La majoria dels 20 plans urbanístics impugnats per estar projectats en zones inundables estan a l’àrea metropolitana, entre ells el PDU Biopol Granvia
Jesús A. Vila
Ecologistes en Acció de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra avui 5 de juny, han atorgat els Premis Àtila 2025 per distingir a aquelles persones i organismes que en el transcurs del darrer any han destacat per la seva contribució a la destrucció del Medi Ambient del país.
Aquest any l’ha rebut la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per acceptar que se segueixi edificant en zones inundables, i un departament de la seva mateixa conselleria, el d’Inspeccions de la Generalitat, per fer el contrari del que caldria: defensar el territori i impedir que el capital privat segueixi fent de les seves amb el suport, quan no la connivència, de les Administracions Públiques.
Hi ha casos a tot Catalunya, i fa temps que l’organització ecologista els ha denunciat sense que la Generalitat se’n faci càrrec. Un dels casos és ben a prop i començarà a desenvolupar-se, si ningú ho atura, durant el primer trimestre de l’any vinent. I serà una obra monumental, sobre la que Ecologistes en Acció probablement tornarà a posar la seva atenció tan aviat s’observin els primers moviments de terres. Ens referim al PDU Biopol GranVia, que preveu la urbanització intensiva de 98 hectàrees al sud del terme municipal de l’Hospitalet (el 8% del territori), íntegrament en zona inundable (per sota dels 5 metres d’alçada sobre el nivell del mar) i amb una vintena llarga d’edificacions d’entre 8 i 15 plantes d’alçada.
L’excusa per posar-lo en marxa, que s’havia modificat l’anterior planejament per la qual cosa va ser aprovat en el seu dia per la consellera republicana Ester Capella. El projecte macro-sanitari del Biopol, de moment, només és un somni sense concrecions de cap mena. La realitat, però, és que està previst que s’edifiquin desenes d’edificis en el darrer sol lliure del municipi a la zona de Marina —si excloem el que es va salvar en aquesta operació gràcies a la protesta ciutadana que és la zona de Can Trabal— un espai històricament inundable en èpoques on el canvi climàtic no era encara protagonista de les desgràcies que hem vist i patit darrerament. Desenes d’edificis projectats sobre el plànol, sense que en cap d’ells hi hagi destinació concreta d’activitat: són, de moment, edificis en projecte, que generaran plusvàlues considerables a l’Ajuntament, i milionàries a propietaris del sol, promotors i constructors, si al final es construeixen.
L’organització ecologista de més prestigi i més solvència, acusa al Departament de Territori de confiar amb els informes que evacua l’Agència Catalana de l’Aigua i també d’acceptar la cobdícia i la insensibilitat de molts alcaldes i alcaldesses de municipis que tenen zones inundables als qual s’han presentat diversos requeriments per tal que aturin els projectes en aquests espais, basats en mesures de mitigació que són, pel que denuncien, clarament insegures. Al novembre del 2024, Ecologistes en Acció, encara recent la DANA de Valencia, va demanar una moratòria aplicable a tots els projectes urbanístics en perill d’inundació i on es demanava un Consell vinculant format per experts independents i desvinculat d’interessos públics o privats per determinar la seguretat d’aquestes planificacions urbanístiques.
Un mes més tard, eren 14 col·lectius i plataformes ciutadanes les que insistien sobre la moratòria urgent de 20 projectes en el conjunt de Catalunya, tots excepte un —de La Garrotxa— a l’àrea metropolitana de Barcelona i la segona corona. I entre ells, el PDU Biopol GranVia.
Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat es va comprometre a tenir llestos al gener els mapes d’inundabilitat i que al febrer es re-actualitzarien. Ni estan els mapes ni s’han re-actualitzat però el que sí s’ha fet és, segons Ecologistes en Acció, començar a executar plans urbanístics i infraestructures sense tenir en compte els nous riscos derivats del canvi climàtic, negligència que posa en perill milers de ciutadans, especialment de l’àrea metropolitana. Un que continua el seu recorregut és el PDU Biopol Gran Via que, en aproximadament mig any, podria començar a executar-se sense que, de moment, ni s’apliqui la moratòria ni hi ha hagi notícies sobre el Contenciós Administratiu que el grup municipal dels Comuns va presentar al setembre de l’any passat, per segona vegada consecutiva.
L’any 2017 ja van presentar un recurs guanyat l’any 2020 amb una sentència del TSJC que els va donar la raó anul·lant el planejament. Un altre recurs, coincident amb l’anterior, de Depana, ERC i la CUP va obligar l’Ajuntament a refer la proposta que, finalment, va ser aprovada per l’executiu de Pere Aragonés a l’abril de 2024.
Resulta interessant la constatació que moltes d’aquestes operacions urbanístiques es realitzen per governs locals de diferents tendències i que després són aprovades per la Generalitat, també en mans de partits que no sempre coincideixen amb els que han impulsat els projectes als respectius municipis o s’hi ha oposat. És el que ha passat a l’Hospitalet amb el Biopol, però no és exclusiu. Això posa de manifest una altra realitat que explica la debilitat de les organitzacions locals en múltiples ocasions. Si avui el Biopol està en marxa és perquè l’executiu republicà li va donar via lliure a la primavera passada.
Aleshores, l’organització local d’ERC es va mostrar satisfeta que el nou planejament hagués recollit els canvis que s’havien proposat, com ara la preservació íntegra de l’únic espai agrícola del municipi. Aquell grup municipal va canviar a les passades municipals i avui no està gens clar —i menys a la vista dels informes d’Ecologistes en Acció— que hi donin suport a la planificació que va aprovar la seva consellera. Massa sovint, però, el que es respira a nivell municipal no arriba als grups parlamentaris que juguen un paper fonamental en l’estabilitat del govern. I d’aquí les contradiccions que s’observen i que expliquen, en molt bona part, el desconcert de la militància i també dels col·laboradors i simpatitzants.