Entrevista a la ex-regidora i ex-consellera d’ERC, Anna Simó
Nascuda l’any 1968 al municipi d’Els Alamús, al Segrià. Des de ben jove va créixer i residir a l’Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelonès. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va fer un postgrau de planificació lingüística a la mateixa universitat. Va treballar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on va tenir diversos càrrecs i ocupacions, com ara la de responsable de Ciutat Vella al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. És membre de diverses entitats culturals i cíviques, entre les quals Ca la Dona i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Va ser regidora de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre juny i desembre del 2003. Ha estat Consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya (2015-2018), presidenta del Consell Escolar de Catalunya (2018-2021) i Consellera d’Educació del 13 de juny de 2023 al 12 d’agost de 2024.
Com a regidora que va ser de l’Hospitalet (juny 2023-desembre 2003), actualment quina visió té de la ciutat?
Com a exregidora a l’oposició opinaré críticament sobre el govern municipal; respondre-ho ràpidament és impossible, i menys per a mi, que no m’agrada generalitzar, però destacaria que la inèrcia de tants anys sense alternança s’ha menjat les idees i l’empenta, el lideratge sobre els serveis públics que són competència municipal i l’autocrítica imprescindibles per estar al capdavant d’una ciutat com la nostra.
Com ex-diputada, veïna i membre d’ERC, com veu l’evolució de l’Hospitalet en els darrers anys?
En habitatge, per exemple, la ciutat ha acollit molts habitants que buscaven habitatge més assequible que a Barcelona, n’ha escopit uns altres que no podien pagar els lloguers existents i no ha planificat els creixements urbanístics amb els serveis públics suficients. No és fàcil trobar pastilles de sòl per a fer-hi escoles, en especial en els barris de la zona nord de la ciutat, però hi ha illes senceres de pisos nous a la resta de la ciutat amb famílies acabades d’arribar sense una previsió d’espai per a escoles bressol o ampliacions d’escoles. Igual en el cas d’equipaments socials especialitzats, per exemple.
Quins són, en la seva opinió, els principals reptes socials, econòmics i urbanístics que hauria d’afrontar la ciutat?
Acollida; atenció, serveis i suport a les persones i famílies amb més risc de vulnerabilitat o amb més necessitats de suport (infància, persones amb discapacitats, gent gran, persones sense coixí familiar ni comunitari proper); fer la vida més fàcil i més productiva a comerços i mercats; el que he respost a la pregunta anterior. I n’hi ha d’altres.
Com es pot combatre la desigualtat entre barris dins del municipi?
No és una feina fàcil ni ràpida, millorar la vida als nostres barris; demana temps i recursos propis i de la resta d’administracions, però cal anar al fons de les causes i dels problemes i les limitacions perquè els canvis es produeixin. Cal ser proactiu, autocrític, escoltar els barris i la gent dels barris, i els tècnics que estan a peu de carrer, i els que fan recerca social i urbanística. Xapa i pintura no serveix, com tampoc fer les coses com sempre s’han fet.
Com a consellera d’Educació que va ser (juny 2023-agost 2024), com valora l’estat actual de l’ensenyament públic a l’Hospitalet? Quines mancances detecta en infraestructures escolars i suport al professorat?
Sistema tensionat, amb un creixement d’alumnat important tant en la preinscripció com al llarg del curs, amb falta de places i espais a la zona nord en especial, i que reclama en especial suport estable de professionals no docents: educadors socials, tècnics d’integració social, treballadors socials, d’atenció a la diversitat, tot el teixit social de l’entorn, les famílies. I amb molta gent als centres i als serveis educatius que es creu l’educació i els infants i les famílies (i amb gent que està cremada, també) i la seva missió educativa i comunitària: són pilars del present i el futur d’aquests infants i adolescents i les seves famílies. Però no poden fer-ho sols, cal que la conselleria (i el Govern sencer) i l’Ajuntament hi apostin.
Què proposa ERC per lluitar contra la segregació escolar al municipi?
Que depengui d’Educació: per començar, repensar les zones educatives, treballar les àrees de solapament entre les zones i fer un pla d’educació a temps complet a tot el municipi. Perquè hi ha molts problemes i part de les solucions que no depenen ni de la conselleria d’Educació ni de la regidoria d’Educació.
Coneix plans concrets per reforçar la formació postobligatòria i la connexió amb el món laboral?
L’orientació és clau. Orientadors als centres de formació de persones adultes i a l’FP, també, i aprovar i posar en marxa el decret d’orientació que vam deixar a punt en plegar a l’agost del 2024. Donar estabilitat i un paper en el sistema formatiu als anomenats centres de segones oportunitats. Un cop fet el mapa de l’FP de Catalunya, que marca on i on créixer i en què, continuar actualitzant-lo i treballar més junts Govern i Ajuntament, com hem fet puntualment.
Com es pot implicar més a la joventut en la vida pública i política de la ciutat?
Si jo ho sabés… Primer de tot, seria un bon inici plantejar-se de fer-ho, des del govern municipal i des de les entitats de la ciutat. Escoltant-la, no venent-li motos, ni des de la banalitat ni el consumisme. No fent veure que la joventut del teu partit polític o pròxima ideològicament és la joventut de la ciutat que parla: és una part de la joventut, però ni de bon tros representa a tota la joventut.
Considera que l’Ajuntament de l’Hospitalet funciona amb criteris de transparència i participació ciutadana?
No.
Quins canvis estructurals caldria fer per millorar el funcionament institucional?
El que he respost a la primera pregunta. I fer una anàlisi del que no funciona, per què, i dels canvis organitzatius i de cultura cal fer, per fases.
Com valora la relació entre el govern municipal actual i l’oposició?
No gaire bona, perquè el govern es pren com a atac personal el que és polític.
Creu que l’Ajuntament escolta prou les entitats i veïns en la presa de decisions?
Les que no combreguen amb ell, no gaire.
Quines mesures proposa ERC per millorar la convivència i la cohesió social a l’Hospitalet?
Això ho deixo per quan entrevisteu en Jaume Graells i els regidors del grup municipal d’Esquerra-EUiA. Jo no soc portaveu d’Esquerra de l’Hospitalet, no em pertoca.
Com es poden garantir serveis públics de qualitat per a tothom, especialment en barris amb més vulnerabilitat?
Gestionant bé els recursos disponibles, reforçant els serveis que no funcionen perquè estan saturats o perquè no se saben dirigir políticament. Tibant les altres administracions que hi inverteixin amb cap i eficàcia.
Hi ha una aposta clara per les polítiques feministes, interculturals o d’acollida?
No, no més enllà de polítiques de xapa i pintura o declaratives.
Què demanaria a la ciutadania per fer possible un canvi profund a l’Hospitalet?
Que ens impliquem en la ciutat on vivim, en la mesura que creguem que podem fer-ho; que pensem que votar és més útil del que ens pensem, i que els que vivim a la ciutat hem d’opinar sobre com volem que la governin els que deleguem perquè la governin. I que siguem crítics amb els populistes i els seus missatges, amb els que busquen un enemic entre els veïns a qui abocar-hi tota la ràbia d’allò que no ens agrada.