La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

La quarta edició d’aquest esdeveniment ciutadà es va celebrar en una sala plena del tot, exponent de l’èxit de la convocatòria i de l’arrelament en la societat hospitalenca

En una sala on, literalment, no hi cabia una agulla, es va celebrar divendres al vespre la quarta edició de La Nit dels Insurrectes a l’hotel Ikonik Lex del carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia. Es tracta d’un acte anual que des de fa quatre anys organitza l’entitat Foment de la Informació Crítica, amb l’objectiu d’homenatjar una entitat de la ciutat, una persona a títol pòstum i una persona que recull presencialment el premi que, en aquesta ocasió, va ser una parella d’artistes molt reconeguts a la ciutat.

L’entitat que va rebre el reconeixement dels presents va ser la Marea Pensionista/Marea Blanca per la Sanitat Pública; la persona a títol pòstum, el fundador —i rector fins al seu retir— de la parròquia de Sant Josep, mossèn Leandre Gassó i la parella d’artistes, Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, fundadors del Taller de Pubilla Kasas, una de les entitats més reconegudes de la ciutat en l’àmbit artístic que ha ajudat a la formació de unes quantes generacions d’artistes plàstics i que s’ha caracteritzat pel seu dinamisme i la seva capacitat d’innovació. Mossèn Leandre Gassó era una persona molt estimada al barri i a tota la ciutat, que va posar la parròquia al servei de les causes més nobles, durant els anys del darrer franquisme, la Transició i els anys posteriors i, la Marea Pensionista, s’ha destacat per la seva tasca en defensa dels drets dels ciutadans en àmbits tan diversos com la reivindicació d’unes pensions de jubilació justes o una sanitat pública i eficient al servei de tota la ciutadania.

L’acte va començar a quarts de nou amb una copa de cava de benvinguda mentre s’anava concentrant el centenar llarg de persones que es van donar cita en el sopar que s’organitza per donar el màxim relleu ciutadà a la convocatòria. En aquesta quarta edició el nombre d’inscrits va superar el de les tres anteriors convocatòries i no va ser més nombrós perquè la sala de l’Ikonik Lex ja no permetia més comensals. Com ha passat en les ocasions anteriors, la Junta de l’entitat ha rebut felicitacions per part dels assistents per la capacitat d’organització demostrada i per la dignitat amb que se celebren any rere any les diverses convocatòries. Cal recordar que la Nit dels Insurrectes es diu així per replicar l’ocurrència de l’alcaldessa Marín de nomenar Fill Predilecte de la ciutat al CEO del Mobile World Congréss que, de l’Hospitalet, no coneixia només que l’espai que la ciutat ha cedit graciosament a la Fira de Barcelona, mentre que molts dels ciutadans i les entitats de la ciutat son generalment ignorades pels poder públics sense que es faci palès el reconeixement per les seves activitats i les seves actituds reivindicatives.

Després de la benvinguda del President de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, que es va referir especialment a la tasca que fa la entitat en el seu àmbit informatiu amb l’edició d’aquest digital, especialment menyspreat pel govern municipal i pel mateix alcalde que mai ha concedit una entrevista al mitjà, es va procedir al sopar. Als postres va començar pròpiament l’acte de lliurement de guardons als homenatjats, amb la intervenció d’un membre de la Junta que va explicar el contingut de La Nit i en aquesta ocasió va explicar la històrica subsidiarietat de l’Hospitalet en relació a Barcelona i, a continuació, la col·laboradora de FIC, l’actriu Mariona Montes va fer la presentació dels homenatjats, explicant els mèrits i fent-los sortir per rebre el diploma i el tradicional objecte artístic de la dissenyadora Paca Hernández. Van parlar representants de la Marea pensionista, l’actual rector de Sant Josep i persones que el van conèixer de molt a prop i que li tenien un afecte molt personal i, per últim, l’Agustín Fructuoso amb la Xaro Castillo, que va agrair l’homenatge i es va referir a la vinculació entre la cultura, l’ensenyament i la democràcia com a fórmula de progrés social més enllà de les fronteres i dels territoris. Al final de la presentació de mossèn Leandre es va poder passar un vídeo on el mossèn recitava el Poema de Nadal i al final de la de Xaro Castillo i Agustín Fructuoso un vídeo sorpresa molt emotiu de la seva neta resident a Alemanya que no va poder estar present però que els va felicitar en la distància. Al final de tot l’acte es va fer una foto de família amb els premiats i representants i, posteriorment, una altra de la Junta Directiva de FIC per recordar aquesta exitosa quarta edició.

Com ja va passar en la primera edició que es va fer en el mateix hotel, la Junta de FIC va felicitar a la direcció i als treballadors de l’establiment que es van comportar amb una gran professionalitat, facilitant l’acollida malgrat l’espai reduït, assenyalant les enormes diferències, tant en el tracte com en el mateix sopar, de les altres edicions que s’han fet fora d’aquest hotel de Santa Eulàlia.

Tots els comensals van trobar en el respectiu seient una bossa amb la revista de la passada edició, un punt de llibre, un llibre de regal i una butlleta de l’entitat per fer-se socis i ampliar la massa social, aspecte en el que va insistir el president en el seu discurs final de comiat. La revista de la present edició és repartirà gratuïtament als assistents a la Festa del Pensament Crític que, de manera tradicional, FIC celebra a la seva seu a mitjans d’abril, en aquesta ocasió previsiblement el dia 16.

Àlbum de Fotos de la Quarta Edició de la Nit dels Insurrectes

Més d’una tercera part dels veïns haurien estat al 2024 víctimes d’un delicte, i la ciutat és la pitjor de l’àrea metropolitana en percepció d’inseguretat

Com ja havíem avançat el passat 24 de gener en aquest mitjà, l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situa l’Hospitalet com la primera ciutat del territori amb més impacte, amb un 30,8% de la població que ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024, vuit dècimes per sobre de l’any precedent, quan també era la ciutat metropolitana més conflictiva i més insegura (Gràfics 1 (2023), i 2 (2024)). Si hi afegim els delictes de ciberdelinqüència l’Hospitalet està 4 dècimes per sota de Badalona que és la primera ciutat de l’àrea metropolitana amb un 36,4% de la població afectada. L’Hospitalet passaria d’un 30,8% a un 36% afegint els delictes d’internet. Més d’una tercera part de la població total de promig, hauria estat víctima d’un delicte l’any 2024. Darrere de l’Hospitalet en xifres globals se situaria Barcelona i Badalona per aquest ordre. (Gràfic 2)

Ciutats del nostre entorn més immediat com Cornellà (17,7%), Sant Boi (18,9%) o Santa Coloma (20,9%) —amb delictes sense ciberdelinqüència— estan bastant per sota de l’Hospitalet. (Amb ciberdelinqûència, presenten xifres més altes Però encara substancialment per sota que l’Hospitalet).

L’avaluació dels serveis policials també registre dades significatives. En una escala entre 0 i 10, l’Hospitalet valora els Mossos d’Esquadra i també la Guàrdia Urbana local per sota de ciutats com Cornellà o Sant Boi, però per sobre que Badalona o Barcelona (Gràfic 3), mentre que el sentiment d’inseguretat global torna a situar l’Hospitalet per sobre de qualsevol ciutat del territori metropolità. A l’Hospitalet, el sentiment d’inseguretat és d’un 27,8%, gairebé el doble, per exemple, que a Santa Coloma; més de 4 vegades per sobre de Sant Cugat, i més del doble que a Sant Boi o a Cornellà (Gràfic4).

Els resultats per barris tornen a ser dramàtics a l’Hospitalet. L’avaluació del nivell de seguretat del barri de l’entrevistat es de 5,72 entre 0 i 10 i encara pitjor si es puntua sobre el conjunt de la ciutat: 5,4. Novament, la pitjor xifra d’entre les sis ciutats utilitzades com a model. I això no ha fet més que empitjorar si s’analitzen les comparatives entre el 2024 i el 2025. Baixa considerablement la percepció al barri: del 5,84 (2024) al 5,72 (2025) i també al conjunt de la ciutat. 5,54 (2024) i 5,40 (2025), respectivament. Novament per sota de qualsevol de les altres ciutats analitzades (Gràfic 5).

En aquest sentit, la sensació de que les coses empitjoren és general pels entrevistats de l’Hospitalet. El 38,6% dels enquestats consideren que l’evolució de la seguretat al seu barri de residència ha empitjorat i només un 13,5% pensen que ha millorat. El nivell d’empitjorament és el més alt si es compara amb les altres ciutats i el nivell de millora el més baix (també és molt baix a Sant Cugat o a Sant Boi, perquè el volum dels que pensen que segueix igual és molt majoritari) (Gràfic 6).

Pel que fa a la sensació global de seguretat, les xifres son encara més contundents. El 38,6% dels enquestats pensen que la seguretat al seu barri ha empitjorat mentre que no arriben al 14% els que afirmen que han registrat millores. Aquestes xifres son encara pitjors a la ciutat de Barcelona, considerada globalment, on més de 8 de cada 10 entrevistats pensen que la seguretat a la ciutat comtal segueix igual o ha empitjorat.

Malgrat el vot testimonial, és evident que el malestar pels nivells de densitat demogràfica dels barris que perjudica la qualitat de vida dels ciutadans, creix en l’opinió pública

Per primer cop en molt de temps, els consellers metropolitans de l’Hospitalet inclòs l’alcalde de la ciutat, més enllà dels partits als quals pertanyen, s’han abstingut en la votació del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que, per segona vegada, es portava a aprovació inicial. Els grups d’aquests consellers, ERC i el PSC, han votat a favor, igual que els Comuns i Junts, i altres formacions de municipis petits, mentre que el PP també s’ha abstingut i Vox ha votat en contra.

Tot i la versatilitat del nou PDUM que ha recollit al voltant del 85% de les 5.184 aportacions rebudes en el seu dia, i de l’exhaustiu treball desenvolupat des del 2010, els quatre consellers hospitalencs han considerat que resulta inassumible per la ciutat, la previsió d’incrementar en més de 6.000 habitatges l’espai residencial. Que el Pla Director prevegui crear 220.000 habitatges més a l’àrea metropolitana per superar l’any 2050 els 3,5 milions d’habitants en aquest territori ja suficientment saturat, només explica l’obsolescència del model de desenvolupament urbanístic que es contempla. Això a ciutats com l’Hospitalet resulta encara més aclaparador si es té en compte que estem parlant de la ciutat més densa de tot Europa amb barris al voltant dels 80.000 habitants per Km² i realitats de pobresa endèmica, pèssimes condicions d’habitabilitat i absoluta manca de serveis i equipaments, conseqüència directe d’aquest urbanisme depredador que només té en compte l’ocupació de més sol lliure i el negoci de promotors immobiliaris i constructors.

És significatiu el pronunciament dels consellers metropolitans de l’Hospitalet que han gosat trencar la disciplina de vot dels seus grups respectius, perquè de les quatre abstencions, tres corresponen a membres de la Junta de Govern local i el quart és el líder de l’oposició. Malgrat ser el gest un pur formalisme, és la primera vegada que govern i oposició a l’Hospitalet presenten una imatge uniforme. Ni tan sols han votat en contra, i era evident que l’aprovació inicial estava assegurada. D’altra banda, l’expressió més fidedigna d’aquest urbanisme que contempla el nou PDUM, és el projecte del nou barri d’habitatges que es projecta a tocar del nou Clínic i el desenvolupament urbanístic de la promoció del Biopol Gran Via, contra la qual s’han pronunciat els Comuns de fa anys, mentre que els altres grups s’ho han anat mirant amb una certa distància, excepte el PSC que és un entusiasta defensor.

És veritat que el que contempla el PDUM per l’Hospitalet es fonamenta, en paraules del portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, en “supòsits irreals o cronificats en el temps, com és el soterrament de les vies ferroviàries”, promesa eterna en temps de campanya electoral però convertida en paper mullat cada vegada que l’Administració Central ha d’intervenir. També és una evidència com explicava Graells que “basar el futur de la ciutat en infraestructures que no tenen calendari real és irresponsable”, a l’igual que si el PDUM “no és una eina municipalista, equilibradora i socialment justa i no protegeix la ciutadania de la massificació i de la tensió habitacional, no és el pla que la nostra ciutat necessita”.

La conseqüència d’aquesta coincidència d’intencions que cal saludar obertament ha estat aprofitada per Graells per demanar a l’alcalde “un debat de ciutat sobre el model urbanístic per treballar i consensuar aportacions conjuntes de ciutat al PDUM”, que com es va posar de manifest, està obert a la contribució dels municipis. Més inconcretes son les paraules finals del representant republicà quan comentava que “això demostra que quan a l’Hospitalet anem units en defensa dels nostres interessos com a ciutat, ens fem respectar”. No està gens clar que l’abstenció dels quatre regidors hospitalencs tingui més pes que el purament testimonial, però és una sorpresa que aquesta unitat testimonial s’hagi produït.

D’aquí que calgui posar molta atenció en l’argument final del republicà: “El futur metropolità no es pot construir a costa de sacrificar ciutats com l’Hospitalet”, perquè és evident que l’històric sacrifici de l’Hospitalet comença a pesar força sobre l’opinió pública dels ciutadans.

Els veïns reclamen que els Consell de Districte puguin tractar en l’ordre del dia aspectes de l’actualitat dels barris que habitualment no s’inclouen

Ara fa 13 mesos que l’equip de govern va assegurar que abans que acabés el 2025 s’aprovaria un nou reglament de participació ciutadana, adaptat als canvis tecnològics i a les noves propostes de consultes populars, amb la intenció de donar veu a cada vegada més persones i col·lectius. La idea era actualitzar un document que es va aprovar al 2013 per tal d’adequar-lo al nou marc normatiu que s’ha anat fent realitat en els darrers anys, i que volia respondre al desig de l’equip de govern de prestar més atenció a l’opinió ciutadana. En paraules concretes de Laura Garcia, fa més d’un any: “volem governar escoltant la ciutadania, que és una cosa que ja fem, però hem d’ampliar aquesta escolta”.

Per tot plegat es va iniciar un procés de participació, amb sessions als Consells de Districte, —que va costar els seus recursos a les arques municipals— i es va obrir una enquesta en línia que es va tancar a 31 de març de l’any passat per tal que la ciutadania hi pogués expressar les seves opinions i les seves propostes. Posteriorment es va elaborar un document resum que calia aprovar-se provisionalment per tal que es poguessin fer les oportunes al·legacions amb la idea d’aprovar-lo definitivament al desembre i que pogués estar en funcionament actiu a partir de primers d’any.

La realitat és que des de l’estiu que es coneix el document… i fins aquí hem arribat. Ni s’ha aprovat, ni s’ha obert període d’al·legacions ni hi ha cap termini al respecte. Això vol dir que a 14 mesos d’acabar-se l’actual mandat, es manté el mateix reglament de participació del 2013 —de fa 4 mandats enrere—, considerat il·legal en algunes de les seves proposicions per les sindicatures de greuges tant de la ciutat, com del conjunt de Catalunya. I amb la creixent indignació de la ciutadania que ja ha manifestat en diverses ocasions que el govern restringeix la participació especialment pel que fa als Consell de Districte i també a l’hora de preveure les peticions de paraula en els plens municipals.

Una recent roda de premsa del grup municipal d’ERC-EUiA denunciava “el bloqueig del procés participatiu” i la “constant interpretació restrictiva de les normes vigents” que s’han fet velles i que ja no responen a l’interès creixent d’una ciutadania que vol, cada vegada més, mostrar obertament el seu enuig i la seva decepció envers l’equip Quirós.

Pel que fa a als Consells de Districte, fa temps que els grups d’oposició li reclamen al govern que es pugui incloure en l’ordre del dia d’aquests consells, un punt que permeti la intervenció ciutadana sobre qualsevol qüestió d’interès general. Aquesta interpretació restrictiva que s’ha posat de manifest en alguns Consells de Districte ja ha ocasionat protestes dels veïns que han obligat en alguns casos a la intervenció directe dels tinents d’alcalde i del mateix alcalde per evitar conseqüències funestes.

En aquest capítol de la participació restrictiva s’incardinen també les maniobres dilatòries de l’equip Quirós pel que fa als acords sobre l’apertura de Ràdio l’Hospitalet o la reiterada aprovació de mocions que reclamen l’organització de debats polítics oberts a la televisió local.

Mentre tant, l’equip Quirós ha invertit 400.000 euros/any en la contractació de càrrecs directius eventuals, segons va denunciar l’oposició en el darrer ple

Aviat farà un any, segons CCOO de l’Ajuntament, que la Comissió de Teletreball que funciona internament per avaluar el seu funcionament i determinar noves incorporacions a aquest sistema, no s’ha reunit tot i que el seu règim està previst en les modalitats del servei municipal. Això implica que hi ha treballadors i funcionaris que van demanar teletreballar fa més de dos anys i que tenen denegat el permís, mentre Recursos Humans no avalua el teletreball, el culpa del problema de gestió de les àrees i manté una actitud que evidencia que no incorporaran més personal a aquest sistema. És per això que CCOO denuncia que no s’hagi obert el període de sol·licituds, que no s’hagi convocat a la Comissió de Teletreball i que no s’hagi informat a la plantilla de res al respecte.

La secció sindical confia, no obstant que, després del darrer Comunicat del departament del passat novembre, el personal que hores d’ara fa servir aquesta modalitat pugui conservar-lo i, davant del greuge comparatiu amb altre personal de plantilla que el voldria exercir, demana que els treballadors que vulguin teletreballar presentin una instància a Recursos Humans reclamant el dret al teletreball que servirà perquè CCOO ho pugui gestionar directament amb les autoritats municipals.

CCOO, així mateix, denuncia novament la política municipal en l’àmbit de personal reconeixent que els problemes de gestió, innegables, tenen  a veure especialment per la falta de personal en totes les àrees, que els grups municipals de l’oposició no han parat de denunciar als plens municipals des de fa anys, a l’igual que els sindicats. Com a exemple, CCOO explica que és el mateix departament de Recursos Humans el que al·lega que els retards en la concessió del teletreball també tenen a veure amb la manca de personal en aquest departament. No obstant això, no hi ha ple municipal on el govern no doni compta de noves incorporacions de personal directiu, procés sistemàtic que va fer que el representant del grup popular digués en el darrer ple que hi ha més “jefes que indios”.

El sindicat continua denunciant la falta de conveni també aquest any 2026: “no hi ha ni dotació pressupostària en els pressupostos acabats d’aprovar”; no hi ha noves previsions internes: “esperem nomenaments de promoció interna C2 i A2”; no hi ha previsió de cobrament dels deutes endarrerits: “se’ns deu el 0,5% del 2024 i hi ha persones fent hores extres sense cobrar-les des de fa mesos” i es mantenen els problemes d’actualitzacions de salaris: “no s’han actualitzat les taules retributives del 2025 (2,5%), ni es podrà regularitzar l’1,5% del 2026”.

Com a contrapès a la denúncia de CCOO, la darrera Junta del Consell de La Farga, reunit minuts abans del darrer ple, va aprovar el nomenament de la nova gerent de l’empresa municipal, Carme Gual, i en el mateix ple, es va donar compta del nomenament com a nou comissionat d’alcaldia de l’arquitecte Marc Armengol Puig, una nova plaça de personal eventual de confiança, que l’alcalde va explicar com imprescindible per posar en marxa les propostes encaminades al pla estratègic del Samontà.

Pel que van explicar els membres de l’oposició, l’arquitecte Armengol és en l’actualitat regidor del PSC a Terrassa i tindrà uns emoluments superiors als 70.000 euros/any. Els quatre darrers càrrecs eventuals contractats en els darrers mesos suposen una despesa superior als 400.000 euros que el representant del PP va afirmar que, destinats a incorporar nous treballadors municipals, suposarien una millora substancial d’alguns departaments hores d’ara saturats i incapaços d’oferir els serveis que la ciutadania necessita.