Tanto los grupos políticos como los vecinos exigen un centro sanitario de referencia para la población norte que evite los desplazamientos al Moisés Broggi y reclaman al alcalde que lidere la petición

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (más conocido como el Hospital de la Cruz Roja), del cual se viene hablando desde hace más de 20 años y que debería sustituir al actual, está en una situación incierta sobre todo después de conocer la ubicación del Hospital Clínico en la Diagonal en unos terrenos de la Universidad de Barcelona colindantes a los municipios de l’Hospitalet y Esplugues.

La concentración en la misma zona de dos centros sanitarios no tiene mucho sentido, pero nadie se atreve a decirlo. Todos los grupos políticos municipales consultados por este digital se manifiestan de la misma forma: los ciudadanos del norte de l’Hospitalet han de tener garantizada la asistencia sanitaria.

Y la opinión de los vecinos es exactamente la misma: manifiestan carecer de información y consideran que el actual hospital está obsoleto. “Hace 20 años con el gobierno del tripartito nos enseñaron una maqueta del nuevo hospital y seguimos igual”, dice Miguel Mansergas perteneciente a la Marea Blanca de l’Hospitalet.

Jaume Graells portavoz de ERC-EUIA ha manifestado de forma contundente: “el alcalde David Quirós ha de liderar este tema y decirnos qué opinión tiene sobre el Hospital General, tanto a los grupos políticos como al resto de la ciudadanía”.

Los Comuns se pronuncian de la misma forma: “la población del norte de l’Hospitalet ha de tener un hospital de referencia, algo que ahora no es así”.

Actualmente la población de estas zonas de l’Hospitalet tiene que desplazarse al hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí, que es el de referencia para esta zona, al funcionar a medios gas el actual Hospital General.

Muchos pacientes que requieren de especialistas e incluso algunos que necesitan determinadas intervenciones quirúrgicas se han de desplazar hasta el municipio del Baix Llobregat para ser atendidos, con el agravante, además, de que este centro sanitario también suele estar muy saturado.

En una visita realizada recientemente a l’Hospitalet, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané Mena, a preguntas de los diferentes grupos políticos y también del alcalde sobre el futuro del Hospital General, parece que mostró un claro desconocimiento de la situación. Tras la insistencia de incluso el propio alcalde David Quirós y del resto de los representantes políticos (ERC-EUiA, Comuns y PP) sobre la importancia que tenía la construcción del nuevo hospital para la ciudad, la consellera contestó que “para ella también, pero que por este motivo había que pensarlo bien para dar una respuesta adecuada”.

Ya desde hace tiempo se viene reclamando la necesidad de un hospital de referencia de la parte norte de l’Hospitalet. Pero a su vez, y mientras no se decide su futuro, todos los grupos plantean la necesidad de la reforma del actual centro.

Con este contenido se presentó una moción del PP en el último pleno municipal, donde se instaba a la Generalitat a realizar un estudio sobre las reformas estructurales urgentes que precisa el hospital ante las quejas y las denuncias, tanto de pacientes como de los profesionales del centro sanitario, ante la presencia de multitud de espacios comunes deteriorados e incluso por el grave inconveniente del amianto en los tejados. La respuesta del gobierno municipal en diferentes ocasiones es que las competencias corresponden al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya y que todo está en manos de ellos.

Existen muchas incógnitas respecto a la construcción del nuevo Hospital General. Según el actual gobierno municipal, el ayuntamiento en su día puso a disposición de la Generalitat unos terrenos en el sector de Can Rigalt para la construcción de un hospital que diera servicio a la población de los distritos 2, 4 y 5 sin que hasta ahora se tengan noticias de que la Generalittat haya avanzado nada en la ejecución de este proyecto.

Recientemente, el ayuntamiento respondió a una pregunta del grupo popular de l’Hospitalet, afirmando que “la cesión formal (del terreno) no se puede realizar hasta que no se apruebe el proyecto de reparcelación, que aún está pendiente de desarrollar. En 2006 se firmó el Protocolo Marco de Intenciones con la Generalitat y el Consorci Sanitari Integral donde se acordaba que, una vez realizada la reparcelación, se cedería la parcela resultante para la construcción del equipamiento sanitario”.

A raíz del anuncio de la construcción del Hospital Clínic en unos terrenos de la Universidad de Barcelona que tiene en la Diagonal, colindantes con los municipios de L’Hospitalet, y Esplugues, han surgido las dudas por todas las partes implicadas.

¿Se construirá el Hospital General de l’Hospitalet? ¿Una parte del nuevo Clínic será para atender a la población norte de la ciudad? Nadie quiere responder estas cuestiones con un mínimo de rigor.

En el mes de octubre del año pasado se constituyó en el Palau de la Generalitat la Comisión Mixta de Seguimiento del proyecto de construcción del nuevo Hospital Clínic de Barcelona, que será el órgano de coordinación de las instituciones involucradas: el Govern de la Generalitat, los Ayuntamientos de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat y Esplugues de Llobregat, la Diputación de Barcelona, la Universitat de Barcelona y el Hospital Clínic, bajo la coordinación del arquitecto Juan Echániz. Esta comisión ha asumido un segundo objetivo: velar para que el nuevo campus del Clínic incluya una estación de la L3 del Metro.

La Plataforma ciutadana “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar” es va presentar el dijous de forma pública i ha manifestat el seu rebuig a la commemoració del centenari del títol de ciutat a l’Hospitalet, atorgat pel rei Alfons XIII al marc de la dictadura de Primo de Rivera.

L’acte, celebrat a la porta de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha comptat amb la presència de diferents representants de les entitats, els sindicats i els partits polítics que han expressat el seu rebuig a la commemoració festiva que si l’està donant des de el govern municipal del centenari de la concessió de títol de ciutat.

Josep Ferrer, com a portaveu de la plataforma, ha destacat que “cap concessió d’un dictador pot ser motiu de celebració”, i ha afegit que “cal fer memòria i honor a les persones que realment ens han fet ciutat”.

Un dels representants de la Plataforma, Josep Calvis, ha llegit el manifest on es denuncia el caràcter anacrònic i propagandístic del títol atorgat a l’Hospitalet pel rei Alfons XIII durant la dictadura de Primo de Rivera i, en tot cas, “l ‘Hospitalet és el que és gràcies a l’esforç de la seva gent i no pas a una concessió honorírica”.

El mateix manifest denuncia que: “resulta inadmissible que el govern municipal hagi començat el centenari amb la realització d’una comparsa durant la darrera cavalcada de Reis. Un acte totalment desvirtualitzat del fet històric” i reclamen, que “de cap manera no s’han d’organitzar nous actes d’aquest tipo”.

Des del manifest se sol·licita a l’Ajuntament que “expliqui a la ciutadania la realitat sobre la concessió del títol de la ciutat, realitzada per un règim dictatorial just després d’escapçar-li la meitat del seu terme municipal”. I “en comptes d’organitzar actes de celebració, aprofiti aquest centenari per explicar a la població, en especial a la nouvinguda i a les noves generacions, la història de l’Hospitalet de Llobregat, la seva realitat un segle enrere, les aportacions i esforços de la seva ciutadania i les dificultats que va haver de superar per ser on som, tot i que encara lluny d’on volem arribar”.

Durant la compareixença, una de les representants de la plataforma, Rosa Gironès, ha donat a conèixer les entitats que ja s’han adherit a la iniciativa i ha fet una crida a la ciutadania i al teixit associatiu de la ciutat a sumar- a la reivindicació a través de la pàgina web de la plataforma: https://noalcentenari.wordpress.com/.

Josep Ferrer ha tancat l´acte manifestant que durant aquest any “anem desenvolupant diferents actes de la Plataforma en contra d´una celebració que no és mèrit d´un títol sinó de la ciutadania que ha construït la ciutat”.

Les entitats que han manifestat la seva adhesió fins ara són:

Partits polítics

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Unida i Alternativa

L’Hospitalet En Comú Podem – Confluència

CUP

Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet

Jovent Republicà

Sindicats

CNT

Entitats i plataformes

Espai de Ciutadania

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

Òmnium Cultural

Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)

Foment de la Informació Crítica (FIC)

Gent pel canvi

Associació Gent de l’Hospitalet

Associació de Dones Justa Goicoechea

L’equip Quirós seguirà negociant en solitari a través del Consorci de la Reforma de la Gran Via, una alternativa que serà molt difícil que aturi un miler de nous habitatges

“La construcción del nuevo Hospital Clínico será una oportunidad para nuestra ciudad” va explicar en el ple de dimarts el regidor de govern José Antonio Alcaide per defensar l’interès de l’equip de govern a posar en marxa novament el projecte urbanístic de la pastilla de Can Rigalt. El que no va dir és que si les coses no es torcen, el campus de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’ha de construir en terme municipal de Barcelona, no estarà en marxa fins d’aquí a deu anys, un període de temps que la ciutadania dels barris del nord de la ciutat no pot aguantar amb la precarietat d’atenció sanitària de nivell que ja comença ser hores d’ara insuportable.

Resulta també imprescindible decidir què es vol fer amb l’Hospital General de l’Hospitalet (l’antic hospital de la Creu Roja a Pubilla Casas, amb greus problemes de manteniment i afectat per l’amiant) i quines son les solucions més favorables per la ciutat al voltant de la pastilla de 155.000 metres quadrats, bona part en mans del FC Barcelona i de la immobiliària Sacresa, la mateixa que ha posat en marxa el pla Caufec d’Esplugues que ha convertit en zona urbana la falda de la serra de Collcerola tocant a Esplugues. Si aleshores Sacresa ja va fer un gran negoci negociant l’eliminació de les torres d’alta tensió que baixaven del pujol de Sant Pere Martir fins a la subestació de Fecsa de Collblanc sobre la base d’urbanitzar la falda del parc, ara la necessitat de modernitzar l’estació transformadora, li ha permès fer-se amb 24.000 metres quadrats extres, en un espai ja requalificat pel govern Corbacho quan era alcalde de l’Hospitalet.

Només que ara, les coses ja han canviat molt. La ciutadania i el que és més important, les institucions, ja són conscients que Collblanc-La Torrassa és el barri més dens del Continent i l’Hospitalet en el seu conjunt, la ciutat més densament poblada de tot Europa. Quan es tracta de fer negoci i d’ingressar recursos, ni els promotors immobiliaris ni els Ajuntaments insensibles a la realitat, com ho ha estat tradicionalment el de l’Hospitalet, no veuen obstacles, però ara ja son moltes les institucions supramunicipals que consideren que la saturació urbana és un pol de conflictes que aniran esclatant a mesura que es faci evident que la manca d’espai on ubicar els equipaments i serveis imprescindibles per la ciutadania, provoca situacions irreversibles de difícil solució.

La manera és afrontar directament la necessitat d’aturar l’ocupació de més espai lliure i això, davant realitats com la que es produeix en aquesta zona del nord de la ciutat, passa per un acord de ciutat que faci afrontar a les institucions la necessitat d’impedir que se segueixi fent negoci a costa de l‘espai lliure. L’evidència que el territori és finit i que la qualitat de vida exigeix alliberar espai enlloc de saturar-lo, farà que caigui pel seu propi pes la necessitat d’entesa entre els que ja saben que seguir construint aboca al caos.

Una proposta d’aquesta entitat va posar sobre la taula en el ple passat el líder de l’oposició, el portaveu d’ERC, que es va veure secundat per tots els grups polítics excepte, un cop més, la minoria socialista que continua negociant amb els propietaris dels terrenys, a la vista del que es farà amb el campus de l’Hospital Clínic, una sortida que acabarà perjudicant la ciutat i la ciutadania, com no sigui eliminar els drets d’edificació i adquirir els terrenys en la seva integritat. Justament aquesta proposta és la que va fer com esmena a la moció el grup dels Comuns que va demanar que s’instés a l’Ajuntament de la ciutat, a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, l’adquisició no només de la masia sinó de la resta de terrenys susceptibles de ser edificats. És a dir, es tractaria que la Generalitat i el Ministeri, amb el suport de l’Ajuntament en la mesura de les seves possibilitats, adquirissin els 55.000 metres quadrats propietat del FC Barcelona i els 37.000 metres quadrats aproximadament de la immobiliària, per convertir-los amb el que havien estat quan els va adquirir el Barça de Núñez amb l’esperança d’una requalificació de zona esportiva que mai va arribar, és a dir, zona verda i d’equipaments pel barri. Això si que seria veritablement el Pla Samontà que la ciutadania esperaria per salvar els barris de la zona nord. Això i l’acceleració del projecte de reforma de l’Hospital General de l’Hospitalet, probablement en la mateixa zona on ara hi és.

Per fer-ho és imprescindible, com va suggerir l’oposició municipal, un pacte de ciutat i anar tots a una a demanar a les institucions una intervenció urgent sobre aquest territori. En lloc d’escoltar un raonament tan acurat i contribuir-hi amb previsibles esmenes dels que tenen tota la informació com és el govern socialista, l’equip Quirós va rebutjar el pacte, va rebutjar per tant la possibilitat de fer front comú davant les institucions i va preferir seguir donant protagonisme al Consorci per la Reforma de la Gran Via que ja té una gran experiència en omplir el territori de gratacels.

Sospites sobre que el Consorci per la Reforma de la Gran Via revifi una operació immobiliària de la zona, que implica la construcció d’un miler d’habitatges

Més de cinc hores —unes 5 hores i quart— va durar el ple de l’Ajuntament de dimarts i es dona la paradoxa que d’aquest temps, 4 hores es van gastar per debatre 17 mocions entre les presentades conjuntament pels grups municipals i les presentades per separat, que després, en la majoria d’ocasions, s’incompleixen. I això les aprovades, que unes quantes de les debatudes son rebutjades en cada ple. L’essència de la sessió que son els punts polítics que els grups han de debatre i aprovar, es van limitar a nomes tres i l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, mentre que van haver 10 punts de l’ordre del dia on “es dona compta” del que ha decretat la Junta de Govern, que permeten el debat però que no s’han de votar perquè son prerrogatives de la Junta de Govern ja aplicades.

En el ple de dimarts, a banda, va haver dues intervencions de ciutadans/es i gairebé dues dotzenes de preguntes que fan els regidors al final del ple i que simplement es recullen perquè l’equip de govern les respongui per escrit, quan les respon, que per la reiteració de preguntes, no sempre és així.

Dit això, el debat gairebé sempre resulta interessant per unes raons o altres i especialment les mocions serveixen en molts casos per donar pistes de les intencions del govern sobre alguns punts. Això és exactament el que va succeir amb la primera moció que va presentar el PP on es reclamava la rehabilitació de la masia de Can Rigalt. Valgui a dir que el final de la moció va ser el més equilibrat de tots ja que es va rebutjar gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, minuts abans que pogués estar present a la sessió el regidor Díaz Crespo del PP, que acabava de arribar d’un viatge en avió. Van votar a favor els 13 regidors de l’oposició presents i, en contra, els 13 regidors socialistes, per la qual cosa el vot de qualitat de l’alcalde va decantar el rebuig.

La moció feia esment simplement a la masia de Can Rigalt i es demanava que es reclamés al FC Barcelona, que n’és el propietari, que la rehabilités i alhora que un cop rehabilitada es convertís en un equipament de la zona. La proposta al ple explicava la història de la masia i dels terrenys però no entrava en res de l’entorn, només amb l’edifici declarat Be Cultural d’Interés Local dins el PEPPA, que està en pèssimes condicions de manteniment. Una proposta tan rellevant i senzilla i sobre la qual l’Ajuntament té clares atribucions perquè es tracta de patrimoni protegit, no va prosperar. És a dir, l’equip de govern no està d’acord a demanar al FC Barcelona que la rehabiliti ni tampoc a que es converteixi en un equipament i, gràcies a la intervenció del regidor de govern Alcaide, es va poder entendre perfectament quina era la raó, malgrat no es va transmetre directament al ple.

La masia de Can Rigalt es troba integrada dins un espai de 155.000 metres quadrats de terreny que pertany a quatre propietaris. Una pastilla de al voltant de 55.000 m2 de domini públic; una altra d’Endesa on hi ha una estació transformadora molt antiga, que dona servei a part de la ciutat i que representa hores d’ara un perill potencial sobre una propietat de 24.000 m2, dels quals només en necessita 8.000m2 per la nova estació transformadora; una tercera propietària es la immobiliària Sacresa que té una parcel·la d’uns 21.800 m2 als quals cal afegir els gairebé 16.000 m2 adquirits a Endesa i finalment el FC Barcelona que ostenta la propietat d’uns altres 55.000 m2 on es troba la masia. Tots quatre propietaris van constituir una Junta de Compensació l’any 2009, per tal de desenvolupar el projecte, que és el que va intentar aclarir el regidor Alcaide en el ple.

El projecte va tenir moltes fases des que comença el seu periple l’any 1997 quan l’aleshores president del Barça Josep Lluis Núñez, compra els 55.000 m2 i la masia, fins ara mateix quan es vol revifar el projecte amb la incorporació d’un instrument molt ben conegut a la ciutat com és el Consorci per la Reforma de la Gran Via i, ara, el Samontà, encarregat de donar sortida a projectes que impliquen l’ocupació de sol lliure per destinar-lo en molt bona part a l’edificació de nous habitatges.

No es pot oblidar que, hores d’ara, Sacresa podria disposar d’una pastilla de 37.000 m2 (amb l’obligació de finançar 1/3 de la reconversió de la nova estació transformadora i la corresponent zona urbanitzable) però amb un pla aprovat l’any 2004 pel qual es podrien construir 26 nous edificis amb més d’un miler de nous habitatges.

Això és el que se sap fins ara mateix d’un projecte que, més enllà de la frivolitat de les paraules, es desconeix del tot. L’operació Samontà que l’equip de govern vol vendre com un nou pol de desenvolupament i connexió nord-sud de la ciutat, amaga, en realitat l’ocupació de 155.000 m2 de sol lliure en l’actualitat per construir centenars d’habitatges en l’únic espai de que disposa el territori urbà més dens de tot el continent. (continuarà)

S’ha obert una pàgina web per adherir-s’hi, i de moment ja ho han fet una colla d’entitats ciutadanes i partits polítics

Set entitats, una coordinadora d’entitats com Espai de Ciutadania que aplega mig centenar, sis partits polítics i un sindicat, son els primers signants del Manifest “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”, que intenta una commemoració alternativa a la que proposa el Consistori hospitalenc per celebrar el títol de ciutat que va atorgar el rei Alfonso XIII durant la Dictadura de Primo de Rivera, ara fa un segle.

Pel que es pot veure amb el llistat d’adherits al Manifest, estan a favor de rebutjar la celebració, ERC-EUiA-Jovent Republicà i els Comuns, a banda d’Alternativa d’Esquerres i la CUP que no tenen representació municipal. “Junts” es va apartar de la proposta i tampoc UGT va voler signar directament, malgrat està representada a l’Espai de Ciutadania. El Manifest, que es pot descarregar a sota d’aquesta crònica, lamenta la celebració del centenari del títol de ciutat —no de l’existència de l’Hospitalet com a població, que té un llarg recorregut històric de més d’un mileni— especialment per les connotacions històriques en què es va produir i per la sensació que es podia tractar d’una compensació honorífica al que havia estat una espoliació en tota regla de la meitat del terme municipal en favor de Barcelona. Una compensació honorífica que, en aquest sentit, tenia un punt d’humiliació, perquè desmembrar un territori sense respectar la llei a canvi d’un raquític decret purament formal, era una manera ben trista de compensar un municipi que s’havia mostrat extremadament sumís, durant i després de la segregació.

Per tot plegat els signants del Manifest, alarmats per la primera manifestació del centenari del títol de ciutat que va ser la lamentable celebració durant la Cavalcada de Reis i posteriorment pel convit fet als reis el proper dilluns amb la primera fase del Tour del Talent i el premi Princesa de Girona social que s’ha volgut vincular amb les celebracions del Centenari, pretenen oposar-se a les activitats de celebració i orientar l’efemèride cap a la reflexió i la reivindicació.

De moment han obert una pàgina web on la ciutadania pot adherir-se al document https://noalcentenari.wordpress.com i mostrar la seva voluntat d’evitar celebracions que poden ser ofensives per tots aquells que consideren que el títol de ciutat va ser com a mínim una burla i com a màxim un accident protocol·lari en temps de crisi capitalista, en mig d’una Dictadura, i amb un ministre de la Governació que els barcelonins coneixien prou bé pel seu protagonisme repressiu.

A partir del Manifest, els primers signants s’han posat d’acord a posar en marxa activitats encaminades a conèixer la història de la ciutat d’ara fa un segle, quan estaven creixent els nuclis obrers dels barris de Collblanc-La Torrassa, especialment, i el creixement industrial era, alhora, la conseqüència directe de la lluita contra l’explotació dels treballadors, molts d’ells, com ara mateix, nouvinguts.

La idea final és reconèixer que la ciutat moderna va néixer justament del treball de la gent que va convertir l’Hospitalet en el seu espai vital, on desenvolupar la seva vida i la dels seus fills: una ciutat amb una base obrera superlativa i en fase d’integració i una raquítica classe mitjana menestral i de petits propietaris, que mai va saber dirigir els destins col·lectius d’una manera autònoma i brillant. Una excel·lent excusa no per celebrar, però si per aprofitar l’efemèride per fer guanyar autoestima comunitària, sobre la base del coneixement i del reconeixement del que la història ens ha deixat.

Es demanava l’increment d’inspeccions a habitatges afectats i un protocol de contractes de pisos de lloguer, sense resultats ara per ara

La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet torna a la càrrega i el proper 22 de febrer realitzarà un nou acte per sensibilitzar la ciutadania i afrontar la problemàtica de la massificació turística de la ciutat. La barriada més afectada, per la proximitat a Barcelona, ​​és Collblanc-La Torrassa on la població és expulsada “de facto” dels seus habitatges.

L’objectiu és repetir l’acte a Collblanc-La Torrassa on ja se’n va fer un de similar el 29 de setembre passat però ara la idea és, no quedar-se aquí i estendre’l a tot l’Hospitalet: “volem iniciar aquest tipus de protesta per tots els barris de la ciutat”, diu un portaveu de la Plataforma.

Les demandes que es realitzen des de la Plataforma són: canvis significatius en les lleis i, en altres casos, el compliment de les existents. La massificació del turisme està fent un mal molt greu i irreparable a aquestes barriades que es posa de manifest amb l’expulsió de “facto” de molts veïns dels seus habitatges amb l’excusa de la finalització dels seus contractes.

L’Estaca ja va publicar en el seu dia la situació https://lestaca.com/lestacalh/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/

En opinió d’un expert en la matèria: “el negoci del contracte temporal de pisos i habitacions es actualment una mala idea, ja que no es recupera la inversió i està condemnat al fracàs a curt termini. I s’ha creat per generar negoci i esquivar la llei que controla els contractes de lloguer”. El mateix especialista ha explicat que “es pot observar cada vegada més, i especialment en els casos d’habitacions temporals, que els tenidors es veuen obligats a baixar preus per la falta de clients disposats a pagar els preus abusius que es demanen”.

En conclusió: “Això fa que a l’inversor no li compensi tenir una sola habitació llogada per un curt termini de temps i la resta lliures, que li impedeix poder amortitzar la despesa inicial a la conversió. Seran molts els propietaris d’aquests negocis que hauran de tornar enrere”, pronostica.

La Plataforma es va crear fa uns mesos, el 17 de setembre, impulsada per diferents entitats. Totes van signar un Manifest: l’AVV Collblanc-La Torrassa, la Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, l’Associació Som Santa Eulalia, l’Espai de Ciutadania, el Sindicat de Llogateres, l’AVV La Florida, l’Associació Altaveu Jove, l’Associació Castell de Bellvís, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la Coordinadora d’AMPES, el Foment de la Informació Crítica i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

El manifest té actualment el suport de les formacions d’esquerres presents al consistori i fora d’ell: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i també l’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet.

En el Manifest es demana, entre altres coses:

• Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
• Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
• Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
• Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
• Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.

L’equip de govern no presenta cap proposta de Consell Executiu alternatiu, i això que a finals d’any venç el Contracte-Programa vigent

Divendres passat, a última hora de la tarda, els 14 membres amb dret a vot del Consell Consultiu dels Mitjans de Comunicació Públics (SCP), van rebre, per fi, l’Informe demanat al director dels Mitjans en la darrera reunió del passat 17 d’octubre sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet.

Com s’havia acordat, l’informe havia d’estar llest abans de Nadal i, pel que sembla, abans de Nadal el director dels mitjans el va fer arribar a La Farga, però allà es va mantenir en secret fins ara, sense que es coneguin els motius. Per tal de recepcionar l’informe i qui sap si per iniciar algun debat al respecte, el proper dia 10 de febrer està convocada una nova reunió del Consell Consultiu amb un ordre del dia gairebé únic perquè, en essència, més enllà d’aprovar l’acta de la reunió del 17 d’octubre passat, només està previst que es doni compte de que no va prosperar la proposta del govern sobre el Consell Executiu dels SCP i també que es doni compte que ja tenim informe sobre la Ràdio.

Convocar una reunió del Consell Consultiu tres mesos després de l’anterior només per que es doni compte que se segueix sense Consell Executiu i per recepcionar l’informe sobre la ràdio, no sembla gens comprensible, com no sigui que l’objectiu últim és mantenir en suspens tant els organismes de direcció dels mitjans públics com el debat sobre la reobertura de la ràdio local.

Pel que sembla, l’encàrrec oficial per elaborar l’informe al director dels mitjans que havia de fer el president de l’organisme, el tinent d’alcalde David Gómez, es va fer un mes després de la reunió i malgrat això, el redactor de l’informe el va fer arribar dins el termini fixat. La responsabilitat única del retard recau doncs, no en els tècnics de comunicació sinó directament en l’equip de govern que en aquesta propera reunió del Consell Consultiu no portarà una nova proposta de Consell Executiu ni està tampoc previst en el literal de l’ordre del dia que hi hagi un debat sobre la reobertura de la ràdio local. És previsible per tant que, al menys els representants dels grups d’oposició, posin el crit al cel per la ineficàcia de la convocatòria d’una reunió prevista per allargar els procediments i no pas per donar resposta a qüestions pendents de fa anys com és la constitució dels organismes de govern dels mitjans públics i la reobertura de la ràdio local. I és previsible, per tant, que forcin en la mesura de les seves possibilitats el debat de la reobertura de la ràdio i la discussió sobre per què l’equip de govern intenta allargar tant com li sigui possible la constitució dels òrgans de governs dels mitjans públics. Ni tan sols el primer punt, l’acta de la reunió anterior, podrà ser aprovat sense debat perquè, pel que ens han informat, no lliguen els vots emesos amb les persones teòricament presents.

D’altra banda, cal considerar que el Contracte-Programa dels mitjans de comunicació acaba aquest any 2025 i, per tant, s’hauria de debatre amb temps el nou contracte pels anys 2026-2029. El Contracte-Programa vigent, 2022-2025, es va aprovar correcuita, en només tres sessions, durant el primer trimestre del 2023 perquè ja s’hi anava tard. Ara sembla que segueix sense haver pressa perquè quan s’elegeix un Consell Executiu fet a mida, on la majoria de membres ja saben el que han de votar abans de llegir res, no calen gaire sessions per aprovar el que sigui. Però potser en l’immediat futur les coses no seran tan senzilles perquè els grups d’oposició poden acabar exigint que el Consell Executiu sigui veritablement un organisme independent capaç de debatre a fons el control dels mitjans públics i la seva necessitat de finançament adequat.

Els Comuns, l’únic grup de l’oposició que torna a fer costat al govern Quirós, malgrat s’han incomplert les mocions sobre la ràdio i els debats televisius

L’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que, segons el que es va acordar en la reunió del 17 d’octubre del Consell Consultiu i Assessor dels mitjans de comunicació públics (SCP), s’encarregava al director dels mitjans de manera immediata, hauria estat lliurat el 21 de desembre i més d’un mes després encara no s’ha fet públic. Aquesta és la informació que es va posar ahir sobre la taula durant el Consell d’Administració de La Farga, l’empresa municipal encarregada de gestionar els SCP i on es van aprovar, amb els vots en contra de tots els representants dels grups municipals a l’oposició, excepte els Comuns, els complements econòmics per objectius que corresponen al director dels mitjans de comunicació públics.

Pel que es va explicar a la reunió, segons fonts presents, el director dels mitjans va garantir que el 80% dels objectius que contemplava el Contracte-Programa per l’any 2024 s’havien cobert, de manera que li corresponia el complement econòmic previst que finalment es va aprovar.

El curiós del cas és que, més enllà dels objectius genèrics que incorpora un Contracte- Programa redactat pel propi director dels mitjans i aprovat poc abans de les eleccions  per un Consell Executiu fet a mida, el cert és que hi ha una moció aprovada a finals del 2023 sobre la programació de debats polítics a la tele pública i una altra moció aprovada al febrer del 2023 sobre la reobertura de la ràdio, que haurien de ser considerats objectius dels mitjans públics de comunicació i que s’han incomplert totalment. Sobre aquesta base, els grups de l’oposició van considerar que no s’havien assolit els objectius, i van votar en contra. El director dels mitjans, present a la reunió, els va fer veure que ell parlava del compliment dels objectius del Contracte-Programa perquè no estava en les seves mans complir les mocions municipals que escapen de la seva prerrogativa.

El cert, no obstant, és que el director dels SCP té molt a dir al respecte i que el Contracte-Programa inclou una clàusula, la número 6, que indica concretament que “La Farga prestarà suport a l’Ajuntament en aquells programes comunicatius municipals o accions de servei públic relacionades amb la comunicació, ja sigui en l’àmbit de les pròpies competències o de competències alienes, que aquest pugui necessitar i que suposin l’exercici de funcions no previstes en aquest contracte programa.” I és evident que els acords de mocions aprovades al ple municipal sobre matèria de comunicació impliquen l’equip de govern però també subsidiàriament, per aquest compromís del Contracte-Programa, a La Farga i als SCP.

No deixa de ser significatiu que, en la línia del que ja ens tenen acostumats, hagin estat novament els Comuns els que hagin donat suport a l’equip de govern també en aquest punt, quan és evident que és un reclam social —al qual teòricament ells sempre han donat suport— la reobertura de la ràdio pública i els debats polítics televisats i que resulta impossible separar la postura de l’equip de govern de la de l’aparell directiu dels SCP, en total connivència.

Hi ha, no obstant això, més qüestions importants. La primera és que el director dels mitjans sembla que va dir a la reunió de dijous 23, que se li havia encarregat l’informe sobre la ràdio el 16 de novembre passat, quan va quedar clar per tothom que se li encarregava un informe que ell afirma haver entregat ja fa un mes sense que hagi transcendit, ni el seu contingut ni la seva recepció.

L’altra qüestió significativa, que serviria per impugnar legalment la reunió de dimecres del Consell d’Administració de La Farga en aquest punt, es que el Contracte-Programa en vigor contempla la creació d’una Comissió Tècnica de Seguiment que s’ha de reunir com a mínim una vegada a l’any, però que és inexistent perquè no estan en vigor cap dels instruments de direcció dels SCP des de maig del 2023. És a aquesta Comissió a qui correspondria rebre la Memòria Anual, que si existeix no s’ha fet pública, i que, en base a la mateixa, “ha d’avaluar el grau d’acompliment de les missions de servei públic que correspon a la societat gestora, així com dels objectius específics derivats d’aquestes”, tal com s’estableix en el vigent Contracte-Programa.

Quizás una intermediación neutral entre las partes permitiría encontrar soluciones consensuadas

El conflicto de la ubicación del polideportivo de Santa Eulàlia viene de lejos y ha pasado por las manos de todos los alcaldes que ha tenido la ciudad, sin que al final se tomara una decisión definitiva. Inicialmente y durante años, se ha mantenido que el sitio donde debía de construirse era en la pista del Gasòmetre, cuestionado ahora tras la construcción excesiva de viviendas a su alrededor, tal y como explicaba L’Estaca el pasado martes https://lestaca.com/lestacalh/dubtes-de-lequip-quiros-sobre-si-donar-la-rao-a-uns-veins-en-contra-duns-altres-a-lhora-de-buscar-alternatives-pel-poliesportiu-de-santa-eulalia/

En la actualidad en el barrio existen diferentes posturas que enfrentan a los vecinos. Los del sector de Gran Vía Sur defienden que se ha de hablar de polideportivo del Distrito 3 y no de Santa Eulàlia. Aseguran que la ubicación del equipamiento en una parte del Parc de l’Alhambra es la ideal, ya que no se pierden metros de zona verde sino, al contrario, se recuperan 5.000 que son los que hay en la pista del Gasòmetre, ubicación inicial del equipamiento deportivo. “Con esta solución, gana todo el distrito”, dice un representante vecinal.

La polémica está servida ya desde hace años y piensan que la antigua alcaldesa Núria Marin debió tomar la decisión y no haberlo dejado al resultado de un referéndum. Afirman que los vecinos de Gran Via Sur, en un 80%, votaron por la alternativa del Parc de l’Alhambra. La votación popular referendaria, finalmente se opuso a que el equipamiento se construyera en el parque.

“Hay que dar una solución global para el distrito 3”, manifiesta Paco del Rio, presidente de la Asociación de Vecinos de Gran Vía Sur. Cuando se proyectó el polideportivo en la pista del Gasòmetre no existía ningún otro equipamiento deportivo. En la actualidad existe uno a 400 metros, el del barrio del Gornal, y luego también están próximas las piscinas municipales de l’Hospitalet.  

Mientras tanto, la Asociación de Vecinos de Santa Eulàlia no piensa lo mismo, y manifiesta que el Parc de l’Alhambra se ha de respetar íntegramente ya que es una de las pocas zonas verdes que tiene el barrio y, en definitiva, la ciudad.

También aseguran que se realizó una consulta y que los vecinos se pronunciaron claramente por la ubicación del polideportivo en la pista del Gasòmetre. Como recuerda el representante de la asociación de vecinos, desde que presidió el ayuntamiento el alcalde Pujana ya estaba decidido el sitio del equipamiento deportivo e incluso el alcalde Celestino Corbacho firmó un decreto y se asignó una partida presupuestaria para su construcción.

“De todas maneras, si el gobierno municipal considera hoy que sus promesas sobre el polideportivo no se pueden realizar, es necesario que explique claramente las razones y proponga una ubicación”, aseguran. Y añade, “durante estos años, lo único que buscan es dividir al barrio para no asumir la deuda que tienen con el distrito”.

Otra de las posturas encontradas, es la de los vecinos más próximos por la posible construcción del polideportivo en la pista del Gasòmetre que se han constituido como Plataforma de afectados. “Nosotros no estamos en contra de la construcción del equipamiento pero que sea respetuoso con los edificios colindantes”, dice una portavoz y declara que, en su día, cuando compraron los pisos, les informaron de la construcción del polideportivo, “pero de dos plantas y no de siete como está ahora proyectado”.

Los argumentos de esta Plataforma son muy similares a la de los vecinos de Gran vía Sur y coinciden en que la ubicación más adecuada del equipamiento deportivo es el Parc de l’Alhambra donde solo se ocuparían unos 2.000 metros cuadrados (un 15%) y se recalificarían los terrenos de la pista del Gasòmetre para convertirlos en zona verde.

Para los representantes de la Plataforma, la construcción del polideportivo en la parcela del Gasòmetre lleva añadidos problemas de comunicación (transportes lejanos); de seguridad, por el reducido espacio de las aceras y de concentración de equipamientos deportivos, tal y como afirman los vecinos de Gran Vía Sur.

L’Anuari 2025 Next Llobregat analitza l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a 5 anys vista de l’Agenda 2030 al sud de l’àrea metropolitana barcelonina a través de més de 50 entrevistes a experts, alcaldes i responsables institucionals

Quan només queden 5 anys per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats a l’Agenda 2030, l’Anuari 2025 Next Llobregat posa en valor la feina que es realitza des de l’Hospitalet i en cadascun dels municipis del Baix Llobregat. La redacció de BCN Content Factory ha aterrat els ODS en aquest territori al sud de la metròpoli barcelonina per analitzar què s’ha fet i es planteja fer per part de les institucions locals i supramunicipals per fer front a l’emergència climàtica, però també han preguntat a les empreses i ONGs a través de més de 50 entrevistes a experts en cadascun dels camps de l’Agenda 2030, a més dels alcaldes i alcaldesses, entre els quals destaquen les que acaben de prendre possessió del càrrec després dels darrers canvis derivats del Govern del president Salvador Illa.

I com que l’any 2025 es troba al meridià de l’actual mandat a les ciutats i pobles del territori Llobregat, a les entrevistes també s’interpel·la els alcaldes i alcaldesses sobre el grau d’acompliment dels seus programes de govern i de les promeses electorals que van fer a les darreres eleccions municipals. Per arrodonir els qüestionaris, responen a les preocupacions que els ciutadans manifesten a l’últim DIBAròmetre, l’enquesta sobre percepció veïnal del municipi, serveis i administració dels ajuntaments desplegada per la Diputació de Barcelona.

L’Anuari 2025 Next Llobregat s’estructura en dos grans blocs que arrenquen amb un capítol amb 17 reportatges transversals sobre el grau d’acompliment de cada ODS en aquest territori, incloent-hi les opinions d’experts i posant exemples de realitzacions concretes a la comarca i als municipis; i un segon bloc on es planteja què fan i faran les institucions supramunicipals d’àmbit local al territori Llobregat aquest any 2025 i fins al final del mandat el 2027, tant des de la Diputació de Barcelona com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, per finalitzar amb una sèrie d’entrevistes als alcaldes i alcaldesses.

Enllaç de descàrrega gratuïta de la publicació: https://drive.google.com/file/d/1rBHQUahNWrgEnDCCGYDFAqRmzpqfWjTg/view

La publicació ha interactuat amb allò més proper, les empreses, les organitzacions socials, les entitats, els polítics i les administracions públiques del Baix Llobregat i l’Hospitalet. L’editor de BCN Content Factory, Juan Carlos Valero, assenyala que l’Hospitalet destaca per ser el pitjor municipi del territori Llobregat en tractament de residus, un extrem que un nou contracte que enguany entra en servei intentarà millorar. També destaca el que diu Carles Riba, expert en temes d’energia, al capítol corresponent a l’ODS 7, on alerta que aquesta comarca és una de les zones de la península ibèrica on la transició energètica serà més difícil, a causa del seu territori reduït respecte a la seva gran població i l’elevat grau de la seva activitat econòmica i industrial que desenvolupa i la seva manca de recursos naturals. «Encara amb uns estalvis energètics del 21% respecte als usos actuals, es necessitarien unes superfícies de captació (en equivalent fotovoltaic) de 15.080 hectàrees (el 30,9% de la superfície comarcal), de les quals només unes 3.400 hectàrees podrien ser instal·lades al mateix Baix Llobregat», afirma Riba.

Per part seva, Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i exdirigent sindical al Baix Llobregat, recorda que aquesta comarca «va aprofitar en el passat totes les oportunitats de desenvolupament, mentre que va negociar tots els perjudicis». «Unes negociacions que van portar a un model de creixement més equilibrat del que teníem i podíem somiar», afegeix el president del CESB.

Precisament per aquesta capacitat negociadora i la mobilització comunitària que li donava suport, des de sindicats, a partits polítics, ajuntaments, veïns i pactes socials amb les patronals PIMEC i AEBALL, va ser possible que el Baix Llobregat aconseguís els nivells actuals de benestar alhora que s’executaven operacions gegantines com el desviament del tram de desembocadura del riu Llobregat o l’ampliació de l’aeroport. 

Castellana atribueix part d’aquest èxit a la política de Pasqual Maragall, «que no només va posicionar Barcelona al món, sinó que també la va integrar amb el seu entorn, a diferència del model anterior que es menjava el territori i només el feia servir com a pati del darrere». La idea de Maragall, conclou el president del CESB, «ara s’ha de consolidar i ser el model per assolir els ODS de l’Agenda 2030, però sobretot per exportar la capacitat de concertació interna que el Baix Llobregat té a la resta de la regió metropolitana», la que abasta 5,3 milions d’habitants i per la qual advoca Jaume Collboni, alcalde de la Ciutat Comtal i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que integra actualment 36 municipis on viuen 3,3 milions de ciutadans.