El rector de la UPC, Francesc Torres, ha firmado este jueves en l’Hospitalet un convenio con Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL para que ambas instituciones conecten el talento universitario con las necesidades de las empresas del sector industrial de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, además de impulsar la innovación tecnológica y la formación continua. (Foto: Rector de la UPC, Francesc Torres y Presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté).

El campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicado en Castelldefels, acoge las escuelas de Ingeniería Agroalimentaria y de Telecomunicaciones y Aeronáutica, además del Instituto de Fotónica, líder en Europa, y una incubadora de empresas bajo los auspicios de la Agencia Espacial Europea. Torres ha explicado este jueves en el Fòrum Empresarial del Llobregat, celebrado en el Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, que la UPC realiza investigación profunda, pero “la aplicamos a proyectos concretos con impacto”. Y ha subrayado Agrotech, el centro específico de Tecnología Agroalimentaria donde trabajan 60 investigadores en 16 grupos de trabajo relacionados con el sector.

El tradicional sector agrario sufre un grave problema de relevo generacional, pero con la incorporación de maquinaria, drones, inteligencia artificial, visión por satélite y otras tecnologías, el rector señala que es más atractivo. Las materias en las que trabaja Agrotech orientadas a la producción agrícola, la transformación, distribución y consumo humano, son la producción vegetal (horticultura, Invernaderos, protección de cultivos), agricultura de precisión (robótica, sensorización y teledetección), digitalización (ciencias de datos, comunicaciones, inteligencia artificial), sostenibilidad (análisis de impacto, gestión del agua, energías renovables) y valorización (biomateriales, fibras vegetales y economía circular).

También en Agrópolis han comenzado a combinar el sol y la huerta en la primera planta agricoltaica monotorizada de Cataluña, en la que se genera energía solar y con la sombra que provocan las placas fotovoltaicas se realizan distintas prácticas. En estos momentos hay 150 empresas del sector agroalimentaria incorporadas a Agrotech. El nuevo grado en ingeniería y gestión de empresas agroalimentarias con componentes tecnológicas y de formación en economía para gestionar mejor las explotaciones también es otra de las aportaciones del campus de Castelldefels de la UPC junto al Parque Agrario del Baix Llobregat.

El campus de formación profesional en automoción e industrias auxiliares del motor de Martorell también es otro referente del territorio que ahora lidera la UPC tras el preacuerdo suscrito por esta universidad con el Departamento de Empresa de la Generalitat y los responsables de Formación Profesional y del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La UPC apuesta por la robótica

El rector de la UPC, Francesc Torras, cree que es más práctico competir en nichos útiles para nuestra industria, como la robótica, que “será una revolución en los próximos 10 años, aunque ahora no esté de moda”. En este sentido, ha recordado la existencia del Instituto de Robótica que la UPC tiene en su campus norte, del que ha dicho que es el cuarto o quinto mejor del mundo y que tiene capacidad de realizar aplicaciones en las industrias de l’Hospitalet y Baix Llobregat aportando ventajas competitivas en muchos ámbitos.

Torres se ha mostrado partidario de “ser más práctico y menos sexy” y no apostar en investigación cuántica y chips “porque es muy difícil competir con China en materia de inteligencia artificial”. En ese sentido, aboga por “focalizarnos en la industria que tenemos y que ya cuenta con experiencia y mercados definidos, tanto del sector agroalimentario, como de la tecnología de la salud, el sector químico, la madera, el agua, la tecnología del deporte e incluso las artes escénicas.

Por eso la UPC facilita formación orientada a esos campos con el objetivo de incorporar tecnología y profesionales y mantener la competitividad. “La IA nos afecta a todos, pero la carrera la hemos perdido, aunque debemos utilizarla porque es una herramienta que sirve para mejorar competitividad de los negocios”. De ahí su apuesta por la robótica “y no competir en lo que está de moda, sino qué nichos que son útiles para nuestra industria, ya que la robótica protagonizará una revolución en los próximos 10 años”. El rector ha concluido el coloquio con la sentencia de que “el café para todos es la miseria para todos y por eso, si queremos ser competitivos, tenemos que focalizarnos en los productos que ya dan beneficios a nuestras empresas”.

Francesc Torres es catedrático ingeniero en telecomunicaciones y dirige el departamento de teoría de señales de telecomunicación. Inició su carrera en la Agencia Espacial Europea y participó en el lanzamiento del primer satélite español con el proyecto ESA-SMOS de un grupo de investigación en teledetección, además de estar un año sabático en la NASA en 2006.

La UPC ha cumplido recientemente 50 años de existencia y es la universidad de referencia tecnológica, ciencias y arquitectura de Cataluña y del resto de España. Cuenta con siete campus, 18 escuelas de formación con 30 departamentos y 141 grupos de investigación profunda. En total, dispone de 3.703 profesores, 2.279 personal de apoyo y un presupuesto de 435,6 millones anuales. De sus aulas se han graduado 150.000 personas a un ritmo de alrededor 3.000 egresados anuales.

Su conexión con la industria es relevante, al contar con 6.129 estudiantes en prácticas, una circunstancia que posibilita que “no tengamos bolsa de trabajo, porque el grado de empleabilidad es del 94,7%”, ha dicho el rector. En materia de liderazgo en innovación, la UPC es la 35 del mundo y la 94 en aplicaciones industriales, siendo la primera universidad tecnológica de España y la 22 de Europa. También es tercera en España en captación de recursos europeos para la investigación, tras el CSIC y Tecnalia del País Vasco.

L’entitat Perseu denuncia que l’edifici històric ha estat moneda de canvi en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel Biopol Gran Via

L’ associació Perseu en defensa del patrimoni històric de l’Hospitalet ha denunciat, a través d’un comunicat, la tebiesa de l’Ajuntament de l’Hospitalet envers el manteniment d’un bé patrimonial en risc evident que ha col·lapsat en part, a causa de les darreres ventades.

Es tracta de la Torre Gran, una de les últimes masies històriques que encara queden al sud de la Gran Via, molt a prop del riu Llobregat i d’una bassa de laminació, propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua però declarat BCIL i per tant pretesament protegit, com a patrimoni històric de la ciutat. Aquest digital va avisar als defensors del patrimoni històric dies enrere, que una part de la paret de ponent de la Torre Gran havia col·lapsat probablement a causa de la ventada, arrossegant una part de la teulada i probablement tot el pis interior. La Torre Gran és una de les masies més grans del delta amb una façana principal de més de 20 metres, construïda l’any 1843 i abandona des de fa anys.

Els defensors del patrimoni local, absolutament indignats, es queixen que això no ha estat un fet casual perquè l’edifici estava en molt mal estat, amb escletxes a les parets i en alguns llocs sense sostre i s’havia reclamat insistentment a les diferents administracions una acció urgent per evitar la pèrdua d’aquest edifici històric protegit. L’entitat Perseu parla d’“una cadena de desídies, inaccions i excuses” i de la utilització com a moneda de canvi d’aquest edifici “en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat per les obres del soterrament de la Granvia i el BiopoLH”. “Convertir el patrimoni en moneda de negociació és —afegeixen— una pràctica intolerable que avui mostra les seves pitjors conseqüències.”

Recorden que “l’Ajuntament té la competència i l’obligació inexcusable de vetllar pel compliment de la legalitat urbanística. En el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el consistori disposa d’eines d’inspecció, ordres d’execució i potestat sancionadora per garantir-ne la conservació. La inacció en el cas de la Torre Gran constitueix una deixadesa de funcions que ha permès un estat de ruïna il·legal, derivant en els greus danys patrimonials que avui denunciem.”

D’altra banda, adverteixen “que no permetrem cap intent de reduir o eliminar la protecció legal de la Torre Gran aprofitant-se del seu estat actual. El patrimoni no es pot gestionar deixant-lo caure per després justificar-ne la desaparició. Exigirem la reconstrucció i rehabilitació íntegra de l’edifici, ja que l’ensorrament és conseqüència directa d’una greu desídia de les administracions responsables, les quals estaven perfectament assabentades dels greus problemes estructurals que patia.” En aquest sentit afirmen amb contundència que seguiran lluitant amb determinació “per defensar el patrimoni de l’Hospitalet, denunciar les males pràctiques i per impedir que la història de la ciutat sigui sacrificada per la inacció i la irresponsabilitat institucional”. I asseguren que la Torre Gran “no és només un edifici: és memòria, identitat, història i patrimoni de tots els hospitalencs i hospitalenques”.

És per tot plegat que es mostren decidits a exigir responsabilitats polítiques al govern municipal “i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune”.

La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

La quarta edició d’aquest esdeveniment ciutadà es va celebrar en una sala plena del tot, exponent de l’èxit de la convocatòria i de l’arrelament en la societat hospitalenca

En una sala on, literalment, no hi cabia una agulla, es va celebrar divendres al vespre la quarta edició de La Nit dels Insurrectes a l’hotel Ikonik Lex del carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia. Es tracta d’un acte anual que des de fa quatre anys organitza l’entitat Foment de la Informació Crítica, amb l’objectiu d’homenatjar una entitat de la ciutat, una persona a títol pòstum i una persona que recull presencialment el premi que, en aquesta ocasió, va ser una parella d’artistes molt reconeguts a la ciutat.

L’entitat que va rebre el reconeixement dels presents va ser la Marea Pensionista/Marea Blanca per la Sanitat Pública; la persona a títol pòstum, el fundador —i rector fins al seu retir— de la parròquia de Sant Josep, mossèn Leandre Gassó i la parella d’artistes, Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, fundadors del Taller de Pubilla Kasas, una de les entitats més reconegudes de la ciutat en l’àmbit artístic que ha ajudat a la formació de unes quantes generacions d’artistes plàstics i que s’ha caracteritzat pel seu dinamisme i la seva capacitat d’innovació. Mossèn Leandre Gassó era una persona molt estimada al barri i a tota la ciutat, que va posar la parròquia al servei de les causes més nobles, durant els anys del darrer franquisme, la Transició i els anys posteriors i, la Marea Pensionista, s’ha destacat per la seva tasca en defensa dels drets dels ciutadans en àmbits tan diversos com la reivindicació d’unes pensions de jubilació justes o una sanitat pública i eficient al servei de tota la ciutadania.

L’acte va començar a quarts de nou amb una copa de cava de benvinguda mentre s’anava concentrant el centenar llarg de persones que es van donar cita en el sopar que s’organitza per donar el màxim relleu ciutadà a la convocatòria. En aquesta quarta edició el nombre d’inscrits va superar el de les tres anteriors convocatòries i no va ser més nombrós perquè la sala de l’Ikonik Lex ja no permetia més comensals. Com ha passat en les ocasions anteriors, la Junta de l’entitat ha rebut felicitacions per part dels assistents per la capacitat d’organització demostrada i per la dignitat amb que se celebren any rere any les diverses convocatòries. Cal recordar que la Nit dels Insurrectes es diu així per replicar l’ocurrència de l’alcaldessa Marín de nomenar Fill Predilecte de la ciutat al CEO del Mobile World Congréss que, de l’Hospitalet, no coneixia només que l’espai que la ciutat ha cedit graciosament a la Fira de Barcelona, mentre que molts dels ciutadans i les entitats de la ciutat son generalment ignorades pels poder públics sense que es faci palès el reconeixement per les seves activitats i les seves actituds reivindicatives.

Després de la benvinguda del President de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, que es va referir especialment a la tasca que fa la entitat en el seu àmbit informatiu amb l’edició d’aquest digital, especialment menyspreat pel govern municipal i pel mateix alcalde que mai ha concedit una entrevista al mitjà, es va procedir al sopar. Als postres va començar pròpiament l’acte de lliurement de guardons als homenatjats, amb la intervenció d’un membre de la Junta que va explicar el contingut de La Nit i en aquesta ocasió va explicar la històrica subsidiarietat de l’Hospitalet en relació a Barcelona i, a continuació, la col·laboradora de FIC, l’actriu Mariona Montes va fer la presentació dels homenatjats, explicant els mèrits i fent-los sortir per rebre el diploma i el tradicional objecte artístic de la dissenyadora Paca Hernández. Van parlar representants de la Marea pensionista, l’actual rector de Sant Josep i persones que el van conèixer de molt a prop i que li tenien un afecte molt personal i, per últim, l’Agustín Fructuoso amb la Xaro Castillo, que va agrair l’homenatge i es va referir a la vinculació entre la cultura, l’ensenyament i la democràcia com a fórmula de progrés social més enllà de les fronteres i dels territoris. Al final de la presentació de mossèn Leandre es va poder passar un vídeo on el mossèn recitava el Poema de Nadal i al final de la de Xaro Castillo i Agustín Fructuoso un vídeo sorpresa molt emotiu de la seva neta resident a Alemanya que no va poder estar present però que els va felicitar en la distància. Al final de tot l’acte es va fer una foto de família amb els premiats i representants i, posteriorment, una altra de la Junta Directiva de FIC per recordar aquesta exitosa quarta edició.

Com ja va passar en la primera edició que es va fer en el mateix hotel, la Junta de FIC va felicitar a la direcció i als treballadors de l’establiment que es van comportar amb una gran professionalitat, facilitant l’acollida malgrat l’espai reduït, assenyalant les enormes diferències, tant en el tracte com en el mateix sopar, de les altres edicions que s’han fet fora d’aquest hotel de Santa Eulàlia.

Tots els comensals van trobar en el respectiu seient una bossa amb la revista de la passada edició, un punt de llibre, un llibre de regal i una butlleta de l’entitat per fer-se socis i ampliar la massa social, aspecte en el que va insistir el president en el seu discurs final de comiat. La revista de la present edició és repartirà gratuïtament als assistents a la Festa del Pensament Crític que, de manera tradicional, FIC celebra a la seva seu a mitjans d’abril, en aquesta ocasió previsiblement el dia 16.

Àlbum de Fotos de la Quarta Edició de la Nit dels Insurrectes

Més d’una tercera part dels veïns haurien estat al 2024 víctimes d’un delicte, i la ciutat és la pitjor de l’àrea metropolitana en percepció d’inseguretat

Com ja havíem avançat el passat 24 de gener en aquest mitjà, l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situa l’Hospitalet com la primera ciutat del territori amb més impacte, amb un 30,8% de la població que ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024, vuit dècimes per sobre de l’any precedent, quan també era la ciutat metropolitana més conflictiva i més insegura (Gràfics 1 (2023), i 2 (2024)). Si hi afegim els delictes de ciberdelinqüència l’Hospitalet està 4 dècimes per sota de Badalona que és la primera ciutat de l’àrea metropolitana amb un 36,4% de la població afectada. L’Hospitalet passaria d’un 30,8% a un 36% afegint els delictes d’internet. Més d’una tercera part de la població total de promig, hauria estat víctima d’un delicte l’any 2024. Darrere de l’Hospitalet en xifres globals se situaria Barcelona i Badalona per aquest ordre. (Gràfic 2)

Ciutats del nostre entorn més immediat com Cornellà (17,7%), Sant Boi (18,9%) o Santa Coloma (20,9%) —amb delictes sense ciberdelinqüència— estan bastant per sota de l’Hospitalet. (Amb ciberdelinqûència, presenten xifres més altes Però encara substancialment per sota que l’Hospitalet).

L’avaluació dels serveis policials també registre dades significatives. En una escala entre 0 i 10, l’Hospitalet valora els Mossos d’Esquadra i també la Guàrdia Urbana local per sota de ciutats com Cornellà o Sant Boi, però per sobre que Badalona o Barcelona (Gràfic 3), mentre que el sentiment d’inseguretat global torna a situar l’Hospitalet per sobre de qualsevol ciutat del territori metropolità. A l’Hospitalet, el sentiment d’inseguretat és d’un 27,8%, gairebé el doble, per exemple, que a Santa Coloma; més de 4 vegades per sobre de Sant Cugat, i més del doble que a Sant Boi o a Cornellà (Gràfic4).

Els resultats per barris tornen a ser dramàtics a l’Hospitalet. L’avaluació del nivell de seguretat del barri de l’entrevistat es de 5,72 entre 0 i 10 i encara pitjor si es puntua sobre el conjunt de la ciutat: 5,4. Novament, la pitjor xifra d’entre les sis ciutats utilitzades com a model. I això no ha fet més que empitjorar si s’analitzen les comparatives entre el 2024 i el 2025. Baixa considerablement la percepció al barri: del 5,84 (2024) al 5,72 (2025) i també al conjunt de la ciutat. 5,54 (2024) i 5,40 (2025), respectivament. Novament per sota de qualsevol de les altres ciutats analitzades (Gràfic 5).

En aquest sentit, la sensació de que les coses empitjoren és general pels entrevistats de l’Hospitalet. El 38,6% dels enquestats consideren que l’evolució de la seguretat al seu barri de residència ha empitjorat i només un 13,5% pensen que ha millorat. El nivell d’empitjorament és el més alt si es compara amb les altres ciutats i el nivell de millora el més baix (també és molt baix a Sant Cugat o a Sant Boi, perquè el volum dels que pensen que segueix igual és molt majoritari) (Gràfic 6).

Pel que fa a la sensació global de seguretat, les xifres son encara més contundents. El 38,6% dels enquestats pensen que la seguretat al seu barri ha empitjorat mentre que no arriben al 14% els que afirmen que han registrat millores. Aquestes xifres son encara pitjors a la ciutat de Barcelona, considerada globalment, on més de 8 de cada 10 entrevistats pensen que la seguretat a la ciutat comtal segueix igual o ha empitjorat.

Malgrat el vot testimonial, és evident que el malestar pels nivells de densitat demogràfica dels barris que perjudica la qualitat de vida dels ciutadans, creix en l’opinió pública

Per primer cop en molt de temps, els consellers metropolitans de l’Hospitalet inclòs l’alcalde de la ciutat, més enllà dels partits als quals pertanyen, s’han abstingut en la votació del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que, per segona vegada, es portava a aprovació inicial. Els grups d’aquests consellers, ERC i el PSC, han votat a favor, igual que els Comuns i Junts, i altres formacions de municipis petits, mentre que el PP també s’ha abstingut i Vox ha votat en contra.

Tot i la versatilitat del nou PDUM que ha recollit al voltant del 85% de les 5.184 aportacions rebudes en el seu dia, i de l’exhaustiu treball desenvolupat des del 2010, els quatre consellers hospitalencs han considerat que resulta inassumible per la ciutat, la previsió d’incrementar en més de 6.000 habitatges l’espai residencial. Que el Pla Director prevegui crear 220.000 habitatges més a l’àrea metropolitana per superar l’any 2050 els 3,5 milions d’habitants en aquest territori ja suficientment saturat, només explica l’obsolescència del model de desenvolupament urbanístic que es contempla. Això a ciutats com l’Hospitalet resulta encara més aclaparador si es té en compte que estem parlant de la ciutat més densa de tot Europa amb barris al voltant dels 80.000 habitants per Km² i realitats de pobresa endèmica, pèssimes condicions d’habitabilitat i absoluta manca de serveis i equipaments, conseqüència directe d’aquest urbanisme depredador que només té en compte l’ocupació de més sol lliure i el negoci de promotors immobiliaris i constructors.

És significatiu el pronunciament dels consellers metropolitans de l’Hospitalet que han gosat trencar la disciplina de vot dels seus grups respectius, perquè de les quatre abstencions, tres corresponen a membres de la Junta de Govern local i el quart és el líder de l’oposició. Malgrat ser el gest un pur formalisme, és la primera vegada que govern i oposició a l’Hospitalet presenten una imatge uniforme. Ni tan sols han votat en contra, i era evident que l’aprovació inicial estava assegurada. D’altra banda, l’expressió més fidedigna d’aquest urbanisme que contempla el nou PDUM, és el projecte del nou barri d’habitatges que es projecta a tocar del nou Clínic i el desenvolupament urbanístic de la promoció del Biopol Gran Via, contra la qual s’han pronunciat els Comuns de fa anys, mentre que els altres grups s’ho han anat mirant amb una certa distància, excepte el PSC que és un entusiasta defensor.

És veritat que el que contempla el PDUM per l’Hospitalet es fonamenta, en paraules del portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, en “supòsits irreals o cronificats en el temps, com és el soterrament de les vies ferroviàries”, promesa eterna en temps de campanya electoral però convertida en paper mullat cada vegada que l’Administració Central ha d’intervenir. També és una evidència com explicava Graells que “basar el futur de la ciutat en infraestructures que no tenen calendari real és irresponsable”, a l’igual que si el PDUM “no és una eina municipalista, equilibradora i socialment justa i no protegeix la ciutadania de la massificació i de la tensió habitacional, no és el pla que la nostra ciutat necessita”.

La conseqüència d’aquesta coincidència d’intencions que cal saludar obertament ha estat aprofitada per Graells per demanar a l’alcalde “un debat de ciutat sobre el model urbanístic per treballar i consensuar aportacions conjuntes de ciutat al PDUM”, que com es va posar de manifest, està obert a la contribució dels municipis. Més inconcretes son les paraules finals del representant republicà quan comentava que “això demostra que quan a l’Hospitalet anem units en defensa dels nostres interessos com a ciutat, ens fem respectar”. No està gens clar que l’abstenció dels quatre regidors hospitalencs tingui més pes que el purament testimonial, però és una sorpresa que aquesta unitat testimonial s’hagi produït.

D’aquí que calgui posar molta atenció en l’argument final del republicà: “El futur metropolità no es pot construir a costa de sacrificar ciutats com l’Hospitalet”, perquè és evident que l’històric sacrifici de l’Hospitalet comença a pesar força sobre l’opinió pública dels ciutadans.