L’Anuari 2025 Next Llobregat analitza l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a 5 anys vista de l’Agenda 2030 al sud de l’àrea metropolitana barcelonina a través de més de 50 entrevistes a experts, alcaldes i responsables institucionals
Quan només queden 5 anys per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats a l’Agenda 2030, l’Anuari 2025 Next Llobregat posa en valor la feina que es realitza des de l’Hospitalet i en cadascun dels municipis del Baix Llobregat. La redacció de BCN Content Factory ha aterrat els ODS en aquest territori al sud de la metròpoli barcelonina per analitzar què s’ha fet i es planteja fer per part de les institucions locals i supramunicipals per fer front a l’emergència climàtica, però també han preguntat a les empreses i ONGs a través de més de 50 entrevistes a experts en cadascun dels camps de l’Agenda 2030, a més dels alcaldes i alcaldesses, entre els quals destaquen les que acaben de prendre possessió del càrrec després dels darrers canvis derivats del Govern del president Salvador Illa.
I com que l’any 2025 es troba al meridià de l’actual mandat a les ciutats i pobles del territori Llobregat, a les entrevistes també s’interpel·la els alcaldes i alcaldesses sobre el grau d’acompliment dels seus programes de govern i de les promeses electorals que van fer a les darreres eleccions municipals. Per arrodonir els qüestionaris, responen a les preocupacions que els ciutadans manifesten a l’últim DIBAròmetre, l’enquesta sobre percepció veïnal del municipi, serveis i administració dels ajuntaments desplegada per la Diputació de Barcelona.
L’Anuari 2025 Next Llobregat s’estructura en dos grans blocs que arrenquen amb un capítol amb 17 reportatges transversals sobre el grau d’acompliment de cada ODS en aquest territori, incloent-hi les opinions d’experts i posant exemples de realitzacions concretes a la comarca i als municipis; i un segon bloc on es planteja què fan i faran les institucions supramunicipals d’àmbit local al territori Llobregat aquest any 2025 i fins al final del mandat el 2027, tant des de la Diputació de Barcelona com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, per finalitzar amb una sèrie d’entrevistes als alcaldes i alcaldesses.
Enllaç de descàrrega gratuïta de la publicació: https://drive.google.com/file/d/1rBHQUahNWrgEnDCCGYDFAqRmzpqfWjTg/view
La publicació ha interactuat amb allò més proper, les empreses, les organitzacions socials, les entitats, els polítics i les administracions públiques del Baix Llobregat i l’Hospitalet. L’editor de BCN Content Factory, Juan Carlos Valero, assenyala que l’Hospitalet destaca per ser el pitjor municipi del territori Llobregat en tractament de residus, un extrem que un nou contracte que enguany entra en servei intentarà millorar. També destaca el que diu Carles Riba, expert en temes d’energia, al capítol corresponent a l’ODS 7, on alerta que aquesta comarca és una de les zones de la península ibèrica on la transició energètica serà més difícil, a causa del seu territori reduït respecte a la seva gran població i l’elevat grau de la seva activitat econòmica i industrial que desenvolupa i la seva manca de recursos naturals. «Encara amb uns estalvis energètics del 21% respecte als usos actuals, es necessitarien unes superfícies de captació (en equivalent fotovoltaic) de 15.080 hectàrees (el 30,9% de la superfície comarcal), de les quals només unes 3.400 hectàrees podrien ser instal·lades al mateix Baix Llobregat», afirma Riba.
Per part seva, Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i exdirigent sindical al Baix Llobregat, recorda que aquesta comarca «va aprofitar en el passat totes les oportunitats de desenvolupament, mentre que va negociar tots els perjudicis». «Unes negociacions que van portar a un model de creixement més equilibrat del que teníem i podíem somiar», afegeix el president del CESB.
Precisament per aquesta capacitat negociadora i la mobilització comunitària que li donava suport, des de sindicats, a partits polítics, ajuntaments, veïns i pactes socials amb les patronals PIMEC i AEBALL, va ser possible que el Baix Llobregat aconseguís els nivells actuals de benestar alhora que s’executaven operacions gegantines com el desviament del tram de desembocadura del riu Llobregat o l’ampliació de l’aeroport.
Castellana atribueix part d’aquest èxit a la política de Pasqual Maragall, «que no només va posicionar Barcelona al món, sinó que també la va integrar amb el seu entorn, a diferència del model anterior que es menjava el territori i només el feia servir com a pati del darrere». La idea de Maragall, conclou el president del CESB, «ara s’ha de consolidar i ser el model per assolir els ODS de l’Agenda 2030, però sobretot per exportar la capacitat de concertació interna que el Baix Llobregat té a la resta de la regió metropolitana», la que abasta 5,3 milions d’habitants i per la qual advoca Jaume Collboni, alcalde de la Ciutat Comtal i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que integra actualment 36 municipis on viuen 3,3 milions de ciutadans.