Ens han convidat a un casori
a una masia de collons,
han muntat un gran rebombori
com a la cort dels faraons.
La dona va a la perruquera,
em fa anar ipso facto al barber,
perquè m’arregli els pels que em queden
i barba i bigoti, també.
La núvia va despullada,
el nuvi, vint-i-u botons.
I l’alcaldessa fa de frare,
fa un sermó ple d’emocions.
La cerimònia és lluïda,
i n’hi ha que es posen a plorar,
prô se’ls hi passa de seguida
posant-se a fotografiar.
Arriba l’hora del tiberi,
quan arriba l’hora del tec,
no deixo que ningú em moderi
i vaig corrents a omplir-me el bec.
I amb gran decepció, infinita
comprovo que aquests carcamals:
Han oblidat la nostra guita:
Passarem més fam que al Nepal.
Amb quatre croquetes mal fetes
dos olives, quatre bunyols,
micro-pastís per cirereta
i tots drets fent cua a ple sol.
Marxem amb una immensa gana
i contacto al bruixot Bernat:
que aquesta nit li surti a l’Anna
un cinturó de castedat.
El peó del Llobregat