Imatge de portada: a l’esquerra una de les moltes minideixalleries de Cornellà, a la dreta el “contenidor” de piles del Mercat de Collblanc
Ciutats veïnes, com Barcelona, Cornellà o Esplugues, donen exemple i posen de manifest la negligència del govern municipal.
Abans de tot ens agradaria puntualitzar una cosa. Res ens agradaria més que parlar del temps i de les agradables vicissituds que viuen els nostres veïns, però per una banda estem a l’Hospitalet i d’això ja s’encarreguen els mitjans controlats pel govern i pagats per tots nosaltres; mentre que per altra, mirem on mirem, analitzem el que analitzem, només trobem desgovern i, el que és pitjor, censura i manca de democràcia. Tot això fa que els nostres articles siguin tan crítics, quan, com abans hem dit, ens agradaria que tinguessin només caràcter informatiu i, fins i tot, lúdic. Però, què hi farem!, algú ha d’informar del que realment passa, com i per què, i no escorrent l’embalum com fan uns altres.
Si dies enrere vam escriure sobre el desgavell i la manca d’interès del govern municipal en relació amb el reciclatge de l’oli usat, almenys en comparació amb la resta de ciutats i pobles del nostre país, avui, malauradament, i després de veure un cop més unes piles a terra, ens toca parlar sobre com es reciclen les piles alcalines a la nostra ciutat i les campanyes publicitàries que l’ajuntament fa al respecte, si és que les fa.
Segons tots els estudis ambientals que hem trobat, una pila alcalina típica pot contaminar entre 167.000, i 175.000 litres d’aigua, mentre que el Portal d’Enginyers Espanyols l’estima en 100.000 litres, és a dir, 100 vegades més que un litre d’oli. Òbviament, això és en el pitjor dels casos, però en essència és així. Si aquesta pila arriba a un riu —no es poden imaginar el que es pot trobar a la ribera del Llobregat—, a un abocador a cel obert o s’incinera, allibera zenc, diòxid de manganès, hidròxid de potassi, i, en menors quantitats, níquel, cadmi i plàstic.
La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), gestiona el reciclatge de piles com un servei públic, seguint la normativa estatal. Els fabricants estan obligats a finançar i gestionar la recollida i tractament mitjançant Sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor (SRAP) autoritzats. Un cop recollides són enviades a plantes de tractament de piles. La mateixa Generalitat és titular d’una, situada a El Pont de Vilomara, gestionada per Pilagest, S.L. Però donat que no dona l’abast, també s’envien a empreses d’altres comunitats, certificades pel Govern de l’Estat i controlades pel SRAP.
La recuperació dels materials s’aconsegueix després de classificar les piles. Un cop separades es trituren per separar els components mitjançant piscines, electròlisi, immersió en àcids, etc. Segons el Ministerio para la Transición Ecológica, per cada tona de piles alcalines, es recuperen més de 300 kg. de zinc i 250 kg. de ferro i níquel, i una part que no hem pogut valorar de manganès i cadmi. La resta es converteix en combustible o acaba a un abocador.
Com podeu imaginar, el tractament és complex i molt car, les matèries primeres recuperades no paguen el cost resultant; per la qual cosa, les empreses productores han creat fundacions i altres empreses subsidiàries que, sens dubte, reben subvencions o això suposem. En principi, a cap empresa productora li deu fer massa il·lusió finançar el reciclatge de les piles que ha venut, per la qual cosa, tampoc es matarà perquè la gent les dipositi als contenidors especialitzats; possiblement per això que es parla tan poc sobre el reciclatge de piles. El que no és lògic, és que l’Ajuntament tampoc ho faci, oblidant el més important, vetllar pel benestar de la ciutadania, que és qui els paga —una cosa de la qual, molts dels nostres representants sembla que obliden amb sorprenent facilitat—.
Si busquem per les xarxes, només hem trobat una campanya realitzada el maig de 2024, creada per als més petits. Sorprèn, perquè al contrari del que puguem pensar, des de fa molts anys, a les escoles s’ensenya a reciclar. Es pot dir que tant els petits com els joves de la nostra ciutat estan prou sensibilitzats. Els qui no ho estan, malauradament, són els més grans, entre els quals i pel que sembla, estan els regidors del govern municipal; o és així o ho fan veure.
Ens preguntem el per què d’aquesta dèria en amagar els contenidors o traslladar la responsabilitat als supermercats que, per no molestar, els posen a un racó. Què costa posar uns quants petits contenidors al carrer, conjuntament amb una bona campanya de conscienciació? Aquest cop no els marejarem amb un llistat de ciutats, ni de l’estranger ni espanyoles. Només cal anar aquí al costat, a Cornellà, per trobar-los.
No coneixem les dades exactes de l’Hospitalet, referents al reciclatge de piles, però pel tarannà de la ciutat i del seu govern local, podem imaginar que és dels pitjors. La mitjana europea està en el 55%, mentre que a l’Estat espanyol s’aconsegueix entre el 45 i el 50%. D’altra banda, el nou reglament de la UE 2023/1542 obligarà a reciclar el 63% en el 2027 i el 73% en el 2030.
A manca de dades, l’únic que sabem de la nostra ciutat és que està dins els últims llocs de tot Catalunya respecte del reciclatge en general, amb un vergonyós 28%, molt lluny del 40% de Barcelona, i encara més del 49% de Catalunya. És molt trist que ciutats com la nostra facin baixar el coeficient del país i que, qui ho fa bé, hagi de pagar pel desgovern i l’estultícia d’altres. Això, com ja vam explicar a l’anterior reportatge, es podria solucionar penalitzant la ciutat amb sancions exemplars o, el que seria millor, directament als regidors i a l’alcaldia.
Per descomptat, l’Hospitalet no és l’única ciutat catalana amb problemes de manca de conscienciació i mala gestió, però sí de les pitjors. Fa pensar les importants diferències amb les veïnes, Barcelona, com ja hem dit, amb el 40%, Cornellà amb el 35%. o Esplugues amb el 38%, un 10% més!
Les dues últimes, les més punyents per la similitud del tipus de població i la diferència de salaris dels seus regidors al govern. Per exemple, el salari d’un regidor de Cornellà, que sobre el paper i els resultats, treballa millor, amb més professionalitat i ganes, està al voltant de 55.455 € l’any; mentre que el d’un de l’Hospitalet, amb uns resultats que evidencien menys professionalitat i capacitat, és de 71.400 €.
En quant els alcaldes, el Sr. Balmón, alcalde de Cornellà, guanya 76.625 €, mentre que el de l’Hospitalet, per fer la mateixa feina, però pitjor pel que es veu i es pot comprovar, 81.610 €
Jutgin vostès si es mereixen el que guanyen.