Ni la Generalitat ni la Justícia (de moment) semblen implicar-se en l’aclariment de l’excés d’edificabilitat

La sensació d’indefensió que durant anys ha mostrat la Plataforma Stop Massificació Cosme Toda per la impunitat amb que s’estan construint els 900 habitatges que ocuparan els antics espais de la centenària fàbrica, està arribant al màxim després que el Jutjat del Contenciós Administratiu 16 de Barcelona denegués el passat desembre l’adopció de mesures cautelars, consistents en la suspensió de llicències d’obres majors d’alguns dels edificis afectats.

Malgrat que el grup municipal dels Comuns ha recorregut la denegació del tribunal, el fet que les obres no s’interrompen evidencia que la barbaritat constructiva no s’aturarà i que si, per casualitat algun dia els tribunals decideixen que el que s’ha fet és il·legal, no hi haurà cap possibilitat pràctica de fer marxa enrere. Aquesta és la sensació que sura en l’ambient tot i que el grup municipal que va prendre en el seu dia la decisió de reclamar davant els tribunals de justícia ja ha reiterat que pensa arribar fins a les darreres conseqüències.

La sensació d’indefensió, d’injustícia i d’impunitat que tenen molts dels ciutadans de l’Hospitalet pel que està passant en molts indrets de la ciutat però especialment ara en el cas Cosme Toda té una triple dimensió. En primer lloc, per la convicció generalitzada que ha estat el propi Ajuntament el que ha vulnerat la normativa interessadament. En segon lloc perquè la Generalitat s’ha desentès tant dels informes pericials, com de la massiva i angoixosa queixa dels veïns manifestada des de l’any 2021 i, en tercer lloc, perquè els tribunals semblen limitar-se a aplicar la llei en funció d’inevitables criteris jurídics, deixant de banda l’essència de la seva funció social que hauria de ser la d’impartir veritablement justícia.

En el Cas Cosme Toda, aviat farà un any (juny de 2023) que el grup municipal dels Comuns va interposar un recurs contenciós administratiu, un cop esgotades les vies administratives, davant del Tribunal Superior de Justícia reclamant l’aplicació de mesures cautelars tenint en compte la gravetat dels fets denunciats i la irreversibilitat de les accions que eren l’objecte de la denúncia, és a dir la continuació de la construcció desorbitada a l’antiga factoria. Fins ara hi ha hagut un únic pronunciament dels tribunals, el del desembre passat i ha estat negatiu, de manera que les obres, lluny d’aturar-se, continuen a bon ritme. Previsiblement, cada vegada a més bon ritme, tenint en compte el procediment judicial en marxa.

Però si la justícia fins ara ha donat els resultats que ha donat, la part administrativa que li correspon a la Generalitat no ha estat millor. Ja des de l’any 2021 els Comuns van demanar la revisió d’ofici de la modificació del Pla General Metropolità que al 2008 va permetre que el sol industrial de l’antiga fàbrica es convertís en residencial (creant la plusvàlua imaginable per als propietaris del sol) per construir 900 habitatges en un dels escassos espais encara lliures, en la ciutat més densament poblada d’Europa. En aquell moment, el Departament de Territori va suspendre temporalment la tramitació al·legant una deficiència en l’expedient per l’absència dels paràmetres d’il·luminació i assolellament que la llei obliga, quan es tracta d’una concentració de blocs d’habitatges com els projectats, és a dir, quan es pot sospitar que la volumetria edificable converteix en pràcticament inhabitables una part dels habitatges previstos.

Aparentment esmenada la deficiència, el Departament de Territori de la Generalitat, aleshores en mans del conseller socialista Quim Nadal, va donar llum verda sense més revisió al projecte de modificació de sol industrial a sol edificable del recinte de la Cosme Toda. I posteriorment, ja en mans la conselleria d’un conseller d’ERC, la Generalitat respon amb silenci negatiu un recurs de reposició sobre la inadmissió municipal d’un recurs dels Comuns per paralitzar l’expedient de construcció dels 900 habitatges. Significativament, quan els Comuns ja han decidit interposar un contenciós administratiu, la conselleria de Territori en mans republicanes envia resposta negativa de la interposició dels Comuns, no al despatx professional de l’advocat que tramita els expedients, sinó al despatx municipal del grup, de manera que la carta s’obre, passa per registre i primer té més possibilitats d’assabentar-se l’equip de govern de la decisió de Territori que no pas els actors de la denúncia.

Ja s’ha vist que és igual en quines mans estigui la Conselleria de Territori. El resultat no varia. Ni es valora la conveniència social d’un canvi escandalós de qualificació del sol en una ciutat que el que més necessita és espai, ni s’intervé sobre una denúncia raonada que podria encobrir la vulneració de la pròpia llei d’edificació a càrrec justament d’un Ajuntament que hauria d’afavorir els interessos de la ciutadania enlloc dels interessos dels promotors, com tot seguit quedarà demostrat.

Perquè, el més lamentable d’aquest expedient del Cas Cosme Toda és que és l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’equip de govern socialista, el que modifica en el seu moment la qualificació del sol, convertint un sol industrial en residencial. I, quan se li crida l’atenció sobre la negligència comesa al voltant de l’assolellament al que obliga la normativa, comet la estultícia de fer les mesures en plena època estival quan la mateixa llei obliga a fer els mesuraments el 21 de gener, per garantir una mínima qualitat de vida als veïns que ocupin un pis que pugui ser habitable. Com indica el grup dels Comuns, l’Agència de Desenvolupament Urbà, comandada aleshores per Toni Nogués “falseja les ombres que haurien de correspondre al 21 de gener” per tal que la planificació segueixi el seu curs i, quan la plataforma de veïns Stop Massificació ho denuncia, el mateix personatge al·lega que l’informe ja ha estat validat per la Generalitat amb l’aprovació definitiva.

L’informe pericial que els Comuns encarreguen a un dels màxims experts en les condicions d’assolellament determina que tots els edificis del complex excepte dos (si comptessin amb ventilació creuada com assenyala la normativa) no compleixen els paràmetres obligats. La conseqüència d’aquesta negligència —s’ignora ara mateix si en lloc de negligència és directament una estafa— és una edificabilitat superior a la permesa en un 34,53%. S’hauria de reduir, doncs, l’edificabilitat en 24.418,5 metres quadrats, del total de 82.299,25 metres quadrats que està previst edificar. Només cal posar xifres milionàries per entendre de què estem parlant. I per reconèixer que en aquesta operació guanyen directament els promotors, i perden directament els veïns del barri, en general, i els compradors d’habitatges que no reuneixen les condicions higiènico-ambientals que els garanteix la llei, en particular. És probable que hagin més guanyadors, perquè s’escapen les raons objectives de millora social que suposa construir més del que permet la llei, especialment per aquells que haurien de vetllar per la qualitat de vida dels seus ciutadans avui i, especialment, per les impossibles condicions que preparen pel futur. Un exemple: si ara ja no hi ha a la ciutat espai per escoles, ni per CAP’s, ni per biblioteques… com es podrà donar cobertura a la necessitat de milers de nous habitatges amuntegats en un espai cada vegada més inhòspit?

Però encara s’obren més interrogants. Com és possible que un departament administratiu que encapçala un Conseller del mateix partit que el grup majoritari de l’oposició no sigui capaç de consultar prèviament al seu grup municipal de les raons ocultes que poden existir en aquest Cas Cosme Toda? I, després, actuar en conseqüència.

Aquest és un cas que passarà a la petita història de la ciutat com un dels més vergonyosos del període democràtic i l’equip Marín com el govern més directament vulnerador i oposat als interessos de la ciutadania. Tornem al principi. Aquesta sensació d’indefensió per la impunitat, la desconnexió entre membres d’un mateix partit en funció de les parcel·les de poder que s’ocupen, l’evidència que l’Administració té altres interessos que defensar la ciutadania (en aquest Cas Cosme Toda, directament contraris) i la percepció que una cosa és la llei i una altra la justícia, provoca desencís i desmotivació en la ciutadania. Que només es pot combatre perseverant amb la denúncia i la resistència.

ERC recorda en una moció que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt

Una moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya reclama al Ajuntament què, per la via d’urgència, tiri endavant totes les gestions necessàries i pendents per cedir els solars dels institut escola Pere Lliscart i Puig i Gairalt per possibilitar l’inici de les obres d’ampliació el més aviat possible.

Encara que són necessaris determinats tràmits per iniciar el procés de licitació de les obres d’ampliació dels edificis d’aquestes escoles que permetran incrementar l’oferta de places escolars; això hauria d’haver requerit d’uns pocs mesos, però inexplicablement porta anys sense desencallar-se. ERC es queixa que el govern municipal tampoc ha donat cap resposta a les preguntes realitzades per escrit en aquest sentit.

Fent una mica d’història, s’ha de recordar que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt. La moció d’ERC manifesta que: “en el cas del Pere Lliscart si l’Ajuntament hagués actuat amb diligència podríem dir que ja s’haurien realitzat les obres i avui disposaríem d’un magnífic equipament a ple rendiment”. I afegeix: “El més greu, però, es que això hagués permès alliberar el solar de la plaça Cadí encara avui ocupat pels mòduls de la secundària habilitats per acollir els alumnes de secundaria”. Aquest solar de més de 2000 m2 és viable. Aplicant els criteris de flexibilitat, com ja s’ha fet en altres escoles de la ciutat anteriorment, com el cas de l’Ernest Lluch, s’hi podria construir una escola de dues línies, donant resposta a les necessitats d’escolarització que tenim a la zona nord a la ciutat. I un cas similar passa amb la Puig Gairalt encara pendent de la cessió de documentació.

Des de ERC, considerant, del tot injustificable, per part de l’Ajuntament el retard en els tràmits de cessió dels solars que està comportant que no es facin les obres de dos instituts escola i que, a data d’avui, no haguem pogut realitzar la cessió d’espai ni tinguem l’acord de govern per construir una tercera escola al solar de la plaça Cadí.

Als regidors republicans consideren que: “cal ser realistes, per més que ara actuem amb celeritat i per la via de la màxima urgència no podrem recuperar tot el temps perdut, però estarem a temps d’aprofitar l’onada expansiva dels pressupostos de la Generalitat dels darrers quatre anys i no perdrem el tren definitivament en aquest sentit”. I puntualitzen que “tenim els acords de govern encara vigents, tenim assignació pressupostària per garantir l’ampliació dels dos instituts-escola i obrim la possibilitat de tenir un solar per construir una tercera escola. Tenim, per tant, respostes als reptes plantejats”.

En el passat ple del mes de febrer a proposta de la Federació d’Ensenyament de CCOO es va aprovar una moció per unanimitat on es parlava de la situació d’emergència educacional en determinats barris de la nostra ciutat i on s’urgia a flexibilitzar els criteris per part del Departament a l’hora d’aplicar de la normativa de construccions escolars.  La moció plantejava la necessitat de trobar solucions urgents i excepcionals a la manca de solars amb les condicions mínimes de qualitat exigible i de superfície mínima per poder construir les escoles que es necessiten a la nostra ciutat.

En la moció també es demanava a l’Ajuntament agilitzar el màxim els tràmits per a la cessió de solars. És evident que la situació desbordant de la nostra ciutat, amb una manca de solars disponibles per a construir-hi escoles, amb una elevada matrícula viva que provoca unes ràtios molt per sobre de la mitjana de Catalunya, requereix de respostes excepcionals i urgents i que s’hi estigui a sobre permanentment per desencallar els entrebancs que vagin sorgint.

La falta de servicios en este centro de referencia sanitaria de la ciudad obliga a los hospitalenses a “peregrinar” hacia el Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí

En el compás de espera de la creación de un nuevo Hospital General de L’Hospitalet en la zona de Can Rigal (Pubilla Casas), proyecto que lleva más de veinte años aparcado pese a que los terrenos están cedidos, todavía se desconoce que haya ninguna previsión al respecto. Sin embargo, se ha anunciado a bombo y platillo el traslado y ampliación del Hospital Clínic que se construirá en la zona de las pistas de tenis de la Universidad de Barcelona UB), en el comienzo de la Diagonal colindante con L’Hospitalet, pero se desconoce si este nuevo centro hospitalario ofrecerá asistencia a los hospitalenses. 

L’Hospitalet va a reclamar a la Generalitat a que realice de forma inmediata un estudio sobre las reformas estructurales que precisa el Hospital General de l’Hospitalet, popularmente conocido como el de la Cruz Roja, así como otro estudio sobre su organización interna y los servicios que faltan, de forma que antes de que finalice este año comiencen las obras de su rehabilitación y modernización.

La propuesta, presentada por el grupo del PP en el Ayuntamiento de la ciudad, fue aprobada en el último pleno municipal antes de que se interrumpiera su celebración por problemas técnicos, dado que dejaron de funcionar tanto los micrófonos como los botones para emitir los votos.

La moción se apoya en las múltiples y reiteradas quejas de pacientes y trabajadores del Hospital General de L’Hospitalet, en el sentido de que necesita una profunda reforma tanto estructural como organizativa para su correcto funcionamiento, así como la recuperación de servicios. Las reformas que se hicieron en su día significaron a juicio del grupo popular “un pequeño lavado de cara, pero se no abordaron las reformas en profundidad que desde hace años el hospital requiere”.

El peligro del amianto

En efecto, tanto pacientes como profesionales denuncian que el hospital presenta multitud de puntos deteriorados e incluso presencia de amianto, con la peligrosidad que ello conlleva. También manifiestan la falta de algunos servicios esenciales, que hace que muchos pacientes tengan que ser derivados al Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Ello conlleva un consecuente riesgo para su salud por el traslado, así como la incomodidad para el usuario y sus familiares por el hecho de tenerse que desplazar lejos de su domicilio, además de la sobrecarga que supone para el hospital de recepción.

A una anterior pregunta realizada por el grupo municipal del PP, el equipo de gobierno del Ayuntamiento encabezado por la alcaldesa y senadora Nuria Marín, se les respondió que este tipo de actuaciones corresponden a la Generalitat, y por lo que los concejales populares encabezados por Sonia Esplugas han podido comprobar, desde la Generalitat se asigna de forma anual un concepto presupuestario a tal efecto, “el cual, si se ejecuta, no se nota”.

Atendiendo a las urgentes actuaciones que requiere el actual Hospital General de L’Hospitalet, tal y como demandan usuarios y profesionales, esta moción pretende que se lleven a cabo cuanto antes. Es imprescindible que se realice una reforma estructural y organizativa de forma urgente, ya que la situación actual en la que se encuentra el Hospital no permite esperar a los más de 20 años que supone la creación de un nuevo hospital.

El grup municipal socialista, una vegada més, es desentèn de la conservació del patrimoni ciutadà

Fa poques setmanes van saltar tots els senyals d’alarma. L’edifici d’Olis Regàs, al carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia es va posar a la venda. L’actual propietat demana poc més d’un milió d’euros i anuncia que disposa del permès per construir-hi quatre pisos turístics. Tot plegat queda lluny de ser un acudit de més o menys mal gust. L’edifici d’Olis Regàs es una mostra excel·lent de l’arquitectura industrial modernista.

Efectivament, com s’explicava en l’encapçalament d’una moció presentada pel grup municipal d’ERC-EUIA en el Ple de gener de 2024 , “El magatzem d’olis Regàs és un edifici situat al barri de Santa Eulàlia, dels pocs exemples d’arquitectura fabril modernista que es conserven a l’Hospitalet, amb un bon estat de conservació. Va ser projectat el 1911 per Juli Maria Fossas i Martínez (1868-1945), arquitecte de la secció d’ornat de l’Ajuntament de Barcelona i conegut per edificis singulars de la mateixa ciutat com la Casa Josefa Villanueva (Roger de Llúria 18), l’edifici de la Companyia Transmediterrània (Via Laietana 2), Can Po Cardona (Sant Joan Despí) i nombrosos panteons del cementiri de Montjuïc. L’edifici, concebut com a magatzem d’olis d’oliva de l’empresa que regentava Joaquim Regàs, consta d’una sola planta amb façana simètrica de tres cossos, un central més elevat i dos laterals.”

En el mateix text s’afegia que: “Al centre hi ha una gran porta i per sobre tres grans finestres, la central més gran, que accentua la simetria de l’edifici. La nau central té coberta a doble vessant de la qual encara es conserven les teules planes originals. Està coronada per un frontó mixtilini i un medalló central de gran interès. A tota la façana cal destacar el joc de relleus amb formes ovalades en estuc i motllures obertes que emmarquen el reixat de ferro forjat amb elements florals. El treball del ferro, també present a les baranes, té un fort accent modernista de qualitat considerable. Aquest és un edifici inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de 2001, que consta amb un nivell de catalogació D, és a dir, que independentment de l’obra que se’n realitzi hauran de mantenir-se les façanes, així com els elements estructurals que asseguren la seva solidesa i integritat.”

Finament es demanava que l’Ajuntament adquirís l’edifici d’Olis Regàs, ara en venda, per destinar-lo a equipament d’us públic. La proposta va ser rebutjada amb el vots en contra del grup municipal del PSC i els de Vox. Per aquest últim grup municipal el seu vol contrari expressava el rebuig a qualsevol gestió pública de l’edifici. El grup del PSC va explicar que l’edifici no tenia cap interès més enllà de la façana, que va considerar prou protegida per la seva inclusió al PEPPA.

Però la façana no és suficient. Tot l’edifici d’Olis Regàs forma part del patrimoni de la ciutat, del patrimoni del veïnat, amb independència de que formi part o no del llistat de protecció limitada que suposa el PEPPA de la Ciutat.

De fet, només caldria passejar pels carrers del barri per adonar-se de la importància de l’edifici. Just al costat hi ha una placa brillant que recorda que allà mateix va néixer l’actriu Nuria Espert. No costa massa imaginar el que pot significar que l’edifici d’Olis Regàs acollis una sala teatral que portés, orgullosament, el nom de la antiga veïna Nuria Espert i que pogués servir com a referent més enllà. Però hi ha més. No gaire lluny hi ha la casa on va néixer l’Antoni Ros Marbà, el conegut músic i director d’orquestra. Tampoc és difícil imaginar el que pot ser que l’edifici d’Olis Regàs contingués un auditori amb el seu nom. Seguint el mateix carrer, una mica més avall hi havia existit la cooperativa “El Respeto Mutuo”, que disposava d’una sala de teatre i que en diferents moments de la història va acollir diverses entitats.

Res d’això sembla importar als responsables del grup municipal socialista de l’Ajuntament de la ciutat. Semblen identificar patrimoni amb pedres o possible especulació immobiliària. I a poc a poc, o una mica més ràpid, van desapareixent de la ciutat i de cadascun dels seus barris elements patrimonials.

Sense entendre el patrimoni com una cosa viva, com la memòria comunitària, com allò que ajuda a crear identitat col·lectiva, com allò que va molt més enllà de les pedres i dels edificis, un patrimoni que inclou elements com la mateixa trama urbana, aquells camins creats per la gent, per comunicar-se i que, sense cap mena de debat públic va també desapareixent a canvi d’un urbanisme de blocs tancats en ells mateixos, no hi ha ciutat possible.

Per fer-ho encara més fosc, la propietat actual de l’edifici dels carrer Buenos Aires del barri de Santa Eulàlia ha aconseguit autorització per poder-hi construir nous pisos turístics, en un barri que veu augmentar dia a dia el nombre d’habitatges turístics sense control. No seria dolent conèixer com, per què i qui ha autoritzat aquesta possibilitat en una zona que incrementa la seva densitat de població mentre disminueixen equipament públics.

Avui, l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat que vol tenir com a símbol la imatge de l’Acollidora veu com creix en habitants però deixa d’acollir realment. Les persones que arriben als nostres barris tenen cada vegada menys possibilitats, menys referents per identificar-se amb els lloc on viuen, per sentir-se acollits i sentir que la seva història pot formar part d’històries comunes, que la seva memòria és part d’una memòria compartida; que ja no son només habitants sinó que formen part del veïnat que és capaç d’acollir i de crear identitat col·lectiva de barri i de ciutat.

Ara, cal esperar que Olis Regàs no formi part de la llaga llista de patrimoni perdut de l’Hospitalet. Cal esperar que un govern municipal que va ser capaç de comprar per un parell de milions d’euros dues naus en desús a l’anomenat “banc dolent”, sigui capaç d’adquirir en bones condicions l’edifici d’Olis Regàs abans que desaparegui. Ho recordarem

El grueso de quejas y consultas se refieren a la gestión municipal, la calidad de vida y la seguridad

El año 2023 fue el más destacado en cuanto a la tramitación de expedientes desde que se creó en 2017 la figura del Síndic de Greuges de la ciudad, que ocupa desde su fundación Meche García. Se incrementaron un 23% con respecto al año anterior, especialmente por el aumento de las consultas, pese a que los expedientes de intermediación se redujeron a la mitad y también disminuyeron las sugerencias que son analizadas por la Comisión de Sugerencias y Reclamaciones.

Estos datos, así como el número de agravios, quejas y sugerencias, o el aumento de expedientes tramitados de oficio, fueron puestos ayer de relevancia por la propia Síndica, que expuso ante el pleno municipal el informe de gestión de la Sindicatura correspondiente al año 2023. Los informes de la Síndica suelen ser una radiografía del estado de necesidad de la ciudadanía y probablemente lo serían más si el instrumento al servicio de los derechos cívicos fuera más conocido de lo que es. Pese a ello, se vehicularon durante 2023, 609 acciones en las que intervino la Sindicatura, de las cuales se tramitaron 99: 5 agravios, 71 quejas y 1 sugerencia, y 22 expedientes tramitados de oficio, lo que pone de manifiesto la utilidad de la Sindicatura y el buen hacer de la actual Síndica que ha conseguido responder de pleno a lo que se esperaba de este organismo. Todo cuanto llega a la Sindicatura se tramita y no queda una sola cuestión por responder o resolver. Si esta solvencia se practicara por la Administración, que tiene muchísimos más recursos y parecidas obligaciones de respuesta a las necesidades de los administrados, la gestión municipal merecería un sobresaliente. Por lo que se ha ido viendo hasta ahora, tal como puso de manifiesto el propio informe de la Sindicatura, el Ayuntamiento está muy lejos de responder a lo que se espera de una administración local al servicio de sus ciudadanos.

El informe anual de la sindicatura que puede consultarse en la web oficial del organismo, consta de 168 páginas, más el informe complementario de la Comisión de Sugerencias y Reclamaciones (16 páginas). En ese informe se pueden consultar, (uno a uno) la relación de agravios, quejas e iniciativas de oficio de la Síndica, así como el resumen de actividades anuales de la titular. De las 609 acciones desarrolladas a lo largo del año hubo 21 intermediaciones (el 72% de las cuales solucionadas y el 21% pendientes) y 161 expedientes abiertos, de los cuales 99 fueron tramitados (entre agravios, quejas, sugerencias e iniciativas de oficio). De todos ellos, el 84% se han resuelto y el 16% están en proceso, la gran mayoría de los resueltos a favor de quien presentó la queja (79%).

Llama la atención que el 80% de las acciones gestionadas en 2023, corresponden a 4 áreas específicas: servicios sociales (25,8%), función pública (23,1%), espacio público (17,6%) y convivencia y seguridad (13,2%). Es decir, donde se observa queja ciudadana es básicamente en la atención a las personas, el funcionamiento de la administración local, las dificultades de la calidad de vida en relación con el urbanismo y el espacio público, y los problemas de seguridad en la vía pública. Esos aspectos ponen de manifiesto primero, donde vivimos, segundo, qué servicios tenemos y tercero, cómo gestionan nuestros recursos (nuestros impuestos).  Esas mismas cuatro áreas: servicios sociales, función pública, espacio público y seguridad, representan el 87% de los expedientes tramitados.

La Síndica quiso también poner de manifiesto en su informe, la iniciativa de oficio para conocer cómo hace frente el Ayuntamiento a la violencia contra las mujeres “con vistas a analizar cuidadosamente el circuito y protocolo de atención a las violencias”. En base a ello realizó quince recomendaciones y propuestas de mejora al respecto, añadiendo también un listado de preocupaciones que le transmitieron las diversas entidades de la ciudad entre las que destacan las dificultades que expresan las entidades para acceder a espacios municipales, la importancia de cuidar el arbolado y crear más zonas de sombra, el mantenimiento de la ciudad y especialmente de sus escasas zonas verdes, y la atención al sinhogarismo que mereció un apartado propio en la defensa que hizo la Síndica ante el pleno municipal.

Una buena parte de las quejas y consultas del 2023 tenían mucho que ver con aspectos de la función pública que afectaban directamente a la plantilla municipal de trabajadores, en buena medida a la problemática que ha venido viviendo la Guardia Urbana en los últimos meses. En base a ello se puso de manifiesto durante el pleno la necesidad de favorecer el diálogo entre Recursos Humanos y las fuerzas sindicales de la GU para resolver un conflicto enquistado que no puede resolverse desde la Sindicatura de Greuges sino desde la negociación colectiva.

Las intervenciones de los grupos municipales durante la sesión plenaria pusieron de manifiesto la competencia de la Sindicatura a la hora de implicarse en los asuntos públicos, así como la necesidad de intensificar la gestión municipal en los asuntos que le corresponden especialmente en lo relativo a dar respuesta a las necesidades de la ciudadanía. Incluso, antes de que lleguen a los propios servicios municipales como hace la Síndica en las actuaciones de oficio y no como está ocurriendo en la actualidad donde la ciudadanía no puede acceder ni siquiera a los servicios municipales porque están colapsados por falta de recursos, por falta de personal y por incapacidad de gestión. Los grupos se pronunciaron, asimismo, en la necesidad de dar a conocer el trabajo de la Síndica de Greuges entre los hospitalenses, haciendo campañas de divulgación de lo que representa esta institución en defensa de los derechos humanos y de los ciudadanos.

Estancada la reforma de las paradas exteriores cuando se prometió para finales del 2023

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Desde el año 2019, están reclamando la reforma de sus paradas y aunque promesas, escritos, decretos firmados que todo se iba a realizar con celeridad; la realidad es otra y están de la misma situación que hace cinco años, por no decir peor ya que algunas de ellas se están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos de sus techos se han hundido totalmente.
Los paradistas están indignados por un mercado que roza los cien años y que tiene una clientela fidedigna y situado en un lugar privilegiado cerca de Barcelona. Tiene un gran ambiente y lo único que se pretende es mejorar y renovar.
La historia proviene del año 2019 cuando la Junta de paradistas del Mercat de Collblanc plantearon la necesidad de hacer una reforma integral de las paradas del exterior. Actualmente tienen 215 locales, de los cuales 134 están ocupados.
Tres años más tarde, en el 2022, el ayuntamiento municipal de entonces se comprometió, incluso por escrito, a que se realizaría la reforma y se puso una fecha mágica: septiembre de 2023, después de las elecciones municipales.
El pasado 15 de diciembre, finalmente, se comunica a los paradistas que las obras se aplazan porque se quiere hacer un proyecto integral, interior y exterior, del Mercat. Esto genera una gran indignación entre los paradistas y se pone en evidencia que no existía ningún tipo de proyecto, a pesar de que se les dijo en su día que la obra era inminente.
Los diferentes grupos municipales que conforman la oposición han denunciado esta situación y han cuestionado al equipo de gobierno sobre los perjuicios que han creado a los paradistas. Desde noviembre de 2022, existe una suspensión para la venta y transmisión de las paradas. Algunos de los propietarios han renunciado a la parada y dieron su titularidad sin poder ni venderla ni traspasarla porque decidieron jubilarse. ERC incluso preguntó si se les iba a indemnizar
Los diferentes grupos municipales de la oposición (ERC, PP y ECP) han interpelado al gobierno municipal de la situación del mercado y las diferentes promesas que se han realizado para la reforma de las paradas del exterior en diferentes plenos y han denunciado su situación actual.

Diferentes imágenes de cómo se encuentran las paradas.

Exigen el cumplimiento del compromiso del Ayuntamiento de la ciudad de municipalizar los centros Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Garabatos y Patufet

La plataforma de familias afectadas por el retraso de la municipalización de 5 escuelas infantiles de l’Hospitalet, Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Garabatos y Patufet reclaman que se haga efectivo el compromiso adquirido por el Ayuntamiento de la ciudad para el próximo curso 2024-2025. Tras pedir soluciones al concejal David Quirós, las familias asistirán al pleno municipal convocado este viernes, 22 de marzo a las 10,30 horas para hacerse escuchar.

La comunidad educativa de las 5 escuelas infantiles también reclama una compensación económica por el atraso de la municipalización y que alcanza a este curso escolar en que no se ha cumplido el compromiso del Ayuntamiento de l’Hospitalet, así como la equiparación de precios con el resto de escuelas infantiles públicas.

En un manifiesto, las familias afectadas recuerdan que el Pacto Local por la Educación de 2016 ya recogía el compromiso de impulsar el proceso de municipalización de las cinco escuelas infantiles de L’Hospitalet de Llobregat que ahora se movilizan: Nova Fortuny, Gua-Gua, Patufet, Estel Blau y Garabatos. Hasta el 2020 recuerdan que no se intensificó este proceso y se anunció una primera fecha de integración en la red municipal de cara al curso 2023/24. A principios de 2023 se comunicó el atraso en el curso 2024/25 y un año más tarde se ha vuelto a comunicar el aplazamiento para el curso 2025/26.

La comunidad educativa denuncia que estos atrasos han generado mucha decepción y frustración en las familias de las cinco escuelas infantiles afectadas que, año tras año, “quedamos a la espera de que el Ayuntamiento complete el proceso de municipalización que ya tendría que estar finalizado”. Los representantes de las familias de las escuelas infantiles afectadas consideran que “es una vergüenza y un perjuicio para muchas familias que este acuerdo no sea un tema prioritario en sus agendas y presupuestos, ninguneando la situación de la ciudadanía afectada por este atraso continuo, teniendo que hacer frente de manera privada a los costes que comporta la carencia de una escolaridad pública para nuestros infantes”.

Unos costes para las familias que ascienden por una criatura de I0 e I1 de hasta 1.500 euros anuales más en las cinco escuelas por el hecho de no haberse acabado la municipalización. Este importe supera los 3.000€ en el caso de I2, “esto sin contar también las diferencias de precio de comedor o del servicio de acogida. Desgraciadamente -añade el manifiesto-, muchas familias tendrán que renunciar a llevar sus hijos e hijas a nuestras escuelas por no poder hacer frente al costes, con todas las consecuencias que esto comporta para la atención educativa de los infantes, la conciliación laboral y familiar y la sostenibilidad de las escuelas infantiles afectadas”.

Incapacidad histórica del Ayuntamiento

También es patente la existencia de una larga cola de espera para entrar en las escuelas públicas de L’Hospitalet de Llobregat y reconocen que “a pesar de que estamos muy satisfechos con nuestras escuelas, si no podemos disfrutar los precios municipales y la gratuidad a I2, es por la incapacidad histórica del Ayuntamiento a ofrecer las plazas que se necesitan”.

Las familias denuncian que la etapa de 0 a 3 años no puede ser la gran olvidada de la Administración pública. “No podemos permitirnos la invisibilización y pérdida del valor pedagógico y de acompañamiento a criaturas y familias que realizan las escuelas infantiles. Las escuelas -añaden en el manifiesto- son el espacio educativo donde se establecen las primeras bases para el desarrollo integral de los niños, es el contexto que facilita un conjunto de experiencias educativas que promueven el crecimiento y el aprendizaje y es uno de los lugar donde las familias nos sentimos acompañadas y orientadas en la crianza”. La escolaridad de los niños y el futuro de estas escuelas infantiles “no puede continuar colgando de un hilo que cada vez tensa más por.la carencia de voluntad política y de una mala gestión y previsión del proyecto de municipalización”, concluyen.