Les regidories de districte devaluades: tres regidors amb no gaire experiència pels sis districtes de la ciutat
Ahir es va donar a conèixer una nova reestructuració del Cartipàs municipal, exactament mig any després de la primera que va fer l’alcalde Quirós només arribar al càrrec a mitjans de juny de l’any passat. Aquells títols departamentals tan sonors, Ciutat de Drets, Ciutat Transformadora, Qualitat Urbana i Seguretat i Govern Intern, no han canviat, ni tampoc els regidors encarregats que formen part del nucli dur de l’actual equip de govern. Amb l’alcalde, es mantenen el portaveu Jesús Husillos i David Gómez, a més de dues dones Laura García i Cristina Santón i dues regidories de govern, una en mans de José Antonio Alcaide i una altra d’Iman Aisa. Aquesta darrere regidoria és la única que ha canviat de mans. Maite Revilla ha perdut aquest estatus que mantenia com a regidora de Govern i d’Esports, en benefici de la primera. Les altres dues regidores antigues, Olga Gómez i Lola Ramos es mantenen com a regidores adjuntes igual com els regidors acabats d’arribar com David Torres o Òscar Ibáñez. Rafael Gómez és manté en un segon nivell però amb un reconeixement superior pel fet que se li atorga la Coordinació Territorial, en bona part perquè és qui domina l’estructura del partit a nivell local pel seu càrrec de primer secretari.
Aparentment, el retoc del cartipàs a mig any just de ser dissenyat, presenta pocs canvis però accentua el que ja es va posar de manifest aleshores: han anat perdent pes les regidores veteranes que procedien de l’època bona de la Núria Marín, quan el primer secretari local del PSC era Cristian Alcázar, i l’han guanyat dues dones joves com la Laura Garcia i la Cristina Santón, Jesús Husillos de manera específica com a portaveu i l’home clau en la governació municipal, hereu directe del paper que havia jugat Francesc Belver, i amb un pes menor però igualment rellevant David Gómez, José Antonio Alcaide i Rafa Gómez. La primera en caure va estar Rocío Ramírez, que va dimitir al setembre, i ara ha perdut pes Maite Revilla, en un estatus semblant a les altres dues regidores mes veteranes, Olga Gómez i Lola Ramos.
La renovació de cartipàs ha servit també per encolomar els sis districtes a només tres regidors, un dels quals acabat d’arribar (David Torres), l’altra és l’Olga Ramos i el tercer Rafa Gómez. A aquest últim li han tocat els districtes I i VI, a la segona el II y III i al nou, els districtes IV i V. No sembla que els regidors elegits per encarregar-se dels districtes tinguin gaire pes en el nou disseny del cartipàs i això no ajuda gens a la sensació que ja existia fins ara, que els districtes compten poc pel nou govern municipal.
En canvi, la cosa aquesta de la Ciutat de Drets i la Ciutat Transformadora, de manera semblant a la Qualitat Urbana o el Govern Intern, una mica més entenedors, volen dibuixar exactament el que pretén el nou equip: enlluernar amb les paraules “per avançar en la transformació social i urbana de la ciutat”. Com pretén la nota de premsa que explica els canvis: “L’actual estructura orgànica de l’Ajuntament permet avançar en les prioritats marcades pel Govern municipal els pròxims anys: desenvolupar un programa d’intervenció integral al territori que conforma el Samontà, des de la Torrassa fins a Pubilla Cases; fer el primer pla d’habitatge de L’Hospitalet; afrontar la situació d’emergència climàtica i aconseguir que cada família disposi d’un espai de proximitat verd i saludable a menys de cinc minuts de casa seva; tenir equipaments i serveis públics de primera qualitat; fer de la convivència i la seguretat una de les màximes prioritats, i ser la ciutat del coneixement i de la creativitat.” Gairebé res, tenint en compte el panorama que presenta la ciutat en tots els seus ímputs.
Tant de bo el nou disseny del cartipàs tingui la utilitat pràctica que la ciutat necessita, malgrat que, fins ara, sembla que el gruix de la gestió acaba dissolent-se en les paraules. Un exemple pràctic, el de la nota de premsa d’ahir mateix presentant l’aprovació del Pla Local de Joventut 2024-2027. Per explicar-ho, s’assenyala: “La iniciativa es fonamenta en un model de polítiques públiques participatives i inclusives, en línia amb la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, i vol facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida, així com apoderar-les com a agents de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadania. L’objectiu és garantir que les accions proposades siguin adequades a les necessitats reals del jovent, la qual cosa implicarà que diversos serveis i àrees tinguin una mirada transversal cap als joves i generin un impacte positiu en la seva qualitat de vida, promovent la igualtat d’oportunitats, la participació activa i la cohesió social.” Més clar, l’aigua…