Pobre Sant Josep, cast i vell,
que és honorat per tots com pare,
dus les banyes d’en Gabriel
que te un dur i formós canyamel
i a la Maria va fer mare.
Tu treballaves de fuster,
vinga fer armaris i prestatges,
finestres, taules i, també,
quan calgui, arques de Noé
per tempestes i mals oratges.
Mentrestant, Maria se’n riu
perquè ella és jove i ardorosa.
Mentre el colom li dona caliu,
la seva panxa esdevé un niu
on Jesús, tot tranquil, reposa.
La mala gent de Natzaret
se’n fot, se’n riu sense manies.
Però molt pitjor que en Josep,
està el llenyataire, pobret,
el desgraciat Jeremies.
Perquè en Jere i la Meritxell
varen tenir dotze femelles.
Desgraciada ella i també ell,
“Us les donc per un sol camell,
que fa felices sis camelles.”
Quan arriba el dinou de març,
malgrat bufi la Tramuntana,
tant si és dijous, com si es dimarts,
li dona un gust al paladar
amb una crema catalana.
El peó del Llobregat