L’incompliment o el retard en l’execució de les mocions és un dels principals obstacles que la legalitat imposa a la capacitat de l’oposició per influir sobre la governabilitat
Tenint en compte que en el mes de desembre tradicionalment no es presenten mocions, la corporació municipal en ple ha presentat aquest 2025, 152 mocions dels grups municipals dividides pels 9 mesos en que s’han presentat (tots excepte, juliol, agost i desembre). Això equival a una mitjana de més de 16 mocions per mes, la gran majoria de les quals dels grups d’oposició que tenen d’aquesta manera una mínima oportunitat de proposar mesures de millora de la gestió municipal o vinculades a propostes a les quals els partits corresponents donen suport de manera coordinada arreu. De tota manera, tant si les mocions es rebutgen com si s’aproven, els seus efectes son molt relatius, entre altres qüestions perquè les aprovades no son d’obligat compliment —especialment si intervenen en la seva aplicació despeses no contemplades en el pressupost— i si es compleixen no tenen terminis d’execució i es poden allargar en el temps de manera gairebé indefinida.
En aquest sentit, segons les xifres oficials que contempla el propi equip de govern local en la web municipal, encara hi ha 10 mocions que es van aprovar el mateix any de les eleccions municipals (2023) que estan pendents d’executar i unes altres 32 de l’any 2024. No hi ha registre de les que es van aprovar en el mandat anterior, però és molt possible que el mandat acabés sense que algunes de les mocions aprovades en els quatre anys (2019-2023) fossin finalment executades. De fet, queden 19 mesos per les properes eleccions municipals i, hores d’ara, hi ha 42 mocions pendents, dels 12 mesos en que va haver debat de mocions entre el 2023 i el 2024.
Pel que fa a aquest any 2025, del total de 152 mocions presentades (hi ha hagut dos mesos en que es van presentar 19 mocions dels grups, abril i novembre, i només 14 en un mes, octubre), 46 van ser rebutjades (un 30,2%) i 106 aprovades del tot o amb esmenes.
Del total de mocions aprovades aquest 2025, encara queden 66 mocions que estan sense executar, exactament el 62,3%, i només 40 finalitzades (i caldria veure si algunes que es donen com a finalitzades, veritablement compleixen amb el que es determinava en la proposta d’acords), que representen el 37,7% del total d’aprovades. I no es tracta simplement de les aprovades els darrers mesos. Hi ha encara una moció en curs del gener d’aquest any; 3, respectivament, de febrer i de març; 8, d’abril; 9, de maig, juny, setembre i octubre i les 15 de novembre. Del total del mandat (des del 2023) encara resten per ser executades 108 mocions aprovades que, al ritme de compliment, és evident que quedaran unes quantes pendents quan se celebrin les noves eleccions municipals.
Sembla evident que si les mocions dels grups municipals son els principals instruments d’intervenció de l’oposició municipal en municipis de l’envergadura de l’Hospitalet, la seva influència pràctica deixa molt que desitjar. Aquesta és una de les greus mancances de l’activitat política de les grans ciutats on pràcticament tota la gestió recau en exclusiva en el govern local, especialment en les Juntes de Govern, sense que l’oposició tingui cap capacitat d’introduir millores en la gestió a curt, mitjà o llarg termini. És evident que, tenint en compte la tendència cada vegada més gran a la diversificació del vot dels electors i, per tant, a l’existència cada vegada més previsible de governs en minoria, els partits de l’arc parlamentari haurien de modificar aquesta manera de governar les grans ciutats per evitar un monopoli de l’acció de govern en Juntes de Govern que cada vegada representaran menys electorat. Comença a ser urgent que els partits prenguin consciència d’aquest fet perquè és evident que en alguns municipis poden estar al govern, però en molts altres estaran a l’oposició, i convindria que l’oposició que, en governs minoritaris representa a la majoria de la ciutadania, tingui al menys una mínima capacitat d’influir en la política local.
L’obligatorietat d’aquelles mocions que no impliquen modificació de pressupostos i fins i tot aquelles que produeixen modificacions de recursos que es poden satisfer via plenari —com passa ara amb les partides pressupostàries que els governs modifiquen en cada ple— seria un claríssim pas endavant en la governabilitat de comunitats complexes com ho és l’Hospitalet.
Finalment, caldria preguntar-se, quin sentit últim té el treball i l’esforç de l’oposició en presentar mensualment mocions amb acords concrets que s’argumenten als plens per aconseguir que s’aprovin, si un cop aprovades, la seva efectivitat és nul·la. Caldria preguntar-se si tot plegat per la ciutadania no acaba convertint-se en un teatret que tothom assumeix i que, per això mateix, provoca desafecció directe, individualisme i radicalització contra un institucionalisme viciat i incapaç de respondre a les reivindicacions socials.