L’alcalde afirma que el Clínic de la Diagonal serà un hospital de referència per la ciutat

La reunió del Consell General del Consorci Porta-Diagonal-Campus Clínic, amb presència ahir a l’Espai Corberó d’Esplugues de cinc consellers/eres, el rector de la UB i els alcaldes d’Esplugues i l’Hospitalet, ha donat llum verda al document preliminar del PDU, pel que fa a les gairebé 70 Ha de la planificació urbana que farà realitat el nou Clínic, la nova Facultad de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i la re-urbanització de tota la zona a cavall dels tres municipis.

Com passa habitualment, en el terme municipal de Barcelona s’ubicarà bàsicament el nou Clínic en una parcel·la de 12 Ha; en el terme municipal d’Esplugues, la nova Facultad de Farmàcia de la UB i, en el terme municipal de l’Hospitalet, 800 nous habitatges dels 1.125 previstos en tota l’àrea. Els 325 habitatges restants estan projectats en dues petites parcel·les de Barcelona, a tocar de la Diagonal a l’esquerra del nus amb la Ronda de Dalt i a la zona oest del complex del nou Clínic a l’altra banda.

L’acord s’ha produït en presència de l’alcalde Quirós, l’impulsor del Pla del Samontà que, curiosament, preveu pels barris més saturats del continent europeu 800 nous habitatges en la única zona lliure de Collblanc. Òbviament, en l’operació Porta Diagonal-Campus Clínic, sembla evident que guanya Barcelona, molt per sobre del que s’enduen Esplugues i, sobretot, l’Hospitalet, que torna a perdre espai lliure, guanyarà 800 nous habitatges —amb façana a la mateixa carretera— i milers de nous residents a Collblanc , amb la simple promesa que el nou Clínic atendrà als veïns de la ciutat. La promesa s’ha transmès sense que hi hagi cap articulació certificada de com funcionarà l’equipament, perquè el que ara s’ha fet ha estat donar llum verda al que han negociat els tècnics, els promotors immobiliaris i els propietaris dels terrenys. L’alcalde Quirós ha estat, un cop més, un convidat de pedra en la negociació, a la vista del resultat. Que el màxim defensor propagandístic de la necessitat d’esponjar Collblanc accepti que en aquesta operació de gran format, la ciutat més perjudicada —un cop més— sigui l’Hospitalet, ja explica el paper que el govern local ha jugat en aquest projecte.

Sí —naturalment—, el que s’ha acordat és que el 50% de l’habitatge que es construeixi sigui habitatge protegit i assequible. Assequible, entre parèntesi, en un nou barri de prestigi a tocar de la Diagonal i del millor hospital de referència de la capital catalana.

Soterrament subsestació elèctrica

Per beneficiar l’operació immobiliària, el projecte preveu el soterrament de la subestació elèctrica per deixar lliure una bona quantitat de sol en el terme municipal de l’Hospitalet, just al costat de Can Rigalt, i el trasllat del Complex Esportiu de l’Hospitalet Nord a una altra zona —amb el que això suposarà també per la ciutat, que s’haurà de quedar necessàriament sense aquest complex quan s’hagi d’enderrocar per construir-ne el nou—. El nou complex, quan es faci, tindrà 10.000 metres quadrats útils, però les pistes d’atletisme s’hauran de traslladar a la Feixa Llarga, probablement en els espais que deixi lliure el Cirque de Soleil o molt a prop.

Perquè els hospitalens no saltin de ràbia, el projecte explica amb dibuixets la preciositat de la carretera de Collblanc quan tot s’acabi, tota verda i plena d’arbres, a l’igual que la prolongació del carrer Josep Molins cap al nord, amb un esquema molt bonic de corredor verd fins a Collserola.

Pel que s’ha informat, amb l’aval del PDU per part del Consell General, s’inicia el procés de participació ciutadana fins al desembre, amb tres sessions deliberatives, una per municipi implicat, mecanismes digitals de participació popular i una última sessió de conclusions.

El projecte del nou Clínic es preveu acabat pel 2035 però la idea és que l’aprovació inicial no s’allargui més enllà del juny de l’any vinent i es pugui posar en marxa a l’estiu del 2028. El cost global pujarà a uns 1.700 milions d’euros i el nou Clínic tindrà uns 380.000 m2 assistencials/acadèmics (alta tecnologia mèdica, hospitalització i quiròfans intel·ligents) i 120.000 més per serveis complementaris (suport, administració i logística). Estan previstes també infraestructures de connectivitat com un millor enllaç amb la Ronda de Dalt i una nova estació de metro de continuïtat de la Línia 3 (Nou HospitalClínic/Sant Joan de Déu). La nova Facultad de Farmàcia tindrà façana al carrer de Sant Mateu d’Esplugues i compta ja amb una partida aprovada de 152 milions d’euros per alçar un edifici de 35.000 m2. El hub sanitari es completarà amb les dependències de la Facultad de Medicina i Ciències de la Salut, al Clínic, i el Parc Científic de Barcelona. A tocar d’aquestes instal·lacions estarà l’actual hospital infantil de Sant Joan de Déu.

En declaracions als mitjans oficials de la ciutat, l’alcalde Quirós ha afirmat que “l’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de La Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”. De moment, simples paraules perquè no hi ha cap document que acrediti, hores d’ara, que en efecte, el disseny del nou Clínic de Barcelona  ontempli ser un hospital de referència per l’Hospitalet.

L’ajuda queda en reserva perquè no va aconseguir l’acreditació tècnica imprescindible per accedir als 275.000 euros sol·licitats

A la darrera resolució de la convocatòria d’ajuts per la conservació i restauració del patrimoni històric local, la Diputació de Barcelona ha exclòs, en primera instancia, l’aportació que havia sol·licitat l’Ajuntament per la rehabilitació de les antigues naus de  Cosme Toda i el recorregut exterior previst en el projecte de museïtzació. La subvenció sol·licitada s’elevava a 275.000 euros i la Diputació n’ha repartit més de 3,5 milions per diverses rehabilitacions de la comarca però, un cop més, les administracions supramunicipals s’han oblidat d’una de les ciutats més precaritzades de la corona metropolitana.

Les subvencions es mouen per acreditacions tècniques i el projecte de l’Hospitalet va obtenir només 63 punts, cosa que obligarà a una reestructuració del programa inicial que preveia 1,2 milions d’euros per recuperar les naus, les estructures interiors i subterrànies, els forns i les xemeneies que es van poder preservar després de l’escandalosa operació immobiliària del sector, encara avui sota la lupa judicial per demandes de l’oposició municipal dels Comuns.

La decisió final de la Diputació ha causat una certa sorpresa perquè inicialment es donava l’ajut com garantit i aprovat però la realitat és que entre les subvencions adjudicades no apareix per res el recinte de la Cosme Toda. No obstant això, el que s’ha informat és que el projecte ha quedat en llista de reserva, perquè amb la resta dels 14 projectes adjudicats es va exhaurir el pressupost inicialment previst i l’aprovació es va fer en funció dels punts aconseguits en la valoració tècnica. Probablement, també va influir en la valoració tècnica del projecte de la Cosme Toda el fet que l’Ajuntament hagi valorat el cost de la museïtzació en 1,2 milions d’euros, amb partides ja compromeses, mentre que els imports que acostuma a adjudicar la Diputació per projecte, difícilment superen els 275.000 euros.

Ara, la recuperació del que queda de la Cosme Toda, haurà d’esperar a que es puguin produir romanents pressupostàries, que algun dels projectes adjudicats no es posi en marxa en el temps previst, o a que es produeixin ampliacions de crèdit en la rehabilitació de patrimoni local per part de la Diputació. Tot plegat no deixa de ser lamentable justament perquè l’estructura fabril de l’empresa ceràmica Cosme Toda era de les més importants de Catalunya, una de les més antigues i millor conservades i ara ha quedat absolutament escombrada pels centenars de pisos que ocupa l’espai de l’antiga factoria. Només que s’hagués tingut en compte aquesta barbaritat immobiliària i la urgentíssima preservació dels escassos vestigis que s’han pogut conservar, l’ajut de la Diputació hauria estat indiscutible. D’on es posa una vegada més de manifest que, en qüestions de preservació patrimonial, son molt importants els criteris tècnics però haurien de ser molt més importants els criteris polítics, tractant-se com es tracta d’una administració supramunicipal governada pels partits, que hauria de ser sensible a la destrucció d’alguns senyals d’identitat col·lectiva.

El pla de museïtzació elaborat per l’Ajuntament preveu convertir el que queda en un recurs educatiu que expliqui el passat obrer i industrial del barri de Sant Josep i permeti la visita de les restes de la factoria ceràmica com els forns que es conserven, els paviments i les estructures subterrànies, la xemeneia, etc. tot plegat acompanyat d’un traçat que permeti el recorregut amb panels informatius interactius. D’altra banda la gran nau i l’edifici-taller dissenyat en el seu moment per l’arquitecte Puig Gairalt podrien hostatjar diversos equipaments culturals i un gran centre comunitari pel barri.

En la darrere sessió de l’òrgan de direcció i control, no es van voler posar a debat les esmenes presentades per aquest grup d’oposició

El proper dilluns 14 de setembre està prevista una nova reunió del Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipals, que té per objectiu prioritari aprovar el nou Contracte-Programa que ha de regir la gestió dels mitjans públics durant els dos propers anys (2027-2028). L’anterior reunió del CE dels SCM va tenir lloc el passat 30 de juliol quan els grups municipals i alguns professionals van presentar esmenes al text del Contracte-Programa que havia fet arribar el director dels mitjans als components del CE.

Pel que va transcendir en el seu moment, havien presentat esmenes, entre globals i concretes, els representants de tots els grups municipals d’oposició i un dels tres periodistes elegits. Cap esmena del grup socialista ni del seu cap de premsa, com era previsible, i tampoc dels dos periodistes que completen l’estabilitat de vots del CE que fa que el director dels mitjans no perdi cap votació o, en perdi, com va passar en la darrere sessió (el director defensava dos debats anuals i es van aprovar quatre), molt poques i a ser possible gens transcendents.

De les esmenes presentades, només les dels grups municipals d’ERC i el PP eren esmenes concretes al text del Contracte-Programa, mentre que les del periodista representant de Línia-LH es referia directament a la modificació del nombre mínim de peces que hauria de cobrir el canal digital pel que fa a política i cultura, i el de Vox, al 50% de l´ús del català i del castellà en les programacions de la tele i de la ràdio.

Pel que hem pogut esbrinar, el representant republicà va presentar esmenes al text i als annexes I i II, amb propostes de rectificacions concretes i la representant del grup popular 5 esmenes també amb concrecions detallades, mentre que el representant dels Comuns va presentar un llistat extens de set punts, amb referències genèriques al contingut del document i propostes generals i concretes, que exigien una discussió clara sobre punts del document, per tal d’ajustar el redactat del Contracte-Programa a la voluntat de traspassar el control del contingut informatiu dels SCM a la ciutadania, que és la que paga el sou dels professionals i les inversions necessàries.

Arribat el moment de debatre les esmenes presentades, pel que hem pogut conèixer, el director dels mitjans es va referir al que s’havia presentat per tal de consensuar les propostes, però quan va arribar a les propostes fetes pel grup municipal dels Comuns va afirmar que el que aquest representant havia presentat eren simplement reflexions genèriques i cap esmena i que, per tant, no es posarien sobre la taula, no es debatrien i no es tindrien en compte.

Com és imaginable, sembla que el representant dels Comuns es va queixar de la desconsideració i va explicar que aquesta actitud autoritària del director no es deixaria passar. Pel que ha sabut L’Estaca, el grup municipal dels Comuns té ja redactada una carta que farà arribar properament al director dels mitjans queixant-se de la humiliació que suposa no fer cas de les esmenes d’un dels grups polítics d’oposició que més han treballat sobre la matèria i que des de el grup es considera de maniobra política de tancar visions crítiques disfressant les amb arguments formals. Els Comuns exigiran una rectificació d’aquest comportament.

En la propera reunió del dilluns 14, pel que ens han explicat des de Comuns, el seu representant tornarà a presentar les mateixes esmenes que ja va presentar en el seu moment, ara més desglossades, per tal que es tinguin novament en compte. Alhora, ens han explicat que una vegada s’aprovi el Contracte-Programa, aquest document ha de ser enviat al Consell de l’Audiovisual de Catalunya on també el grup dels Comuns es pensa dirigir per exposar les esmenes que no hagin estat objecte de debat. Un cop l’informe del CAC sigui afirmatiu, el Contracte-Programa ha de passar pel Consell Consultiu dels SCM, on tots els grups d’oposició tenen també representació i allà ens han assegurat també que posaran sobre la taula les esmenes que no s’hagin contemplat. Finalment, si el text del Contracte-Programa que li agrada al director dels Mitjans aconsegueix arribar al ple on ha de ser aprovat perquè entri en vigor, el grup dels Comuns ha avançat que també intentarà argumentar a favor de les seves esmenes per tal que es puguin tenir finalment en compte o es voti desfavorablement el nou Contracte-Programa

Pel que fa a FIC (Foment de la Informació Pública) on el govern només permet a l’entitat prendre la paraula als plens municipals per parlar de temes informatius, també hi ha la voluntat de seguir explicant els problemes que genera aquesta manera autoritària de conduir-se del director dels mitjans municipals, que es va posar de manifest d’una manera tan bel·ligerant en la darrere reunió del CE del passat juliol, com s’ha explicat.

Un dels intel·lectuals més polifacètics, inquiets, rigurosos i entranyables de l’Hospitalet, malgrat que feia molts anys que ja no hi vivia, ens va deixar dijous 20 d’agost. Es tracta del Pepe Gutiérrez, nascut a La Puebla de Cazalla, a la Sevilla oriental on havia nascut l’any 1946. Amb 14 anys va emigrar amb els seus pares al barri de Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat, on de seguida es va despertar el seu interès pel coneixement històric i per l’activisme antifranquista. Allà al barri va entrar molt aviat en contacte amb moviments cristians de base i amb el Francesc Pedra, antic militant cenetista i un dels personatges històrics de la lluita clandestina a la ciutat, pare del que va ser regidor socialista en el primer Ajuntament democràtic, German Pedra, de qui també va ser íntim amic en els primers temps. Durant l’època de la Transició va ser quan Pepe Gutiérrez va adquirir un relleu més notable com a militant comunista, primer de la Lliga Comunista i posteriorment de la Lliga Comunista Revolucionària, organització trotskista molt destacada durant la Transició, contrària a qualsevol projecte de pacte amb el darrer franquisme.

El Pepe Gutiérrez va ser molt actiu a l’Hospitalet durant aquests anys dels primers setanta, quan ja havia agafat experiència política en el seu exili francès entre el 68 i el 71 on va iniciar la seva militància a la Lliga Comunista francesa. Treballador del sector de la sanitat a la ciutat, va ser durant molts anys delegat sindical de CCOO, fins que va anar a viure a Sant Pere de Ribes on militaria en l’esquerra anticapitalista i arribaria a ser regidor d’Urbanisme per la coalició d’EUiA i UM9.

De formació autodidacta, és difícil observar una figura intel·lectual del seu relleu i la seva prolífica capacitat de recerca i creació, vinculada a la divulgació del marxisme revolucionari (especialment en la perspectiva trotskysta) i a tot allò que hagi tingut a veure amb una de les grans arts que ell idolatrava, com era el cinema.

Dins de la seva adscripció ideològica va ser impulsor de la Fundació Andreu Nin, vicepresident de la Fundació a Catalunya i, en conseqüència, un gran divulgador de la figura del principal fundador del POUM durant la República espanyola i del que va suposar l’esquerra revolucionària durant la Guerra Civil, la clandestinitat i l’antifranquisme.

Com a gran intel·lectual marxista va escriure centenars d’articles a plataformes com Kaos en la Red, des dels seus inicis, o a VientoSur, d’on va ser durant molts anys membre del seu consell de redacció. Molt abans, ja havia participat en el debat cultural a les pàgines del òrga oficial de la LCR, Combate, al Diario de Barcelona en la seva etapa autogestionària (1980-81), La Voz de Euskadi, Liberación, etc. Va col·laborar també amb l’editorial Fontamara i va escriure notables articles per revistes especialitzades com Tiempo de Historia, Historia 16, Historia y Vida, L’Avenç, Cahiers Leon Trotsky, etc.

A l’any 2002 va publicar un llibre que el faria famós més enllà de la literatura política, explicant les seves experiències personals i polítiques sota el títol de Memorias de un bolchevique andaluz. Més tard va publicar Retratos poumistas, Miniwat-Phillips, la memòria obrera i treballs centrats en els personatges de George Orwell, Nelson Mandela, Jon Reed, Tolstoi i, lògicament, Trotsky.

Tenia una personalitat inquieta i una enorme capacitat de treball, al costat d’un compromís personal indestriable de l’interès pel coneixement, la recuperació d’experiències viscudes i l’ànim per explicar esdeveniments amagats de la història tradicional. Com a gran marxista, el coneixement de la història era una manera d’intervenir sobre les realitats quotidianes, amb l’esperit dialèctic que sempre l’havia caracteritzat. Per a ell, la història era com el panorama de la vida vista a vol d’ocell, que servia per aprendre del que havia passat, no caure en els mateixos errors i interpretar el que calia canviar i com fer-ho, per construir un futur més igualitari i just.

Per això, aquest visió panoràmica del passat, l’havia ancorat en el que amb ell li semblava un exercici de reflexió i de síntesi, com era el cinema. Havia participat en els cineclubs i els cinefòrums que s’havien prodigat a l’Hospitalet durant els primers 70 i arran de la seva experiència com a cinèfil va publicar diversos llibres d’un extraordinari interès: En nombre del padre y del hijo, El cine y la Biblia, Lo que aprendí del cine, las memòria de un cinéfilo pobre, on interrelaciona les seves experiències personals amb la ficció cinematogràfica i molts textos sobre el cinema de Hollywood, Elia Kazan, Visconti, Bogart, Bergman, Malraux, etc.

Malgrat viure a Sant Pere de Ribes i vincular-se també estretament amb el clima social d’aquesta població del Garraf, mai va perdre les seves arrels hospitalenques: mantenia contactes a la ciutat, grans amics i persones que sentien una profunda admiració per les seves capacitats i les seves extraordinàries inquietuds. No vam tenir l’oportunitat d’aprofitar del tot les seves experiències. És el que té aquesta ciutat, que s’oblida aviat dels personatges il·lustres i, el Pepe Gutiérrez, va ser un d’ells. El mantindrem en el nostre record perquè, per nosaltres, el Pepe sempre serà un hospitalenc de primer nivell. Vetllarem per la seva memòria.

Dijous 20 d’agost al matí, després d’una llarga convalescència que es va iniciar amb un ingrés hospitalari a primers de juliol, va morir Clara Carme Parramon Homs, molt coneguda a la ciutat per l’enorme quantitat d’activitats i treballs que va portar a terme des que havia arribat al barri de La Florida amb 23 anys. Nascuda a Barcelona en una família de fortes influències culturals —el seu pare va ser el fundador de Parramon Ediciones, probablement la millor editorial d’Europa en temes de dibuix i plàstica—, va decidir anar a viure al barri de La Florida on, sense deixar la Universitat, va començar en l’activisme feminista i l’antifranquisme militant al Centre Social de La Florida, d’on sorgiria la primera escola d’adults per dones i que ella impulsaria amb total intensitat.

A primers dels 70, després de participar en moltes de les iniciatives del Centre Social, es va integrar en la nova Associació de Veïns de La Florida on coincidiria amb figures destacades de la incipient organització comunista del PSUC, com ara Carmen Díaz, Joan Saura, Santiago Díaz, Tadeo Sánchez, Salvador Pastor, etc Ja als voltants del 1975/1976 seria incorporada al Comitè Local del PSUC poc abans de la legalització.  Entre 1976 i 1979, la Clara es va convertir en una de les peces claus del partit en ocupar la secretaria d’Organització just en el moment que el PSUC local aconseguiria la màxima influència a la ciutat, amb 9 agrupacions de militants als diferents barris, més la Joventut Comunista de Catalunya, 8 locals oberts, més la seu central, i un nombre superior al miler d’afiliats. Va treballar intensament per posar en marxa la Primera Conferència del PSUC en la legalitat que alçaria Joan Saura a la màxima responsabilitat política, nou mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques.

A partir de la constitució del primer ajuntament democràtic governat en coalició pels socialistes i el PSUC, la Clara s’incorpora a la direcció de l’Aula de Cultura de La Florida on es mantindrà fins a l’any 1985 per després ser nomenada responsable municipal de Patrimoni i directora de l’Arxiu Històric Municipal de l’Hospitalet (fusionat després amb l’Administratiu), càrrec que va conservar fins a la seva jubilació al 2013.

La Clara era llicenciada en Història (Secció d’Antropologia), amb un Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural. Va ser sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i havia estat docent al Departament d’Antropologia de la UAB. En la seva activitat acadèmica havia format part del Grup de Recerca d’Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB, i del Grup d’Estudi Transcultural del Parentiu (GETP), amb els quals va participar en diferents projectes. Va participar també, com a col·laboradora externa, amb el Grup de Recerca sobre Migracions (GRM) del Departament de Geografia de la UAB, i havia format part de la Asociación Española de InvestigaciónHistórica de las Mujeres (AEIHM), del Centre de Recerca de Dones (Duoda) i del Centre d’Estudis de la Diferència Sexual.

La seva dedicació, més enllà de l’àmbit professional, va estar centrada en la sensibilització del món de la dona, en la lluita feminista i en la recerca sobre el paper de la immigració en la realitat social a l’Hospitalet i a Catalunya. A l’any 2000 va publicar el resultat de la seva memòria de recerca amb el títol Similitud i diferències. La immigració dels anys 60 a l’Hospitalet, amb el qual va guanyar el premi nacional Marqués de Lozoya, i posteriorment tota una colla de recerques i articles que vinculaven dona, immigració i moviment veïnal: Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (1987), L’Hospitalet: estratègies d’integració social i adaptació cultural de les migracions espanyoles durant el franquisme (1987), Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutadà a l’Hospitalet de Llobregat (2001), Migracions i estratègies culturals a l’Hospitalet de Llobregat (1960-1980) (2001), Política Cultural i migracions (2001), Theassociationalmovementand popular mobilizations in l’Hospitalet: fromtheanti-Francoiststruggle to democracy, 1960-1980 (2002), Las diferencias y similitudes que no interesan (2002), Les migracions femenines durant el franquisme (2006), Dones, immigració, moviments veïnals i benestar 1970-1980 (2008), Eines per a treballs de memòria oral (2008), Migracions: recordant Paco Candel (2008), Conèixer la immigració: fer ciutat (2009), La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets (2009), Abuelas, madres e hijas. Parentesco y migracionesinteriores en España (2011), Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970 (2016), Alguns dels paisatges de Paco Candel (2016), Memòries de mestres: Josefina Vidal Badia (2016)…

Més enllà de l’àmbit estrictament polític o d’activisme social que va practicar durant tota la vida, va aprofundir també en el pensament lingüístic feminista publicant Construint llenguatge… pel projecte Duoda on reflexionava sobre l’interès de crear eines documentals específiques per reconèixer les experiències entre dones i el llenguatge propi del gènere.

De caràcter afable i proper, la Clara va participar en tota mena de moviments cívics i es va saber llaurar una fama de persona col·laboradora i lleial que no renunciava tampoc fàcilment als seus criteris i a les seves opinions, mantenint el mateix caràcter vehement de la seva joventut. Molt amiga dels seus amics, va mantenir una llarga i estreta amistat amb molts dels seus antics companys de brega política —amb Joan Saura o Mercè Olivares i Felip Gómez, entre molts d’altres— però també amb col·legues de professió i especialment amb dones feministes de qualsevol tendència.

L’any 2024, quan ja se li havia diagnosticat la malaltia de l’Alzheimer que acabaria amb la seva fortalesa física, va rebre el merescut homenatge de la ciutadania hospitalenca en la Tercera Edició de la Nit dels Insurrectes (la imatge de l’articles es el moment que va rebre l’homenatge), rodejada de tots els que han sentit per ella estimació, admiració i respecte, al llarg de tants anys de dedicació a la millora de la col·lectivitat.

Avui ens sentim una mica mes sols, amb la seva partida. Era sòcia de FIC des de la seva fundació i lectora reconeguda de L’Estaca mentre les forces li ho van permetre. Enviem des d’aquí una molt forta abraçada al seu company Willy, que ha estat al seu costat fins l’últim instant.

Mentre Alcaide ocupava provisionalment l’alcaldia va explicar que la finalització del conveni es devia a que la ciutat ha evolucionat i ara necessita l’espai

La notícia que el Cirque de Soleil està buscant una nova ubicació a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè se li ha acabat la ganga de l’Hospitalet, ha estat una de les notícies més suculentes d’aquest agost, reproduïda a la majoria de diaris generalistes excepte —cosa curiosa i una mica inexplicable— als canals oficials de la ciutat que deuen estar parcialment de vacances com l’alcalde. El que s’ha explicat és que la productora internacional abandona l’Hospitalet per la no renovació d’un conveni signat ara fa deu anys i que es va posar en marxa al 2018 quan el Cirque de Soleil va presentar a la ciutat el seu muntatge Totem, que va repetir dos anys més tard amb Luzia i una nova producció, Alegria, fa dos anys. Ara, tancarà el periple amb l’espectacle Kurios que es podrà veure també a Bellvitge entre el 3 de setembre i el 18 d’octubre, abans que l’espai de 19.000 metres quadrats sigui destinat a uns altres usos.

La notícia es va generar mentre el quart tinent d’alcalde (José Antonio Alcaide) exercia les funcions d’alcalde i s’encarregava d’explicar a la premsa que la decisió es produeix com a conseqüència que “la ciutat ha evolucionat i ara necessita disposar d’espais per dedicar-los a equipaments i zones verdes”. Més enllà del protagonisme que Alcaide pugui haver volgut imposar mentre exercia de primera autoritat municipal, el cert és que en el ple del mes de febrer es va posar sobre la taula la nova pròrroga d’un any de la concessió al Cirque de Soleil que ara sembla acabar-se i que va concitar la protesta de tota l’oposició. Aleshores no es va anunciar el propòsit del govern Quirós de finiquitar el conveni amb el Circ de Soleil de manera immediata i, per això ara, ha arribat la notícia amb una certa sorpresa.

La realitat és que la concessió d’un espai de 19.000 metres quadrats al barri de Bellvitge fa deu anys, per l’ús exclusiu d’una productora cultural privada a canvi d’un cànon econòmic més aviat simbòlic, va suscitar també aleshores nombroses protestes, tant de les forces polítiques d’oposició, com dels veïns de Bellvitge. Els arguments eren que el barri i la ciutat necessitaven tot l’espai públic disponible exactament igual que ara. Quan Alcaide afirma que ara la ciutat ha evolucionat, s’ha de referir molt més a la debilitat del govern enfront la protesta pública i a la sensibilitat que generen els dèficits en la gestió, que no pas als dèficits d’espais públics que eren els mateixos.

L’operació del 2016 es va produir quan l’alcaldia estava en mans de Núria Marín i el responsable d’Educació i Cultura d’aquell govern era l’aleshores regidor socialista Jaume Graells, avui líder de l’oposició republicana. Al mes de juliol del 2016, quan es va anunciar la signatura del conveni amb el Circ de Soleil, s’havia ja produït el canvi en l’àrea de gestió i era l’actual alcalde David Quirós el nou responsable de Cultura. Els acords projectaven fins al 2030  les estances biennals de la companyia al solar de Bellvitge, amb estrenes a la ciutat, i l’ajuntament es comprometia a l’adequació física de l’espai i a aplicar uns importants beneficis fiscals, a canvi de l’impacte social i cultural previst amb l’estada fixa de la companyia canadenca.

Pel que s’ha pogut esbrinar, l’Ajuntament es va gastar més d’un milió llarg d’euros per condicionar els 19.000 metres quadrats compromesos, amb l’anivellament del terreny, la pavimentació de tota l’àrea i la disposició de bases de formigó, així com els enllaços elèctrics indispensables per l’enorme carpa que instal·la habitualment el Circ. A canvi, la companyia canadenca es comprometia a ingressar a les arques públiques 15.000 euros per temporada, deu vegades per sota del que es podia considerar un cànon ajustat als preus de mercat en el moment de la signatura del suposat conveni. Un suposat conveni perquè, com es va explicar més tard, era simplement un protocol d’intencions amb incentius, una fórmula jurídica que evitava a la companyia una despesa econòmica més ajustada als preus de mercat.

Aleshores, l’operació Cirque de Soleil es va vendre com un èxit total, que es volia fer coincidir amb la filigrana del Districte Cultural, anunciant que la multinacional de l’espectacle havia rebutjat instal·lar-se al Fórum de Barcelona per elegir Bellvitge. El cert és que, més enllà de la despesa inicial i el cànon simbòlic, el Cirque de Soleil estava instal·lat a Bellvitge mentre no marxava de gira. Quan estava de bolos, el solar de Bellvitge estava tancat al públic i en total desús a l’espera del proper muntatge dos anys després. L’ajuntament era l’encarregat de vigilar l’espai, mantenir-lo net i en perfectes condicions per quant tornès a utilitzar-lo el Circ.

A partir d’aquest octubre, quan la companyia canadenca tanqui el compromís (compromís relatiu perquè l’acord era fer un muntatge cada dos anys i a l’any 2020 no es va fer, amb l’excusa de la pandèmia) tindrà dues setmanes per desmantellar tota la instal·lació i retirar la gran carpa, les infraestructures tècniques i les unitat mòbils. Cap a finals d’octubre haurien d’entrar els tècnics municipals per iniciar les valoracions que han de comportar revertir l’espai a les condicions inicials: desasfaltar, retirar les bases de formigó i convertir el solar en un espai útil pel que es decideixi. Això suposarà novament la licitació de les obres per revertir-lo a l’estat inicial. Novament una considerable despesa de recursos públics per deixar el solar més o menys com estava.

Els grups municipals qüestionen queQuirós estigui absent durant tot el mes d’agost quan la ciutat afronta greus problemes sanitaris, educacionals, de convivència id’emergència climàtica

Les vacances de l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, han generat controvèrsia entre els grups municipals de l’oposició. La majoria considera excessiu que l’alcalde es prengui els 30 dies del mes d’agost, especialment tenint en compte la situació que travessa la ciutat i els problemes que, al seu parer, s’acumulen en àmbits com la sanitat, l’educació, la neteja o l’emergència climàtica, entre d’altres.

L’Estaca va intentar conèixer i contrastar exactament quants dies estaria absent l’alcalde de les seves funcions. El passat 22 de juliol, aquest digital es va posar en contacte amb el cap del Gabinet de Premsa de l’Ajuntament, Mario Ruiz per interessar-se per les vacances de la primera autoritat municipal. A data d’avui, però, continuem a l’espera d’una resposta (cosa bastant habitual). Per aquest motiu, inicialment no va ser possible contrastar la informació de què disposàvem.

Posteriorment, L’Estaca ha pogut confirmar que l’alcalde va signar digitalment, el passat 23 de juliol, un decret de designació de l’alcaldia accidental per al període comprès entre l’1 i el 30 d’agost, ambdós inclosos.

El mateix decret estableix les persones que assumiran l’alcaldia durant l’absència de l’alcalde, d’acord amb el calendari següent:

• De l’1 al 9 d’agost, l’alcaldia ha estat exercida pel quart tinent d’alcalde, José Antonio Alcaide, a causa de l’absència del primer, segon i tercer tinents d’alcalde.
• Del 10 al 14 d’agost, l’alcaldia ha estat en mans del tercer tinent d’alcalde, David Gómez, davant l’absència del primer i segon tinents d’alcalde.
• Del 15 al 23 d’agost, l’alcaldia accidental està sent exercida pel primer tinent d’alcalde, Jesús Husillos.
• Del 24 al 30 d’agost, la presidència del consistori correspondrà a Laura García, davant l’absència del primer tinent d’alcalde.

Crítiques de l’oposició

Els grups municipals de l’oposició han criticat la decisió de l’alcalde d’absentar-se durant tot el mes d’agost.

El portaveu del grup municipal d’ERC+EUiA i principal representant de l’oposició, Jaume Graells, ha mostrat la seva indignació davant d’aquesta situació: «fa molt de temps que la ciutat va sense rumb. Barris degradats, equipaments abandonats, contractes encallats i projectes que arriben tard o que no arriben. I ara, l’alcalde desapareix un mes com si els problemes marxessin de vacances. I no és així, perquè els problemes continuen».

Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, considera que «trenta dies seguits és excessiu. Ara gairebé ningú no fa els 30 dies de cop, i més amb els problemes de la ciutat, que a l’estiu s’empitjoren».

La portaveu del Partit Popular, Sonia Esplugas, també ha criticat durament l’absència de l’alcalde. En declaracions a L’Estaca, ha manifestat: «em sembla fatal, tenint en compte com està la ciutat per la seva mala gestió. Precisament a l’estiu és quan més s’evidencia la falta de serveis municipals i ell n’és el clar exemple, tancant per vacances quatre setmanes».

Finalment, el portaveu de Vox, Francisco González, considera que «no té sentit que l’alcalde i el gruix del Govern municipal desapareguin tot el mes. I encara menys quan l’equip de govern està per consolidar, amb regidors que ocupen els seus càrrecs des de fa pocs dies».

Les crítiques de l’oposició es produeixen, per tant, en un context en què el Govern municipal afronta diversos problemes i reptes pendents a la ciutat i en què alguns dels seus integrants s’han incorporat recentment a les seves responsabilitats de govern.

Què fa la oposició?

Mentrestant, els membres de l’oposició han manifestat que tots ells es mantenen de guàrdia i que alguns, fins i tot, continuen treballant en la preparació del pròxim curs polític, especialment important perquè el maig de l’any vinent se celebraran les eleccions municipals.

ERC+EUiA ha establert un calendari entre els quatre regidors de la coalició per garantir la continuïtat de l’activitat municipal i poder atendre possibles emergències. El portaveu republicà, Jaume Graells, ha estat de guàrdia en representació de la coalició del 10 al 16 d’agost, tot i que assegura que està «sempre amb el telèfon connectat».

Els Comuns mantenen una situació similar. El portaveu del grup, Manuel Domínguez, és l’encarregat d’estar de guàrdia i només s’absentarà una setmana durant tot el mes d’agost. La resta del grup es manté pendent de les possibles incidències que es puguin produir durant aquest mes i es comunica habitualment per estar al corrent de qualsevol situació. L’única excepció és la nova regidora del grup, Martha Cedeño, que es troba a Colòmbia, ja que tenia comprats els bitllets d’avió abans de la seva incorporació al consistori. La regidora ha viscut al país el recent terratrèmol que s’hi va produir.

Per la seva banda, la portaveu del grup Popular, Sonia Esplugas, ha manifestat que «estem tots connectats i de guàrdia, preparant temes per al nou curs polític». Esplugas explica que no ha marxat fora durant aquest mes: «soc aquí, excepte alguns pocs dies en què faig alguna escapada».

Mentrestant, el portaveu de Vox, Francisco González, ha afirmat categòricament que està «disponible durant tot el mes d’agost».

També s’està pendent de confirmar si David Quirós complirà el compromís que va adquirir durant l’acte d’acollida dels infants saharauis, quan va assegurar que viatjaria als camps de refugiats.

La majoria dels serveis que registra la Guàrdia Urbana tenen a veure amb incidències de convivència veïnal i això que la queixa no s’atura

Que l’Hospitalet ha de ser una de les ciutats més conflictives de l’Estat espanyol ho acaba de posar de manifest el volum de serveis diaris que fa la Guardia Urbana local, segons les dades que ha difós recentment el canal oficial de l’Ajuntament. No gens menys que 48.387 serveis en 217 dies. És a dir, 223 serveis diaris o, el que és el mateix, 9,29 serveis cada hora, cosa que representa una mica més de tres serveis cada 20 minuts comptant las 24 hores del dia. Per a una plantilla d’uns 340 agents, no està gens malament. Això, comptant d’una manera molt genèrica, equivaldria —amb un promig de 74 agents per dia de patrulla en funció dels torns— a una mitjana de tres serveis diaris per agent. És evident que no tots els serveis son de carrer i que al voltant d’una tercera part dels agents estan destinats de manera permanent a tasques tècniques o administratives de caràcter intern.

De tota manera, més enllà de les xifres mitjanes, el que crida força l’atenció son els tipus d’incidències i els números que s’han publicitat al respecte. Per exemple, pel que fa a incidències de convivència veïnal, es comptabilitzen 54 casos diaris que, dividits pels sis districtes de la ciutat, equivalen a 9 casos diaris de promig, d’incidències convivencials entre veïns, a cada districte de la ciutat. Nou casos diaris en els que intervé la policia local que, naturalment, no deuen ser tots els que es produeixen, el que explica un nivell de conflictivitat social veritablement alarmant.

Aquests son els tipus d’incidències on participa la Guàrdia Urbana de manera més reiterada, però cal dir que a banda d’aquests 54 serveis d’incidències veïnals, es produeixen també 10 serveis diaris de vigilància policial, 8 serveis diaris més per alarmes de robatoris o d’incendis i 13 serveis diaris per assistència a persones a la via pública, molts dels quals és previsible que tinguin també a veure amb aspectes convivencials. Això vindria a suposar que a l’entorn de 85 serveis policials diaris tenen a veure amb aspectes que afecten la convivència veïnal, l’alarma pública o la necessitat d’intervenció policial.

A aquests 85 serveis policials per contingències cíviques, cal afegir el que s’està convertint en tot un clàssic que centra bona part de les queixes més reiterades de la ciutadania com son les incidències en l’espai públic, que també tenen un extraordinari contingut convivencial. A aquests 85 serveis policials diaris caldria afegir ara, els 9 serveis diaris per molèsties denunciades que, tenint en compte la queixa ciutadana, deixen moltíssim que desitjar. Això voldria dir que l’Hospitalet concentra 94 serveis de la Guardia Urbana diaris vinculats al clima de convivència social, és a dir uns 4 serveis diaris per hora de promig, comptant les 24 hores del dia: un servei policial cada 15 minuts.

Criden l’atenció aquests serveis si es comparen amb altres que sempre havien estat molt vinculats a la guàrdia urbana a totes les ciutats: el control del trànsit i el suport judicial. A l’Hospitalet, molt més el tema de l’estacionament que no pas el tràfic, destaca entre els serveis que tenen a veure amb la mobilitat. Fins a 38 serveis diaris de mitjana, tenen a veure amb l’aparcament de vehicles, cosa que posa de manifest com, el tema de deixar el vehicle a la ciutat s’està convertint en un maldecap crònic. Vint i dos serveis diaris de mitjana estan relacionats amb les infraccions en guals i aparcaments reservats i uns altres 16 diaris pel que fa als estacionaments. Això vol dir molèsties per la immensa majoria de veïns però guanys directes pels cabdals públics perquè molts d’aquests serveis acaben amb multes que paguen els propietaris dels vehicles. Multes que acaben sent una escandalosa xarxa de recaptació que afecta cada vegada més a la butxaca del contribuent mitjà.

Hi ha una altra xifra que crida força l’atenció i que també té a veure amb la sensació de fragilitat amb que es mou la ciutadania. Sis serveis diaris de promig, tenen a veure amb incidències relacionades amb locals. Molèsties, arbitrarietats, abusos.. que pateix la ciutadania també en aquest àmbit.

Finalment cal destacar 4 serveis diaris de mitjana relacionats amb el suport judicial o policial d’altres cossos, una tasca clarament reservada a la policia local i, al final del rànquing, allò que era més característic de la guàrdia urbana en altres èpoques: el control i l’auxili al trànsit rodat. Quatre serveis diaris de promig, en 24 hores, pel que fa al control del trànsit, i uns altres quatre de promig pel que fa al suport a accidents sense ferits, tanquen el capítol d’actuacions policials a la ciutat en el que es refereix a la policia local.

Xifres, totes elles, aclaparadores, que expressen la conflictivitat latent, però també l’enorme paciència que mostra la ciutadania hospitalenca.

El diagnòstic sembla clar per part de govern i oposició, però el problema rau en la manera d’afrontar l’immediat futur en l’última part del mandat

Balanç demolidor dels comptes municipals és el que es va poder observar en el decurs del debat obert sobre quatre punts de l’àrea de Seguretat i Govern Intern on del que es tractava era simplement de donar compte d’un parell de resolucions de la Junta de Govern, l’actualització de l’annex d’inversions del segon trimestre o les dades d’execució del pressupost i la liquiditat de tresoreria a 30 de juny.

El debat va ser intens i carregat d’elements tècnics i comptables que, de tota manera, pel públic general oferien algunes singularitats que val la pena posar sobre el paper. Cal dir que tots els grups municipals, cadascun en diferents apartats i en alguns casos amb coincidències en l’anàlisi i les xifres, van aportar substancial matèria informativa. Per resumir-ho i que s’entengui: l’any passat l’equip Quirós només va executar 1 de cada 5 euros pressupostats en el capítol d’inversions. En el que portem de 2026 l’execució del mateix capítol és del 5,38% i segons l’informe de tresoreria difícilment es podrà arribar, a finals d’any, al 25%. Novament, si tot va bé, s’haurà gastat 1 de cada 4 euros que estaven pressupostats per inversions i que no s’han executat.

Entre els capítols pressupostats que no s’han executat, el regidor popular Díez Crespo va oferir un llistat molt treballat. Pel que fa a desenvolupament urbanístic, dels 8,2 milions previstos entre els quals es trobaven rehabilitacions com Can Colom o les naus de Cosme Toda, només s’ha executat a 30 de juny un 1%. Dels 4,8 milions per adquirir habitatge públic o per ajuts a la rehabilitació, no s’ha executat un sol euro. Dels 8,9 milions previstos per les escoles bressol, tampoc s’ha executat un sol euro. Dels 3 milions previstos per inversions de seguretat, tampoc hi ha hagut cap inversió. Dels 1,7 milions pressupostats per l’enllumenat públic, 0 euros.

Però és que a més, molts dels projectes que ja estaven en els exercicis anteriors formen part de l’annex d’inversions que s’ha portat novament al ple de juliol: els 518.000 euros del Pont d’en Jordà que no s’han invertit; els mes de 4 milions per habitatge públic que no s’han fet servir; el milió llarg pel mòdul intercanviador del metro de Santa Eulàlia, també inutilitzat; els 896.000 euros destinats als Blocs Florida, tampoc invertits; els 2,5 milions per l’eix de Prat de la Riba i Anselm Clavé; el milió d’euros que calia invertir pel Camp de Rugbi; els 400.000 euros destinats a millorar el Parc de Kalistenia; la reforma de la Plaça de la Font, la rehabilitació de les façanes dels centres educatius, etc. etc.

Així les coses, en el que portem d’exercici, l’Ajuntament té hores d’ara 150 milions de tresoreria dipositats i s’espera que a final d’exercici el superàvit torni a ser monumental com ho va ser l’any passat i l’anterior que van utilitzar-se per eixugar deute —entre altres raons perquè no és podien reinvertir els romanents, cosa que arran de la nova legislació, podran ser utilitzables per les millores que qualsevol ciutat necessiti.

Pel que van explicar els representants dels grups —i pel que es va poder constatar en el reportatge de L’Estaca de dimecres—, l’Hospitalet és una de les tres pitjors ciutats de l’àrea metropolitana juntament amb Santa Coloma de Gramenent i Sant Adrià del Besós. I el problema no és que no hi hagi recursos sobrats per millorar les condicions de vida de la ciutadania resident. L’únic problema és la clamorosa incapacitat de gestió del govern, que no és capaç d’articular solucions urgents per fer front a les necessitats, malgrat que té els recursos econòmics que li calen. En resum: hi ha diners, però no saben com utilitzar-los en temps i forma.

Un altre exemple d’aquesta manifesta incapacitat és el retorn de 3,3 milions d’euros en subvencions per millores, procedents en bona part d’Europa (Fons Next Generation), que s’han hagut de tornar, afegint-hi els interessos (més de 250.000 euros). És el cas, per exemple de la necessària remodelació de l’Edifici Molí —que està que es cau— i que per l’absència de capacitat gestora presenta, hores d’ara, el pitjor pronòstic.

El diagnòstic de la situació és gairebé unànime. L’únic que matisa la visió —es fa difícil negar les evidències— és el govern que, probablement, fa el que pot, amb un equip improvisat que fa aigües, sense una estructura de govern que exigeixi rigor i urgència als càrrecs executius i sense alternatives de prestigi.

Davant d’aquesta realitat, l’actitud que es va veure al plenari per part dels portaveus municipals era prou diferent entre uns grups i altres. Es diria —així ens ho han destacat observadors ciutadans— que dels dos que podrien fer costat a l’equip de govern, es nota una voluntat de conversa i de diàleg positiu pel que fa als republicans i un to més crític per part dels Comuns, probablement perquè el desgast de proximitat dels dos primers anys, quan la situació encara no era tan catastròfica, ha creat una dinàmica interior més complexa. Els grups de dreta, per la seva banda, mantenen les distàncies ideològiques, tot i que el grup popular sempre s’ha mostrar molt resolutiu a l’hora d’encarar el diàleg per millorar la ciutat. De fet, el seu nivell de supervisió de l’acció de govern és molt destacable i la seva implicació social, important. Pel que fa a Vox, tret de la seva tendència natural a marcar distàncies amb l’esquerra, també en ocasions ofereix una imatge col·laborativa que —segons alguns— es podria aprofitar.

El que hi ha sobre la taula és com s’afronta el futur, especialment en l’últim tram del mandat. Pel que s’observa, no hi ha la previsible voluntat de desgast del govern en el cas de l’Hospitalet sinó, simplement, la necessitat de fer-los veure que, encara que vulguin, no tenen la capacitat de resoldre els problemes que presenta la ciutat. La qüestió és veure qui planteja l’alternativa i com.

(La foto de portada procedeix de l’Arxiu del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i correspon a l’Edifici Moli que tenía una subvenció dels Fonts Europeus Next Generation de a prop de 3 milios d’euros i que s’han hagut de retornar amb els interesos de 250.000 euros)

NOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ DE L’ESTACA

Com ja és habitual, el consell de redacció de L’Estaca inicia les vacances d’estiu a partir de l’1 d’agost. Tradicionalment publiquem al mes d’agost només el dimarts i dijous de cada setmana. Per tant, estarem amb vosaltres novament els propers 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 d’agost.

MOLT BONES VACANCES A LES LECTORES I ALS LECTORS.

L’Hospitalet fa palesa la seva crisi d’identitat ciutadana i la seva crisi de resposta crítica de les forces d’oposició, en el debat sobre les festes locals

Com ja va explicar L’Estaca abans d’ahir i va utilitzar ahir el portaveu republicà en el ple municipal de juliol, l’Hospitalet és el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que més ha crescut en el darrer any i això que no es poden comptar com a residents les més de 4.300 persones que estan pendents de regularitzar el seu empadronament a la ciutat.

Doncs bé, malgrat aquesta realitat que resulta aclaparadora si es té en compte que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i que està en risc de col·lapse absolut, el ple d’ahir va aprovar modificar el planejament d’un solar de propietat municipal en la cruïlla entre Leonardo da Vinci i Avda del Carrilet, a Sant Josep, per tal que un miler de metres quadrats que estaven destinats a equipament es puguin convertir en nova zona residencial. L’objectiu és tornar a construir habitatges, malgrat que en aquesta ocasió el que es promou és la construcció de nous blocs de pisos en un espai de 3.200 metres quadrats en regim de VPO, és a dir, habitatges de protecció oficial, però de venda i no pas de lloguer, com ja estan defensant que caldria fer els especialistes en habitatge públic.

El que avui s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i de Vox, l’abstenció dels Comuns i el vot contrari d’ERC i el PP, és convertir mil metres quadrats que estaven destinats a equipaments, en zona verda; la resta de l’espai, convertir-lo en blocs de pisos i posar els equipaments previstos en els baixos dels locals. És a dir, la prioritat és construir més espai residencial perquè els mil metres quadrats de zona verda que abans no estaven previstos, es posaran sobre el túnel dels ferrocarrils catalans, cosa que assegura que, a sobre del túnel, podran haver unes quantes plantes però cap arbre.

És un exemple més de la manera de gestionar de l’equip Quirós i de l’absència absoluta de diàleg, un cop més denunciat al ple, del que ha fet gala novament el tinent d’alcalde Alcaide que ha estat el ponent defensor de la proposta. O sigui: més pisos, zona verda a sobre d’un túnel i els equipaments en els baixos dels habitatges. Una fórmula màgica que explica en mans de qui estan els ciutadans de l’Hospitalet.

Donar compta, sense donar compta

El darrer ple ordinari abans de les vacances de l’estiu que tradicionalment es convoca sense que es presentin mocions dels grups municipals, que son els punts que l’allarguen en ocasions de manera clamorosa, s’ha celebrat amb només 9 punts que exigien l’aprovació del Consistori i 15 punts que simplement eren donar compta de decisions de la Junta de Govern o de decrets d’alcaldia. Una manera de donar compta sense donar compta. Per tant, afegint les preses de possessió dels dos regidors socialistes nous, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, els expedientes de sancions per la tinença d’animals i dues paraules demanades, el ple ha durat una mica més de 4 hores.

Temes importants n’hi ha hagut uns quants que anirem desglossant al llarg de les properes setmanes —cal recordar que, tradicionalment, L’Estaca, només surt els dimarts i els dijous de l’agost—, però ara caldria destacar el clima certament apocalíptic que ha surat al llarg de tota la sessió per les notables incapacitats que presenta l’equip Quirós per fer front als reptes cada vegada més acusats i més urgents que té la ciutat i del que ha estat una mostra eloqüent l’aprovació que esmentàvem a l’inici d’aquesta informació. Des de l’evidència que el govern és incapaç d’executar les inversions que programa any rere any, fins al clar incompliment de les promeses a la ciutadania en tots els ordres del funcionament administratiu: des de les escoles, fins a la seguretat, passant per la neteja urbana, projectes de reparacions o d’obres, dèficits en la plantilla de treballadors, excessos en la política d’empadronament o cessions insòlites d’espai públic a negocis privats com el que s’ha fet novament a Bellvitge amb el Circ de Soleil.

Les mateixes festes locals que Barcelona

Un altre dels temes, aparentment menor, però que expressa les incapacitats hospitalenques per sortir del marasme en el que està instal·lat, ha estat l’aprovació per part del govern i del grup republicà (17 vots a favor, 10 en contra) del calendari de festes locals per l’any 2027, que torna a centrar-se en dues festes que coincideixen fil per randa amb les festes locals de Barcelona: la Pasqüa Granada del dilluns 17 de maig i la Festa de la Mercè el 24 de setembre. De fet, no és cap sorpresa que molts barcelonins considerin l’Hospitalet com un barri mes de Barcelona, amb la lògica alegria del Consistori barceloní que, a sobre, no ha de vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen als hospitalencs. No ho fa l’Ajuntament de Barcelona, ni tampoc, com és obvi, el propi.

Sobre la taula del debat ha surat la crisi d’identitat que alguns grups municipals estan convençuts que pateix la ciutat. Tots els grups d’oposició excepte els republicans, han posat de manifest la subsidiarietat de la ciutat respecte de Barcelona, en molts aspectes (el nou Clínic elimina la possibilitat del nou Hospital General, la Fira de Barcelona suposa grans despeses a l’Hospitalet però en canvi cap benefici constatable, l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci de la Zona Frnca però en canvi el de l’Hospitalet, que és qui va perdre el territori, esta absent, etc, etc), però tampoc els republicans han defensat clarament les festes locals de Barcelona.

No s’ha explicat al ple però, demanant informació, els republicans consideren que “el debat sobre quins dies han de ser festa local només té sentit si forma part d’un debat molt més profund, sobre com reforcem la identitat i el sentiment de pertinença a l’Hospitalet. I això ho tenim pendent.” Alhora, pensen “que no es construeix identitat sols canviant una data del calendari, sinó impulsant i donant suport a les entitats de cultura popular catalana, posant en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, preservant la nostra memòria col·lectiva i explicant la nostra història amb rigor… i en tot això el govern suspèn. Té el patrimoni abandonat i, massa sovint, ha preferit silenciar o manipular la història. Ho vam veure quan va voler commemorar un centenari vinculat al franquisme des d’una perspectiva festiva i acrítica, en lloc d’afrontar-lo amb el rigor històric que mereixia.” I afegeixen: “si algun dia fem aquest debat sobre identitat, arrelament i projecte de ciutat, i d’aquí se’n desprèn que cal replantejar les festes locals, des d’ERC+EUiA hi participarem sense problema i no tenim cap problema, tampoc, en que es canviïn els dies.”

Mentre tant, però, l’Hospitalet tindrà novament l’any vinent les mateixes festes de Barcelona. Sembla clar que, acceptar el que el govern proposa, en lloc d’enfortir el sentiment de pertinença i la identitat de ciutat, encara l’afebleix més. Si les entitats haguessin demanat —quan es van reunir per oposar-se al Centenari de ciutat que el govern impulsava—, un debat aprofundit sobre el que representava la proposta, el Centenari no hagués tingut obstacles. Sembla evident que el govern no dialoga gens, però és evident que les forces d’oposició van cadascuna al seu aire: una fantàstica manera que el govern no perdi una sola votació…