Només un 17% dels joves entre 14 i 16 anys residents al barri més dens de l’Hospitalet “tenen la intenció de quedar-se a viure en el futur”, segons les conclusions de l’estudi “Ser jove a La Florida: desitjos i mancances”, realitzat per alumnes del grau superior d’Integració Social de l’IES Vilumara sota el patrocini de l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) de l’Hospitalet
Una de les causes assenyalades del poc arrelat sentit de pertinença és que un 45% de les persones enquestades tenen seriosos problemes econòmics a casa, circumstància que condiciona la baixa implicació i participació social al barri.
De les enquestes realitzades es va obtenir un total de 140 vàlides, un 52% dones i un 48% homes, quantitats molt elevades tenint en compte que el qüestionari tenia a prop de 100 preguntes i que es va enquestar aproximadament a un terç del total de joves de 3r i 4t d’ESO de La Florida-Les Planes.
El 33% dels joves no realitza cap activitat de lleure per motius econòmics i cal “reflexionar sobre el grau de masculinització dels entorns d’oci, ja sigui per la tipologia d’esports que s’ofereix, per la relació entre nois i noies, o bé per la desigual permissivitat que poden rebre per part de les famílies”
El grup objecte d’estudi representa menys d’un 11% dels 29.000 habitants de La Florida, amb una alta incidència d’abandonament escolar, doncs només tres quartes parts de la població ha obtingut el títol de l’ESO i un 36% de persones no tenen cap tipus d’estudis.
Cal un millor enllumenat: bona part de les dones joves manifesten que quasi cada dia presencien accions o situacions conflictives i/o violentes, així com que se senten molt poc segures i vulnerables quan caminen soles al vespre o ben entrada la nit pel carrer.
L’Ajuntament s’ha compromès a tenir en compte els resultats obtinguts per tal de satisfer les necessitats detectades del jovent de La Florida, així com proporcionar recursos i serveis més adients.
Una de les singularitats de la recerca ha estat que l’alumnat de l’IES Vilumara ha pogut arribar a una dimensió crítica de la realitat ancorada en l’experiència i, sobretot, en el sentir-se jove, com un dels seus objectes d’estudi i anàlisi, utilitzant com a mètode de treball l’aprenentatge i servei.
L’informe fa palès “un conjunt de dades que posen l’alerta sobre la importància d’afavorir una cultura lliure de masclismes i unes polítiques veritablement interculturals (no només multiculturals).
La recerca també fa una alerta específica sobre el patiment de les dones amb distintius religiosos, probablement les més afectades per aquesta discriminació —que ens atrevim a titllar d’islamòfoba—.
Una de les conclusions de l’estudi apunta a l’escàs coneixement en el tractament de residus que tenen els joves “en una època en què l’empremta ecològica està posant en crisi la sostenibilitat del planeta”.
Molt poques persones coneixen recursos de salut mental tot i haver manifestat patiment psicològic en els darrers anys de pandèmia, cosa que convida a pensar que caldria activar alguna campanya —que es podria fer dins l’àmbit escolar— que posi de manifest aquests recursos per tal que la gent jove sàpiga on adreçar-se en cas de necessitat.
Resum de l’estudi a càrrec de Juana Ibáñez, antropòloga i membre de la Junta Directiva de FIC
El 45% dels joves entre 14 i 16 anys que viuen al barri de La Florida de l’Hospitalet tenen seriosos problemes econòmics a casa, circumstància que condiciona la baixa implicació i participació social al barri i un sentit de pertinença molt poc arrelat. Aquesta és una de les raons de que només un 17% d’aquests joves tinguin “la intenció de quedar-se a viure al barri en el futur”, segons les conclusions de l’estudi Ser jove a la Florida: desitjos i mancances, sobre la percepció que té el jovent de 3r i 4t d’ESO resident de La Florida-Les Planes, a L’Hospitalet. Una recerca que han realitzat alumnes de l’IES Vilumara del grau superior d’Integració Social en un projecte d’aprenentatge i servei promogut i dirigit per l’associació Foment de la Informació Critica (FIC).
La dada que el 83% dels joves enquestats volen marxar a viure a un altre lloc que no sigui La Florida és un dels tocs d’alerta que caldria remetre als responsables municipals que, d’altra banda, s’han compromès a tenir en compte els resultats obtinguts per tal de satisfer les necessitats detectades pel jovent d’aquest barri, així com proporcionar recursos i serveis més adients. El grup objecte d’estudi representa menys d’un 11% dels 29.000 habitants del barri, amb una alta incidència d’abandonament escolar, doncs només tres quartes parts de la població ha obtingut el títol de l’ESO i un 36% de persones no tenen cap tipus d’estudis. De les enquestes realitzades es va obtenir un total de 140 vàlides, essent un 52% contestades per dones i un 48% per homes, quantitats molt elevades si considerem que l’enquesta tenia a prop de 100 preguntes i que es va enquestar aproximadament a un terç del total de joves de La Florida-Les Planes.
Inicialment, l’objecte de l’estudi era conèixer “quines necessitats, percepcions i desitjos tenen les persones joves del barri de la Florida i quins efectes ha tingut la pandèmia en la seva salut mental”, de manera que l’alumnat de l’IES Vilumara va engegar el treball a partir d’aquest enunciat, tenint en compte alhora que la intenció no era pas convertir-se en un estudi exhaustiu de la dades obtingudes sinó posar de manifest “allò rellevant per al jovent que habita el barri”. A més de les dades quantitatives, l’alumnat del grau superior d’Integració Social ha arribat a la conclusió que el barri de La Florida “és més insegur que segur, més intranquil que tranquil, més incòmode que còmode, però més agradable que desagradable. Més sorollós que silenciós, més descuidat que cuidat, massificat abans que fluid, però més solidari que insolidari. Veiem, per tant, que el barri és complex, i que tot i els aspectes que clarament consideren millorables, també destaquen aspectes positius que pagaria la pena tenir presents i seguir potenciant”.
Segons opina l’alumnat que ha fet el treball, tot no és negatiu i “cal potenciar allò que espontàniament ha sorgit en el comportament i en la manera de relacionar-se entre els residents de La Florida”, com és “la solidaritat que el jovent detecta entre les veïnes i veïns del barri”. Per això es precisa en les conclusions de l’informe que “és interessant partir de les potencialitats i no tant de les mancances a l’hora de dissenyar una intervenció eficaç”.
L’informe fa palès també “un conjunt de dades que posen l’alerta sobre la importància d’afavorir una cultura lliure de masclismes, unes polítiques veritablement interculturals (no només multiculturals) i també fa una alerta específica sobre el patiment de les dones amb distintius religiosos, probablement les més afectades per aquesta discriminació —que ens atrevim a titllar d’islamòfoba—”. En el mateix àmbit femení, es constata que cal un millor enllumenat de carrer, doncs bona part de les dones joves manifesten que quasi cada dia presencien accions o situacions conflictives i/o violentes, així com que se senten molt poc segures i vulnerables quan caminen soles al vespre o ben entrada la nit pel carrer. Les autores de l’estudi afirmen que cal “reflexionar sobre el grau de masculinització dels entorns d’oci, ja sigui per la tipologia d’esports que s’ofereix, per la relació entre nois i noies, o bé per la desigual permissivitat que poden rebre per part de les famílies”.
Altres de les conclusions de l’estudi destaquen l’escàs coneixement en el tractament de residus entre els joves, qüestió aquesta que l’alumnat que ha fet l’estudi considera clau “en una època en què l’empremta ecològica està posant en qüestió la sostenibilitat del planeta” i on resulta “cabdal garantir que la ciutadania disposi dels coneixements bàsics per evitar empitjorar la realitat ecològica”. També molt poques persones de les enquestades coneixen recursos en salut mental tot i haver manifestat patiment psicològic en els darrers anys de pandèmia, cosa que convida a pensar en activar alguna campanya —que es podria fer dins l’àmbit escolar— que posi de manifest aquests recursos per tal que la gent jove sàpiga on adreçar-se en cas de necessitat.
En relació a l’educació, l’alumnat de l’IES Vilumara assenyala com a important “la manca de formació relacionada amb la salut sexual i reproductiva, amb l’ús recreatiu i problemàtic de substàncies psicoactives o amb temes relacionats amb el racisme o el masclisme. Sense afavorir la formació en aquests temes, encara que no siguin curriculars, difícilment l’escola servirà per prevenir tots els danys que la desinformació de tot això pot ocasionar”. Altres de les dades en què l’alumnat investigador ha posat l’accent, és el 33% dels joves enquestats que no realitzen cap activitat de lleure per motius econòmics dada que, d’acord amb la valoració que es fa a l’informe, necessita d’una atenció immediata per part de les autoritats municipals, atès que han constatat que, a més a més dels motius econòmics, la majoria de les respostes insatisfactòries en relació a l’esport o a l’ús de les instal·lacions i opcions d’oci al barri, provenien principalment de les dones. Aquesta circumstància porta a les autores de l’estudi a “reflexionar sobre el grau de masculinització dels entorns d’oci, ja sigui per la tipologia d’esports que s’ofereix, per la relació entre nois i noies, o bé per la desigual permissivitat que poden rebre per part de les famílies”.
Gènesi d’un projecte d’aprenentatge i servei
Aquest projecte delimità com a objecte d’estudi la integració social en el barri de La Florida i Les Planes dels seus joves residents, seleccionant com a univers de la mostra l’alumnat de 3r i 4t de l’ESO d’instituts del districte V: l’IES públic Pedraforca i l’IES privat-concertat Balaguer. Es va estendre la mostra a l’alumnat de l’IES Fax, que és un centre concertat de Can Serra perquè part de l’alumnat viu a la Florida i podia donar un marge comparatiu entre els barris.
Just després de la pandèmia, a la tardor de 2020 i arran d’una iniciativa de l’Angèlica Arranz (vicepresidenta de FIC), que alhora ha estat la seva coordinadora, l’associació Foment de la Informació Crítica es plantejà engegar un projecte d’aproximació de joves estudiants de diferents barris i edats de l’Hospitalet, sota la cobertura del mètode Aprenentatge-Servei (APS) i amb els objectius genèrics de l’associació de facilitar, des d’una perspectiva crítica, l’anàlisi de la informació i l’avaluació de la qualitat dels mitjans de comunicació. La finalitat d’aquesta iniciativa consistia en oferir eines i mecanismes entre el jovent de la ciutat per possibilitar, entre altres coses, la discriminació de la informació periodística veraç, les fake news o la redirigida de contingut propagandístic o de consum.
La singularitat que caracteritzà aquest projecte va ser que l’equip d’investigació va estar format exclusivament per joves alumnes de l’IES Vilumara del grau superior d’Integració Social. Singularitat que, d’acord amb les pretensions de FIC, hauria de permetre donar una mirada particular i un èmfasi especial a la investigació pel fet de ser jove per una banda, i establir una connexió generacional propera entre els diferents joves, per l’altra. Es tractava d’arribar a una dimensió crítica d’aquesta realitat ancorada en l’experiència i, sobretot, en el sentir-se jove, utilitzant com a mètode de treball el d’aprendre i fer alhora servei, com ja s’ha dit.
Les membres de la Junta Directiva de FIC Angèlica Arranz i Ana Rodríguez van arribar a un acord per conveniar aquesta iniciativa amb el comissionat de l’alcaldia de l’Hospitalet al Departament d’Ensenyament, Lluís Esteve. D’igual manera van establir les col·laboracions necessàries dels equips docents de l’IES Vilumara, Pedraforca, Balaguer i Fax amb FIC, per tal de dissenyar la participació específica de cadascun d’aquests interlocutors. Cal assenyalar que, des que van conèixer aquesta proposta, els equips docents dels IES Pedraforca, Balaguer i Fax es van convertir en un suport imprescindible per a la seva posada en marxa, facilitant i oferint tot allò que estava al seu abast. Sense aquesta predisposició hagués estat molt difícil realitzar aquesta recerca.
Analitzar, contrastar i verificar la informació
D’aquesta manera, es va programar la intervenció de FIC per a aquesta investigació a dos nivells: un primer format tipus xerrada-col·loqui impartit a l’alumnat del grau d’integració social de l’IES Vilumara, en aquest cas l’alumnat investigador, on es va treballar sobre els mitjans de comunicació formals i informals actuals i sobre el codi ètic i legal de cadascun d’ells. Paral·lelament es van recollir les seves impressions, els mecanismes d’actualitat amb els que s’informaven i els de verificació de la informació que utilitzaven i disposaven, així com els mitjans a partir dels quals els arribava la informació local o general, quines eren les xarxes socials mitjançant les quals rebrien la informació que els semblava més fidedigna, quins eren els elements que tenien com a ciutadanes per avaluar la qualitat de la informació rebuda i quins mecanismes de verificació feien servir per donar rang de veracitat o falsedat a una noticia. Totes aquestes qüestions, imprescindibles si l’alumnat investigador havia de treballar amb dades publicades i, especialment, amb dades obtingudes de la seva pròpia recerca. Van ser un total de sis sessions impartides durant el primer trimestre del curs 2021-22 pels periodistes i membres de la Junta Directiva de FIC: Juan Carlos Valero, Jesús Vila i Luis Berbel. Tots ells van proporcionar les bases teòriques per analitzar, contrastar i verificar la informació obtinguda.
El segon nivell va consistir en sessions de caire més pràctic, de coneixement de les eines que s’aplicarien al llarg de la recerca, on la psicòloga Ana Rodríguez i l’antropòloga Juana Ibáñez van compartir mètodes de treball en grup i tècniques d’estudi amb l’alumnat per tal que poguessin dissenyar el marc on anaven a realitzar la seva feina. Per tant, durant el segon trimestre del curs acadèmic 2021-2022 es va practicar amb el maneig de les diferents elaboracions i realitzacions d’enquestes, qüestionaris, anàlisis estadístics i de documentació, entrevistes individuals i col·lectives, etc. Si es partia d’una investigació sobre el barri de La Florida-Les Planes per avaluar el grau d’integració social dels seus joves, així com de la utilització que fan dels serveis públics dels quals disposen, del coneixement que tenen de la ciutat on habiten i de les seves necessitats i inquietuds, era necessari que, a més de tenir un coneixement empíric del territori, és a dir del barri —de les seves dades socials i econòmiques, dels programes i serveis socials, del pla integral de les Planes-Blocs Florida, de les entitats ubicades en la seva demarcació, dels projectes de millora i desenvolupament, dels diferents professionals públics que hi treballen, etc— es tenia que disposar d’un mètode de treball en grup i de les tècniques d’investigació adients per aconseguir els objectius plantejats, que no eren altres que conèixer la realitat a estudiar i entendre el per què del comportament i els desitjos d’aquests joves de La Florida.
Des de FIC, amb la implementació d’aquests dos nivells, es tenia clar que la recerca s’havia de desenvolupar aplicant i diferenciant el mètode periodístic del mètode de les Ciències Socials i, així es va fer.
Intercalat entre les sessions d’aquests dos nivells de participació de FIC, Roser Batlle, impulsora del mètode Aprenentatge-Servei (APS), va donar una conferència als alumnes del grau d’Integració Social sobre les seves característiques d’actuació, cosa que els va proporcionar un context innovador des del punt de vista metodològic.
Enquesta-qüestionari de quasi 100 preguntes
Paral·lelament a la feina que van realitzar els i les professionals de FIC en aquests dos nivells, l’equip docent de l’IES Vilumara, en concret el professor responsable d’aquest grau d’Integració social, Enric Olartecoechea, va impartir el programa que corresponia al curs amb els continguts teòrics d’aquest grau específic i va tutoritzar i supervisar el desenvolupament gradual del treball dels seus alumnes. Això va facilitar, no només disposar d’un cos teòric per portar a terme una investigació en ciències socials centrada en temes d’integració, sinó que també va facilitar progressivament el coneixement previ i la selecció de les dades disponibles i publicades del territori a estudiar, sense perdre la visió crítica de la informació obtinguda.
Durant aquest tercer trimestre del curs, l’alumnat investigador del projecte va elaborar i dissenyar una enquesta-qüestionari de quasi 100 preguntes que van aplicar utilitzant les tècniques grupals amb els alumnes de 3er i 4t d’ESO dels IES Pedraforca, Fax i Balaguer.
S’ha fet un bon aprofitament dels mètodes de treball en grup i de les tècniques d’investigació que, junt amb els conceptes teòrics impartits dintre del programa del grau acadèmic, ha portat a un disseny de l’enquesta que, d’acord amb la perspectiva de la recerca, ha estat “articulat a partir de diferents tipus d’escales. Hem utilitzat les escales d’estimació per indicar el grau d’implicació, de satisfacció i la valoració que es dona a diferents espais o situacions. Les escales d’apreciació s’han emprat per conèixer el grau de satisfacció sobre condicions del barri, espais, etc. Les escales de distància social s’han fet indirectament amb les preguntes sobre dificultats econòmiques, diversitat funcional, gènere, racialització, etc. El diferencial semàntic ha estat útil per descriure el barri i la convivència veïnal. En darrer lloc, les escales de Likert per valorar el grau d’acord i desacord del jovent”.
També van confeccionar un model d’entrevista per realitzar a persones influents i coneixedores de la temàtica juvenil així com a entitats arrelades a La Florida, com l’Esplai i la Biblioteca municipal, aquesta última com a espai o lloc principal d’estudi del 70% dels joves enquestats, tal com així es va poder comprovar a travès de l’enquesta. Dues entitats amb trajectòries i experiències molt relacionades amb les característiques pròpies del barri.
A partir de les tècniques emprades van obtenir, van processar, van seleccionar, van tabular i van ordenar les dades i la informació necessàries per tal de redactar l’informe final de la seva investigació.
Aquest magnífic informe que sota el títol Ser jove a la Florida: desitjos i mancances (Estudi sobre la percepció que el jovent (14-16 anys) resident de La Florida, L’Hospitalet de Llobregat, manifesta sobre el seu barri), es va presentar, en acabar el curs acadèmic 2021-2022, davant el Comissionat de l’alcaldia de l’Hospitalet al Departament d’Ensenyament, el president i la Junta Directiva de FIC, la representant del mètode Aprenentatge-Servei, la coordinadora del Projecte, el professor tutor del grau i part de l’equip docent de l’IES Vilumara, entre d’altres.
Aclamació unànime a la presentació de l’estudi
Les investigadores a càrrec de la presentació dels resultats de la recerca van aconseguir l’aclamació unànime de les persones presents a la sala, no només per la seva frescor i l’amenitat expositiva, sinó també per la solidesa de les conclusions tretes que evidencien el bon diagnòstic de la realitat estudiada i per la mirada jove i crítica amb què van exposar les seves conclusions, aspecte aquest últim que va corroborar la pretensió inicial de FIC que l’equip investigador havia d’estar composat exclusivament per joves. És aquesta mirada juvenil la que al final de la introducció de l’informe permet assenyalar que “l’impacte d’aquesta investigació compta amb el compromís de l’Ajuntament a l’hora d’elaborar les accions dels plans de barri. En altres paraules: l’administració local s’ha compromès a tenir en compte els resultats obtinguts per tal de satisfer les necessitats detectades del jovent de la Florida, així com proporcionar recursos i serveis més adients”. L’alumnat investigador, durant la seva locució, vainsistir sobre aquest aspecte davant del representant i portaveu municipal, en el sentit de deixar ben clar que aquest compromís era un deute inexcusable i que no podia acabar com bona part de les promeses dels polítics que mai arriben a complir-se.
En la introducció d’aquest informe s’exposa que el repte de partida per iniciar la investigació va ser aquell que va transmetre l’Ajuntament de l’Hospitalet per observar “quines necessitats, percepcions i desitjos tenen les persones joves del barri de la Florida i quins efectes ha tingut la pandèmia en la seva salut mental”, de manera que es va engegar el treball a partir d’aquest enunciat, però manifestant al mateix temps que la intenció no era pas fer un estudi exhaustiu de la dades obtingudes sinó d’“allò que calia ser considerat més rellevant per al jovent que habita el barri”.
S’ha de tenir en compte que la mostra de població es centrava en gent jove del barri compresa entre els 14 i 16 anys i, tenint present que aquest segment representa menys d’un 11% de la població total del barri propera als 29.000 habitants, es posa de relleu que no és un sector precisament majoritari. No obstant això, no es pot perdre de vista que La Florida és un dels nuclis amb més densitat de població per metre quadrat d’Europa, la qual cosa indica que tot i no ser un segment majoritari de població, les condicions de vida d’aquests joves no són les més adients per garantir el seu desenvolupament personal, com es corrobora al llarg de l’informe en base a les dades obtingudes. Si a aquesta singularitat afegim que es tracta d’un barri que presenta una alta incidència d’abandonament escolar, que només tres quartes parts de la seva població ha obtingut el títol de l’ESO i que un 36% de persones no tenen cap tipus d’estudis, ens trobem davant d’una realitat social i per tant d’un barri concret que, d’acord amb el redactat de l’informe que tenim entre mans, “és més insegur que segur, més intranquil que tranquil, més incòmode que còmode però més agradable que desagradable. Més sorollós que silenciós, més descuidat que cuidat, massificat abans que fluid, però més solidari que insolidari; veiem, per tant, que el barri és complex, i que, tot i els aspectes que clarament veuen com a millorables, també destaquen aspectes positius que valdria la pena tenir presents i seguir potenciant”.
Valoració que obre les portes a treballar en la línia de continuar no sols millorant allò que és precari o deficitari sinó, més important encara, potenciar tot allò que espontàniament ha sorgit en el comportament i en la manera de relacionar-se’n entre els residents de La Florida, com és “la solidaritat que el jovent veu entre les veïnes i veïns del barri”. Per això es puntualitza en les conclusions de l’informe que “és interessant partir de les potencialitats i no tant de les mancances a l’hora de dissenyar una intervenció”.
Enquesta a un terç del total de joves de La Florida
L’alumnat investigador tenia clar que davant el volum de persones joves que habiten el barri, el temps que disposaven per realitzar el treball i treure resultats, era obvi que tenien que optar per el mètode quantitatiu que proporciona la tècnica de l’enquesta. Per això es van centrar principalment en l’elaboració d’una enquesta amb un ventall de preguntes que possibilités arribar, si més no, a la majoria d’aspectes que els interessava conèixer d’aquests. Posteriorment van ser conscients que alguns aspectes prou importants i significatius no havien quedat coberts i van tenir que ampliar aquesta enquesta amb preguntes dirigides als àmbits de “l’urbanisme feminista, la salut mental, l’educació en drogues, la sexualitat i l’accessibilitat”. Ampliació de temes que els va brindar els coneixements per tal d’exposar claríssimament que “en relació a l’educació, ens sembla important assenyalar la manca de formació relacionada amb la salut sexual i reproductiva, amb l’ús recreatiu i problemàtic de substàncies psicoactives o amb temes relacionats amb el racisme o el masclisme. Sense afavorir la formació en aquests temes, encara que no siguin curriculars, difícilment l’escola servirà per prevenir tots els danys que la desinformació de tot això pot ocasionar”.
De les enquestes realitzades es va obtenir un total de 140 vàlides, essent un 52% respostes per dones i un 48% per homes, quantitats molt elevades si recordem que l’enquesta tenia a prop de 100 preguntes i que es va enquestar aproximadament a un terç del total de joves de La Florida. “Aquestes enquestes van ser creades amb el propòsit d’extreure dades reals de la percepció, els desitjos, les necessitats i l’estat del barri. A partir del buidatge d’aquestes enquestes, esdevé possible tenir una idea força acurada de la percepció de la població més jove del barri”.
La meitat tenen problemes econòmics a casa
Alhora de treballar amb les dades obtingudes de les enquestes realitzades, una vegada aquestes van estar classificades, tabulades, contrastades i ordenades, l’anàlisi dels resultats es va fer creuant les diferents variables (persona racialitzada o no, gènere, situació econòmica familiar, diversitat funcional, lloc de naixement…) que va portar a una de les primeres conclusions relacionades amb el fet que al voltant del 45% de les persones enquestades tenien seriosos problemes econòmics a casa i que aquesta circumstància condicionava d’alguna manera la baixa implicació i participació social al barri, la qual cosa desembocava en un sentit de pertinença molt poc arrelat.
És significatiu i desolador la dada obtinguda que només un 17% d’aquests joves “tenen la intenció de quedar-se a viure al barri en el futur”, dit d’una altra manera, el 83% dels joves enquestats de La Florida volen marxar a viure a un altre lloc.
Manca d’enllumenat
Malgrat que a l’informe s’exposa que els i les joves enquestats no consideren que al barri la delinqüència sigui un problema real, bona part de les dones joves manifesten que quasi cada dia presencien accions o situacions conflictives i/o violentes, així com que se senten molt poc segures i vulnerables quan caminen soles de nit o al vespre pel carrer, és per aquest motiu que preguntades sobre si calia un major enllumenat a la nit, la majoria va opinar que era necessari i imprescindible per proporcionar seguretat i tranquil·litat. Situació que és fàcil de resoldre per part del govern municipal mitjançant un estudi urbanístic que reflecteixi les deficiències de l’enllumenat i procedeixi a la instal·lació dels punts necessaris.
Igualment les i els joves enquestats van manifestar que molt sovint, presenciaven i escoltaven prejudicis respecte al lloc on habiten, relacionats amb el color de la pell de les persones residents, o bé amb qüestions religioses o pel lloc de procedència. Situacions que, d’acord amb les conclusions de l’informe, evidencien “un conjunt de dades que posen l’alerta sobre la importància d’afavorir una cultura lliure de masclismes, unes polítiques veritablement interculturals (no només multiculturals) i una alerta específica sobre el patiment de les dones amb distintius religiosos, probablement les més afectades per aquesta discriminació —que ens atrevim a titllar d’islamòfoba—”.
Desconeixement de la gestió dels residus
Un dels temes que ha sorprès en el moment de treure les conclusions ha estat aquell relacionat amb la gestió dels residus, atès que un bon nombre d’enquestats ha manifestat fer un ús correcte i selectiu dels contenidors, però preguntats específicament pel reciclatge de matèries força present en el seu dia a dia com ara l’alumini, el porexpan, el paper de cuina o els taps de conserves, mostren un desconeixement important en la seva classificació respecte del seu reciclatge. També és aquest un tema fàcilment resoluble amb una bona campanya educativa dirigida al conjunt de la població per sensibilitzar-la en relació amb l’assoliment d’una societat sostenible. “En una època en què l’empremta ecològica està posant en qüestió la sostenibilitat del planeta, és cabdal garantir que la ciutadania disposi dels coneixements bàsics per evitar empitjorar la realitat ecològica”, conclou l’informe.
Una altra de les dades en què s’ha posat l’accent ha estat en el fet que un 33% dels joves enquestats no realitza cap activitat d’oci i lleure per motius econòmics dada que, d’acord amb la valoració que es fa a l’informe, necessita d’una atenció immediata, atès que han constatat que, a més a més dels motius econòmics, la majoria de les respostes insatisfactòries en relació a l’esport o a l’ús de les instal·lacions i opcions d’oci al barri venien principalment de les dones. Circumstància aquesta que les ha portat a “reflexionar sobre el grau de masculinització dels entorns d’oci, ja sigui per la tipologia d’esports que s’ofereix, per la relació entre nois i noies, o bé per la desigual permissivitat que poden rebre per part de les famílies”.
Pel que fa als serveis de la salut mental a La Florida, a l’informe s’especifica que “un 60% dels joves estan d’acord amb el fet que la salut mental revesteix una importància palmària en els temps actuals, i que un altre 20% es mostra indiferent. Tot i aquesta alta importància donada, un 70% de les persones enquestades no coneix cap recurs en relació a la salut mental. Un 26% ha anat a algun centre d’ajuda psicològica, el 36% no ha anat a cap, i el 38% no coneix cap centre d’ajuda psicològica”.
En resposta a la qüestió plantejada inicialment per l’Ajuntament sobre el grau d’incidència de la pandèmia entre les i els joves de La Florida, l’informe recull que la incidència, efectivament, ha tingut diferents efectes sobre la salut mental dels joves i assenyalen que especialment sobre les dones. En base a les dades obtingudes, han estat els joves homes els que més han fet ús d’algun servei en salut mental, així com que entre aquests s’ha produit un empitjorament notable en les seves relacions familiars, arran de la pandèmia i la seva reclusió domiciliària.
L’informe resumeix que “ens ha cridat l’atenció el fet que molt poques persones coneixen recursos en salut mental tot i haver manifestat patiment psicològic en els darrers anys de pandèmia. Això convida a pensar en activar alguna campanya —que pot donar-se dins l’àmbit escolar— que visibilitzi aquests recursos per tal que la gent jove sàpiga on adreçar-se en cas de necessitat. La darrera dada que ens agradaria assenyalar fa referència a l’atenció d’homes i dones en recursos de salut. Si bé moltes dones han manifestat patiment psicològic en els darrers anys, és majoria d’homes qui ha estat atès en aquests centres”.
Finalment, la conclusió general a la que s’arriba una vegada acabada la recerca i extretes les conclusions, és que existeix un descontent global relacionat amb un l’estat en què es troba el barri. Conclusió que tindria que fer pensar als responsables municipals.
Per Junta Directiva de FIC