Es presenta Guerreras, un llibre sobre la defensa del dret a l’habitatge

Contra el que seria desitjable i fins i tot lamentablement normal, el nombre de desnonaments a l’Hospitalet durant l’any 2023, va augmentar respecte dels tres anys precedents quan van estar entre els 204 i els 262, que ja és una xifra enorme i deplorable. L’any passat, segons dades dels jutjats de la ciutat, que va fer públics l’Informatiu de TV L’Hospitalet, el nombre de desnonaments va ser de 213, el que representa una mitjana de 18 desnonaments al mes. D’aquest any encara no tenim xifres més enllà de les que coneixem de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, que en aquest darrer mes d’octubre han aconseguit aturar 5 desnonaments i han aconseguit que un dels desnonaments acabés amb un lloguer social. Les pitjors xifres son anteriors a la pandèmia quan els desnonaments es van disparar a la ciutat i se’n produïen uns 45 desnonaments mensuals.

D’acord amb la situació econòmica de la gran majoria de famílies de l’Hospitalet, la major part dels desnonaments la practiquen els jutjats per demanda dels llogaters per impagament de lloguers i una gran minoria per impagament de la hipoteca a càrrec de les entitats bancàries. Per l’any 2024, la representant de la PAH Ciutat de l’Hospitalet Estrella Ambrojo, considera que si no es fa front immediat a la demanda de lloguer social a la ciutat, més de 300 famílies quedaran al carrer per causa del que els jutjats anomenen “llançaments”. Per una vegada, la justícia encerta plenament, perquè el que es fa amb aquestes mesures és llançar la gent directament al carrer.

La representant de la PAH Estrella Ambrojo acaba de fer la presentació del seu llibre “Guerreras”, sobre la problemàtica dels desnonaments a la ciutat i el nostre redactor Pau Taxonera hi va assistir. A continuació adjuntem la ressenya que n’ha fet.

Una història de fam

Pau Taxonera

El passat 19 d’octubre vaig assistir com a convidat, a la presentació de l’últim llibre de la meva amiga Estrella Ambrojo, a la que agraeixo haver pensat en mi i, el que és més important, que m’hagi descobert un món desconegut fins no fa pas gaire per a mi, com és la defensa del dret a l’habitatge i el que pot representar per a una família perdre’l, juntament amb els estalvis i la il·lusió de molts anys de la seva vida.

Per entendre Guerreras hauríem de conèixer la història de la meva amiga i la dels seus companys i companyes, principalment aquestes últimes, de lluita de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, o ves per on, haver anat a la seva presentació.

La història transcorre durant la crisi creditícia del 2008 i versa sobre la vida d’una jove, vídua amb dos fills, desnonada del seu pis de l’Hospitalet pres per un fons voltor i… òbviament, no segueixo perquè al final us explicaria tota la trama de la novel·la i això seria quasi fer trampa.

Una història de fam, sí, de fam a l’Hospitalet, molt a prop de casa nostra, i d’incertesa; i sobretot de lluita, no només per sobreviure sinó també per perdre la por. Una història trista i també maca, d’amor i desamor, de passió. Algunes persones que l’han llegit confessen que van plorar i, les que més, emocionar. I és que a la nostra ciutat hi ha famílies que després de treballar un munt d’hores, de veure com el món els hi somreia, de comprar el seu habitatge amb una hipoteca i haver pagat la meitat, en uns pocs mesos es troben al carrer, sense res, només amb les maletes, amenaçats per directius que cobren per no tenir escrúpols. Perquè per les lleis espanyoles i la seva alta magistratura, que defensa a ultrança un sistema ultra lliberal, però viu gràcies a un sistema econòmic regulat i salaris de l’Estat, pagar l’habitatge està per damunt, fins i tot de la vida.

No fa pas gaire, mentre feia el seguiment d’un desnonament a l’Hospitalet, el servei jurídic d’un banc ho va deixar molt clar, després que el desnonat li confessés que, amb el que la família guanyava, o menjava o pagava la hipoteca. L’advocat del banc li va respondre que la hipoteca era prioritària sobre el menjar, i jurídicament tenia raó. I és que per l’Estat i pel nostre sistema judicial, no té importància d’on surtin els diners, es pagarà encara que sigui robant, traficant amb armes o amb drogues. La prioritat és el banc, i si no pots pagar perquè el sistema ha fet fallida, tal com va passar durant la crisi immobiliària, el banc es quedarà amb l’habitatge de la família sense tornar-li el que ja ha cobrat.

I, és clar, tot seguit ve l’exclusió social. Aquesta família que va de casa en casa arrossegant les maletes és tractada com a fracassada, fins i tot pels serveis socials o el col·legi dels nens quan, en realitat, qui ha fet fallida és l’Estat.

Per engranar la novel·la, l’Estrella ha agafat moltes petites parts de la història de les dones de la PAH. Als presents no se’ns va escapar que al darrere de la fila 0 estaven les veritables protagonistes, que si expliquessin les seves vivències descobriríem el que tots sabem. I és que per molt descarnada, emotiva i terrible que ens hagi semblat la novel·la, la realitat supera la ficció.

Una roda de premsa conjunta, a la que no han convocat L’Estaca, sembla un pas mes cap a l’acord de govern

En una roda de premsa del govern local i Comuns que es va celebrar ahir i a la qual aquest mitjà no va estar convocat, es van anunciar dues mesures, com si es tractés de grans acords de ciutat, quan en realitat simplement es tractava de concretar la moratòria d’un any per les llicències de pisos turístics que, en casos com el de l’Hospitalet, ja venia implícita en el Decret d’ara fa justament un any (Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre) de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. En el mateix annex de la llei, l’Hospitalet de Llobregat és citat expressament com un dels 262 municipis on l’habitatge d’ús turístic es trobava subjecte al règim de llicència urbanística prèvia, de manera que, tenint en compte la realitat social de la ciutat, l’Ajuntament ja es trobava en l’obligació moral de denegar les llicències. Això no obstant, la mesura s’aplicarà a partir de l’any 2025, de manera que les ja atorgades tindran plena vigència.

L’altra mesura té més consistència i obeeix sens dubte a diverses raons molt concretes. Es tracta de la congelació de l’IBI, que s’havia aprovat provisionalment en el ple de setembre amb el suport del PSC i Comuns i que ara quedarà congelat. Les raons objectives són la gran contestació social que ha tingut l’increment, el malestar implícit dels Comuns que han estat internament criticats per molts dels afins ideològicament parlant, i la necessitat del govern local d’apropar-se a aquesta formació per la debilitat en la gestió, la sensació de crisi permanent i especialment la pèrdua de la majoria absoluta. La congelació de l’IBI és doncs, l’evidència que la pressió amb un govern en minoria funciona i això hauria de ser suficient per situar el govern local davant la realitat: cal que negociï més amb l’oposició i cal, en conseqüència, que mantingui un tarannà diferent en el tractament dels assumptes públics.

Hi ha una altra alternativa, que és la que busca aferrissadament el govern perquè no poden tolerar governar en minoria: que els Comuns s’hi incorporin. I, per tant, que la majoria de govern presenti la tònica que ha tingut durant pràcticament els 45 anys de govern socialista: una comodíssima majoria absoluta.

Pel que fa a la posició dels Comuns, el digital Línia titulava ahir mateix: “PSC i comuns acosten postures amb una nova moratòria pels pisos turístics i la congelació de l’IBI, a l’espera del pacte de govern”. “A l’espera del pacte de govern”, i no ho afirma un qualsevol. El redactor de LíniaLH que ho escriu, va ser elegit fa unes setmanes el representant dels Comuns al Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipal. Per tant, sens dubte, algú de confiança que sap de què parla. Si l’acord és a tocar, com anuncia dia rere dia, caldrà que s’expliqui a la ciutadania en quins termes es produirà, perquè el que va assegurar l’abstenció dels Comuns en els pressupostos d’aquest 2024, que es l’aproximació més contundent entre Comuns i PSC fins ara, és la signatura d’un document titulat “Acord entre el Grup Municipal del Partit deis Socialistes de Catalunya de !’Hospitalet i el Grup en Comú Podem l’Hospitalet-Confluència, que possibiliti l’aprovació deis pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’any 2024” i que sembla que ha estat un rotund fracàs pel que fa al seu compliment.

Si els Comuns s’hi incorporen al govern, que és el que persegueix el grup socialista, res no sembla assegurar una millor gestió municipal, ni el canvi d’actitud imprescindible. Ahir mateix s’insistia en la política d’aparador. Una taula rodona a la Smart City Expo WC, insistia en el projecte Bioclúster com un projecte de referència que generarà 30.000 llocs de treball directes i un impacte de 4.000 milions d’euros, tot per tal de donar cobertura a un dels projectes immobiliaris més aclaparadors dels darrers anys. Un projecte que, amb els Comuns al govern, garantirà a aquests darrers una digestió bastant incòmoda.

A darrere hora, una nota de premsa d’ERC-EUiA, incideix en l’anunci “superflu i innecessari” de la moratòria de llicències d’habitatges d’ús turístic i la “presa de pel” que suposa la congelació de l’IBI donat que, segons el seu portaveu Jaume Graells, “aquesta congelació no soluciona res i amaga la pujada real, amb la creació de la nova taxa de residus, sense cap compensació ni rebaixa del rebut”. Pels republicans, “aquesta nova taxa estava fins ara inclosa en l’IBI, i suposarà per a moltes famílies pagar entre un 27% i un 65% més”. En aquest sentit han anunciat la presentació d’al·legacions “demanant que l’increment global dels impostos, que inclou la taxa de residus i l’IBI, no pugi més que l’IPC, i seguiran fent campanya en contra de la pujada per considerar-la “abusiva i injusta”.

Finalment, els republicans critiquen l’acord govern-Comuns: “És el pacte del fum, com ja va passar amb el pacte de pressupostos entre PSC i Comuns, que el govern ha incomplert totalment”, i afegeixen que “amb el resultat electoral es podia incidir molt més des de l’oposició, però els pactes a la baixa dels Comuns ens han afeblit, fent perdre l’oportunitat d’avançar en un canvi real”. Jaume Graells ha volgut deixar clar que els republicans “seguirem fent una oposició ferma i exigent, defensant els interessos dels veïns i les veïnes amb el convenciment que ERC+EUiA seguirem sent l’única alternativa d’esquerres que treballa per un canvi real a l’Hospitalet”.

La meitat de la Comissió Directiva que va fer públic un dur comunicat queixant-se de manca de suport econòmic, la formen representants directes del Consistori

Un comunicat oficial de la Comissió Directiva del Consell Esportiu de l’Hospitalet, que va fer públic dimecres passat per Instagram, avisava de la suspensió del Cross Escolar Solidari 2024, que s’havia de celebrar el proper dissabte 16 de novembre al·legant manca de suport econòmic per part de l’Ajuntament. En concret, el comunicat lamenta les “retallades patides en els darrers anys en quant a la subvenció” municipal, de manera que l’organisme es troba “en una situació en la que amb les bases actuals i les valoracions tècniques que se’ns fan arribar, molts projectes que realitza el Consell queden exclosos i no ens sembla que l’entitat estigui rebent un tracte acord amb la legalitat vigent ni amb la seva presència i importància en l’activitat esportiva i el teixit associatiu a la ciutat”.

En el mateix comunicat, el Consell avisa que el Cross Solidari és la primera activitat que suspèn però que estan estudiant també “la viabilitat econòmica de projectes com els Patis Oberts a les Escoles o la Iniciació Esportiva, projectes de l’Ajuntament que acaba executant el Consell Esportiu.”

La nota oficial de la Comissió Directiva ha estat contestada per l’Ajuntament on es queixa del “contingut i el to del comunicat” i que s’hagi assabentat de la decisió la tarda de dimecres quan es va donar a conèixer. Avisa que el comunicat del Consell Esportiu fa meres especulacions sobre el tema econòmic ja que “el procediment per la concessió de les subvencions de concurrència competitiva en l’àmbit de l’esport s’està tramitant actualment, no ha finalitzat el procés de valoració ni s’han establert els imports que s’atorgarà a cadascuna de les 44 entitats que ho han sol·licitat.” I insisteix que “manté el seu compromís amb la promoció de l’esport a la ciutat a través del suport a l’ampli teixit associatiu i, principalment, a l’esport de base per la seva vàlua en la formació en valors d’infants i joves.”

Tot sembla indicar, doncs, que hi ha mala sintonia entre el Consell Esportiu i el govern municipal i que, pel que hem pogut saber en aquest digital, l’Ajuntament manté un cert distanciament amb l’organisme arran dels problemes que es van derivar de les denúncies presentades per la gestió del Consell i que encara estan en tràmits judicials. De fet, resulta significatiu que la Comissió Directiva afirmi en el seu comunicat que l’òrgan de direcció “ha de vetllar per la gestió dels recursos econòmics de l’entitat”, justament un dels aspectes que es van posar més en qüestió quan es van produir les denúncies, per les diferències en les comptes presentats a la Generalitat i algunes despeses no justificades.

El més curiós, no obstant, rau en el fet que dels 12 membres de la Comissió Directiva del Consell Esportiu, exactament la meitat siguin representants directes de l’Ajuntament elegits per l’equip de govern, de manera que costa d’entendre que no sabessin que les subvencions s’estan encara tramitant com afirma el comunicat municipal, i encara més, que es mostrin en desacord amb el mateix ajuntament que té la meitat de la Comissió Directiva; i no només en la forma, sinó en el to, com es queixa el comunicat del govern.

Tot plegat només posa novament de manifest la sensació de naufragi generalitzat que travessa la gestió municipal en moltes àrees.

La representant sindical va explicar al ple que havien demanat una reunió amb el regidor responsable al setembre del 2023 i encara no s’han reunit

En ple tràmit d’adjudicació del nou contracte del servei de recollida selectiva de residus, la neteja viària i el clavegueram, va demanar la paraula en el darrer ple municipal, la representant del segon sindicat en importància a FCC l’Hospitalet, Som Sindicalistes de Catalunya, Ana Márquez, per denunciar l’estat de la maquinària que fa servir la concessionària que atempta greument a la salut física i mental de la plantilla.

La sindicalista va començar explicant que a l’any 2022 van desconvocar una vaga que ja estava prevista després que al Departament de Treball l’empresa s’avingués a signar un acord amb els treballadors amb el compromís de nomenar un responsable de revisió de la flota. Com que ja havien patit aleshores avaries importants que posaven en risc els treballadors i la ciutadania, van demanar una entrevista al regidor responsable de l’Hospitalet, David Gómez, al setembre de l’any 2023. Aleshores aquella reunió es va ajornar i no va ser fins el passat 18 d’octubre, més d’un any després de suspendre unilateralment la primera reunió, que el regidor va fixar una trobada pel proper 8 de novembre.

Poc després de sol·licitar aquella primera reunió es va produir el primer incendi greu d’un camió al carrer Gravina que va afectar algunes façanes i va obligar al SEM a atendre 18 persones, una de les quals va haver de ser traslladada a un centre hospitalari. Des de gener de 2023, segons va explicar Ana Márquez, s’han produït quatre incendis greus i quatre o cinc més extingits a temps, la majoria dels quals iniciats al tub d’escapament o per causa del malbaratament de l’aire condicionat, el sistema elèctric o bateries rebutjades indegudament. Aquests danys sovint acaben provocant rodes que rebenten, problemes amb les direccions dels camions que causen accidents, contenidors que cauen a la calçada des dels camions i estreps en pèssim estat que fan perillar l’estat físic dels treballadors.

Aquesta situació, reiteradament denunciada a l’empresa, es manté malgrat algunes mesures del tot insuficients i això crea una sensació de inseguretat en els treballadors i una consciència que s’està fent malament la feina i que pot perjudicar la ciutadania si es repeteixen els ensurts. Els problemes denunciats no afecten només a l’empresa. L’Ana Márquez es va referir també als problemes que causa l’incivisme (escombraries fora dels contenidors, a les papereres o a les voreres, furgonetes que aboquen residus industrials, galledes amb brossa, a banda de dificultats creixents per maniobrar els camions degut als carrils bici, carrers estrets, etc) i, en conseqüència, a la reiterada falta de vigilància municipal.

D’altra banda, fixar tota l’atenció en la nova licitació, fa pensar a la representant sindical que el que es vol es ajornar el problema fins més enllà del 2025 que és quan podria parlar-se de maquinaria nova. I mentre tant qué?, es preguntava. Per això és tant important la reunió amb el regidor responsable, va assegurar, que està pendent des de setembre de 2023. Pel que sembla, hi ha hagut reunions amb altres sindicats de l’empresa però la informació no ha arribat a tots els treballadors d’aquí que sigui tan important el contacte directe amb tots els representants sindicals.

La representat sindical de SOMsCAT es va referir també a una moció aprovada l’any 2014 on l’Ajuntament es comprometia a tenir en compte, alhora d’adjudicar contractes, que l’empresa aspirant no tingués sentències fermes condemnatòries per desigualtat. No és el cas de FCC. Ana Márquez va comentar que ella mateixa va ser la demandant per discriminació indirecte per raó de sexe i quan es va fer l’adjudicació a l’empresa, la sentència ja era ferma. Una vegada mes, pel que sembla evident, una moció aprovada convertida en paper mullat.

Cal dir que la representant sindical va demanar també al govern local la revisió del Reglament de Participació ciutadana de l’Hospitalet perquè una vegada més es van posar dificultats a que una representant d’un sindicat minoritari pogués prendre la paraula públicament. En aquest cas, com en un anterior, el permís es va gestionar directament a través de l’entitat Foment de la Informació Crítica que té entre els seus propòsits permetre que la ciutadania representativa pugui participar en els plens, fent servir aquesta via. Ana Márquez va agrair a l’entitat aquest gest.

Els republicans denuncien la deliberada precipitació socialista i la manipulació dels paradistes per posar-los en contra dels grups municipals de l’oposició

 Pel que ha explicat el grup municipal d’ERC-EUiA en una nota informativa sobre les acusacions del PSC contra l’oposició, als que acusa d’irresponsables i de falta de compromís amb les necessitats de la ciutadania, el govern municipal no va fer cas de les prevencions dels republicans en la Junta de Portaveus sobre la urgència del punt de l’ordre del dia del passat ple que pretenia incloure una macromodificació de crèdit que barrejava diferents expedients per amagar una pèssima gestió sobre els Fons Next Generation.

Segons els republicans, l’alcalde va decidir tirar endavant la proposta d’urgència perquè ja tenia pactada l’abstenció dels Comuns però oblidant que el procediment d’urgència requereix majoria absoluta i no només la majoria simple. D’aquesta manera es posa de manifest, segons ERC-EUiA, el nivell d’”incompetència i males pràctiques del govern” fins a extrems que resulten sorprenents perquè després de 45 anys al capdavant del govern, els socialistes encara semblaven ignorar que es requereix majoria absoluta per imposar un punt d’urgència al ple. “Són tan ineptes que no sabien que això requeria de majoria absoluta”, va manifestar al respecte el cap de l’oposició.

Graells ha afirmat en la nota informativa que “votar en contra d’aquesta urgència no vol dir votar en contra del contingut de la mateixa, simplement ajorna l’aprovació al següent Ple, en tramitació normal i amb tota la informació i els controls previs” i ha denunciat la intenció “de manipular els comerciants de les parades exteriors del mercat de Collblanc per posicionar-los contra l’oposició” quan està clar que “ERC+EUiA sempre hem estat al costat de les paradistes, que fa anys que pateixen els enganys i incompliments per part del govern municipal amb l’esperada reforma del mercat de Collblanc”.

En aquest sentit, respecte la reforma del mercat de Collblanc, des d’ERC+EUiA aclareixen que en cap cas l’Ajuntament planteja cap actuació per iniciar les obres a les parades exteriors, sinó que es tracta d’una partida per la redacció d’un projecte de reforma a l’interior per reubicar les parades exteriors, inicialment de forma temporal, tot i que el mateix expedient obre la porta a un trasllat definitiu. Un fet, aquest, que no compta ni amb el coneixement ni amb l’acord dels i les comerciants afectades. Jaume Graells vaticina que “la intenció de l’equip de govern és que aquest trasllat sigui definitiu, i fer-ho d’esquenes als comerciants, als quals es pretén enganyar de nou”.

Jaume Graells ha manifestat que “si això es confirma, significarà la sentència de mort de les parades exteriors”. En aquest sentit, des d’ERC+EUiA reclamaran una reunió urgent dels grups municipals i els representants dels paradistes amb el govern municipal, perquè aquest doni totes les garanties i concreció respecte les obres de les parades exteriors al mercat. “Des d’ERC+EUiA no admetrem ni xantatges ni mentides”, ha insistit el dirigent republicà.

En el fons d’aquest contenciós sura novament la posició dels Comuns perquè sense aquest acord tàcit PSC-Comuns el govern no hauria plantejat la urgència del punt ni s’atreviria a portar al ple punts que sap que perdria. Resulta curiós constatar que els Comuns es van abstenir en el punt d’urgència però anteriorment s’havien abstingut en el punt dels directius de servei de lliure disposició i més tard ho farien amb la moció dels republicans on plantejaven la negociació dels increments de la tributació, l’IBI i la taxa de recollida de residus.

L’excusa dels Comuns respecte de la nova moció que pretenia fer-los repensar sobre l’inexplicable suport als socialistes per incrementar l’IBI, va ser que confiaven que l’IVA de l’any vinent seria inferior al 2,6% i, per tant, que confiaven en convèncer els socialistes que abaixessin aquest percentatge fins a un nivell una mica més òptim. Novament el vot contrari dels Comuns (o l’abstenció, donat que no va quedar clara la votació final) va fer que la moció dels republicans quedés derrotada i, per tant, tot sembla encaminar-se a que els ciutadans hagin de suportar els increments de l’IBI i la nova taxa de residus, tot en el mateix any. Aquest resultat es produïa en el mateix ple on el govern donava compte de la via lliure a la planificació de l’espai de la Vanguard on va un nou hotel i un centenar de nous pisos després que els socialistes requalifiquessin el que era fins al 2018 sol industrial, que s’expliqués el desgavell del solar del dipòsit municipal on no hi cap la grua i el pressumpte trasllat a un nou espai del carrer Fortuna que restà okupat i per tant inutilitzable de moment, o que es fessin diverses preguntes sobre subvencions i contractes sense concurrència competitiva, l’incompliment de les excavacions al Castell de Bellvís que havien de començar aquest setembre, també el retard de les obres a les bressol, la tala d’arbres a la tan anunciada renaturalització de la Plaça de la Bòvila o la falta d’enllumenat, per exemple, entre els carrers Primavera i Levante a La Florida

Els Comuns fan de l’abstenció una eina de condescendència amb el PSC en temes tan comprometedors com les sospites de nepotisme

D’entre la multitud de temes que es van tractar ahir al ple municipal —i que intentarem anar desgranant en successives informacions— en destaca un que té a veure amb el vot contrari que van decidir els grups municipals d’ERC, PP i Vox, a l’hora de reconèixer la urgència d’un expedient de modificació de crèdit en l’apartat de l’àrea de seguretat i govern intern. Es tractava, de tres expedients, els 176, 177 i 178, que segons els portaveus municipals de l’oposició es presentaven en bloc tot i tenir continguts molt diversos que feien molt complexe i precipitat el seu estudi. Les urgències en l’ordre del dia del ple s’han de resoldre per majoria absoluta segons indica la normativa, de manera que per que s’acceptés la urgència, havien de votar a favor, a banda del grup socialista que és qui l’havia presentat, un altra grup. Els Comuns es van abstenir i la resta van votar en contra, de manera que la urgència no va prosperar i el grup proposant es va quedar sorprès, amb un pam de nas.

Per afrontar la decepció inesperada, a mig ple, el grup socialista sembla que va tuitejar que, per culpa dels grups d’oposició, s’havia frenat la redacció del projecte de reforma de l’interior del Mercat de Collblanc; les despeses derivades del Projecte de reconstrucció i reparació estructural de diverses dependències de les piscines municipals de L’Hospitalet, després de l’incendi que van patir, com ara la coberta de la piscina interior; l’adequació de segona planta del Mercat de la Florida com a seu de l’equipament Florida 6.0; el subministrament d’instruments per a l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA), i la millora de les escales mecàniques del metro de Santa Eulàlia. De tots aquests temes, la ciutadania i fins i tot els mitjans de comunicació presents al ple, ens vam assebentar ahir gràcies a la nota de premsa municipal que posa negre sobre blanc el que durant el ple no es va arribar a conèixer de manera directa.

De fet, la nota de premsa municipal sembla fer recaure sobre els grups de l’oposició els entrebancs a posar en marxa allò que reiteradament han vingut reclamant durant mesos pel que fa al mercat de Collblanc i altres mesures que estaven pendents. El cert és que, com va posar de manifest ahir mateix el grup popular “després de la encerrona que el govern socialistava practicar ahir al ple municipal sobre els grups de l’oposició”, calia denunciar que “la inoperància socialista costa 3,2M€ a la ciutat”, pel fet que “el govern municipal va sol·licitar una subvenció als fons NEXT GENERATION, per a la implantació de més carrils bici, i per a les noves escales de l’Av. del Metro de Santa Eulàlia, tots dos aprovats, però la seva gestió negligent, els va fer no tenir en compte els terminis d’execució, fet que l’ha portat a perdre la subvenció”.

El PP afirma que “la nefasta gestió municipal socialista, una vegada més, ens surt cara als veïns de l’Hospitalet, que aquesta vegada perdem una subvenció de 3,2M€ que es pagarà amb els fons propis municipals, en lloc de destinar-se a cobrir les mancances d’equipaments, serveis socials o augmentar el nombre d’agents de Guàrdia Urbana”.

En aquest sentit el PP local reitera “que la manca de previsió socialista en el compliment de terminis d’execució no fa més que acumular pèrdues d’oportunitats i de subvencions: ara són els Fons Next Generation, però altres vegades s’han deixat passar subvencions de la Diputació i del SOC .” La portaveu popular ha considerat que “el més greu, a part d’haver perdut la subvenció per desídia en la gestió i haver de pagar les actuacions previstes amb diners del contribuent, és que 2,6M€ del total siguin destinats a la creació de més quilòmetres de carrils bici, demostrant una vegada més les equivocades prioritats del govern socialista”.

Sonia Esplugas ha criticat també que “efectivament hi ha una gestió negligent, però també una mala intenció del govern de Quirós que ha intentat emmascarar aquest gravíssim error dins una modificació de crèdit portada amb caràcter d’urgència al ple municipal, on també s’incorporaven altres projectes com el de la reforma del mercat de Collbanc —promesa incomplerta des de fa anys— per així obligar-nos a votar-ho tot a favor”.

El moll de la qüestió és que es va demanar una subvenció amb càrrec als Fons Next Generation de 3.202.000 euros que va ser concedida en el seu moment, però l’execució dels projectes s’havia d’enllestir abans del 31 de desembre d’aquest any, amb la possibilitat d’ampliar-se sis mesos mes. Com que és impossible complir aquest termini, s’han perdut els fons. Hi havia 2,6 milions d’euros per reformar carrers per millorar la mobilitat sostenible i 600.000 euros per les escales mecàniques de Santa Eulàlia. El 29 de setembre de 2022 es va demanar la subvenció a Europa i aquesta es va adjudicar el 24 de juliol del mateix any. L’ajuntament va necessitar després cinc mesos per acceptar els ajuts (27.12.2023) i quatre mesos mes per aprovar la contractació i obrir el procés de licitació fins al 18 d’abril d’aquest any. O sigui, nou mesos des que es concedeix la subvenció fins el procés de licitació i ara es descobreix que ja és impossible que les obres estiguin llestes quan tocaria. L’alternativa, aprovar d’urgència una colla d’expedients diversos per emmascarar aquest enorme problema de gestió i donar la culpa a l’oposició quan aquesta demana més serietat en la presentació dels expedients al ple.

El Partit Popular i els altres grups de l’oposició —tret dels Comuns— van insistir que un macroexpedient com aquest no es podia incorporar com a urgència, perquè es barrejaven partides i calia dividir-lo per fer-lo més entenedor. Segons el PP “unificar aquest expedient només es justifica fent servir la mala fe” i denuncia també que “el govern municipal del PSC utilitza les modificacions de crèdit com una pràctica habitual quan en realitat hauria de ser una eina extraordinària, i en aquest cas a més, la proposa dʻurgència, per amagar la seva negligència en la gestió municipal”.

L’altra lectura complementària té a veure amb el comportament del grup municipal dels Comuns que, tant en aquesta votació d’urgència com en un punt anterior que proposava “excepcionar que els /les titulars de tres llocs de personal directiu d’aquest ajuntament no hagin de tenir la condició requerida de funcionari/a de carrera per a la provisió dels llocs”, es van abstenir, permetent d’aquesta manera que el punt s’hagi aprovat per 13 vots a favor, 11 en contra i les tres abstencions dels Comuns.

Aquest punt sobre els titulars dels tres llocs de personal directiu era important perquè fa molt de temps que es critica la reiterada adjudicació de llocs directius a persones de l’òrbita del PSC, quan els llocs de directors de serveis poden perfectament ser assumits per personal funcionari d’alt nivell directiu. Els grups municipals d’oposició —tret dels Comuns— van referir-se en aquest punt a les denúncies reiterades de nepotisme a l’hora d’adjudicar càrrecs de direcció (per sobre dels 400.000 euros/any) i van explicitar que en aquest Ajuntament hi ha, hores d’ara, més de 130 llocs de lliure designació, que recauen majoritàriament en personal de confiança del govern, en moltes ocasions sense la formació adequada.

Resulta significatiu que els Comuns utilitzin el mecanisme de l’abstenció, per no votar favorablement, quan saben perfectament que abstenir-se o votar a favor dona exactament els mateixos resultats en votacions per majoria simple en aquest Consistori. Per això la sorpresa va ser majúscula quan van descobrir (PSC i Comuns), després de les votacions, que les urgències requereixen majories absolutes.

Demà ampliarem aquesta informació amb noves dades.

Tot i que ja té assignada una dotació econòmica, l’Ajuntament no ha iniciat les obres promeses pel mes de setembre

L´Associació Castell de Bellvís ha realitzat una campanya de recollida de signatures reclamant la posada en marxa de l´excavació arqueològica d´aquest espai que havia d’iniciar-se el mes de setembre tal com havia promès l’Ajuntament en el seu dia per començar la rehabilitació de l´edifici.

A l’acte de recollida de signatures que es va realitzar dimecres passat, va ser llegit un manifest on es denunciava l’incompliment municipal: “L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat no compleix amb els terminis de temps que ells mateixos van anunciar i els veïns portem anys esperant recuperar aquest espai per al barri, que necessita molt els espais públics”.

Al mateix acte es va denunciar també el retard en la recuperació de determinats espais com la fàbrica SAS, el pont d’en Jordà (conegut com de la Torrassa), el parc de la Torrassa i altres zones que els veïns podrien utilitzar en un dels barris més densos d’Europa.

Al ple celebrat al mes de gener, l’ajuntament va anunciar que les obres reclamades pels veïns s’iniciarien al mes de setembre i que el projecte ja estava aprovat fins i tot amb una dotació econòmica de 850.000 euros.

Així ho va afirmar el govern local en resposta a una pregunta de Manuel Domínguez, dels Comuns, i que va ser contestada pel llavors regidor Rafael Gómez Viñas manifestant que el projecte ja estava aprovat i que “en aquells moments s’estava preparant la licitació per a l’execució de les actuacions recollides al projecte”.

Aquest fet ha creat una gran indignació per part de l’associació Castell de Bellvís que es lamenta que els diners estiguin guardats en un calaix.

El Castell és una fortalesa medieval del segle XII situada a la part alta del barri que s’ha transformat al llarg del temps fins a convertir-se en una masia, la masia de la Torrassa que va donar nom a la barriada.

La masia va quedar abandonada al segle XX i va quedar envoltada d’edificis amb el desorbitat creixement urbà del barri. Fins al 2008, i durant unes feines de rehabilitació, no es va descobrir que l’antiga masia amagava les restes de la fortalesa medieval del Castell de Bellvís.

Des d´aquell any fins ara s´han realitzat diferents actuacions per recuperar el Castell. I també s’han descobert restes de l’època romana, utilitzades per construir la fortalesa. Les pedres utilitzades per construir l’edifici provenen de Montjuïc i eren de molt bona qualitat.

L´objectiu de la rehabilitació és convertir-lo en un centre d´interpretació de l´època medieval i aixecar un mirador. Els veïns consideren que són importants les feines que s’han fet però insuficients i a un ritme excessivament lent.

En el proper ple, el govern Quirós porta a aprovació una nova proposta d’alienació del patrimoni públic de la ciutat

Davant la recent polèmica sobre la construcció del nou poliesportiu que el barri de Santa Eulàlia reclama des de fa tres dècades, el grup municipal popular portarà al proper ple de dilluns una moció que té la virtut de plantejar una nova alternativa i d’encetar una nova manera d’afrontar la política urbana municipal, pel que fa a la necessitat creixent d’equipaments.

Caldrà explicar-ho. El poliesportiu de Santa Eulàlia fa anys que és una reivindicació de primer ordre pel veïns i veïnes. El problema és que el lloc on s’havia d’instal·lar històricament i que semblava l’espai més oportú, que és on hi ha la pista del carrer Gasòmetre, està a tocar de l’illa d’habitatges que es va fer on s’ubicava la fàbrica Indo. El solar de l’antiga fàbrica era molt gran, però la voracitat dels promotors i la aclaparadora miopia urbanística del govern socialista del moment, vam permetre que els blocs es construïssin molt a la vora de la pista existent. Construir en aquell espai on avui hi la pista un nou poliesportiu, implica que una part dels habitatges de la promoció de la Indo quedin a 15 metres de la paret del programat poliesportiu, de manera que els afectats han presentat un contenciós administratiu sobre el projecte que va aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB al desembre de 2020.

L’altra alternativa, veient la previsible amenaça del contenciós dels veïns de l’antic solar de la Indo perquè era evident que el poliesportiu havia de conflictivitzar els veïns més propers al nou edifici, era una idea que només se li podia ocórrer a un ajuntament amb la sensibilitat ambiental que ha tingut de sempre el govern socialista: fer un poliesportiu ocupant una gran part d’un parc del barri: el Parc de l’Alhambra. Com que això costava molt de decidir fins i tot per un govern tan poc acostumat a escoltar la ciutadania com el d’aleshores, es va acordar un referèndum entre el veïnat per tenir la cobertura necessària alhora de menjar-se un parc per fer un  poliesportiu. Menys mal que el veïnat de Santa Eulàlia, en una proporció aproximada de dos terços, va evitar la barbaritat del parc. Però aquella decisió, que va ser exemplar des del punt de vista de la coherència urbana de la ciutadania, ha mantingut el projecte del poliesportiu a les beceroles. Fins que una de les entitats esportives de la ciutat acaba de ressuscitar la proposta, apel·lant al pragmatisme, però menyspreant el resultat de la consulta.

Així les coses, la moció del grup popular és arriscada però il·lustrativa del que cal fer quan es freguen els límits. Quan en una ciutat pràcticament no hi ha espai lliure però són imprescindibles els equipaments municipals, hi ha poques alternatives: les que van de l’expropiació d’espai per justipreu a la compra directe de solars i construccions. La moció del PP proposa la segona opció: negociar l’adquisició de sol i fins i tot ubica l’alternativa al barri. El lloc elegit és el carrer Martí Codolar a les cotxeres de Rosanbus. SL, però la proposta no es limita només a avaluar la possibilitat. Inclou també la creació d’una comissió tècnico-política ajuntament-oposició que tingui en compta l’opinió de les entitats del barri per desencallar el tema.

Probablement estem en la línia de posar punt i final a les decisions unilaterals dels que manen, per deixar pas a la negociació i al consens amb tots els protagonistes: entitats i associacions dels barris i forces polítiques representatives. I probablement s’està assenyalant l’únic camí possible a l’Hospitalet: la inversió municipal en espai lliure o edificat. Un mecanisme que hauria d’haver estat tradicional a una ciutat amb les mancances de l’Hospitalet, però que ha seguit malauradament el camí contrari: no s’ha invertit gens en l’adquisició de patrimoni municipal sinó que el poc que es té s’ha externalitzat. Valgui com a exemple d’això últim, un altra tema que l’equip de govern porta al proper ple: l’aprovació provisional del pla especial urbanístic regulador del centre Cultural destinat a les Arts Visuals i Media Art de l’antiga Fàbrica Godó i Trias. Un tema molt oportú, precisament quan més evident es fa la necessitat de mantenir el patrimoni municipal en mans de la ciutadania i en benefici de les necessitats creixents de la ciutat.

Fins a quatre queixes en menys de tres setmanes, haurien de fer prendre consciència a les autoritats municipals del creixent clima de frustració per la gestió

Les obres que els serveis tècnics municipals havien d’iniciar el passat mes d’agost per adaptar les instal·lacions escolars al standart dels projectes pedagògics de les bressols municipals a les que s’han de sumar Estel Blau, La Gua-Gua, Patufet, Garabatos i Nova Fortuny, no s’han posat en marxa i, a hores d’ara, a punt d’acabar el mes d’octubre no es té cap idea de quan començaran. Això s’afegeix a la preocupació sostinguda per les promeses, també incomplertes, d’afegir-se a la xarxa pública de bressols municipals el curs passat i per la inseguretat sobre els ajuts que s’aplicaran al 2025, per tal de compensar als pares pels endarreriments soferts.

El problema ja no és tant que tot segueixi igual que fa mesos, el problema, segons el col·lectiu de pares afectats, és que l’Ajuntament no es digna a informar o, el que és pitjor, no té capacitat per fer arribar informació concreta, exhaustiva i puntual als afectats.

Aquest problema de gestió no és exclusiu de les bressols que esperen integrar-se a la xarxa. En només tres dies s’han fet públiques noves queixes d’incompliments reiterats de promeses. Fa molt poc, era el grup municipal d’ERC-EUiA i la presidenta de la Coordinadora Sardanista de l’Hospitalet els que es tornaven a queixar de l’estat deplorable del Monument a la Sardana de la Plaça de l’Ajuntament, abandonat de fa molts anys i sobre el qual s’ha demanat intervenció en reiterades ocasiones, la última de les quals a través d’una moció aprovada pel ple municipal, on es demanava ja una restauració immediata i la preservació de l’entorn per evitar el que és habitual en una plaça on hi ha desenes de ciutadans cada dia i criatures que juguen a pilota perquè no hi ha cap més espai al barri del Centre on es pugui jugar.

Un altre cas de negligència, la sol·licitud que fa quinze mesos va fer una comerciant del barri de Santa Eulàlia que, per les característiques del seu negoci —retolació de vehicles— necessitaria l’autorització d’un gual a la seva botiga del carrer Castelao que, ni acaba d’autoritzar-se ni de denegar-se. Mentre tant, la comerciant del barri, que ja ha expressat reiteradament la seva queixa, ha hagut de llogar un nou local per poder resistir a l’espera de l’autorització municipal. Sembla ser que el problema és que, a tocar de l’accés, hi ha un arbre a la vorera que d’acord amb la normativa, molesta. O sigui que s’ha de canviar de lloc. Un arbre és una cosa molt important a una ciutat com aquesta, de manera que conscient d’això, la propietària del negoci va afirmar que ella es faria càrrec de les despeses de replantar-lo. I així estem… fins el punt que el Grup de Comerciants del barri ha pres cartes en l’assumpte i ha recomanat que la Síndica de Greuges analitzi la qüestió. L’Ajuntament, per la seva banda, sembla que no ha denegat el gual. Simplement, la cosa està a l’espera… més de quinze mesos després.

I també caldrà referir-se a un tema que ja és recorrent però que segueix exactament igual que fa mesos: les queixes reiterades dels veïns de la Plaça de la Solidaritat per l’incivisme i els botellots que se celebren als vespres dels caps de setmana en aquest indret entre l’Hospitalet i Barcelona, a Collblanc. És el cas d’una plaça mes de la ciutat, de les poques existents, que s’ocupa pel lleure de la gent jove del barri i que es caracteritza pel soroll i en moltes ocasions per les baralles. Els grups municipals del PP i d’ERC han reiterat les seves queixes al costat dels veïns i han reclamat a l’Ajuntament, també sense massa sort, que intervingui d’una vegada i que demani a l’Ajuntament veí que també faci seu el problema. Si hem de fer cas a les fonts municipals, la guàrdia urbana de l’Hospitalet només ha rebut sis trucades de veïns en el darrer mes. Tenint en compte que hi ha quatre caps de setmana i que els veïns estan farts de queixar-se sense resultats aparents, les dades poden ser perfectament certes i comprensibles. De fet, els veïns s’han queixat de manera reiterada als regidors de Collblanc i de Les Corts i els han demanat que es coordinin i resolguin el problema. Els veïns demanen un dispositiu policial que vigili la zona, un servei que hauria d’estar garantit des del primer dia.