Els regidors d’ERC i la regidora d’EUiA s’esperaran a divendres per fer pública la seva postura respecte on s’ha de construir el poliesportiu de Santa Eulàlia

Mentre es desenvolupava la sessió del ple municipal, l’Assemblea d’Ensenyament de l’Hospitalet va concentrar al voltant de dues-centes persones a la plaça de l’Ajuntament per protestar pacíficament sobre la situació d’emergència de l’educació a la ciutat, en molt diversos àmbits: en els problemes de les escoles bressol sobre el retard del plec del contracte de servei, en el manteniment dels centres escolars, en les emergències climàtiques previsibles durant aquest mes de juny, en la precarietat de condicions de les plantilles del professorat, en l’increment de les ràtios, en les matrícules vives, etc, etc.

La concentració va ocupar la plaça de l’Ajuntament davant la porta principal que va ser tancada preventivament, davant les queixes comprensibles dels manifestants, i després els concentrats es van dirigir al carrer Josep Prats per poder accedir, els que ho desitgessin al ple municipal. Allà van descobrir que no se’ls facilitava l’entrada com no fos a comptagotes. Durant aquesta hora llarga que va durar la manifestació, en tots els moments pacífica, amb famílies, professors i criatures i sense una gota de violència, es van presentar no menys d’una dotzena de cotxes de la guàrdia urbana i dels Mossos d’Esquadra, inclosa una furgoneta i mitja dotzena de motoristes del cos i es van tallar diversos carrers de la zona, una operació que cridava l’atenció pel desplegament, sobretot en una ciutat on, quan es reclama una patrulla de la Guàrdia Urbana o de la policia autonòmica, costa d’aconseguir la seva presència immediata. El portaveu d’ERC al ple, va queixar-se a l’alcalde del desplegament ordenat des de l’Ajuntament, es va fer ressò de la descomunal presència policial al carrer i de les dificultats posades als manifestants per assistir a la sessió pública del ple, mentre a la sala encara quedaven cadires buides, sobretot, com va explicar, després del pèssim exemple recent de la infiltració de policies en les assemblees de docents o la proposta governamental de la presència de mossos d’esquadra en instituts i escoles de FP.

Això passava al carrer mentre al ple una representant de les treballadores de les escoles bressol de la ciutat es queixava, en nom de tota la comunitat educativa de 0-3 anys, del retard en el plec del contracte de servei que ha suposat un perjudici salarial. La tinenta d’alcaldia d’Educació, Cristina Santón, es va lamentar del retard que va justificar amb les diferències entre tècnics del departament que ho han fet endarrerir tot quan ja estava, tot plegat, molt endarrerit. En definitiva, si tots els procediments administratius son lents pels enormes condicionants legals que s’estableixen burocràticament, la tardança en aplicar els criteris polítics converteixen qualsevol solució en un conflicte que afecta directament la ciutadania. D’aquí que la capacitat de gestió municipal sigui la clau de volta de la solució a les enormes emergències que pateix la ciutat.

El ple va ser llarg i ple d’elements significatius. El problema és que bona part del debat públic queda en un no res sessió plenària rere sessió plenària. Fa anys que les mocions que presenten els grups i que es debaten i al final es voten, resulten absolutament intranscendents perquè les que s’aproven difícilment s’apliquen i el que resulta més determinant: l’oposició no adopta mesures dràstiques davant la reiteració d’incompliments successius i d’aquesta manera resulta absolutament igual que es presentin mocions, que s’aprovin o que no s’aprovin, perquè més enllà de la retòrica no hi ha conseqüències. I, per tant, informar sobre les sessions plenàries acaba convertint-se en una pura inutilitat.

Dos detalls més al voltant de la informació d’aquests dies. La primera és que a FIC una vegada més l’alcaldia va denegar-li la paraula en aquest ple de maig. Es va presentar la petició de paraula el diumenge 17 per una sessió que s’havia de celebrar el dimarts 26, o sigui 9 dies naturals abans. Com que el dilluns 25 era festa, es va interpretar que s’havia entrat la sol·licitud fora de termini i es va denegar la paraula. Per algunes coses que al govern li convenen, els terminis legals son exhaustius. Per qualsevol altra, el termini legal no té cap importància, com el que ha passat amb el plec de contractes de serveis de les escoles bressol.

I un últim detall, si més no, curiós. Una nota de premsa d’ERC de dimarts informava d’una roda de premsa per divendres al matí per fer públic el posicionament del grup municipal respecte de l’anunci de la ubicació del futur poliesportiu de Santa Eulàlia. De fet, de tots els grups municipals, ERC és l’únic que encara no s’ha pronunciat. I és justament d’aquest grup del qual depèn directament que el poliesportiu al Parc de l’Alhambra vagi endavant o s’aturi. El PSC té 13 vots favorables al ple sobre aquesta qüestió i tota l’oposició menys ERC en tenen 10 en contra. Els tres vots dels regidors d’ERC i el vot de la regidora d’EUiA son, per tant, determinants en un tema que ha dividit la ciutadania del districte però que té, en contra de la proposta del govern Quirós, un referèndum del 2019 que fixava clarament on s’havia de construir l’equipament. I no era precisament el Parc de l’Alhambra. L’Estaca va enviar un qüestionari al portaveu d’ERC la setmana passada sobre aquest tema que no ha estat contestat, aspecte que fa témer que el grup municipal ja tingui una decisió presa i que sigui favorable al govern, malgrat que en la nota de premsa dels republicans s’informa que “des del nostre grup municipal considerem que aquest tema tant important s’ha de treballar i acordar des del respecte que mereixen totes les entitats del barri i per això no farem cap declaració pública fins que passi la reunió convocada pel govern municipal amb elles, el proper dia 28 a la tarda”.

Alhora, tiren un dard contra part de l’oposició afirmant que “és inadmissible que això sigui utilitzat per altres grups polítics, fins ara socis polítics durant tot el mandat, per generar crispació i dividir el veïnat amb una clara connotació electoralista”.

Recorden el referèndum de l’any 2019, on el 61 % dels veïns que es van pronunciar ho van fer a favor de construir el poliesportiu a l’espai Gasòmetre

No deixa de ser curiós que un dels temes més controvertits i complexes que afecten a la necessitat d’equipaments de la ciutat i que l’equip Quirós vol resoldre de la manera més clarament insòlita, no hagi generat més que un comunicat de repulsa de l’Associació de Veïns del barri  de Santa Eulàlia i dels Comuns. Pel que ha pogut esbrinar L’Estaca, també la portaveu del Partit Popular s’ha mostrat en contra de la proposta i en el mateix sentit el portaveu de Vox, malgrat no hagin tret cap comunicat. El contacte amb el portaveu d’ERC no ha donat, fins el moment de redactar aquesta informació, cap resultat, de manera que no sabem si veuen bé o malament la proposta del govern. Tot i això, l’hi hem fet arribar un qüestionari en la mateixa línia dels enviats a les entitats cíviques, per saber la seva posició ara, i de cara al futur.

Pel comunicat que ens va fer arribar l’associació de veïnes i veïns Som Santa Eulàlia, l’entitat parla de “sacrificar bona part del Parc de l’Alhambra”, sense que ningú del govern municipal els hagués informat prèviament ni consultat específicament la seva opinió al respecte. L’associació veïnal es fa ressò del projecte de “construir un edifici de 30 metres d’alçada” en “l’únic parc real de Santa Eulàlia” i es queixa de l’engany que suposa “fer passar petits racons de verd urbà del barri per un parc, un espai bio climàtic que cap parterre amagat pot substituir”.

De fet, es queixen que el govern Quirós sacrifica el parc de l’Alhambra “per imposar-nos l’opció perdedora a la consulta del 2019”. Aquella consulta que va impulsar el govern de Núria Marín mentre defensava l’opció del Parc de l’Alhambra, igual que ara, que va quedar derrotada pel veïnat en el referèndum convocat a l’efecte. En la seva opinió, el parc de l’Alhambra “ha de ser rehabilitat, no escapçat, tal i com va prometre l’Ajuntament durant el procés previ a la consulta del 2019”. Una promesa que, pel que s’acaba de veure, el govern municipal té previst incomplir absolutament.

En el mateix comunicat s’anuncia que aquest proper dimecres hi ha convocada una assemblea de veïns al Parc de l’Alhambra a les 20,30 h per explicar el contingut dels actes de la Festa Major, que molt probablement servirà també per encaixar la ferida causada pel govern pel que fa al sacrifici del parc. Alhora, el comunicat informa d’una reunió al Centre Cultural de Santa Eulàlia dijous 28, a les 18,30h, convocada pel govern per informar, que pot ser una gran oportunitat, segons l’entitat, per mostrar el rebuig del veïnat a la proposta municipal. Finalment, l’entitat anuncia una assemblea veïnal el dissabte 6 de juny a la plaça Pius XII a les 11h del matí per valorar possibles accions veïnals per defensar la integritat del Parc de l’Alhambra, “la dignitat del barri” i “el respecte a les decisions del nostre veïnat”.

També el grup municipal dels Comuns va fer públic un comunicat d’urgència on parla del “rebuig a la destrucció del Parc de l’Alhambra” i del que qualifica com “exercici de deshonestedat” del govern, alhora que li exigeix respecte “a la consulta popular”, perquè assegura que “les raons que van portar llavors al 61% de les persones participants a rebutjar aquesta localització (del poliesportiu) continuen plenament vigents”.

Acaba el comunicat afirmant que “el govern municipal utilitza el xantatge urbà enllaçant el poliesportiu a millores que s’haurien d’haver fet fa anys de manera totalment independent”. I assegura que “la pacificació de l’entorn de l’escola Milagros Consarnau (carrer Aprestadora) és una obligació que el PSC té abandonada”.

L’acte tindrà lloc al Centre Cultural de Bellvitge a les 18,30 h, amb la presència dels seus autors

El Memorial Democràtic dels Treballadors de la Seat i el Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet s’han posat d’acord per patrocinar la presentació del llibre Seat 1968-1984. La ambición del sindicalisme unitario, que tindrà lloc aquesta tarda a les 18,30h. els autors son Silvestre Gilaberte, Jaume Font, Isidor Boix i Jesús A. Vila.

El lloc elegit per obrir aquesta primera presentació a la ciutat —n’hi ha prevista una segona per més endavant— ha estat el barri de Bellvitge —l’auditori del Centre Cultural— per dues raons fonamentals. Perquè a Bellvitge viuen i han viscut tradicionalment milers de treballadors de la Seat —a les factories de la Zona Franca i de Martorell—, i perquè Bellvitge reuneix com a barri les mateixes característiques que la història sindical d’aquest període explica: un barri reivindicatiu, que va saber fer efectives les seves múltiples i considerables reivindicacions i un barri solidari, que sempre ha estat i està en primera línia i que explica l’esperit de canvi que es va imposar en el tardo franquisme per aconseguir el trànsit d’una dictadura a una democràcia com la que gaudim.

El llibre, que va aparèixer a primers d’aquest mes de maig, i que es pot adquirir a les principals llibreries de Barcelona i dintre de poc també a l’Hospitalet, explica les lluites més importants dels treballadors de la Seat en l’òrbita sindical, quan l’únic sindicat existent era l’oficial del franquisme, el sindicat vertical, que s’havia convertit en una rèmora per la classe treballadora per aconseguir millores salarials i laborals, en el pitjor moment de la repressió franquista. Inclou, a banda de la interpretació del moviment unitari que van encapçalar les comissions obreres sorgides directament de les assemblees de treballadors, un ingent material documental que explica amb detall el procés del sindicalisme unitari, de l’instrument innovador i d’èxit amb el que es va dotar la plantilla, el Consell de Fàbrica, i la importància d’un moviment que va comptar amb el suport extern de la dirigència comunista, però especialment amb el suport dels líders naturals que van anar sorgint de les diferents lluites d’aquells anys.

Tot l’aparell documental que apareix en el llibre que supera les 500 pàgines, prové de l’esforç de recollida i conservació del material utilitzat en les mobilitzacions obreres  que, un dels autors, Silvestre Gilaberte, va anar guardant al llarg de dècades i que ara ha servit per documentar historiogràficament el relat, però que està a la lliure disposició dels investigadors dins l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat on es va fer la primera presentació del llibre el passat dia 7.

La presentació al Centre Cultural de Bellvitge comptarà amb la participació de dos dels seus autors que seran presentats per les entitats organitzadores i és previsible un debat posterior amb els assistents i els autors, així com la venda i signatura de llibres.

El contingut del llibre inclou una anàlisi històrica del context en què es produeixen les reivindicacions obreres del moment, la manera com aquesta organització obrera es va desenvolupar en la principal indústria catalana, fins al punt que les seves mobilitzacions es van convertir en la punta de llança del moviment sindical d’aquesta fase del final del franquisme. Encara amb els sindicats de classe prohibits, l’organització comunista del PSUC de la Seat va ser capaç d’elaborar una proposta molt engrescadora que va aplegar un amplíssim consens, amb la formulació d’un moviment sindical unitari i representatiu, les CCOO, amb una altíssima capacitat de mobilització i amb una autonomia sindical molt notable que va promoure l’aparició de líders sindicals naturals, molt escoltats i seguits per les àmplies masses de treballadors de la factoria.

Malgrat el creixement imparable de la població, el govern segueix afavorint la construcció de més habitatges

Per primera vegada des que hi ha dades estadístiques, la ciutat ha arribat oficialment als 300.000 habitants, una dada esgarrifosa si es té en compte que el territori de l’Hospitalet supera de poc les 1240 Hectàrees. Això indica que l’Hospitalet s’endú, novament, el dramàtic privilegi de ser la ciutat més densa d’Europa —molt anivellada amb les banlieues del noroest de París— per sobre dels 24.000 habitants per kilòmetre quadrat.

Per fer-nos una idea exacta del que això representa només cal imaginar-se una cuadrícula que ocupés la totalitat del territori hospitalenc, inclosos tots els espais disponibles imaginables (carrers, vies del tren, la llera del riu, la zona industrial, desnivells, l’únic espai agrícola, etc) dividida en parcel·les de 41 metres quadrats, exactament la meitat d’una casa més aviat petita. En cadascun d’aquests espais d’unes 10 passes de llarg per 4 d’ample hi viuria una persona de les oficialment registrades. Una autèntica monstruositat si es té en compte que aquesta dinàmica que en qualsevol societat civilitzada seria considerada d’urgentíssima reversió, aquí a l’Hospitalet no deixa de ser una dada demogràfica que preocupa ben poc. Si preocupés, el principal objectiu del govern local hauria estat, des del moment en què s’hagués pres consciència de la exagerada saturació demogràfica del terme municipal, aturar absolutament la construcció de nous habitatges, únic pas possible per acabar amb la saturació i iniciar l’únic camí racional cap a la millora de la qualitat de vida de la població.

Estem ben lluny d’aquesta alternativa. Només cal passejar-se per la ciutat impossible, per veure que allà on hi ha un solar desocupat, l’Ajuntament està donant permisos per seguir edificant. Son els casos de les promocions d’antigues fàbriques com la Cosme Toda o com la Vanguard —només en el que es preveu encara per fer hi van més de 200 habitatges nous— o els previstos al districte més densificat del continent, com és Collblanc-La Torrassa (record absolut d’Europa per sobre dels 56.000 habitants per Km quadrat) en la zona de Can Rigalt on estan previstos 1.300 habitatges més. O els solars entregats directament a l’AMB per construir habitatges (del tipus que siguin: els habitatges socials també saturen demogràficament) o aquells espais encara buits (a tocar de les vies del tren a Sant Josep) consolidats sobre els plànols com àrees clarament residencials. A banda d’una ingent quantitat d’edificis vells deshabitats, a la majoria dels barris antics, que estan comprant promotores per seguir construint sense parar. O les perspectives de futur sobre els magatzems logístics a banda i banda de l’Avinguda del Carrilet que, enmig del silenci sepulcral de les autoritats urbanístiques municipals al servei del negoci i l’especulació, s’acabaran convertint en enormes blocs d’habitatges nous com els que s’han anat construint en els darrers anys al voltant de la Rambla Marina.

En els últims 5 anys la població registrada a la ciutat ha estat de 35.000 nous habitants. Una mitjana de 7.000 nous habitants per any en una ciutat sense espai lliure per construir els equipaments que la societat reivindica com a necessitats bàsiques irrenunciables: educació, sanitat, serveis socials, espais de cultura, de lleure, zones verdes, refugis climàtics… En els propers 10 anys, al ritme actual de la construcció residencial a l’Hospitalet, la densitat s’incrementarà per damunt dels 26.000 habitants per kilòmetre quadrat i serà literalment impossible donar resposta a la demanda social de manera que el col·lapse de la ciutat apunta a l’horitzó.

Davant d’aquestes dades, objectives i frapants, no s’entén com a la ciutat no s’aixeca un clamor social reclamant una actitud conseqüent de les autoritats per frenar la barbàrie que ja s’albira. És veritat que ja hi ha alguns signes que apunten en aquesta direcció però és evident que fins el moment es tracta de moviments que sorgeixen com a conseqüència de fets esporàdics, cada vegada —però— més eloqüents, com els que s’estan succeïnt a Collblanc en els darrers mesos. El que es troba a faltar és un moviment cohesionat i amb la força suficient per provocar consensos i respostes polítiques. Es diria que la ciutat segueix orfe d’iniciatives potents capaces d’aturar les polítiques irresponsables del govern local.

Una part de l’oposició s’interroga sobre la sobtada proximitat entre algunes postures de l’equip de govern i el portaveu dels republicans

Amb els 12 vots socialistes presents i les 4 abstencions dels republicans, es va aprovar en el ple d’abril el nou conveni de col·laboració per garantir la viabilitat econòmica de la societat Fira 2000 entre els anys 2026 i 2029, que és una societat ara exclusivament formada per les Administracions Públiques i que des del seu naixement només genera pèrdues.

En el que portem d’exercici 2026 ja s’han aprovat pèrdues que ha d’abonar l’Ajuntament de la ciutat per valor de 4,7 milions d’euros i les previsions parlen que l’Ajuntament haurà de pagar fins l’any 2029 més de 10 milions més. Fira 2000 és l’empresa inversionista que fins ara ha hagut d’afrontar les millores de les instal·lacions de la Fira de Barcelona, augmentades ara amb els 60.000 metres quadrats del Hall Zero, però que properament haurà de dedicar-se a la rehabilitació i recuperació dels pavellons tradicionals de l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Mentre Fira 2000 és l’empresa inversionista que genera pèrdues i en la que participa l’Ajuntament de l’Hospitalet (amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’AMB i la Diputació), la societat Fira Internacional és la que genera beneficis i on no hi és l’Ajuntament de l’Hospitalet, malgrat que una part important de les activitats firaires tenen lloc dins el terme municipal d’aquesta ciutat.

La defensa del nou conveni en el passat ple venia complementada amb l’atractiu de convertir Fira 2000 en un “mitjà propi”, segons el portaveu socialista i l’alcalde, que servirà per posar en marxa iniciatives de nous equipaments a la ciutat, sense que en cap moment se n’esmentés cap, malgrat que l’alcalde va explicar que aquesta aprovació era un “fet històric” per la importància operativa d’aquest nou “mitjà propi”.

El conveni va ser fortament criticat pels grups de l’oposició, amb excepció feta del grup republicà que va criticar l’escàs protagonisme de l’Hospitalet en tot allò relacionat amb la Fira, però fent una defensa fins i tot bel·ligerant respecte de la importància de la Fira pel present i pel futur de la ciutat. Pel present, perquè ERC està molt satisfet del sector econòmic hoteler, comercial i de serveis al voltant de la Fira, i pel futur, perquè l’objectiu és convertir l’Hospitalet en una ciutat de primera i, segons el portaveu Graells, tot el que sigui apostar per l’eix entre el centre de Barcelona i l’aeroport, és fantàstic per l’Hospitalet.

El portaveu socialista Husillos es va abonar al panegíric de Graells afirmant que estar en contra de Fira 2000 era apostar per una ciutat provinciana com la que va generar el franquisme, enfront de la ciutat de primera en què s’ha convertit l’Hospitalet perquè és a l’Hospitalet on es convoca el Mobile, de manera que la ciutat té un protagonisme europeu indiscutible.

La resta dels grups d’oposició van mantenir la seva postura tradicional en aquest punt: considerar que la ciutat es la “pagafantas” dels projectes que es fan a Barcelona —o en territori municipal— en benefici de la gran ciutat i oposar-se al criteri del govern i, en aquest cas, també a la defensa de la sagnia de recursos de Fira 2000 que va fer el portaveu republicà, explicant que totes les administracions perden diners i que aquesta quantitat de milions que van a fons perdut del pressupost municipal és una minúcia. Fora de la sessió del ple, alguns portaveus de l’oposició van declarar a L’Estaca, en virtut d’aquesta inusitada defensa de la posició del grup del govern, que “alguna cosa ha d’haver estat passat darrerament”, de forma que el portaveu republicà “sembla estar tornant lentament a la cleda socialista, d’on probablement mai hauria d’haver sortit”. Altres portaveus van assegurar que “darrerament, la defensa d’alguns punts que presenta el govern, els està argumentant millor el portaveu republicà que el mateix portaveu socialista.” I es van mostrar convençuts que “tot i que es manté un lleuger to de crítica per part del portaveu republicà cap al govern, la sensació que hi ha una conjunció d’interessos en algun punt encara no prou evident, sura en l’ambient, fins i tot en la Junta de portaveus i en altres reunions internes”.

Dels 19 plens en què l’entitat va demanar la paraula, l’equip Quirós la va denegar en 8 ocasions i la va concedir en 11 (quatre d’elles cedides a diversos col·lectius)

Les considerables dificultats que qualsevol mitjà de comunicació privat, en paper o digital, té per tal de fer-lo viable econòmicament, topa sovint amb el caràcter gairebé monopolístic dels instruments de comunicació públics que es financen amb el pressupost oficial. Aquesta és una situació general que s’agreuja de manera considerable quan els mitjans públics no tenen cap mena de control sobre la línia editorial, de manera que es converteixen, de fet, en un monopoli informatiu al servei del poder de torn.

L’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital que esteu llegint, no treballa amb cap més recurs dinerari que el que prové de la seva massa social, no té subvencions de cap Administració i, per tant, tot el que es produeix, inclosa la tasca periodística de L’Estaca, que publica una informació o article diari, s’ha de situar en l’òrbita de l’activisme. En el cas de L’Estaca, de l’activisme informatiu.

Si en algun moment L’Estaca vol tenir publicitat privada per ajudar a la contractació de periodistes joves que puguin reforçar la tasca de la informació crítica a la ciutat, ho tindrà veritablement complicat perquè li és impossible oferir als possibles anunciants les mateixes condicions que ofereixen els mitjans públics. Fonamentalment, en allò que li interessa especialment a l’anunciant privat, que és la difusió. Els 105.000 exemplars a les bústies dels ciutadans que ofereix el mal anomenat Diari de L’Hospitalet, resulta impossible de superar per qualsevol empresa privada i, encara més per qualsevol entitat amb vocació d’influència sobre l’opinió pública.

Per això, en el darrer ple, Foment de la Informació Pública va demanar la paraula al ple per explicar la pràctica monopolística dels mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet que es financen amb recursos públics però també amb un considerable afegit de recursos d’anunciants privats, i la necessitat que es reguli el mercat publicitari en aquest àmbit per tal que es prohibeixi aquest doble finançament i és pugui obrir una finestra d’igualtat d’oportunitats pels mitjans privats que vulguin competir amb la informació oficial.

El problema ja no és que els mitjans públics juguin amb l’avantatge d’una difusió pagada amb recursos públics que resulta insuperable amb el finançament privat, sinó que ni el control editorial de la informació, ni el control financer estan regulats i funcionen exclusivament en benefici del govern de torn.

FIC ha demanat la paraula als plens municipals de manera continuada en els darrers 24 mesos. En quatre ocasions la va cedir per tal que col·lectius que tenien restringida la sol·licitud de paraula al ple municipal poguessin exposar les seves queixes. Aquesta opció ben aviat es va acabar quan el govern Quirós va decidir que aquest comportament de FIC no li resultava gens favorable. A continuació, va denegar la paraula als plens en 8 ocasions, al·legant que FIC demana la paraula per parlar de qüestions que res tenen a veure amb el seu objecte social, malgrat que el seu objecte social promou la consciencia, la capacitat crítica i la co-responsabilitat social —i per això resulta imprescindible intervenir en els assumptes generals de ciutat— i vol afavorir la cohesió social i la participació cívica, segons consta en els seus Estatuts.

La darrera vegada que l’equip Quirós va denegar la paraula a FIC (febrer passat) la Junta i una bona colla d’associats i simpatitzants de l’entitat van protagonitzar una protesta que va acabar amb la paralització del ple per part de l’alcalde. Arran d’aquesta circumstància, la Junta de FIC va decidir en endavant centrar totes les seves intervencions sobre temes informatius, aprofitant el veto a L’Estaca per participar com a tal en el Consell Executiu dels Serveis Públics de Comunicació, que van aplicar, en el ple de març, el govern i tres dels quatre grups polítics de l’oposició (ERC-EUiA, PP i Comuns).

Seria justament en aquest òrgan col·lectiu on se li ha barrat la participació, el lloc que l’entitat i el digital consideraven idoni per tractar aquestes qüestions que tenen a veure amb el control editorial dels mitjans, la igualtat d’oportunitat publicitària a l’Hospitalet, el control de la publicitat institucional, l’acompliment dels acords de mocions relacionades amb la informació local (per exemple, la restauració de Ràdio l’Hospitalet o els debats polítics a la TV local), l’increment de les inversions tècniques, l’augment de remuneracions de la plantilla, l’increment proporcional de treballadors, etc.

L’Estaca i FIC semblen convençuts que la composició pactada d’aquest òrgan de control (El Consell Executiu) garanteix novament el poder absolut de l’actual direcció dels mitjans, estretament vinculada al govern Quirós. I és per això, que tot allò que podria haver-se defensat al Consell Executiu, s’anirà exposant públicament en cada ple municipal. Fins que el govern (sense els obstacles que l’oposició és incapaç de posar) trobi una nova excusa per tapar-los la boca…

El text de la intervenció de FIC en el ple municipal d’abril