El govern Quirós haurà de convocar un ple extraordinari per mirar d’aprovar el pressupost de l’any vinent

Aquest dimarts es compliran dos mesos des de la reunió del Consell Consultiu dels Serveis Públics de Comunicació (SPC) on es va acceptar l’encàrrec de fer un informe de viabilitat per la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, assumint l’acord de la moció que es va aprovar en el ple ordinari de febrer de l’Ajuntament en aquest mateix sentit. Aleshores, l’acord al que es va arribar el passat 17 d’octubre és que en el termini d’un mes i mig —que vencia el 2 de desembre— el director dels mitjans de comunicació públics presentaria un informe de viabilitat en una nova reunió del Consell Consultiu que ni tan sols ha estat convocada.

Encara més. En el passat ple de novembre, l’oposició va impedir l’aprovació del nomenament d’un Consell Executiu i de Programació (SPC) que hagués hagut de posar-se en marxa arran de la constitució del nou ajuntament al maig de l’any 2023. L’oposició va votar en contra d’una proposta enllestida per la Junta de Govern, suposadament amb el vist i plau de la direcció dels mitjans, que incloïa entre els professionals que havien de formar-hi part, dos dels mateixos periodistes de mitjans de comunicació generalistes, que formaven part de l’anterior Consell Executiu i que mai van assistir a cap de les reunions convocades però que van delegar els seus respectius vots en el president de l’organisme de manera que abans d’iniciar-se les reunions ja estava garantida la majoria de vots a favor dels convocants. L’oposició es va oposar a repetir l’enganyifa i va demanar que els professionals que s’havien d’incorporar corresponguessin als mitjans de comunicació privats que existeixen a la ciutat, en concret Línia L’Hospitalet i el nostre digital L’Estaca.

Aquesta proposta, malgrat ja s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions, encara no ha rebut el vist i plau del govern municipal i, per tant, tot el procediment per posar en marxa els mecanismes de control de la comunicació pública, que ja anaven 17 mesos tard, torna a endarrerir-se. La veritat és que en la Junta de Portaveus d’aquest proper dilluns on el tema es podia desencallar ràpidament no sembla que el govern porti cap nova proposta —de fet, no s’ha debatut res al respecte en la passada Junta de Govern— i, en conseqüència, no hi ha data per recompondre els mecanismes de control democràtic i ciutadà dels SPC.

Per dir-ho clarament. La política pública de comunicació funciona exclusivament sota el control del govern local, cosa que indica que no existeix cap garantia que enlloc d’informació el que es faci arribar a la població sigui simplement propaganda. Afegim-li que tampoc hi ha cap interès per respectar els terminis que els mateixos organismes governamentals fixen, com és el cas de l’informe de la ràdio, i toparem directament amb la crua realitat: la incapacitat del govern per complir res, i el que encara és més greu, el desinterès manifest per complir cap compromís.

Això no és cosa d’ara. Ja passava amb el govern Marín. Només que amb el govern Quirós, alguns esperaven canvis i ja s’ha vist que la voluntat és la mateixa i la capacitat probablement inferior.

Algunes veus indiquen que ara el que importa és exclusivament tirar els pressupostos endavant. Si ja l’any passat els pressupostos es van aprovar en el darrer ple ordinari de l’any, sembla que en aquest 2024, els pressupostos ni tan sols es presentaran en el proper ple de divendres dia 20 perquè al govern no li ha donat temps ni d’enllestir-los ni de negociar-los. Per aprovar-los, caldrà esperar al dilluns 30 de desembre —veurem si hi ha algun grup de l’oposició que s’atreveix a posar-li una catifa vermella a l’equip Quirós—, un dia abans d’acabar l’any i veurem si, en plenes vacances, hi ha algú per retransmetre el ple per streaming…

Els informes de l’Incasol del tercer trimestre registren les conseqüències dels topalls de preus, però mantenen la incògnita sobre l’oferta i la demanda.

Els preus mitjans dels contractes de lloguer a la ciutat han arribat al tercer trimestre de l’any, als 841,87 euros/mes, una mica inferiors als acumulats del segon trimestre quan estaven al voltant dels 850 euros de mitjana. Al primer trimestre de l’any, estaven a l’entorn dels 880 euros i la baixada forta es va produir durant el segon trimestre del 2024 quan van arribar als 815 euros, xifra que es va incrementar lleugerament durant el tercer trimestre fins als 819,28 euros.

Les xifres posen de manifest que es va produir una contenció dels preus del lloguer a partir del segon trimestre però, com es veurà a continuació pel nombre de contractes, el mercat continua tensionat per manca d’oferta. Això és degut, sobretot, a la deriva cap a lloguers de temporada o lloguers habitacionals que resten habitatges al mercat tradicional, per part de grans propietaris especialment.

Aquestes son les dades que ha lliurat recentment l’Incasol, trimestre per trimestre a tot Catalunya i amb xifres acumulades a les quatre circumscripcions catalanes. La mitjana catalana se situa una mica per sobre de la mitjana de l’Hospitalet (845,27 euros), mentre que la de la província de Barcelona supera els 933 euros de mitjana.

La circumscripció amb els lloguers més baixos és Lleida amb lloguers mitjans inferiors als 500 euros/mes. A tot arreu els lloguers van disminuir durant el segon trimestre per causa de l’entrada en vigor de la limitació del preu dels lloguers que es va aplicar a partir del 16 de març d’aquest any (a 140 municipis de Catalunya), però al llarg dels mesos d’estiu el lloguer mitjà ha tornat a repuntar fins a apropar-se als preus mitjans del primer trimestre. El topall de preus es va incrementar a 131 municipis més a partir del 10 d’octubre del 2024. Son justament aquests 271 municipis en els que es concentren més de 7 milions de persones, el 90 % de la població del país i tots els de l’AMB. És possible, per tant, que en el recompte del quart trimestre es torni a registrar una disminució sensible dels preus de lloguer i molt probablement una davallada també del nombre de contractes, qüestió que no resoldrà el conflicte al voltant del mercat de lloguer.

Pel que fa al nombre de contractes, a l’Hospitalet s’han signat gairebé 3.300 fins a finals de setembre, tot i que han anat disminuint al llarg de l’any (1.309 al primer trimestre, 1.059 al segon i 931 en aquest últim). La dinàmica ha estat gairebé igual a la resta del país. Durant el primer trimestre es van signar més de 34.500 contractes, xifra que va disminuir fins als poc més de 29.300, en el segon, i a gairebé 27.100 en el tercer. En total fins a finals de setembre s’havien signat a Catalunya pràcticament 91.000 contractes de lloguer. D’aquests contractes, gairebé el 60% corresponen a lloguers de les àrees metropolitanes, més de 32.000 al Barcelonès, més de 9.000 al Vallès Occidental, més de 7.300 al Baix Llobregat i poc mes de 5.000 al Maresme.

En molts àmbits es torna a insistir en la necessitat d’ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer a base de construir nous habitatges de protecció oficial que no siguin de compra, però també és cert que comencen a plantejar-se alternatives més restrictives que posen l’accent en la cobdícia dels grans propietaris, com ara la possibilitat de limitar per llei el nombre màxim de pisos en propietat, el topall en funció del preu/m2, crear un parc d’habitatges provisionals públics a preu simbòlic, per evitar les okupacions per necessitat, o eliminant els lloguers de temporada inferiors a una mensualitat. Qualsevol opció que no suposi l’ocupació de més sol lliure en zones d’alta densitat de població, podria produir un clar alleugeriment del problema.

Van participar en total 89 persones i es van recollir 79 intervencions d’un total de 12 sessions informatives i de debat

Els mecanismes de participació ciutadana en els processos d’aprovació definitiva estan regulats per llei a l’article 21 del vigent Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i, per aquesta causa, la documentació relativa al projecte del Biopol-GranVia va incloure en la seva tramitació un procés participatiu que es va portar a terme entre el 17 de març del 2022 i el 28 de novembre del mateix any. Fa pocs dies, en aquest mateix digital, ens referíem al procés de participació que s’està portant a terme per la reforma del Reglament de Participació Ciutadana i ja avançàvem que una cosa és el que es vol posar de manifest i una cosa molt diferent l’efectivitat del fet concret. És a dir, una cosa és fer veure que hi ha un procés participatiu i una cosa molt diferent que, en fecte, el procés participatiu sigui real i que serveixi per alguna cosa.

Aquest digital s’ha entretingut a revisar amb una mica de detall l’informe sobre el procés participatiu que es va portar a terme durant la fase d’aprovació provisional del PDU Biopol-GranVia perquè sense aquest procés participatiu no s’hagués pogut aprovar de manera definitiva, i cal dir que, malgrat que la llei no considera el procés participatiu com un factor vinculant —cosa que ja indica la importància que en el fons el legislador dona a aquesta figura—, l’informe era preceptiu i calia considerar-lo.

El cert és que la pròpia Generalitat que promou la participació no es deuria mirar massa a fons l’informe perquè la veritat és que fa riure. Tot el procés de participació del PDU Biopol-Granvia que planifica el 8% del territori municipal i que garanteix 400.000 metres quadrats de sostre edificable, es va cloure en una dotzena de sessions, a més de 36 participacions on line, de les que es van despendre només 3 intervencions factibles.

En total el procés, a banda de les participacions on line, va constar de tres taules de treball i seguiment del PDU, una sessió en el Consell de Ciutat, dues taules de debat, cinc reunions als Consells de Districte (tret del districte II on na es va fer cap sessió) i una sessió de conclusions.

Segons l’informe, el procés va comptar amb 253 participants que, en total van fer 81 intervencions a tenir en compte. La realitat, no obstant això, va ser molt diferent. El nombre real d’assistents que no eren ni polítics municipals, del govern o de l’oposició, o de tècnics municipals va ser, en realitat, de 89 persones i el nombre d’intervencions aprofitables de 79. Si dividim el nombre de sessions  pel nombre de persones ens dona que en cada sessió va haver en realitat una mitjana de 7 persones i una mitjana d’una intervenció que calia recollir en cada reunió. És a dir, el procés participatiu del PDU Biopol Gran Via va ser, igual com estan sent els processos participatius del Reglament Municipal de Participació, una filfa.

Resulta simptomàtic que en els Consell de Districte que és on, en principi, els processos de participació haurien de ser més intensos, l’informe de participació del Biopol-GranVia, només dona xifres dels del districte 1, 3 i 6. En total 31 persones, al marge de polítics i tècnics que van fer 17 intervencions recollides. Als altres dos districtes no es donen xifres de participants i només es comenta que s’han fet en total 5 intervencions. Allà on va haver més participants per la pròpia composició de l’organisme és el Consell de Ciutat on va haver 29 assistents, però només 4 intervencions al respecte. A les dues taules de debat un total de 22 persones, tret dels tècnics, que van fer en total 19 intervencions recollides.

Malgrat la pobresa en que es va desenvolupar el procés participatiu, que reconeix el mateix informe i que potser hauria d’haver estat qüestionat per la seva debilitat intrínseca, es van posar de manifest moltes de les claus de l’oposició popular al projecte que ja ve de lluny. Remetem al lector a les pàgines 26 i següents de l’informe que adjuntem, on podrà comprovar fidelment les raons al·legades per tal que el PDU Biopol-Granvia estigui qüestionat.

Modificar el Reglament de Participació implica reformar el redactat dels articles, per fer-lo autènticament útil

Aquestes setmanes, els Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa la discussió sobre la reforma del Reglament de Participació Ciutadana (RPC), el teniu al final del text, per ajustar-lo a les necessitats derivades de les noves realitats de les entitats municipals i les crítiques per les mancances observades en el seu desenvolupament. De fet, el Reglament de Participació avui en vigor el va aprovar el ple municipal al gener de l’any 2013, és a dir fa ja gairebé 12 anys i, per tant, s’ha mantingut sense modificacions al llarg dels tres mandats últims. Darrerament s’havien abocat nombroses crítiques sobre la manera com s’aplicava el Reglament, pel fet que, per exemple, era impossible que les reunions dels Consells de Districte servissin per quelcom més que per referendar les propostes municipals que imposava l’equip de govern.

Per fer front a les successives crítiques, el govern municipal va endegar un procés participatiu per l’elaboració del nou Reglament que, amb les reunions que ja s’han fet, estaria encaminat a rebre i debatre propostes que serveixin per aprofundir en un nou model de participació ciutadana al municipi. De moment s’han fet ja algunes sessions i estan convocades unes quantes més amb grups focals dels Consells de Districte per tal d’informar dels procediments, i recollir suggeriments. El procediment emprat consisteix a realitzar una exposició dels principals aspectes tècnics del procés i desenvolupar una dinàmica al voltant de dos eixos: a) quins aspectes dels Consells de Districte van bé i cal mantenir o reforçar al nou Reglament de Participació i 2) quins aspectes cal reorientar, afegir o millorar.

Aquest digital s’ha fet amb l’acta resum de la sessió que es va portar a terme al Grup de Treball de Marina corresponent als districtes 1, 3 i 6, que es va fer el 24 de novembre i en el que van intervenir activament un  total de 15 participants, 7 del districte 1, i 4, respectivament, dels districtes 3 i 6. El mecanisme de reflexió i aportació del Reglament fet amb aquests equips dinàmics (15 persones de mitja ciutat) fa un diagnòstic de quines coses han funcionat i quines no en el Reglament vigent, però la realitat és que no s’entra directament en la matèria del reglament que són els respectius articles, sinó  que es fan valoracions i aportacions genèriques que després algú haurà de tenir en compte en l’elaboració concreta del redactat. És una forma participativa tan evanescent, que res no garanteix que les aportacions es concretin en el redactat que surti del procés participatiu dels Consells de Districte.

La realitat és que la reforma del Reglament exigeix modificar directament el redactat dels diferents articles, més que no pas valorar els aspectes genèrics de la participació a la vista de l’experiència d’aquests anys. L’experiència indica que l’aplicació dels articles del Reglament és justament allò que crea problemes i, per tant, la manera de fer un Reglament de Participació que serveixi exactament per participar, obliga a concretar en l’articulat allò que cal modificar.

Caldrà posar un simple exemple perquè s’entengui: l’Article 6.2 del Reglament de Participació que regula el dret a la informació general diu: “A més del dret a la informació anteriorment esmentat, tots els ciutadans i ciutadanes tindran el dret d’assistir a les sessions del ple, dels Consells de Districte i del Consell Social de Ciutat i de la resta dels òrgans municipals de govern, quan aquestes sessions tinguin la consideració de públiques de conformitat amb el que preveu aquest reglament i la seva normativa reguladora”. És a dir, d’acord amb aquest article, qualsevol ciutadà té el dret d’assistir a una sessió pública dels organismes que, en principi, estan dissenyats per tractar els assumptes públics, cosa absolutament normal perquè, si els assumptes són públics, el dret d’assistència hauria de ser completament lògic. Però el que no indica aquest article és qui pot decidir, per què i com, que qualsevol sessió d’aquests organismes sigui pública o no. O sigui que l’important no és el dret d’assistència sinó que l’important és qui decideix que les sessions siguin públiques. I sobre aquest aspecte no es pronuncia el Reglament. Per tant, un procés participatiu útil hauria d’incidir en com s’inclouen en el Reglament aquests aspectes concrets, és a dir, redactats de nou, perquè no hi hagi dubtes.

Mentre tot el que es discuteixi en les reunions dels grups focals només siguin qüestions genèriques i no s’entri en el moll de l’os, que és la rectificació d’aquells punts concrets que obstaculitzen realment la participació ciutadana, no s’avançarà. Un bon element a tenir en compte, ara que s’estan convocant noves reunions dels grups focals als diferents districtes de la ciutat.

Un milió quatrecents mil euros era l’import previst per l’enllumenat i uns arbres que, de moment, no hi són

Quan només falten tres setmanes justes per la data de Nadal, l’Ajuntament no ha informat que aquest any la ciutat no tindrà l’avet tradicional de Nadal ni a la plaça de l’Ajuntament ni als 12 enclavaments dels barris de la ciutat que tots els anys l’han lluït.

El passat 29 de novembre quan es va fer l’encesa de les llums de Nadal a la plaça de l’Ajuntament es va informar de totes les activitats previstes i també de l’increment de carrers on aquest any s’ha instal·lat enllumenat: 101 carrers, 20 més que l’any anterior i 19 places, 3 més que al 2023, amb un total de 1.561 peces ornamentals de carrer, més de 600 més que l’any passat i quatre arcs lluminosos a les entrades del municipi. També s’han programat, el calendari d’Advent a la façana de l’Ajuntament, les Fàbriques de Caramels i Joguines al parc de la Marquesa i a l’àrea de Can Trinxet; el Bosc dels Desitjos a Can Buxeres; el Campament Reial al parc de les Planes i el Circ de Nadal a la Feixa Llarga de Bellvitge. La programació també inclou la Fira de Santa Llùçia a la Rambla, la Mostra Pessebrista a les instal·lacions del Museu d’Història, la Zimbomba Solidària al teatre Joventut i els concerts de corals nadalenques, a banda de la tradicional Cavalcada de Reis que aquest any inclourà una carrossa per obrir les commemoracions del centenari de l’obtenció del títol de ciutat per part del rei Alfons XIII.

En aquest mateix digital anunciàvem el passat 25 de juliol

L’Ajuntament es gastarà dos milions d’euros en els llums i arbres de Nadal del 2024 i del 2025

la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més.

Aquest contracte es composava de sis lots que comptaven amb l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte superava en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament s’havia gastat en les Festes de Nadal del 2023. Aleshores, però, els 13 avets dels barris eren presents i aquest any sembla que no serà així, sense que s’hagin donat explicacions raonables. El dia 29 de novembre quan es va fer l’encesa de llums ja es va poder observar que faltava l’arbre gegant de la plaça de l’Ajuntament. Aleshores es va dir que un problema tècnic amb l’empresa subministradora havia impedit la instal·lació, però també que durant la següent setmana s’instal·laria el de la plaça de l’Ajuntament i els dels barris i es buscaria un altre dia per tornar a fer l’encesa de llums dels arbres. Ara sembla que aquesta possibilitat s’ha esvaït.

Recavada informació al respecte, l’únic que s’ha pogut treure en clar és que a partir del 2 d’octubre passat, la Junta de Govern no ha fet més que aprovar diverses adjudicacions i, en concret el dia 2 va aprovar “Adjudicar els lots 3,4,5 i 6 del contracte mixt de subministrament, en règim de lloguer i de suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal d’aquest any i del proper”.

En dies successius, 23 d’octubre, 30 d’octubre i 6 de novembre, es van aprovar fins a vuit plecs de condicions per l’adjudicació de contractes per les activitats de Nadal i el 6 de novembre, l’adjudicació dels contractes del servei de producció de l’espectacle associat a l’encesa de llums i el servei de producció del Calendari d’Advent.

Més enllà d’aquesta incògnita sobre la raó per la qual l’Hospitalet no tindrà avets aquest any i fins i tot de la seva importància ciutadana, el que si que ja ha transcendit és l’oposició del grup municipal d’ERC a que l’Ajuntament commemori l’obtenció del títol de ciutat ara fa un segle, expressada clarament en el darrer ple municipal. Com ja s’ha fet públic, el primer acte oficial i popular de la commemoració es farà durant la nit del 5 de gener proper a la Cavalcada de Reis. De fet, l’obtenció d’aquell títol es va produir després que la ciutat patís l’espoliació del 43% del seu terme municipal al 1920, amb la pèrdua de la zona agrícola de La Marina, la costa i la platja i probablement com a conseqüència d’aquesta il·legalitat manifesta. A més, la concessió del títol de ciutat va a ser atorgada durant la Dictadura de Primo de Rivera que comptava com a ministre de la Governació amb el general Severiano Martínez Anido, un dels organitzadors del pistolerisme a Barcelona contra l’anarcosindicalisme i les reivindicacions obreres.

L’Ajuntament va adjudicar al juny un contracte de redacció del Pla Local per l’Abordatge del Sensellarisme que ha d’estar entregat abans que acabi l’any

Encara sense dades oficials, tot sembla indicar que el nombre de persones sense llar que dormen diàriament als carrers de l’Hospitalet, no ha disminuït. La passada matinada del 20 al 21 de novembre es va efectuar el tercer recompte de persones sense llar i les xifres semblen aclaparadores si es té en compte el registre històric: 92 persones comptabilitzades l’any 2021 en què es va fer el primer recompte i 163 les que es van registrar el mes de maig del 2023. Quan es van oficialitzar les dades de sensellarisme a la ciutat, les organitzacions que vetllen per donar auxili a les persones afectades, especialment les comunitats parroquials, Càritas, la Creu Roja i la Fundació La Vinya de Bellvitge, van explicar que persones sense llar que dormen al ras es detecten a tots els barris de la ciutat, tot i que darrerament s’ha observat un increment de persones joves acabades d’arribar, dones soles i gent gran que, com sembla evident, no tenen feina, no tenen un sostre on aixoplugar-se i el que és més important, no poden mostrar una adreça legal per empadronar-se a la ciutat. Es tracta de l’etern problema del desarrelament que cap organisme públic sembla capaç de resoldre. Si no tenen una adreça i viuen al carrer no tenen cap possibilitat de rebre els beneficis que adjudiquen els drets de ciutadania i si viuen al carrer estan impossibilitats de trobar una feina que els permeti refer la seva situació. Els organismes que des de la ciutat donen auxili només poden fer això: ajudar les persones amb aquest nivell de vulnerabilitat. És a dir, oferir-los menjar, un espai d’higiene, roba i aixopluc en moments puntuals. Un suport encomiable però que no resol el problema, perquè el problema no és una qüestió de beneficència sinó de justícia social.

En aquests casos de justícia social és on les administracions tenen l’obligació de jugar un paper. Per això convindria cridar l’atenció dels serveis socials de l’Ajuntament que estan obligats a resoldre tots i cadascun d’aquests problemes imperatius que se’ls presenten: donant suport administratiu en primer lloc, és a dir, facilitant-los la normalització del seu estatus de ciutadania (empadronant-los i garantint-los els mínims serveis imprescindibles per sortir d’aquesta situació de gran vulnerabilitat); en segon lloc cercant solucions estables de residència (mitjançant la negociació del control dels habitatges buits de la Sareb, per exemple) i en tercer lloc possibilitant la seva integració social mitjançant feines dignes que els permetin sortir de l’estat de misèria.

De moment, però, les entitats de voluntariat es van concentrar el passat divendres a la Plaça del Repartidor en el Dia Europeu de la Persones Sense Llar per tal de mostrar la seva solidaritat, la cruesa del problema amb la lectura d’un Manifest per part dels seus protagonistes i el eslògan de Ningú dormint al carrer, que és simplement un desig si no s’aconsegueix que el govern municipal en primera instància i l’oposició municipal subsidiàriament trobin alternatives viables per fer realitat la solució d’aquesta xacra social.

Se sap que l’Ajuntament vol posar en marxa un Pla local per l’Abordatge del Sensellarisme que hores d’ara està en fase d’adjudicació a l’empresa Ilabso des del 6 de juny i que aquesta està compromesa a entregar abans del 31 de desembre d’aquest any. Aquest Pla Local, adjudicat per la seva redacció, incloïa la Planificació, elaboració de la Diagnosi, la redacció del Pla i l’Avaluació i seguiment del nou Pla, incorporant un cronograma amb la planificació de les accions a realitzar, per un import total de 16.000 euros. Es de suposar que un cop presentat l’estudi es començaran a activar les mesures previstes, de tal manera que a partir de gener de l’any vinent s’haurien d’observar accions concretes per resoldre el drama del sensellarisme a la ciutat.

A partir d’ara s’ha d’iniciar novament el procediment de constitució del Consell però el portaveu socialista ja ha avisat que la cosa “trigarà el que hagi de trigar”

Com ja havien anunciat els grups polítics d’oposició arran de la negativa del govern Quirós a fer marxa enrere en el nomenament del Consell Executiu i de Programació dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM), en el ple d’ahir es va rebutjar aquest nomenament que incorporava tres professionals del sector no directament vinculats a la premsa local. D’aquests tres professionals, dos ja van ser nomenats en el darrer exercici 2021-2023, i un tercer és el representant de la revista comarcal El Llobregat que rep finançament mensual del govern local, malgrat que ni tan sols en alguns números aparegui publicitat institucional del municipi. Els dos periodistes de la premsa de Barcelona que el govern tornava a incloure, no van assistir a cap de les reunions del Consell Executiu de l’anterior exercici i es limitaven a concedir els seus respectius vots al director dels mitjans públics, que anava a les reunions, per tant, amb com a mínim quatre vots: el seu, el dels dos periodistes barcelonins i, quan no assistia el representant socialista, també amb el d’aquest últim. I, a banda, calia comptar amb un altra vot previsiblement favorable d’una tècnica del Departament de Comunicació municipal i, en el cas d’ara, del representant del mitjà comarcal finançat en part. En total, 6 vots de 10, totalment assegurats.

Els Serveis de Comunicació Municipals depenen directament de dos òrgans de gestió i consulta que acaben el seu mandat quan es renova el nou Consistori després de les eleccions municipals. Les darreres eleccions es van produir al maig del 2023 i des d’aleshores els SCM han estat funcionant sense aquests organismes que estan reglaments normativament, de manera que, en última instancia, amb l’absència d’aquests òrgans col·legiats, qui dirigeix els mitjans és exclusivament una persona de total confiança del govern que és qui l’ha nomenat: el director.

Després de les intenses crítiques arribades des de la societat civil i des dels grups polítics per tal que aquests organismes es posessin en funcionament, el govern Quirós els va intentar activar després de l’estiu, nomenant directament el Consell Consultiu —que és l’organisme de control i consulta— que havia de referendar el Consell Executiu també elegit directament per la Junta de Govern. En la Junta de portaveus del mes de setembre, el govern va presentar la seva composició als portaveus municipals que van acceptar la proposta, i d’aquí va anar directament a la reunió del Consell Consultiu del passat 17 d’octubre on també es va aprovar però, en aquest cas, amb els vots ja contraris dels representants dels grups de l’oposició, tret dels Comuns.

Una mica abans d’aquesta reunió, l’entitat FIC va fer veure als representants dels grups polítics d’oposició el que pretenia el govern amb la proposta presentada. Com és obvi, reproduir el que ja havia passat en l’anterior Consell Executiu, és a dir, decidir sense debat el que defensava el director dels mitjans, representant directe del govern local, gràcies als vots dels periodistes absents que es tornaven a proposar. Posteriorment, també els Comuns van entendre la maniobra, de manera que es va demanar al govern municipal que, abans de portar l’acord del Consell Executiu a ratificació del ple com és preceptiu per norma, procedís a fer una proposta diferent de la composició del Consell Executiu que tingués en compte la presència de representants dels mitjans locals de comunicació que, amb tota seguretat, estarien molt interessats a participar en les reunions del Consell. Aquest prec s’ha desestimat reiteradament i, finalment, al ple de novembre s’ha portat el nomenament del Consell Executiu que ha estat rebutjat.

Era un resultat perfectament previsible i així i tot el govern va decidir portar-lo al ple per perdre’l. L’experiència indica que, en general, quan el govern preveu que perdrà la votació d’algun punt, el que fa és retirar-lo preventivament i renegociar-lo amb l’oposició per arribar a un consens. No va ser així amb el tema de la ràdio municipal i no ha estat així ara. El portaveu del govern ha estat molt transparent a l’hora d’explicar el futur immediat d’aquesta qüestió. Ha dit exactament: “el nou procediment trigarà el que hagi de trigar”. I això, en llenguatge descriptiu ve a dir que si el Consells Consultiu i Executiu dels SCM s’havien de posar en marxa el més aviat possible després de les eleccions de maig del 2023 i a desembre de 2024 encara no s’han creat, poden passar bastants mesos més, abans no es creïn de nou.

Els SCM funcionen sobre la base d’un Contracte-Programa que aprova inicialment el Consell Executiu i que després passa pel ple. El vigent acaba l’any 2025 i es va aprovar pocs dies abans de les passades eleccions municipals. O sigui que, de fet, no hi ha molta pressa a aprovar el següent Contracte-Programa que haurà de durar quatre anys (2025-2029), més si es té en compte que els SCM van funcionar una colla d’anys sense Contracte-Programa abans de l’actual vigent. O sigui que els SCM estan acostumats a incomplir totalment el reglament que es va auto-imposar en compliment de la llei catalana que regula el control dels mitjans públics.

El que acaba de passar amb aquest rebuig del nomenament del Consell és, de fet, una cosa semblant al que va passar amb la moció que pretenia la recuperació de la ràdio. Quan al govern no l’interessa que les derrotes es facin efectives —i això passa habitualment amb les mocions de ple que aprova l’oposició—, simplement paralitza els procediments i aquests s’eternitzen.

Només hi ha una manera d’aturar aquest esperit negligent que s’ha convertit en hàbit, que és obligar al govern a prendre decisions quan necessita el vot majoritari. I això és el que cal reclamar als grups de l’oposició especialment ara que s’han de negociar els propers pressupostos que caldrà aprovar abans de finals d’any. És a dir, en la propera reunió del Consell Consultiu que s’ha de reunir abans de Nadal, podria anar el nou Consell Executiu per tal que el pogués ratificar i podria portar-se al proper ple de desembre sense més dilació.

Per què diem que el Consell Consultiu s’ha de reunir abans de Nadal? Perquè així es va decidir en la darrera reunió on es va encarregar al director dels mitjans públics (SCM) un informe sobre la reobertura de la ràdio municipal a presentar en un termini màxim d’un mes i mig. Aquest termini, de complir-se, acabaria el 2 de desembre proper. Veurem què passa.