El nuevo equipamiento esponjará el ambulatorio Just Oliveras y dará servicio a los vecinos del Centre i Sant Josep

Las obras para la construcción del nuevo ambulatorio de Sant Josep ya han salido a licitación según manifestó la consellera de Salut, Olga Pané, en su reciente visita realizada a l’Hospitalet. Los vecinos del barrio han manifestado que “a ver si ahora es verdad porque hace dos años ya se presentó el proyecto en el que se preveía su inauguración a finales del 2023 o principios del 2024 y todavía no se ha puesto un solo ladrillo”.

El nuevo ambulatorio estará situado en un solar municipal, cedido por el ayuntamiento de l’Hospitalet al Departament de Salut, en el cruce entre las avenidas Isabel la Católica y Josep Tarradellas.  El nuevo equipamiento ocupará un espacio de 5.000 metros cuadrados y el coste ascenderá a más de 15 millones de euros.

El nuevo ambulatorio de Sant Josep servirá para esponjar el ambulatorio del Centre, situado en la Rambla Just Oliveras, que es a donde acuden los usuarios de las dos barriadas y se encuentra en un alto nivel de saturación.

A su vez, el nuevo equipamiento hará funciones de Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) y probablemente sustituirá al que existe en la actualidad en la calle Cobalto, que lleva el nombre de Pura Fernández. Este hecho ha creado críticas entre los vecinos de Bellvitge que no quieren que se cierre y que se aproveche para dar servicio al barrio. El Departament de Salut todavía no se ha definido sobre el futuro del mismo. Los CUAP tienen la función de servicio de urgencias para la atención primaria y sirven de filtro entre los ambulatorios y los centros hospitalarios.

En el solar donde se construya el nuevo ambulatorio de Sant Josep también se quiere instalar una segunda base de ambulancias para el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualmente la que tiene, está situada en el Hospital de Bellvitge. Otro servicio que estará disponible será el de Diagnóstico por la imagen.

También se habilitará un espacio para la donación de sangre y de plasma con el objetivo de facilitar y promover al máximo estas acciones. Y contará con equipos especializados en bienestar emocional, nutricionistas y fisioterapeutas. Todos estos servicios se daban en el CAP Just Oliveras que ahora quedará liberado.

Miguel Mansergas, de la Marea Blanca de l’Hospitalet, ha manifestado que “llevamos dos años esperando que se construya desde que Núria Marin, con el conseller de entonces, Argimon, pusieron la primera piedra simbólica del nuevo equipamiento”. “Ahora nos tenemos que desplazar hasta el CAP de Just Oliveras, que se encuentra saturado, para ser atendidos”, ha denunciado.

La resposta dels representants del govern municipal en les rèpliques no va aportar res de nou respecte del que plantejaven les dues entitats

Després que en el darrer ple ordinari de desembre l’equip Quirós denegués la paraula a un representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que havia tramitat la seva participació a través de FIC, en el ple de gener van permetre participar a dos representants d’entitats, una persona de l’Associació de Comerciants de Pubilla-Casas Can Serra i un representant de la Junta de FIC.

L’Associació de Comerciants, que no va arribar a temps de programar la seva intervenció en el ple de desembre, es queixava que el que havia estat una cavalcada tradicional pels carrers del barri durant les festes de Nadal d’altres anys, la Cavalcada del Papà Noel, que sempre organitzava l’entitat de comerciants i que s’havia convertit en una activitat molt celebrada al districte V, aquest any va ser impedida pel govern local amb l’excusa d’una complicada ocupació de la via pública que era exactament la mateixa dels anys anteriors. Això va indignar els organitzadors que van intentar reproduir l’activitat com altres anys però no van obtenir els permisos malgrat els esforços per impulsar el diàleg amb el regidor del districte. Després de la seva intervenció al ple, on van explicar amb detall la seva postura i les obstacles incomprensibles que van trobar per part de l’equip Quirós, va prendre la paraula el nou regidor del districte, David Torres, que va explicar la postura, al seu parer, intransigent dels veïns i va fer un repàs de la quantitat d’activitats que el govern havia organitzat a tota la ciutat per aquestes festes, com si el gruix de les activitats fetes a altres barris de la ciutat compensessin la negativa a organitzar una Cavalcada que s’havia convertit en tradicional a Can Serra i Pubilla Casas en els últims vuit anys.

L’altra intervenció ciutadana al ple de gener va ser la del representant de FIC, l’entitat que patrocina aquest digital, i al qual se li va denegar l’ús de la paraula mitjançant un informe del secretari del ple, Fernando Aragonès, al·legant que FIC és una entitat purament dedicada a la informació i a la comunicació i, per tant, sense que entre els seus objectius figuri res semblant a autoritzar ningú a parlar de coses que no tenen a veure amb aquestes qüestions informatives. FIC ja va fer en el seu moment una instancia demanant aclariment per la denegació i posteriorment ha preparat un Recurs de Reposició contra la denegació formal, amb la promesa d’exercir el seu dret a presentar un Contenciós-Administratiu, tenint en compte que l’entitat contempla en els seus estatuts la defensa del dret a la llibertat d’expressió de la ciutadania hospitalenca i, per tant, l’oferiment del suport de l’entitat a la possibilitat de fer ús de la paraula en el seu nom en qualsevol plataforma cívica, com ho és en aquest cas el ple municipal. És sabut que FIC és una entitat ciutadana com n’hi ha d’altres, dedicada a reflexionar sobre la millora de la ciutat, la convivència i la qualitat de vida en tots els seus múltiples aspectes, entre els quals, també, sobre la informació lliure i responsable.

La intervenció del representant de FIC va ser acceptada perquè en aquest cas volia referir-se a la congelació del nomenament del nou Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics per part de l’equip de govern, després que l’anterior, fet a mida, fos denegat pels 14 vots de l’oposició. Des d’aquell ple de novembre, el govern ha congelat una nova proposta de Consell Executiu, de la mateixa manera que té congelada la reobertura de la ràdio municipal —després que es va aprovar una moció per reobrir-la ara fa un any— o que té congelats els debats polítics a la televisió local amb l’argument que els debats no estaven contemplats en el Contracte-Programa aprovat al maig del 2023, redactat pel propi director dels mitjans i aprovat gràcies al vot garantit dels sis vots dels membres del Departament de Comunicació Municipal, el portaveu socialista i tres professionals proposats per l’alcalde, que mai van assistir a cap reunió del Consell Executiu però que sempre van delegar el vot en el director dels mitjans.

Després de l’exposició del membre de FIC van prendre la paraula tots els representants dels grups polítics, situant-se al costat de la intervenció, excepte en el cas del portaveu del grup socialista José Antonio Alcaide que, com a tot argument va posar sobre la taula l’atreviment dels grups polítics a oposar-se al nomenament dels tres periodistes elegits a dit per l’alcalde, que eren els mateixos que garantien sense discussió els acords del Consell Executiu anterior, al·legant que es tractava de grans professionals. Una qüestió aquesta, de si eren grans professionals o no, que mai ha estat en discussió. El que sempre ha estat en discussió és si és legítim i fins i tot recomanable, fer un Consell Executiu a mida on els representants dels grups polítics d’oposició no tenen res a argumentar perquè ni se’ls escola i on no hi ha representació dels mitjans locals al marge dels públics, totalment en l’òrbita governamental.

S’inclouen a continuació, els textos que van llegir els representants de l’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra (aquí) i de FIC (aquí).

Los comerciantes vuelven a denunciar la parálisis que sufre el proyecto, y piden que el alcalde se defina: si quiere o no quiere tirarlo adelante

Los afectados llevan casi tres meses desde que se presentó el anteproyecto de la remodelación del Mercat de Collblanc y todavía no han sido convocados los paradistas para mejorar la propuesta que les adelantó el actual gobierno municipal.

Hay que recordar que ya en aquel entonces los comerciantes mostraron su escepticismo de que se llevara a cabo la remodelación del mercado y parece que su presentimiento se está haciendo realidad. “Queremos saber si el alcalde quiere llevar adelante el proyecto o no”, ha manifestado la representante de los comerciantes.

Tras casi tres meses desde la presentación del proyecto, los paradistas del Mercat de Collblanc no han sido convocados. La regidora del PP, Sonia Esplugas, así lo ha denunciado y pide al actual gobierno municipal, celeridad para poner en marcha la remodelación del mercado.

Los afectados muestran su desánimo y manifiestan que “lo único que han hecho es callarnos un tiempo”, y anuncian además que “quietos no nos quedaremos”.

Desde el año 2019, los comerciantes están reclamando la reforma de sus paradas y aunque hubo promesas, escritos, y hasta decretos firmados asegurando que todo se iba a realizar con celeridad, la realidad ha sido otra muy distinta.

Después de seis años de presión tanto por parte de los comerciantes como por parte de los grupos municipales de la oposición, se consiguió la elaboración de un proyecto para la reforma del Mercat tanto en su parte exterior como interior que fue presentada por el ayuntamiento a mediados del mes de noviembre.

Los paradistas ven con escepticismo el proyecto de remodelación del mercat de Collblanc presentado por el ayuntamiento

La portavoz del grupo municipal del PP, Sonia Esplugas, ha manifestado que los comerciantes tienen varias propuestas para mejorar el proyecto como es la instalación de un almacén para guardar material de campañas y un lavabo exterior, entre otras cosas. Asimismo lo expresaron los afectados en el mismo momento de la presentación del proyecto. El compromiso de los representantes municipales era que las estudiarían para ver si eran viables e incorporarlas al proyecto. Hasta ahora.

Las paradas del mercado están muy deterioradas y se inundan fácilmente cuando llueve. Los tejados de algunas tienen amianto que es un peligro tanto para los paradistas como para los clientes que acuden al mercado. Y con toda esta situación de pérdida de tiempo, “poco a poco el mercado se va reduciendo: de las 215 paradas que tenía, en la actualidad solo hay abiertas 110”. Algunas paradas se están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos techos se han hundido totalmente.

El objetivo de las obras es aprovechar el potencial comercial del mercado, situado en una zona estratégica de la ciudad por su proximidad a Barcelona, así como fomentar el comercio de proximidad e impulsar el eje comercial de Collblanc que sitúa al mercado como uno de los puntos centrales de atracción.

El diseño presentado permite ganar más de 500 metros cuadrados de espacio público alrededor del mercado y recuperar la estética histórica del edificio patrimonial. Hay que recordar que fue construido en 1932, en el mismo solar donde se hacía el mercado semanal, y mantiene la estructura típica de los mercados antiguos. En 1926, cuando Ramón Puig Gairalt redactó el Pla d’Eixample i Reforma de l’Hospitalet debido al crecimiento urbanístico de los años 20, el mercado también fue incluido.

Un largo calendario para su ejecución

En 2025 se redactará el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.

Durante la duración de las obras, las paradas interiores se agruparán todas en la zona del interior del mercado más cercana a la plaza, y las paradas exteriores se ubicarán por fases y de forma provisional también dentro del mercado, en la zona próxima a la calle del Doctor Martí i Julià.

Tras la campaña de Navidad de este año, el gobierno se comprometió a iniciar una ronda de reuniones individuales con los paradistas para evaluar cada caso particularmente y estudiar su ubicación en el nuevo mercado, pero hasta ahora lo único que se ha hecho ha sido esperar a no se sabe muy bien qué.

Una vez finalizadas las obras de remodelación, la zona del interior del mercado que dejen libre las paradas exteriores debería convertirse en un espacio gastronómico.

La proposta socialista per facilitar una unitat d’acció cívica en algunes qüestions claus per la ciutat, les aprofita Vox per radicalitzar la seva resposta

La necessària unitat d’acció de les forces polítiques en benefici de la ciutat, es va posar de manifest d’una manera una mica sobtada en el darrer ple de gener mentre es debatia una moció que, en principi, no tenia massa a veure amb un dels principals problemes que afecten la gestió política del municipi, com és la posició de cada grup polític davant la realitat.

Durant la moció conjunta que entorn la problemàtica del transport es va presentar per part d’ERC-EUiA, el Partit Popular i els Comuns, el tinent d’alcalde socialista David Gómez va demanar incloure una esmena in voce demanant la unitat d’acció cívica i política per afrontar la problemàtica del transport públic a la ciutat en mans de l’empresa Moventis que porta ja alguns mesos en plena crisi. L’esmena socialista es referia a la necessitat de portar una línia d’entesa en el conflicte per part de les forces polítiques en presència a l’AMB, d’on depèn la política de transport metropolità, que es fes extensiva a la lluita sindical i també a les mobilitzacions unitàries dels treballadors. Com que l’aparença de l’esmena socialista semblava intervenir directament en la manera com s’havia de produir la protesta sindical, cap dels grups polítics que la presentaven conjuntament la van acceptar. El tinent d’alcalde socialista ho va lamentar però va dir que, no obstant això, mantindrien el seu suport a la moció i la resta de portaveus es van mostrar molt favorables a modificar les adjudicacions dels contractes a les empreses concessionàries que incompleixen flagrantment el dret dels treballadors, cosa que acaba perjudicant greument a la qualitat del servei de transport com està succeint en l’actualitat a la ciutat.

L’oportunitat del debat va ser aprofitat també pel portaveu de Vox que es va referir a una postura dràstica que estaven disposats a posar en pràctica a partir d’aquest ple i que tenia a veure amb el greuge que, en la seva opinió, van rebre durant el ple ordinari de desembre i en la reiterada posició dels tres grups d’esquerra a l’Ajuntament que, de manera sistemàtica, fan com si Vox no existís i com si les seves mocions fossin paper mullat, de manera que ni s’acostumen a debatre ni mai es voten favorablement. Durant el ple de desembre, en el debat sobre la moció de suport al moviment LGTBI i la intervenció d’un membre del col·lectiu, va haver una intervenció del portaveu de Vox que es va considerar ofensiva pels grups d’esquerra i la persona que va intervenir, que van provocar uns moments de certa tensió.

En aquest sentit, el portaveu de Vox, va afirmar que, a partir d’aquest moment votarien o s’abstindrien en moltes de les mocions presentades per l’esquerra local, malgrat que estiguessin en moltes ocasions d’acord amb el que proposaven, com a radical resposta al que ells mateixos venen patint sobre mocions que afecten a temes estrictes de ciutat, sense contingut ideològic, i que són igualment menystingudes. En aquest mateix ple de gener, Vox es va abstenir o va votar en contra d’unes quantes mocions que podrien haver rebut perfectament el seu suport i que en ocasions no surten endavant pel vot negatiu o l’abstenció del govern.

Sigui com sigui, aquesta postura de Vox només perjudica als grups municipals d’oposició perquè quan el govern està d’acord amb qualsevol punt els seus regidors el voten a favor i guanyen i, quan està en contra, també els guanya per l’abstenció o el vot contrari de Vox.

És evident, doncs, que en matèria ideològica no hi haurà possibilitat d’entesa entre el que defensi Vox i el que defensi l’esquerra, però sembla evident que, en matèria de temes de ciutat sense el biaix ideològic, l’esquerra s’hauria de plantejar una posició més pragmàtica que passaria senzillament per aplicar criteris de benefici social sense fixar-s’hi en qui presenta la proposta. Això o, directament assumir que no hi haurà manera de guanyar una sola mesura que no interessi al govern.

Sentit pràctic envers qualsevol visió alternativa al govern municipal o bé simple protesta sense efectes pràctics de modificació de la realitat: aquest és el dilema. Els correspon als grups municipals d’ERC-EUiA i als Comuns, analitzar políticament pros i contres, perquè és evident que al govern municipal això ja li va molt bé i el PP té poca cosa a dir perquè aquest grup sí que practica el pragmatisme més acusat i d’això comença a ser-ne conscient la ciutadania.

Tanto los grupos políticos como los vecinos exigen un centro sanitario de referencia para la población norte que evite los desplazamientos al Moisés Broggi y reclaman al alcalde que lidere la petición

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (más conocido como el Hospital de la Cruz Roja), del cual se viene hablando desde hace más de 20 años y que debería sustituir al actual, está en una situación incierta sobre todo después de conocer la ubicación del Hospital Clínico en la Diagonal en unos terrenos de la Universidad de Barcelona colindantes a los municipios de l’Hospitalet y Esplugues.

La concentración en la misma zona de dos centros sanitarios no tiene mucho sentido, pero nadie se atreve a decirlo. Todos los grupos políticos municipales consultados por este digital se manifiestan de la misma forma: los ciudadanos del norte de l’Hospitalet han de tener garantizada la asistencia sanitaria.

Y la opinión de los vecinos es exactamente la misma: manifiestan carecer de información y consideran que el actual hospital está obsoleto. “Hace 20 años con el gobierno del tripartito nos enseñaron una maqueta del nuevo hospital y seguimos igual”, dice Miguel Mansergas perteneciente a la Marea Blanca de l’Hospitalet.

Jaume Graells portavoz de ERC-EUIA ha manifestado de forma contundente: “el alcalde David Quirós ha de liderar este tema y decirnos qué opinión tiene sobre el Hospital General, tanto a los grupos políticos como al resto de la ciudadanía”.

Los Comuns se pronuncian de la misma forma: “la población del norte de l’Hospitalet ha de tener un hospital de referencia, algo que ahora no es así”.

Actualmente la población de estas zonas de l’Hospitalet tiene que desplazarse al hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí, que es el de referencia para esta zona, al funcionar a medios gas el actual Hospital General.

Muchos pacientes que requieren de especialistas e incluso algunos que necesitan determinadas intervenciones quirúrgicas se han de desplazar hasta el municipio del Baix Llobregat para ser atendidos, con el agravante, además, de que este centro sanitario también suele estar muy saturado.

En una visita realizada recientemente a l’Hospitalet, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané Mena, a preguntas de los diferentes grupos políticos y también del alcalde sobre el futuro del Hospital General, parece que mostró un claro desconocimiento de la situación. Tras la insistencia de incluso el propio alcalde David Quirós y del resto de los representantes políticos (ERC-EUiA, Comuns y PP) sobre la importancia que tenía la construcción del nuevo hospital para la ciudad, la consellera contestó que “para ella también, pero que por este motivo había que pensarlo bien para dar una respuesta adecuada”.

Ya desde hace tiempo se viene reclamando la necesidad de un hospital de referencia de la parte norte de l’Hospitalet. Pero a su vez, y mientras no se decide su futuro, todos los grupos plantean la necesidad de la reforma del actual centro.

Con este contenido se presentó una moción del PP en el último pleno municipal, donde se instaba a la Generalitat a realizar un estudio sobre las reformas estructurales urgentes que precisa el hospital ante las quejas y las denuncias, tanto de pacientes como de los profesionales del centro sanitario, ante la presencia de multitud de espacios comunes deteriorados e incluso por el grave inconveniente del amianto en los tejados. La respuesta del gobierno municipal en diferentes ocasiones es que las competencias corresponden al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya y que todo está en manos de ellos.

Existen muchas incógnitas respecto a la construcción del nuevo Hospital General. Según el actual gobierno municipal, el ayuntamiento en su día puso a disposición de la Generalitat unos terrenos en el sector de Can Rigalt para la construcción de un hospital que diera servicio a la población de los distritos 2, 4 y 5 sin que hasta ahora se tengan noticias de que la Generalittat haya avanzado nada en la ejecución de este proyecto.

Recientemente, el ayuntamiento respondió a una pregunta del grupo popular de l’Hospitalet, afirmando que “la cesión formal (del terreno) no se puede realizar hasta que no se apruebe el proyecto de reparcelación, que aún está pendiente de desarrollar. En 2006 se firmó el Protocolo Marco de Intenciones con la Generalitat y el Consorci Sanitari Integral donde se acordaba que, una vez realizada la reparcelación, se cedería la parcela resultante para la construcción del equipamiento sanitario”.

A raíz del anuncio de la construcción del Hospital Clínic en unos terrenos de la Universidad de Barcelona que tiene en la Diagonal, colindantes con los municipios de L’Hospitalet, y Esplugues, han surgido las dudas por todas las partes implicadas.

¿Se construirá el Hospital General de l’Hospitalet? ¿Una parte del nuevo Clínic será para atender a la población norte de la ciudad? Nadie quiere responder estas cuestiones con un mínimo de rigor.

En el mes de octubre del año pasado se constituyó en el Palau de la Generalitat la Comisión Mixta de Seguimiento del proyecto de construcción del nuevo Hospital Clínic de Barcelona, que será el órgano de coordinación de las instituciones involucradas: el Govern de la Generalitat, los Ayuntamientos de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat y Esplugues de Llobregat, la Diputación de Barcelona, la Universitat de Barcelona y el Hospital Clínic, bajo la coordinación del arquitecto Juan Echániz. Esta comisión ha asumido un segundo objetivo: velar para que el nuevo campus del Clínic incluya una estación de la L3 del Metro.

La Plataforma ciutadana “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar” es va presentar el dijous de forma pública i ha manifestat el seu rebuig a la commemoració del centenari del títol de ciutat a l’Hospitalet, atorgat pel rei Alfons XIII al marc de la dictadura de Primo de Rivera.

L’acte, celebrat a la porta de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha comptat amb la presència de diferents representants de les entitats, els sindicats i els partits polítics que han expressat el seu rebuig a la commemoració festiva que si l’està donant des de el govern municipal del centenari de la concessió de títol de ciutat.

Josep Ferrer, com a portaveu de la plataforma, ha destacat que “cap concessió d’un dictador pot ser motiu de celebració”, i ha afegit que “cal fer memòria i honor a les persones que realment ens han fet ciutat”.

Un dels representants de la Plataforma, Josep Calvis, ha llegit el manifest on es denuncia el caràcter anacrònic i propagandístic del títol atorgat a l’Hospitalet pel rei Alfons XIII durant la dictadura de Primo de Rivera i, en tot cas, “l ‘Hospitalet és el que és gràcies a l’esforç de la seva gent i no pas a una concessió honorírica”.

El mateix manifest denuncia que: “resulta inadmissible que el govern municipal hagi començat el centenari amb la realització d’una comparsa durant la darrera cavalcada de Reis. Un acte totalment desvirtualitzat del fet històric” i reclamen, que “de cap manera no s’han d’organitzar nous actes d’aquest tipo”.

Des del manifest se sol·licita a l’Ajuntament que “expliqui a la ciutadania la realitat sobre la concessió del títol de la ciutat, realitzada per un règim dictatorial just després d’escapçar-li la meitat del seu terme municipal”. I “en comptes d’organitzar actes de celebració, aprofiti aquest centenari per explicar a la població, en especial a la nouvinguda i a les noves generacions, la història de l’Hospitalet de Llobregat, la seva realitat un segle enrere, les aportacions i esforços de la seva ciutadania i les dificultats que va haver de superar per ser on som, tot i que encara lluny d’on volem arribar”.

Durant la compareixença, una de les representants de la plataforma, Rosa Gironès, ha donat a conèixer les entitats que ja s’han adherit a la iniciativa i ha fet una crida a la ciutadania i al teixit associatiu de la ciutat a sumar- a la reivindicació a través de la pàgina web de la plataforma: https://noalcentenari.wordpress.com/.

Josep Ferrer ha tancat l´acte manifestant que durant aquest any “anem desenvolupant diferents actes de la Plataforma en contra d´una celebració que no és mèrit d´un títol sinó de la ciutadania que ha construït la ciutat”.

Les entitats que han manifestat la seva adhesió fins ara són:

Partits polítics

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Unida i Alternativa

L’Hospitalet En Comú Podem – Confluència

CUP

Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet

Jovent Republicà

Sindicats

CNT

Entitats i plataformes

Espai de Ciutadania

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

Òmnium Cultural

Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)

Foment de la Informació Crítica (FIC)

Gent pel canvi

Associació Gent de l’Hospitalet

Associació de Dones Justa Goicoechea

L’equip Quirós seguirà negociant en solitari a través del Consorci de la Reforma de la Gran Via, una alternativa que serà molt difícil que aturi un miler de nous habitatges

“La construcción del nuevo Hospital Clínico será una oportunidad para nuestra ciudad” va explicar en el ple de dimarts el regidor de govern José Antonio Alcaide per defensar l’interès de l’equip de govern a posar en marxa novament el projecte urbanístic de la pastilla de Can Rigalt. El que no va dir és que si les coses no es torcen, el campus de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’ha de construir en terme municipal de Barcelona, no estarà en marxa fins d’aquí a deu anys, un període de temps que la ciutadania dels barris del nord de la ciutat no pot aguantar amb la precarietat d’atenció sanitària de nivell que ja comença ser hores d’ara insuportable.

Resulta també imprescindible decidir què es vol fer amb l’Hospital General de l’Hospitalet (l’antic hospital de la Creu Roja a Pubilla Casas, amb greus problemes de manteniment i afectat per l’amiant) i quines son les solucions més favorables per la ciutat al voltant de la pastilla de 155.000 metres quadrats, bona part en mans del FC Barcelona i de la immobiliària Sacresa, la mateixa que ha posat en marxa el pla Caufec d’Esplugues que ha convertit en zona urbana la falda de la serra de Collcerola tocant a Esplugues. Si aleshores Sacresa ja va fer un gran negoci negociant l’eliminació de les torres d’alta tensió que baixaven del pujol de Sant Pere Martir fins a la subestació de Fecsa de Collblanc sobre la base d’urbanitzar la falda del parc, ara la necessitat de modernitzar l’estació transformadora, li ha permès fer-se amb 24.000 metres quadrats extres, en un espai ja requalificat pel govern Corbacho quan era alcalde de l’Hospitalet.

Només que ara, les coses ja han canviat molt. La ciutadania i el que és més important, les institucions, ja són conscients que Collblanc-La Torrassa és el barri més dens del Continent i l’Hospitalet en el seu conjunt, la ciutat més densament poblada de tot Europa. Quan es tracta de fer negoci i d’ingressar recursos, ni els promotors immobiliaris ni els Ajuntaments insensibles a la realitat, com ho ha estat tradicionalment el de l’Hospitalet, no veuen obstacles, però ara ja son moltes les institucions supramunicipals que consideren que la saturació urbana és un pol de conflictes que aniran esclatant a mesura que es faci evident que la manca d’espai on ubicar els equipaments i serveis imprescindibles per la ciutadania, provoca situacions irreversibles de difícil solució.

La manera és afrontar directament la necessitat d’aturar l’ocupació de més espai lliure i això, davant realitats com la que es produeix en aquesta zona del nord de la ciutat, passa per un acord de ciutat que faci afrontar a les institucions la necessitat d’impedir que se segueixi fent negoci a costa de l‘espai lliure. L’evidència que el territori és finit i que la qualitat de vida exigeix alliberar espai enlloc de saturar-lo, farà que caigui pel seu propi pes la necessitat d’entesa entre els que ja saben que seguir construint aboca al caos.

Una proposta d’aquesta entitat va posar sobre la taula en el ple passat el líder de l’oposició, el portaveu d’ERC, que es va veure secundat per tots els grups polítics excepte, un cop més, la minoria socialista que continua negociant amb els propietaris dels terrenys, a la vista del que es farà amb el campus de l’Hospital Clínic, una sortida que acabarà perjudicant la ciutat i la ciutadania, com no sigui eliminar els drets d’edificació i adquirir els terrenys en la seva integritat. Justament aquesta proposta és la que va fer com esmena a la moció el grup dels Comuns que va demanar que s’instés a l’Ajuntament de la ciutat, a la Generalitat i al Ministeri de Cultura, l’adquisició no només de la masia sinó de la resta de terrenys susceptibles de ser edificats. És a dir, es tractaria que la Generalitat i el Ministeri, amb el suport de l’Ajuntament en la mesura de les seves possibilitats, adquirissin els 55.000 metres quadrats propietat del FC Barcelona i els 37.000 metres quadrats aproximadament de la immobiliària, per convertir-los amb el que havien estat quan els va adquirir el Barça de Núñez amb l’esperança d’una requalificació de zona esportiva que mai va arribar, és a dir, zona verda i d’equipaments pel barri. Això si que seria veritablement el Pla Samontà que la ciutadania esperaria per salvar els barris de la zona nord. Això i l’acceleració del projecte de reforma de l’Hospital General de l’Hospitalet, probablement en la mateixa zona on ara hi és.

Per fer-ho és imprescindible, com va suggerir l’oposició municipal, un pacte de ciutat i anar tots a una a demanar a les institucions una intervenció urgent sobre aquest territori. En lloc d’escoltar un raonament tan acurat i contribuir-hi amb previsibles esmenes dels que tenen tota la informació com és el govern socialista, l’equip Quirós va rebutjar el pacte, va rebutjar per tant la possibilitat de fer front comú davant les institucions i va preferir seguir donant protagonisme al Consorci per la Reforma de la Gran Via que ja té una gran experiència en omplir el territori de gratacels.

Sospites sobre que el Consorci per la Reforma de la Gran Via revifi una operació immobiliària de la zona, que implica la construcció d’un miler d’habitatges

Més de cinc hores —unes 5 hores i quart— va durar el ple de l’Ajuntament de dimarts i es dona la paradoxa que d’aquest temps, 4 hores es van gastar per debatre 17 mocions entre les presentades conjuntament pels grups municipals i les presentades per separat, que després, en la majoria d’ocasions, s’incompleixen. I això les aprovades, que unes quantes de les debatudes son rebutjades en cada ple. L’essència de la sessió que son els punts polítics que els grups han de debatre i aprovar, es van limitar a nomes tres i l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, mentre que van haver 10 punts de l’ordre del dia on “es dona compta” del que ha decretat la Junta de Govern, que permeten el debat però que no s’han de votar perquè son prerrogatives de la Junta de Govern ja aplicades.

En el ple de dimarts, a banda, va haver dues intervencions de ciutadans/es i gairebé dues dotzenes de preguntes que fan els regidors al final del ple i que simplement es recullen perquè l’equip de govern les respongui per escrit, quan les respon, que per la reiteració de preguntes, no sempre és així.

Dit això, el debat gairebé sempre resulta interessant per unes raons o altres i especialment les mocions serveixen en molts casos per donar pistes de les intencions del govern sobre alguns punts. Això és exactament el que va succeir amb la primera moció que va presentar el PP on es reclamava la rehabilitació de la masia de Can Rigalt. Valgui a dir que el final de la moció va ser el més equilibrat de tots ja que es va rebutjar gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, minuts abans que pogués estar present a la sessió el regidor Díaz Crespo del PP, que acabava de arribar d’un viatge en avió. Van votar a favor els 13 regidors de l’oposició presents i, en contra, els 13 regidors socialistes, per la qual cosa el vot de qualitat de l’alcalde va decantar el rebuig.

La moció feia esment simplement a la masia de Can Rigalt i es demanava que es reclamés al FC Barcelona, que n’és el propietari, que la rehabilités i alhora que un cop rehabilitada es convertís en un equipament de la zona. La proposta al ple explicava la història de la masia i dels terrenys però no entrava en res de l’entorn, només amb l’edifici declarat Be Cultural d’Interés Local dins el PEPPA, que està en pèssimes condicions de manteniment. Una proposta tan rellevant i senzilla i sobre la qual l’Ajuntament té clares atribucions perquè es tracta de patrimoni protegit, no va prosperar. És a dir, l’equip de govern no està d’acord a demanar al FC Barcelona que la rehabiliti ni tampoc a que es converteixi en un equipament i, gràcies a la intervenció del regidor de govern Alcaide, es va poder entendre perfectament quina era la raó, malgrat no es va transmetre directament al ple.

La masia de Can Rigalt es troba integrada dins un espai de 155.000 metres quadrats de terreny que pertany a quatre propietaris. Una pastilla de al voltant de 55.000 m2 de domini públic; una altra d’Endesa on hi ha una estació transformadora molt antiga, que dona servei a part de la ciutat i que representa hores d’ara un perill potencial sobre una propietat de 24.000 m2, dels quals només en necessita 8.000m2 per la nova estació transformadora; una tercera propietària es la immobiliària Sacresa que té una parcel·la d’uns 21.800 m2 als quals cal afegir els gairebé 16.000 m2 adquirits a Endesa i finalment el FC Barcelona que ostenta la propietat d’uns altres 55.000 m2 on es troba la masia. Tots quatre propietaris van constituir una Junta de Compensació l’any 2009, per tal de desenvolupar el projecte, que és el que va intentar aclarir el regidor Alcaide en el ple.

El projecte va tenir moltes fases des que comença el seu periple l’any 1997 quan l’aleshores president del Barça Josep Lluis Núñez, compra els 55.000 m2 i la masia, fins ara mateix quan es vol revifar el projecte amb la incorporació d’un instrument molt ben conegut a la ciutat com és el Consorci per la Reforma de la Gran Via i, ara, el Samontà, encarregat de donar sortida a projectes que impliquen l’ocupació de sol lliure per destinar-lo en molt bona part a l’edificació de nous habitatges.

No es pot oblidar que, hores d’ara, Sacresa podria disposar d’una pastilla de 37.000 m2 (amb l’obligació de finançar 1/3 de la reconversió de la nova estació transformadora i la corresponent zona urbanitzable) però amb un pla aprovat l’any 2004 pel qual es podrien construir 26 nous edificis amb més d’un miler de nous habitatges.

Això és el que se sap fins ara mateix d’un projecte que, més enllà de la frivolitat de les paraules, es desconeix del tot. L’operació Samontà que l’equip de govern vol vendre com un nou pol de desenvolupament i connexió nord-sud de la ciutat, amaga, en realitat l’ocupació de 155.000 m2 de sol lliure en l’actualitat per construir centenars d’habitatges en l’únic espai de que disposa el territori urbà més dens de tot el continent. (continuarà)

S’ha obert una pàgina web per adherir-s’hi, i de moment ja ho han fet una colla d’entitats ciutadanes i partits polítics

Set entitats, una coordinadora d’entitats com Espai de Ciutadania que aplega mig centenar, sis partits polítics i un sindicat, son els primers signants del Manifest “Centenari: res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”, que intenta una commemoració alternativa a la que proposa el Consistori hospitalenc per celebrar el títol de ciutat que va atorgar el rei Alfonso XIII durant la Dictadura de Primo de Rivera, ara fa un segle.

Pel que es pot veure amb el llistat d’adherits al Manifest, estan a favor de rebutjar la celebració, ERC-EUiA-Jovent Republicà i els Comuns, a banda d’Alternativa d’Esquerres i la CUP que no tenen representació municipal. “Junts” es va apartar de la proposta i tampoc UGT va voler signar directament, malgrat està representada a l’Espai de Ciutadania. El Manifest, que es pot descarregar a sota d’aquesta crònica, lamenta la celebració del centenari del títol de ciutat —no de l’existència de l’Hospitalet com a població, que té un llarg recorregut històric de més d’un mileni— especialment per les connotacions històriques en què es va produir i per la sensació que es podia tractar d’una compensació honorífica al que havia estat una espoliació en tota regla de la meitat del terme municipal en favor de Barcelona. Una compensació honorífica que, en aquest sentit, tenia un punt d’humiliació, perquè desmembrar un territori sense respectar la llei a canvi d’un raquític decret purament formal, era una manera ben trista de compensar un municipi que s’havia mostrat extremadament sumís, durant i després de la segregació.

Per tot plegat els signants del Manifest, alarmats per la primera manifestació del centenari del títol de ciutat que va ser la lamentable celebració durant la Cavalcada de Reis i posteriorment pel convit fet als reis el proper dilluns amb la primera fase del Tour del Talent i el premi Princesa de Girona social que s’ha volgut vincular amb les celebracions del Centenari, pretenen oposar-se a les activitats de celebració i orientar l’efemèride cap a la reflexió i la reivindicació.

De moment han obert una pàgina web on la ciutadania pot adherir-se al document https://noalcentenari.wordpress.com i mostrar la seva voluntat d’evitar celebracions que poden ser ofensives per tots aquells que consideren que el títol de ciutat va ser com a mínim una burla i com a màxim un accident protocol·lari en temps de crisi capitalista, en mig d’una Dictadura, i amb un ministre de la Governació que els barcelonins coneixien prou bé pel seu protagonisme repressiu.

A partir del Manifest, els primers signants s’han posat d’acord a posar en marxa activitats encaminades a conèixer la història de la ciutat d’ara fa un segle, quan estaven creixent els nuclis obrers dels barris de Collblanc-La Torrassa, especialment, i el creixement industrial era, alhora, la conseqüència directe de la lluita contra l’explotació dels treballadors, molts d’ells, com ara mateix, nouvinguts.

La idea final és reconèixer que la ciutat moderna va néixer justament del treball de la gent que va convertir l’Hospitalet en el seu espai vital, on desenvolupar la seva vida i la dels seus fills: una ciutat amb una base obrera superlativa i en fase d’integració i una raquítica classe mitjana menestral i de petits propietaris, que mai va saber dirigir els destins col·lectius d’una manera autònoma i brillant. Una excel·lent excusa no per celebrar, però si per aprofitar l’efemèride per fer guanyar autoestima comunitària, sobre la base del coneixement i del reconeixement del que la història ens ha deixat.

Es demanava l’increment d’inspeccions a habitatges afectats i un protocol de contractes de pisos de lloguer, sense resultats ara per ara

La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet torna a la càrrega i el proper 22 de febrer realitzarà un nou acte per sensibilitzar la ciutadania i afrontar la problemàtica de la massificació turística de la ciutat. La barriada més afectada, per la proximitat a Barcelona, ​​és Collblanc-La Torrassa on la població és expulsada “de facto” dels seus habitatges.

L’objectiu és repetir l’acte a Collblanc-La Torrassa on ja se’n va fer un de similar el 29 de setembre passat però ara la idea és, no quedar-se aquí i estendre’l a tot l’Hospitalet: “volem iniciar aquest tipus de protesta per tots els barris de la ciutat”, diu un portaveu de la Plataforma.

Les demandes que es realitzen des de la Plataforma són: canvis significatius en les lleis i, en altres casos, el compliment de les existents. La massificació del turisme està fent un mal molt greu i irreparable a aquestes barriades que es posa de manifest amb l’expulsió de “facto” de molts veïns dels seus habitatges amb l’excusa de la finalització dels seus contractes.

L’Estaca ja va publicar en el seu dia la situació https://lestaca.com/lestacalh/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/

En opinió d’un expert en la matèria: “el negoci del contracte temporal de pisos i habitacions es actualment una mala idea, ja que no es recupera la inversió i està condemnat al fracàs a curt termini. I s’ha creat per generar negoci i esquivar la llei que controla els contractes de lloguer”. El mateix especialista ha explicat que “es pot observar cada vegada més, i especialment en els casos d’habitacions temporals, que els tenidors es veuen obligats a baixar preus per la falta de clients disposats a pagar els preus abusius que es demanen”.

En conclusió: “Això fa que a l’inversor no li compensi tenir una sola habitació llogada per un curt termini de temps i la resta lliures, que li impedeix poder amortitzar la despesa inicial a la conversió. Seran molts els propietaris d’aquests negocis que hauran de tornar enrere”, pronostica.

La Plataforma es va crear fa uns mesos, el 17 de setembre, impulsada per diferents entitats. Totes van signar un Manifest: l’AVV Collblanc-La Torrassa, la Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, l’Associació Som Santa Eulalia, l’Espai de Ciutadania, el Sindicat de Llogateres, l’AVV La Florida, l’Associació Altaveu Jove, l’Associació Castell de Bellvís, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la Coordinadora d’AMPES, el Foment de la Informació Crítica i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

El manifest té actualment el suport de les formacions d’esquerres presents al consistori i fora d’ell: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i també l’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet.

En el Manifest es demana, entre altres coses:

• Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
• Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
• Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
• Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
• Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.