Avui no publiquem cap desastre de carrer dels que son habituals en aquesta secció, però avui la fotodenúncia és igual de penosa que totes les anteriors o potser encara més. L’alcalde de la ciutat ens té acostumats a ocurrències i a ximpleries, amb l’objectiu de convertir-se en un personatge proper i simpàtic tenint en compte que avui qualsevol estridència resulta moderneta i no espanta al personal. Tot i que, en el cas de gent que decideix en bona part la vida dels altres, caldria exigir el que s’ha exigit sempre: serietat, rigor, clarividència, audàcia i capacitat de treball. És fa l’atrevit, probablement, per amagar dos trets dels seu caràcter que ja comencen a ser perillosos: la supèrbia, que el fa autoritari, i la inseguretat, que el fa arrogant. Fa poc se li va ocórrer posar-se i ensenyar eloqüentment aquesta samarreta que diu PÁJARO. No sabem si és una definició o només un avís. Si és una definició, prenguem nota. Quan un s’auto-defineix “Pájaro” vol dir que no garanteix la confiança que se li deposita. Si és només un avís, vol dir que forma part de la seva identitat particular volar per sobre de la resta. (O també, que li costa aterrar quan està a les altures) En tots dos casos, Pájaro, no sembla el millor atribut que se li pot ocórrer a ningú.
Ménudo pájaro
