Vagi per endavant que soc dels que pensen que el minut final en un debat electoral, l’anomenat minut d’or, no resulta ni determinant ni imprescindible i que, per tant, el que s’acaba considerant com la cirereta del pastís no és res més que un instrument de màrqueting polític inventat pels especialistes en opinió pública que, en aquest tipus d’activitats comunicatives, complementen el treball del periodisme clàssic.
I vagi també per endavant que aquest article mai s’hauria escrit si no s’hagués produït un episodi una mica lamentable al voltant del minut d’or durant el passat debat electoral que FIC i l’Espai de Ciutadania van co-organitzar al teatre del Centre Catòlic el passat dia 3 de maig.
Estarà bé explicar tot el procés perquè el lector es faci una idea. En la darrera Junta de FIC d’abril es va parlar de la commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa que l’entitat sempre celebra amb un acte. La coincidència de les eleccions autonòmiques va fer que ben aviat es pensés en convertir aquest acte en la millor expressió de la llibertat de premsa i de l’enriquiment democràtic com és un debat electoral amb tots els partits amb representació parlamentària en el moment del canvi de legislatura. Com que a L’Hospitalet la cosa dels debats electorals ha estat enrarida des que l’alcaldessa va decidir en les darreres convocatòries municipals no assistir i enviar al seu segon, es va acordar enviar una carta als partits explicant la fórmula del debat, la clau hospitalenca amb que es desenvoluparia, el nombre de blocs, el minut final i el sorteig de totes les forces per evitar discriminacions i garantir la proporcionalitat. Alhora, com que FIC és una entitat privada, així com el conjunt d’entitats de l’Espai de Ciutadania, es va pensar que, per no entorpir la campanya, caldria cercar un espai també privat, encara que tingués una despesa econòmica, cèntric i en condicions, per marcar una certa dinàmica de debats futurs, imprescindibles en una ciutat com la nostra. Com tothom es pot imaginar va suposar una feinada per una entitat que només s’alimenta econòmicament de les quotes del mig centenar llarg d’associats, que no té cap tècnic que faci la feina i que s’ha de moure gràcies al voluntarisme i l’activisme de les persones que en formen part. Valgui dir, de passada, que això només és possible en una entitat que ha aconseguit un clima de treball extraordinàriament afable, gràcies al respecte a totes les opinions, la seva voluntat transversal i l’esperit col·laboracionista que ho impregna tot.
La carta als partits es va enviar el dia 26 d’abril (i amb el PSC es va confirmar que l’havien rebut el dia 27) quan ja estava tot lligat i allà va quedar de manifest que els partits que participessin —esperàvem que tots, pel caràcter igualitari i plural del debat— assumissin les condicions establertes: quatre blocs temàtics en clau hospitalenca, tres minuts per partit, incloses rèpliques entre ells, i un minut final per demanar el vot. Als partits se’ls demanava que elegissin els candidats de l’Hospitalet en millor posició en cadascuna de les llistes, se’ls avisava del periodista que moderaria i que mitja hora abans de l’inici del debat es faria el sorteig dels blocs i del minut final per decidir l’ordre d’intervencions.
El debat va estar a punt de malmetre’s tal com s’havia previst, perquè el representant socialista, el diputat David Pérez, va insistir que el seu partit acceptava tots els termes de la carta excepte el sorteig del minut d’or, afirmant que si qualsevol dels partits presents no estava d’acord amb les normes del debat i les impugnava, la Junta Electoral imposaria el criteri del pes parlamentari, que és el que ell defensava pel minut final. Se li va explicar amb detall que la carta havia estat enviada amb temps i forma i que no s’havia enviat cap altra carta mes amb posterioritat, argument que el diputat socialista rebatia pel fet que ell havia ja parlat de la seva posició amb el president de l’entitat i, en conseqüència donava per fet que el minut final es faria amb la fórmula que ell defensava, s’ha de dir que en exclusiva.
Podia entendre’s el malentès, però també calia donar-li pes al seu argument i per això se li va demanar que ens digués on constava la normativa segons la qual en cas que un partit —en una convocatòria de debat electoral per una entitat o mitjà privat— no estigui d’acord amb les normes fixades, pot impugnar-les i la Junta Electoral li dona la raó. El diputat David Pérez no disposava en aquells moments de la normativa i va presentar aleshores una única opció: o acceptar que el minut final no se sortegés o absentar-se del debat.
A menys de mitja hora d’iniciar-se el debat, els organitzadors i el moderador (amb l’acceptació explícita de la resta de partits) van acabar acceptant les premisses del diputat socialista, després de consultar la LOREG en la mateixa sala i no observar cap punt que posés en valor els arguments utilitzats. L’important va ser aleshores salvar el debat però el moderador va fer una observació al respecte i és que es miraria el tema amb precisió perquè aquella imposició de darrere hora podria crear un nou precedent a la ciutat en debats electorals, que estaria bé resoldre de manera definitiva.
Aquest article és el resultat d’aquesta anàlisi minuciosa dels fets. Per la celebració d’un debat electoral d’un mitjà o d’una entitat privada, cal establir uns mecanismes de consens entre els convidats, però no hi ha base d’impugnació de la Junta Electoral pel fet que els convidats poden perfectament declinar la invitació. Si no declinen la invitació, s’han de sotmetre a les normes prefixades per qui organitza —en general prèviament consensuades— i no poden fer servir l’argument de la Junta Electoral com a pressió, que és exactament el que va fer el diputat al·ludit.
Vam fer també la consulta a diversos serveis jurídics que treballen sobre campanyes electorals de partits i especialment a la Junta Electoral de Zona que ens va enviar un certificat de la consulta que vam rebre ahir dijous i que especifica “Por consiguiente, esta JUNTA ELECTORAL considera que, dado el carácter privado de FIC -que ni siquiera es un medio de comunicación- puede organizar el debate como considere oportuno, siempre y cuando se respeten los principios de pluralidad y, en particular, el de proporcionalidad, sin que por parte de un partido o candidatura se pueda condicionar la celebración del debate, máxime cuando las normas, como es el caso planteado, han sido previamente consensuadas. En relación con el llamado “minuto de oro”, esta JUNTA ELECTORAL se remita a los Acuerdos de la JEC mentados.”
En realitat, l’actitud del diputat David Pérez, ho afirmo amb tota cordialitat, va ser d’intransigència, una posició que en aquesta ciutat no és estranya en el partit que porta governant des de l’any 1979. I el més greu és que o, ens va mentir, o va fer veure que coneixia una norma que desconeixia del tot, que també era una altra forma de mentir i de pressionar. A Foment de la Informació Crítica tenim la voluntat de millorar les fórmules, els mecanismes, els continguts i el desenvolupament dels futurs debats que pensem organitzar i ja no serà possible que ens entabanin amb inexactituds, com ens va passar el 3 de maig.
És veritat que costa tenir una mica de mà esquerra quan sempre s’ha fet servir la mà dreta amb la inflexibilitat del que està tan acostumat al poder, però no s’hi val tot. I alguns ho hauran d’aprendre de cara al futur.