No fa gaire dies els veïns i veïnes de la plaça Verge de Montserrat del barri Centre, coneguda tradicionalment com la Plaça del Bacallà, per la seva peculiar forma, van manifestar-se demanant que després d’anys de promeses, l’Ajuntament remodeli d’una vegada una plaça que s’ha convertit en un erial. Mai en tota la seva història, des que es va urbanitzar, havia estat tan abandonada, mostra de la desídia municipal pel que fa al verd urbà. La foto no pot ser més expressiva de la política municipal envers l’urbanisme: una plaça convertida en un solar impracticable amb un horitzó de bloc de pisos.

A la foto es pot veure un tros petit del carrer de Sant Joan a tocar de Josep Tarradellas, al barri Centre, amb una vorera ampla, una tanca perquè hi ha una escola davant i… al lector potser li passarà desapercebut el motiu de la foto denúncia. Cal que s’hi fixi. Doncs, si. Fins a cinc escocells on haurien d’haver arbres que estan buits. Això passa a aquesta punta de carrer i passa des de fa anys. Però el que passa en aquest carrer passa en desenes de carrers de la ciutat on abans hi havia arbres i ara només hi ha forats. Només cal pensar-hi quan travessem carrers a qualsevol barri de la ciutat. Estrany serà no trobar un forat ple de terra o un arbre talat a mitja altura o, encara més terrible, un antic escocell que s’ha convertit en un pedaç de ciment. Si alguna cosa necessita aquesta ciutat són arbres i si alguna cosa li sobren, perquè fan mal a la vista, són escocells buits. La insensibilitat municipal que clama al cel.

Can Rigalt, al principi considerada com una masia i desprès de moltes actuacions arquitectòniques convertida en casa senyorial, està sumida a l’abandó absolut sense que ningú sàpiga ben bé, quin serà el seu futur. El seu deteriorament es va iniciar quan va ser comprada pel F.C. Barcelona el 1997, per un milió i mig d’euros. La idea era instal·lar-hi la “masia”, ja que el club trobava problemes per instal·lar-lo a Sant Joan Despí. Els terrenys estaven qualificats com a parc metropolità. Els veïns van defensar el solar com a zona verda.
El 2004 es va presentar un nou projecte urbanístic per a la zona i dos anys més tard es va plantejar la construcció d’un nou Hospital General de l’Hospitalet (conegut com a Creu Roja). Fins i tot males llengües parlen que en aquesta zona es volia realitzar un gran pilotatge urbanístic.
Els anys han anat passant i l’únic que és cert que un edifici del 1693, segons algunes inscripcions del mateix edifici, que ha sobreviscut durant tant de temps. Ha estat testimoni de la construcció de la carretera general a Madrid (actual Carretera de Collblanc), sembla que no té cap altre futur que el deteriorament absolut malgrat les constants denúncies de les associacions de veïns de la ciutat que en reclamen la recuperació.
Can Rigalt és un dels elements principals del patrimoni local valorat com a tal el 1960 i inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) del 1983. Actualment té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Això que veieu a la fotografia, abans de la reforma que, sense consultar als veïns, es va
fer a la ciutat quan governaven els alcaldes anteriors a Nuria Marín, era una placeta.
Un dels pocs recons que encara conservaven l’aspecte de poble que es va malmetre
per la voracitat municipal de permetre edificis tan alts en un espai tan reduït. Va ser un
raconet dibuixat pel gran artista, encara viu, Joan Soler-Jové, que hauria d’haver estat
declarat Bé d’Interès Cultural per un Ajuntament que, a l’hora de fer les obres del
carrer Major, va decidir tot el contrari: carregar-se la placeta. Novament faran obres al
carrer Major. A veure si ara s’escolta els veïns i es restitueix aquest esglaonat insuls al
que era abans: una placeta, amb una fonteta, uns bancs, uns quants arbres i uns
matolls ben endreçats.

La última fotodenuncia feia referencia a un moto que porta dos anys abandonada a un
carrer de Collblanc i sense que l’Ajuntament la reculli. Aquesta d’ara posa de manifest
un abandonament d’escàndol, perquè la torreta de planta circular que és pot veure a
la foto porta cinc?, vuit anys? coberta a causa de la caiguda de diverses pedres que
posaven en perill la pròpia torreta i els ciutadans que passaven per sota. Es tracta de la
torreta de L’Harmonia, un edifici construït l’any 1595 declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional, que aviat l’haurem de declarar Bé Cultural de Desinterès de les
Administracions. Alguna administració pot arranjar el desastre?

La moto de la foto lleva más de dos años en el mismo sitio, en la barriada de Collblanc en la calle Atlántida concretamente. Está totalmente abandonada. Desde el vecindario se ha llamado a la Guardia Urbana para que sea retirada, pero la respuesta es que se ha de seguir el trámite administrativo correspondiente antes de poder sacarla de lugar que lo único que hace es ocupar sitio en la acera a parte de la imagen de abandono total. Las zonas verdes y azules que practicamente ya ocupan toda la ciudad evitan este hecho. Pero hay otras que no tienen ningún tipo de limitación y donde se dejan vehículos durante mucho tiempo, ocupando un espacio que precisamente la ciudad necesita.

Un solar, situado entre la calle Cotonat y la calle Vallparda, anteriormente el parking de un gran número de vehículos de la zona, se puede convertir en una nueva construcción en un barrio, Collblanc, densamente poblado y con unos servicios cada vez más disminuidos. Justo cerca de este terreno, en la Travessera de Collblanc, se están construyendo dos edificios, alguno de ellos con características de alto standing. ¿Es necesario para esta ciudad más vivienda?