Els afectats reclamen un telèfon directe amb la Guàrdia Urbana i un tancament del parc als vespres per evitar brutícia, incivisme i delinqüència.

Els veïns més propers al parc de les Planes amb façana a l’avinguda Isabel la Catòlica tocant a Can Serra, acaben de legalitzar l’Associació de Veïns, engegada al novembre de l’any passat, per tal d’enfortir la resposta social pels reiterats episodis d’incivisme que es pateixen al Parc.

Aquesta zona de l’Est de Can Serra on hi ha centenars d’habitatges que donen al Parc, fa anys —la Síndica de Greuges de la ciutat té registrades queixes des de l’any 2023— que venen denunciant les activitats que es desenvolupen a la zona pràcticament de manera diària, provocant sorolls, delinqüència, brutícia i incivismes diversos, així com la utilització de l’espai públic de manera reiterada per la celebració d’esdeveniments privats. Les denúncies ja existien abans de la unificació dels telèfons d’atenció de la Guàrdia Urbana, però després de l’aplicació del 112 per avisos veïnals, ha coincidit la reiteració dels problemes amb la ineficàcia del servei.

A tot plegat es va afegir la situació anormal que patia la Guàrdia Urbana de la ciutat en conflicte permanent amb l’equip de govern, que redundava en uns serveis reduïts que van incentivar el descontrol a l’espai públic. Ara, sembla que la situació de la Guàrdia Urbana s’ha regularitzat, però l’ocupació desorbitada de l’espai públic s’ha convertit en endèmica i els veïns ja no poden suportar més el soroll, la brutícia i la inseguretat permanent.

Celestino Raya, activista veïnal de Can Serra des dels anys 70 del segle passat, s’ha convertit en el nou president de l’entitat i ha explicat a L’Estaca que crear l’Associació de Veïns va ser l’últim recurs indispensable per fer front a la desídia municipal que es manté des de fa anys i que no només té a veure amb el descontrol en l’ocupació del parc sinó també amb l’abandonament de l’espai: brutícia, arbres que es moren per falta de rec, falta de manteniment de plantes i mobiliari urbà, etc.

Arran de la legalització, la nova AVV ha fet una crida pública per tal que els veïns assisteixin al ple municipal del dia 23 a les 10 del matí, per expressar directament al govern i a l’oposició com estan de farts per la situació. La nova entitat es queixa de la indolència municipal però també de la falta de resposta de l’AMB que és la titular del parc. Han reclamat, des de sempre, que el Parc es tanqui per la nit, cosa que l’AMB no accepta. Els arguments de l’administració supra-municipal tenen a veure amb el caràcter d’infraestructura interbarris del parc i la necessitat d’acostumar la ciutadania a espais oberts de manera permanent.

La realitat, però, és que molts parcs considerats metropolitans no es van construir amb tanques exteriors i, posar tanques ara tindria un cost massa elevat que l’organisme no està disposat a assumir. D’altra banda, obrir i tancar un parc a horaris delimitats suposa també un servei de mà d’obra que requereix de responsabilitat i salari, cosa que l’organisme tampoc vol assumir.

De fet, el Parc de les Planes és un espai de reivindicació històrica de la ciutadania hospitalenca dels anys 70, quan es va mobilitzar per tancar una indústria química contaminant que hi havia a la zona i va servir per recuperar l’únic espai que es pot considerar realment un parc urbà de dimensions interessants al centre de la ciutat. El que podria haver estat un parc municipal es va convertir en metropolità des de l’any 1986, governant ja els socialistes a la ciutat. Els veïns de Can Serra, ara permanentment damnificats pels sorolls, abandonament, delinqüència i incivisme que pateix el parc, van ser uns protagonistes directes en la conquesta de l’espai, quan més falta va fer.

Es queixen de la celebració de festes particulars amb música, del consum incontrolat de begudes alcohòliques que arriben fins i tot en camionetes i reclamen un parc net, endreçat i segur, del que tothom pugui gaudir sense suportar tensions ni molèsties.

Demanen, en concret, que l’Ajuntament restableixi un telèfon directe que permeti als veïns reclamar la intervenció urgent de la policia local de manera immediata, així com un servei actiu d’inspeccions que garanteixi que es compleixen les ordenances municipals i la legalitat vigent. Reclamen també que l’Ajuntament inspeccioni les activitats que es registren al local municipal de la plaça del Rellotge i, en cas de comprovar-se que es fan activitats no autoritzades o sense les llicències reglamentàries, s’adoptin les mesures corresponents i es procedeixi a clausura-les, d’acord amb el que la llei preveu.

Les queixes dels veïns de la nova entitat tenen l’aval de la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García, que ha estat reiteradament a sobre del problema sense que s’hagi resolt. En concret, la Síndica demana que es reforcin les actuacions policials, que s’expliqui el que s’està fent a la ciutadania afectada i que es recuperi una comunicació dels veïns directa i molt més àgil amb la Guàrdia Urbana. Alhora, reforça l’opinió que aquest parc hauria de poder-se tancar als vespres per la situació de clara vulnerabilitat dels veïns de la zona, amb  molèsties permanents que afecten directament la seva salut.

Rèplica a una informació de L’Estaca

Manuel Domínguez (portaveu de Comuns)

Lamento dir-ho, per la meva estima a L’Estaca, però l’article aparegut el dia 16 és desinformació, per dir-ho suaument. La seva conclusió sobre les eleccions de l’any vinent fan que l’article tingui una finalitat política clara.

Sí, fins als mesos de la passada primavera, la meva intenció personal era seguir com a cap de llista i així va ser debatut en els òrgans del partit. Tanmateix, un seguit de factors personals i polítics m’han fet canviar d’idea.

Primer, diré les que NO són les raons de la meva decisió.

No tinc cap diferència ideològica greu amb cap membre de Comuns. Això de la diferència d’opinió sobre Can Rigalt amb Laura Alzamora i que sigui el motiu de la meva decisió és una invenció, una pura invenció, que la redacció de L’Estaca hauria d’explicar. Al llarg d’aquests anys hem tingut diversitat d’opinions en molts temes al si del Grup Municipal i de l’Executiva local amb molts membres, com és normal i sa, però mai d’importants.

És conegut que una part de la redacció de L’Estaca va defensar que tots els grups de l’oposició ens havíem d’unir per fer fora al PSC del govern local. Els defensors d’aquesta proposta delirant (un govern VOX-PP-ERC-Comuns) van criticar fortament els nostres pactes pels pressupostos per intentar influir en la política local, especialment la d’habitatge. I sembla que no ens han perdonat.

Ja van escampar mentides sobre la proximitat de Laura amb el PSC, que són les que citen en el seu article, i ara parlen de que aquests pactes i el seu incompliment són el motiu del meu “desgast”. Nosaltres no tenim “el privilegi de la veritat” (la veritat s’aconsegueix amb voluntat, no tenint una opció ideològica, com hauria de saber un/a periodista), però no mentim. Si m’haguessin preguntat, els hagués dit les raons de la meva decisió.

La raó és molt senzilla: crec honestament que Laura Alzamora és millor candidata que jo i treballa millor que jo en l’àmbit institucional. Quan va arribar el moment de prendre la decisió final, ho vaig manifestar, fa uns mesos.

Crec honestament que la tasca política que puc fer i faré, la desenvoluparé millor com a coordinador local dels Comuns i suport al Grup Municipal des de fora. La meva situació personal em permetrà ser el regidor + 1.

Mai he deixat l’activisme polític (encara que la conciliació familiar em va imposar un parèntesi) i ara menys que mai no el deixaré. I em deixaré la pell per convèncer la ciutadania que votar Comuns és votar als únics dels No Més Blocs!, als únics dels partits que tenen representació que s’han oposat al PDU Granvia o han dit clarament des de fa anys que el Parc de l’Alhambra no es toca, als que han defensat l’Estat del Benestar com el que més, als que volen generar serveis municipals per acabar amb el domini de les grans empreses, als que defensen l’habitatge públic, als que fan propostes de convivència i seguretat adreçades a les arrels del problema, etc…

Contrarèplica

Redacció.

És del tot legítim que qualsevol lector pugui considerar que una informació que no li agrada, en lloc d’informar desinformi, i fins i tot que per alguns la informació tingui una finalitat clarament política. De fet, la majoria de les informacions en un mitjà de premsa crítica tenen entusiastes i detractors a parts iguals i també gairebé sempre tenen alguna intencionalitat política, que a uns els hi sembla agosarada i inútil i a altres apropiada i necessària. És ben normal.

El que ja no ho és tant, és que algú que se senti perjudicat per una determinada informació cometi en el seu descàrrec el greu error d’afirmar coses que no s’afirmen en l’escrit motiu de la queixa, i que justament en aquest error posi de manifest exactament el contrari del que pretenia. És el que fa el portaveu dels Comuns en l’escrit de rèplica que publiquem. Afirma, per exemple, que L’Estaca s’inventa que una de les causes de la seva decisió de renunciar a ser cap de llista és la diferència entre ell i la nova candidata respecte del projecte de Can Rigalt. Si es llegeix curosament el que s’informa a L’Estaca és que “hi havia altres sensibilitats bastant més properes als enunciats socialistes” i que “aquestes sensibilitats” podrien haver provocat la seva renúncia “i la consolidació del seu relleu”. No es parla de la candidata, però potser no s’adona que, quan ell la introdueix en l’equació, valida el que, efectivament, s’insinua.

Aquesta manera de barrejar conceptes i impressions és típica del portaveu de Comuns. Explica que “una part de la redacció de L’Estaca” va “defensar que tots els grups de l’oposició ens havíem d’unir per fer fora al PSC del govern local”. Mai cap part de la redacció de L’Estaca s’ha implicat en aquest tipus de qüestions. És molt probable que, a títol purament personal, el portaveu parlés amb algun redactor concret sobre qüestions relacionades amb la minoria del govern socialista i la importància d’arribar a acords entre els membres de l’oposició, però d’aquí a afirmar que una part de la redacció de L’Estaca defensava la, efectivament delirant, proposta d’un govern del conjunt de l’oposició, hi va un abisme. És, fins i tot, inimaginable que algú amb una mica de coneixement de la realitat política proposés aquest tipus de govern. Ens resulta més fàcil, a la vista de com confon algunes coses el portaveu de Comuns, que parés escassa atenció en la conversa i simplifiqués les anàlisis. Passa igual quan barreja l’elecció per part dels Comuns d’un membre de la redacció de L’Estaca pel Consell Executiu dels mitjans, amb el fet que L’Estaca estigui representada en aquest organisme. L’Estaca no està al Consell Executiu dels mitjans públics per molt que un redactor que va en representació de Comuns hi formi part. La realitat és que Comuns va acceptar el veto de L’Estaca i es va curar en salut seleccionant a un redactor de L’Estaca com a representant del seu grup.

En el seu escrit assegura, també, que L’Estaca va escampar mentides sobre la proximitat de la nova candidata al PSC. L’Estaca no escampa mentides: es va fer ressò d’una sensació estesa no solament en les files d’alguna part de Comuns, sinó fins i tot entre militants del PSC, que després va desmentir directament l’al·ludida i que L’Estaca va recollir en el seu moment. L’Estaca ignora la proximitat de la nova candidata a les sensibilitats socialistes i per això l’únic que s’ha fet és posar sobre la taula el que es comenta. Si el que es comenta té versemblances, el resultat és el que es desprèn en la informació i, per tant, tenint en compte com poden d’anar d’ajustats els resultats al maig del 27, els tipus de sensibilitats dels candidats poden resultar decisius. Si la nova candidata no les té, Comuns no hauria de què preocupar-se.

És veritat que no es va preguntar al portaveu les raons de la seva renúncia. Tenint en compte les delicades relacions internes dels partits, la resposta era tan evident que era impossible que aportés elements objectius que s’apropessin a explicacions convincents d’una renúncia que ningú s’esperava. Ell mateix assenyala que “un seguit de factors personals i polítics” l’han fet canviar d’idea. Entre els factors personals fa una afirmació clara: creu honestament que la nova candidata és millor que ell i que treballa millor en l’àmbit institucional. I entre els polítics només explica que ho farà millor com a coordinador dels Comuns i donant suport des de fora. Sembla evident que no hauria d’haver incompatibilitats entre totes dues funcions i costa d’acceptar que una de les raons per renunciar a la candidatura és que ara consideri que la nova candidata és millor que ell, quan això no li va semblar fa 4 anys, especialment si es té en compte que abans tenia molta menys experiència que ara.

De qualsevol manera, tot plegat és respectable. Com ho és també que hi hagi sensibilitats que propugnin una aproximació al PSC local, només faltaria.

De fet, l’únic problema que els redactors de L’Estaca estem cansats d’observar és que no hi ha manera de consensuar posicions per tal que la ciutat avanci en la línia d’afavorir la col·lectivitat, no de perjudicar-la sistemàticament en benefici dels poders econòmics o dels poders polítics instal·lats en les supra-administracions, que també treballen en bona part a favor dels poder econòmics.

De les 23 esmenes presentades al document, només es van aprovar 9, cap dels Comuns, que van votar en contra de l’aprovació final

Pel que ha pogut saber L’Estaca, en la darrere reunió del Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipals, es va aprovar el text del Contracte-Programa que ha de regular el funcionament dels mitjans públics de comunicació dels dos propers anys, amb el vot en contra del representant dels Comuns i les abstencions de PP i Vox. La resta dels representants van votar a favor, malgrat que dels 10 membres del Consell només van assistir 7, i 3 van delegar en un dels tres periodistes representants dels mitjans que estava present, el director d’El Llobregat Xavier Adell.

Els altres dos periodistes, David Guerrero i Francisco Javier Rodríguez no van assistir, així com tampoc el representant d’ERC, Jordi Vera. De les quatre convocatòries del Consell només en la segona van estar tots els representants. A la primera va faltar el PP per un problema d’ubicació; a la tercera, el membre de Vox va delegar el vot, i en aquesta darrera els ja esmentats.

Com va succeir amb l’anterior Consell Executiu dels mitjans, que es convoca per la necessitat legal d’aprovar el Contracte-Programa d’abast temporal (l’anterior vencia el 31 de desembre de l’any passat), un text contractual que regula onze clàusules i tres annexos que suposen un document de 67 pàgines, es ventila i s’aprova amb tres sessions, amb un temps global en el conjunt de les convocatòries que no supera les 3 hores de durada i amb un total de 23 esmenes, de les quals només 9 van ser aprovades. Un Contracte-Programa que estipula el mecanisme de funcionament dels mitjans públics, els tipus de programes de tots els instruments informatius (Canal digital, butlletí municipal i TV), l’estructura de la plantilla de treballadors, a banda de tots els principis que han de regir el control informatiu del considerable aparell professional d’aquest servei públic i el pressupost estipulat.

De fet, només en les dues sessions intermèdies es va debatre el contingut del document amb les esmenes presentades, debat que es va perllongar pel fet que en l’anterior sessió el director dels mitjans que és l’encarregat de conduir les reunions va determinar que les esmenes de Comuns eren genèriques i que, per tant, no calia discutir-les perquè no esmenaven coses concretes. Com es pot suposar, algunes de les esmenes de Comuns eren esmenes a la totalitat d’alguns enunciats i, per tant, el que s’estava proposant era que es posés en marxa una nova redacció d’alguns capítols que tinguessin en compte les reflexions al·legades.

Després d’una carta de queixa de Comuns i d’una entrevista privada entre el director dels mitjans i el portaveu de la formació segons ha pogut saber aquest mitjà— es va acordar la presentació d’un llistat de set esmenes més concretes que a la fi, van ser rebutjades globalment en la darrera sessió. Només en algunes d’aquestes noves esmenes es va produir l’abstenció d’ERC i del representant de Línia (i en un cas, també de Vox), i el vot favorable de Comuns que feia la proposta.

Les esmenes de Comuns feien referència totes elles a qüestions puntuals de la programació dels mitjans, a la representativitat dels organismes de control i a la necessitat d’obrir novament Ràdio l’Hospitalet exactament —o gairebé— amb el mateix format que tenia quan l’Ajuntament la va tancar com si fos seva, i no de tota la ciutat. Però hi ha una esmena que ens ha cridat l’atenció pel seu contingut i que expliquem tot seguit. Era la darrera i deia exactament el següent: “En el Anexo III se propone también una enmienda a la totalidad con una nueva redacción global donde se especifiquen cuestiones fundamentales: A) Sobre el Estatuto Profesional. ¿Cómo se elegirá el equipo de redactores? ¿Para cuándo está previsto el inicio de su redacción? ¿Qué papel jugará la plantilla en su elaboración?

B) Sobre la plantilla. Se propone modificar la caracterización de los puestos de trabajo. Los dos Caps de Unitat, deben convertirse en Subdirectores. Los 5 coordinadores deben convertirse en Caps d’Unitat. Deben explicarse las funciones del conjunto de la plantilla y especificar por qué es necesario un técnico superior de Comunicación a media jornada. Deben explicarse las causas de los interinajes especificados y su proceso de normalización, así como una explicación detallada de los gastos de Actividad de los SCM; los gastos de Servicios Exteriores, incluida la nueva radio; los gastos de Servicios Indirectos y una justificación exhaustiva del presupuesto de explotación y de inversiones de los años 2027 y 2028.”

Crida l’atenció perquè posa l’accent en un aspecte que sovint passa desapercebut  i és la importància de diversificar l’autoritat jeràrquica en un equip informatiu on el director sembla intocable i les seves ordres resulten sovint indiscutibles. Estructurar la plantilla amb subdirectors i Caps d’Unitat amb més atribucions (i més sou) ajuda a objectivar les ordres i a democratitzar el control dels continguts.

Ja és conegut que Comuns sempre ha posat l’accent en els professionals dels mitjans i que fins i tot defensen que l’acceptació de vetar L’Estaca en l’elecció de membres del CE s’havia fet per no perjudicar els treballadors. En alguna ocasió el seu portaveu en el ple havia parlat d’ells com uns “magnífics professionals” de manera que la defensa d’aquesta esmena cal interpretar-la en la mateixa línia.

Aprovat el Contracte-Programa pel CE, ara haurà de passar pel vist i plau del Consell Assessor dels mitjans, per l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i per la ratificació del plenari, abans de ser operatiu del tot a principis del 2027. El document incorpora una fórmula d’emissora municipal que, en principi, no semblava contemplar els mínims que havien expressat en el seu moment els grups de l’oposició municipal, però ja se sap que amb el temps els criteris sovint canvien. De fet, tret de PP i Vox que es van abstenir en la votació final i de Comuns que va votar en contra, ERC sembla estar d’acord amb el contingut del document final.

La candidatura de Laura Alzamora aixeca dubtes sobre l’autonomia de Comuns a l’hora de pactar amb els socialistes a partir del 2027

El panorama de les esquerres a l’esquerra del PSC a l’Hospitalet comença a aclarir-se a vuit mesos de la campanya a les municipals. Mentre que tot sembla indicar que hi haurà pocs moviments en la coalició d’ERC amb EUiA i que al menys el cap de llista es mantindrà com ara, en el grup municipal de Comuns sembla clar un canvi al capdavant de la candidatura. Ja s’ha fet públic que la fins ara número dos de la llista al 2023, Laura Alzamora, serà la que encapçalarà la proposta de Comuns per l’any 2027.

L’organització de Comuns a l’Hospitalet és el resultat de la sopa de sigles i el divisionisme imperant en aquest espai ideològic, que sap molt de pureses però, pel que es veu, molt poc de pragmatisme social. De les antigues esquerres —relativament antigues perquè gairebé totes són d’aquest mateix segle o de la dècada dels 90 (excepte ICV que va néixer el 1987)—, existeixen a l’Hospitalet, amb més o menys organització però, això sí, retenint les respectives sigles, Esquerra Unida de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa Per Catalunya, Comuns, Podem, Alternativa d’Esquerres i probablement algun grupuscle més que sempre enllesteix a darrere hora una candidatura pròpia per presentar-se a les municipals. De fet, a les passades eleccions locals del 2023, a la ciutat es van presentar 17 llistes amb voluntat d’obtenir regidors, de les quals 5 eren de dreta, extrema dreta o centre-dreta (PP, Vox, Junts, Ciutadans i Valents); 7 de centre esquerra o esquerra (PSC, ERC-EUiA, Comuns, CUP, Alternativa d’Esquerres, Vecinos i Decideix LH) i unes altres 5 d’indeterminades. Només van aconseguir regidors 5 forces, de manera que 12 de les 17 no van aconseguir representació, i cap d’aquestes 12 ni tan sols va superar el 4% dels vots.

Sense que hagi transcendit públicament, se sap que cap a finals de juny, una assemblea d’EU, —força integrada, de fet, en Comuns (però que actua com una tendència interna), juntament amb Podem i altres independents—, va elegir com a candidat, amb l’objectiu de proposar-lo en el seu moment per encapçalar la candidatura global, a Manuel Domínguez, portaveu del grup municipal i anterior cap de llista. La proposta va reeixir i Manuel Domínguez va acceptar encapçalar la candidatura. Gairebé 60 dies després, Manuel Domínguez ha declinat repetir com a cap de llista i deixar espai a la representant de Comuns, Laura Alzamora.

Per cert, Laura Alzamora, que s’havia incorporat a la candidatura com a representant de Podem l’Hospitalet l’any 2023, va ser expedientada pel partit i posteriorment expulsada, per signar una carta pública de suport a Sumar. Ara, militant de Comuns, ha acceptat ser la cap de llista després de la renúncia de Domínguez.

Ha costat d’entendre, a tots els que segueixen les dinàmiques internes de l’esquerra a la ciutat, que Manuel Domínguez, que va acceptar al juny la proposta de la seva tendència per repetir com a cap de llista, hagi renunciat en el termini de dos mesos amb les vacances pel mig, a tornar-se a presentar encapçalant la candidatura. No només això: ha renunciat a formar part de la llista ara que ha complert l’edat de jubilació, després que mai hagués expressat cansament en les seves tasques i després de declarar recentment que tornarà a ser “regidor en exercici” sense ostentar cap càrrec. És a dir, que mantindrà el seu activisme social, al marge del seu càrrec de representació.

Malgrat que ha al·legat motius personals, la realitat no acaba de casar, sobretot si es coneix l’ambient intern que provocaven, en ocasions, interpretacions molt diverses de la realitat hospitalenca i, sovint, confrontades. Pel que ha transcendit, va haver posicions contràries en interpretacions molt controvertides per la ciutat, com el recent projecte de Can Rigalt, on l’Hospitalet haurà de suportar 800 nous habitatges en el barri més saturat d’Europa. Mentre que Domínguez sembla que es mostrava absolutament contrari al projecte tal com estava plantejat —les seves declaracions públiques son indubtables al respecte— hi havia altres sensibilitats bastant més properes als enunciats socialistes. Sembla que son aquestes sensibilitats les que han provocat la renúncia de Domínguez i la consolidació del seu relleu.

Com és comprensible, hi ha molta discreció en les desavinences internes, però fa molts mesos que aquestes han saltat a la palestra. A l’inici del mandat Quirós, es va especular fortament amb la predisposició de Laura Alzamora a pactar una coalició de govern amb els socialistes. Ella ho va desmentir aleshores però en l’ambient sempre han surat les divergències d’oposició entre Domínguez i Alzamora per incorporar-se a un govern que fa aigües.

Mig any després de ser elegit alcalde Quirós, Comuns va donar suport als primers pressupostos amb un document signat que incorporava desenes de compromisos que, un any més tard, es va poder comprovar que s’havien incomplert en un 90%. Aquesta realitat va debilitar la posició dels Comuns que, no obstant això, van tornar a donar suport als pressupostos de l’any següent amb només l’acord de fer un seguiment dels compromisos. Vist el nou incompliment, aquest 2026 no va haver aprovació dels pressupostos per part de Comuns, però el desgast sofert pel seu portaveu ja resultava evident del tot i les divergències a l’organització i especialment al grup municipal per aquesta i altres causes, van resultar decisives. Molt poc després es produïa la dimissió de la diputada Núria Lozano i la incorporació de la regidora Martha Cerdeño que, pel que es comenta, és molt propera als postulats de Domínguez. De tota manera sembla que tot plegat ha esdevingut massa tard i que el desgast ha estat implacable.

Ara, resulta inevitable pensar que l’opció Alzamora ha guanyat enfront de l’opció Domínguez i que passi el que passi en les properes eleccions municipals, votar Comuns pot suposar clarament votar PSC però amb unes altres sigles, qüestió aquesta que adquireix una importància descomunal davant dels actuals sondeigs que s’han conegut recentment.

Manuel Domínguez sempre s’ha expressat molt curós amb els possibles perjudicis que les seves posicions podien provocar sobre l’organització. El problema és que quan les organitzacions son fràgils i alhora estan convençudes de tenir el privilegi de la veritat, resulta complexa influir sense que es produeixin fractures, però renunciar a sostenir evidències per no provocar reaccions contràries, encara resulta més lesiu a mitjà termini, com s’ha pogut observar.

La masia canviarà ara de propietaris i s’ignora qualsevol acord sobre la seva rehabilitació

Com era del tot previsible, s’ha fet pública la venda de la finca de Can Rigalt, fins ara propietat del Barça des de l’època del president Núñez, a la immobiliària Metropolitan House per 30 milions d’euros, dels quals ja n’ha pagat 10. Amb l’operació, el Barça perd uns 7 milions d’euros nets —a banda del cost del trasllat de la subestació d’Endesa que forma part d’aquesta parcel·la— però és treu de sobre la rèmora d’uns espais absolutament inutilitzats i molt gravosos pel club, mentre que Metropolitan House acaba convertint-se en la propietària gairebé exclusiva del volum edificatori previst en el projecte del Nou Clínic.

L’any passat Metropolitan House va invertir prop de 19 milions d’euros per adquirir uns 72.000 metres quadrats que eren propietat de la promotora Sacresa i una part que corresponia dels terrenys d’Endesa. Posteriorment, i ben a poc a poc, va anar adquirint la resta de petites parcel·les de propietats privades amb un únic objectiu: incorporar-se al projecte del Nou Clínic amb la capacitat estratègica que li havia de garantir preservar les qualificacions del sol edificable que eren el seu objecte de negoci. Aquest objectiu d’acumular la pràctica totalitat de les parcel·les ha estat directament impulsat pels promotors del projecte perquè és molt més senzill posar-se d’acord amb el repartiment parcel·lari del projecte amb un sol propietari que amb una infinitat de propietaris dispersos, la majoria dels quals no tenien capacitat inversora per promoure noves construccions. Metropolitan House és tot el contrari. Una empresa que ha anat creixent amb el pas dels anys i que a l’Hospitalet ja té unes quantes promocions activades, per exemple, la residencial Da Vinci on hi ha 60 habitatges entre els de Protecció Oficial i els de renda lliure, d’un màxim de tres habitacions cadascun d’ells.

Juntament amb les operacions progressives d’adquisició de sol i la compra final de la gran parcel·la del Barça, la promotora ha vigilat de prop l’acord definitiu per reubicar la subestació elèctrica d’Endesa, un punt que era considerat imprescindible per fer realitat la totalitat del projecte. Com que el pacte entre la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet per reubicar la subestació sembla fet, la promotora ha activat l’operació Barça, que no estava garantida fins que no hi hagués un acord concret sobre la subestació. Pel que hem pogut saber, l’operació de reordenació de tota la xarxa elèctrica i el trasllat de la infraestructura superarà els 60 milions d’euros, dels quals uns 30 milions els haurà de pagar el FC Barcelona que ja els tenia comptabilitzats, pel que sembla, en els seus balanços immobiliaris. Sobre els altres 30 milions d’euros no hi ha hores d’ara cap indicatiu públic de com es finançaran. Només se sap que, qui coordinarà el trasllat de la infraestructura per tal de deixar lliures els terrenys on Metropoilitan House ha de construir els 800 habitatges a tocar de la carretera de Collblanc, son les administracions públiques, així, en general. I d’administracions públiques n’hi ha quatre vinculades al projecte: la Generalitat i els tres ajuntaments de Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet.

En aquest punt caldria recordar que el Nou Clínic s’instal·la en el terme municipal de Barcelona, juntament amb 325 habitatges. A tocar de la Diagonal. A Esplugues hi va la nova Facultat de Farmàcia i a l’Hospitalet, els 800 habitatges de Metropolitan House. Si, a sobre s’han d’abonar els 30 milions de la subestació d’Endesa equitativament entre administracions, el negoci de l’Hospitalet és un escàndol. Cal dir que amb l’acord de trasllat de la subestació qui realment guanya és la immobiliària i si guanya la immobiliària vol dir que el projecte global es podrà tirar endavant perquè Metropolitan House assumeix els 800 habitatges però també la despesa d’urbanització del conjunt. Una despesa que finançaran, com no pot ser d’una altra manera, els nous compradors dels 1.125 habitatges previstos en el nou barri.

Fins ara, tot el que el Consorci ha publicitat del projecte del Nou Clínic, són l’estratègia global i els beneficis. Ni una paraula fins ara de les càrregues ni del detall concret del finançament global.

A tot això, ni una paraula  d’un bé patrimonial que continua existint en el terme municipal de l’Hospitalet: la masia de Can Rigalt, declarada BCIL l’any 2001 i fins ara propietat del FC Barcelona, amb el que s’havia pactat la seva rehabilitació integral —que mai es va produir. Ara, la masia serà propietat de Metropolitan House i, que hagi transcendit, no se sap una sola paraula de cap conveni entre l’Ajuntament de l’Hospitalet i la nova propietat per preservar-la. El més normal seria que, en el context del projecte, on l’ajuntament de l’Hospitalet hauria de tenir moltes coses a dir, s’hagués pactat amb l’adquisició del bé patrimonial al FC Barcelona, un conveni de restauració i cessió d’ús de la masia a la ciutat.

L’equip Quirós ha centrat tota la seva alegria pel projecte del nou Clínic en un fet, fins ara mateix, sense cap concreció ni tan sols futura: que els residents del nord de la ciutat tindran el nou Hospital Clínic com el seu hospital de referència. Ubicat en una altra ciutat, hereu necessari del vell Clínic amb el que això suposarà de cobertura sanitària pels barcelonins i amb una dada de la qual tampoc no se n’ha parlat que és la part que el Nou Clínic haurà de dedicar necessàriament a la sanitat privada, que ja existeix ara mateix en el vell clínic, i que tot indica que creixerà de cara al futur.

Sobre la masia, ni una sola paraula. Sobre el cost que tindrà pels hospitalencs el trasllat de la subestació, ni una sola paraula. Sobre l’obligació de cobrir les necessitats de serveis i equipaments d’uns 2.000 nous residents a la zona de Can Rigalt, ni una sola paraula. Sobre l’imprescindible esponjament dels barris del Samontà, ni una sola paraula…

Setmanes funestes per la història recent de la ciutat. En només 20 dies ens han deixat tres persones de relleu pel que fa al treball en benefici de les capes socials més febles d’aquesta societat capitalista que amenaça durament la coexistència i el futur, com és fàcil veure a l’Hospitalet. Primer va ser Clara Parramón, després Pepe Gutiérrez i ara Andreu Trilla.

No és difícil recordar l’escolapi Andreu Trilla a la Casa de Reconciliació de Can Serra al costat de Jaume Botey i de Mari Pau Trayner —i de tants altres—, en qualsevol de les tasques que servien per reivindicar millores socials, defensar les persones vulnerables o estimular el coneixement a través de l’ensenyament d’adults. L’Andreu Trilla era aquell activista més aviat prim, de barba llarga, discret i treballador que sempre hi era quan se’l necessitava.

Havia nascut l’any 1940 a Balaguer i amb només 16 anys es va vincular a l’Escola Pia, essent ordenat sacerdot l’any 1964. Va estar destinat a molts llocs però nosaltres el recordarem per l’ingent tasca que va desenvolupar al barri de Can Serra, a la Casa de Reconciliació, a l’escola d’adults, on va participar en la seva creació i a l’Associació de Veïns. De fet, a tot arreu on se li reclamava la seva participació i el seu ajut desinteressat. Va ser també, d’alguna manera, l’impulsor del gran mural de Jordi Maragall que hi ha a la Casa de Reconciliació on ell sempre expressava la importància de reflectir en un mural públic el pes dels ideals en la recerca d’un món més just i igualitari.

Justamen, els escolapis de Can Serra van ser la Comunitat que més es va implicar en el treball reivindicatiu del barri, especialment des de mitjans dels anys 70 on van coincidir dues personalitats tan marcades com el Jaume Botey i l’Andreu. Malgrat que, des de l’any 2008 residia a Santa Margarida de Montbui, encara era possible saludar l’Andreu Trilla quan se celebrava alguna commemoració assenyalada al barri, com per exemple quan a l’any 2025 va col·laborar activament en la celebració del 50è aniversari de la inauguració de la Casa de Reconciliació.

A banda del seu activisme social se’l recordarà també per la seva faceta intel·lectual. Era un gran lector i l’introductor al país de la psicoanalista francesa Marie Balmary, en els seus estudis sobre la psicologia freudiana i els textos bíblics. Entre el 1991 i el 2003 va ser Provincial de l’Escola Pia de Catalunya i crític literari de la revista Foc Nou. Va deixar una empremta inesborrable a Can Serra entre tots aquells que el van conèixer i el van tractar d’a prop.

(Foto extraida del diari PUNT VUI+ y realizada por ELENA FORCADA)

Es fan ressò d’un comunicat del sindicat de la Guàrdia Urbana on es mostren sorpresos del treball del departament de nòmines aquest agost

El sindicat de CCOO de l’Ajuntament acaba de recordar, en el primer Coco Flash del curs, que l’Ajuntament continua devent a la totalitat de la plantilla el 2,5% global dels endarreriments entre gener i desembre del 2025, així com el 2,5% de la paga de productivitat també del 2025 i el 0,5% de la paga de productivitat del 2024.

Ho han fet arran del comunicat del SPL-CME, el sindicat de la policia local, que es fa ressò de la “sorpresa” que ha suposat que Recursos Humans de l’Ajuntament hagi treballat aquest mes d’agost per poder aplicar econòmicament l’acord de l’específic de la Guardia Urbana. “Valorem molt positivament aquest esforç de RH de l’Ajuntament i del departament de nòmines”, afirma el SPL, a la vegada que asseguren que estan “davant de l’acte més gran de compromís de l’ajuntament cap a la Guardia Urbana de l’Hospitalet”, després que “l’alcalde hagués aixecat una objecció de la Intervenció de l’Estat per fer aquest acord”.

Això ha suposat que cada guàrdia local ha cobrat en la nòmina d’agost 1.430,20 euros que els hi devien d’endarreriments segons CCOO, de la qual cosa se n’alegren, mentre recorden tot el que encara es déu a la resta de la plantilla municipal i esperen que es resolgui, com s’ha fet amb la Guàrdia Urbana, al llarg d’aquest mes. El que esperen és que a finals de setembre pugui reflectir-se en la nòmina de la resta de treballadors el que l’Ajuntament deu a la plantilla.

Segons expliquen, hi ha col·lectius municipals que també reivindiquen la seva valoració “alguns des de fa 22 anys”, i assenyalen que “a cada mesa de Treball ens diuen que per aconseguir una nova valoració o d’altres millores cal “donar quelcom a canvi” (augment de jornada, modificació de jornada…). CCOO es pregunta “per què no mostren la mateixa sensibilitat i fem un acord com aquest —es refereix al de la GU— per al col·lectiu de biblioteques, conserges, regidories, Serveis Socials…?” i assegura que “Podrien fer servir la RLT que tenim en marxa fa 11 anys per aconseguir aquestes valoracions, tal com s’ha fet amb la Guàrdia Urbana”.

La diferència és que el conflicte amb la Guàrdia Urbana va arribar a uns límits gairebé insuportables, especialment amb la situació de crisi delictiva que patia la ciutat. Fins ara, la plantilla municipal no ha parat de queixar-se, de la mà dels dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, però el conflicte no ha afectat als llocs de treball dels departaments, ni s’ha plantejat més enllà del malestar endèmic que mostren els treballadors.

CCOO espera, segons afirma en el seu full volant “no haver d’anar a cap ple” a reclamar novament el que se’ls deu.

La falta d’oferta confirma el malestar dels docents que han convocat vaga el primer dia del curs

El sindicat majoritari de l’ensenyament, USTEC, la CGT i l’Assemblea Educativa de Catalunya mantenen la convocatòria de vaga dels docents a partir del 8 de setembre, el primer dia de classe oficial. No se sap el seguiment previst a la ciutat, però del que no hi ha dubtes és de la mala maror existent entre la majoria de les plantilles de docents del sector públic i en bona part de les famílies que es queixen de les mateixes raons que al·lega el professorat.

Cinc dies abans de l’inici de curs va haver una nova reunió amb la consellera d’Ensenyament, després que durant tots els mesos d’estiu es suspenguessin les negociacions sense cap explicació convincent i sense que es resolguessin les demandes del curs passat.

Un dels principals problemes té a veure amb les ràtios i els recursos per millorar el servei, i malgrat que la conselleria afirma que ha estat treballant per resoldre aquests problemes, no hi ha calendari preestablert que deixi satisfet el professorat, especialment pel que fa a les aules d’acollida on el Departament ha anunciat que les ampliarà, mentre que hi ha moltes escoles que han rebut l’avís del tancament per aquest curs de la que disposaven.

A l’Hospitalet la situació és especialment sensible pel que fa a les ràtios, l’oferta de cursos i les aules d’acollida. És el cas d’una lectora que s’ha posat en contacte amb L’Estaca per explicar que la seva filla havia triat per aquest curs que comença, un grau mitjà de cures auxiliars, per la qual cosa van fer la corresponent sol·licitud a 8 centres públics de l’Hospitalet. En una primera ronda, el 10 de juliol passat, sense que li adjudiquessin cap centre. En una segona ronda el 24 de juliol, on li van donar plaça en Farmàcia i en un centre no públic. Com que el cas d’aquesta lectora és d’especial vulnerabilitat —família monoparental especial en risc social i residencial— no tenen possibilitat d’acceptar l’oferta d’un centre concertat i per tant es troben en la incertesa del que podrà estudiar la seva filla. Pel que ens explicava, la solució que li havien donat des del Departament d’Educació era que aquest mes anessin porta per porta als diferents instituts sol·licitats, per veure si algun alumne renunciava i podia quedar alguna vacant. 

Aquesta lectora, veïna de Santa Eulàlia, amb més de trenta anys cotitzats i que té ara una incapacitat del 65%, una discapacitat del 37% i es troba en atur, ja va ser desnonada a l’abril passat del pis que havia comprat feia 20 anys “perquè un sou i dues filles donen pel que donen”. Ara, es queixava que en matèria d’Ensenyament “enlloc d’ampliar les places, el que fan es apujar la nota de tall, excepte si pagues. Aleshores no hi ha nota de tall, només cal aprovar la ESO”.

Això és el que està passant a ciutats com la nostra. Segons la mateixa Sindicatura de Greuges de Catalunya, un 36% d’alumnes de les famílies catalanes es troba en risc de pobresa i un 40% precisen recursos per fer front a la problemàtica de la diversitat, perquè provenen en molt bona part d’immigració recent. A la nostra ciutat, en concret, el 41,4% de les famílies amb fills es troben en situació d’exclusió social, el 27% dels residents viuen en barris d’extrema vulnerabilitat urbana, molts en situació d’emergència habitacional i pendents encara de regularització i amb els serveis socials col·lapsats la major part del temps.

Dubtes sobre la garantia que la construcció del nou equipament sanitari beneficïi la ciutadania hospitalenca

En la compareixença davant els mitjans de comunicació just desprès de la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’alcalde Quirós va reconèixer que el projecte al que s’havia acabat de donar l’aval representa “un canvi de gran transcendència per la ciutat”, de manera directa pels barris del nord perquè, segons ell, això suposarà el benefici per la ciutadania hospitalenca dels serveis de salut que pugui oferir el nou Clínic. Aquest compromís apareix en la Memòria d’Ordenació Sanitària dins del redactat de l’avanç del PDU, de manera que s’estableixi en el seu moment un repartiment del mapa de cartilles de la sanitat pública, per tal que el nou Clínic doni cobertura als barris del nord de l’Hospitalet, i l’hospital de Bellvitge als del sud.

Això s’estableix en un document bàsicament urbanístic en el que, de tota manera, resultava imprescindible establir alguna mena de compromisos, més enllà dels de planejament —que eren els decisius—, per tal de convèncer els interlocutors. Una cosa ben diferent serà la manera com s’apliquin els serveis sanitaris que depenen exclusivament de l’àrea de Sanitat i no pas del d’Urbanisme. L’evidència més directa és el que està passant ara mateix. L’hospital de Bellvitge està a l’Hospitalet des del 1972, però no és un hospital de ciutat, sinó un hospital metropolità com els que s’han projectat a diversos municipis de l’àrea metropolitana de fa anys. Justament, una de les excepcions és l’hospital Clínic que convertirà l’antic complex del carrer Villarroel en un centre d’atenció intermèdia i ambulatòria per Barcelona —i altres serveis mèdics de proximitat—, de manera que el gruix sanitari d’alta tecnologia i els quiròfans principals s’estableixen en el nou equipament de Porta-Diagonal. És evident que si el carrer Villarroel perd el gruix assistencial del Clínic pels barcelonins, el recuperi en molt bona part al nou Clínic.

El final del projecte del nou hospital general de ciutat

El compromís essencialment urbanístic dona dos resultats concrets per l’Hospitalet: el primer, que és possible que hi hagi atenció sanitària pels residents del nord de la ciutat, però compartida amb la ciutat de Barcelona i l’àmbit metropolità més proper (com passa a Bellvitge) i el segon, que amb aquesta promesa encara incerta, s’elimina de manera definitiva la construcció del nou hospital de ciutat que havia de substituir l’actual obsolet de la Creu Roja, i que sí donaria cobertura assistencial exclusiva als 150.000 habitants dels barris del nord de la ciutat.

De fet, en el brífing de l’avanç del PDU entregat a la premsa, la única referència al retorn sanitari per la ciutat s’explicita així: “…quan el nou campus entri en funcionament, L’Hospitalet tindrà dos hospitals universitaris de referència internacional –l’Hospital Universitari de Bellvitge i el nou Clínic– i dues facultats de medicina. A més, els veïns i veïnes dels barris del Samontà passaran a tenir un nou hospital de referència per a ser atesos a L’Hospitalet. Aquest és un dels principals retorns socials del projecte per al municipi”.

Si aquest és el guany, la pèrdua sembla aclaparadora. En aquest espai estava projectat el nou hospital de ciutat que havia de substituir el de la Creu Roja. D’altra banda, és l’únic espai lliure del barri més dens del Continent, que hagués necessitat la radicalitat d’un govern sensible a la situació crítica de la ciutat, per evitar un sol habitatge nou més, com no fos per esponjar la realitat urbana de Collblanc-La Torrassa, La Florida-Les Planes i Pubilla Casas.

L’alcalde s’ha mostrat, així mateix, satisfet d’una altra de les prioritats defensades: que en lloc dels més de 1.200 habitatges que estaven previstos a la zona en el planejament del 2006, ara només se’n construiran 800. Els promotors, però, no perdran ni un pis: els altres pocs els assumirà Barcelona a canvi, que una part del complex del nou Clínic incorpori territori de la ciutat —i això no és diu enlloc—: unes 2,7 hectàrees més, passant de les 10 inicialment previstes a les 12,7.

El 71% de l’edificació a la ciutat més saturada

L’Hospitalet, amb el 34% del territori, es menja el 71% de l’edificació —i, per tant, de la càrrega d’equipaments i serveis previstos per aquestes 800 noves famílies hospitalenques—, mentre que Esplugues amb el 30% del sol s’endú una nova Facultat de Farmàcia, dues parades noves de metro i més sol per equipaments a tocar de Sant Joan de Déu. Barcelona, amb el 36% del sol, s’emporta el 29 % de l’habitatge i un gran hospital, aquest sí, d’absoluta referència.

No en va, en un moment de la roda de premsa, el conseller Albert Dalmau va afirmar que el projecte que s’estava presentant, “construeix ciutat” —i immediatament va rectificar afirmant que “construeix ciutats”— perquè Barcelona guanya amb l’operació a banda d’un hospital de categoria, la reestructura urbana de l’entrada a la ciutat i justament poder construir més de 300 habitatges amb façana a la mateixa Diagonal, amb el que això suposa d’oferta de qualitat, no com l’Hospitalet que construeix a la carretera de Collblanc.

L’oposició radicalment en contra

Les valoracions sobre les dades facilitades han estat amplificades pels grups de l’oposició que, amb significatives diferències, s’han pronunciat molt críticament sobre els acords i les seves repercussions sobre la ciutat. ERC-EUiA, per exemple, denúncia que “el govern presenta com a fets, compromisos que encara no estan garantits i ni parteixen del debat i el consens polític i social necessaris” en referencia al nou Clínic com a servei sanitari pels residents als barris del nord. Alhora, reclamen que “es concreti i es faci explícit l’anunci fet avui de que els veïns i veïnes del Samontà tindran el futur Clínic com a hospital de referencia”, i exigeixen a l’alcalde que expliqui “en quina situació queda l’actual Hospital General”. La coalició municipal ha recordat també que aquesta decisió no depèn ni de l’Ajuntament ni del Consorci del Clínic.

D’altra banda, pel que fa als habitatges previstos reclamen “que la totalitat dels 800 habitatges es destinin a habitatge protegit i de lloguer social i accessible, així com la planificació de nous equipaments, més zones verdes i actuacions de regeneració urbana, molt necessàries en aquella zona”.

Per últim, demanen “concreció sobre el finançament de les actuacions anunciades, especialment el soterrament de la subestació elèctrica de la carretera de Collblanc, així com qui n’assumirà el cost” i el seu portaveu ha declarat, a més, que “el Clínic ha de ser un motor de transformació del Samontà. Aquesta oportunitat ha de servir per millorar els barris i, sobretot, la qualitat de vida dels veïns i veïnes”.

Per la seva banda, el grup popular, a través de la seva portaveu ha denunciat que “l’alcalde socialista, David Quirós, s’atreveix a celebrar que el nou Hospital Clínic, que es construirà a la zona de Can Rigalt, podria atendre veïns de la ciutat, renunciant implícitament a la construcció del nou Hospital General, una reivindicació que fa dècades que els veïns de la zona nord reclamen”. Alhora, ha demanant transparència i que “Quirós rendeixi comptes i expliqui per què l’Hospitalet acollirà el 70% dels habitatges previstos als terrenys, així com que presenti un balanç de les càrregues que haurà d’assumir cadascun dels municipis vinculats a aquest PDU”. I s’ha mostrat molt crítica amb l’alcalde perquè no defensa els interessos dels hospitalencs: “mentre els veïns clamen per la necessitat de col·legis, residències, centres de dia, equipaments sanitaris, i la construcció d’un nou hospital, Quirós signa la construcció de 800 nous habitatges que suposaran una pressió més gran sobre els equipaments i serveis públics d’una ciutat que ja està col·lapsada.”

Els Comuns també s’han pronunciat contra les noves construccions d’habitatges, “sobretot perquè es tracta dels barris més densificats d’Europa”. I han reclamat “més zones verdes i més equipaments”. Respecte que el nou Clínic sigui l’hospital de referencia de l’Hospitalet indiquen que no hi ha garanties al respecte i recorden que el nou Clínic està “en el terme municipal de Barcelona”. I finalment, es mostren convençuts que “aquest tipus d’operacions de gran envergadura s’aprofiten precisament per requalificar terrenys i per construir cada vegada més”.

Vox també ha afirmat que el nou Clínic no estarà a l’Hospitalet, sinó a Barcelona, i el seu portaveu Francisco González ha assenyalat que “hi havia un compromís clar que, amb independència de la seva construcció als terrenys de Can Rigal, l’Hospitalet havia de tenir el seu nou Hospital General”.

L’alcalde afirma que el Clínic de la Diagonal serà un hospital de referència per la ciutat

La reunió del Consell General del Consorci Porta-Diagonal-Campus Clínic, amb presència ahir a l’Espai Corberó d’Esplugues de cinc consellers/eres, el rector de la UB i els alcaldes d’Esplugues i l’Hospitalet, ha donat llum verda al document preliminar del PDU, pel que fa a les gairebé 70 Ha de la planificació urbana que farà realitat el nou Clínic, la nova Facultad de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i la re-urbanització de tota la zona a cavall dels tres municipis.

Com passa habitualment, en el terme municipal de Barcelona s’ubicarà bàsicament el nou Clínic en una parcel·la de 12 Ha; en el terme municipal d’Esplugues, la nova Facultad de Farmàcia de la UB i, en el terme municipal de l’Hospitalet, 800 nous habitatges dels 1.125 previstos en tota l’àrea. Els 325 habitatges restants estan projectats en dues petites parcel·les de Barcelona, a tocar de la Diagonal a l’esquerra del nus amb la Ronda de Dalt i a la zona oest del complex del nou Clínic a l’altra banda.

L’acord s’ha produït en presència de l’alcalde Quirós, l’impulsor del Pla del Samontà que, curiosament, preveu pels barris més saturats del continent europeu 800 nous habitatges en la única zona lliure de Collblanc. Òbviament, en l’operació Porta Diagonal-Campus Clínic, sembla evident que guanya Barcelona, molt per sobre del que s’enduen Esplugues i, sobretot, l’Hospitalet, que torna a perdre espai lliure, guanyarà 800 nous habitatges —amb façana a la mateixa carretera— i milers de nous residents a Collblanc , amb la simple promesa que el nou Clínic atendrà als veïns de la ciutat. La promesa s’ha transmès sense que hi hagi cap articulació certificada de com funcionarà l’equipament, perquè el que ara s’ha fet ha estat donar llum verda al que han negociat els tècnics, els promotors immobiliaris i els propietaris dels terrenys. L’alcalde Quirós ha estat, un cop més, un convidat de pedra en la negociació, a la vista del resultat. Que el màxim defensor propagandístic de la necessitat d’esponjar Collblanc accepti que en aquesta operació de gran format, la ciutat més perjudicada —un cop més— sigui l’Hospitalet, ja explica el paper que el govern local ha jugat en aquest projecte.

Sí —naturalment—, el que s’ha acordat és que el 50% de l’habitatge que es construeixi sigui habitatge protegit i assequible. Assequible, entre parèntesi, en un nou barri de prestigi a tocar de la Diagonal i del millor hospital de referència de la capital catalana.

Soterrament subsestació elèctrica

Per beneficiar l’operació immobiliària, el projecte preveu el soterrament de la subestació elèctrica per deixar lliure una bona quantitat de sol en el terme municipal de l’Hospitalet, just al costat de Can Rigalt, i el trasllat del Complex Esportiu de l’Hospitalet Nord a una altra zona —amb el que això suposarà també per la ciutat, que s’haurà de quedar necessàriament sense aquest complex quan s’hagi d’enderrocar per construir-ne el nou—. El nou complex, quan es faci, tindrà 10.000 metres quadrats útils, però les pistes d’atletisme s’hauran de traslladar a la Feixa Llarga, probablement en els espais que deixi lliure el Cirque de Soleil o molt a prop.

Perquè els hospitalens no saltin de ràbia, el projecte explica amb dibuixets la preciositat de la carretera de Collblanc quan tot s’acabi, tota verda i plena d’arbres, a l’igual que la prolongació del carrer Josep Molins cap al nord, amb un esquema molt bonic de corredor verd fins a Collserola.

Pel que s’ha informat, amb l’aval del PDU per part del Consell General, s’inicia el procés de participació ciutadana fins al desembre, amb tres sessions deliberatives, una per municipi implicat, mecanismes digitals de participació popular i una última sessió de conclusions.

El projecte del nou Clínic es preveu acabat pel 2035 però la idea és que l’aprovació inicial no s’allargui més enllà del juny de l’any vinent i es pugui posar en marxa a l’estiu del 2028. El cost global pujarà a uns 1.700 milions d’euros i el nou Clínic tindrà uns 380.000 m2 assistencials/acadèmics (alta tecnologia mèdica, hospitalització i quiròfans intel·ligents) i 120.000 més per serveis complementaris (suport, administració i logística). Estan previstes també infraestructures de connectivitat com un millor enllaç amb la Ronda de Dalt i una nova estació de metro de continuïtat de la Línia 3 (Nou HospitalClínic/Sant Joan de Déu). La nova Facultad de Farmàcia tindrà façana al carrer de Sant Mateu d’Esplugues i compta ja amb una partida aprovada de 152 milions d’euros per alçar un edifici de 35.000 m2. El hub sanitari es completarà amb les dependències de la Facultad de Medicina i Ciències de la Salut, al Clínic, i el Parc Científic de Barcelona. A tocar d’aquestes instal·lacions estarà l’actual hospital infantil de Sant Joan de Déu.

En declaracions als mitjans oficials de la ciutat, l’alcalde Quirós ha afirmat que “l’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de La Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”. De moment, simples paraules perquè no hi ha cap document que acrediti, hores d’ara, que en efecte, el disseny del nou Clínic de Barcelona  ontempli ser un hospital de referència per l’Hospitalet.