El diagnòstic sembla clar per part de govern i oposició, però el problema rau en la manera d’afrontar l’immediat futur en l’última part del mandat

Balanç demolidor dels comptes municipals és el que es va poder observar en el decurs del debat obert sobre quatre punts de l’àrea de Seguretat i Govern Intern on del que es tractava era simplement de donar compte d’un parell de resolucions de la Junta de Govern, l’actualització de l’annex d’inversions del segon trimestre o les dades d’execució del pressupost i la liquiditat de tresoreria a 30 de juny.

El debat va ser intens i carregat d’elements tècnics i comptables que, de tota manera, pel públic general oferien algunes singularitats que val la pena posar sobre el paper. Cal dir que tots els grups municipals, cadascun en diferents apartats i en alguns casos amb coincidències en l’anàlisi i les xifres, van aportar substancial matèria informativa. Per resumir-ho i que s’entengui: l’any passat l’equip Quirós només va executar 1 de cada 5 euros pressupostats en el capítol d’inversions. En el que portem de 2026 l’execució del mateix capítol és del 5,38% i segons l’informe de tresoreria difícilment es podrà arribar, a finals d’any, al 25%. Novament, si tot va bé, s’haurà gastat 1 de cada 4 euros que estaven pressupostats per inversions i que no s’han executat.

Entre els capítols pressupostats que no s’han executat, el regidor popular Díez Crespo va oferir un llistat molt treballat. Pel que fa a desenvolupament urbanístic, dels 8,2 milions previstos entre els quals es trobaven rehabilitacions com Can Colom o les naus de Cosme Toda, només s’ha executat a 30 de juny un 1%. Dels 4,8 milions per adquirir habitatge públic o per ajuts a la rehabilitació, no s’ha executat un sol euro. Dels 8,9 milions previstos per les escoles bressol, tampoc s’ha executat un sol euro. Dels 3 milions previstos per inversions de seguretat, tampoc hi ha hagut cap inversió. Dels 1,7 milions pressupostats per l’enllumenat públic, 0 euros.

Però és que a més, molts dels projectes que ja estaven en els exercicis anteriors formen part de l’annex d’inversions que s’ha portat novament al ple de juliol: els 518.000 euros del Pont d’en Jordà que no s’han invertit; els mes de 4 milions per habitatge públic que no s’han fet servir; el milió llarg pel mòdul intercanviador del metro de Santa Eulàlia, també inutilitzat; els 896.000 euros destinats als Blocs Florida, tampoc invertits; els 2,5 milions per l’eix de Prat de la Riba i Anselm Clavé; el milió d’euros que calia invertir pel Camp de Rugbi; els 400.000 euros destinats a millorar el Parc de Kalistenia; la reforma de la Plaça de la Font, la rehabilitació de les façanes dels centres educatius, etc. etc.

Així les coses, en el que portem d’exercici, l’Ajuntament té hores d’ara 150 milions de tresoreria dipositats i s’espera que a final d’exercici el superàvit torni a ser monumental com ho va ser l’any passat i l’anterior que van utilitzar-se per eixugar deute —entre altres raons perquè no és podien reinvertir els romanents, cosa que arran de la nova legislació, podran ser utilitzables per les millores que qualsevol ciutat necessiti.

Pel que van explicar els representants dels grups —i pel que es va poder constatar en el reportatge de L’Estaca de dimecres—, l’Hospitalet és una de les tres pitjors ciutats de l’àrea metropolitana juntament amb Santa Coloma de Gramenent i Sant Adrià del Besós. I el problema no és que no hi hagi recursos sobrats per millorar les condicions de vida de la ciutadania resident. L’únic problema és la clamorosa incapacitat de gestió del govern, que no és capaç d’articular solucions urgents per fer front a les necessitats, malgrat que té els recursos econòmics que li calen. En resum: hi ha diners, però no saben com utilitzar-los en temps i forma.

Un altre exemple d’aquesta manifesta incapacitat és el retorn de 3,3 milions d’euros en subvencions per millores, procedents en bona part d’Europa (Fons Next Generation), que s’han hagut de tornar, afegint-hi els interessos (més de 250.000 euros). És el cas, per exemple de la necessària remodelació de l’Edifici Molí —que està que es cau— i que per l’absència de capacitat gestora presenta, hores d’ara, el pitjor pronòstic.

El diagnòstic de la situació és gairebé unànime. L’únic que matisa la visió —es fa difícil negar les evidències— és el govern que, probablement, fa el que pot, amb un equip improvisat que fa aigües, sense una estructura de govern que exigeixi rigor i urgència als càrrecs executius i sense alternatives de prestigi.

Davant d’aquesta realitat, l’actitud que es va veure al plenari per part dels portaveus municipals era prou diferent entre uns grups i altres. Es diria —així ens ho han destacat observadors ciutadans— que dels dos que podrien fer costat a l’equip de govern, es nota una voluntat de conversa i de diàleg positiu pel que fa als republicans i un to més crític per part dels Comuns, probablement perquè el desgast de proximitat dels dos primers anys, quan la situació encara no era tan catastròfica, ha creat una dinàmica interior més complexa. Els grups de dreta, per la seva banda, mantenen les distàncies ideològiques, tot i que el grup popular sempre s’ha mostrar molt resolutiu a l’hora d’encarar el diàleg per millorar la ciutat. De fet, el seu nivell de supervisió de l’acció de govern és molt destacable i la seva implicació social, important. Pel que fa a Vox, tret de la seva tendència natural a marcar distàncies amb l’esquerra, també en ocasions ofereix una imatge col·laborativa que —segons alguns— es podria aprofitar.

El que hi ha sobre la taula és com s’afronta el futur, especialment en l’últim tram del mandat. Pel que s’observa, no hi ha la previsible voluntat de desgast del govern en el cas de l’Hospitalet sinó, simplement, la necessitat de fer-los veure que, encara que vulguin, no tenen la capacitat de resoldre els problemes que presenta la ciutat. La qüestió és veure qui planteja l’alternativa i com.

(La foto de portada procedeix de l’Arxiu del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i correspon a l’Edifici Moli que tenía una subvenció dels Fonts Europeus Next Generation de a prop de 3 milios d’euros i que s’han hagut de retornar amb els interesos de 250.000 euros)

NOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ DE L’ESTACA

Com ja és habitual, el consell de redacció de L’Estaca inicia les vacances d’estiu a partir de l’1 d’agost. Tradicionalment publiquem al mes d’agost només el dimarts i dijous de cada setmana. Per tant, estarem amb vosaltres novament els propers 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 d’agost.

MOLT BONES VACANCES A LES LECTORES I ALS LECTORS.

L’Hospitalet fa palesa la seva crisi d’identitat ciutadana i la seva crisi de resposta crítica de les forces d’oposició, en el debat sobre les festes locals

Com ja va explicar L’Estaca abans d’ahir i va utilitzar ahir el portaveu republicà en el ple municipal de juliol, l’Hospitalet és el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que més ha crescut en el darrer any i això que no es poden comptar com a residents les més de 4.300 persones que estan pendents de regularitzar el seu empadronament a la ciutat.

Doncs bé, malgrat aquesta realitat que resulta aclaparadora si es té en compte que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i que està en risc de col·lapse absolut, el ple d’ahir va aprovar modificar el planejament d’un solar de propietat municipal en la cruïlla entre Leonardo da Vinci i Avda del Carrilet, a Sant Josep, per tal que un miler de metres quadrats que estaven destinats a equipament es puguin convertir en nova zona residencial. L’objectiu és tornar a construir habitatges, malgrat que en aquesta ocasió el que es promou és la construcció de nous blocs de pisos en un espai de 3.200 metres quadrats en regim de VPO, és a dir, habitatges de protecció oficial, però de venda i no pas de lloguer, com ja estan defensant que caldria fer els especialistes en habitatge públic.

El que avui s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i de Vox, l’abstenció dels Comuns i el vot contrari d’ERC i el PP, és convertir mil metres quadrats que estaven destinats a equipaments, en zona verda; la resta de l’espai, convertir-lo en blocs de pisos i posar els equipaments previstos en els baixos dels locals. És a dir, la prioritat és construir més espai residencial perquè els mil metres quadrats de zona verda que abans no estaven previstos, es posaran sobre el túnel dels ferrocarrils catalans, cosa que assegura que, a sobre del túnel, podran haver unes quantes plantes però cap arbre.

És un exemple més de la manera de gestionar de l’equip Quirós i de l’absència absoluta de diàleg, un cop més denunciat al ple, del que ha fet gala novament el tinent d’alcalde Alcaide que ha estat el ponent defensor de la proposta. O sigui: més pisos, zona verda a sobre d’un túnel i els equipaments en els baixos dels habitatges. Una fórmula màgica que explica en mans de qui estan els ciutadans de l’Hospitalet.

Donar compta, sense donar compta

El darrer ple ordinari abans de les vacances de l’estiu que tradicionalment es convoca sense que es presentin mocions dels grups municipals, que son els punts que l’allarguen en ocasions de manera clamorosa, s’ha celebrat amb només 9 punts que exigien l’aprovació del Consistori i 15 punts que simplement eren donar compta de decisions de la Junta de Govern o de decrets d’alcaldia. Una manera de donar compta sense donar compta. Per tant, afegint les preses de possessió dels dos regidors socialistes nous, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, els expedientes de sancions per la tinença d’animals i dues paraules demanades, el ple ha durat una mica més de 4 hores.

Temes importants n’hi ha hagut uns quants que anirem desglossant al llarg de les properes setmanes —cal recordar que, tradicionalment, L’Estaca, només surt els dimarts i els dijous de l’agost—, però ara caldria destacar el clima certament apocalíptic que ha surat al llarg de tota la sessió per les notables incapacitats que presenta l’equip Quirós per fer front als reptes cada vegada més acusats i més urgents que té la ciutat i del que ha estat una mostra eloqüent l’aprovació que esmentàvem a l’inici d’aquesta informació. Des de l’evidència que el govern és incapaç d’executar les inversions que programa any rere any, fins al clar incompliment de les promeses a la ciutadania en tots els ordres del funcionament administratiu: des de les escoles, fins a la seguretat, passant per la neteja urbana, projectes de reparacions o d’obres, dèficits en la plantilla de treballadors, excessos en la política d’empadronament o cessions insòlites d’espai públic a negocis privats com el que s’ha fet novament a Bellvitge amb el Circ de Soleil.

Les mateixes festes locals que Barcelona

Un altre dels temes, aparentment menor, però que expressa les incapacitats hospitalenques per sortir del marasme en el que està instal·lat, ha estat l’aprovació per part del govern i del grup republicà (17 vots a favor, 10 en contra) del calendari de festes locals per l’any 2027, que torna a centrar-se en dues festes que coincideixen fil per randa amb les festes locals de Barcelona: la Pasqüa Granada del dilluns 17 de maig i la Festa de la Mercè el 24 de setembre. De fet, no és cap sorpresa que molts barcelonins considerin l’Hospitalet com un barri mes de Barcelona, amb la lògica alegria del Consistori barceloní que, a sobre, no ha de vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen als hospitalencs. No ho fa l’Ajuntament de Barcelona, ni tampoc, com és obvi, el propi.

Sobre la taula del debat ha surat la crisi d’identitat que alguns grups municipals estan convençuts que pateix la ciutat. Tots els grups d’oposició excepte els republicans, han posat de manifest la subsidiarietat de la ciutat respecte de Barcelona, en molts aspectes (el nou Clínic elimina la possibilitat del nou Hospital General, la Fira de Barcelona suposa grans despeses a l’Hospitalet però en canvi cap benefici constatable, l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci de la Zona Frnca però en canvi el de l’Hospitalet, que és qui va perdre el territori, esta absent, etc, etc), però tampoc els republicans han defensat clarament les festes locals de Barcelona.

No s’ha explicat al ple però, demanant informació, els republicans consideren que “el debat sobre quins dies han de ser festa local només té sentit si forma part d’un debat molt més profund, sobre com reforcem la identitat i el sentiment de pertinença a l’Hospitalet. I això ho tenim pendent.” Alhora, pensen “que no es construeix identitat sols canviant una data del calendari, sinó impulsant i donant suport a les entitats de cultura popular catalana, posant en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, preservant la nostra memòria col·lectiva i explicant la nostra història amb rigor… i en tot això el govern suspèn. Té el patrimoni abandonat i, massa sovint, ha preferit silenciar o manipular la història. Ho vam veure quan va voler commemorar un centenari vinculat al franquisme des d’una perspectiva festiva i acrítica, en lloc d’afrontar-lo amb el rigor històric que mereixia.” I afegeixen: “si algun dia fem aquest debat sobre identitat, arrelament i projecte de ciutat, i d’aquí se’n desprèn que cal replantejar les festes locals, des d’ERC+EUiA hi participarem sense problema i no tenim cap problema, tampoc, en que es canviïn els dies.”

Mentre tant, però, l’Hospitalet tindrà novament l’any vinent les mateixes festes de Barcelona. Sembla clar que, acceptar el que el govern proposa, en lloc d’enfortir el sentiment de pertinença i la identitat de ciutat, encara l’afebleix més. Si les entitats haguessin demanat —quan es van reunir per oposar-se al Centenari de ciutat que el govern impulsava—, un debat aprofundit sobre el que representava la proposta, el Centenari no hagués tingut obstacles. Sembla evident que el govern no dialoga gens, però és evident que les forces d’oposició van cadascuna al seu aire: una fantàstica manera que el govern no perdi una sola votació…

El canal oficial ha informat que l’acord encara no es ferm, però la imperícia demostrada posa novament contra les cordes l’equip Quirós

Diàleg, transparència, consens, estímul a la participació i compliment dels acords de ple son, en diferents graus i amb formulacions específiques, el que la totalitat dels grups de l’oposició municipal hospitalenca —a la dreta (PP i Vox) i a l’esquerra (ERC-EUiA i Comuns) del PSC— han expressat com a conseqüència de la notificació, a través del canal de whatsapp que el govern comparteix amb els portaveus dels grups municipals, de la convocatòria d’un ple extraordinari pel divendres 31 de juliol.

La convocatòria del ple extraordinari que, pel que ha explicat el canal oficial encara no està decidida del tot, preveu tractar l’Estat de la Ciutat, segons un acord pres per unanimitat gràcies a una moció que va ser aprovada fa mesos. L’acord afirmava que el ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat havia de convocar-se dintre del primer semestre de l’any.

L’oposició, de manera unànime, considera que s’ha vulnerat la lletra i l’esperit de l’acord perquè no s’ha convocat durant el primer semestre de l’any i perquè es convoca el pitjor dia de l’any, just el darrer divendres abans que comencin les vacances de l’agost per una majoria de ciutadans. La data elegida respon a l’interès que expressa el govern Quirós per tractar la infinitat de temes que posen de manifest l’estat crític de la ciutat, sense presència de la ciutadania i de manera que, l’esperat debat, passi gairebé desapercebut.

La convocatòria posa de manifest també dues maneres de fer, que transparenten la crisi interna del govern. En primer lloc, convocar el 31 de juliol era evident que concitaria la protesta generalitzada de tothom. En segon lloc, programar-ho per aquest dia, explica la manca de perspectiva del govern i el fracàs de l’estratègia seguida fins ara: governar a toc de decret sense escoltar ningú com imposa la cultura política de les majories absolutes que el PSC ha tingut fins fa quatre dies a la ciutat.

Anunciada la data i esclatada la protesta política (i ciutadana), al govern només li queden dues alternatives, totes dues prou desgastadores: o ratificar la convocatòria per aquest dia i mostrar un cop més autoritarisme i arbitrarietat, o no convocar per aquest dia i posar de manifest el ridícul per elegir el pitjor dia de l’any per un debat que és evident que no vol de cap manera. Al responsable de la idea no li pot sortir de franc…

El més normal i allò al que haurà d’acostumar-se el govern local —perquè li cauen per tots cantons— és a fer suggeriments i escoltar les opinions favorables i contràries, i decidir amb els màxims consensos, o bé mantenir la dinàmica de l’enfrontament amb els grups polítics, les entitats i la ciutadania que, a quatre dies de les eleccions de maig del 27, suposen un vertigen de desgast que és impossible que pugui pair.

Posats a exigir, la incompetència i la imperícia de l’equip Quirós ha donat peu als grups polítics a demanar que es compleixin els acords dels plens municipals que, pel que fa a les mocions, suposen més del 50% del que es discuteix, es vota i fins i tot s’aprova, en cadascun dels plens municipals. L’Estaca ja ha denunciat en múltiples ocasions la falta de compliment d’una immensa majoria de les mocions acordades. Entre elles, aquesta que està avui sobre la taula, la de la convocatòria, un cop l’any, durant el primer semestre, del ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

Les entitats reclamen al govern diàleg i consens, per evitar que les actuacions que decideix el govern local es tornin irreversibles i siguin fortament criticades

Després de mesos de dilacions, dimecres al matí, el tinent d’alcalde José Antonio Alcaide i el Comissionat del Plà del Samontà, l’arquitecte terrassenc Marc Armengol, van assistir a una reunió de l’Espai de Ciutadania —molt concorreguda, per cert— a presentar el Masterpla  del projecte dels cinc barris del nord de la ciutat que es coneix com a Pla del Samontà, que gestiona el Consorci de Reforma de la Gran Via i del Samontà i que és un dels principals projectes estratègics de ciutat que ha posat en marxa l’equip Quirós.

Sobre el Pla del Samontà se n’ha parlat moltíssim des de fa dos anys i el més concret es va defensar per part del govern en el passat ple de juny, quan es portava a aprovació l’execució d’una sèrie d’inversions de regeneració urbana que finalment va ser rebutjada per l’oposició. Per cert, que la no aprovació de l’expedient presentat ha servit al govern per explicar a tort i a dret que és absolutament igual que el ple no ho hagi aprovat, perquè l’executiu local està entestat a portar-ho a terme i buscarà alternatives que passin per sobre de la decisió majoritària del ple.

Això mateix és el que va explicar el tinent d’alcalde Alcaide davant les entitats, convençut com estan que es tracta d’un projecte d’una importància cabdal per la ciutat que s’ha impulsar sigui com sigui.

Alcaide va començar explicant que el projecte del Samontà s’ha basat en algunes experiències prèvies, com la llei de barris que es va impulsar durant el mandat Maragall a Collblanc o el passat Pla Integral de La Florida i que era una urgència ciutadana perquè es tracta d’una zona de 2Km2 on viuen gairebé 150.000 habitants i on hi ha una situació de greu conflictivitat derivada de les mancances estructurals que es pateixen. Va assenyalar que el projecte té una part important de proposta de regeneració urbana, però que la clau de volta és el contingut social del Pla perquè el que interessa, per sobre de l’urbanisme o els dèficits estructurals, és la ciutadania resident. Va explicar que es tracta d’un projecte estratègic de gran dimensió, pensat perquè es pugui desenvolupar al llarg dels propers deu anys, amb una inversió que ratlla els 400 milions d’euros, amb 168 actuacions previstes i ja inicialment estructurades.

El Masterpla observa tres grans eixos d’actuació. Un, centrat en l’àmbit social i comunitari, dirigit a satisfer les necessitats immediates del veïnat; un altra, dirigit a millorar les condicions econòmiques adoptant projectes de formació i de capacitació, i un tercer, pensat per afavorir la regeneració urbana, l’esponjament d’espais i la millora dels habitatges a través de la rehabilitació o la reubicació dels veïns dins del mateix territori residencial.

Una bona part de les explicacions es van tornar a centrar en els cinc projectes que ja es van presentar al ple: el de la regeneració de l’Avinguda Catalunya; l’extensió dels 8.000 metres quadrats pendents del Parc de la Torrassa; la urbanització, en una primera fase, dels antics terrenys de la Sas; l’extensió del Parc dels Diables i l’ordenació de la zona Creu Roja/estació del metro de Pubilla Casas.

A partir d’aquestes explicacions es van produir més d’una dotzena llarga d’intervencions de les entitats, amb preguntes concretes sobre Sanitat, Ensenyament, , sensellarisme, territori, etc i algunes altres dirigides especialment a preguntar al govern quines raons poden explicar l’oposició frontal de tots els grups d’oposició tenint en compte que, en aparença, una Pla d’aquestes característiques hauria de concitar la absoluta unanimitat de tothom, grups polítics, entitats i ciutadania.

Les justificacions estaven en la línia del desgast del govern, que podria  arribar a entendre’s en el cas de les organitzacions polítiques, però que té una pobríssima explicació pel que fa a les entitats cíviques i a la ciutadania en general. Sense poder entrar en la profunditat dels temes, va quedar constància que de les 168 actuacions previstes i dels tres eixos d’actuació plantejats, el que està sobre la taula en concret son cinc actuacions de caràcter exclusivament urbanístic que, a més, estan en marxa, en molts casos, des d’abans que l’equip Quirós agafés el timó del poder local. Justament en el ple, els grups d’oposició van posar l’accent que és difícil creure en un Pla que l’únic que proposa de manera immediata son actuacions com l’extensió del Parc de la Torrassa, el Parc dels Diables o la fàbrica Sas, que porten des de l’anterior mandat com a objectius prioritaris que s’haurien d’haver posat en marxa i que en alguns casos encara estan en la seva primera fase de desenvolupament.

En aquest mateixa línia, constatar, com es va posar de manifest en les explicacions del projectes que encaixen en el Pla del Samontà que van fer Alcaide i Armengol, que la reforma del Mercat de Collblanc forma part d’aquest macroprojecte estratègic, resulta bastant esperpèntic.

En definitiva, una bona part del debat sobre les mesures que impulsa el govern al respecte, tenien molt a veure amb la contraposició entre el que el govern està disposat a impulsar i el que la ciutadania voldria que el govern impulsés (es va parlar, per exemple, del Poliesportiu de Les Planes i del seu entorn). El tinent d’alcalde va insistir força que el govern té les coses clares i que les tirarà endavant. I el problema, per part de les entitats, venia en el sentit que encara que el govern tingui les coses clares, per tal que la ciutadania hi estigui conforme, les coses que el govern té clares les hauria de consensuar perquè en ocasions només les té clares el govern. Amb l’afegit que quan el govern té les coses clares i les aplica, es converteixen la gran majoria de vegades en solucions irreversibles que, si no tenen un acord majoritari, enlloc de favorables per la comunitat es converteixen en rèmores de pèssima digestió.

El tinent d’alcalde Alcaide si que va reconèixer que l’Hospitalet ja no pot alliberar més terreny residencial i que el que s´ha d’aconseguir és espai lliure i zones verdes, qüestions claus que la ciutadania ve reclamant des de fa dècades i que, per fi, després de moltíssims esforços, sembla que el govern està assimilant (al mateix ritme del que li va costar assimilar que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa).

Ara, només falta que l’assimilació d’aquesta necessitat social tingui una traducció en qüestions concretes: que no se cedeixen més solars a l’AMB per construir habitatges, que s’aturin les grans promocions pendents, que el govern Quirós compri territori i espais útils pels equipaments que la ciutat necessita, en lloc, per exemple, de retornar els superàvits als bancs com ha passat en els dos darrers exercicis en els que ja manaven Quirós, Alcaide i la resta de l’equip.

Presentada la proposta del nou Contracte-Programa, un document de 70 pàgines que s’haurà de debatre el proper 30 de juliol

Si el govern Quirós i els grups de l’oposició (excepte Vox) volien que FIC oblidés tot el que té a veure amb els organismes de gestió i control dels mitjans de comunicació públics, sembla que no serà possible a jutjar per la insistència de l’entitat a demanar la paraula en tots els plens municipals. Com que el govern Quirós ha estat denegant la paraula a l’entitat amb diversos arguments, posant com excusa que FIC no té dret a plantejar temes ciutadans com no siguin els relacionats amb el que l’entitat defensa, la informació crítica, des del passat mes d’abril FIC demana la paraula per parlar de temes de comunicació i només a l’abril i al juny li ha estat concedida. Al mes de maig es va demanar i va ser denegada perquè, sembla ser que enviada amb quatre dies d’antel·lació, la sol·licitud havia arribat fora de termini.

En la petició de paraula d’aquest juny, un membre de la Junta de FIC, va explicar que des de la constitució del Consell Executiu dels SCM (Serveis de Comunicació Municipals), del març del 2026, s’havia reunit el Consell una única vegada —en una reunió que no va arribar a l’hora de durada— per aprovar bàsicament dos punts, el Reglament de Funcionament del Consell Executiu i un Programa d’Actuació Transitori per donar cobertura legal al funcionament dels SCM, tota vegada que l’equip Quirós havia deixat que el Contracte-Programa que regula el funcionament de la tele i el butlletí municipal i que caducava el 31 de desembre del 2025, arribés al seu límit sense que s’hagués negociat cap altre.

El Contracte-Programa l’ha de debatre el Consell Executiu i, com que no es va constituir fins al març, calia una mena de document que tingués els mateixos efectes legals que el Contracte-Programa. En el Consell Executiu d’abril es va aprovar tant el Reglament de Funcionament del Consell Executiu com el Programa d’actuació Transitori que després va ratificar el ple. En la intervenció de FIC en el plenari es va explicar la necessitat de modificar el Reglament de Funcionament del Consell Executiu perquè és un document fet a mida del que preveu l’organisme de gestió i control, és a dir, que tot el que tracti el Consell Executiu sigui un pur tràmit i que el govern i la direcció dels SCM, no perdin una sola votació.

En el transfons de l’existència dels Consells, tant el Consultiu com l’Executiu, hi ha la necessitat que el control editorial, de continguts, de cobertures d’actes, de participació de les entitats, de pluralitat política, de debats públics, d’inversions imprescindibles i de creixement de la plantilla per posar la comunicació municipal de la segona ciutat de Catalunya en el lloc que li correspondria, sigui supervisat i controlat per la ciutadania. Per suposat, també per reobrir un instrument que en el passat va jugar un paper fonamental en la participació ciutadana, com va ser la ràdio municipal que l’Ajuntament va tancar com si fos seva, com explica amb tot detall una publicació de FIC, a la venda en la seva web i en la de L’Estaca.

Sobre aquest objectiu de donar a la ciutadania el control i la gestió dels mitjans, anava la denúncia de FIC en la composició a mida que va fer el govern Quirós al novembre del 2024 i que es va repetir, sense pèrdues sensibles pel govern local, el passat mes de març. Es va vetar L’Estaca per formar-hi part d’aquest organisme per part del govern Quirós, i tres dels quatre grups de l’oposició (tots excepte Vox) es van mostrar d’acord.

Afortunadament, el grup dels Comuns va elegir com a representant seu al Consell a un periodista de L’Estaca, però es dona la paradoxa que el fet que s’exigeixi confidencialitat als membres del Consell obliga L’Estaca a haver de demanar informació sobre el que passa al Consell, als diferents grups polítics que vulguin informar.

Això és el que s’ha hagut de fer per conèixer que va passar en la segona reunió del Consell Executiu que va tenir lloc aquest dilluns 6 de juny. Pel que ens han explicat, la direcció dels SCM ha lliurat la proposta de Contracte-Programa pels anys 27 i 28, que consta d’una sèrie de clàusules i tres annexes: en total, un document de 69 pàgines que, com sembla evident, exigeix unes quantes sessions per debatre’l i consensuar acords, a no ser que passi el que ha passat fins ara: que el director dels mitjans té molta pressa a aprovar el document, accepta unes quantes esmenes, fonamentalment de caràcter formal i poca cosa més.

Pel que vam poder esbrinar, aquesta segona reunió va durar al voltant d’una hora i mitja, van estar presents tots els membres (ningú va haver de delegar el seu vot, com passava fins ara) i gairebé tots van prendre la paraula en un moment o altre. Sembla que va haver una mica de polèmica en el tema ràdio, en la proposta de debats públics a la televisió —amb els grups polítics i amb la ciutadania—, en el capítol dels ingressos per publicitat privada i sobre la Comissió Tècnica de Seguiment. El director va insistir que no es pot estirar més el braç que la màniga perquè el pressupost és el que és i va recollir alguna precisió com ara les campanyes de serveis públics adreçades a la ciutadania. Pel que fa a la Comissió Tècnica, la proposta és que la formin 3 membres de l’Ajuntament i 3 membres de La Farga. És a dir, una Comissió Tècnica de Seguiment que, com sembla evident per la seva composició, sempre dirà que tot funciona més que bé.

Es van comentar també noves propostes sobre el Diari de l’Hospitalet. Els membres del Consell Executiu tenen feina llarga i urgent per llegir-se a fons i proposar esmenes al document del Contracte-Programa, perquè la propera reunió està prevista pel dijous dia 30 de juliol.

.Text de FIC llegit en el ple municipal de juny

El portaveu republicà demana “sentit de la realitat” però vota favorablement i els Comuns aproven la modificació urbana i voten en contra dels Estatuts

El desenvolupament del Pla Director de l’Hospital de Bellvitge que des de l’any 2018 reestructura els espais al voltant de l’Hospital Universitari i que va tenir una part important amb l’equipament del nou bloc tecnoquirúrgic de la Fase 2 entre el 2018 i el 2019 i, posteriorment l’edifici Delta durant la pandèmia, està projectat dins del macropojecte del Bio-Pol Granvia i va tenir en el passat ple de juny un nou tràmit. Es tractava d’aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità per tal de garantir que les ampliacions previstes s’ajusten a la legalitat administrativa i facin possible un creixement assistencial i docent.  En el ple no es va entrar en el detall del que s’aprovava i, concretament la portaveu del grup popular va deixar explícit que no quedava gens clara la voluntat final de la modificació. Malgrat tot, la resta de grups de l’oposició van donar el seu vot favorable i el PP es va abstenir.

El que traspua d’aquesta aprovació és que es construiran nous edificis en l’entorn de l’Hospital i que potser els projectes de futur també incorporen aspectes que a dia d’avui deixen molt que desitjar com, per exemple, l’adequació dels aparcaments necessaris per professionals i familiars de pacients i la facilitat d’accessos entre l’Hospital universitari i el Duran i Reynals i l’Idibell, al qual cal afegir l’actual Centre d’Emergències Mèdiques. Tot plegat, molt vinculat al soterrament de la Gran Vía i al suposat Bio-pol. No se sap què es construirà ni quan, però el que si ha quedat clar és que creixerà la densitat d’edificis (recordem que la zona no ha perdut la seva consideració de zona inundable) i que això beneficiarà la Universitat i els centres de recerca però, en canvi, no està gens clar que totes aquestes previsions beneficiïn en primera instància els pacients de l’Hospitalet.

Precisament el ressò de l’ajornament de decisió respecte del nou Hospital General de l’Hospitalet que s’havia de construir a quatre passes d’on ara està projectat el Nou Clínic de Barcelona, és el que crea més interrogants a la ciutadania i als grups d’oposició. La realitat és que, mentre està aturada la decisió sobre l’imprescindible nou Hospital General de l’Hospitalet, el que si s’aprova és l’ampliació del campus de Bellvitge i està en perspectiva el projecte del Bio-pol, dues qüestions que interessen molt al Servei Català de la Salut, a la Universitat i a la Generalitat globalment —i a l’equip de govern Quirós, pel que sembla—, però que aportarà poc a la pacient ciutadania hospitalenca que ha de marxar a Sant Joan Despí per ser visitada pels especialistes.

Per si no estan clar els interessos del govern, en el mateix ple es va portar a votació —i es van aprovar— els estatuts de l’Associació Biocluster d’Innovació i Salut i la participació de l’Ajuntament de l’Hospitalet com a soci fundador. Una manera de reblar el clau dels compromisos municipals amb aspectes que interessen a totes les instàncies excepte a la ciutadania hospitalenca que el que vol és serveis assistencials a la ciutat, menys edificis i més zones lliures, a ser possible zones verdes per respirar.

Com va explicar la tinent d’alcalde García Manota es tractava “d’una peça clau pel futur de l’Hospitalet”. “Un projecte estratègic, no només per la ciutat sinó de país, considerat com a tal per la Generalitat de Catalunya, per posicionar-nos com un referent europeu” un projecte que va paral·lel a tot el que ja té la ciutat: “tenim centres de referència, centres de recerca capdavanters i una Universitat que alimenta constantment el talent de la nostra ciutat”. Per si no quedava prou clar va acabar afirmant: “Nosaltres volem una ciutat que lideri, que innovi, que generi oportunitats i que posi el benestar de la seva gent al centre”.

Els Comuns es van oposar considerant que un Ajuntament que vetllaria realment per la salut de la seva ciutadania, no permetria el “pelotazo” del Bio-Pol Gran Vía i garantiria les zones verdes. El grup popular va considerar que l’Associació del Biocluster es va acordar el 2022 i ara, al 2026, es porten a aprovació els estatuts i a la seva portaveu li semblava poc transparent la quantitat d’instruments que el govern s’inventa per gestionar (Consorcis, Instituts, Observatoris, Associacions…). El portaveu republicà va demanar “sentit de la realitat” perquè la ciutadania no està entenent res i va demanar que es deixi de parlar de “node de centralitat de primer ordre”, justament en la ciutat amb pitjors índexs de titulacions post-obligatòries i major nombre d’abandonaments escolars. Vox, finalment, es va queixar que els estatuts no aclarien res sobre el funcionament de l’Associació i va cridar l’atenció sobre els 100.000 euros que l’Ajuntament ha inclòs en els pressupostos d’aquest any i les previsions de 100.000 euros més fins al 2029.

La portaveu socialista va cridar l’atenció a l’oposició perquè havien votat que sí al punt de l’Hospital de Bellvitge comentat anteriorment i oposar-se o abstenir-se ara, en aquest punt, resultava absolutament incoherent des del seu punt de vista, confirmant exactament que la modificació del Pla General Metropolità que afecta a l’Hospital de Bellvitge està íntimament relacionat amb el que es vol fer al Bio-Pol Granvia.

Al final, el punt es va aprovar amb el vot favorable de PSC i ERC, l’abstenció de PP i Vox i els vots en contra dels Comuns.

Les dues regidores es van acomiadar amb emotivitat i agraïment de companys i personal municipal en el darrer ple de juny

Després de les cinc dimissions de regidors socialistes en aquest mandat, dues de les quals produïdes, com estava anunciat, en el darrer ple, el regidor que figurava en el núm 20 de la llista accedirà al càrrec per exercir-lo, previsiblement, durant els propers 10 mesos. Això ha estat un cas bastant excepcional perquè habitualment les dimissions que es produïen en períodes intermandat afectaven principalment als alcaldes que deixaven el seu lloc per avançat perquè el successor tingués prou temps per fer-se conegut. També es van produir dimissions sonades en mandats anteriors, com el cas del regidor socialista Graells al 2022 pel cas Consell Esportiu o altres motivats per casos de corrupció en èpoques precedents, especialment durant el mandat Pujana.

En aquest mandat s’han produït cinc dimissions en poc més de tres anys: Marín, Belver i Ramírez en el 2024 i Santón i Gómez fa pocs dies. Això ha obligat a l’alcalde i el seu equip més fidel, format per Laura García, Jesús Husillos, David Gómez i José Antonio Alcaide, a remodelar els càrrecs i repartir responsabilitats. És curiós que, tret de Laura Garcia que era la número 3 de la llista encapçalada per Marín, la resta de l’equip ocupés entre el 8 i el 12, cosa que demostra que la confiança que tenia l’alcaldessa Marín amb els seus regidors, no té res a veure amb la del seu successor David Quirós que, per cert, ocupava el número 6 de la candidatura. Aquests moviments interns de confiances i desconfiances, en un govern acorralat pel creixent descontentament de la ciutadania i l’absència de control en la gestió que s’ha posat de manifest al llarg del mandat Quirós amb els greus problemes amb la Guàrdia Urbana i amb la resta de la plantilla de funcionaris i personal laboral, provoca necessàriament dirigents agraïts i també decepcions, que en mig de les tensions crea forts desequilibris i maldecaps.

Tant és així, que el portaveu socialista va haver de sortir abans d’ahir mateix a fer declaracions per assegurar que els canvis en el cartipàs no perjudicaran per res la ciutadania, que el PSC continua unit i amb total fidelitat a l’alcalde, responent d’aquesta manera a la tensió interna i a les crítiques dels grups d’oposició, especialment el d’ERC, que ja ha destacat el desastre que suposa per la gestió municipal la concentració de poder en molt pocs càrrecs socialistes i els problemes en la cohesió dels equips, que suposa la dimissió de responsables polítics.

Pel que ha transcendit fins ara, la raó última de les dimissions de les regidores Santón y Gómez son problemes familiars que els impedeixen la dedicació a la que s’havien compromès. Totes dues es van acomiadar a mig plenari, just abans de les mocions dels grups que simptomàticament expressa la importància que aquest capítol del ple té pel govern municipal. És important no perdre les votacions amb els dictàmens (i per això les dimissions es van produir oficialment quan ja s’havien tractat tots), però és poc important si es perden les mocions —malgrat que els debats resulten eterns en ocasions— perquè, es perdin o es guanyin, en poques ocasions es compleixen els acords.

En el comiat de les dues regidores es van produir alguns fets que resulten destacables. En primer lloc, la regidora Santón es va mostrar serena, va explicar que s’havia produït en la seva vida una problemàtica puntual, la seva família la necessita en aquests moments i per això ha decidit donar un pas al costat. Va agrair el suport de tothom però va dedicar un elogi especial al seu equip tècnic, quan en algun dels plens anteriors havia comentat dificultats tècniques en el seu equip, necessàriament resoltes, pel que sembla evident. La regidora Gómez, en canvi, es va mostrar molt emocionada en el seu parlament, va tenir paraules d’agraïment cap a l’alcaldessa anterior i el tinent d’alcalde Belver i va afirmar que per coherència amb ella mateixa deixava el càrrec, però no el partit, en el qual porta militant des de fa dues dècades.

Altres fets destacables del comiat de regidores va ser la resposta dels grups de l’oposició. D’entrada, en el comiat de la regidora Santón van respondre amb aplaudiments tots els regidors del govern i els tres membres dels Comuns. La resta es van mantenir incòlumes. En el comiat de la regidora Gómez també van aplaudir els mateixos que a la regidora Santón, més la portaveu popular i dos regidors del grup d’ERC-EUiA.

Tots els representants dels grups d’oposició, a l’hora de pronunciar-se, es van mostrar comprensius amb els motius al·legats per les regidores i especialment la portaveu popular va destacar l’honestedat i la valentia de les dues regidores que, davant la possibilitat de no poder-se dedicar amb la intensitat requerida, han fet un pas al costat, quan perfectament es podrien haver acomodat, tot esperant el nou procés electoral del maig vinent. Un aspecte que també l’alcalde va assenyalar amb la desimboltura que el caracteritza: “en lloc de me quiero quedar en la poltrona han decidit dimitir…”

La crítica més profunda va venir de part del portaveu republicà que va desaprovar la falta d’objectius del govern Quirós des del primer dia, el seu paper poc compromès “quan s’ha de sortir a la foto és el primer que es presenta, però quan hi ha problemes fa que donin la cara els altres regidors”; l’escàs interès que per l’alcalde té la participació: “allà on els veïns més necessiten atenció i on se’ls podria facilitar la participació que és als barris, va nomenar només a tres regidors pels sis districtes, amb el desgast que això comporta” i finalment, el nou repartiment de responsabilitats, concentrant en menys mans que aban,s tota l’estructura del govern municipal.

L’alcalde Quirós, en resposta al portaveu republicà Jaume Graells, va queixar-se de no tenir una oposició a l’alçada del que correspondria.

La oposición ha denunciado el estado de la red eléctrica en la ciudad y la infradotación de la OMIC, justo en el momento en que se espera un aluvión de reclamaciones

La zona del Samontà (Collblanc-La Torrassa, La Florida, Pubilla Casas) ha vivido estos días, en plena ola de calor, una auténtica situación de caos debido a los diferentes cortes de suministro eléctrico registrados en la red. Todo ello ha ocurrido precisamente en unas jornadas de temperaturas asfixiantes, cuando los sistemas de climatización eran más necesarios que nunca. Además de las molestias ocasionadas, muchos vecinos han sufrido pérdidas económicas por el deterioro de los alimentos almacenados en frigoríficos y congeladores.

Desde hace meses se vienen denunciando los problemas que presenta la red eléctrica, especialmente en los barrios de Collblanc y La Torrassa. En el mes de enero, esta situación motivó la presentación de una moción en el Pleno municipal por parte del grupo de ERC+EUiA, en la que se denunciaban los apagones registrados tanto en estos barrios como en otros puntos de la ciudad. Aquel episodio ya provocó sobretensiones, daños en equipos domésticos y comerciales e, incluso, situaciones de riesgo de incendio.

En esta ocasión, los problemas comenzaron durante la madrugada del lunes con diversos cortes de suministro y una avería en la subestación de Collblanc en la tarde del lunes que afectó a miles de abonados. Endesa, la compañía distribuidora, instaló varios generadores en las zonas afectadas, aunque uno de ellos, ubicado en el barrio de La Florida, acabó ardiendo.

La tensión entre los vecinos fue creciendo a medida que pasaban las horas. Se vivieron momentos de gran malestar, con protestas en la calle reclamando el restablecimiento inmediato del servicio eléctrico. Las pérdidas han sido cuantiosas, ya que en algunos puntos el apagón se prolongó durante muchas horas. Además, al producirse durante la noche, algunas personas que necesitan dispositivos CPAP para poder dormir, no pudieron utilizarlos debido a la falta de suministro eléctrico.

Todos estos episodios evidencian, según ERC+EUiA, que los problemas del suministro eléctrico no son puntuales, sino estructurales, y requieren actuaciones urgentes tanto por parte del Ayuntamiento como de la compañía distribuidora. Así lo manifestó el portavoz del grupo municipal, Jaume Graells.

La reiteración de averías y cortes de suministro sigue generando incertidumbre entre la ciudadanía y pone en riesgo el normal funcionamiento de servicios esenciales. Los republicanos alertan, además, de que la falta de mantenimiento de la red también afecta al alumbrado público y al funcionamiento de los semáforos, una situación que, según la formación, ya ha provocado varios accidentes de tráfico.

Jaume Graells considera que el Gobierno municipal no puede limitarse a actuar cuando las incidencias ya se han producido y reclama una actitud más contundente frente a la compañía distribuidora. En este sentido, pide que el Ayuntamiento exija las inversiones necesarias para modernizar la infraestructura eléctrica y garantizar un servicio seguro y estable para toda la ciudad.

El martes por la mañana ya se produjo una reunión entre el alcalde, David Quirós, y responsables de la compañía suministradora. Durante el encuentro, la empresa se comprometió a habilitar un canal prioritario para atender las reclamaciones de las personas afectadas por los apagones registrados en los últimos días.

Asimismo, los afectados pueden dirigirse a la Oficina Municipal de Información al Consumidor (OMIC), donde recibirán orientación sobre cómo presentar las correspondientes reclamaciones. Desde este servicio se recomienda recopilar toda la documentación posible —fotografías, facturas, informes técnicos o cualquier otra prueba— que permita acreditar los daños sufridos. Precisamente sobre este punto hubo en el pleno del martes una valoración muy negativa de la oposición cuando denunciaron que, de los dos técnicos de la OMIC, uno se encuentra de baja y el otro sin las mínimas condiciones para poder atender el aluvión de demandas que se esperan. El gobierno asumió la situación y afirmó que resolverán ese problema de manera urgente.

Finalmente, ERC+EUiA insiste en que la red eléctrica de l’Hospitalet presenta deficiencias estructurales que no pueden seguir aplazándose. Por ello, reclama una revisión exhaustiva de toda la infraestructura, la ejecución de las inversiones pendientes y el establecimiento de un calendario de actuaciones que permita evitar que episodios como los vividos estos días vuelvan a repetirse.