La inflexibilitat de la presidenta, obstaculitza el ritme de les sessions plenàries dels portaveus, regidors i representants de la societat civil, al tallar la paraula en le respectives intervencions.

Un moment d’un ple municipal.

L’HOSPITALET.- Durant la darrera sessió del ple municipal a l’Hospitalet del passat dilluns 26 de febrer es van apagar els micròfons dels regidors, gairebé tantes vegades com van intervenir, abans que acabessin de explicar tot el que volien. Que els micros s’apaguin automàticament vol dir que el que es parla un cop tancats, deixa de sentir-se a la sala i, el que encara és pitjor, deixa de ser recollit en l’acta de la sessió plenària. Que els que intervenen encotillats al ple municipal siguin els portaveus de tots els grups o qualsevol dels regidors, excepte l’alcaldessa —que gaudeix de les prerrogatives presidencials de les primeres autoritats municipals de les grans ciutats i, per tant, no té limitacions en l’ús de la paraula— respon a l’aplicació del reglament que regula els plens municipals i als acords que, al respecte, pren la Junta de Portaveus. És a dir, si les intervencions de tots els regidors tenen un temps acotat, és perquè hi ha hagut acord previ de la Junta de Portaveus que té un vot ponderat en funció de la força municipal que representa. Per això es produeix aquesta anomalia recorrent, que fa que ningú tingui possibilitats d’expressar-se amb tot el temps que li caldria, i impedeix un desenvolupament racional dels plens municipals perquè hi ha interrupcions
continuades que desconcentren el debat.

Aquesta aberració ha estat reconeguda per tots i cadascun dels grups municipals que ens han donat la seva opinió. L’alcaldessa no és la portaveu del grup municipal socialista sinó la presidenta del Consistori i del ple, i a ella li correspondria conduir la sessió de manera intel·ligent, evitant que hi hagi limitacions a la llibertat d’expressar-se, sense que això signifiqui de cap manera via lliure a l’hora d’abusar dels períodes d’intervenció. La realitat és que l’alcaldessa, segons els diferents portaveus, es limita escrupolosament pel seu propi interès a exercir el mandat estricte de la Junta de Portaveus i, per tant, a impedir que la immensa majoria de les intervencions puguin ser acabades, aspecte que tots els grups municipals de l’oposició, consultats per L’Estac, han criticat amb contundència.

En el ple del desembre passat ja es va aprovar amb el suport de tots els grups una nova instrucció que reforma el reglament del ple municipal en relació a la presentació i tramitació de les mocions, de manera que, depèn en exclusiva de l’acord dels grups municipals que es pugui acabar amb el caos i la rigidesa amb que l’alcaldessa Marín condueix els plens. El portaveu d’ERC, Jaume Graells, s’ha mostrat en aquest sentit favorable a reclamar en properes sessions de la Junta de Portaveus una modificació dels temps d’intervenció que permeti graduar raonablement les explicacions pertinents de tots els grups, així com una regulació més estricta del temps de defensa de les mocions, però ha aclarit que només depèn de la sensibilitat de l’alcaldia —inexistent, segons ell— que es puguin produir veritables avenços en aquest sentit.

Amb Graells ha coincidit Sonia Esplugas portaveu del PP, reclamant en concret que, en el cas de les mocions conjuntes, es pugui fer una defensa única per evitar repartir el temps entre els diferents grups com es fa ara, cosa que obstaculitza el debat i la defensa de les propostes. Per això, s’avindran en la propera Junta de Portaveus a millorar aquestes mancances. També Manuel Domínguez dels Comuns es va mostrar molt crític amb la manera de presidir els plens per part de l’alcaldessa i, tot i que considera indispensable una regulació del temps de les intervencions, pensa que en properes Juntes de Govern es pot establir un ampli consens per tal que s’evitin les continues interrupcions actuals. La majoria de portaveus van explicar també que darrerament havien forçat l’alcaldessa a cenyir-se al seu paper de presidenta del ple, evitant el que era habitual: la utilització del seu temps il·limitat per tancar els diferents
punts de l’Ordre del Dia donant la seva versió com si fos la portaveu socialista, sense possibilitat de rèplica. Aquest mecanisme de puntualització era sistemàtic, com apuntaven els diferents portaveus dels grups, com a resposta al portaveu d’ERC, antic regidor del seu propi grup en anteriors mandats i amb qui manté un distanciament especial.

Aquesta interrupció del temps necessari per explicar-se va ser específicament lamentable en el darrer ple, durant la intervenció del president de FIC, Joan Carles Valero, que només va tenir 5 minuts justos per exposar la proposta de l’entitat envers la reobertura de Ràdio L’Hospitalet i es va quedar necessàriament a mitges en la seva intervenció. Tots els portaveus dels grups d’oposició, VOX inclòs, han coincidit que
calia resoldre d’una vegada aquesta vulneració del dret a expressar-se sense la rigidesa del temps, especialment en el cas de representants de la societat civil, tenint en compte que les participacions d’entitats en les sessions plenàries municipals són molt escasses al llarg de l’any i que, per intervenir als plens, els seus representants han de passar uns filtres burocràtics feixucs i excessius. Alguns dels portaveus recordaven, per exemple, que l’alcaldessa acostuma a ser més flexible amb algunes intervencions de representants d’entitats, als quals ha deixat en ocasions acabar del tot la seva
intervenció perquè posaven en qüestió el govern de la Generalitat, mentre que, quan es qüestiona el govern local, resulta inflexible en el tractament dels temps, com va passar amb el portaveu de FIC.

De fet, amb l’acord dels quatre portaveus de l’oposició, la regulació dels temps de les intervencions dels propis portaveus i regidors, la manera com es distribueixi el temps en les mocions conjuntes o de grup i el respecte a les intervencions completes dels representants de la societat civil, quan hi hagin, haurà de quedar automàticament resolta si així ho decideix la propera Junta de Portaveus. El resultat serà ben visible —o no— durant el ple del mes de març previst pel proper dia 22 a les 10,30 h. del matí.

De tota manera, el vigent Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet (ROPLE), ja contempla en el seu article 46.7 la possibilitat que “el règim d’intervencions regulat als apartats anteriors es podrà flexibilitzar en atenció a la importància o transcendència dels assumptes a tractar, si així s’acorda per la Junta de Portaveus abans de l’inici de la sessió”. Un criteri que l’alcaldessa menysprea sistemàticament i que la Junta de Portaveus o els mateixos regidors no han tingut en compte directament fins ara.

Per últim, volem aclarir que aquesta redacció s’ha posat en contacte amb el grup municipal socialista demanant l’opinió del seu portaveu al respecte, amb el silenci com a resposta.

Redacció.

Una moció en el darrer ple, acords sobre millores a dues escoles i un informe de CCOO posen, en primera línia, l’estat de crisi de l’ensenyament a la ciutat

Tots els grups municipals han donat suport, en l’últim ple municipal, a la iniciativa de CCOO perquè les administracions, Generalitat i Ajuntament, atenguin la situació d’emergència educativa en què es troben les escoles de la ciutat. La moció va ser presentada per PSC, ERC+EUiA i LHECP-C a la qual es van sumar després PP i VOX.

Segons el text, des de fa tres cursos la comunitat educativa denuncia la massificació en moltes aules de la ciutat, una situació que s’agreuja curs rere curs. Les aules d’infantil tenen 22 alumnes de mitjana, amb sobreràtios a la major part dels barris, i les aules de primària en tenen 25, per sobre de la mitjana de Catalunya.

A l’ESO també hi ha sobreràtios, per sobre de 30 alumnes per aula, a dues zones educatives i als centres concertats de gairebé tota la ciutat. Les aules dels barris del nord de la ciutat, on hi ha més centres d’alta complexitat i més necessitats de serveis públics de qualitat, són les que més pateixen aquesta saturació.

A més de l’augment de ràtios, molts centres educatius s’han vist en la necessitat de donar resposta a la demanda de crear grups nous, en concret 24 de primària i 5 de secundària. Això ha comportat “sacrificar” l’aula d’idiomes, de música, etc., reduint la qualitat de l’educació.

Segons la moció, la solució a aquesta situació requereix de mesures estructurals, com ara finançar adequadament l’educació amb l’equivalent al 6% del PIB i la reserva de solars per a la construcció de nous centres que calguin per donar resposta a aquesta demanda creixent i per acabar amb les construccions provisionals existents a la ciutat.

Mentre aquestes no es portin a terme, el text demana al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat que de manera temporal flexibilitzin els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a L’Hospitalet i, a l’Ajuntament, que realitzi les actuacions de planejament urbanístic necessàries per disposar en el futur dels solars amb una superfície que respecti els estàndards mínims de qualitat.

La construcció d’una escola nova, segons la normativa, ha de fer-se en un lloc amb unes característiques determinades; ha de tenir uns requisits mínims. El problema és que no hi ha espais adients a cap dels barris de la ciutat, especialment als del nord, on precisament hi ha més necessitat de noves escoles i aules. “Es per aquest motiu que ens plantegem donar suport a la iniciativa de CC.OO. de demanar un canvi legislatiu, que no és la solució del problema, però permetrà atendre la situació d’emergència”, diu la moció.

El text també demana a l’executiu català que doti els centres educatius de la ciutat, dels recursos necessaris per atendre la situació d’emergència actual i que reprengui amb la màxima urgència les obres de substitució dels centres construïts durant la dècada dels 70 i inclosos en el Pla d’urgència.

La comunitat educativa denuncia la inacció de les administracions davant la massiva arribada de població a l’Hospitalet durant els darrers anys. La segona ciutat de Catalunya compta actualment amb uns 293.000 habitants, dels quals prop del 28,5% són estrangers i un 40% nascuts fora de l’estat espanyol. En la darrera dècada, la població migrada ha crescut un 70%, passant de menys de 50.000 habitants a prop de 83.000, segons dades de l’Ajuntament. I amb barris amb una densitat de població d’uns 60.000 hab/km² de mitjana. Entre els barris més poblats hi ha La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases. En una propera entrega incorporarem les dades de l’informe elaborat per la Federació d’Educació de CCOO i les propostes de treball sobre la situació d’emergència a la ciutat.

Al mateix ple van ser aprovades dues mocions per demanar, una, un pla director per a la reforma intergral de l’escola Busquets i Punset i un Pla de manteniment exhaustiu de pintura de tot l’edifici; i l’altra per a la millora de l’escola Asuiàs March. Famílies, nens i docents de les dues escoles van ser presents a la sala de plens de l’Ajuntament.

Fa uns dies, No Més Blocs, una de les plataformes veïnals més actives a la ciutat, denunciava a X (abans conegut com Twitter) un cas de compensacions urbanístiques que podria ser sorprenent, si no fos força habitual en la pràctica de la autoritat urbanística de l’Hospitalet.

Ara fa un any, al març de 2023, el Ple municipal va aprovar una Modificació Puntual del Pla General Metropolità, autoritzant al centre comercial Granvia2 a incrementar la seva superfície en 9.100m 2 , construint una altra planta a l’edifici actual. Com a concepte d’aprofitament, el municipi ha de rebre la quantitat de 11’8 milions d’euros i com a compensació, s’haurien d’habilitar 5.000 m 2 de zona verda
als barris de Bellvitge i Les Planes.

El gener d’enguany va anunciar-se que la Comissió de Territori de l’Àrea Metropolitana va donar llum verda a aquesta Modificació Puntual. Tot i així, a hores d’ara aquesta decisió no ha aparegut publicada al DOGC. Fins aquí hi ha un parell de coses sorprenents. La primera, que el municipi cobri prop de 12 milions d’euros per una requalificació urbanística. I, la segona, que la compensació per l’increment de sostre edificat i comercial al barri de Santa Eulàlia es permuti amb la planificació de zones verdes a diferents barris.

A Bellvitge es dona el cas que, en un dels solars previstos en la permuta com a futura zona verda, s’està fent una intervenció que es pot considerar escandalosa, per construir un aparcament de vehicles. Concretament, es tracta de l’espai entreel carrer del Prat 18-52 i el de la Mare de Deu de Bellvitge 224-164. En els voltants del barri de Bellvitge, just en una de les zones que serien afectades pel projecte del PDU Biopol, hi ha encara més desgavells urbanístics o possiblement alguna il·legalitat. En concret, en t terrenys situats al costat de l’ICO, de l’hospital Duran i Reynals, s’està construint una nova seu del servei
d’emergències mèdiques. També aquí, segons destaca No Més Blocs, apareix més d’un dubte. Just quan s’està construint l’edifici del SEM, des de l’ICO es licita un contracte de manteniment de zona verda, en el terrenys del pàrquing del futur SEM.

En la mateixa àrea, sota el Tanatori, existeix des de fa ja uns anys un pàrquing de camions en el que hauria de ser un parc urbà. Aquest pàrquing, de gestió privada, opera sense cap mena de llicència, tot i que en les últimes setmanes sembla que, des de la primera tinència d’alcaldia, s’intenta trobar la fórmula per dotar el pàrquing d’alguna cobertura legal, a l’espera d’una possible aprovació futura del PDU biopol-granvia.

Aquests pocs exemples de la pràctica urbanística habitual a l’Hospitalet segurament permeten entendre millor la realitat actual d’una ciutat víctima de l’especulació i que concentra en poc més de 12km 2 més de 275.000 habitants censats amb un dèficit important de verd urbà, de parcs i de serveis.

Gairebé 300 pàgines que analitzen l’urbanisme de la ciutat, en la seva perspectiva històrica i fins els reptes que presenta avui, en la ciutat més densament poblada d’Europa

El passat dijous, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central Tecla Sala es va presentar el darrer número de la publicació anual del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Quaderns d’Estudi, dedicat en aquesta ocasió a reflexionar sobre l’urbanisme a la ciutat des de la perspectiva històrica i fins a l’anàlisi de l’actualitat més immediata. El número de gairebé 300 pàgines, un dels més voluminosos dels darrers anys, s’inicia amb un treball de l’historiador i avui portaveu dels Comuns a l’Ajuntament, Manuel Domínguez sobre l’urbanisme a la ciutat: “Com s’ha fet l’Hospitalet?. Urbanisme i lluita per l’espai a l’àrea metropolitana més atapeïda d’Europa” i a continuació s’inclouen articles sobre la història de la fàbrica Tecla Sala (a càrrec de dos nets de la fundadora: Josep Boatella i Pilar Riera), el primer gratacels que es va construir a la ciutat als anys 20, a Collblanc (treball de Roser Piñol Bastidas); les disputes sobre el patrimoni en el context de l’urbanisme desaforat en el conjunt ciutadà (Maria Gabriela Navas-Perrone); l’evolució urbana d’un barri construït sobre les necessitats creixents de la població immigrada com va ser el cas del barri de La Florida (d’Alberto Sánchez González); l’experiència d’un primer polígon encara suportable com va ser el cas dels blocs Ciutat Comtal (explicat pel filòleg Carles Ferrer que va néixer als blocs) i les referències dels quatre anys de vertigen que va suposar el primer mandat democràtic (1979-1983), explicades per un dels seus protagonistes directes, el periodista Xavier Arjalaguer que va ser el primer regidor d’Urbanisme de l’etapa democràtica. Per donar al número un context més proper a la realitat actual, s’ha completat amb les aportacions d’uns quants portaveus de l’ADU (Agència de Desenvolupant Urbà de l’Hospitalet: Néstor Cabañas, Jordi Ferrer i Lluís Traveria), que és l’agència que porta anys planificant l’urbanisme de la ciutat (per la qual cosa ha estat objecte de fortes crítiques); alguns reptes de futur explicats pel reconegut urbanista Oriol Nel·lo; la visió de l’urbanisme actual des de la perspectiva del servei públic a càrrec del politòleg de Collblanc-La Torassa, Jesús Palomar; una anàlisi de l’herència del franquisme en l’àmbit urbà a càrrec, de l’arquitecte Fran Villaescusa, i un treball sobre el paper del patrimoni urbà a càrrec de Cristóbal Jaume Ortega, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

En l’acte de presentació va prendre la paraula una bona part dels articulistes que van participar en el volum (15 especialistes en total), davant d’una sala d’actes gairebé plena d’un públic expectant per conèixer el diagnòstic que els investigadors i divulgadors han fet de l’urbanisme a la ciutat. El volum, editat pel Centre d’Estudis (Quadern d’Estudis 37, de desembre de 2023), es pot adquirir per 18 euros a les dependències del Centre d’Estudis, Avda Josep Tarradellas, 44 Espai Molí. Telf 93-3386091

Per motius de qualitat democràtica, transparència i participació, abans que acabi el mes de juny es celebrarà el primer debat sobre l’estat de la ciutat al saló de plens de l’Ajuntament entre els diferentes grups municipals, després de sis anys sense fer aquestes sesions on es pren el pols a la situació que atravessa l’Hospitalet.

A proposta d’ERC+EUiA i “per motius de qualitat democràtica, transparència i participació”, s’ha aprovat per unanimitat al darrer ple de l’Ajuntament, celebrat el 26 de febrer, que es torni a establir la celebració, un cop a l’any i dins del primer semestre natural, d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la ciutat. Aquest Ple, que serà monogràfic, haurà de ser convocat per l’alcaldessa i senadora Núria Marín i serà obert al públic, a més de ser retransmet per televisió i, des de l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) també confiem que es retransmeti en les primeres noves emissions de Ràdio l’Hospitalet per internet.

Els ciutadans estan acostumats a veure constantment sessions de controls i debats sobre l’estat del país a les diferents institucions democràticament constituides pel vot popular, com ara al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya. Però a la ciutat de l’Hospitalet aquesta tradició no va arrancar fins l’any 2016, després que l’Ajuntament aprovara el 26 d’abril una moció per instaurar un debat anual sobre l’estat de la ciutat. En aquest acord, s’establia que aquest debat s’hauria de celebrar una vegada a l’any, dintre del primer trimestre natural, mitjançant la convocatòria per part de l’Alcaldia Presidència d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la Ciutat.

Aquest ple sobre l’estat de la ciutat es va poder portar a terme els anys 2017 i 2018, però la contesa electoral durant el 2019 i la posterior irrupció de la COVID-19 va fer impossible la seva celebració els anys posteriors. Tot i els intents per recuperar-ho, un cop superades les limitacions durant la pandèmia, no va ser possible celebrar-ne cap durant tot el mandat 2019-2023 en el que el PSC tenia majoria absoluta i es va veure sacsejat per l’escàndal de presumpta corrupció política al conecgut com “cas Consell Esportiu de l’Hospitalet”, amb la consequència, de moment, de les dimissions del tinent d’alcalde i primer secretari del PSC de l’Hospitalet, Cristian Alcázar i Cris Plaza i la petició fiscal de 4 anys de prisió.

El Ple de l’Ajuntament és el màxim òrgan de representació i participació democràtica, i el marc on les forces polítiques representades fruit del resultat electoral han de poder posar i defensar el seu projecte de ciutat. La moció aprovada ara per unaniminat, diu que la  celebració d’un ple anual sobre l’estat de la ciutat, amb caràcter extraordinari i monogràfic, “enriqueix la qualitat democràtica d’aquest Ajuntament, possibilita la rendició de comptes, a més permet incidir d’una manera directa en els problemes del dia a dia de la ciutadania i en la millora dels serveis”.

Segons la mateixa moció, “aquest debat és un exercici que permet apropar la institució als problemes reals de la gent de l’Hospitalet, connectant millor amb les preocupacions ciutadanes, i pot esdevenir una bona eina per, de manera constructiva, confrontar models i plantejar propostes i acords que facilitin la funció de fiscalització per part de l’oposició, així com valorar i millorar conjuntament l’acció que ha de dur a terme el govern municipal, que és finalment qui té la responsabilitat de complir i de fer efectius els  acords que es prenguin”

Una imatge de l’acte de presentació.

Correspon al treball de joves de l’Institut Vilumara que van fer una enquesta als alumnes de secundària de La Florida, durant el curs 2021-2022.Dijous a la tarda va tenir lloc al Centre Municipal Ana Díaz Rico de La Florida, la presentació del llibre anual de l’any 2023, del Foment de la Informació Crítica, El Espíritu Crítico en la Integración Social.

La experiència de FIC con los alumnos del Institut Vilumara, del qual són autors i autores, pedagogues, antropòlogues, psicòlogues i periodistes de la ciutat, a banda dels alumnes del Vilumara del Curs esmentat. L’experiència del treball que ha donat com ha resultat aquest llibre es va iniciar l’any de la pandèmia i es va desenvolupar al llarg del curs 2021-2022 i va consistir en sis xerrades als dos cursos d’Integració Social de l’Institut de dues hores de durada, la realització d’una enquesta feta i dirigida per aquests alumnes que havien de fer als alumnes d’ESO de La Florida per conèixer en profunditat les seves percepcions sobre la seva realitat social, el barri, les perspectives de futur, etc.

El treball va comptar amb el suport econòmic del Pla d’Integració Social de La Florida/Les Planes que tenia un fort interès a conèixer què pensaven els joves del barri per tal d’aplicar posteriorment polítiques que milloressin la realitat s`cio-cultural i també les deficiències infrastructurals que es detectessin.

Amb la sala petita del Ana Díaz Rico ple de veïns i veïnes del barri es va fer la presentació del llibre amb la participació dels responsables de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Florida, del Laboratori Editorial del barri (que fa una extraordinària tasca de suport i implicació veïnal en projectes de divulgació) i amb la presència entre molts altres del director del Pla d’Integració Social del barri, Lluis Esteve i de la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García. Com a promotors de l’estudi van prendre la paraula Angèlica Arranz, membre de la Junta de FIC i principal coordinadora dels treballs, la pedagoga i impulsora d’Aprenentage i Servei sota l’empar del qual es va desenvolupar tota la feina, Roser Batlle i el president de FIC, el periodista que va residir a La Florida durant bona part de la seva infància i joventut i professor universitari Joan Carles Valero.

Tots ells van destacar el paper de compromís i rigor que van aplicar en els treballs els alumnes de l’Institut Vilumara i la forta implicació dels centres de La Florida que van possibilitar l’enquesta feta als alumnes, així com la serietat i l’interès amb que es van prendre l’enorme treball de l’enquesta i la seva tabulació, tant els que la van omplir com els que van construir el qüestionari de 95 preguntes i la posterior tabulació de les respostes.

El llibre inclou íntegrament el qüestionari fet i l’informe final que els alumnes del Vilumara van fer al final del treball i que es va presentar com a tal en un acte de final de curs de l’esmentat institut l’any passat, i també una síntesi de les sis xerrades desenvolupades a l’Institut a l’inici dels treballs per emmarcar la realització de l’enquesta dins el principi general de l’esperit crític que impulsa FIC i el propòsit de
l’Aprenentatge i Servei que va actuar com a paraigües pedagògic del projecte.

El treball inclou una bona part dels neguits dels joves que es van desgranar durant l’acte de presentació d’ahir i que van propiciar una extensa conversa entre els participants. El llibre, de 150 pàgines a tot color i en format DIN A-4, està a la venda per 15 euros, enviant un correu a fic.lhospitalet@gmail.com, de manera que els responsables de l’entitat es posaran en contacte amb el remitent per fer-li arribar el
llibre.

El president de FIC, Joan Carles Valero intervé a l’acte

El ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet celebrat dilluns 26 va aprovar de nou,
per majoria absoluta, la reobertura de Ràdio L’Hospitalet, una reivindicació que es manté intacta des del dia en que l’Ajuntament la va tancar, com si fos seva, l’any 2012. Joan Carles Valero, president de Foment de la Informació Crítica (FIC), va intervenir a la sessió plenària en defensa de la moció que
presentaven conjuntament ERC-PP i els Comuns, i va sol·licitar que es posi en marxa ja per internet, “perquè es pot fer demà mateix”, doncs no té cap lògica que la segona ciutat de Catalunya no tingui un mitjà radiofònic públic i plural.

L’entitat FIC va publicar l’any 2022 un llibre sobre Ràdio L’Hospitalet quan feia 40 anys de la seva creació i 10 del seu tancament, on es defensava la reobertura de l’emissora municipal sota uns paràmetres de qualitat i sota el control de la ciutadania. (Ràdio L’Hospitalet: la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva. Diversos autors. FIC: 2020)

La moció es va aprovar amb els vots favorables de totes les forces d’oposició, els 4 regidors d’ERC, els 4 del PP i els 3 dels Comuns, a més dels 3 regidors de VOX que s’hi van sumar, en aquesta ocasió a la iniciativa. Els 13 regidors socialistes van votar a favor dels punts 3, 4 i 6 i en contra dels punts 1, 2 i 5, de la moció, fet que va suposar aprovar el conjunt de la moció en contra del criteri de l’equip de govern actual que va ser el responsable únic del seu tancament. L’any 2015 ja es va presentar una moció de
característiques semblants que també va ser aprovada por tota l’oposició amb el vot contrari de l’equip de govern socialista, comandat per la mateixa alcaldessa, l’actual senadora, Núria Marín. Aquell acord no va possibilitar la reobertura, de manera que un dels promotors des de la societat civil per tal que Ràdio L’Hospitalet torni a obrir-se, l’entitat Foment de la Informació Crítica, ja ha manifestat la seva voluntat de fer un seguiment estricte dels acords per denunciar el seu incompliment si se segueix la mateixa dinàmica
d’aleshores.

Aquest és el text de la moció aprovada.

Moció presentada per la majoria dels grups polítics municipals de l’Hospitalet a excepció de PSC i VOX (entre parèntesi s’inclou el resultat de la votació de cada punt):

El passat dia 13 de febrer s’ha celebrat el Dia Mundial de la Ràdio, declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2012. Aquesta declaració va coincidir, malauradament, amb el tancament de Ràdio L’Hospitalet, la qual va deixar d’emetre definitivament l’any 2012, arran de la reestructuració dels mitjans de comunicació municipals. Un fet que va provocar el rebuig de gran part de la ciutadania, entitats i grups municipals per considerar que aquella decisió comportava l’afebliment del dret a la
informació i del nostre model basat en la integració i cohesió social.

Des de llavors, han estat moltes les mocions presentades pels diferents grups municipals per tal de reobrir la ràdio municipal en un format modern i actual, amb l’objectiu de tornar a ser un mitjà referent de la informació de proximitat, donant veu a tot allò que passa a la nostra ciutat.

A l’octubre de 2015 es va presentar una d’aquestes mocions, la qual va ser especialment significativa. En aquella ocasió, la iniciativa va sorgir dels set dels vuit grups municipals presents al consistori que, per primera vegada, es posaven d’acord per presentar plegats una moció on es demanava, entre d’altres, la reobertura de la ràdio municipal. Aquella moció va ser aprovada, però mai es va donar cap pas per donar compliment a l’acord del Ple.

Els mitjans de comunicació públics de la nostra ciutat són una eina democràtica necessària i imprescindible que contribueix a la cohesió entre els diferents barris, sectors i teixit social, i que permet crear consciència de ciutat. Per això, des de l’administració pública hem de treballar per enfortir tot allò que ajudi a millorar els nostres valors democràtics.

En aquest sentit, la ràdio representa un servei públic de caràcter cultural, social i educatiu que contribueix a la construcció de ciutadania i fomenta el diàleg intercultural i intergeneracional entre els nostres veïns i veïnes. Es fonamenta en els valors de la diversitat cultural, inclusió, convivència democràtica, llibertat d’expressió, responsabilitat i ètica informativa que no hem de perdre a la nostra ciutat.

Per això, la reobertura de la ràdio municipal representa l’ampliació dels nostres serveis d’informació a la ciutadania, donant valor a la nostra ciutat. Tanmateix, cal recordar que L’Hospitalet és segona ciutat de Catalunya, i es mereix tenir una ràdio local de qualitat i professional, a l’alçada de ràdios locals del nostre entorn metropolità, com és el cas d’altres municipis com Badalona, El Prat, Cornellà, Castelldefels, Sant Feliu, entre d’altres, que compten amb una ràdio municipal amb menys número d’habitants i amb un
pressupost municipal més modest.

Recentment, el Ple municipal del passat mes de maig de 2023, es va aprovar el contracte programa dels Mitjans de Comunicació Municipals de L’Hospitalet durant el període 2022-2025 on es marquen les línies mestres vers els mitjans de comunicació municipals en els propers anys. Si bé és cert que el Contracte Programa no es planteja la reobertura de la ràdio, sí que permet al Ple municipal la possibilitat d’encarregar al Consell Consultiu i Assessor l’elaboració d’informes i dictàmens. (Clàusula 9 del Contracte Programa)

Sota aquesta premissa, cal considerar l’encàrrec d’un informe al Consell Consultiu i Assessor per tal de reobrir la ràdio municipal.

Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament, a proposta dels grups municipals ERC-EUIA, PP i L’Hospitalet En Comú-Podem,

ACORDA:
PRIMER.- Instar al Govern Municipal a assumir el compromís amb la reobertura de la ràdio municipal, recollint la demanda social i política manifestada en diferents mocions de mandats anteriors, en aquest
Ple. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SEGON.- Instar al Consell d’Administració de La Farga, S.A. a que Mitjans de Comunicació de l’Hospitalet inicií les accions necessàries per a reobrir la Ràdio municipal de L’Hospitalet en el termini màxim d’1 any. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
TERCER.- Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos. (aprovat per unanimitat).
QUART.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a presentar públicament les conclusions del informe. (aprovat per unanimitat).
CINQUÈ.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a garantir el pressupost necessari per a la reobertura de la ràdio municipal que permeti prestar un servei públic de qualitat. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SISÈ.- Donar trasllat a la Farga Gestió d’Equipament Municipals S.A., al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al CAC de Catalunya, al CCRTV de Catalunya, al director de mitjans de comunicació de L’Hospitalet, al Comitè d’Empresa de La Farga, als treballadors dels mitjans de comunicació públics,
així com al Consell de Ciutat i els Consells de Districte de la ciutat. (aprovat per unanimitat).

Van ser homenatjats, en mig de l’emoció i l’agraïment, l’activista Clara Parramon, el dirigent veïnal ja traspassat Mateo Revilla, i l’entitat No Més Blocs

Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, es va celebrar la nit dedivendres, la segona edició de La Nit dels Insurrectes que organitza Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet, una entitat que va néixer l’any 2018, 40 anys després de la fundació del setmanari L’Estaca, que havia implicat aleshores a una important massa ciutadana que va constituir el gruix del seu finançament.

Van ser homenatjats la antropòloga i activista Clara Parramon, el dirigent veïnal
de Bellvitge, Mateo Revilla a títol pòstum, i l’entitat No Més Blocs que es va significar
per la seva oposició al PDU Gran Via. La Nit dels Insurrectes, com va explicar un
representant de la Junta de l’entitat, va sorgir arran de la frivolitat de l’Ajuntament de
nomenar Fill Adoptiu de la ciutat al president del Mobile World Congress l’any 2021,
un personatge que no ha conegut de la ciutat més que els espais que l’Hospitalet ha
cedit a la Fira de Barcelona per fer fires i esdeveniments que li proporcionen fama,
mèrits i recursos a Barcelona, però no pas a l’Hospitalet.

L’entitat organitzadora va celebrar l’any passat la seva primera edició amb una
assistència de 67 persones i aquest any s’hi ha sumat una quarantena més, entre les
quals hi havia ex-regidors i ex-regidores de diferents partits, regidors i regidores
actuals del PP i dels Comuns (expressió de la transversalitat que proclama FIC), una
diputada al Parlament, la vídua d’un ex-alcalde de la ciutat i el seu fill, i molts
representants d’entitats del municipi i representants de la societat civil, amics i
familiars dels guardonats, etc.

A les postres del sopar de gala, va presentar els homenatjats la corresponsal de
La Sexta a Catalunya, Dayana García, que és sòcia de l’entitat, i va destacar els mèrits
de la Clara Parramon, autora de la millor recerca sobre la immigració a l’Hospitalet, ex-
directora de l’Aula de Cultura de La Florida i de l’Arxiu Municipal, destacada militant
del PSUC de la primera època i activista del feminisme a la ciutat, que va agrair, en mig
de l’emoció i els aplaudiments dels presents, l’homenatge. El mateix va fer el fill de
Mateo Revilla, l’Òscar, després d’explicar-se els mèrits del seu pare, traspassat fa uns
quants mesos, assenyalant que el Mateo era un dirigent veïnal però que res podria
haver fet ell sol si no hagués estat al darrere tot Bellvitge i tota la ciutat. Els
representants de No Més Blocs, van agrair igualment els guardons no sense aclarir que
els costava molt rebre el premi al bell mig de la Plaça Europa contra la qual l’entitat
havia lluitat en els seus inicis, signe com és, de l’urbanisme especulatiu i pretensiós
que han practicat fins ara mateix tots els governs que ha tingut la ciutat des del 1979.

Prèviament, un representant de la Junta de FIC, va explicar l’origen de la Nit
dels Insurrectes assenyalant que probablement l’acte més nombrós i significatiu en
quant a la participació civil que es fa a tota la ciutat, no ha rebut ni un minut d’atenció
dels mitjans de comunicació públics, als quals va considerar òrgans mediàtics del poder
local i no de la ciutadania, afegint el tarannà que manifesta el govern municipal en
moltes de les seves decisions com ara posar al servei de l’urbanisme especulatiu
l’escàs sol urbà lliure que encara queda a la ciutat. Va acabar fent una crida als partits
polítics municipals per encapçalar un moviment d’unitat que permeti el canvi que,
segons les seves paraules, la ciutat reclama i necessita.

A l’inici de l’acte va prendre la paraula el president de l’entitat, el periodista
Joan Carles Valero, per donar la benvinguda als presents i explicar els objectius de FIC i
la quantitat d’activitats que l’entitat organitza sense rebre cap més suport que el dels
seus gairebé cinquanta socis, i va acomiadar l’acte amb un joc de paraules on
combinava les que defensa l’entitat que comencen per T i per H, entre elles la del
Treball i la de l’Humilitat.

L’entitat, vist l’èxit de participació i l’interès creixent de la iniciativa, ja ha
anunciat l’organització de la Tercera edició per l’any 2025, previsiblement també en un
hotel de la ciutat de l’Hospitalet.

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Ja es pot accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, “es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix “haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme”. No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

El passat dimarts 14 de novembre va fer-se al Centre Cultural Santa Eulàlia, una emocionant trobada d’hospitalencs de tots els barris de la ciutat i de fora, per celebrar una efemèride ben curiosa i poc comú: l’homenatge a un ciutadà per commemorar els seus 60 anys de lluita, ara que fa ben poc n’ha celebrat els 75. Ens estem referint a Joan Font, membre entre moltes altres entitats de la Junta Directiva del Foment de la Informació Crítica que s’encarrega d’editar l’Estaca.

La dimensió del personatge ho posa de manifest l’èxit de la convocatòria. Amb una sala plena de gom a gom (probablement més d’un centenar llarg de persones) es va anar desgranant la intensa vida d’un hospitalenc de pro que, des dels 15 anys i fins ara mateix, ha format part d’un nombre significatiu de moviments polítics, socials i culturals que s’han desenvolupat a la ciutat. Molts dels presents, antics militants antifranquistes del trotskisme militant d’aleshores, no es van voler perdre l’oportunitat. Entre els molts assistents vam poder veure, per exemple, l’escriptor i antic veí de Pubilla Casas, Pepe Gutiérrez, o l’empresari Jaume Roures.

El Joan Font va ser membre actiu del FOC (Front Obrer de Catalunya), després del grup Comunismo i amb posterioritat de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), on va arribar a dirigent de primera línia, va ser detingut i empresonat durant el franquisme i posteriorment va formar part d’un munt d’organitzacions socials i culturals de l’Hospitalet fins avui mateix. Per recordar tots aquests episodis van estar presents testimonis personals que van acompanyar el Joan en aquesta trajectòria, des dels anys joves de l’antifranquisme fins el moment actual, on es manté actiu en els moviments veïnals, polítics (va formar part de la darrere candidatura d’Alternativa d’Esquerres a l’Ajuntament), de reivindicació urbana i patrimonial, i amb entitats culturals o de coordinació de l’activisme social com l’Espai de Ciutadania.

Al final de l’acte, després de les paraules de la seva companya, el Joan va adreçar unes paraules d’agraïment per l’acte, i va renovar el seu compromís ferm amb la ciutadania.

Redacció