Fa anys, no sabria dir quants, una bona amiga em va explicar les seves experiències al que ella deia SEM, que en principi és on treballava. És a dir, que quan li preguntaves, inconfusiblement et deia que ho feia al SEM, però si profunditzaves t’adonaves que no era treballadora d’aquest organisme sinó tele-operadora d’una empresa de serveis amb subcontracte, i que el seu treball, a més de ser altament estressant, era d’una responsabilitat que excedia la seva categoria laboral.
Per entendre la situació hem de conèixer la historia del famós 061, creat probablement amb la millor de les intencions, però amb opinions contrastades, que van des de la que diu que ha provocat morts, a la que tot el contrari.
El 2001 la Generalitat crea el telèfon sanitari “Sanitat Respon”. El 2012 el servei es fusiona amb el telèfon del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb el telèfon 061, anomenat CatSalut Respon. De fet aquest sistema, creat en principi amb bona intenció, es converteix en una eina econòmica, destinada exclusivament a descongestionar les Urgències i a estalviar diners.
A la controvèrsia se li ha d’afegir que, ja des d’un principi, la Generalitat va externalitzar el servei. I encara que aquestes coses comencin mig bé, del tot mai ho fan i tots sabem com acaben, inclusiu els nostres governants. A cada renovació, el govern de torn intenta rebaixar el cost del servei, sabent, perquè tan estúpids no són, que els qui ho paguen són els treballadors i els usuaris. Llavors governava CIU, famosa per la seva desmesurada corrupció, el 3%, que després es va demostrar que quedava curt, i el repartiment de contractes entre els amics, s’ha de dir que amb el suport del PP. Però tot i saber que la subrogació és un error que cal resoldre, cap govern posterior, ni el famós Tripartit, ERC, etc. han fet res per solucionar-ho. Com veurem més endavant, és més còmoda i fàcil, encara que més car, tancar els ulls i seguir amb el que hi ha.
La primera empresa adjudicatària va ser Atento Telecomunicaciones España, SA Val la pena llegir el Butlletí a partir de la pàgina 117, perquè diu molt sobre les diferències salarials, tenint en compte que en situacions d’emergència qui treu les castanyes del foc són els treballadors, com ja es va veure durant la crisi de la COVID, mentre els directius cobren suculents plusos per estar a la guaita o simplement localitzables. Segons aquest Butlletí, paral·lelament i el mateix any el SEM havia contractat a Qualytel Teleservices, S.A., una empresa que el 2011 va crear problemes i il·legalitats laborals, posant en perill a la ciutadania. El servei seguia formant part del sistema públic de salut, però els operadors i gestors telefònics estaven inscrits a una empresa subcontractada, fins ara no hem pogut esbrinar el perquè, encara que no s’ha de ser massa llest per intuir-ho. El conseller de Sanitat era el Sr. Boi Ruiz, és a dir, el màxim privatitzador de la sanitat pública, sense comprovar la solvència i la qualitat de les empreses adjudicaries. I no ho diem amb ànim partidista, aquest mitjà no depèn de cap ideologia, sinó amb dades objectives i contrastades.
Després de molts problemes amb les empreses concessionàries, l’un d’octubre de 2018, el SEM va adjudicar el servei a Ferrovial per 105 milions d’euros
(Ens ha sigut impossible trobar el document al BOE).
Òbviament, Serveo, l’antiga Ferrovial, al igual que les anteriors i malgrat exigir uns protocols clarament sanitaris i valoracions mèdiques per via telefònica, amb penalitzacions si no es compleixen o es cometen errors, evita categoritzar els seus treballadors com a personal sanitari, tractant-los laboralment com a tele-operadors, és a dir, es regeixen en el mateix marc laboral que els venedors telefònics.
Oi que sembla demencial?
Doncs no els enganyem. És així. Quan vostè truca al 061, sigui perquè el seu familiar té el que sembla un infart, una apendicitis, s’ofega, etc. qui rep la trucada i decideix el què s’ha de fer, legalment és un venedor telefònic. Òbviament, aquests treballadors han rebut formació especialitzada i tenen un plus d’un 30% sobre el seu salari, sinó seria impossible aconseguir que algú fes aquesta feina, però en quant es posen malalts o quelcom semblant, i han d’agafar la baixa, aquest plus desapareix.

La discriminació amb la resta de personal no acaba aquí. Els operadors no tenen serveis a la seva zona, per la qual cosa han d’anar a un altre, a cinc minuts entre anar i tornar. Al contrari que el personal sanitari, no disposen de màquines expenedores d’aigua, tot i que per la seva feina són els que més les necessiten. Els hi han tret els microones perquè no puguin menjar calent, donat que a la resta els hi molestava l’olor.
La llegenda diu que el pitjor enemic d’un treballador no és el patró sinó un altre treballador. Òbviament, això no és així; no obstant això, en el cas del SEM, tot indica que el menyspreament s’ha contagiat a la resta del personal, donat que els mateixos treballadors del 061 reconeixen sentir-se discriminats per la resta. Textualment: “ens miren de dalt a baix”.
Està clar que això últim no és motiu de vaga ni de reclamació, però mostra fins on ha arribat la situació. L’empresa, en aquest cas no Serveo sinó el SEM S.A. ha jugat a enfrontar els treballadors, ningú sap si inconscientment, és a dir per incompetència dels seus directius, o conscientment. En qualsevol cas, està clar que la situació se li ha anat de les mans, per la qual cosa la CGT ha convocat una vaga indefinida, a la qual se li han afegit Comissions Obreres, CSI-F i la UGT.
Hem de reconèixer que els directius del SEM i la Generalitat tenen el mèrit d’haver aconseguit la envejable fita de que tots els sindicats es posin d’acord.
Els sindicats no demanen res de l’altre món. Fonamentalment que s’acompleixin els compromisos adquirits durant la vaga de 2021.
– La internalització efectiva i completa de tota la plantilla de gestors dins l’estructura pública del SEM.
– Reconeixement jurídic i organitzatiu com a personal essencial del Servei d’Emergències Mèdiques.
– Restitució de les condicions laborals perdudes arran del trasllat de seu.
– Estabilització contractual i homologació progressiva amb la resta de professionals estructurals del SEM.
– Superació definitiva del model que manté una dualitat organitzativa dins el servei.
L’assumpte ve de lluny. Ja el 29 de Juny de 2022, el govern assegurava que el 061 s’internalitzaria, això sí, en la seva primera resposta. A la segona, quan va ser pressionat, el Conseller Argimon va començar a atrabanjar-se i buscar excuses. Ho poden veure Diari de sessions del Parlament de Catalunya (pàg 3). Llavors el PSC ho veia molt clar i va defensar la internalització, però el 13 de novembre de 2024, mira per on, tira pilotes fora dient que es necessita un estudi per analitzar la seva viabilitat, tal com es pot veure al Ple del Parlament del 13 de novembre de 2024 (pàg 29 a 32), com si la resta d’humans fóssim beneits i no sabéssim que no es necessita cap estudi per a això. En qualsevol cas tot indica que l’estudi ja s’ha fet.

A tot això, el més xocant és que el SEM exigeix uns serveis mínims del 85%. És a dir, que tot i tractar legal i contractualment els treballadors com a tele-operadors, quan han de fer vaga se’ls hi exigeix els mateixos mínims que als metges o infermers.
Això, disculpin la inconveniència, és tenir més cara que espatlla, perquè l’empresa i la Generalitat abusen d’una legalitat ambigua, utilitzant la lectura més restrictiva.
Caldria veure si les directius esmentades a l’ordre de la Generalitat, violen la legislació europea.