El ple va servir, no obstant, per posar de manifest la gravíssima situació que viu la ciutat en aquest àmbit i la necessitat de mesures urgents que no van reeixir

Una mica més d’una hora i mitja va durar el ple extraordinari que va tenir lloc ahir al matí, per tractar dels problemes generats per la inseguretat ciutadana, d’acord amb la sol·licitud que van vehicular els grups municipals del PP i d’ERC-EUiA. (Foto de portada: Els tres cossos policials presents al ple municipal).

El ple extraordinari que constava de 8 punts que es van debatre conjuntament tot i que es van votar separadament, tenia com a objectiu acordar mesures que ajudessin  l’eficàcia policial per fer front als increments de delictes detectats i acordar-les, com es va manifestar al llarg del debat, de manera consensuada que és el clima que alguns dels grups municipals d’oposició volen anar imposant a poc a poc i que sembla que l’equip de govern comença a percebre.

Les mesures en relació a l’eix del problema que observen els grups municipals, com és l’endèmic conflicte amb el cos policial local, s’estenien amb els 6 punts darrers de l’ordre del dia, per tal d’aplicar mesures concretes als diferents districtes de la ciutat.

A l’hora d’explicitar on radicaven les causes de l’evidència de la inseguretat ciutadana, els portaveus del grup popular i els dos d’ERC van fer un exhaustiu repàs de les mancances i de les evidències que posen de manifest tant les xifres oficials sobre l’augment dels delictes i de la delinqüència, com la queixa continuada de veïns i comerciants de tots els barris de la ciutat sense exclusió i que es va posar de manifest a mitjans d’aquest mes, amb la nombrosa manifestació autoconvocada dels veïns. El contundent llistat de mancances i d’evidències dels grups municipals que van proposar el ple extraordinari que es va tancar amb multitud d’exemples de conflictes als barris, van ser complementats amb les intervencions dels altres dos grups de l’oposició, els Comuns i Vox. Mentre que els Comuns van presentar fins a 7 propostes concretes molt elaborades que anaven des de l’increment de les intermediacions per resoldre problemes d’incivisme i de convivència, fins a la necessària reforma de les normes jurídiques que afecten a la reiteració dels petits delinqüents, passant per la defensa de les policies de proximitat i la indispensable intervenció urbanística, fins a les mesures de prevenció i de pedagogia cívica per evitar els delictes d’odi que s’alimenten des de l’extrema dreta.

Vox va aprofitar la conjuntura per dues coses: per posar l’accent en la immigració il·legal com a responsable directe de l’increment de la delinqüència a ciutats com l’Hospitalet i per insistir sobre les contradiccions inherents a tots els grups municipals presents al voltant d’un tema, com el de la inseguretat ciutadana que Vox ha estat defensat reiteradament i que ha anat agafant pes a mesura que la ciutadania s’ha queixat reiteradament de l’absència de solucions. Aquest gir en l’argumentari de Vox va fer derivar el problema que s’havia sostingut fins aleshores amb els contundents dèficits de gestió de l’equip de govern, per convertir-se en un debat supraideològic sobre l’emigració, els delictes d’odi i la multiculturalitat.

La participació del govern es va dividir entre la intervenció del regidor responsable actual de Recursos Humans, José Antonio Alcaide i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos del qual es demanava la dimissió. Alcaide es va dedicar a intentar desmuntar algunes afirmacions i a explicar que la inseguretat també és un element de percepció social. Va desautoritzar la intervenció de Vox afirmant que els socialistes no assenyalen col·lectius ni barris concrets i va defensar el llistat de mesures aplicades com si els anuncis al respecte (el reforç dels serveis socials, el pla del Samontà, la millora de l’enllumenat, el pla local d’habitatge, els nous agents cívics, etc) revertissin directament els problemes actuals. Per la seva banda Husillos va fer una lectura transversal del problema, situant-lo en l’òrbita política general i només baixant al detall del que s’ha fet a l’Hospitalet per parlar de les operacions comuns amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, la nova negociació amb la Guardia Urbana o els contactes amb la fiscalia, la delegació del govern, etc.

El mes destacable dels 135 minuts del ple, vindria una mica abans d’aquestes darreres intervencions quan el responsable de Vox va explicar que ja estava cansat de paraules i que reclamava fets concrets —amb mesures radicals com ara l’expulsió d’immigrants delinqüents o el tancament de mesquites fonamentalistes— i explicant que el seu lloc no estava entre els regidors sinó amb el poble i que per això marxaven de la sala.

Marxar de la sala volia dir, sense expressar cap més paraula, permetre que el govern guanyés totes les votacions dels punts de l’Ordre del Dia perquè a l’Hospitalet ja se sap que la no presència d’un sol regidor de l’oposició o una sola abstenció permet al govern guanyar qualsevol votació.

I així va ser, perquè tots els punts van tenir un resultat negatiu amb 13 vots contraris i només 11 a favor (els dels tres grups d’oposició), tret del punt on es demanava la dimissió del regidor Husillos, on els Comuns també es van abstenir.

L’actual regidor de Seguretat Ciutadana al qual avui es demana la dimissió al ple extraordinari, era el regidor de Recursos Humans quan el cas del superintendent

A poques hores d’iniciar-se el ple extraordinari sobre seguretat ciutadana, aquest digital ha pogut saber que les negociacions amb la Guàrdia Urbana que es van iniciar a mitjans de mes circulen per un terreny bastant més planer que el que hi havia a principis de setembre quan l’equip de govern va dictar un decret que afectava als torns dels agents.

La represa de les negociacions es feia sobre la base que l’equip de govern anul·lés aquest decret que tenia un caràcter indefinit i que s’havia signat per evitar baixes repetitives de la plantilla d’agents. Hores d’ara, pel que ens han explicat fonts sindicals, el decret encara continua vigent, malgrat que els han assegurat que no s’aplicarà i que properament deixarà d’estar en vigor. Sobre aquesta garantia, que han ratificat des de Recursos Humans de l’Ajuntament, es van reprendre les negociacions especialment sobre la qüestió salarial per tal que l’Ajuntament es fes càrrec dels perjudicis econòmics de la policia local en relació a les plantilles de la Guàrdia Urbana de municipis de la complexitat de l’Hospitalet.

S’ha negociat de moment una quantitat fixa de 2.000 euros anuals que iguala el salari mitjà de la policia al salari mitjà de les policies de Catalunya de ciutats de més de 50.000 habitants i uns altres 3.000 euros com a variable que s’ajustarà en funció de l’estabilitat en els llocs de treball. Això vol dir que es tracta d’un complement salarial que regularà els temps de baixa laboral dels agents, de manera que es cobrarà íntegrament si no es produeix absentisme i que es deixarà de cobrar si les baixes laborals superen un percentatge d’absentisme sobre el qual s’ha de fixar un acord. Alhora, també forma part de la negociació, l’efecte sobre la plantilla de les baixes per malalties greus, que els sindicats consideren que s’han d’excloure d’aquest barem.

Les negociacions es reprenen el proper dijous

Les negociacions es reprendran de nou el proper dijous i resten encara una quantitat important d’aspectes —entre els quals els que tenen a veure amb qüestions tècniques del treball policial— que caldrà afegir al conjunt de la negociació. Les fonts sindicals consultades han observat un canvi substancial en l’actitud negociadora per part de l’equip de govern, pressionat sens dubte pel clima de preocupació sobre la seguretat ciutadana que es respira a la ciutat.

Pel que fa a la recent sentència sobre la convocatòria de la plaça de superintendent que ha quedat anul·lada, les fonts sindicals consultades valoren favorablement que l’equip de govern no hi presenti recurs. Alhora, preguntats per aquest digital sobre la responsabilitat de l’actual equip de govern en el fons de la qüestió administrativa que suposava una posició de favoritisme cap al superintendent que va guanyar la plaça, ens han assegurat que l’actual regidor de Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos, ja era en el seu moment el regidor responsable de Recursos Humans, de manera que s’entén la proposta dels grups municipals d’oposició que, en el ple extraordinari d’avui dimarts, demanen la dimissió del regidor estretament vinculat aleshores al contenciós del superintendent.

L’altra cosa sobre la qual també hi ha una posició majoritària és la necessitat que es renovin les negociacions per la signatura del conveni amb la plantilla municipal. Cal recordar que no hi ha conveni oficial des de l’any 2016 i que el conveni que es va signar el 2023 i que tenia una vigència de dos anys, mai va passar pel ple i, per tant, mai va ser publicat ni es va poder fer efectiu. Les diferents fonts sindicals consultades consideren que és imprescindible una negociació immediata, passi o no pel ple el conveni del 2023, perquè en qualsevol cas el que es va negociar tenia una vigència fins a finals del 2025 i per acabar l’any només queden dos mesos.

D’altra banda, l’acord que resulti de la negociació amb la Guàrdia Urbana, si les coses no es torcen i arriben a bon port, es podrà incorporar com una peça suplementària ja tancada, en el nou conveni que s’ha de negociar.

El ple extraordinari l’ha hagut de convocar obligatòriament l’alcalde perquè 8 dels 27 regidors ho van demanar, en concret, republicans i populars

Dimarts vinent serà una jornada de plens municipals a l’Hospitalet perquè n’hi ha convocats dos, un d’extraordinari a les 9 del matí i l’ordinari habitual de l’últim dimarts de mes a les 16,30h. El ple extraordinari és el que els grups municipals d’ERC-EUiA i del PP van demanar per tractar el gravíssim tema de la seguretat ciutadana, que van anunciar primer, ajornar després, per donar un vot de confiança a l’equip de govern i, com que van veure que el vot de confiança resultava inútil, el van tornar a demanar d’immediat.

El ple extraordinari el poden demanar com a mínim una quarta part dels membres electes i l’alcalde l’ha de convocar obligatòriament dintre dels quatre dies següents a la sol·licitud i amb una demora màxima de 15 dies. L’alcalde Quirós l‘ha convocat pel mateix dimarts a les 9h del matí amb l’ordre del dia que proposen els electes signants.

Aquest ple per tractar de la seguretat ciutadana, l’han demanat 8 dels 27 regidors, és a dir, tots els components dels dos grups municipals majoritaris. Ni els Comuns ni Vox han participat d’aquesta proposta i es desconeix quina serà l’actitud que prendran en les votacions dels 8 punts de l’ordre del dia, però en funció de la seva postura prèvia es podria perfectament preveure quin serà el resultat. Pel que fa a Vox, qualsevol proposta que posi la seguretat ciutadana sobre la taula li crea simpaties, cosa totalment contrària a la postura dels Comuns que es queixen habitualment que cal més seguretat ciutadana però que son reticents a tractar la qüestió de la delinqüència sense matisacions, perquè no es vegi implicada la ciutadania immigrada, que consideren que no és responsable dels dèficits de seguretat que es pateixen a l’Hospitalet.

Si tota l’oposició no es posa d’acord a l’hora de les votacions no es podran acordar mesures concretes en els sis districtes de la ciutat que són sis dels vuit punts que es debatran dimarts al matí. El primer punt és simplement una manifestació de preocupació del ple municipal per l’increment de la delinqüència i la inseguretat ciutadanes però també acordar mesures amb la Guàrdia Urbana per millorar l’eficàcia policial i les seves condicions laborals i l’atenció a les víctimes. Si fem cas del que s’ha vingut declarant en les setmanes prèvies, l’aprovació d’aquest punt estaria garantida perquè tant l’equip de govern com tota l’oposició en ple han reconegut que hi ha problemes d’inseguretat i delinqüència al carrer i que cal posar-se d’acord amb la Guàrdia Urbana per millorar la seva resposta al carrer. Però ja veurem…

On hi haurà absolut desacord és en el punt 2 on es demana a l’alcalde que aparti de les seves funcions al tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat, Jesús Husillos, alhora portaveu socialista al ple municipal. Està clar que el govern votarà en contra, i no està gens clara la posició que adoptaran els Comuns que poden quedar en evidència una altra vegada. De tota manera, com que es tracta d’una moció, la seva aprovació tampoc no garanteix res, tenint en compte que una gran majoria de les mocions aprovades no tenen aplicació pràctica i, en aquest cas, l’alcalde té plena llibertat per nomenar el seu equip. Per això encara és més clarificadora la postura que prenguin els diferents grups municipals perquè, més enllà del resultat final d’una moció que té un alt grau de contingut retòric, oposar-se al que ha estat un clam, especialment entre la plantilla de la Guàrdia Urbana, no deixaria de ser molt significatiu.

Un 88% de la ciutadania entén el català però només un 50% el sap escriure, malgrat que hi ha 1500 persones matriculades aquest curs

Dijous 23 d’octubre al vespre, a la Salamandra, el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL de l’Hospitalet) va celebrar l’apertura del curs 2025-2026.

En una sala plena, l’Oriol Canals, l’actual director del CNL de la ciutat va obrir l’acte que celebra cada any l’apertura dels seus cursos a l’Hospitalet. Va explicar que enguany tenen més de 1.500 persones matriculades en els diversos cursos que ofereixen en una ciutat en la que el 62,1% dels la població sap parlar català, un 50,6% l’escriu, un 70,4% el llegeix i un 88,3% l’entén. Tot i així només el 41,6% de la població usa el català, malgrat no ser la seva primera llengua i un 37,7% manifesta interès en aprendre o millorar el seu català.

Des dels seus inicis, el CNL a ofert a l’Hospitalet més de 190 cursos, amb més de 4 mil inscripcions. Més de 800 exàmens oficials amb un 70% dels cursos inicials i bàsics de caràcter gratuït. A més, el CNL impulsa unes 400 parelles lingüístiques amb més de 4.000 participants a activitats culturals amb la col·laboració d’uns 100 establiments de la Ciutat.

També resulta significativa la creació d’una coral amb al voltant d’una trentena de participants de diferents orígens i diferents llengües, que treballa amb la col·laboració de l’EMCA.

L’Olga Gómez, que compagina la regidoria del districte 2 (La Torrassa i Collblanc), del districte 3 (Santa Eulàlia i Granvia Sud) amb la regidoria dels Cicles de Vida, adjunta a l’àrea de Ciutat de Drets, va fer una salutació en nom del Govern municipal animant a seguir amb la feina que desenvolupa el CNL a favor de la promoció del coneixement i de l’ús del català a la segona ciutat de Catalunya.

L’acte va comptar amb la participació de Gemma Humet que va interpretar diverses peces del seu disc La veu de les Coses, destacant la cançó Podries, amb lletra del poema de Joana Raspall, per finalitzar amb la cançó Crida’m, que va ser seguida i acompanyada per moltes de les assistents que, justament havien preparat aquesta cançó en les seves classes.

Gemma Humet va explicar aspectes de la seva evolució com a cantant i com autora de bona part de les obres del seu repertori, que enllacen amb una determinada tradició de la cançó en català, tot i assenyalant com a referents la figura de Lluís Llach o, molt especialment, de l’Ovidi Montllor i dels músics com Toti Soler.

L’acte, que ja fa quatre anys que se celebra, va aplegar unes 600 persones que omplien la ample pista del Salamandra, la majoria alumnes dels cursos del CNL així com del propi personal i dels voluntaris lingüístics. S’oferia així mateix, una amplia representació de les més de 150 llengües que es parlen a l’Hospitalet i de la voluntat d’aprenentatge del català, superant les dificultats que encara existeixen en el procés de matriculació en els cursos i les limitacions del nombre de places que, malgrat les dificultats ofereix com a institució una molt bona feina en la que, a més, treballa per establir complicitats amb les diverses entitats de la ciutat.

Solicitan mayor iluminación en zonas muy concurridas como el CAP de La Florida Sud y los colegios colindantes, en permanente penumbra cuando anochece

Els Comuns de l’Hospitalet vienen planteando desde hace ya un tiempo la necesidad de que exista la figura del mediador, trabajadores comunitarios o de servicios sociales para que determinados conflictos sean resueltos por la vía de la intermediación ante la situación tan crítica de la ciudad.

Nuevamente, y en cada intervención donde se origina una conflictividad social, así lo manifiestan. Esta vez ha sido a raíz de las quejas de unos vecinos de La Florida que protestan por la falta de iluminación en una zona tan concurrida como es el Centre d’Assistència Primària (CAP) Sud del barrio, que fue recientemente inaugurado.

La iluminación existente está por encima de los árboles y deja en penumbra las zonas más concurridas como son el CAP y los dos colegios colindantes existentes, uno de ellos la escola bressol, que tiene una situación problemática en vías de solución.

El portavoz de Els Comuns, Manuel Domínguez, cree que es necesaria una intervención rápida de los servicios municipales para mejorar la zona y hacerla más amable, más segura de cómo se encuentra en la actualidad.

Manuel Domínguez cree que está situación afecta sobre todo a las personas vulnerables como son la gente de edad y los niños y niñas de los colegios próximos. Hay que tener en cuenta además que, en los próximos meses con el cambio horario, anochecerá antes.

“Las personas que circulan por esta calle que acuden a centros tan concurridos han de tener la sensación de seguridad”, dijo el portavoz de Els Comuns.  El CAP se encuentra en la avenida Catalunya y frente a él hay un espacio de aparcamiento y una zona verde bastante degradada.

La reclamación de Manuel Domínguez se centra en la presencia de más profesionales que velen por la seguridad y la convivencia de esta zona. Y apela a la necesidad de profesionales que intercedan en determinados conflictos en los que no es necesaria una intervención policial.

Vivimos en una ciudad saturada y por lo que respecta a La Florida, en un barrio muy denso. Uno de los más poblados de Catalunya y de Europa. La Florida, según un informe municipal, tiene 83.339 hab/km2 y el barrio de Les Planes 42.029 hab/km2 cuando la media de L’Hospitalet es de 22.844. Si hablamos en términos generales, la media de Catalunya es de 246 habitantes por km2 y la de Europa de 109 hab/Km2.

En estas concentraciones humanas es donde se generan conflictos que pueden convertirse en graves y, para Manuel Domínguez, determinados barrios de la ciudad, como La Florida, se encuentran en esta situación, que se puede considerar explosiva. “Muchas personas y muy pocos espacios públicos”, manifiesta.

En cuanto a zonas verdes, precisamente estos dos barrios son los peores en cuanto a proporción respecto al número de habitantes. Así, La Florida tiene 0,72 metros cuadrados por habitante y el barrio de Les Planes 5,59 metros cuadrados por habitante cuando la recomendación de zonas verdes en Europa es de 10 a 15 m2 por habitante.

El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics

Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.

La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.

Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.

El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.

El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.

Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.

Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.

La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.

Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.

Manuel Sacristán, Valentí Almirall, Vladimir Lenin, Josep Pallach, Jaume Botey i Andreu Nin, les personalitats evocades per concitar esperança envers el futur

Coincidint amb el centenari del naixement del filòsof Manuel Sacristán, la Fundació Neus Català, des de l’Hospitalet, va organitzar una trobada per parlar d’Esquerra i autodeterminació, el passat dimarts a la Tecla Sala amb mitja dotzena de ponents.

La idea era exposar les idees i les vivències de sis personatges de relleu de diferents èpoques i ideologies, al voltant del controvertit tema de l’autodeterminació des de la perspectiva de l’esquerra, comentades per especialistes i persones properes a partir del coneixement personal o ideològic, com una manera de posar en comú i reflexionar amb els assistents la defensa dels drets socials i dels drets nacionals, que era un dels aspectes que vinculava històricament a les diferents personalitats referides a la convocatòria. De fet, l’acte va durar dues hores —perquè tancaven la sala a les 20,30h com és habitual— i no va haver temps suficient pel debat des de la sala.

Victor Rios evoca a Manuel Sacristán

Pel que fa a l’acte en sí, presentats per l’ex-rector de l’UPC, Josep Ferrer, Víctor Ríos es va encarregar de parlar del filòsof Manuel Sacristán; Jaume Graells del polític catalanista Valentí Almirall; Lucía Aliagas, de Lenin; Ferran Mascarell, del socialdemòcrata Josep Pallach; Pilar Massana ,de Jaume Botey i Miquel Salas, d’Andreu Nin. La trobada tenia una fila cero amb la presència d’una gran part d’entitats de la ciutat i de partits i sindicats, i va ser tot un èxit de públic.

Ríos va explicar amb “dos cèntims” la vida del filòsof nascut al setembre va fer 100 anys i mort a Barcelona molt poc abans de complir els 60. Comunista, a les files del PSUC-PCE des dels anys 50 i fins a finals dels 70, i membre de l’Executiva del partit, de la qual va dimitir l’any 1969, Sacristán ha estat un dels intel·lectuals més consistents d’aquest segle en l’àmbit del marxisme i un dels principals impulsors de revistes de pensament a Catalunya. Va comentar Ríos la implicació de Sacristán en la política cultural des de bon començament, amb la fundació dels Quaderns de Cultura Catalana, fet pels intel·lectuals comunistes catalans des de dintre del país, fins que les suspicàcies estalinistes van obligar a reconvertir la revista en Horitzons i després en Nous Horitzons, controlada pel PCE-PSUC des de l’exterior, i arran d’aquestes iniciatives culturals, els seus contactes amb Josep Fontana i Francesc Vicens també comunistes i també implicats en Nous Horitzons. Va comentar després la fundació de la revista Materiales cap el 78 i poc després Mentre tant/Mientras tanto fins a la seva mort.

Ríos va parlar també del que va anomenar la Transacció política a la democràcia on l’esquerra va abandonar —entre d’altres destacades renúncies— la defensa del Dret a l’Autodeterminació i va fer esment de la sintonia entre Fontana —a través del llibre La formació d’una identitat— i Sacristán en aquest punt. Pel que fa a Sacristán, el pensador fixa clarament la seva posició respecte del tema de l’autodeterminació en dues entrevistes dels anys 83 (a la revista Argumentos) i 85 (a Mundo Obrero). El seu nítid posicionament a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles i en concret de Catalunya i la seva vinculació a la cultura del país, el va expressar Víctor Ríos amb cites concretes del mateix Sacristán i es va referir al pròleg que va fer sobre el recull Poesia Rasa de Joan Brossa “La pràctica de la poesia”, que ha estat destacat pel seu interès sobre la poesia com a eina de reflexió total i els escrits entorn “Poemes i cançons” de Raimon o el contacte amb Martí i Pol que li va fer una breu entrevista a Oriflama, també molt significativa.

Graells explica la personalitat de Valentí Almirall

Va aprofundir sobre la posició diàfana de Sacristán al voltant del dret a decidir i va expressar la seva convicció que el futur s’ha de dissenyar a Catalunya oferint un horitzó d’objectius clars, avui poc treballat, a banda d’un full de ruta ampli i unitari on estiguin representades totes les sensibilitats i totes les visions del catalanisme.

Graells, va explicar la personalitat de Valentí Almirall, des de la seva dimensió d’historiador, destacant les tres fases en que el polític catalanista va tenir presència política important: durant la Reinaxença cultural i posteriorment durant la fase federalista de la Primera República, per acabar amb les posicions del catalanisme polític popular que Almirall representava durant la Restauració borbònica, en directe competència amb la Lliga de Cambó i la seva visió del catalanisme de dreta implicat en els pactes de la burgesia catalana amb la corona. Va assenyalar la transcendència del seu paper d’un catalanisme arrelat en la consciència social i amb perspectives federalistes fins a la fase de la Restauració, on Almirall va anar perdent la seva voluntat d’intervenció en la modificació de l’Estat, per centrar-se en la sobirania del poble català com a eix de la seva acció política. Va assenyalar el seu paper en el Pacte de Tortosa i en el Memorial de Greuges des del Centre Català i va expressar la seva convicció que el Macià republicà era clarament un successor de les idees desenvolupades per l’autor de Lo Catalanisme.

Lucía Aliagas explica el paper de Lenin sobre el nacionalisme

Pel que fa a la intervenció de Lucía Aliagas respecte del paper de Lenin en el tema del nacionalisme rus i la seva defensa del dret a l’autodeterminació en aquella fase concreta de la Revolució Bolxevic, va explicar que les intervencions del revolucionari rus vinculades al desenvolupament del marxisme en l’etapa concreta de la Revolució, estaven sempre centrades en els problemes que es derivaven justament del triomf de la classe obrera en un país que havia actuat des de l’època dels tsars amb una clara voluntat imperialista i colonialista. De les posicions de Lenin, manifestades en molts escrits conjunturals —un d’ells el conegut document El derecho de las naciones a la autodeterminación, que va aparèixer l’any 1914 a tres números de la revista Prosveschenie— va pasar a centrar el tema al voltant del desenvolupament del pensament leninista a Catalunya, molt vinculat al PSUC i, més en concret al paper de Joan Comorera a la secretaria general del partit, fins que va ser acusat de titisme —és a dir, de nacionalisme— i expulsat. Va comentar el conegut escrit de Comorera Socialisme i qüestió nacional i va explicar que malgrat l’expulsió del secretari general, les seves idees sobre la realitat catalana van transcendir fins el punt que el PSUC era l’únic partit a la Komintern que no representava directament cap Estat —com a representats espanyols estaven el PCE i el PSUC—. I aquesta postura, particularment significativa, es va mantenir fins pràcticament la dissolució del partit dels comunistes catalans.

Mascarell parla de Josep Pallach

Molt interès també va tenir la reflexió de Mascarell sobre la personalitat de Josep Pallach i el seu paper en la recuperació de la socialdemocràcia a Catalunya. Va referir-se a la sensació de frustració que genera la situació actual a Catalunya on s’està passant d’una posició de país a una posició de partit i va explicar que, en aquest sentit, Pallach va defensar sempre una postura vinculada al sistema com a eix de funcionament social. En aquest sentit la defensa de la democràcia i del socialisme com a esquema de reconeixement de drets i de progrés social, és el que va defensar tota la seva vida. Va explicar que Pallach, com a home del seu temps que era, va estar condicionat primer per la guerra civil, després per la guerra mundial y posteriorment pel seu posicionament contra la dictadura franquista. Un demòcrata radical com ell, era clarament antiautoritari, inequívocament catalanista, però en canvi no es pot parlar d’un nacionalista a l’ús tot i que defensava l’opció del dret a l’autodeterminació, al mateix nivell que el dret al federalisme sempre i quan fos un pronunciament de la ciutadania.

Pallach era un socialdemòcrata, ni marxista ni comunista, que va veure en la continuïtat de Tarradellas una forma de mantenir la legalitat republicana i per això va treballar a fons per l’arribada del darrer president de la Generalitat a l’exili. Considerava la democràcia com l’argument final del catalanisme i en aquest sentit Mascarell va afirmar que trobades com la d’aquest dia son fonamentals per a orientar-se en una situació tan líquida com l’actual. Va defensar el republicanisme cívic, la mediterraneitat i la capacitat d’entendre totes les posicions i tots els plantejaments sobre el catalanisme, sobre l’autodeterminació i sobre la democràcia. Pallach era, en aquest sentit, un polític que reflexionava i que tenia clar cap a on havia d’anar i, “ara —va dir Mascarell— no sabem el que volem ser”.

Pilar Marssana va parlar de Jaume Botey

La Pilar Massana va parlar del Jaume Botey des de la proximitat més directe, referint-se primer de tot a Manuel Sacristán i el seu deixeble Paco Fernández Buey, com a dues persones molt relacionades amb Botey per la seva participació a les escoles d’adults de Can Serra que Botey va obrir i promocionar. Va assenyalar el paper de Botey al front de la regidoria d’Ensenyament a l’Ajuntament entre els anys 1979 i 1983 i el suport de Sacristán en la presentació de documents que editava aleshores la regidoria, per passar tot seguit a expressar el dolor de Botey amb tots els esdeveniments succeïts arran de la posta en marxa del procés i els efectes repressius que va provocar en l’Estat. No va dubtar a assenyalar que era molt possible que l’estat d’ànim d’aquelles  vicissituds influïssin notablement en la seva malaltia i posterior traspàs.

Va explicar que Botey era un apassionat del catalanisme entès aquest com un catalanisme de base social i va explicar que el seu darrer escrit, quan ja es trobava a l’hospital molt malalt es centrava en la necessitat de fer reunions per les cases dels ciutadans per explicar en què consistia el dret a l’autodeterminació, perquè havia detectat que aquest dret creava en l’esquerra tradicional algunes incomprensions que feien molt de mal.

Miguel Salas parla de Andreu Nin i el seu paper en el catalanisme

Per últim Miguel Salas, sindicalista i membre de la Fundació Andreu Nin, va tancar la ronda de convidats per parlar de la figura d’Andreu Nin i del seu paper en el catalanisme polític especialment durant la República i la Guerra Civil. Va explicar el paper cultural de Nin, català del Vendrell però, pel seu domini de l’idioma rus, primer traductor dels clàssics de la literatura russa al català —Dowstoiesky, Tolstoi— i després dels clàssics del marxisme, especialment les obres de Marx, Engels, Lenin y Trotsky. I després la seva evolució des del nacionalisme republicà dels anys 20-30 fins a la seva adscripció a la Revolució Bolxevic de la ma de Lenin i Trotsky i la seva clara defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i especialment de Catalunya, expressada en el seu reconegut llibre Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació (1912-1935). En els anys de la II República va ser un clar defensor a través dels seus múltiples articles de la necessitat que l’obrerisme assumís la defensa de les nacions oprimides, en la línia leninista més pura, i tot i que defensava obertament una Unió de Repúbliques Socialistes d’Iberia, considerava que el dret a l’autodeterminació implicava necessàriament la possibilitat que el poble català es volgués independitzar i crear un Estat propi.

La trobada es va tancar amb la crida d’alguns dels ponents a promoure trobades d’aquestes característiques amb la única voluntat d’escoltar les diverses postures i apropar posicions. Víctor Ríos va assenyalar l’horitzó del 2031, quan s’hagi de commemorar el centenari de la Segona República, com una dada essencial per defensar el republicanisme des del carrer i el desenvolupament de les llibertats nacionals de Catalunya. Va recordar que a l’any 2031 també s’han de convocar eleccions municipals, de manera que els municipis han de jugar, al respecte, un paper rellevant.

También ha crecido el número de empresas, lo que indica una magnífica coyuntura económica en línea con las buenas cifras de todo el Estado

L’Hospitalet encabeza el crecimiento en ocupación en el último trimestre de 2025 con un incremento de 2.847 de personas con un puesto de trabajo, en comparación con el mismo trimestre del año pasado. El paro está situado en un 7,71% uno de los más bajos desde el 2006.

Estos datos proceden del informe de Coyuntura Económica que ha hecho público el Fórum Empresarial del Llobregat que analiza los datos de la comarca del Baix, l’Hospitalet incluido.

Según este informe, en el tercer trimestre de 2025 se formalizaron 79.488 contratos de trabajo que suponen un 5% más que los datos del trimestre del año pasado donde se formalizaron 75.730 contratos. Si lo comparamos con el último trimestre de este año el aumento es todavía superior, un 6,3%, y se firmaron 74.795 contratos.

Según este mismo informe, este número de contratos formalizados todavía está por debajo de las cifras previas a la reforma laboral de 2022 donde se firmaron entre 90.000 y 100.000 contratos.

Un primer análisis que realiza este informe es que estos datos suponen que un contrato fijo-discontinuo se firma hoy y dura diversas temporadas de donde se deduce que “o la economía ha crecido muchísimo o los contratos fijos-discontinuos son muy poco flexibles”.  

También son muy elocuentes, de forma positiva, los datos oficiales de la Seguridad Social del mes de septiembre donde se refleja que en el Baix Llobregat incluido l’Hospitalet existen 486.832 personas ocupadas. Ello supone un aumento del 1,99%  respecto del segundo trimestre de este año o del 4,11% si realizamos la comparación durante el último año (de septiembre de 2024 a septiembre de 2025).

Con estas cifras oficiales, l’Hospitalet ha visto incrementada su población ocupada durante el último año en 9.395 personas. Así en el tercer trimestre del 2024 contaba con 106.346 personas con trabajo y en ese mismo periodo de tiempo, pero del 2025, la ciudad tiene 115.741 personas con empleo, lo que representa un 8,8%.

Otros municipios que acompañan a l’Hospitalet en crecimiento de población ocupada son Cornellà (+2.119), Viladecans (+1.337), El Prat (+1.326), Sant Boi (+982) i Sant Just Desvern (+977). Porcentualmente hay que añadir La Palma de Cervelló (+9,2%) y Viladecans (+5,6%).

Por el contrario, las poblaciones que han visto decrecer su población ocupada en el último año han sido Santa Coloma de Cervelló (-4,1%); Pallejà (-3,4%); Begues (-2,1%); Olesa de Montserrat (-1,4%); Castellví de Rosanes (1,3%) i Sant Climent (-0,7%).

Como se ha dicho, la tasa de paro en l’Hospitalet en el mes de septiembres ha sido del 7,71%, muy similar a la media del Baix Llobregat que se situó en el 7,8%. Ambas, por debajo de la media de Catalunya que está en el 8% y de la media del Área Metropolitana de Barcelona (8,2%).

El número de empresas también está remontando después de un descenso en el tercer trimestre de 2024 que decreció hasta las 26.339. Según los datos facilitados en el informe, al final del trimestre pasado creció hasta las 26.674. En total, 275 empresas nuevas.

L’Hospitalet no para de créixer en població, en hotels, en places d’apartaments turístics, en residències d’estudiants i en inseguretat ciutadana

La febre hotelera a l’Hospitalet no s’atura. Malgrat que l’oposició política de la ciutat ha mostrat el seu rebuig als nous projectes hotelers en una ciutat que el que reclama son espais lliures per zones verdes i equipaments en barris extremadament saturats demogràficament, el govern local no para de projectar noves operacions urbanístiques encaminades a construir nous habitatges, majoritàriament de promocions privades, més hotels i més residències d’estudiants. No està gens malament per una ciutat que necessita amb urgència escoles i instituts de secundària que no es poden edificar perquè l’Ajuntament no pot cedir a la Generalitat els terrenys indispensables per enllestir els projectes, perquè no hi ha sol lliure disponible.

Com a mostra, les dues darreres reunions de la Junta de Govern local. En mig d’un clima enrarit per les campanyes de recollides de signatures per construir l’hospital general que la ciutat necessita o la queixa continuada pels problemes de seguretat que va concitar una de les manifestacions més concorregudes dels darrers 20 anys, el govern local en les dues reunions programades més properes, la del passat dia 15 i la del proper dia 22, ha aprovat i preveu aprovar nous projectes constructius d’hotels i de promocions privades d’habitatges.

En la sessió del passat dia 15, el govern Quirós va aprovar inicialment el pla de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler de la parcel·la situada al carrer de les Ciències, 89, del polígon Pedrosa a prop de la Fira de Barcelona, on fa molt poc es va aprovar la construcció d’una altra instal·lació hotelera. I també el de millora urbana per la concreció de l’ús hoteler i l’ordenació volumètrica a la parcel·la situada al carrer Miguel Hernández, a tocar de l’anterior. Per la seva banda, pel proper dia 22 es porta a aprovació definitiva el projecte de reparcel·lació del polígon 2 de la modificació puntual del PGM de l’àmbit de l’illa ocupada per l’antiga seu de la fàbrica Vanguard, entre el traçat de la via de Vilanova, la carretera de Santa Eulàlia i el carrer Carrasco i Formiguera.

Pel que fa als hotels, amb aquests nous projectes, el nombre d’establiments hotelers en els 10 darrers anys s’haurà incrementat en més de 25, passant de 13 a 38, mentre que el nombre d’apartaments turístics ofertats a les plataformes d’internet superen els 150. El nombre de places hoteleres quan acabi l’any s’haurà multiplicat per dos i l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa i amb més necessitat d’espai lliure, representa ja ara al voltant del 35% del total d’allotjaments hotelers del Baix Llobregat.

Alguns dels hotels que ja estan en construcció com el del carrer Rafael Campalans 14, pertanyen a la multinacional alemanya Limehome, especialitzada en pisos turístics, malgrat que ara està diversificant la seva àrea de negoci cap al sector hoteler. A l’Hospitalet, la multinacional opera un bloc d’apartaments turístics, també a Collblanc, i un altre hotel d’inferior categoria a la Plaça Pirineus del mateix barri.

Pel que fa al projecte de la Vanguard que ara es portarà a l’aprovació definitiva, contemplava la requalificació de sol industrial a residencial amb un 25% del sol programat de caràcter públic. En aquesta parcel·la s’estimava la construcció d’un hotel de tres estrelles en l’edifici de la antiga fàbrica, la que dona al carrer de Santa Eulàlia, d’una zona d’oficines i negocis a la banda del carrer Carrasco i Formiguera, i d’un bloc d’habitatges en la zona més propera a les vies del tren, on ara hi ha un aparcament de camions i autocars i una part del dipòsit municipal de vehicles.

Tot i que el projecte d’urbanització no quantificava l’increment de població que suposaria el nou bloc d’habitatges, sí que es preveien més de 100 habitatges de nova planta, més una indefinida promoció d’habitatges de lloguer assequible.

Com ja havíem explicat en el seu dia, cal tenir present que el barri de santa Eulàlia ja te més de 45.000 habitants censats, amb una densitat de població superior als 28.000 h/km2, impacte demogràfic que es veurà previsiblement reforçat per l’increment de nova població, i amb un endèmic dèficit estructurals d’equipaments, com ara una biblioteca pública, aules d’estudi, instal·lacions esportives i, encara més, zones verdes.

Los barrios más desfavorecidos son los cinco del norte de la ciudad: Pubilla Casas, La Florida-Les Planes y Collblanc-La Torrassa

L’Hospitalet se encuentra en la franja de las ciudades más desfavorecidas de Catalunya, 15 puntos por debajo de la media, según los datos que publicó recientemente la Generalitat de Catalunya del Index Socioeconòmic Territorial (IST), correspondientes al año 2022, los últimos disponibles. El estudio muestra el estado de los diferentes municipios por zonas territoriales, de modo que se ha dividido Catalunya en 853 trozos de unos nueve mil habitantes de media.

Una vez obtenidos los dados, se calculó la media de Catalunya situándola en el 100. Después, con una sencilla proporción se calculó la cifra de cada fragmento territorial y el global de los municipios. Todo ello permite comparar la situación de cada territorio entre si y con la media de todo el territorio catalán. Como ejemplo, el municipio de Matadapera con un índice de 130, tiene más del doble de bienestar ciudadano que el de Salt, que tiene 60.

L’Hospitalet se encuentra en la zona desfavorecida con un índice de 84,6. Este índice, desde que se tienen datos estadísticos ha ido bajado de forma continua. En el 2015, se encontraba en el entorno del 88,4 por lo que, en 7 años, teniendo en cuenta que los datos son del 2022, ha bajado 3,8 puntos.

Por barrios nos sigue mostrando, poco más o menos, lo que ya sabíamos. La zona norte de la ciudad es aún la más desfavorecida dentro del propio municipio. Los barrios de Pubilla Casas, La Florida-Les Planes y Colllanc-La Torrassa (la zona norte de la ciudad, el Samontà) son los que tienen el índice más bajo de bienestar como se puede ver en el gráfico.

Hay que recordar que el IST es un dato relativo y por lo tanto el empeoramiento se debe medir en relación con la evolución general de Catalunya. Resumiendo: hay partes de Catalunya que han progresado mientras que l’Hospitalet se aleja cada vez más de la media.

Los dos barrios que han mejorado han sido los de El Gornal en 1,3 puntos y el barrio de Sanfeliu en 1,1. El resto de la ciudad ha empeorado: Les Planes, un 6,5, menos; La Florida, un  6,3; La Torrassa, un 5,6; Collblanc, un 4,7; Pubilla Cases, un 4,3; Can Serra, un 3,6; Santa Eulàlia-Gran Via Sud, un 2,6; Sant Josep, un 2,5, Bellvitge, un 1,6 y el Centre, un 1,6.

Como demuestran los datos, los barrios que ya de por sí son los más desfavorecidos, se van hundiendo cada año que pasa y aunque está previsto que se realice una reforma profunda como manifestó el alcalde David Quirós en una reciente rueda de prensa, vecinos y entidades son escépticos con el proyecto y dudan que sirva para mejorar el bienestar ciudadano.

La semana pasada, el alcalde de la ciudad, junto con la consellera Silvia Paneque, anunció el encargo que habían realizado al Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontá del plan estratégico urbanístico de toda la zona que comprende los cinco barrios de la ciudad: Collblanc, LaTorrassa, Pubilla Casas, Florida y Les Planes, cuya presentación se realizará en el primer trimestre de 2026.

Los barrios que el estudio de la Generalitat define como los más desfavorables, cuentan con un montón de déficits entre los cuales los servicios sanitarios (Pubilla Casas comparte ambulatorio con Esplugues en la barriada de Can Vidalet); el futuro del Hospital General de l’Hospitalet está en entredicho y los vecinos están recogiendo firmas para que se construya el que en su día se prometió. También a nivel escolar es una de las zonas con el más alto índice de fracaso y el promedio de niños por aula está por encima de la media de toda Catalunya…