Km2 on viuen gairebé 150.000 habitants i on hi ha una situació de greu conflictivitat derivada de les mancances estructurals que es pateixen. Va assenyalar que el projecte té una part important de proposta de regeneració urbana, però que la clau de volta és el contingut social del Pla perquè el que interessa, per sobre de l’urbanisme o els dèficits estructurals, és la ciutadania resident. Va explicar que es tracta d’un projecte estratègic de gran dimensió, pensat perquè es pugui desenvolupar al llarg dels propers deu anys, amb una inversió que ratlla els 400 milions d’euros, amb 168 actuacions previstes i ja inicialment estructurades.

El Masterpla observa tres grans eixos d’actuació. Un, centrat en l’àmbit social i comunitari, dirigit a satisfer les necessitats immediates del veïnat; un altra, dirigit a millorar les condicions econòmiques adoptant projectes de formació i de capacitació, i un tercer, pensat per afavorir la regeneració urbana, l’esponjament d’espais i la millora dels habitatges a través de la rehabilitació o la reubicació dels veïns dins del mateix territori residencial.

Una bona part de les explicacions es van tornar a centrar en els cinc projectes que ja es van presentar al ple: el de la regeneració de l’Avinguda Catalunya; l’extensió dels 8.000 metres quadrats pendents del Parc de la Torrassa; la urbanització, en una primera fase, dels antics terrenys de la Sas; l’extensió del Parc dels Diables i l’ordenació de la zona Creu Roja/estació del metro de Pubilla Casas.

A partir d’aquestes explicacions es van produir més d’una dotzena llarga d’intervencions de les entitats, amb preguntes concretes sobre Sanitat, Ensenyament, , sensellarisme, territori, etc i algunes altres dirigides especialment a preguntar al govern quines raons poden explicar l’oposició frontal de tots els grups d’oposició tenint en compte que, en aparença, una Pla d’aquestes característiques hauria de concitar la absoluta unanimitat de tothom, grups polítics, entitats i ciutadania.

Les justificacions estaven en la línia del desgast del govern, que podria  arribar a entendre’s en el cas de les organitzacions polítiques, però que té una pobríssima explicació pel que fa a les entitats cíviques i a la ciutadania en general. Sense poder entrar en la profunditat dels temes, va quedar constància que de les 168 actuacions previstes i dels tres eixos d’actuació plantejats, el que està sobre la taula en concret son cinc actuacions de caràcter exclusivament urbanístic que, a més, estan en marxa, en molts casos, des d’abans que l’equip Quirós agafés el timó del poder local. Justament en el ple, els grups d’oposició van posar l’accent que és difícil creure en un Pla que l’únic que proposa de manera immediata son actuacions com l’extensió del Parc de la Torrassa, el Parc dels Diables o la fàbrica Sas, que porten des de l’anterior mandat com a objectius prioritaris que s’haurien d’haver posat en marxa i que en alguns casos encara estan en la seva primera fase de desenvolupament.

En aquest mateixa línia, constatar, com es va posar de manifest en les explicacions del projectes que encaixen en el Pla del Samontà que van fer Alcaide i Armengol, que la reforma del Mercat de Collblanc forma part d’aquest macroprojecte estratègic, resulta bastant esperpèntic.

En definitiva, una bona part del debat sobre les mesures que impulsa el govern al respecte, tenien molt a veure amb la contraposició entre el que el govern està disposat a impulsar i el que la ciutadania voldria que el govern impulsés (es va parlar, per exemple, del Poliesportiu de Les Planes i del seu entorn). El tinent d’alcalde va insistir força que el govern té les coses clares i que les tirarà endavant. I el problema, per part de les entitats, venia en el sentit que encara que el govern tingui les coses clares, per tal que la ciutadania hi estigui conforme, les coses que el govern té clares les hauria de consensuar perquè en ocasions només les té clares el govern. Amb l’afegit que quan el govern té les coses clares i les aplica, es converteixen la gran majoria de vegades en solucions irreversibles que, si no tenen un acord majoritari, enlloc de favorables per la comunitat es converteixen en rèmores de pèssima digestió.

El tinent d’alcalde Alcaide si que va reconèixer que l’Hospitalet ja no pot alliberar més terreny residencial i que el que s´ha d’aconseguir és espai lliure i zones verdes, qüestions claus que la ciutadania ve reclamant des de fa dècades i que, per fi, després de moltíssims esforços, sembla que el govern està assimilant (al mateix ritme del que li va costar assimilar que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa).

Ara, només falta que l’assimilació d’aquesta necessitat social tingui una traducció en qüestions concretes: que no se cedeixen més solars a l’AMB per construir habitatges, que s’aturin les grans promocions pendents, que el govern Quirós compri territori i espais útils pels equipaments que la ciutat necessita, en lloc, per exemple, de retornar els superàvits als bancs com ha passat en els dos darrers exercicis en els que ja manaven Quirós, Alcaide i la resta de l’equip.

Presentada la proposta del nou Contracte-Programa, un document de 70 pàgines que s’haurà de debatre el proper 30 de juliol

Si el govern Quirós i els grups de l’oposició (excepte Vox) volien que FIC oblidés tot el que té a veure amb els organismes de gestió i control dels mitjans de comunicació públics, sembla que no serà possible a jutjar per la insistència de l’entitat a demanar la paraula en tots els plens municipals. Com que el govern Quirós ha estat denegant la paraula a l’entitat amb diversos arguments, posant com excusa que FIC no té dret a plantejar temes ciutadans com no siguin els relacionats amb el que l’entitat defensa, la informació crítica, des del passat mes d’abril FIC demana la paraula per parlar de temes de comunicació i només a l’abril i al juny li ha estat concedida. Al mes de maig es va demanar i va ser denegada perquè, sembla ser que enviada amb quatre dies d’antel·lació, la sol·licitud havia arribat fora de termini.

En la petició de paraula d’aquest juny, un membre de la Junta de FIC, va explicar que des de la constitució del Consell Executiu dels SCM (Serveis de Comunicació Municipals), del març del 2026, s’havia reunit el Consell una única vegada —en una reunió que no va arribar a l’hora de durada— per aprovar bàsicament dos punts, el Reglament de Funcionament del Consell Executiu i un Programa d’Actuació Transitori per donar cobertura legal al funcionament dels SCM, tota vegada que l’equip Quirós havia deixat que el Contracte-Programa que regula el funcionament de la tele i el butlletí municipal i que caducava el 31 de desembre del 2025, arribés al seu límit sense que s’hagués negociat cap altre.

El Contracte-Programa l’ha de debatre el Consell Executiu i, com que no es va constituir fins al març, calia una mena de document que tingués els mateixos efectes legals que el Contracte-Programa. En el Consell Executiu d’abril es va aprovar tant el Reglament de Funcionament del Consell Executiu com el Programa d’actuació Transitori que després va ratificar el ple. En la intervenció de FIC en el plenari es va explicar la necessitat de modificar el Reglament de Funcionament del Consell Executiu perquè és un document fet a mida del que preveu l’organisme de gestió i control, és a dir, que tot el que tracti el Consell Executiu sigui un pur tràmit i que el govern i la direcció dels SCM, no perdin una sola votació.

En el transfons de l’existència dels Consells, tant el Consultiu com l’Executiu, hi ha la necessitat que el control editorial, de continguts, de cobertures d’actes, de participació de les entitats, de pluralitat política, de debats públics, d’inversions imprescindibles i de creixement de la plantilla per posar la comunicació municipal de la segona ciutat de Catalunya en el lloc que li correspondria, sigui supervisat i controlat per la ciutadania. Per suposat, també per reobrir un instrument que en el passat va jugar un paper fonamental en la participació ciutadana, com va ser la ràdio municipal que l’Ajuntament va tancar com si fos seva, com explica amb tot detall una publicació de FIC, a la venda en la seva web i en la de L’Estaca.

Sobre aquest objectiu de donar a la ciutadania el control i la gestió dels mitjans, anava la denúncia de FIC en la composició a mida que va fer el govern Quirós al novembre del 2024 i que es va repetir, sense pèrdues sensibles pel govern local, el passat mes de març. Es va vetar L’Estaca per formar-hi part d’aquest organisme per part del govern Quirós, i tres dels quatre grups de l’oposició (tots excepte Vox) es van mostrar d’acord.

Afortunadament, el grup dels Comuns va elegir com a representant seu al Consell a un periodista de L’Estaca, però es dona la paradoxa que el fet que s’exigeixi confidencialitat als membres del Consell obliga L’Estaca a haver de demanar informació sobre el que passa al Consell, als diferents grups polítics que vulguin informar.

Això és el que s’ha hagut de fer per conèixer que va passar en la segona reunió del Consell Executiu que va tenir lloc aquest dilluns 6 de juny. Pel que ens han explicat, la direcció dels SCM ha lliurat la proposta de Contracte-Programa pels anys 27 i 28, que consta d’una sèrie de clàusules i tres annexes: en total, un document de 69 pàgines que, com sembla evident, exigeix unes quantes sessions per debatre’l i consensuar acords, a no ser que passi el que ha passat fins ara: que el director dels mitjans té molta pressa a aprovar el document, accepta unes quantes esmenes, fonamentalment de caràcter formal i poca cosa més.

Pel que vam poder esbrinar, aquesta segona reunió va durar al voltant d’una hora i mitja, van estar presents tots els membres (ningú va haver de delegar el seu vot, com passava fins ara) i gairebé tots van prendre la paraula en un moment o altre. Sembla que va haver una mica de polèmica en el tema ràdio, en la proposta de debats públics a la televisió —amb els grups polítics i amb la ciutadania—, en el capítol dels ingressos per publicitat privada i sobre la Comissió Tècnica de Seguiment. El director va insistir que no es pot estirar més el braç que la màniga perquè el pressupost és el que és i va recollir alguna precisió com ara les campanyes de serveis públics adreçades a la ciutadania. Pel que fa a la Comissió Tècnica, la proposta és que la formin 3 membres de l’Ajuntament i 3 membres de La Farga. És a dir, una Comissió Tècnica de Seguiment que, com sembla evident per la seva composició, sempre dirà que tot funciona més que bé.

Es van comentar també noves propostes sobre el Diari de l’Hospitalet. Els membres del Consell Executiu tenen feina llarga i urgent per llegir-se a fons i proposar esmenes al document del Contracte-Programa, perquè la propera reunió està prevista pel dijous dia 30 de juliol.

.Text de FIC llegit en el ple municipal de juny