L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures
Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.
El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.
Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.
És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.
La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.
Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.
Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.