Els espais, els passatges entre blocs, acostumen a ser zones molt concorregudes per la ciutadania. Entre l’Avinguda Masnou i el carrer Primavera, molt a prop del mercat de La Florida hi ha un d’aquests espais, plens de respiradors de la infraestructura subterrània. El problema és que fa molt de temps que es van fer i s’han anat deteriorant com es veu a les fotografies. No solament posen de manifest l’abandonament, sinó que també representen un perill i, si més no, son una clara mostra de com està l’urbanisme de la ciutat. Un cop més, amb una mica d’atenció, aquests desastres no existirien.
Autor: Redacció
GASPATXO
Tomàs Maria Porta
“Se machacan de un ajo cuatro dientes
con sal, miga de pan, huevo y tomate
y en aceite de oliva bien se bate,
majando con los ritmos convenientes.
Se junta el agua con los ingredientes
para que, así, la masa se dilate
y se echan al conjunto, por remate,
chorrillos de vinagre intermitentes.
Cuando quede diluida bien la pasta,
afile el colador su noble casta
y, para guarnecer plato tan fino,
démosle ya su peculiar acento,
echándole trocitos de pimiento,
de cebolla, de pan y de pepino.”
Miguel Salcedo Hierro (“Gazpacho”)
Veig que en el món de la gastronomia catalana s’està produint un intens debat sobre si el gaspatxo pot ser considerat cuina catalana o no. De moment es veu que guanya el “no” per golejada. El gaspatxo és andalús i, per tant, una mena de plat invasor a la gastronomia nostrada.
Amb aquest debat se’m desperta un profund remordiment de consciència. Vet aquí que jo soc un enamorat del gaspatxo i podria passar l’estiu amb gaspatxo i crostons, si més no per sopar. Però ara resulta que és un plat espanyol, més espanyolista que els toros, el flamenc i l’Ayuso quan es vesteix de folklòrica. En pensar en això el gust del gaspatxo es torna agre i he de fer un esforç per pensar que els tomàquets, el pebrot, els cogombres i els alls poden ser del Maresme, l’oli d’Arbeca, l’aigua de Ribes de Fresser o de Viladrau, el pa de Can Baltà i la sal de Cardona. Llavors per força la imatge de l’Ayuso desapareix i de cop se m’apareix la Moreneta, la sardana i la Pilar Rahola. Continua sent potent, però si més no és l’Ayuso.
Jo no sé si aquesta dèria identitària que turmenta aquest país és dona a tot el món, a les nacions petites o només a les nacions sense estat. No, no: és a tot arreu. De fet, com més gran son les nacions, més xovinisme. Ja veus en Trump amb allò de “Make America Great Again”. Estic segur que als USA si en comptes de beure coca-cola (o pepsi-cola) beus un Penedès o un Risling o un Burdeus t’assenyalen amb el dit i et diuen que ets un traïdor a la pàtria. Tot i això, hi ha aliments foranis que hi han triomfat com l’hamburguesa d’Hamburg, el frankfurt de Frankfurt o la pizza de Nàpols.
La gastronomia tradicional catalana, conscient que som una nacioneta petititona, ha seguit un camí eclèctic: importar el millor de tot arreu i adaptar-ho a les nostres característiques gastronòmico-nacionals. I, molt important; al nostre paisatge. Perquè el paisatge és el que ens hem menjat i el que hauríem de menjar. Ara se’n diu kilòmetre zero. Els canelons Rossini (del cèlebre compositor de “El barber de Sevilla”) de Sant Esteve. I el torró, que és un invent àrab. I del vi que és d’origen georgià i va ser dut a la Tarraconense pels fenicis.
A casa dels meus pares el gaspatxo no hi tenia entrada, no per ser un plat espanyol o espanyolista -fills meus, els plats no tenen ideologia, simplement ens agraden o no ens agraden- sinó perquè ma mare feia cuina tradicional catalana i per molt que li agradés el Manolo Escobar mai se li va passar pel cap fer-lo, ni comprar-lo fet. Una amanida líquida no entrava en els seus esquemes culinaris com una amanida. Així de simple.
Si vas a mirar el gaspatxo és originàriament romà – de caccabus, calderó- i era una sopa calenta a la que hi afegien pa (se’n feien a mils a aquest país). A l’Edat Mitjana el plat evoluciona i s’hi tiren altres ingredients com el vinagre, l’oli o la sal. I passa a servir-se freda o calenta. No fou fins al segle XIX -o sigui fins fa dos dies- que se li va afegir el tomàquet -que recordem que va venir d’Amèrica al segle XVI com a molt d’hora-. Se sap que els jornalers del camp de tota la península ibèrica han ingerit caccabus a punta pala. Des de l’any de la picor. Potser sí va posar-hi primer tomàquet era andalús. Podria ser. No sé si això li dona dret a Andalusia a apropiar-se d’una sopa ancestral o no, però tant és. Ni el nom, ni el gentilici fan la cosa. És molt comprensible que la imatge dels jornalers andalusos fonent-se a 40 graus centígrads resultés atractiva per a l’èpica del producte. Ja coneixem el poema de Miguel Hernández “Andaluces de Jaen”:
…Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién
amamantó los olivos?
Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor….
A Catalunya tenim un problema amb la identitat que no ens deixa ni menjar tranquils. Què és gastronomia catalana i què no és gastronomia catalana? La coca-cola és gastronomia catalana? I per què la coca-cola no i el bacallà d’Islàndia sí? I amb això torno al començament: a què treu cap menjar-se el coco amb aquestes cabòries? És gastronomia catalana tota la que es fa a Catalunya i que els catalans acceptem com a nostra. I punt. He dit.
L’equip de govern aplica la normativa amb laxitud si afecta al PSC i amb un rigor extrem si es tracta d’entitats que posen en qüestió la manera de governar
En el darrer ple es va denunciar la il·legalitat de l’establiment de taules del partit del govern, que van ser visitades per l’alcalde i membres del seu equip, amb total impunitat
Algunes insospitades conseqüències de la insòlita manifestació dels veïns del nord de la ciutat, la tarda de l’1 d’octubre, sobre la preocupació social respecte de la inseguretat ciutadana, es van registrar durant els dos dies del cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, quan la organització local del PSC va demanar als seus militants que “donessin la cara amb els veïns per explicar el projecte polític que tenen per la ciutat, les coses que s’estan fent, el que es farà, i escoltar…” (Foto de Roser Chillon: Carlos Galve, representant de FIC a la seva intervenció al Ple).
Explicaven que “de la mateixa manera que el nostre alcalde ahir va baixar a la manifestació i va donar la cara, el PSC de l’Hospitalet havia de fer el mateix” i recordaven que “ahir va ser un dia complicat on la gent dels nostres barris va expressar la preocupació que sent, una part real, i l’altra induïda per grups polítics que es mouen bé en l’alarma i el fang”. Per això, organitzaven taules del partit dissabte 5 i diumenge 6 al Mercat de la Florida i al del Torrent Gornal, i demanaven l’assistència de la militància.
El mateix alcalde es va deixar veure en aquestes taules i gent de l’equip de govern que van estar explicant als veïns l’enorme quantitat de projectes que tenen i l’ànim d’acabar amb la inseguretat ciutadana sota un lema que va fer furor: “qui la fa, la paga”.
El lema i l’organització de les taules al carrer van ser denunciades en el ple del passat dimarts pel portaveu dels republicans en diverses ocasions denunciant, de passada, l’establiment de les taules a la via pública.
La denúncia va passar força desapercebuda en el marasme de qüestions que es van desenvolupar entre els dos plens: l’extraordinari del matí i l’ordinari de la tarda-vespre, però vista en profunditat no té pèrdua.
Resulta que per establir taules al carrer del tipus que siguin, ja siguin d’entitats, organismes o partits, cal demanar permís a l’Ajuntament amb una antelació mínima de 20 dies hàbils. Aquestes taules es van demanar amb només 4 dies i, naturalment, segons se’ns ha informat, es va denegar el permís d’ofici. Malgrat tot, les taules es van posar i l’alcalde va visitar-les. Això no tindria més importància si no fos perquè aquest mateix equip de govern que té prou mà ampla per fer la vista grossa amb el seu partit, és extraordinàriament rigorós quan es tracta de permetre que entitats que els molesten exercitin els seus drets. Precisament en aquest darrer ple, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora de L’Estaca, va poder prendre la paraula després de que en els darrers tres mesos li fos denegada, en la darrera ocasió, el ple de setembre, perquè havia demanat la paraula sis hores després de tancar-se el termini formal, perquè l’entitat no va calcular que el dia 24 de setembre a l’Hospitalet també és festa local.
Adjuntem al final d’aquesta informació el text exacte que es va llegir al ple, on s’explica l’extrema rigorositat que l’equip de govern ha estat aplicant amb aquesta entitat des de fa molts mesos, posant de manifest l’arbitrarietat més absoluta en l’aplicació de la normativa que obliga d’igual manera al conjunt de la ciutadania, les entitats i els partits.
Sobta que per unes coses s’apliquin les normes sense permetre cap mena de laxitud i, per altres, directament es vulnerin sense que passi absolutament res.
Text complet de la intervenció del representant de FIC al ple ordinari del 28 d’octubre
A LAMINE YAMAL
(després de la derrota del Barça al camp del Real Madrid el 26
d’octubre del 2025)
Vet aquí que a Rocafonda,
a tocar de Mataró,
han criat una anaconda,
que és un tigre i un lleó.Pels porters i les defenses
com les plagues és temut,
amb una canguela immensa
tremolen a cada xut.El pare li fa d’amic,
d’amic i de camarada.
I de pare n’hi fa en Flick,
La mare li fa de mare.Qui pensa ja amb en Cruyfet,
en Kubala i amb en Messi,
en Ronaldinho i en Pep
en Maradona o Nemessi?Si pel camí no pren mal,
ens durà cap a la glòria.
Si és qui és: Lamine Yamal.
i no se’l menja l’eufòria.
El ple extraordinari sobre seguretat ciutadana acaba amb la victòria del govern local gràcies a l’absència de Vox abans de les votacions finals
El ple va servir, no obstant, per posar de manifest la gravíssima situació que viu la ciutat en aquest àmbit i la necessitat de mesures urgents que no van reeixir
Una mica més d’una hora i mitja va durar el ple extraordinari que va tenir lloc ahir al matí, per tractar dels problemes generats per la inseguretat ciutadana, d’acord amb la sol·licitud que van vehicular els grups municipals del PP i d’ERC-EUiA. (Foto de portada: Els tres cossos policials presents al ple municipal).
El ple extraordinari que constava de 8 punts que es van debatre conjuntament tot i que es van votar separadament, tenia com a objectiu acordar mesures que ajudessin l’eficàcia policial per fer front als increments de delictes detectats i acordar-les, com es va manifestar al llarg del debat, de manera consensuada que és el clima que alguns dels grups municipals d’oposició volen anar imposant a poc a poc i que sembla que l’equip de govern comença a percebre.
Les mesures en relació a l’eix del problema que observen els grups municipals, com és l’endèmic conflicte amb el cos policial local, s’estenien amb els 6 punts darrers de l’ordre del dia, per tal d’aplicar mesures concretes als diferents districtes de la ciutat.
A l’hora d’explicitar on radicaven les causes de l’evidència de la inseguretat ciutadana, els portaveus del grup popular i els dos d’ERC van fer un exhaustiu repàs de les mancances i de les evidències que posen de manifest tant les xifres oficials sobre l’augment dels delictes i de la delinqüència, com la queixa continuada de veïns i comerciants de tots els barris de la ciutat sense exclusió i que es va posar de manifest a mitjans d’aquest mes, amb la nombrosa manifestació autoconvocada dels veïns. El contundent llistat de mancances i d’evidències dels grups municipals que van proposar el ple extraordinari que es va tancar amb multitud d’exemples de conflictes als barris, van ser complementats amb les intervencions dels altres dos grups de l’oposició, els Comuns i Vox. Mentre que els Comuns van presentar fins a 7 propostes concretes molt elaborades que anaven des de l’increment de les intermediacions per resoldre problemes d’incivisme i de convivència, fins a la necessària reforma de les normes jurídiques que afecten a la reiteració dels petits delinqüents, passant per la defensa de les policies de proximitat i la indispensable intervenció urbanística, fins a les mesures de prevenció i de pedagogia cívica per evitar els delictes d’odi que s’alimenten des de l’extrema dreta.
Vox va aprofitar la conjuntura per dues coses: per posar l’accent en la immigració il·legal com a responsable directe de l’increment de la delinqüència a ciutats com l’Hospitalet i per insistir sobre les contradiccions inherents a tots els grups municipals presents al voltant d’un tema, com el de la inseguretat ciutadana que Vox ha estat defensat reiteradament i que ha anat agafant pes a mesura que la ciutadania s’ha queixat reiteradament de l’absència de solucions. Aquest gir en l’argumentari de Vox va fer derivar el problema que s’havia sostingut fins aleshores amb els contundents dèficits de gestió de l’equip de govern, per convertir-se en un debat supraideològic sobre l’emigració, els delictes d’odi i la multiculturalitat.
La participació del govern es va dividir entre la intervenció del regidor responsable actual de Recursos Humans, José Antonio Alcaide i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos del qual es demanava la dimissió. Alcaide es va dedicar a intentar desmuntar algunes afirmacions i a explicar que la inseguretat també és un element de percepció social. Va desautoritzar la intervenció de Vox afirmant que els socialistes no assenyalen col·lectius ni barris concrets i va defensar el llistat de mesures aplicades com si els anuncis al respecte (el reforç dels serveis socials, el pla del Samontà, la millora de l’enllumenat, el pla local d’habitatge, els nous agents cívics, etc) revertissin directament els problemes actuals. Per la seva banda Husillos va fer una lectura transversal del problema, situant-lo en l’òrbita política general i només baixant al detall del que s’ha fet a l’Hospitalet per parlar de les operacions comuns amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, la nova negociació amb la Guardia Urbana o els contactes amb la fiscalia, la delegació del govern, etc.
El mes destacable dels 135 minuts del ple, vindria una mica abans d’aquestes darreres intervencions quan el responsable de Vox va explicar que ja estava cansat de paraules i que reclamava fets concrets —amb mesures radicals com ara l’expulsió d’immigrants delinqüents o el tancament de mesquites fonamentalistes— i explicant que el seu lloc no estava entre els regidors sinó amb el poble i que per això marxaven de la sala.
Marxar de la sala volia dir, sense expressar cap més paraula, permetre que el govern guanyés totes les votacions dels punts de l’Ordre del Dia perquè a l’Hospitalet ja se sap que la no presència d’un sol regidor de l’oposició o una sola abstenció permet al govern guanyar qualsevol votació.
I així va ser, perquè tots els punts van tenir un resultat negatiu amb 13 vots contraris i només 11 a favor (els dels tres grups d’oposició), tret del punt on es demanava la dimissió del regidor Husillos, on els Comuns també es van abstenir.
Les negociacions amb la Guàrdia Urbana van per bon camí, malgrat que l’equip de govern encara no ha anul·lat el decret que obligava als canvis de torns
L’actual regidor de Seguretat Ciutadana al qual avui es demana la dimissió al ple extraordinari, era el regidor de Recursos Humans quan el cas del superintendent
A poques hores d’iniciar-se el ple extraordinari sobre seguretat ciutadana, aquest digital ha pogut saber que les negociacions amb la Guàrdia Urbana que es van iniciar a mitjans de mes circulen per un terreny bastant més planer que el que hi havia a principis de setembre quan l’equip de govern va dictar un decret que afectava als torns dels agents.
La represa de les negociacions es feia sobre la base que l’equip de govern anul·lés aquest decret que tenia un caràcter indefinit i que s’havia signat per evitar baixes repetitives de la plantilla d’agents. Hores d’ara, pel que ens han explicat fonts sindicals, el decret encara continua vigent, malgrat que els han assegurat que no s’aplicarà i que properament deixarà d’estar en vigor. Sobre aquesta garantia, que han ratificat des de Recursos Humans de l’Ajuntament, es van reprendre les negociacions especialment sobre la qüestió salarial per tal que l’Ajuntament es fes càrrec dels perjudicis econòmics de la policia local en relació a les plantilles de la Guàrdia Urbana de municipis de la complexitat de l’Hospitalet.
S’ha negociat de moment una quantitat fixa de 2.000 euros anuals que iguala el salari mitjà de la policia al salari mitjà de les policies de Catalunya de ciutats de més de 50.000 habitants i uns altres 3.000 euros com a variable que s’ajustarà en funció de l’estabilitat en els llocs de treball. Això vol dir que es tracta d’un complement salarial que regularà els temps de baixa laboral dels agents, de manera que es cobrarà íntegrament si no es produeix absentisme i que es deixarà de cobrar si les baixes laborals superen un percentatge d’absentisme sobre el qual s’ha de fixar un acord. Alhora, també forma part de la negociació, l’efecte sobre la plantilla de les baixes per malalties greus, que els sindicats consideren que s’han d’excloure d’aquest barem.
Les negociacions es reprenen el proper dijous
Les negociacions es reprendran de nou el proper dijous i resten encara una quantitat important d’aspectes —entre els quals els que tenen a veure amb qüestions tècniques del treball policial— que caldrà afegir al conjunt de la negociació. Les fonts sindicals consultades han observat un canvi substancial en l’actitud negociadora per part de l’equip de govern, pressionat sens dubte pel clima de preocupació sobre la seguretat ciutadana que es respira a la ciutat.
Pel que fa a la recent sentència sobre la convocatòria de la plaça de superintendent que ha quedat anul·lada, les fonts sindicals consultades valoren favorablement que l’equip de govern no hi presenti recurs. Alhora, preguntats per aquest digital sobre la responsabilitat de l’actual equip de govern en el fons de la qüestió administrativa que suposava una posició de favoritisme cap al superintendent que va guanyar la plaça, ens han assegurat que l’actual regidor de Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos, ja era en el seu moment el regidor responsable de Recursos Humans, de manera que s’entén la proposta dels grups municipals d’oposició que, en el ple extraordinari d’avui dimarts, demanen la dimissió del regidor estretament vinculat aleshores al contenciós del superintendent.
L’altra cosa sobre la qual també hi ha una posició majoritària és la necessitat que es renovin les negociacions per la signatura del conveni amb la plantilla municipal. Cal recordar que no hi ha conveni oficial des de l’any 2016 i que el conveni que es va signar el 2023 i que tenia una vigència de dos anys, mai va passar pel ple i, per tant, mai va ser publicat ni es va poder fer efectiu. Les diferents fonts sindicals consultades consideren que és imprescindible una negociació immediata, passi o no pel ple el conveni del 2023, perquè en qualsevol cas el que es va negociar tenia una vigència fins a finals del 2025 i per acabar l’any només queden dos mesos.
D’altra banda, l’acord que resulti de la negociació amb la Guàrdia Urbana, si les coses no es torcen i arriben a bon port, es podrà incorporar com una peça suplementària ja tancada, en el nou conveni que s’ha de negociar.
Dimarts 28 estan convocats dos plens, un extraordinari a les 9h del matí per parlar de la seguretat ciutadana i l’ordinari a les 16,30h de la tarda
El ple extraordinari l’ha hagut de convocar obligatòriament l’alcalde perquè 8 dels 27 regidors ho van demanar, en concret, republicans i populars
Dimarts vinent serà una jornada de plens municipals a l’Hospitalet perquè n’hi ha convocats dos, un d’extraordinari a les 9 del matí i l’ordinari habitual de l’últim dimarts de mes a les 16,30h. El ple extraordinari és el que els grups municipals d’ERC-EUiA i del PP van demanar per tractar el gravíssim tema de la seguretat ciutadana, que van anunciar primer, ajornar després, per donar un vot de confiança a l’equip de govern i, com que van veure que el vot de confiança resultava inútil, el van tornar a demanar d’immediat.
El ple extraordinari el poden demanar com a mínim una quarta part dels membres electes i l’alcalde l’ha de convocar obligatòriament dintre dels quatre dies següents a la sol·licitud i amb una demora màxima de 15 dies. L’alcalde Quirós l‘ha convocat pel mateix dimarts a les 9h del matí amb l’ordre del dia que proposen els electes signants.
Aquest ple per tractar de la seguretat ciutadana, l’han demanat 8 dels 27 regidors, és a dir, tots els components dels dos grups municipals majoritaris. Ni els Comuns ni Vox han participat d’aquesta proposta i es desconeix quina serà l’actitud que prendran en les votacions dels 8 punts de l’ordre del dia, però en funció de la seva postura prèvia es podria perfectament preveure quin serà el resultat. Pel que fa a Vox, qualsevol proposta que posi la seguretat ciutadana sobre la taula li crea simpaties, cosa totalment contrària a la postura dels Comuns que es queixen habitualment que cal més seguretat ciutadana però que son reticents a tractar la qüestió de la delinqüència sense matisacions, perquè no es vegi implicada la ciutadania immigrada, que consideren que no és responsable dels dèficits de seguretat que es pateixen a l’Hospitalet.
Si tota l’oposició no es posa d’acord a l’hora de les votacions no es podran acordar mesures concretes en els sis districtes de la ciutat que són sis dels vuit punts que es debatran dimarts al matí. El primer punt és simplement una manifestació de preocupació del ple municipal per l’increment de la delinqüència i la inseguretat ciutadanes però també acordar mesures amb la Guàrdia Urbana per millorar l’eficàcia policial i les seves condicions laborals i l’atenció a les víctimes. Si fem cas del que s’ha vingut declarant en les setmanes prèvies, l’aprovació d’aquest punt estaria garantida perquè tant l’equip de govern com tota l’oposició en ple han reconegut que hi ha problemes d’inseguretat i delinqüència al carrer i que cal posar-se d’acord amb la Guàrdia Urbana per millorar la seva resposta al carrer. Però ja veurem…
On hi haurà absolut desacord és en el punt 2 on es demana a l’alcalde que aparti de les seves funcions al tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat, Jesús Husillos, alhora portaveu socialista al ple municipal. Està clar que el govern votarà en contra, i no està gens clara la posició que adoptaran els Comuns que poden quedar en evidència una altra vegada. De tota manera, com que es tracta d’una moció, la seva aprovació tampoc no garanteix res, tenint en compte que una gran majoria de les mocions aprovades no tenen aplicació pràctica i, en aquest cas, l’alcalde té plena llibertat per nomenar el seu equip. Per això encara és més clarificadora la postura que prenguin els diferents grups municipals perquè, més enllà del resultat final d’una moció que té un alt grau de contingut retòric, oposar-se al que ha estat un clam, especialment entre la plantilla de la Guàrdia Urbana, no deixaria de ser molt significatiu.
Les parets de Can Riera
No fa tants anys que es va rehabilitar Can Riera com a seu del Museu d’Història. Doncs ara, la paret exterior presenta aquest aspecte. Es veuen fins i tot els maons, cosa que vol dir que, en poc temps, poden aparèixer humitats interiors. Porta així des de fa molts mesos, per no dir anys. I això, qualsevol brigada amb una mica de ciment i una hora de temps ho tindria arreglat. Desídia? Negligència? Incapacitat?. Tot alhora
L’epigrama de l’enfadós
Pobre Quirós, està de pega,
serà David el dissortat,
perquè no podrà fer mai brega
contra la Generalitat.Abans els nostres capitostos
sempre ens podien prendre el pèl,
Madrid s’endú els nostres impostos,
i ens foten de soca-arrel.Prô ara son els socialistes
els qui manen a tot arreu,
de greuges no feu una llista,
perquè ningú no se la creu.Tant si ens fot el president Sánchez,
o l’Illa o el batlle Quirós,
no ens prenguéssiu pas per comanxes
amb la cançó de l’enfadós!
Els tribunals donen la raó a la demanda contra la convocatòria de la polèmica plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet
El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics
Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.
La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.
Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.
El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.
El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.
Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.
Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.
La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.
Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.