La solució que ha previst el govern local és evitar les cues al carrer i obrir el recinte de La Farga

Des del dijous de la setmana passada, l’Oficina d’Atenció Ciutadana del carrer Girona on cal sol·licitar informació general, el certificat d’empadronament o l’informe de vulnerabilitat, ha estat saturada amb llargues cues a totes hores —des de primera hora del matí fins a les set de la tarda— sense que s’hagi pogut atendre a totes les persones que ho necessitaven. Aquest mateix procés s’ha produït a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana però a l’Hospitalet, on la població immigrada i en molts casos en situació irregular és molt gran, la manca de previsió ha suposat que moltes de les persones interessades hagin hagut de fer cues de fins a 8 o 9 hores. La situació de caos, que els mateixos treballadors de les oficines han posat de manifest als seus respectius càrrecs directius, ha provocat que el govern local hagi anunciat que durant els propers nou dies laborables, a partir d’aquest mateix dilluns, s’habilitin unes oficines provisionals dins el recinte firal de La Farga, amb entrada pel carrer Barcelona, per tal d’evitar l’espectacle de les cues inacabables al carrer.

Fruit de la mateixa improvisació, aquest dilluns les oficines només funcionaran a partir de les 10 del matí i fins a les 7 de la tarda, mentre que la resta de dies, fins el dijous 30, estaran obertes de 9 a 19 h. Justament a partir d’aquest dilluns s’inicia la tramitació presencial amb cita prèvia que des de dijous passat només es podia fer telemàticament. Això comportarà previsiblement més afluència d’afectats, que haguessin convertit en un espectacle l’allau de gent davant de les oficines del carrer Girona.

De fet, no ha transcendit només que l’habilitació de les oficines dins del recinte de La Farga, fonamentalment per evitar les cues al carrer, però no sembla que això hagi suposat en reforç extraordinari del servei d’atenció. La regidora de la Ciutat de Drets va explicar al canal oficial del govern que “amb aquest dispositiu volem donar un missatge de calma… creiem que es pot donar una resposta ordenada a aquesta situació”. El que interessa doncs, és evitar la impressió que això és un caos, habilitar un espai interior de manera que no estiguin al carrer i puguin disposar de serveis les persones afectades, i mantenir-ho només fins al dia 30 quan ja es preveu que hagi baixat la pressió. A partir d’aquest dia s’ha anunciat que es reforçaran les Oficines d’Atenció Ciutadana i les seus de les regidories de districte al menys fins al 30 de juny.

L’obtenció del certificat d’empadronament per aquells ciutadans que tenen residència oficial a la ciutat es pot aconseguir de manera presencial, per internet o per telèfon. No cal dir que per tramitar-ho via internet s’ha de disposar de l’IdCAT mòbil o tramitar-lo a la web de l’idcat (idcat.aoc.cat), mentre que per telèfon s’ha de trucar al 010. Ja està tot explicat, de manera que la gent prefereix fer cua. Doncs bé, el reforç extra durarà, de fet, 9 dies.

El grup municipal de Vox s’ha queixat del “col·lapse total de les oficines”. La resta de forces d’oposició, fins ara, silenci.

Foment de la Informació Crítica organitza la Festa del Pensament Crític i estarà present amb un estand propi a la Rambla el Dia del Llibre

El proper dijous 16 d’abril, Foment de la Informació Crítica, l’entitat editora de L’Estaca celebra com cada any la Festa del Pensament Crític, una activitat pensada per fer una trobada anual amb la massa social que supera ja els 70 associats i per presentar la revista de l’edició anual de La Nit dels Insurrectes i entregar a les persones homenatjades, a les famílies del homenatjat pòstum i als membres de l’entitat reconeguda, el material que es va fer servir a La Nit per reconèixer la seva tasca, les fotografies i un record d’aquella jornada.

Com cada any s’aprofita també per pr4esentar un Manifest anual que aquest any porta per títol Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció i que proposa l’establiment de un acord de mínims entre forces polítiques i sindicals, entitats i persones interessades per preparar un canvi polític a la ciutat, quan queda gairebé un any per les properes eleccions municipals.

Com a final de la trobada es prepara un pica pica de solidaritat al que estan convidats tots els que en aquesta jornada es vulguin apropar a la seu de FIC, a l’avinguda del Carrilet, 321, 2n pis (Riosul), a sobre del bingo i a tocar de l’escola Patufet-Sant Jordi. Estan convidades totes les persones associades i simpatitzants i és un moment mol útil per establir complicitats.

Per cert que, aquest any, també a diferència dels altres anys, Foment de la Informació Crítica tindrà un estand propi a la Rambla Just Oliveras, durant el Dia del Llibre. A banda d’alguns associats que presenten els seus llibres aquest dia i que signaran exemplars, a l’estand de l’entitat es podran recollir diversos obsequis i materials: dues auques, en català i castellà, les mateixes auques perquè els infants les puguin colorejar, un punt de llibre, un bolígraf d’aniversari i el dossier sobre la lluita feminista que es va publicar a L’Estaca a primers de març. També estaran a l’estand els llibres que l’entitat ha publicat fins ara, així com les diverses revistes de La Nit dels Insurrectes i materials diversos d’altres anys.

Aquest mateix dia al vespre i també per primera vegada, l’Ateneu de Cultura Popular organitza la Primera Vetllada de Sant Jordi amb un sopar-concert a partir de les 21h. El preu per persona és de 25 euros i hi ha temps fins el dilluns 20 d’abril per adquirir els tickets corresponents. El sopar estarà amenitzat per Companys de Ruta, un grup especialitzat en versions.

D’altra banda, l’associació La Talaia, que organitza de fa anys les festes del barri Centre, va organitzar ahir dissabte, la primera edició del Fem Plaça, una proposta participativa de música folk, amb l’afegitó de tallers de dansa i un vermut popular.
Fem Plaça es va iniciar cap a les 11h. del matí als Jardins de Can Sumarro, i amb un concert de la banda de folk Groovin’ Cat, poc després.

Davant l’aprovació del nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics, Foment de la Informació Crítica manifesta el següent:

Dimarts passat 24 de febrer, el ple municipal de l’Hospitalet, amb 24 dels 27 vots del Consistori, va aprovar el nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics, desatenent la proposta que es va desenvolupar en el seu moment des del Foment de la Informació Crítica, que consistia a donar-li un contingut a la representativitat dels tres professionals que formen part d’aquest organisme de direcció i control. Fins ara aquests tres periodistes eren elegits arbitràriament per l’alcalde de la ciutat, que és a qui li correspon segons un reglament orgànic clarament obsolet, la proposta global de la seva composició.

El coneixement que té la nostra entitat del funcionament intern d’aquesta mena de Consells, aconsellava evitar els vicis tradicionals de l’elecció arbitrària que ha estat la norma imposada fins ara. Estàvem convençuts que l’elecció d’un Consell Executiu que respongués a uns criteris d’efectivitat en les seves funcions, enfortiria no sols el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació, sinó conseqüentment la seva independència, reforçaria la solvència professional dels seus treballadors i la seva neutralitat informativa, i seria un instrument molt adequat d’anàlisi de les necessitats objectives d’un servei que ha de millorar progressivament, i per al qual es necessiten inversions regulars, i increment d’efectius amb les remuneracions adequades. El Consell Executiu, que és l’òrgan encarregat del control del seu funcionament, per al qual es dota d’un Contracte-Programa quinquennal, té a més les atribucions corresponents al disseny de les programacions; de manera que li correspon una anàlisi profunda de les necessitats objectives que té la ciutadania en aquest àmbit de la informació i, per tant, a ell li correspon el debat i acord sobre les programacions futures, la millora i ampliació dels mitjans de difusió i els tractaments informatius que deuen, en tot moment, respondre als criteris de neutralitat informativa, crida a la participació social i augment de la credibilitat.

L’objectiu que hagués de perseguir aquest organisme, més enllà del paper burocràtic que se li ha volgut donar històricament, amb l’aprovació d’un Contracte-Programa que no es discuteix, i que és una basta còpia dels Contractes-Programes existents en els mitjans de comunicació públics de l’Estat, seria analitzar el que li convé a la ciutat i a la ciutadania a la qual es dirigeix, preservar el seu caràcter públic en tots els ordres i reforçar l’autoestima professional dels seus treballadors, oferint-los un estatut de llibertat informativa al servei de la ciutadania i no al servei propagandístic del govern de torn.

Aconseguir un Consell Executiu i de Programació autènticament funcional, era el que aquesta entitat, Foment de la Informació Crítica, proposava al Consistori, sabent que aquest objectiu no tenia res a veure amb el del govern, que l’única cosa que pretén és tenir un organisme que aprovi retòricament un Contracte-Programa, que es posa ja elaborat sobre la taula sense tot just discussió, i que delega en exclusiva el control informatiu públic en el director dels mitjans que, com la seva funció indica, ha d’encarregar-se de dirigir; però en absolut de determinar ni els continguts, ni la programació, ni els ritmes, ni tan sols les prioritats quan es vulnerin els criteris d’objectivitat, neutralitat informativa i igualtat d’accés. I encara molt menys, de presentar un document ja elaborat que és un pur reescalfat protocol·lari que no té cap virtualitat, llevat que sigui sortir del pas, retòricament parlant.

Per a aconseguir aquest objectiu de funcionament orgànic capaç d’elaborar contingut, es proposava un sistema de representació dels tres professionals elegits fins ara arbitràriament per l’alcalde, perquè almenys sobre ells pogués recaure la sensació imprescindible de neutralitat que és molt discutible en la resta de components: un professional representant de cada força política, un tècnic dependent del servei de comunicació municipal i el director dels mitjans triat pel govern local. Per a això es proposava que aquests tres professionals es triessin a través dels mitjans de comunicació no públics de la ciutat, en absolut compromesos, almenys en aparença, amb el govern de torn.

Els 24 regidors municipals que han donat via lliure a l’actual Consell Executiu i de Programació, han tancat l’orella a la proposta d’aquesta entitat amb un parell d’arguments molt poc sostenibles. El primer, que la recent caducitat del Contracte-Programa vigent deixava al llimb laboral als treballadors dels mitjans de comunicació públics, quan és evident que hi ha hagut fases durant les quals no ha estat en vigor cap Contracte-Programa i això no ha impedit la normalitat jurídica i laboral dels mitjans i dels seus treballadors. I el segon, que la proposta acordada permetia garantir que els tres professionals triats ara, no es corresponen amb l’elecció arbitrària que l’alcalde havia imposat fins al moment.

Aquesta entitat no està en condicions d’afirmar que l’elecció d’aquests tres professionals ha estat un error. El que si pot afirmar és que la proposta acordada és la conseqüència del veto imposat a L’Estaca. I imposar un veto en una cosa directament relacionada amb l’esperit que s’ha d’imprimir en la informació pública, ja resulta prou eloqüent per a poder afirmar que el primer pas fet ha estat molt sospitós de manipulació. El veto va ser imposat pel govern i ha estat assumit per tres dels grups municipals d’oposició. El veto, en conseqüència, no ha de situar-se exclusivament en l’haver del govern sinó també en el de tres dels quatre grups de l’oposició, el pronunciament de la qual ha creat a l’entitat un profund malestar.

Si el treball del Consell Executiu i de Programació no acaba responent a les expectatives que aquesta entitat tenia dipositades, quan es va plantejar conscientment un canvi en la manera d’afrontar el control social dels mitjans de comunicació públics, l’error no es podrà adjudicar al govern sinó especialment als qui podent modificar els hàbits, els comportaments i els efectes, van preferir acceptar un veto en un àmbit informatiu, que els perseguirà al llarg de tot el que resta de mandat, i que posa en dubte la seva honestedat política referent a la llibertat d’informació i el respecte a la neutralitat. Perquè, no hi ha manera més radical d’aplicació de censura, que l’acceptació d’un veto.

L’actitud del govern no ha estat una sorpresa. Acostumats al biaix informatiu favorable que obliguen a aplicar indirectament als professionals, un veto no pot resultar sorprenent. Aquesta entitat ha sofert des del seu naixement una sistemàtica discriminació en el cobriment de les seves activitats per part dels mitjans de comunicació públics; a més de ser-li denegada arbitràriament la paraula en els plens de manera reiterada, cada vegada que el govern se sent fort davant els qui no s’acovardeixen enfront del seu autoritarisme permanent. L’actitud de l’oposició, en canvi, sí que posa de manifest que no existeixen tantes diferències entre les seves visions sobre el que ha de ser la informació pública respecte al govern. De manera que haurem d’explicar a uns i a uns altres que la llibertat d’informació i el control social dels mitjans públics de comunicació, han de defensar-se sense fissures. I les primeres fissures apareixen quan se substancien els vetos.

L’ocorregut, no obstant això, no ens farà defallir com a entitat. Som conscients que explicar-li a la ciutadania que els mitjans públics els pertanyen i que la defensa del seu control és una garantia per a la democràcia, resulta avui més urgent que mai. Especialment perquè els ciutadans, en aquesta ciutat, estem sols defensant aquesta extraordinària parcel·la de poder, i perquè hem de mantenir-nos bel·ligerants i desperts davant els qui ens intenten doblegar i dels qui no tenen massa objeccions a doblegar-se.

Junta Directiva

Foment de la Informació Crítica

31 de Març de 2026

La queixa dura des de l’any 2022 i ha estat la direcció de l’hospital qui ha habilitat un servei de neteja perquè l’espai s’havia convertit en un abocador

Fa unes quantes setmanes, els treballadors del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques); ara, més recentment, el personal d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge.

Des de mitjans de febrer, quan una de les treballadores va ser atropellada al pas de vianants davant el descampat que fan servir per aparcar, el sindicat català SATSE ha tornat a reclamar —fa anys que ho denuncia— a la direcció de l’Hospital i a l’Ajuntament, l’acondicionament de la zona que està —en general— bruta, abandonada, sense llum, plena de sots i de bassals quan plou. La majoria de treballadors de l’hospital i molts usuaris que estan cansats de les altes tarifes de l’aparcament oficial, aparquen on poden, especialment en aquesta zona sense cap mena de regulació.

Ja a l’estiu de l’any 2022, el mateix sindicat d’infermeria es va queixar que el que en principi havia de ser pàrquing exclusiu dels treballadors de l’hospital, a l’accés del camí del riu, estava abandonat, sense enllumenat ni condicions de cap mena i era fet servir per molts usuaris cansats dels preus abusius del pàrking oficial. Aquest espai s’havia condicionat provisionalment arran de la pandèmia, quan es van habilitar dependències extres pel tractament del Covid, però mai s’ha considerat un aparcament normal sinó més aviat un descampat utilitzable. La principal queixa, ja aleshores, que s’ha agreujat ara perquè les condicions s’han anat degradant amb el pas dels anys, és que la zona està a les fosques a primera hora del matí, quan moltes treballadores s’incorporen a la seva feina i a última hora de la tarda, especialment a l’hivern, amb tot el que això comporta d’inseguretat.

Arran de la denúncia del sindicat del mes de febrer, la direcció de l’hospital va contractar un servei de neteja que va treure de l’espai muntanyes de deixalles i runa que s’havia anat acumulant a la zona sense que ningú tingués cura de la seva vigilància. La zona, malgrat que està a tocar de l’hospital, és una zona pública que correspon a l’Ajuntament, que és qui hauria d’haver projectat un aparcament en condicions, amb l’enllumenat corresponent, l’asfaltat, les places marcades i el control de la guàrdia urbana per evitar ensurts que es van succeïnt en el temps, com rodes punxades, vidres trencats, etc.

L’Ajuntament, no obstant això, se n’ha desantès de la zona des del primer dia, i ha estat la direcció de l’hospital qui ha hagut de fer front a les despeses de neteja, quan la denúncia ha estat flagrant i les condicions clamaven al cel, i poc més.

Una queixa semblant, en aquest cas no tant per l’estat dels espais propers a la nova seu del SEM, sinó per la manca de previsió pels aparcaments del personal, es va produir una mica abans de la inauguració de les noves instal·lacions d’aquest servei. Sembla evident que l’Administració, tant la local com, en aquest darrer cas l’autonòmica, està més pendent d’habilitar espais pels serveis que no pas per cobrir la necessitat que els treballadors tenen de poder accedir als seus llocs de feina amb les mínimes condicions assegurades.

Pel que fa a la denúncia de fa anys del sindicat d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge, no tenim, hores d’ara, coneixement de l’existència de cap projecte d’arranjament de la zona per convertir el que ara és un descampat, en un aparcament pels treballadors/eres digne de tal nom.