Assemblea oberta a Santa Eulàlia: l’evidència del creixent malestar veïnal per l’abandonament que pateix el barri

Un centenar de veïns es van aplegar al llarg de dues hores per debatre com activar la mobilització davant la inoperància municipal 

Més de cent veïnes i veïns del barri de Santa Eulàlia van participar dissabte 27 d’abril en uns assemblea oberta a la plaça del Copem (Pius XII). Feia bastants anys que no hi havia una reunió veïnal similar. L’associació de veïnes i veïns Som Santa Eulàlia va convocar aquesta assemblea per abordar la situació d’uns quants temes pendents del barri.

Així, membres de la entitat van fer un petit repàs de temes com la remodelació del parc de Les Palmeres, que hauria d’haver-se iniciat l’any 2023 i que ha de comportar un àrea de joc infantil realment integrada. També es va plantejar la situació del parc de l’Alhambra, encara pendent de la convocatòria d’un procés participatiu que va anunciar-se ja fa dos anys i del que afirmen no tenir noticies.

Un dels temes més sagnants segurament és el del promès poliesportiu a Gasòmetre, que com es va explicar en aquestes pàgines, va ser aprovat pel govern municipal fa 30 anys i que va ser ratificat en una consulta popular al barri ara fa ja quatre anys. Sobre aquesta qüestió hi va haver una certa polèmica quan alguns assistents van plantejar que caldria replantejar el que va ser decidit pel majoritari vot popular, per tornar a la proposta de construir el poliesportiu sacrificant una part del parc de l’Alhambra.

La quarta qüestió que es va abordar va ser el de la Biblioteca del barri que es va tancar i que el veïnat continua reclamant. Sobre això es van explicar les darreres informacions existents des de diferents fonts i que continua estant en una nebulosa, sense cap decisió clara del lloc on construir el nou equipament, sense calendari i sense pressupost aprovat.

A partir d’aquí hi va haver múltiples intervencions dels assistents expressant un malestar creixent sobre la situació dels serveis a Santa Eulàlia: problemes com els de l’enllumenat fora de servei des de fa mesos en diferents llocs del barri com, per exemple, al mateix carrer Alhambra al costat del parc. Queixes àmpliament compartides sobre l’estat dels serveis de neteja i de recollida d’escombraries, més enllà d’alguns comportaments poc cívics per part d’alguns residents. 

Un tema recurrent va ser també el de la inexistència des de fa anys de policia de barri, de guàrdia urbana caminant pels carrers de la ciutat. Més enllà de la situació dels parcs anomenats més amunt, també es va parlar de l’estat de l’arbrat i del verd urbà al barri i de temes com el de l’anomenat bosc urbà a la cantonada entre General Prim i Carrilet que s’havia d’obrir a la tardor de l’any passat i que continua envoltat de tanques.

De fet van ser un parell d’hores d’assemblea oberta de veïns i veïnes en una plaça pública i en un dissabte en el que amenaçava pluja. Va fer-se patent el creixent malestar per la situació del barri i per un cert col·lapse dels serveis municipals en tots els terrenys. Però també va fer-se palès un cert renaixement d’un moviment veïnal que sembla renovar-se amb la feina d’un associacionisme divers que afronta les realitats diverses presents a la ciutat.

L’assemblea oberta va acabar decidint tornar a convocar al veïnat a Gasòmetre, el proper dissabte 4 de maig per commemorar, gairebé el mateix dia, el trentè aniversari de l’inexistent poliesportiu en un taller de construcció i penjada de pancartes. Seguirem atents.

El canvi d’operadora dels busos de l’Hospitalet empitjora el servei als ciutadans

Gent pujant a un autobús híbrid.

Usuaris de l’antiga línia L10 i el grup d’ERC+EUiA reclamen millores en el servei d’autobusos de la ciutat i impliquen el govern municipal i l’AMB perquè hi posin remei

A principis del mes d’abril publicàvem a lestaca.com una prèvia de la posada en servei, des del 6 d’abril, de noves línies i freqüències a diferents busos de l’Hospitalet a partir de la creació de les línies L20 i L21 en substitució de les L10 i L11 per enllaçar la ciutat i El Prat de Llobregat i també amb Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Però el que l’AMB anunciava com una millora de servei s’ha convertit en un empitjorament del transport ciutadà entre l’Hospitalet i els municipis citats.

La primera en advertir aquesta situació va ser l’Àngels, sòcia de FIC que viu al carrer Barcelona, a prop de la parada Tecla Sala de l’antiga línia L10. En concret, ella i la resta de veïns de la zona afirmen haver perdut amb el canvi d’operador, ara en mans de Moventis. Argumenten que al suprimir la línia L11 per la L21, “no tenim més freqüència de pas, ja que si bé la L20 ha passat de 3 a 4 autobusos per hora, hem perdut els 3 de la L11, és a dir, hem passat de 6 autobusos per hora a quatre i, a més, no tenim connexió amb urgències de l’Hospital de Bellvitge si no és canviant de bus”, el que suposa una pèrdua de servei.

Al rebre la queixa de la nostra sòcia, la redacció de lestaca.com es va posar en contacte amb l’AMB, adjudicatària d’aquest servei de autobusos entre municipis, donada la importància que té aquest transport que fins ara l’utilitzaven prop de 15 milions d’usuaris l’any. La resposta de l’AMB va ser que no entenien la queixa d’una pèrdua de servei i que, tot al contrari, es guanyaven freqüències. El tema també ha arribat a l’Ajuntament de l’Hospitalet, doncs el portaveu del grup d’ERC+EUiA, Jaume Graells, ha traslladat al govern municipal i a l’AMB la preocupació pels problemes en algunes de les línies de transport urbà de l’Hospitalet, com les assenyalades, i ha demanat que posin sobre la taula “mesures per resoldre urgentment els desajustos, els retards i el mal funcionament del servei, que estan provocant greus problemes als usuaris i usuàries de l’Hospitalet”.

L’empresa Moventis va guanyar l’adjudicació del servei de transport urbà de l’Hospitalet i altres municipis de la comarca del Baix Llobregat, en substitució de Baixbus a partir del 6 d’abril, qui venia prestant aquest servei fins aleshores. En concret, es tracta de les línies LH1, LH2, L10, L11, M12, M14 i M16, les quals, segons denuncia Graells, “han patit canvis d’horaris, retards i alteració de les freqüències, mal funcionament de les pantalles i la informació mostrada, tal com han denunciat molts veïns i veïnes”.

El portaveu d’ERC+EUiA i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha traslladat la situació als responsables metropolitans, i ha explicat que “el canvi d’empresa està provocant greus problemes als usuaris i usuàries, fent que arribin sistemàticament tard a la feina, al metge o a l’escola”. Graells ha instat l’Ajuntament, però també l’AMB, a implicar-s’hi directament i prendre “les mesures necessàries per garantir la normalitat del servei de manera immediata”.

Jaume Graells ha manifestat que “ens preocupa, i molt, que aquesta situació, que es dona a partir del canvi d’empresa, es cronifiqui i suposi una pèrdua de qualitat d’un servei que funcionava correctament a la ciutat”. Graells ha assegurat que “hem traslladat a l’AMB les incidències concretes en cada línia i ens consta que ja hi treballen en millores organitzatives, i demanem que el govern municipal faci el mateix”, i ha afegit que “des d’ERC+EUiA estarem a sobre d’aquest tema, fent-ne seguiment i garantint que s’adoptin les solucions necessàries”.

A prop de mig centenar de persones es van acostar a la seu de FIC per celebrar la Festa de l’Esperit Crític 2024

Es va fer públic un Manifest per la vulneració de drets de la ciutadania a ser informada de l’activitat de les entitats de la ciutat

Un moment de la reunió.

Amb la sala central de la seu social del Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet plena, es va celebrar ahir la Festa de l’Esperit Crític, activitat anual que es convoca cada any al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat com una contribució al clima amable que envolta Sant Jordi i el Dia del Llibre i de la Rosa.

Com sempre, la celebració és una gran excusa per la trobada anual de la massa social de l’entitat, que supera ja el mig centenar de socis (l’acta fundacional la van signar els únics socis d’aleshores, una quinzena) on, entre els canapès i les copes de vi, s’intercanvien impressions i s’agafa embranzida per la resta d’activitats anuals. També es fa servir la festa anual per explicar els objectius de l’entitat (resumidament: contribuir a construir una ciutat més amable de la qual se sentin orgullosos els residents, objectiu avui malauradament molt allunyat de la realitat), per repartir la revista que s’edita per commemorar la Nit dels Insurrectes de cada any i per convocar novament als homenatjats d’aquell dia i lliurar-los, com a recordatori, un pen drive amb les fotografies de l’acte i el text de totes les intervencions, d’una jornada que és memorable per tots aquells que hi participen.

La Festa de l’Esperit Crític, a la que estan convidats i convidades tots els socis i sòcies i un munt d’amics i companys que se senten propers a l’entitat, serveix també per presentar un Manifest anual que s’entrega a tothom. Van acompanyar als socis i sòcies, regidors dels grups municipals d’ERC i dels Comuns. En aquesta ocasió el document porta el títol: Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitraria, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics, i es refereix a l’absència continuada i regular dels mitjans de titularitat pública de l’Hospitalet a qualsevol dels nombrosos actes que l’entitat organitza i al buit informatiu que l’entitat pateix, probablement perquè és una entitat crítica amb qualsevol poder. Arbitrarietat, que lesiona el treball de l’entitat, però especialment escamoteja informació a la ciutadania a la qual en té tot el dret, perquè és la ciutadania la titular final d’uns mitjans que ella finança. (Al final d’aquesta informació es pot baixar el text íntegre del Manifest).

El manifest d’aquest any acaba amb uns quants precs: als responsables dels mitjans, representats directament per l’empresa que els gestiona i a l’alcaldia-presidència; als grups polítics de l’oposició perquè es facin ressò de l’arbitrarietat i contribueixin a esmenar-la; als organismes i entitats de la ciutat perquè una discriminació a uns quants és una discriminació a tots plegats, i als organismes professionals de Catalunya encarregats de vetllar per la llibertat d’informació i per l’aplicació del codi deontològic dels periodistes. A tots ells, a partir de demà segons ha informat FIC, se’ls farà arribar aquest Manifest per tal que actuïn en conseqüència.

A l’espera que hi hagi una excepció que confirmi la regla, de moment encara no s’ha produït la novetat que els mitjans de comunicació de la ciutat informin d’una activitat que reuneix a una bona part de la ciutadania més activa, com és la Festa anual de l’Esperit Crític. Per variar, no hi van estar presents…

Àlbum de fotos

La plataforma per la municipalització de cinc escoles bressol omple el ple de l’Ajuntament i demana que es compleixin els compromisos

Una moció dels grups municipals, aprovada amb l’abstenció dels socialistes, dóna suport a les famílies afectades

Nova protesta dels pares de escoles bressol.

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una moció aprovada pel ple municipal de l’Hospitalet amb els vots de tots els grups polítics, a excepció del socialista que es va abstenir, insta l’ajuntament de la ciutat a la municipalització de les cinc escoles bressol (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que han rebut ajuts durant el curs 2024-2025. Les famílies, que van assistir a la sessió, ho van celebrar amb xiulades i aplaudiments.

La moció presentada per ERC, Comuns i PP, insta a més que mentre que aquesta municipalització no es realitzi, es compensi econòmicament a les famílies que es veuen afectades per l’incompliment anunciat en el seu dia per l’Ajuntament.

Famílies senceres van assistir al ple per protestar per la situació que pateixen i per les promeses incomplertes que els suposa un cost econòmic que no haurien d’assumir i que ara sol·liciten que l’Ajuntament els compensi.

La plataforma per la municipalització es va fer sentir a la plaça de l’Ajuntament poc abans de començar el ple municipal, muntant un espai de joc infantil, pintacares i música. Just quan s’havien concentrat més d’un centenar de persones va començar a ploure i van decidir aleshores entrar a la sala de Plens municipal que es va fer petita per acollir-los.

Al final només vam poder entrar una cinquantena de persones, ja que des de l’Ajuntament van comunicar a les famílies què l’aforament de la sala no ho permetia, tot i que “hi havia molts espais buits i butaques lliures, segons els participants”.

Els pares estan cansats de tantes promeses.

Els regidors d’ERC i de Comuns van sortir del ple per intervenir davant els serveis de seguretat demanant que deixessin entrar a les famílies amb els infants, que esperaven fora sota la pluja. Finalment, van accedir a un espai habilitat al costat de la sala de plens, on els nens i nenes van poder jugar mentre es realitzava la sessió.

Les famílies van poder, tot i les limitacions inicials, fer presents als infants a un espai on és inusual la seva participació, ocupant el lloc on es fa política parlant del seu futur sense tenir-los mai davant.

Després de la votació, el regidor d’Ensenyament, David Quirós i part del seu equip es van apropar a la concentració per reiterar que estaven preparant una proposta econòmica d’ajuda a les bressols, sense concretar cap calendari i deixant clar que no arribaran a complir el que demana la plataforma (equiparació de preus públics a tots els cursos, incloent-hi la gratuïtat a I2).

Les famílies resten a l’espera de saber la proposta econòmica, ferma i per escrit, així com també la signatura i la validació de l’acta de la reunió que van realitzar el 2 d’abril amb el regidor on entre d’altres qüestions, es va comprometre a donar una resposta a les exigències de les famílies abans de finals d’abril.

Els grups polítics reclamaven a la moció que, en el termini d’un mes, s’hauria de realitzar una trobada amb els representants dels grups polítics, els representants de les famílies i les direccions de les cinc escoles bressol afectades, amb l’equip de govern, per clarificar calendaris i l’estat actual del procés de municipalització de les cinc escoles bressol.

Representants del afectats han manifestat a L’Estaca que: “Seguirem la lluita i continuarem exigint allò que se’ns va prometre, que ens va condicionar en l’elecció de les nostres escoles bressol i que, en no complir-se, afecta d’una manera notable a l’economia familiar de moltes llars”.

La moció també insta l’equip de govern a finalitzar les dues noves escoles bressol municipals anunciades en el termini màxim de dos anys i a fer un estudi i planificar la creació de noves escoles municipals als barris amb més dèficit de places públiques, tot començant els tràmits per a la seva construcció.

Una altra de les reclamacions de la moció va anar dirigida als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya demanant mantenir el compromís per finançar, mitjançant els pressupostos de la Generalitat, el finançament de les places bressol municipals: les actualment existents, aquelles que s’incorporin a la xarxa pública i les que es puguin crear en el futur.

El PSC es nega a compensar econòmicament els afectats pel decret que impedeix la transmissió de parades exteriors del mercat de Collblanc

S’aprova una moció de tots els grups de l’oposició però l’alcaldessa anuncia que no s’aplicarà

Les parades de Collblanc.

Comença a ser una situació normal que desenes de ciutadans de l’Hospitalet aprofitin el ple municipal per mostrar el seu desencís per la situació en que es troben els seus respectius problemes. En els darrers plens s’han pogut veure, els guàrdies urbanos, les plataformes feministes, les Afas i Ampas de diferents escoles, la Marea Pensionista, els veïns que reclamen l’apertura de l’emissora municipal, els que volen debats a la televisió… En el ple d’aquest dilluns, la sala estava plena de criatures amb els pares i mestres de les cinc escoles bressol pendents de formar part del sistema escolar municipal 0-3 i desenes de paradistes del mercat de Collblanc. El passat 22 de març en aquest mateix digital explicàvem la situació d’abandonament en què es troben els paradistes d’un mercat que d’aquí dos anys complirà el seu centenari i que es cau de vell per la manca absoluta de manteniment, tot i ser uns dels mercats de la ciutat que mantenen la seva idiosincràsia i que no han declinat ni en venedors ni en compradors. Com que no hi ha manera que s’accelerin els procediments degut a l’evident paràlisi municipal que amuntega els conflictes i resulta incapaç de donar resposta a les demandes creixents, tres grups municipals tan diversos ideològicament com el PP, ERC i els Comuns van presentar una moció conjunta reclamant la remodelació externa de les parades del mercat. La moció va ser aprovada per unanimitat (el portaveu de Vox es va queixar als paradistes per no ser inclosos en la moció i va donar la culpa de no signar-la conjuntament al sectarisme de l’esquerra) en tres dels cinc punts i aprovada en els altres dos per tots els grups excepte el PSC que, en boca de l’alcaldessa va assegurar que era impossible que en sis mesos es puguin licitar les obrers i en 12 mesos que comencin (tal com es va aprovar a la moció), bàsicament perquè no s’ha fet res de res.

Bé, el regidor responsable va dir que sí que s’havien fet coses: s’ha demanat un informe tècnic per saber si el fibrociment que tenen les parades és perillós o no ho és i resulta que l’informe diu que no ho és, de manera que segons el regidor, provocar alarma resulta demagògic. A la web d’Opamianto, un dels equips d’advocats que més han treballat aquest tema, s’afirma que la uralita pot tornar-se perillosa en cas d’envelliment, desgast, fraccionament o qualsevol causa que provoqui pols d’amiant o dispersió de microfibres. No s’ha lliurat l’informe realitzat als mitjans de comunicació, però és evident que, com a mínim, no es pot negar que el fibrociment del mercat de Collblanc està envellit i desgastat i estaria bé eliminar-lo el més aviat que es pugui.

Doncs bé, la promesa de posar en marxa les obres i per tant eliminar la uralita desgastada es va vehicular l’estiu del 2022 per escrit, de manera que les obres havien de començar al setembre de l’any passat. Ara resulta, segons l’alcaldessa, que és impossible que ni tan sols comencin a l’abril del 2025.

Com que, entremig es va signar un decret d’alcaldia que impedia les transmissions i compravendes de parades exteriors, amb el conseqüent perjudici als paradistes que van renunciar a les concessions i es van jubilar amb la promesa d’indemnitzacions que també s’han incomplert, l’alcaldessa va anunciar que es podia eliminar el decret i tornar a la situació anterior. Una dada més que posa de manifest que, excepte prometre i especular no s’ha fet absolutament res per resoldre el problema.

O sigui que s’ha aprovat una moció que obliga a executar les obres d’aquí a un any com a màxim, però l’alcaldessa que ha perdut la moció ja ha dit que el que s’ha acordat no es complirà. I s’ha quedat tan ample.

Però la moció contempla molts altres aspectes que sí que es podrien complir si l’Ajuntament tingués la voluntat de resoldre el problema. Per exemple, es podria acordar i presentar el projecte de remodelació en els propers sis mesos; es podria fer l’estudi de la retirada del fibrociment; es podria fixar una taula de grups polítics i associacions de comerciants de l’interior i de l’exterior del mercat per informar “mensualment” de les fases i progressos en la remodelació i es podria, malgrat que el PSC també va votar en contra (encara que va perdre la votació), compensar econòmicament els comerciants afectats pel decret d’alcaldia que suspenia la venda o transmissió de les parades i fer efectiu, de manera immediata, el pagament de les indemnitzacions als paradistes que van optar per tancar la botiga.

És molt possible, però, que no es faci res de tot això i potser els paradistes s’hauran de plantejar altres mesures de pressió per una situació que s’està convertint en insostenible. Com tantes altres…

Parlen els protagonistes del futur metropolità a l’Anuari 2024 Next Llobregat

Mitjançant mig centenar d’entrevistes a joves líders en les seves especialitats, la publicació tracta els diferents escenaris de futur i dóna protagonisme als que pilotaran els propers 10.000 dies al sud de Barcelona

Intentar predir el futur és una aspiració que ens distingeix com a humans. A l’Anuari 2024 Next Llobregat que els lectors de lestaca.com poden consultar des d’avui de forma gratuïta, s’esbossa a través de les 444 pàgines l’esdevenir dels propers 10.000 dies al sud de l’àrea metropolita barcelonina a través de mig centenar d’entrevistes a representants destacats de la generació Z de l’Hospitalet i el Baix Llobregat. El PDF de la publicació es pot descarregar aquí: https://drive.google.com/file/d/18csnGH-kz3KFv6xSZfLDvdZ4xUbrEy4Q/view?usp=share_link

Són joves escollits perquè ja sobresurten en diferents camps, com la interpretació (actors i músics), l’emprenedoria, l’esport en diverses disciplines, la investigació científica, el lideratge social i veïnal, el periodisme, el món de les startups, reconeguts xefs, dirigents polítics i estudiants que han rebut premis en obtenir les millors notes de la promoció. Un lideratge que de ben segur mantindran en el futur, segons aposta l’editora BCN Content Factory.

Amb les entrevistes en profunditat, l’Anuari 2024 Next Llobregat proposa vuit escenaris de present i futur. Al capítol Generació Artificial aborda el nihilisme i humanisme dels joves; Convivència Intergeneracional tracta sobre la diversitat i si les noves generacions accepten compartir amb la gent gran o es peca d’edatisme; a Polaritzats i Enfadats es fa una radiografia als extremismes que dominen les nostres societats; el capítol “Que es faci la llum” destaca el lideratge científic que té el Campus de Castelldefels de la UPC, amb centres capdavanters com l’Institut de Ciències Fotòniques; a Igualtat d’Oportunitats s’aborda l’educació i per què els nostres adolescents han obtingut les pitjors notes a les proves PISA; a Rastrejant Talent es tracta la cultura en la seva més àmplia expressió, mentre a Dones s’analitzen les causes que Europa necessiti encara 67 anys per acabar amb la bretxa de gènere, encara que ara les dones a Occident visquin la millor era de la història. L’últim escenari, titulat Futura Ocupació, anticipa com serà la feina en les properes dècades, quan Chat GPT i la Intel·ligència Artificial seran els becaris més llestos.

Els joves passen de tot? Com veuen el món que estan heretant? S’han allunyat de la política, inclosa la més propera, la municipal? Estan tan enganxats a les xarxes socials que acabaran amb dependència i problemes mentals? Totes les generacions sempre han fet preguntes similars. En aquest Anuari 2024 Next Llobregat s’aposta pels joves líders que ens hauran de conduir al demà fins a l’horitzó del 2050. El periodista i editor Juan Carlos Valero tindrà llavors 92 anys, “si és que visc, però tots els protagonistes que desfilen per aquesta publicació estaran a punt de fer els 50 anys més o menys, i seran els responsables de la nostra societat”, assenyala abans d’afegir que els joves periodistes que els han entrevistat també pertanyen a la mateixa generació, de manera que el diàleg s’ha produït entre iguals.

L´emancipació, l´accés al´habitatge, l´estalvi, les eleccions europees, la salut mental, les possibilitats d´ocupació, la parella…. La generació que liderarà el nostre futur al territori Llobregat parla alt i clar. Mai fins ara aquesta joventut va estar tan preparada i pocs mitjans abans els havien donat visibilitat per parlar amb tanta honestedat. La imatge i el seu impacte en l’autoestima, la importància dels referents, l’amor a les diferents etapes de la vida, el paper que tindrà la Intel·ligència Artificial a la societat, la recerca d’un estil de vida sostenible o el ‘bullying’ són altres de les temàtiques que es tracten en aquesta obra.

“Hem volgut acostar-nos més als joves el 2024, basant el contingut en les grans qüestions que estan enganxades als seus interessos reals”, subratlla Valero. Tot plegat, amb un llenguatge molt visual i una acurada edició que en la versió impresa es presentarà el 30 d’abril a CitiLab, laboratori ciutadà d’innovació social i tecnologia amb seu a Cornellà. Un format que descansa en la profunditat i la sinceritat de les entrevistes i en la diversitat cultural, social i econòmica dels joves escollits. Així, són ells mateixos els qui trenquen o subratllen els estereotips que la societat els assigna. A les seves mans hi ha el seu propi futur, però també el de la nostra societat.

Continuen bloquejades les targetes moneder per les famílies vulnerables des d’abans de Nadal

Algunes entitats com la PAH organitzen la solidaritat interna per reduir l’impacte i el grup municipal d’ERC ja ha demanat una reunió urgent que ni s’ha convocat

La PAH de l’Hospitalet és una associació sense ànim de lucre composta per aproximadament cent famílies, en principi creada fa nou anys per donar suport moral, logístic i legal a famílies amb risc de desnonament on, donat les característiques de moltes d’elles, monoparentals i en alguns casos amb fills discapacitats, l’habitatge no és el seu únic problema, ni el més preocupant. Aquestes famílies tenen ingressos baixos i en alguns casos no tenen cap, per la qual cosa el problema més gran és el dels aliments. Enfront d’aquesta situació, la PAH de l’Hospitalet no es podia quedar de braços plegats i va ampliar el seu suport, sempre dins les seves possibilitats, que parteixen de la solidaritat interna.
Des d’un principi, els Serveis Socials de la ciutat conjuntament amb la Creu Roja, feien un repartiment d’aliments. Donat que els aliments frescos, sovint s’entregaven en un estat poc adequat, des de l’associació es va aconseguir canviar el sistema per un de targetes moneder, de manera que cada família pogués comprar els aliments que més necessitava, cosa que serviria per millorar la seva dieta, reduir la quantitat d’aliments i, sobretot, evitar l’estigmatització de les persones necessitades, per allò que s’ha dit tradicionalment “les cues de la fam”.
Malauradament, abans del passat Nadal i sense avís previ, els Serveis Socials de la ciutat van bloquejar les targetes, sense més explicació que això formava part d’un pla global i que després de festes es tornarien a activar, cosa que no ha succeït. Estem a finals d’abril i tot continua igual. Les famílies fa quatre mesos que no reben cap ajut alimentari i, el que és pitjor, no reben cap explicació pel retard. Fins ara l’únic ajut que reben és d’elles mateixes, és a dir de la solidaritat interna.
La situació es va agreujar aquesta Setmana Santa, quan els nens i nenes van fer vacances a les escoles i havien de menjar a casa. Podem testificar que els fills de moltes d’aquestes famílies mantenien una dieta equilibrada gràcies al menjador escolar.
Es dona el cas que les beques menjador no arriben a tothom: molts nens i nenes es queden sense elles. Al no tenir aliments suficients a casa seva, els pares han de deixar-los igualment al menjador del col·legi, però el fet de no poder pagar el rebut, obliga a aquests nens i nenes a una certa discriminació escolar en alguns centres perquè es queden sense poder fer algunes activitats de caràcter extraescolar, excursions, colònies, etc.  Un altre problema que s’està trobant l’associació és que nens que tenen un alt grau de dependència, no poden quedar-se al menjador o participar d’activitats i excursions per la manca de monitors.
Estem parlant de l’Hospitalet del segle XXI, la segona ciutat d’un dels països més rics del món. No d’una ciutat tercermundista, que segons proclama és acollidora i solidària. Se sap que hi ha ciutats del tercer món on cap nen i nena passa fam, on els desnonaments els solucionen a través dels ajuntaments i no a través d’associacions que han d’acabar fent d’ONGs, en una ciutat que de primer món només té els impostos i l’especulació.

A primers d’aquest mes d’abril, aquesta mateixa deixadesa municipal va ser denunciada en roda de premsa pel portaveu del grup municipal d’ERC, Jaume Graells.

Graells, va explicar que “tot i que ens van assegurar que es resoldria en breu, no més enllà del mes de febrer, la realitat és que la situació continua aturada”. Graells va lamentar, a més, que el govern municipal no ha donat “cap resposta a totes les famílies afectades i les entitats que les acompanyen”, i va afegir que “és especialment greu, perquè durant la setmana santa, centenars d’infants no tindran ni accés a l’àpat escolar que tenien garantit”.

Jaume Graells va exigir al govern de Núria Marín “respostes clares i concrecions, perquè les entitats i les famílies afectades segueixen sense rebre cap explicació raonable”. Des d’ERC+EUiA van assenyalar, que tot i que l’excusa per part de l’Ajuntament és l’anunci fet per part del Ministeri de Drets Socials a principis d’any presentant un nou programa de targetes moneder, “és inacceptable que durant aquests tres mesos s’hagi deixat penjades centenars de famílies que ja feien servir aquest sistema, i no s’hagi previst cap solució durant tot aquest temps”.

Finalment, instaven el govern municipal a convocar de manera urgent una reunió amb tots els grups municipals, les entitats i els agents que hi intervenen, per donar explicacions clares a tothom, i establir compromisos i calendaris. Segons Graells, “necessitem millorar la coordinació i l’acompanyament a les entitats i les famílies, per recuperar aquests mesos i garantir que un fet com aquest no es torna a produir”, i va concloure afirmant que “és imprescindible que el govern del PSC deixi d’amagar-se, jugant a despistar, amb un fet tan greu i que afecta a moltíssimes famílies de la ciutat”. La reunió que demanava Graells fa uns quants dies, no s’ha convocat pel que coneix aquesta redacció.

Memòria i present de les migracions andaluses a l’Hospitalet: construint un país compartit

Un debat en profunditat sobre la realitat andalusa a Catalunya al llarg de la història

Amb aquests títol, dijous 18 d’abril es va fer un debat, organitzat pel Centre d’Estudis de L’Hospitalet al Tecla Sala, amb la participació de María Palomares, feminista andalusa, directora de Calala i de Marzineres, Javier Garcia Fernàndez, professor d’història a la Universitat Pompeu Fabra, membre d’Adelante Andalucía i Pedro Luna, activista veïnal de l’Hospitalet

Pedro Luna, veí de La Florida i fill d’emigrants andalusos, va explicar el que considera tres fluxos d’emigració andalusa a Catalunya i, més concretament, a l’Hospitalet. Un primer període aniria des de finals del segle XIX fins l’inici de la guerra civil, lligada a la expansió de la indústria tèxtil en el temps de la Primera Guerra Mundial, la construcció del Metro a Barcelona i l’Exposició Universal del 1929. Era una emigració procedent fonamentalment d’Almeria i de la crisi de la mineria en aquell indret. Era una emigració que molts varen voler identificar com “els murcians” i que va participar en la expansió del moviment anarcosindicalista de la CNT.

Un segon flux d’emigració andalusa es va produir en els anys 40 i primers 50 del segle passat i tenia molt a veure amb fugir de la duríssima repressió franquista d’aquells anys a Andalusia. Una part d’aquesta emigració va patir, a la seva arribada, o bé el retorn forçat al seu lloc d’origen o la detenció arbitraria al Palau de les Missions de Montjuic, convertit en una mena de camp de concentració. També van haver de patir la construcció de barraques o d’infrahabitatges, com ara els que es van aixecar a l’antic barri de La Bomba.

L’arribada més important d’emigració andalusa va tenir lloc en els anys 60 i primers 70 lligat a la fase de recuperació econòmica. Una emigració que va suposar una sagnia important per Andalusia, especialment com explicava la María Palomares, en les províncies orientals.

Javier Garcia va explicar com, d’alguna manera, la arribada a Catalunya suposava per bona part d’aquesta emigració la trobada d’un cert espai de llibertat, que facilitava la formació d’un bon nombre d’entitats andaluses, com és evident a l’Hospitalet. Explicaven com, per exemple, en Manuel Gerena deia que la millor terra andalusa la trobava a la nostra ciutat.

El mateix Javier Garcia feia esment de la relació que Blas Infante, el pare del nacionalisme andalús, tenia amb Catalunya i els moviments polítics i socials que es manifestaven aquí, i per això va tenir força contactes amb personatges com Francesc Macià o Lluís Companys.

María Palomares va explicar, partint de la seva experiència, com la precarietat del moviment associatiu a Andalusia contrasta amb la vitalitat que es viu a Catalunya i com l’1 d’octubre va fer evident la seva força. D’alguna manera es pateixen els efectes nocius del que anomenaven extractivisme de població que significa la emigració per un país com Andalusia que, d’altra banda, viu molt d’esquenes a la seva emigració. De fet, la sortida de la emigració trenca territori, que queda abandonat i trenca també els lligams socials.

Van destacar també com ara mateix, desprès de la crisi del 2008, hi ha un nou flux d’emigració andalusa cap a Catalunya. Ara, però, qui arriba són joves amb estudis que es busquen la vida aquí i no famílies senceres com en el segle passat. Deien que mentre els seus antecessors arribaven amb el “sevillano”, desprès de més de 16 hores de viatge amb tren, una maleta de cartró i uns farcells, ara arriben amb AVE, desprès de cinc hores de viatge amb el seu maletí i el seu ordinador portàtil.

Finalment, van explicar com hi ha canvis socials i polítics que poden explicar una dretanització de la societat andalusa d’avui, una dretanització que, de formes diferents, també troba la seva expressió a Catalunya. Tot i així, explicaven com ara mateix el PP de Juanma Moreno, que no per casualitat va néixer a Barcelona, assumeix un cert andalusisme, i que això implica una novetat.

En Javier García afirmava que, mentre l’Estat espanyol busca fer servir els estereotips per separar Andalusia i Catalunya, cal considerar la relació existent entre democràcia i sobirania dels pobles. En aquest sentit creuen que actes com aquest debat són útils a les ciutats de Catalunya i ho haurien de ser també a Andalusia.

L’Hospitalet necessita ara mateix sis noves escoles i un institut per cobrir la demanda actual d’alumnes

Les noves operacions urbanístiques i immobiliàries suposen el col·lapse de la ciutat a molt curt termini

La situació d’emergència que pateix avui l’ensenyament a la ciutat i que s’ha posat de manifest reiteradament durant les darreres setmanes, mitjançant mocions dels grups d’oposició, de declaracions sindicals i dels mateixos afectats directes, amb concentracions al ple municipal o amb demandes dels pares i mares de les escoles bressol no municipalitzades, va ser l’objecte de la darrere sessió de l’Espai de Reflexió que impulsa l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts.

Dimarts passat, el tema de l’Espai va ser justament aquest: Educació a l’Hospitalet: Emergència?, on estaven convidats dos mestres, Enric Roldán d’El Casalet i Ernesto Sánchez de CCOO, molt al corrent de la situació educativa a la ciutat, presentats pel president de l’entitat i antic regidor de Cultura i Ensenyament entre els anys 1983 i 1990, Amadeu Juan. Entre els assistents, un altre regidor de Cultura i després d’Ensenyament i avui líder de l’oposició, Jaume Graells, i un ex-tècnic d’Ensenyament, Josep M. Tarrats, que actualment és un membre molt actiu de l’entitat organitzadora.

Malgrat que Educació i Ensenyament no són la mateixa cosa i no és el mateix interrogar-se sobre si l’emergència es produeix en l’àmbit educatiu o en l’àmbit de l’ensenyament, el debat va posar de manifest que, certament, a la ciutat estan en crisi l’ensenyament i l’educació perquè si l’ensenyament és el procés de transmissió de coneixements i l’educació és el procés segons el qual se socialitzen els individus d’una societat avençada, a la ciutat, l’ensenyament està en emergència i l’educació en una situació límit que podria esclatar en qualsevol moment en els barris més complexes de la ciutat, tal com es va posar de manifest en el debat.

D’acord amb les aportacions dels dos mestres convidats, un d’ells, Roldán, en l’aspecte més qualitatiu i l’altre, Sánchez, en el quantitatiu, a la ciutat li caldrien, hores d’ara, per cobrir les necessitats, entre 5 o 6 escoles de primària i un institut de secundària. I això no eren només apreciacions. Es basaven en números i dades. Per exemple, pel que fa a les ràtios a Catalunya, que vol dir al nombre d’alumnes per aula que es consideren òptims pel bon funcionament educacional, mentre que la normativa escolar recomana 20 alumnes per aula a l’ensenyament infantil, 22 a primària i 28 a secundària, les xifres reals de la mitjana catalana en el curs 21-22 eren de 21,5 a infantil, 23,4 a primària i 28,03 a secundària. A l’Hospitalet, la situació encara era més greu en el curs 22-23: les ràtios eren de 22,74 alumnes per classe a infantil, de 24,6 a primària i de 29,53 a secundària.

Aquestes dades volen dir que, a l’Hospitalet, hi ha a primària 498 alumnes matriculats per sobre de la ràtio i 146 a secundària, però que en realitat si s’afegeixen els alumnes matriculats a grups extraordinaris (aquells que reclamen atenció preferent especialment per matrícula activa que corresponen a nens acabats d’arribar a la ciutat i que requereixen intervenció especial) la demanda total es, hores d’ara, de 1470 alumnes. Per donar resposta a aquests 1470 alumnes de més, caldrien entre 5 i 6 escoles noves i un nou institut.

De tota manera, si aquesta és la realitat quantitativa, la qualitativa encara és més sensible perquè justament la gran demanda s’està produint en l’actualitat a la part nord de la ciutat, és a dir, en els barris de Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas-Can Serra i La Florida-Les Planes, amb una incidència considerable també al districte 3 Santa Eulàlia-Gran Via Sud, que són les zones més densament poblades i, per tant, amb una pitjor qualitat de vida, a la que cal afegir la proporció de població nouvinguda i, de forma manifesta, un factor que viuen molt directament els professionals de l’ensenyament, com és l’arribada permanent de nous alumnes als que cal escolaritzar d’immediat. Pel que es va dir a la trobada, a l’entorn de 30/40 alumnes nous per setmana.

A aquest panorama s’afegeix que mentre que al conjunt de la Unió Europea la inversió financera en el sistema educatiu és del 4,4% de mitjana i al conjunt de l’Estat del 4,93%, a Catalunya és actualment del 3,82%. Inversió que ha anat disminuint en lloc d’incrementar-se (a l’any 2009 en Educació s’invertia el 20,2% del global de la despesa pública mentre que al 2020 només el 17,6%) i que a l’Hospitalet s’agreuja perquè les mateixes condicions de la ciutat impedeixen que es puguin afrontar amb la urgència que requeriria la inversió en Ensenyament.

Per exemple, els grups municipals ja fa temps que venen reclamant a la Generalitat que es flexibilitzin els estandars per la creació de noves escoles, perquè l’Ajuntament és incapaç de poder posar a disposició de l’Administració els solars que caldrien per construir nous centre perquè no hi ha solars en condicions i també per la paràlisi administrativa i la lentitud en gestionar les necessitats urgents. I a tot això cal afegir-hi que els escassíssims espais lliures o obsolets es requalifiquen i es posen a disposició de les constructores per edificar nous habitatges que estan a no res de col·lapsar la ciutat.

Aquest panorama és alarmant a la zona nord de la ciutat però aviat ho serà a tot el terme, perquè encara s’han d’omplir moltes promocions de pisos als barris Centre i Sant Josep (Rambla Marina, la Remunta, Cosme Toda…) que crearan una nova demanda social dels nous residents que la ciutat serà absolutament incapaç afrontar per manca de recursos, però especialment per manca d’espai per les noves infraestructures i serveis. Aquesta bogeria de l’Administració local que es va posar de manifest a l’Espai de Reflexió com a tots els espais on es reflexiona sobre les mancances de present i les amenaces de futur, està produint un considerable rebuig de la ciutadania arreu, que reclama, com també es va posar de manifest a la reunió, mobilitzacions cíviques des de tots els àmbits que siguin capaces de treure la vena dels ulls que els impedeix observar la realitat als que governen la ciutat. Especialment, davant de noves operacions especulatives tan fora de lloc com les que es plantegen al voltant del Biopol-GranVia, ara d’estricta actualitat.

Existeixen boscos urbans a l’Hospitalet?

Un solaret de Santa Eulàlia promès pel 2022 encara està tancat, abandonat i reivindicat pels veïns perquè es pugui fer servir

Aquesta era la situació de l’espai ara fa un any:

En una resposta escrita a preguntes del grup municipal del PP sobre la preparació municipal per l’estiu que ja s’acosta, David Gómez, tinent d’alcaldia de l’Àrea de Manteniment i Serveis, afirmava que: “l’Hospitalet és el municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que compta amb més refugis climàtics, 12 entre interiors i exteriors que formen part de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. A més, amb l’objectiu de densificar la xarxa existent, la ciutat de l’Hospitalet compta amb 18 espais anomenats petits boscos urbans a parcs i places de la ciutat que ofereixen les característiques adequades per considerar-se refugi climàtic exterior (ombra, aigua, elements de descans)”. Per qualsevol persona que conegui la ciutat i camini pels seus barris, aquestes afirmacions (que hem traduït de l’original en castellà) resulten sorprenents.

En un altre moment podrem analitzar les característiques d’allò que el govern municipal considera “refugis climàtics”, així com ara la regidoria del Districte II (Collblanc-La Torrassa) o el vestíbul de poliesportius com el del Gornal i el del Centre. Ara, però, voldríem aturar-nos en aquesta suposada xarxa del que el regidor anomena “petits boscos urbans”. Ens centrarem en el cas del projectat bosc urbà del barri de Santa Eulàlia: el terreny entre el carrer General Prim i el Carrilet.

En aquest espai, l’Ajuntament va anunciar, al juliol de 2022, la creació d’un bosc urbà que seria accessible a la tardor del mateix any. Però, com passa massa vegades, aquest anunci es feia abans fins i tot que els terrenys del solar fossin ja de propietat municipal. Això no va succeir fins el març del 2023, gairebé un any més tard de la col·locació del cartell anunciant el suposat bosc.

L’associació veïnal Som Santa Eulàlia ja va manifestar que el solar en qüestió no podria ser considerat en cap cas un bosc, ni urbà ni forestal. En el millor dels casos podria ser un petit parc o una zona enjardinada.

Un any més tard, l’abril del 2023, la mateixa associació denunciava la degradació de l’espai i demanava el compliment del compromís de l’administració municipal de neteja quinzenal del solar mentre no fos realitat l’anunciat bosc urbà.

Cal tenir present que, de fet, el Consistori preveu fer una xarxa d’aquests anomenats boscos urbans, en concret al passeig de Bellvitge, al carrer Vallparda i al carrer de Torns.

En la darrere sessió del Consell de Districte, el govern municipal va fer la proposta del nom d’un arquitecte per batejar aquest nou espai, que algun dia s’obrirà al veïnat. La majoria d’assistents en aquest Consell van proposar que se li atorgués el nom de “La Estacioneta”, tal com era conegut l’espai quan el Carrilet circulava en superfície i hi havia un baixador del ferrocarril, com una manera de preservar la memòria i el patrimoni del barri. A hores d’ara, la comissió del nomenclàtor encara no s’ha pronunciat sobre la proposta.

Mentre tant, el futur “bosc urbà” segueix sent un solar tancat. El veïnat, mitjançant Som Santa Eulàlia, segueix demanant que s’obri ja l’espai. Si el decret de sequera vigent no permet encara plantar-hi algun arbre, com a mínim podria ser ja utilitzat pel veïnat, apropiant-se així d’un lloc que és de caràcter públic.